60 i més.
Molt bon capvespre, amics oients de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Els components de l'equip de 60 i més són de nou amb vosaltres, disposats a iniciar aquesta hora de temes variats,
amb música, comentaris, històries, en fi, aquelles novetats que s'hagin pogut produir en el nostre poble,
que seran reproduïdes per vosaltres dintre de 60 i més.
La taula de redacció us saluda.
La Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdeball, en Carles Hernández Rius
i qui us parla, la Joan Algarra, diem endavant, 60 i més.
Ahir, escoltant el telediari, que recollia les sensacions dels alumnes que es van presentar a l'examen de selectivitat,
em van venir a la memòria els temps en què els nois de casa passaven pel mateix tràngol.
Nits sense dormir, cafeteres plenes i buides a l'instant, estrès, silenci absolut,
que cap soroll distregués els estudiants que volien, en unes poques nits, recuperar el temps que havien perdut en coses del jovent.
I no vaig poder evitar un somriure.
Fa tant temps.
Però, una circumstància em va omplir de satisfacció.
Un alumne gitano.
I que havia una llei que reserva un petit nombre de llocs per a aquesta ètnia.
Això és magnífic.
I pot demostrar que no passarà gaire temps fins que els gitanos, amb ganes de progressar,
tinguin un lloc en aquesta societat nostra que voldria ser la de tothom.
Bé, doncs ara, el que farem serà donar notícies del nostre butlletí municipal.
Obres de reforç estructural del refugi antieri.
Aquestes obres tenen per objectiu reforçar l'estructura del refugi antieri
situat en bona part en el subsol de la finca del equipament de les escoles,
en la qual també hi ha accés.
Aquestes obres comptaran també amb la instal·lació d'enllumenat
per a permetre les visites puntuals obertes al públic.
Urbanització del nou parc de Can Segreda.
El triangle que es troba al costat de la confluència del carrer Miquel Reverter
i el passeig de Can Segreda,
està previst iniciar aquest estiu
l'urbanització d'un nou parc de 2.500 metres quadrats.
Aquest nou espai contempla,
a banda de grans superfícies enjardinades,
dues pistes poliesportives,
una zona d'estada en font
i dues taules de ping-pong.
Nova escala d'emergència a la Bona Aigua.
La construcció d'una nova escala exterior,
al costat de l'oficina d'entitats,
és una mesura més de la protecció contra incèndis
del complex esportiu municipal La Bona Aigua.
La nova escala d'emergència està pensada
com a sortida d'evacuació
de persones de la pista superior d'aquest equipament.
Ampliació del vial que connecta el polígon sud-oest
amb el barri de Mas Lluís.
L'ampliació de les vies de circulació del vial
superior a 3 metres
ha de garantir un trànsit fluid
i un accés segur i còmode
al barri de Mas Lluís
i fer possible el pas de tot tipus de vehicles,
com ara els autobusos.
També està previst millorar el pas
per avianants
i arrenjament de l'espai
que hi ha al voltant de la corba.
Ja tenim el cartell de la Festa Major del 2018.
El guanyador del concurs de cartells de la Festa Major del 2018
ha estat l'Òscar Álvares García.
Aquesta és la sisena edició
del concurs de cartells de Festa Major
que organitza el nucli,
que enguany ha pogut escollir entre 14 propostes presentades.
El cartell destaca l'edifici igual d'encet
i la xameneia
i, com no podia ser d'una altra manera,
els colors groc i blau
que caracteritzen la rivalitat sana de la nostra festa.
Aquest any podrem gaudir
d'un munt d'activitats fresques i divertides
des de l'1 al 6 d'agost.
Acaben les obres del carrer de l'Ateneu.
Una de les actuacions de millora per aquest 2018
era la remodelació i adequació del carrer de l'Ateneu.
Ara que ja s'han acabat les obres,
trobem un carrer renovat
i molt integrat a la plaça Antoni Malaret i Amigó.
Amb més seguretat,
més accessibilitat a la vida cultural
i associativa de l'Ateneu.
Amb la plataforma única,
la zona està pacificada
i permet seguir un model urbanístic
més sostenible,
més amable
i on les persones tinguin prioritat.
Actuacions contra les plagues.
Sant Justes Bern té una xarxa de clavegueram
molt extensa a causa
de la seva superfície urbanística.
Tant per a la rata de claveguera
que té incidència durant tot l'any
com per a la panerola americana,
més freqüent quan arriba la calor,
o sigui,
durant la primavera i l'estiu,
utilitzen aquesta xarxa com a reservori.
Durant tot l'any
es realitzen controls de plagues urbanes
a la via pública,
a la xarxa del clavegueram
i als edificis municipals.
No obstant això,
si trobeu espècies invasores al municipi,
podeu posar-vos en contacte amb l'Ajuntament
a través del telèfon 93 480 48 00.
Més informació i recomanacions
a www.santjust.cat.
El mosquit tigre també és una espècie invasora.
d'origen asiàtic,
que va arribar a Catalunya en l'any 2004.
Aquesta espècie no transmet malalties a Europa.
L'aspecte nociu per a la salut d'aquesta espècie
és la seva agressivitat,
activitat diurna,
picada molesta
i la seva proximitat quotidiana a les persones.
Aquest motiu és suficient
per fer absolutament necessari
d'emprendre accions de control.
El mosquit tigre
cria les seves larves
en petits recipients domèstics,
normalment abandonats
i de rebuig.
Per evitar-ne la cria
a les cases particulars,
cal buscar i deixar sense aigua
qualsevol recipient.
El Consell Comarcal del Baix Llobregat,
conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert,
des de fa 10 anys,
continuen fent actuacions
contra la proliferació del mosquit tigre.
Més informació
en www.mosquititigre.com
Molt bé.
Necessites llogar una cuina equipada?
Però Munça ofereix, en arrendament,
l'espai de la cuina del Centre Social Milenari.
Són 81,3 metres quadrats
i el preu d'arrendament
és a 300 euros mensuals,
més impostos.
Presentació d'ofertes
entre l'11 i el 22 de juny
a Promunça.
Més informació
www.promunça.cat
La natura recupera
el seu espai a Can Biosca.
Les darreres setmanes
s'ha procedit a l'eliminació
de les edificacions
ubicades a Can Biosca.
És un espai guanyat
per a la natura
i la vall de Sant Just.
La ciutadania
la podrà gaudir ben aviat.
Aquest estat
i les notícies
que hem estret
de la informació
que ens ofereix
el butlletí municipal.
ja és un espai
Aviam aquestes...
Coses que encara ens queden de Barcelona, no?
Sí, encara, sí.
Aquestes curiositats, eh?
Curiositats.
Sí, això ja s'està acabant com s'està acabant el nostre curs d'aquest any.
Encara queden.
Començarem al setembre després de l'examen de selectivitat.
Aviam.
I cadascú ja la Joana, no?
Sí, ja m'ho he provat, si no, repetiu.
Ah, això mateix.
Això mateix.
Bueno, com recordareu, estàvem amb la literatura, no?
I l'altre dia, doncs, fèiem el Barteguer
i avui el que estem fent és Joan Maragall.
El poeta de Barcelona convulsa.
Diu Joan Maragall, que va viure des del 1860 al 1911,
és el més clar exponent del romanticisme social de la poesia barcelonina.
A la seva obra, la ciutat de Barcelona és subjecte d'amor, temor i preocupació.
Al llarg de la seva vida, Maragall durà a terme una crítica constant
de la societat burguesa catalana.
en un complicat equilibri entre el seu anticonvencionalisme romàntic
i la seva consciència dels problemes
regalen sang.
les collotorçades,
les collotorçades,
les collotorçades testes.
I cal anar a les festes,
amb el pit ben esforçat com a la guerra.
A cada esclat mortal,
la gent tremola, el gira,
la crueltat el que avança,
la por que se'n retira.
S'han partint del món,
mira el fill que mama,
la mare que sospira,
el pare que ruga el front.
Però l'infant innocent,
que deixa satisfet la buida mamella,
se mira en ell,
se mira en ella,
i riu bàrbarament.
Això és el poema que està aquí,
d'aquesta obra que hi té,
i diu,
els successos de la setmana tràgica de 1909
també li deixaran una profunda petxada.
Baragall publicarà
tota una sèrie d'articles
en els quals manifesta el seu neguit
per el que està passant
i deixarà una obra,
O de Nova Barcelona,
on dialoga amb la ciutat que estima,
malgrat que a ell és difícil de comprendre.
I d'ell de moment no diu res més.
I després ens n'anirem amb una altra
la setmana que ve,
no sé si vindrem,
si ja vindrem,
doncs ja està.
De moment ja sabem alguna cosa més de Baragall.
A més, a més,
d'un dels altres coses que ja sabem.
I ara que ens n'anem?
A les coses aquelles
que a vegada resulten molt gores, eh?
Molt gores, molt gores.
Ara són dos trossets molt petitets
que els farem
i un altre dia deixarem un altre
que és més llarg.
Aquest és més gore.
Sí, no, no són gore.
Ara ja no aquí no hi ha.
Ja ha passat, ha passat?
Sí, sí, continua dient això, eh?
Que són fantasmes.
Però no.
Aquí diu
focs, fullets,
d'un eixercit moro.
I explica la història
del cavaller de la branca armadura,
l'aparició fantasmal
que amb la seva brevesa
va ajudar a alliberar Barcelona
de les tropes d'Al-Mansur
en l'any 985.
T'has anulat molt lluny, eh?
Mireu, és que aquests fullets
tota la vida hem viscut, no?
Sí, i tant, i tant.
Diu
Els soldats del comte Borrells II
van emprendre la batalla
amb tant d'ardor
que aviat es convertiren
en amos i senyors de la situació.
I encara van perseguir
els musulmans
que es retiraven en desbandada
més enllà de la ciutat
camí de Collserola
per la via natural
que aleshores existia
i que no és altra
que la que recorre
el tramvia blau.
En aquestes muntanyes
van ser atrapats
i abatuts pels cavallers cristians
que els van deixar, a més,
insepultes
perquè fossin pas
d'aus i animals carronyaires.
I sembla ser que precisament
per no haver rebut sepultura
les ànimes d'aquells desgraciats
van quedar convertides
en centenars de focs fullets
que vaguen desesperadament per la vall
buscant el repòs
de la vida que els va negar.
Són aquells diminutes llumenetes
aquelles flametes blaboses
que les nits caloroses d'estiu
o quan bufa tramuntant a la tardor
es veuen sorgir
de les entranyes de Collserola
lluint uns instants
i corrent a flot de terra
enèrgicament
i amb un jamec sort
abans de pagar-se de nou.
La gent gran dels pobles
que envoltaven la cadena muntanyosa
diuen que no és convenient
anar-hi a passejar
més enllà de la mitjanit
perquè els focs fullets
de l'exèrcit
de Al-Mansur
tenen un permanent afany
de rebenja
i si s'ho peguen
amb algú
en el seu ràpid
d'embolar
se li tira
furiosament
al damunt
maleït-lo
mossegant-lo
pessigant-lo
i cremant-lo
dins
de les orelles
fins a fer-lo fugir.
Que dius!
No se sap
que hi hagi anat mai
el cavaller
de la Blanca Armadura
durant un cop de mà
o sigui
que no espereu
que aquest us ajudi
i aleshores
un altre molt curtet
que és
l'Ogra de la Muntanya
un cop
al capdamunt
del Tibidabo
i amb la incomparable vista
de Barcelona
escampada als peus
cal girar el cap
a la dreta
fins que la mirada
trobi el cim
de Sant Pere Martí
que reconeix
per l'antena
de telecomunicacions
que hi ha ara.
Ara em penso
que allò és
de l'exèrcit, eh?
Era un impuesto
de l'exèrcit
lo de...
Sí.
Diu
segons una antiquíssima
tradició
anterior a l'arribada
dels romans
en aquest turó
conegut
com el Puig
de l'Ossa
residia un ogre
a qui els primitius
barcelonins
s'anomenaven
Pare Gegant
i es diu d'ell
que era un personatge
ric i poderós
que vivia allunyat
del món
en el seu castell
de parets d'argent
i portes d'or
incrustades
de pedres precioses
i que només sortia
de tant en tant
per caçar.
Com que era un ogre
caçava nens
els quals
constitueixen
la part essencial
de la dieta
d'un ogre.
No de la dieta
que ens fa
la dieta
que ens fa
la Montse
que és la mar de senzilla
i vegetariana.
Diu
i esclar
els seus preferits
com es pot suposar
eren els infants
que no es portaven bé.
També explica
que quan li venia
de gust
prendre un bany
a la platja
d'aquella minúscula
Barcelona
baixava de la muntanya
d'una sola gambada
passant per damunt
de les senzilles
cassetes
i amb ficar-se
dins de l'aigua
aquesta pujava
de nivell
i inundava
tot el paratge.
Aquest és el motiu
pel qual
quan van arribar
a casa nostra
els romans
van decidir
alçar
la seva
barcino
al cap damunt
de l'únic turonet
que hi havia
a prop del mar
el Mons Tàver
és a dir
l'actual
plaça
de Sant Jaume
a la próxima
dia us explico més
i al Puigdosa
aquí no sé
si n'hi ha
però als pluges
hi ha un carrer
que es diu
Puigdosa
i allà què?
Qui era allà?
Un carrer petitó
un carreró
pràcticament
però dius
la plaça de Sant Jaume
no està pas tan alta
de la dalt
Sí, sí
ho és
és el tercer
món
de la ciutat
de Barcelona
el tercer
Puig
Puig
Puigolet
en aquell temps
no
perquè
compte
que arribava
l'aigua
bastant amunt
bastant amunt
l'han fet
recular
bueno
com a tot arreu
suposo que
a Holanda
el dia que s'enfadi
pujarà fins aquí
el dia que s'enfadi
pobres de nosaltres
n'hi ha una obra
que és molt xula
que es diu
Los pájaros
que després també
l'han fet
amb pel·lícula
que no té res
a veure
la pel·lícula
amb l'obra
jo l'he llegit
però l'obra
també
Déu-n'hi-do
sí
l'obra
et quedes
molt angoixat
i aleshores
veus
els ocells
com van invadint
i
ara això és anecdòtic
que els ocells
invadiran
i bla bla bla
però
el que sí que és
que a vegades
hem vist
que veus
aquest
aquest
eixam
se'n diu
un eixam
de les gaviotes
que entren dintre de terra
i que després tornen
un estol
les gaviotes
són carronyeres
són carronyeres
i és clar
com a la plaça
ja no troben la carronya
que necessiten
la van a buscar
i entren els pobles
els pobles
els
ah
sí
seguint
la
la
la
línia del riu
sí
no no
però els pobles
de les deixalles
sí
les deixalles
sí
ara
què dius
és això
o d'acord
amb el
amb el llibre
de los pájaros
dels ocells
sí
és perquè
amb la seva ment
ja
preveuen
preveuen
que el mar
pujarà tant
pujarà
que ells
ho tindran
a reposar
a reposar
bastant a dintre
de la terra
sí
però bueno
amb allò que hi ha
això ja és
també és que amb el canvi
climàtic
que pugin els ocells
està previst
està previst
que les platges
s'aniran a fer piles
sí
sí
sí
bueno senyors
ja
ja
ja ens has posat
el cor en un brete
no
la por al cos
això
no res de por
eh
res de por
bé
ara posarem la sintonia
de les biografies
biografies de personatges il·lustres
avui mostrarem
a grans trets
la personalitat
d'una escriptora
del segle XIX
l'obra
de
la qual
ha arribat
als nostres dies
Charlotte Bronté
autora
de la famosa novel·la
Janner
per poder comprendre
el caràcter
i la manera de viure
de Charlotte Bronté
ens hem de situar
l'ambient
i la societat
en què es desenvolupava
la seva
relativament
curta vida
les gens
de George Sire
tenen un caràcter
molt particular
l'autosuficiència
que els singulars
trets
d'aquestes persones
els fa
que gairebé
els predisposi
en contra
de qui
coneixen
per a primera vegada
però
per contra
