De totes maneres, a passar de les pesares, jo penso que aquest llibre també un té que entrar-hi. Sí, sí, ja està disponible. No llegir per llegir, si veus les paraules, són quotidianes, són paraules senzilles, però a tot el missatge que aquesta senyora vol transmetre, o que es desprèn, o que nosaltres ho interpretem, parlem de allò que dèiem, no? Bueno, doncs senyors... Que porta la reflexió. Sí, sí.
Senyors, gràcies per haver-nos escoltat. Tornem a donar les gràcies a la Carme i el Marc i fins la propera.
Bona tarda, són les vuit. Mas obre la porta a la isenda pròpia amb els presidents de les diputacions. Rajoy trenca el seu silenci per tancar la porta al pacte fiscal. Demà, a les onze, