menjarem. Quan jo era petita, sí, molien les d'això, les garrofes, i sortia en terra i tot, però tu et jalaves la xocolata que et donaven de reaccionament.
Si el cacau, el preu del cacau, el controlessin els països productors, a mi ja m'està bé. Oh, clar, perquè és una fonda de riquesa per ells, que seria el just. Jo ja estaria d'acord amb pagar-lo més car, a canvi que ells tinguessin el seu just valor, que això els traria de la pobresa i els donaria poder, què es diu, per comprar béns que fabriquen a Europa.
O sigui que tothom sortiria a beneficiar. Sí, però això no li expliquis el capital. Això és molt trist, eh? Mira, hi ha una cosa que és curiosa. En el currículum dels ensenyaments a la universitat de tipus econòmic o empresarials, sobretot econòmic, el que pràcticament s'estudia molt
és, diguem-ne, el benefici de l'empresa com a primera magnitud, com a primera cosa. Però el benefici de l'empresa s'ho ha de tenir a curt tèrmini i a llarg tèrmini. A llarg tèrmini pot haver més benefici per l'empresa... Que no d'immediat. Exacte.
Bé, doncs, escolta'm, ens queda un minutet escàs. O sigui que em sembla que això que tenies preparat aquí de la història del treball la deixarem per un altre dia, mentre tinguem aquests temes tan candents que són dignes de posar a l'abast de tothom.
La Quim en té un parell més de temes per parlar-se el pròxim dia. Sí, en parlem. Sí, i tant, i repassarem també l'èxit del sopar de la fam. Això, sí, també. Perquè com serà passat el 31 de maig, doncs ja sabrem com ha anat la cosa.
Quima Jiménez, molt contenta de tenir-te aquí. Moltes gràcies. També, moltes gràcies per les teves utopies, que són tan maques. I bé, moltes gràcies al Carles, que també ens ha posat la música, i fins la propera audició. Molt bé. Fins a tothom. Adeus ja. Adeu.
Bona nit.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smoot jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nosa de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ràdio Tosfer 98.1
Fins demà!
Fins demà!
60 i més. Bé, ja hem gaudit de la nit dels museus.
el Dia Mundial d'Internet, el Saló del Còmic, la divertida actuació de Carlos Latre a l'Ateneu i ja tenim a les portes una posada en escena plena d'alegria i bona música. Serà el proper diumenge, dia 25, a les 7 de la tarda, a la Sala Gran de l'Ateneu de Sant Just, que reviurem el boi millor d'Edith Piaf o dels Beatles, al costat dels ritmes moderns de Lady Gaga, Beyoncé o Shakira.
Ens visitarà per primera vegada la coral All Green Life, l'IF que va popularitzar el programa Oh Happy Day a Televisió de Catalunya. Amb la direcció de Michel Alderete i Tato Mariscal, els nois i noies d'All Green ens ho faran passar d'allò més bé cantant i ballant. A tot això, la xarxa social s'obre en camí i els seus avantatges són molt superiors als seus inconvenients.
Per les xarxes ens veuen i escolten més enllà de Sant Just.
Per exemple, des de la biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet ens envien salutacions i una guia de lectura. Perfecte. Benvinguts, oients d'Esvernians. Ens trobem a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més, dedicat, com sempre, a la gent gran i a la gent jove en futur, perquè seran grans demà pesat.
O l'altre. Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 3661 i en Carles Hernández i Rius us passarà al locutori per parlar amb nosaltres, amb la Joana Algarra i amb ell. Des d'aquest portal infinit que és Facebook...
Ens han parlat persones de l'Amical de Mauthausen, del grup de recreació històrica de la Chatsit de l'Ebre, de reporter Sense Fronteres i de l'associació cultural Helios Gómez. També en Jordi Coll, editor que està recuperant historietes dels grans autors del TVO, ens ha vist per Facebook i diu que trucarà o vindrà en persona. Aviam si és veritat. A veure, a veure...
Bé, doncs, això, esperem que vinguin o ens feu una trucada, que la ràdio, per sobre de tot, és veu. I, per mitjà de la veu, que podreu fer possible allò tan bonic que de les persones parlant s'entenen. Bé, posem música. Mentre aneu trucant al 93-372-3661. Bé,
Fins demà!
Avui, dia 21 de maig, és el 141è dia de l'any del calendari gregorià. Queden, per tant, 224 dies per finalitzar l'any. Passen 7 minuts de les 8 del vespre i és el moment de felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari.
Avui dia mundial de la diversitat cultural i festivitat de Sant Timoteu de Mauretània, de Marijous, Santa Rita de Càssia i Santa Joaquima de Madruna. Divendres, Sant Desideri i dissabte dia 24, que sortim en segona audició, festivitat de Santa Maria Auxiliadora i Santa Susanna.
Rita ha estat el nom de gran popularitat dins la tradició cristiana, ja que diuen que feia molts miracles. Santa Rita ve del llatí i significa noia de gran bellesa. En canvi, Joaquima ve de l'hebreu i vol dir Déu disposarà, com també ve de l'hebreu Susanna, que significa lliri blanc.
I ara, esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1363 a València, Pere el Cruel de Castella ataca la ciutat i comença un setge que durarà fins al 10 de juny, quan es retirarà a causa de l'heroica defensa dels valencians comandats per l'infant Alfons.
Un altre 21 de maig de 1462 a Saragossa, a l'Aragó, Joan II ha signat el Tractat de Bayona. Terrible va ser aquell 21 de maig de 1792 quan va entrar en erupció al volcà Onzen, al Japó, provocant 15.000 víctimes mortals.
Bona notícia, en canvi, la del 21 de maig de 1831, quan el francès Louis de Guerre, pintor i decorador teatral, fa un pas més enllà i el crea el de guerrotip, inventant la fotografia. Com va ser també altament positiva la labor de Clara Barton,
en fundar el 21 de maig del 1881 la Creu Roja Estaturidenca. Imparable també l'organisme mundial que regula el futbol, fundat el 21 de maig de 1904, la Federació Internacional de Futbol Associació, molt més coneguda com la FIFA.
Com tampoc ningú va aturar les grans qualitats esportives del xerpe Pemba d'Orgi, que ha estat la persona més ràpida en Coronal Everest. Ho va fer el 21 de maig del 2004 en 8 hores i 10 minuts.
Sí, hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Jordi Coll, quina meravella. Que algú ens escolti i ens truqui per telèfon. Aquí estem. Està molt bé, està molt bé. Moltes gràcies per trucar. Doncs tu diràs què ens vols dir. Endavant, el micro és teu. Ah, doncs moltes gràcies. Doncs res, doncs, bueno, era més que res comentar-vos que ara, el dia del llibre, vam treure l'Hotel Canyón, que és un llibre del Josep Maria Blanco Ibar, l'autor del
un dels autors del TVO, i que hem recuperat un personatge que no va arribar a sortir, que era l'Hoto Alcanyón, i que era un personatge que era un canó que era antibalicista. Ho recordo. Si em permets, per informar els nostres lectors, Blanco em penso que és l'únic dibuixant del famós TVO que queda viu, no?
Josep Maria Blanco, que va ser el que va continuar fent la família Ulisses quan ho va deixar en Benajam. És així? Exacte. I cada mes, per respecte del Benajam, ell no signava les històries de la família Ulisses, perquè considerava que el creador, diguéssim, havia sigut en Benajam i ell, diguéssim, era el que ho continuava. Un recreatiu. Molt bé, molt bé. Hem recreat personatges d'altres. O sigui, va tenir respecte amb el creador primitiu. Sí, exacte. Per això ell mateix...
Com a escena de respecte, no signava les historietes. Imitava els personatges, imitava les històries. Però no... Llavors, no les signava. O sigui que gairebé no ens venen a adonar que no ho feia el Venejam. No, és que aquí està la... Aquí està la gràcia, no? Aquí està el secret que va saber reproduir un personatge d'un altre aplicant, això sí, una part del seu estil, perquè una mica diferent sí que es veia. Exacte, això sí.
És que fins i tot els mateixos creadors no sempre tenen el mateix estil. Tenen variants. Esclar, a mesura que es fan grans o que passa el temps. El que em sembla molt interessant és que en Blanco, que em sembla que és un senyor que té ja 86 o 87 anys, acaba ara de publicar un còmic, no?, que a més tu li has editat, a través de Maníaco Edicions, no? Sí, la història ve que ell, quan treballava en el banc, perquè ell, a part de dibuixar en el TVO,
treballava en un banc i després per les tardes era quan dibuixava. De tant en tant, estant a la feina, si no havia gent i tal, sempre se li acudien coses, gags, historietes que després feia un esbós i després es publicava a les pàgines del TVO. I precisament va ser en el banc, a la feina, on se li va córrer el personatge aquest de l'Hoto del Canyón. I era, com he dit, era un canó que és antibalicista, que inclús, per exemple, altres professionals...
ara amb el temps em diuen, ostres, a mi no se m'hagués acudit pas tantes anècdotes o tants acudits d'un canó. És com si em diguessis, vaig a fer un còmic d'una torradora. Sí, sí, ho vaig veure, vaig estar fullejant al saló del còmic, al recent saló del còmic, i suposo que es pot adquirir a l'EFNAG i al Corte Inglés, no? A més d'altres tendes de còmics, només. No, sí, a botigues de còmic, i t'ho explico. El llibre és una edició limitada, que se n'han fet 500 exemplars,
I aquests exemplars van tots numerats i, a part, porten una llàmina signada pel Joan Maria, per l'autor. Pel Blanco. I llavors, clar, com que és una tirada tan curta, no es pot distribuir. Es pot distribuir perquè, clar, com que no saps, evidentment, on es vendrà, potser, jo què sé, es queden tots els exemplars en una botiga i només en venen dos. I on es vendrà, doncs?
Ara, de moment, hi haurà una sèrie de llibreries que penjarem a la nostra web, que qui ho vulgui ho pot demanar en aquestes botigues, o, si no, a través nostre, a través de la web de Maniaco. Recorda'ns quina és la teva web. Sí, mira, és www.amaniaco.com Molt bé, molt bé. El que farem, el que ho encarregui i uns ho demani,
A part d'endur-se la llàmina i el llibre, li podem dir al Blanco que li faci un dibuixet i una dedicatòria a l'àlbum. Molt bé, no? Molt bé, molt bé. Com que és una cosa molt limitada, és una cosa molt de col·leccionista. I no hi ha expectatives de poder-lo publicar amb més amplitud? És que tenim un petit gran problema.
que és que avui en dia els tiratges que es fan de llibres aquí a Espanya, de llibres de còmic, són tirades que la gent es pensa que estan fent cents i mils, i al final... Són molt justes. Són 1.500, 2.000 exemplars... Això tira en llarg, perquè la majoria és que tenen 1.000, 1.200. No, però ara sempre el còmic torna un altre cop a tenir esbranzida, no?
Home, aviam, una cosa és el que ens diuen i una altra cosa és... És un que patiu, no? M'entens? I, bueno, a vegades veus reaccions molt optimistes, que tot va bé, i francament passes per les llibreries i veus que de novetats n'hi ha moltes, ara. A centenars.