senten
un gran respecte
per aquell
que té
qualitats
pràctiques
i els efectes
són
sincers
i ferms
encara
que no
els exterioritzin
el pastor
Patrick Bronté
quan el febrer
de 1820
va arribar
a Haworth
amb la seva família
Maria
l'esposa
i els seus sis fillets
Maria
Elizabeth
Patrick
Emily
Charlotte
i Anne
venia
des del contat
de Dow
Irlanda
per fer-se càrrec
de la parròquia
d'aquest poble
de George Sire
això de George Hays
hi ha una raça
de gossos
petitets
molt macos
d'aquests
faldillers
que
segurament
procedeixen d'allà
bé
era un home jove
de caràcter fort
però
amb l'encant
i l'entusiasme
de tot bon irlandès
va iniciar
la seva tasca pastoral
en una rectoria
l'edifici de la qual
de dues plantes
i de pedra
disposava
de quatre estances
en cadascuna
d'elles
una d'aquestes
de la planta superior
va ser destinada
a estudi
i a sala
de jocs
dels nens
la més gran
de totes
Maria
tenia set anys
a Fort Worth
hi havia
diferents
credos
però el senyor
Bronte
va saber
establir
de molt bona
fins i tot amistosa
relació
amb tots els diferents
fidels
de les diferents
esglésies
però alhora
mantenia la seva família
a distància
dels veïns
la senyora
la senyora Bronte
es va posar
malalta
i al poc temps
d'arribar
a Harbour
per la qual cosa
els nens
van quedar
un tant
descuidats
corrent
pels prats
que rodejaven
el rector
el rectoria
tots agafadets
de la mà
tant
tant va ser
la felicitat
que van trobar
en aquelles sortides
que
de la més gran
al més petit
que gairebé encara
anava a les tantines
que era la Anne
sempre
van adorar
aquells espais
lliures
verds a l'estiu
i amarronats
a l'hivern
a causa
de la malaltia
de la mare
els més grans
van cuidar
dels més petits
eren uns nens
molt seriosos
i silenciosos
més del que seria
normal
a la seva edat
com el pare
va cuidar personalment
a la mare
fins que aquesta
va afinar
els nens
menjaven
sols
seien
a llegir
o parlaven
amb veu baixa
el seu estudi
per no molestar
la malalta
l'assistenta
que cuidava
de la rectoria
sempre va dir
que mai no havia vist
nens tan bons
el pare
els volia
ferms
i forts
i mai
no els hi havia
permetre
cap joguina
ni cap vestit
bonic
quan la mare
va morir
van viure
encara més
els uns
pels altres
Maria
llegia els diaris
i comentava
les notícies
als més petits
no van tenir
mai llibres
per a nens
però la seva intel·ligència
la de tots
es va veure
esporonada
per aquell ambient
serè i silenciós
només interromput
pels passatges
passeig
no?
pels passatges
per les praderies
i en aquells temps
es va obrir
una escola
per a fills
de pastors
protestants
les quatre nenes
van ser
inscrites
en ella
les regles
eren austeres
i el menjar
molt justet
tots anaven
amb uniforme
seriosos
i lletjos
el fred
i la humitat
inundaven
tots els racons
de l'escola
i això
influïa
en la mala salut
de les alumnes
aquest ambient
el va reflectir
xarlot
amb la seva novel·la
Gena Hill
a causa de la mala alimentació
va produir-se
una epidèmia
de febres
tifoideies
la germana gran
la Maria
que patia tuberculosi
es va greujar
i va morir
a casa seva
poc temps més tard
la segona
l'Elisabet
patia els mateixos símptomes
i també va morir
ara
la responsabilitat
de cuidar
les criatures
va recaure
en la xarlot
paper
que hi havia fet
sempre
la Maria
tenia l'ajuda
de la Toby
una dona del poble
que va estar
amb la família
tota la vida
i aquí van estimar
i respectar
com un membre més
que no pas
com una serventa
van passar els anys
xarlot
va completar
la seva educació
a l'escola
de la senyora
Wallen
allí
va gaudir
d'un paisatge
molt diferent
que ella
va descriure
en la seva novel·la
Shirley
va viatjar
a Brussel·les
com a professora
d'anglès
i per aprendre
alemany
tant ella
com les seves germanes
començaren
a escriure
primer
petits poemes
després
narracions
curtes
i narracions
llargues
pensant ja
en la seva publicació
Emily
narracions llargues
Anna
poesia
i contes
xarlot
va enviar
totes les obres
a l'editor
Robert
Robert Southie
el poeta
oficial
de la corta
anglesa
i aquest va
respondre
que una
ànima
meravellosa
s'amagava
darrere
d'aquelles
composicions
però
que no devien
escriure
només
per a la seva
sortida
al públic
Emily
que donava
classes
en una escola
de Halifax
va haver
de tornar
a Hogwarts
a causa
de la seva
mala salut
estava demostrat
que solament
les seves
praderies
retornaven
la salut
a aquesta
família
tan especial
les germanes
Bronter
van enviar
la seva obra
a un editor
d'Edimburg
amb seu doni
Germans Pell
les van publicar
però sembla
que no van tenir
gaire èxit
malgrat aquest resultat
van escriure
cada una
un relat
en prosa
Emily
Wadringhage
que deduït
al castellà
és aquell títol
que sabem
de
cumbres
borrascoses
la paraula
aquesta
guadrín
està referida
al temps
i Hedge
vol dir
altures
per això
diu
cumbres
borrascoses
Anne Bronter
amb el títol
d'Agnes Gray
i més tard
Charlotte Bronter
amb un relat
titulat
El professor
que per dir
sort
seva
no va tenir
gaire èxit
Charlotte
no va defallir
i va començar
a escriure
Jans Eyre
quan l'original
d'aquestes
excepcional novel·la
va arribar als editors
els senyors Smith
i Elder
primer la va llegir
el corrector
senyor Williams
que va quedar
entusiasmat
cosa que va decidir
l'editor Smith
a rellegir-la
ell personalment
Jans Eyre
va ser acceptada
i es va publicar
el 16 d'octubre
de 1847
l'èxit
l'èxit va ser
extraordinari
tant que
la crítica literària
estava interessada
a saber
si aquest escriptor
també havia fet
Watering Edge
i
Agnes Gray
o
eren tres
autors diferents
anys més tard
Xarlot
va escriure
sobre l'obra
d'Emili
cumbres borrascoses
i deia així
la força
és encara
en els seus principis
i és molt autèntica
té una manca
d'exposar
com es comporten
els tipus cruels
terriblement criminals
aquesta força
en principi
no va ser reconeguda
i els crítics
no van saber
fer-les justícia
l'èxit de Gen Eyre
va saltar a Amèrica
però les novel·les
de les altres dues germanes
van seguir
un camí més lent
i va arribar
quan elles
ja no hi eren
en aquest món
Emily va morir
en el decembre
de 1848
i Anne
en maig
de 1849
totes dues
de la mateixa malaltia
tuberculosi
finalment
s'havia descobert
que sota el nom
de Courier Bell
s'amagava
la tímida
i senzilla filla
del pastor
de Highwood
més tard
es va creure convenient
fer una segona edició
de Cumbres Borrascoses
de l'Emily
i d'Agnès Gray
de l'An
la Charlotte
es va encarregar
de revisar
els originals
durant gran part
de la seva última etapa
de la seva vida
la migranya
i el mal estat
del seu fetge
va interrompre
moltes vegades
la seva tasca
d'escriptora
això
i els amargors
de la mort
dels essers estimats
en una família
tan unida
des de la infantesa
van anar
minant
la salut
de Charlotte Bronte
encara que
Billet
la seva
última novel·la
que sortia
al mercat literari
i que va ser
rebuda
amb una explosió
d'entusiasme
va ser
un lenitiu
per les seves
tristors
potser no era
tan intensa
com Jane Eyre
però mostrava
amb més profunditat
el gènere
de l'autora
per altra banda
encara que breu
va gaudir
de temps
d'intensa felicitat
que va ser
el matrimoni
amb Arthur
Bell Nichols
aquest cavaller
havia estat
nomenat
coadjutor
de la parròquia
de Howard
l'any
1845
per ajudar
a Patrick Bronte
durant uns anys
havia tractat
a Charlotte
com amiga
com germana
i a poc a poc
va començar
a sentir per ella
un sentiment
més intens
més pregon
el casament
es va decidir
pel 20 de juny
de 1854
ja que
el senyor Bronte
estava malalt
la seva antiga
professora
la senyora
Wollen
es va brindar
a acompanyar-la
a l'altar
va ser
una cerimònia
senzilla
però tendra
i adequada
al trenar
de la núvia
però
va passar
els mesos
ella va tornar
a patir
marejos
i vòmits
aquesta vegada
a causa
de l'embaràs
la seva
constitució
dèbil
i la facilitat
per refredar-se
greument
van minar
la fortalesa
física
de la Charlotte
no podia
suportar
cap mena
d'alimentació
tot
ho vomitava
fins que el seu
cos
va tenir prou
el dia 31 de març
de 1855
el solemne so
de la campana
de Haworth
acompanyava
a la déu
d'una persona
senzilla
intel·ligent
i sacrificada
per tots els seus
l'escriptora
Charlotte Bronte
jo no eh
si
qui
escrit
el
conti
demà
mi
és
l'escriptor
tak
vруд
Avui, en aquesta secció de música per gaudir,
podem escoltar a Paloma Sant Basilio i Plàcido Domingo
en la bonica romança Soundwork
de l'òpera The Bernstein West Side Story.
There's a place for us, somewhere a place for us,
peace and quiet and open air, wait for all of us somewhere.
There's a time for us, someday a time for us, time together,
with time to swear, time to lose, time to bear, someday...
Somewhere we'll find a new way of living.
We'll find a way of forgiving.
There's a place for us, a time, a place for us, hold my head and where have we been?
There's a place for us, a time, a place for us.
There's a place for us, a time, a place for us.
Hold my head and where have we been?
Hold my head and I take you there.
Somehow, someday, someday...
that's never.
Bé, què us sembla si parlem ara de la salut i els medicaments?
Quan es posen al volant d'un cotxe.
Bé, és que hem llegit el titular d'un article aparegut a Llobregat Motor
que posen una mica els nervis de punta.
Diu, aquests són 12 medicaments molt comuns
que posen l'automobilista en perill quan va al volant.