No, però a mi em fa l'efecte que en aquell moment està passant molt amb també els altres llibres, eh? Sí, sí, no, no. O sigui que la crisi ha tocat a tothom. És en general. És en general, però diguéssim, quan et diuen, clar, a vegades la gent has de pensar, ostres, hi ha dibuixants que ja no publiquen, això és que aquest ja s'ha fet milionari. No, s'ha fet que no, que es mora de fans i s'hi ha de viure d'això. No, no, jo conec un guionista que em deia, ostres, a vegades em trobo...
gent en els salons i em diuen, ostres, tu ja t'has retirat, jo no escrius guions. No, no, no és que m'hagis retirat i no escrigui guions, és que estic fent traduccions o estic fent... Necessito el meu temps per guanyar-me la vida. Exacte. No és que hagis deixat la feina. Ara mateix també s'ha publicat un llibre d'un dibuixant
que explica les seves experiències com taxista en el turno de nit. Sí, certament. I a més li han fet un reportatge al periòdico que és molt interessant que se sàpiga. Aquest senyor no és que hagi deixat el còmic o hagi volgut viure una experiència de dir vull introduir-me el personatge, diguem què significa ser taxista en el turno de nit. No, no, és que senzillament no hi ha feina i no li ha quedat més remei que... La de taxista per guanyar-se la vida. Exacte. Naturalment.
El que passa és que després, quan ha tingut temps, ha anat plasmant aquestes experiències i, mira, li ha sortit un àlbum i ara l'han publicat. Però això no vol dir que aquest senyor... Pugui continuar. I ho deixi. Ja, ja, ja. M'entens? Bueno, esperem que passi, no? Sí, sí. No perdem l'esperança.
Molt bé, doncs si ens vol dir alguna cosa més, si no, passa, tirarem endavant el programa. Us agraeixo, diguéssim, aquests minuts que m'heu deixat... No, no, molt amable i, a més, aquest tema val la pena de promocionar-lo. Doncs sí, perquè tinguem en compte que és un senyor que és, com dèieu al principi,
és un dels últims representants que queden del TVO. És l'únic que queda viu, i tant que sí. Molt bé. Moltes gràcies. Gràcies a tu, Jordi. Adéu. Bona tarda.
I ara, naixements que van tenir lloc tal dia com avui. El 1841 a Sabadell, al Vallès Occidental, el prevera i escriptor català Fèlix Sardà i Salvany. Una persona també del món de les lletres venia... al món, valga la redundància, a Barcelona, el 21 de maig de 1904. L'escriptora, periodista Anna Murria i Romans.
Cinc anys després, el 21 de maig del 1909, naixia al Grau de València el fotògraf Agustí Centelles, considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa. Les seves imatges són de les més representatives i famoses de la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. Digue-m'ho a mi que vaig anar l'altre dia i em vaig quedar asturada.
Quina mena de reportatges fotogràfics tan sensacionals. Si van estar exposats molts mesos al palau aquell que hi ha a la Diagonal, com es diu? Palau Robert. Palau Robert, sí. No, no, però l'altre dia com era la nit, després ho explicarem, la jornada oberta... Sí, a l'apartat de Cultura parlarem de la nit dels boseus. Molt bé.
Aviam, un altre 21 de maig, però de l'any 1917, neix al Canadà, a la Colúmbia Britànica, l'actor de teatre i cinema Raymond Barr. Tot i haver treballat als escenaris de Broadway i haver tret i fet de dolent a obres de Hitchcock, va ser la televisió el que li va donar fama mundial al protagonitzar les sèries Perry Mason i Ironside.
També era un 21 de maig de l'any 1927 quan va venir el món a la ciutat de València el poeta hispano-mexicà Tomàs Segovia. Llegirem al final del programa algun dels versos de l'autor de La poesia es mi destino.
Tornem al teatre, al cinema, ja que el 21 de maig de l'any 1938 neixia l'actriu i escriptora Anna Diosdado. Obres com Olvida los tambores, Los cuentos son nuestros... Los ochenta. Los ochenta, és veritat, si tinc el llibre. El que passa, vols que et digui una cosa? No he pogut passar de la pàgina número 20. No sé per què. I Cristal de Bohemia son a la memòria de tothom.
I bé, ja saps que això del passar d'una pàgina determinada depèn d'autors que a un li agraden molt i a un altre no t'enganxen tant. No sé, no em veig en cor de continuar. No passa res. I normalment, per molt que no m'agradi un llibre, l'acabo de llegir. Si jo també, però no m'ho passo bé. No, i és per obligació. A mi m'agrada llegir per afició, que disfruto moltíssim. Però si el llibre ja no m'interessa, em costa molt.
Doncs bé, seguim el món de la interpretació, ja que una altra gran actriu espanyola, Adriana Ozores, naixia el 21 de manys de l'any 1959. Filla de l'actor José Luis Ozores, també nebó de germana i mare d'actors, el teatre i el cinema són el seu món.
Guardonada amb dos premis Goya i dos premis Iris, entre d'altres, la va fer molt i molt popular ser la mare de Manolito Gafotes. També el nostre record pels qui van deixar aquest món tal dia com avui. El metge català doctor Pere Mata i Fontanet moria a Reus el 21 de maig de 1877.
I el 21 de maig de 1966 moria el pintor, il·lustrador i dibuixant d'historietes Ricard O'Pisso. El cucut, l'esquella de l'atorratge, el TVO, van ser les publicacions que el van fer popular.
També va col·laborar amb Patufet i a Pocholo. Les publicacions, actualment a l'Hotel Història de Barcelona es pot veure una mostra de dibuixos i cartells d'opiso a la recepció, al carrer París 200.
A més, em penso que aquesta exposició quedarà permanent, o sigui que podem anar a l'hotel Estòria. A mi m'agradava molt, quan era petita m'agradava, perquè em portaven revistes, vaig estar a una temporadeta que no em trobava bé, i em portaven revistes, el blanco i el negro, de principi de segle, i mira, m'agradaven molt els seus dibuixos.
Aquelles escenes de multituds que feia dels banys de Sant Sebastià, de la Barceloneta, de la Rambla, dels tramvies atiborrats de gent. Tenia la paciència de dibuixar multituds, cosa que molt poca gent ha seguit. Aquesta tendència d'Opiso a dibuixar grans quantitats de gent. La Pilarín Vallès.