Aquests són analgèsics, antidepressius, antihistamínics,
antitusius, cardiotònics, relaxants musculars i alguns més.
Tant els medicaments indicats pel metge
com els que es compren sense recepta a la farmàcia
tenen una influència directa sobre les capacitats per a la conducció.
I el primer pas perquè la seguretat no es vegi afectada
és conèixer els seus efectes adversos.
hipnòtics, trastorns de la son.
Produeixen somnolència, disminució de la tensió
i rebaixen la capacitat de reacció.
Sí, és això que molta gent pren pastilles per dormir,
s'aixeca el dematí, agafa el cotxe
i el pobre està com si estigués una mica fora d'aquell món.
Anxio-lítics, per evitar l'ansietat.
Produeixen somnolència, disminució de la tensió
i també de la capacitat de reacció.
Antidepressius, produeixen nerviosisme, ansietat, somnolència,
alteració de la coordinació i visió borrosa.
Els antigripals i anticaterrals produeixen forta somnolència.
Analgèsics, contra el dolor, produeixen somnolència,
mareig, disminució de la tensió i de la capacitat de concentració.
Antialèrgics, somnolència i, si gastem coliris,
gotes, per als ulls, visió borrosa.
Antimigranyes, produeixen somnolència, mareig i debilitat general.
antipsicòtics, somnolència, mareig, agitació i cansament.
Anti, per què, per quins somnolència?
De què rius, nena meva?
Anti, per quins somnolència?
Perquè, si us fixeu, tots aquí produeixen una somnolència
i al final ens quedarem adormits.
Tots adormits, tots adormits.
Després posa una mica de música forta.
De música, viva, viva.
La dança del saule, una cosa d'aquestes.
Anti, per quins somnolència?
Produeixen somnolència, episodis sobtats de son, espasmes, visió borrosa i confusió.
Fàrmacs per a la diabetis, hipoglosèmia, baixades de sucre en sang.
Antimestamínics, produeixen somnolència i capacitat de reacció reduïda.
Bé, a l'envàs dels medicaments que afecten a la conducció apareix un pictograma que serveix per identificar-los.
Uns triangles en tres colors.
Groc, taronja o bremell.
Aquests símbols no prohibeixen la conducció,
però adverteixen que s'ha de llegir el prospecte per conèixer en detall els efectes adversos del producte.
La font de la qual hem estret aquestes dades és el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Aquests símbols no prohibeixen la conducció.
Continuem, perquè no és que ens hem pres cap...
No, no ens hem adormit, no.
Hem descansat una mica amb això dels pictogrames.
Hi ha una frase que hem escoltat infinitat de vegades.
Aquests medicaments poden produir somnolència,
però l'avís queda molt curt.
En la cara bé de molts fàrmacs s'amaguen problemes com reducció de reflexos,
sensació d'inestabilitat,
merejos, visió erborrosa,
dificultat de concentració,
efectes adversos perillosos,
i pitjor encara,
desconeguts pel 80% dels consumidors diaris d'aquest tipus de medicaments,
perjudicials per una condició segura.
Per això, dintre de quatre dies,
hi haurà els cotxes automàtics i s'haurà acabat tot això.
S'haurà acabat.
A lo millor també prenen pastilles els cotxes.
Dintre del fuel o la cosa que li doni per anar?
O per l'electricitat que li posin?
No, l'electricitat.
No, continua, no?
Perquè no es tracta d'una realitat no contrastada.
En tot l'estat està comprovat
que almenys un 5% dels accidents de trànsit
estan relacionats amb el consum de segons quins medicaments.
Per reduir aquests accidents,
els responsables principals del trànsit arreu del país
han unit esforços amb el doble objectiu
sensibilitzar els professionals de la medicina
i informar exhaustivament els automobilistes.
En opinió dels experts,
la relació entre segons quins medicaments
i els accidents de trànsit s'està intensificant.
Una de les autoritats principals de l'àrea de trànsit
opina que actualment aquest augment es deu,
entre d'altres motius, a l'automedicació per part dels usuaris,
cosa que incrementa el nom d'accidents provocats per la seva ingesta.
L'expert en seguretat vial, el senyor Roberto Ramos,
opina que és molt difícil separar medicació i malaltia.
Si la gent pren medicació és perquè té alguna dolència
o pateix algun símptoma.
Llavors, què és millor?
Conduir amb molt de dolor o bé medicar-se a tot conduint?
S'ha de saber on està el punt d'equilibri,
perquè tampoc és aconsellable conduir amb un dolor intens.
Si no queda més remei que conduir
i sota els efectes del fàrmacs, perillosos,
el Ministeri de Sanitat recomana posar especial atenció
en el moment de l'inici del tractament
o quan es modifica la dosi.
És millor preguntar al metge
si fos possible prendre una altra medicació
que no afectés tant a la conducció.
I un cop al volant,
les autoritats aconsellen reduir la velocitat
i augmentar la distància de seguretat
per aconseguir un temps de reacció
previsiblement superior.
Fins demà!
Fins demà!
Espanya, Toros i l'ONU
Les Nacions Unides insten l'estat espanyol
a prohibir l'exposició dels menors
a les corrides de Toros
amb el fi de protegir-los d'una extrema violència.
El passat dia 22 de gener
va tenir lloc a Ginebra
la sessió pública entre el comitè de l'ONU
i la delegació del govern d'Espanya,
durant el qual els representants de l'estat espanyol
van ser preguntats en diverses ocasions
sobre diverses qüestions relatives
a la protecció dels menors.