Sí, la Pilarín Vallès amb un estil molt més amable, molt diferent. És diferent, però també veus multitud de caparrons i cadascú té la seva cara. I Roser Capdevila, vull dir que són gent que són dibuixants que passen hores i hores de taulell i són capaços de fer escenes de guerra. Per exemple, la Pilarín Vallès n'ha fet bastantes amb la història de Catalunya i déu-n'hi-do el profit que n'ha tret, i tant que sí. Bé, i ara què? En posem l'espai Cultura.
Espai Cultura a la nit dels museus. Dissabte passat, des de les set de la tarda i fins a la una de la nit, 72 museus de Barcelona i el seu entorn van obrir gratuïdament les seves portes perquè els poguessin visitar.
molts museus per tan poques hores i no vam tenir altre remei que triar. O museus i llocs i exposicions i llocs dignes de visitar. Ja no van ser els museus sols. Mira, la gent que sortíem del Saló del Còmic ho vam tenir bé, ja que teníem a prop mitja dotzena de museus que es troben a Montjuïc. Sí, esclar. El Nacional d'Art de Catalunya, el Museu de l'Esport
i les Olimpíades, la Fundació Miró, el Museu de les Arts Escèniques, el d'Arqueologia i Caixa Fòrum. I tant, perfecte. Per una qüestió de proximitat i perquè el cos ja duia moltes hores de marxa, els de més edat ens vam quedar al Caixa Fòrum. Tu et vas quedar.
I els més joves, escales amunt, van anar fins al Palau Nacional. I els que duien més ganes de córrer per Barcelona van anar fins al Palau de Mar a visitar el Museu d'Història de Catalunya, atrets per l'exposició sobre el 1714. Que té tela, eh?, el Palau de Mar, la gent que hi va anar. Són quatre pisos de museu. Sí, i tant, i tant. Però ja se'n sobra, eh?
Sí, però totes les... I rampes, i rampes. Però tota la planta... I de quan en quan hi ha sofàs per poder seure. És dels que jo he anat, que realment, de quan en quan, pots posar un estonet al culet en descans. Però és molt entretingut de visitar, perquè és molt laboriós. Sí, sí, sí. Bé, doncs, aquí un títol ben atractiu. Mediterrani, del mite a la raó, és el fruit de la col·laboració de nombrosos museus europeus que han permès reunir una abundant col·lecció d'obres de l'antigüitat greco-llatina a l'entorn d'un tema comú,
La creació de l'esperit europeu. És la mostra que podem veure a Caixa Fòrum fins al 15 de juny. Molt bé, del pròxim Orient a Egipte i d'allà a Grècia i més tard a Roma, el mar Mediterrani va ser la via de comunicació de creences, idees, coneixements i formes culturals. I la seva influència s'estén fins avui.
Veiem com va néixer la primera ciutat democràtica vista amb una lectura crítica, ja que les dones, els estrangers i els esclaus quedaven exclosos d'aquell naixement humanista. O sigui, molta democràcia, però hi havia classes. Tot, em sembla que això ens costarà una mica. I ara, a veure on vas anar. Mira, mira, mira si vaig anar a llocs. Mira,
A l'espai Regomir, Sobirats, o sigui que una meravella, sublim, no hi ha paraules, val la pena que anem a veure-ho. Els espais arqueològics, el que et deia, del MUVA Museu Història de Barcelona, que són el portal de mar de les segones muralles, les columnes del Temple d'August, Domus Romana del carrer de Sant Honorat,
Això ho he vist diverses vegades, és molt i molt atractiu. Bé, el Museu del Call, un recorregut per tot el barri medieval jueu. El MEAM, Museu Europeu d'Art Modern. El Born, no cal dir res del Born.
amb tots els seus espais, tant d'arquitectura, museus, exposicions i els entorns del barri ben il·luminats i enjardinats. I finalment la visita a l'espai i arxiu d'Agustí Centelles del carrer Ciutat de Balaguer, taller, laboratori, fotografies, sensacional.
Em vaig portar, no us poden veure perquè no tenim la televisió, però vam portar uns quants llibrets que, escolta'm, val la pena, val la pena d'anar a veure-ho perquè, encara que ara ja és pagant, val la pena d'anar-hi. Sí que quan era al Palau Robert també estaves posat tot. Sí, bueno, en aquell moment, com ho tenies tant a l'abast, no en pensaves. Bé, ens va quedar a l'Hospital de Sant Pau. No vam poder entrar perquè, escolta'm, hi havia unes cues i ja es feia tan tard que...
Ho vam poder fer perquè anàvem en moto. Una vegada a la vida m'hi ha decidit anar amb el meu fill en moto. A veure, així en vas poder veure bastants. Clar, per això vas poder... Escolta, aquest recorregut és molt variat, eh? Molt, molt. O sigui, des de baix de tot, des d'una punta fins a l'altra.
I a més molt i molt interessant. Sí, sí, per mi va ser moltíssim. Vaig gaudir moltíssim. O sigui que vam gaudir la nit dels museus. Vam gaudir. La vam gaudir bé. O sigui, la cosa era per compensar una mica la rabieta que vam tenir amb el camp del Barça. O sigui que val la pena.
Bé. Ah, jo aquesta rabieta no la vaig tenir. Ah, no, perquè a tu no t'agrada el futbol. No, i perquè com que vaig estar des de les 9 del matí fins a les 9 de la nit al Saló del Pòmic... Però també devies estar cansat tantes hores, no? No, perquè a ratos estava assegut, a ratos atenent persones, a ratos aixecant-me, anant a veure les exposicions, perquè dins el Saló d'Exposicions...
també n'hi havia, no? Hi havia més de 500 dibuixos d'autors diferents, i molts d'ells, Maria, o sigui, dos palaus planíssims, no sé, va ser realment, i sobretot... Hi ha hagut gairebé la mateixa gent que l'any passat, però que es va vendre molt. Diu que sí que es van fer molts contractes.
Sí, una cosa són els contractes que es van fer per fora i una altra cosa que es va vendre la gent d'aquí. Molts autors van aconseguir contractes, això em consta, perquè hi havia la carpa d'autors i van aconseguir contractes amb editorials franceses, belgues, americanes, japoneses, per tant tenen feina i me n'alegro moltíssim. No, no, va ser profitós. I després de la llarga visita a tots aquests llocs que hem comentat, són del tot recomanables els espais audiovisuals i les connexions a la xarxa
Topo amb una web que em sembla d'allò més interessant. Es diu memoriadelsdibuixants.cat, on veiem tot un projecte per reivindicar i treure a la llum l'obra de diversos autors represaliats pel franquisme per haver publicat historietes i acudits contraris a l'ideari del règim. Entre ells, jo n'he vist en aquesta web alguns que m'han impactat. Alguns són els de José Bardasano, La batalla de l'Ebre, amb apunts presos en donatural i en directe,
també José María Carnicero, és impactant, i un que és molt i molt curiós és en Bon, que no sé si el recordeu, que feia caricatures a la vinguda de la llum. Ah, sí. Doncs aquest home, abans de fer caricatures a la vinguda de la llum,
havia tingut una vida intensíssima de cartells i il·lustracions per la República i anava més amb un carretó amb una furgoneta que anava pels pobles fent dibuixos també és impactant l'exposició de l'Agustí Centelles perquè també és tota una història de la guerra en el nostre territori és impactantíssim doncs la seva neta, la neta d'en Bon ha fet una web que es diu bonartista.com i a través d'allà podeu veure tots els seus dibuixos
Una de les obres més sorprenents, condemnada a l'oblit, és el mural de la capella de la presó model de Barcelona del pintor i dibuixant Helios Gómez, on una preciosa verge de la Mercè, amb un nen Jesús gitano, de gran elegància i expressivitat, va ser tapat i repintat de blanc per ordre d'un funcionari curt de gambals.
jo diria una altra cosa. Tot una mostra de repressió cultural que cal lluitar perquè no torni a passar mai més. Ara, per cert, el seu fill, penso que sí, el seu fill Gabriel Gómez, el fill de l'Helios, està fent també una campanya...
per aconseguir no sols recuperar aquest moral, sinó perquè la presó model es converteixi en espai cultural. Ah, esperem que sí, ara quan decidi de ser presó, no? Ui, aquest ara està previst des de fa molts i molts anys, però no hi ha manera, no? Vull dir, està la cosa encallada. Bé, doncs ara, mira, Manuel Racero exposa en dos sales diferents. Primer...
Anem a la sala Parés, a l'espai 2, que ja saps que és a dalt. I aquí ha fet un quadre que diu Resero en la família de Carlos IV. És una mica de falta de respecte a la meva manera de veure, però està bé, és de la família de Carlos IV d'Angoya, però introduint uns elements que no són de tal Carlos IV,
Jo trobo que està molt bé, el llenguatge de la sàtira és perfectament vàlid, i el fet de convertir-los en una mena de mòmies té la seva gràcia. Sí, sí, aquestes cares de cadàver i d'escalet i tot això. Sí, sí, però això és el que es porta avui, vull dir, els zombis en el món del cómic i en el món de la il·lustració estan de moda, llavors està bé que hagi convertit la monarquia en zombis, té la seva gràcia.
Gràcies, un llenguatge de la sàtida. Deus, per contra, també el mateix Racerro exposa la Sala Parés, a l'Espai 1, i aquest collage mateix és maquíssim, i ja no hi ha zombis. No, perquè... És un altre tema. Un autor té diversitat d'estils, i aleshores... Sí, i també, mira, a la Sala Parés, a l'Espai 1, Albert Vidal, paisatge...
Aquí tenim una perspectiva preciosa, no? Sí, sí. Una perspectiva maquíssima. A mi que els hiperrealistes, paisagistes, m'agraden molt. M'agraden molt, sobretot perquè és una cosa que requereix una paciència i una sensibilitat extraordinària. I tant. Mira, és el... Clar, ja es veu, a Londres. Sí, sí. El pont de Londres. Sí, sí.
Avui en dia, diuen, oh, és que potser fan servir ordinadors, fan servir fotografia, dic bé, segurament... Segurament, si Miquel Àngel o Leonardo haguessin tingut aquests mitjans també els haurien fet servir, perquè no eren tontos, per tant, els haurien fet servir exactament igual. Bé, doncs, després de la cultura viatjarem per Catalunya.
I bé, la setmana passada es vam quedar a la meitat del cabí de Sant Jaume per Catalunya. Avui l'acabarem de fer, aviam si tenim forces, després de visitar tants museus. S'hem quedat per Manresa, no? Sí, i ara pujarem a Montserrat. Ah, ja és a prop, no? Però ja que som a Manresa... De Manresa a Montserrat, sí. Fem una pujadeta, una empenteta i cap a Montserrat, no? Sí, fem una pujadeta de 9 quilòmetres. Clar. Això no és res.
Muntanya mítica de Catalunya per excel·lència, declarada també parc natural, Montserrat és un dels grans centres espirituals d'Europa. El monestir atresora una rica tradició jacobea, exemplificada en el magnífic Llibre Vermell de Montserrat, un manuscrit del segle XIV que recull les cançons i rituals dels pelegrins i dóna fe de l'antiquitat dels camins de pelegrinatge. A més de la Basílica,
que allotja la imatge romànica de la Moreneta, patrona de Catalunya, el monestir acull l'Escolania, una de les corals infantils més antigues d'Europa. També destaca el Museu de Montserrat, fabulós, que conté obres de grans artistes com Caravaggio, El Greco, Rossinyol, Casas, Picasso o Dalí. Montserrat ha estat i és lloc de pas obligat dels pelegrins jacubeus que han passat i passen per Catalunya.