Gràcies a un detallat estudi presentat per la Fundació Franz Weber
relatiu als danys psicològics que poden patir els menors
que estan exposats amb aquest tipus de maltracte animal
elaborat per l'assistència científica de la CPA,
coordinadora de professionals per la prevenció d'abusos,
el Comitè dels Drets del Nen
també es va pronunciar en contra
que Espanya permet que els nens i nenes adolescents
participin i assisteixin a eventos taurinos
a fi de prevenir els efectes psicològics perillosos
donada a la violència inherent a aquestes celebracions.
El màxim organisme internacional en matèria de drets de la infància,
el Comitè de Drets del Nen,
el qual avalua el compliment de la Convenció
sobre els drets del nen de l'Organització de les Nacions Unides,
va denunciar que els recursos per combatre
les conseqüències de la crisi econòmica en els nens
han sigut inadequades i insuficients
i que això ha portat a un increment
de la pobresa infantil i l'exclusió social.
Així mateix, Espanya també suspèn
respecte a l'exposició de menors
a situacions de violència,
doncs es permet l'assistència de menors
a corrides de toros,
amb espetàques amb toreros,
amb encierros,
amb becerrades,
amb tradicions cruels
amb les que es pot presenciar
l'agonia d'un o diversos animals
amb algun d'ells de curta edat.
La legislació espanyola
estableix que deu protegir-se
la infància
de l'exposició
a qualsevol forma de violència.
De totes maneres,
l'edat pot entrar,
a quina edat poden entrar a la plaça de toros?
Per presenciar com es tortura en els animals
i també poden ser formats en les escoles taurines
com per exercir aquesta violència.
Existeix una contradicció
entre els tractats internacionals
de protecció de la infància,
els quals Espanya ha firmat
i la realitat respecte a la infància
i la seva relació amb la taromàquia.
Ho permeten
que això es presenci.
Per un cantó
estaria que Espanya
hauria d'acceptar-ho,
però per l'altre cantó
ho accepta,
però no ho prohibeix.
és pitjor encara
el Ministeri de Cultura.
Hi ha més explicacions,
però tot és en relació
a que la pluralitat és dolenta
i es pot presenciar
per criatures petites.
Clar,
jo als cinc anys
em vaig anar
amb una corrida de toros important.
Aquí es considera
que és una tradició,
però per un nen de set anys
això és molt poc.
Jo tenia cinc anys
i em van treure corrents
perquè em vaig posar a plorar
com una tonta.
Matar i torturar.
Bueno,
són dues coses.
Quan li claven les bares
ja m'explicaràs, eh?
Per això, per això.
Doncs ja hem acabat amb això
i ja n'hi ha suficient.
Però jo em pregunto,
i el taron volado?
Ui,
molt pitjor.
Molt pitjor.
I la cabreta aquella
que llença en tant a la taula
és el campanar.
Aleshores,
que hauríem de fer moltes coses.
Tot això ho permet Espanya
perquè són tradicions
a les que no cal tocar.
No ha dit arranes.
Són tradicions.
No són totes mediterrani.
Mira que eres famós i...
Ara em venia de Grècia, tu,
la cosa...
Ah, bueno,
val, val, val.
Perdó.
Si tu em refereixes a Mediterrani...
Sí, Mediterrani en tot...
En tot l'entorn.
Val, val, d'acord.
Bé, doncs, ara,
tu què tens?
Bé, jo avui no he treballat gaire.
Jo ho veig.
Un article a La Vanguardia
d'un tal Esteve Giral
i m'ha semblat
que era interessant de sapiguer-ho.
Molt bé.
Es tracta
que avui dia
l'obtenció més barata i eficaç
de la reina de les gemes
al laboratori
trastoca joiers,
gemòlegs i taxadors.
Sí.
Estic parlant del Diamants
a tota màquina.
El Diamants.
No hi ha cap altra peda preciosa
que mogui tants diners
que tingui unes propietats similars
ni generi tanta veneració.
El Diamant,
joia eterna,
ha estat objecte del desig
per la seva bellesa,
el seu valor
i la seva raresa.
Símbol, a més del compromís,
incrustat en milions d'anells.
El Diamant és el rei.
Concentra entre el 80 i el 90%
del valor de totes les gemes
en joieria.
Diu Egor Gravilenko,
director del Laboratori
d'Anàlisis i Certificació
de Gemes
de l'Institut Gemològic Espanyol.
Tal com va passar abans
amb altres gemes
com el rubí,
el safir o la maracta,
la ser humà
es va obstinar
a trobar la manera d'obtenir
el que es va crear
fa milions d'anys
a l'interior de la Terra
i va descobrir
fa gairebé 70 anys
la manera de fer créixer
al laboratori
el paraguat diamant
i fer-ho amb una composició
química idèntica
i la mateixa estructura cristallina.
No és una imitació,
però és l'obtingut,
és obtingut al laboratori,
per l'home
i no pas per la naturalesa.
Té les mateixes propietats físiques
i característiques òptiques,
la mateixa durabilitat
i bellesa
que el diamant natural,
l'afegeix Gravilenko.
Durant dècades,
crear un diamant
ha estat molt cart i costós,
per la qual cosa
no s'ha fet servir en joieria,
però sí a la indústria.
Ara,
gràcies als avenços tecnològics,
obtenir-lo és més ràpid i barat
i cada cop
ho serà més.