I de Montserrat ens n'anem a Igualada. Igualada, fundada cap a l'any 1000, al marge esquerre del riu Anoia, deu bona part del seu desenvolupament inicial al pas de l'històric camí ral de Barcelona-Lleida, herència de la via romana que unia Barcino...
amb César Augusta, Sadagossa, i destaca la Basílica de Santa Maria, preciosa, per cert, obra gòtica i renaixentista d'una sola nau, voltada de dotze capelles laterals. Just al costat de la Basílica hi ha la farmàcia Bausili, fundada al segle XV, la més antiga d'Europa en funcionament.
Als afores de la ciutat, en direcció a Ponent, el Pellegrí podrà gaudir de la vista que ofereix l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres. I anem a Cervera? Les muralles que s'estenen per tot el costat oriental de la ciutat donen la benvinguda al Pellegrí que accedeix a la ciutat des de...
el camí GR171 en arribar-hi per l'antiga Nacional 2 el primer edifici monumental que troba el caminant és l'antiga Universitat de Cervera preciosa cal buscar després el carrer Major que dona entrada a la Cervera Medieval on destaquen esglésies la de Santa Maria amb el campanar autogonal que singularitza la silueta de la ciutat i l'edifici de la Paeria o Ajuntament
A Cervera cal observar els vitralls de l'església amb iconografia jacubea i passejar després pels carrerons de Sabater, Estudivell i de les Bruixes.
I de Cervera arribem a Tàrrega. A mig camí entre Montserrat i el Carràs, el camí de Sant Jaume arriba per l'avinguda de la Generalitat, que acaba a la plaça del Carme, coneguda popularment com el Pati, centre neuràlgic de la capital de l'Urgell.
Les petxines i vieires al·lusives al camí marquen el recorregut pel centre històric, pels carrerons del Carme i Agudés, al llarg del qual s'observa el Campanar i el Palau dels Marquesos de la Floresta, un antic hospital de pelegrins i gran obra civil del romànic català.
En arribar a la plaça Major, presidida per la creu del pati, una magnífica creu de terma gòtica, el Pellegrí trobarà l'església neoclàssica de Santa Maria de l'Alba. I bé, arribem a Castellnou de Ceana.
Aquesta petita població lleidatana d'uns 700 habitants és el primer municipi del Camí Català de Sant Jaume que ha vestit un refugi exclusiu per a pelegrins. Només cal disposar de la credencial per accedir-hi.
Dins del poble destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista del segle XVII. Cap a Mollerussa, el pelegrí es pot desviar per la variant ben senyalitzada que passa per Vilassana i Vars d'Urgell, que permetrà gaudir del paisatge i l'entorn de l'estany d'Ivarns,
Sortosament recuperat fa pocs anys i convertit en lloc de gran interès natural i de conservació i observació d'aus. Betlloc d'Urgell. Per aquí passava l'antiga via romana que comunicava Ilerda amb Arcino. La seva proximitat amb Lleida i la seva ubicació a Ponent del Pla d'Urgell l'han convertit en un lloc de pas històric.
A mig camí de Lleida està assenyalitzat un desviament cap al petit poble del col·legi, on es pot visitar l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, una mostra de l'arquitectura barroca del segle XVIII. Bé, i arribem a Lleida. Lleida atresora una rica tradició jacubea.
El Palegri arriba a la capital de la terra ferma, després de travessar el riu Segre pel Pont Vell i entrar al nucli històric per l'arc del pont, una antiga porta del vell recinte emmurellat, dins el qual hi ha
monuments com el Palau de la Paeria, seu de l'Ajuntament, la Cateral Nova, coneguda com a seu nova i considerada el primer edifici neoclàssic de Catalunya i l'Hospital de Santa Maria, mostra destacada del gòtic civil català.
a la confluència del carrer Major amb cavallers i a la capella de Sant Jaume del peu del Romeu, presidida per una imatge de l'apòstol que remet a la llegenda de l'espina clavada al peu de sant. Sobre el turó que domina la ciutat hi ha la seu vella, l'antiga catedral de Lleida,
Sens dubte, la joia arquitectònica del ponent català, presidida per l'imponent campanar octogonal de més de 70 metres d'altura. I des de Lleida arribem al Carràs. És l'últim poble del camí de Sant Jaume a Catalunya. En destaca l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, aixecada sobre els fonaments d'un antic castell, i l'alzina centenària, arbre monumental...
situat a la carretera que va de Vallmanya a la partida de Cuscollà, que ha crescut enmig del pla amb la solitud més absoluta. El braç principal del camí de Sant Jaume per Terres Catalanes finalitza aquí.
Des d'on cal continuar en direcció a Fraga, anant sempre cap a Ponent, resseguint els vestigis de l'històric camí ral d'Aragó. Bé, el camí ha estat molt, molt interessant i realment cal paciència per anar poquet a poquet. Tant si vas amb bicicleta, com si vas amb moto, com si vas a peu. Ben calçat, ben vestit, per si plou o fa sol, i endavant.
Sobretot veig que estàs molt en forma, eh, Joana? I tant, i tant. Me n'adono, me n'adono. Mira, això és la primavera. Jo, com a molt, la setmana vinent o l'altra, aniré a Calella de Palafruixell. Ja et faré un reportatge des de Calella. Et recomano...
al mercat del poble el dissabte. És una meravella de mercat. No sé si t'agrada comprar els mercats, però la Carme disfrutarà moltíssim. Bé, com que estaré a Calella el dimecres, puc trucar aquí a l'hora de la ràdio. Faré el meu espai des de Calella. No, com vulguis. Enviado especial a Calella. Això mateix. Posa música, sisplau, Carles.
Bona nit.
Gràcies.
I ara parlarem d'aquelles notícies que podem llegir en el nostre bolletí, que realment ens donen a conèixer, ja aquí a l'emissora ja ho sabem que ho fan, però al nostre programa també ens agrada dedicar un espai a coses que són molt interessants del nostre poble. I molt pragmàtiques, com aquest article, el titular del qual diu «L'Estat exergeix un major control sobre l'Ajuntament en temes financers».
Gràcies a la bona gestió econòmica, l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern compleix amb els objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic, tal com exigeix el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.
desena de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, ai, això era llarg, eh?, suposa un estricte control de l'àmbit econòmic i financer dels ajuntaments. En tant en quant, obliga aquests a donar compliment a tot un seguit d'objectius d'estabilitat, ja que en molts procediments
la intervenció de cada ajuntament emeti informes paral·lels justificatius. Bé, els hem de dir, els senyors d'Hisenda, que no es preocupin, perquè de moment a aquesta emissora som tots voluntaris i no li costa gaire escalerons.
El justet de mantenir el manteniment, pagar la llup i aquestes coses. O sigui que els senyors d'Hisenda no es preocupin. Què voldrien ells? Aquí l'emissora funciona perquè tenim la voluntat que funcioni. Perquè ens agrada informar i donar a conèixer temes. La gestió responsable permés que Sant Just compleixi amb la llei. Primer, objectius d'estabilitat pressupostària.
Capacitat de finançament. Sant Jus es verd es financia amb recursos propis. Regla de la despesa. La variació de la despesa convotable de l'administració central, de les comunitats autònomes i de les corporacions locals no pot superar la taxa de referència de creixement del producte interior brut de mig termini de l'economia espanyola.
Sant Just compleix amb la regla de la despesa. Endeutament. L'Ajuntament de Sant Just té un nivell d'endeutament de 34,94%, molt inferior al permès per la llei, que és d'un 75%. I segon, període mig de pagament a proveïdors. Sant Just...
no supera en més de 30 dies el pla màxim previst a la normativa de morositat. Això em sembla a mi extraordinari quan hi ha empreses que estan pagant a 60 dies, a 90 dies i fins i tot a 150 i a 300 dies. Com poden. Com poden, com bonament poden. Bé, i ara un acte molt important.
La senyera del 2014 en defensa del teu ajuntament. Vine a la celebració dels 35 anys d'Ajuntaments Democràtics i signe contra l'atac estatal a l'autonomia local. El dilluns dia 26 de maig. A les 19.30, dos quarts de vuit del vespre, a l'equipament Les Escoles, el claustre. Doncs recordeu aquesta data, perquè això és molt important que anem tots.
proper dilluns, dos quarts de vuit, a l'equipament de les escoles, al carrer Montserrat de Sant Just. Molt bé, i ara aquí també hi ha unes altres, és de l'anterior, però també és molt interessant. Portes obertes al centre de formació de persones adultes.
Els dies 10 de juny a les 11 del matí, el Centre de Formació de Persones Adultes oferirà xerrades i visites a l'equipament Les Escoles per conèixer l'oferta educativa i les instal·lacions. Preinscripcions del 23 al 30 de juny.
Molt bé. Bé, hi ha una vida per créixer, també és una notícia, diu informació del butlletí municipal. Ja us hem dit que fem petites notícies que cal conèixer. L'educació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida i la pàgina d'educació del web municipal santjust.can ha renovat els seus continguts amb la voluntat que la ciutadania, a cop d'ull,
pugui veure els principals serveis i recursos educatius que s'ofereixen a Sant Just. La pàgina es configura amb apartats que es correspon amb les diferents etapes de la vida, perquè l'educació és present en totes i en cadascuna d'elles per mitjà d'un ampli ventall d'activitats i accions que diferents persones, institucions i entitats realitzen al municipi treballant per dur a terme operació.
Un veritable projecte educatiu de ciutat. Això em sembla importantíssim perquè a tota hora i en tot moment i a qualsevol edat sempre, sempre podem aprendre més. Recordeu la web santjust.cat Bé, posem una mica de música.
Ens diuen que el món evoluciona.
que avança tan ràpid que el ritme impressiona, que el proper canvi és d'acabir, que la revolució és aquí, però jo crec, i sempre he dit, que és tan sols un trosset petit d'història repetida.
Bé, repetim la història, com cada setmana, així que amb aquells rodolins d'aquest llibre d'Ignaci Castelltort i Miralda, que és la campanya del lloro, barbarismes versificats.
Doncs molt bé, així els barbarismes en vers els corregirem millor, no? Ens recordarem millor, sí. Doncs vinga, tornem amb els barbarismes? Tornem. No us voldríem avorrir, més cal que la nostra parla l'anem pulint, oi que sí? Comencem. Dieu antojo.
El correcte serà dir, i d'això preneu una nota, entull, caprici o desig. Rebutgeu també avorreixer, el que cal és dir avorrir. I dir halar ja fa riure, en lloc de halar, cruspir.
Dieu passillo? No, no hi passo. El nom just és passadís o corredor, si bé ho sembla. Us resta clar fins aquí? El que us digui que fa ahorros, digueu-li que està mal dit.
Ja que el que fa són estalvis. Quin pot fer? Deu ser feliç. Això, això. Ara es diu molt gambarrada. En català, què cal dir? Tenim el mot bretolada en sinònims a elegir. I avui prou. Dues paraules hi podríem afegir. No digueu pastel ni enredo. Cal dir pastís i embolic. Està ben clar. Doncs a prendre nota.
La gestió agropecuària del Parc Natural de Collserola. S'ha provat el Pla Agropecuari del Parc Natural de la Serra de Collserola,
que detalla quines han de ser les línies d'actuació per recuperar i impulsar la ramaderia i l'agricultura al parc d'una manera ordenada i fent-ho compatible amb la protecció dels valors de la serra. Línies d'actuació del Pla Agropecuari. Consolidació de la superfície agrària. Promoció de mètodes de conreu respectuosos amb el medi. Reordenació dels horts.
Potenciació de la pastura controlada. Suport a les explotacions ramaderes. Promoció d'una xarxa de comercialització i divulgació. Afavoriment de la recuperació de varietats tradicionals i races autòctones. Inventari del patrimoni agrícola tradicional. Marca de garantia producte de Collserola.
Els treballs estan molt avançats i ja estan redactant-se les diferents normes tècniques específiques que regularan cada tipus de producte, així com el registre d'aquest segell. Així, en breus, podrem trobar comercialització de mandarines, carn de xai, tomàquets, mel, amb aquest distintiu de la marca de Collserola.