El fenomen
està sacsejant
els fonaments
de la joieria,
de la taxació
i a mitjà termini,
fins i tot
a la mineria.
Fins al punt
que el denominador mundial
del diamant natural,
la companyia
sud-africana
de BIRS,
ha decidit
llançar-se
a la comercialització
del sintètic
per la joieria,
cosa del tot impensable
fa molt poc.
No, i tant.
Fins i tot
va llançar
una campanya
a escala internacional,
Real Israel,
per combatre
el diamant sintètic
elegant,
l'única característica
que no es podrà imitar
mai en un laboratori,
la raresa
d'una pedra preciosa
extreta
de la torresa.
El sintètic
manca de raresa
perquè es pot obtenir
en les quantitats
que faci falta,
certifica Gravilenco.
Es tracta
d'una maniobra
estratègia
que rebenta preus
per protegir,
sobretot,
el gran negoci
dels diamants naturals,
ara amenaçat,
i els diferència
dels sintètics.
Fins ara
no s'hi havien
atrevit,
però han vist
un enorme mercat.
Les explotacions
mineres
ja no tenen
tampoc
el benefici
d'abans.
Destaca
Joaquim Maria
Nogués,
professor emèrit
de Cristolografia
i Mineralogia
de la Universitat
de Barcelona.
El terme
sintètic
encara genera
rebuig
entre els consumidors,
de manera que
els fabricants
prefereixen parlar
de diamants
creats
al laboratori,
màrqueting
i maquinària
sofisticada
d'última generació
per reproduir
de manera controlada
les pressions
i temperatures
extremes,
850 graus
que van tenir
lloc a les entranyes
de l'escorça terrestre,
a 160 kilòmetres
de profunditat,
durant 900 milions
d'anys,
per obtenir
la venerable
Gemma
en només
una setmana.
El diamant
del laboratori
té un altre valor
refegit,
a més
d'avuiament
al preu.
El comprador
sap en certesa
que no s'ha
otingut
en una zona
de conflicte,
explotant recursos
naturals
o vulnerant
drets humans.
Són les denominades
gemes
d'origen
responsable,
els diamants
lliures
de conflicte.
Una pedra
preciosa
sostenible,
ara
assequible
per la classe
mitjana
i a més
sense
assegurir
un recurs
natural
escàs,
jugada
a priori
mestra.
Veus
crítiques
alerten
que la gran
quantitat
d'energia
necessària
per generar
temperatures
i pressions
tan altes
desmunta
l'argument
de la
sostenibilitat.
De Birsch,
que durant dècades
va comprar els diamants
a l'extinta
Unió Soviètica
a canvi
de divises,
recorda
el professor
Noguers,
ha llançat
la pedra
preciosa
amb una
moderna
línia
de joieria.
El gegant
ha sorprès
tothom
per haver
arribat
a vendre
fins a
un 75%
més barat
que els seus
compartidors,
la nord-americana
Diamonds
Fondry
i la russa
Neu
Diamonds
Technology,
amb les seves
gemes
sintètiques,
un 30 i un 40%
més barates
que les naturals.
També dirigides
al luxe,
però amb arguments
com l'ecologia
i els valors
socials.
De Birsch
assegura
que ara
respon
a una demanda
real
i creixent
de nous
compradors.
la seva nova
línia
inclou
precisament
diamants
de colors
atrevits,
tota una
declaració
d'intencions.
S'estudia
contribuir
a la planta
d'Oragon
dels Estats
Units
en capacitat
per fabricar
mig millor
d'aquilats
el 2020.
El valor
del diamant
sintètic
ara representa
només un 2%
del diamant
en joieria,
però d'aquí
una dècada
podria arribar
al 10%.
Continuarà
caient,
diuen els experts.
El rubí,
el Safir
i la Maracda
tenen els seus
anàlegs
sintètics
des de fa dècades
i el seu preu
és irrisori,
però si són naturals
el seu valor
continua pujant
i marcant
nous rècords.
Sembla doncs
que ara
és un mal negoci
comprar un solitari
amb un diamant
d'un quirat
per 800 alers.
Una desena part
del preu
del natural,
que a més
de no ser
únic ni rar
serà més barat
d'aquí pocs anys.
El preu
continuarà caient
no és un bon moment
per invertir
en diamants
sintètics.
Ja ho sabeu,
ni maractes
ni diamants
ni res.
Res de res.
Recordem la pel·lícula
Diamants de Sangre?
Sí,
però aquell era autèntic.
És que són autèntics
aquesta vegada
de laboratoris.
No, no.
Aquests no tenen
cap fallo.
Els autèntics
tenen,
si es miden,
tenen alguna falla.
Irregulars.
Sí,
perquè són naturals.
Tenen alguna falla.
Ai,
que no inventarem
a l'éssor humà.
Bueno,
no inventem el temps
perquè ja se'ns ha acabat.
ja fa estona
que se'ns ha acabat.
O sigui que
fins la propera setmana.
Adeu.
Adeu, xau.
Ja ens envia.
Adeu, adeu.
Ara escoltes ràdio d'Esbert,
sintonitzes ràdio d'Esbert,
a ràdio de Sant Just,
ràdio d'Esbert,
ràdio d'Esbert,
ràdio d'Esbert,
de l'Esbert.
Mira-te avui.
Al Just a la Fusta,
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven.
no.