A mi el que m'encanta d'aquest fulletó que m'has passat de Collserola és la portada amb els heteròpters. Els heteròpters són uns escarbats preciosos que, si els mireu de prop, tenen unes ales meravellosament decorades i transparents. I, a més, aquí està fet un grafisme preciós. Jo és que tinc de formació professional. Quan veig un gràfic guapo, quan veig un dibuix o un grafisme que m'agrada, doncs ho dic. Per tant, això ho trobareu també a l'Ajuntament, no? Sí, sí, sí.
Oficina informativa del parc de Collserola. Hi ha prospectes d'aquests a tot arreu. Bé, el juny, nits de poesia, lluna i estrelles. El dia 6 a Can Coll, centre d'educació ambiental. El 27 al centre d'informació. Promoció especial de primavera amb tres inscripcions, una gratuïta.
Les sessions de juny s'iniciaran a les 21.30 hores i inclouran una lectura poètica amb acompanyament musical.
Recordem avui el poeta Tomàs Segovia quan fa 87 anys que va néixer. Ignorància
¿Cómo llora este viento en las ramas aún sin saberlo? ¿Cómo puede llorar este viento aún sin saberlo? Y el lucero que tiembla en la noche, como alumbra en su tierra a los vivos aún sin saberlo. ¿Cómo puede alumbrar a los vivos aún sin saberlo? Seca el viento en mis ojos mi lágrima y el lucero ilumina mi frente aún sin saberlo.
Viento. ¿Con qué ternura me envuelve entre la arboleda el viento? No podrá alcanzarme nunca, aunque ciña sí mi cuerpo. ¿Quién pudiera en la arboleda dejar sin remordimiento, tirada su vida libre, que se la llevara el viento? Aunque nunca ha de alcanzarme, por más que ciña mi cuerpo, silencioso en la arboleda, me sigue envolviendo el viento.
Labio. ¿El labio fiel? Si me abrazo de un ardor que aún no sabía qué sustancia es la que ansía, ¿me sale oportuno al paso el mismo sediento acaso? Y por fin me viene a dar ese jugoso manjar donde bebe ávidamente esta sed que solamente otra sed puede saciar.
Fins demà!
Bé, estem arribant als moments finals, als dos minuts últims i darrers del nostre programa. Estem molt agraïts al Jordi Coll perquè ens ha trucat. Oh, tant! Quina il·lusió! Sí, perquè no ens ho esperàvem. No ens ho esperàvem i a més veiem que tant ell com altres persones es comuniquen amb nosaltres a través de Facebook. Us recordem el que hem dit al començament, que la ràdio és veu.
I a Facebook, com estan dient ara darrerament, i no paren de comentar-ho per tots els mitjans de ràdio i televisió, és que Twitter i Facebook estan que treuen fum. Dien coses bones, positives, meravelloses, i altres dolentes i terribles. I escolta, mare, mentre la justícia també tallarà les ales, eh?
Sí, especialment els que parlen malament de segons qui. Ah, això mateix. Els que parlen malament de segons quines altres coses, potser no tant. No, de tota manera, de tota manera, també aquests dies hi han hagut algunes paraules que no eren les adequades. En absolut, no, no, i a més... No ve aquí a compte d'explicar els tuits que s'han fet, però han sigut molt lamentables. L'altre del cas és que hi ha molta gent que connecta i el segueix.
Sí, i a més es cobres l'ordinador i com que és una cosa que és tan fàcil de fer i tothom s'hi apunta i n'hi ha un perquè digui una bestiesa perquè un altre li respongui encara amb una de més grossa. I aleshores es crea un diàleg fals perquè el veritable diàleg és el que enriqueix. Ara, quan el diàleg és una suma d'insults i de paraulotes, aleshores no és un diàleg. Jo també em pregunto si aquestes persones estiguessin fit a fit, cara a cara, s'atrevirien a dir segons quines coses.
Veus com jo no necessito l'ordinador? No, sí que el necessitem, i tant, que el necessitem. No, no, jo no el necessito, en absolut. Jo et dic que sí, jo et dic que sí que el necessito perquè, a més, el fa servir per treballar i el fa servir per comunicar-nos i, a més, fixa't que ara en els actes públics podem participar persones que estem allà presents amb altres que virtualment estan molt lluny. Ai, tu ho has dit, virtualment. Sí, però realment els veus perquè el webcam els projecta la seva cara, igual que ara nosaltres ens veuen a través del webcam, també ens veuen.
També ens veuen a través dels mitjans. A més, avui el Carles ens ha ampliat la pantalla perquè ens vegin més bé. Sí, sí, diu que sí, que se'ns veu més grans. Que t'han vist d'allò més bé. Ui, no s'han perdut res. Doncs moltes gràcies als que ens heu vist, als que ens heu escoltat. Al que ens heu trucat, també. I animeu-vos a trucar, no? No ens mireu només a través de Facebook, perquè ho fan milers de persones. La veu aporta sempre una cosa molt més agradable.
ens acomiadem fins dimecres vinent, si Déu vol, i recordeu que aquesta audició es torna a repetir el proper dissabte a les 11 del matí. Doncs gràcies. Gràcies, Carles, gràcies a vostès i gràcies a tu, Pere. I a tu, Joana, i a reveure. A veure.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Cara B, que començarem avui amb una peça als Rolling Stones de l'any 1965, Blue Thorns to Grey. So now that you have gone, you won't have said for long.
And try as you may It just don't feel good
Fins demà!
Fins demà!
And you know that you must find her, find her, find her
Fins demà!
Els Rolling Stones, amb una peça quan encara gravaven per la DECA, a partir del 1970 van crear el seu propi segell i allà hi vam trobar peces com Brown Sugar, que va ser el seu primer senzill a la cara B, i trobàvem aquesta, Beach.
Fins demà!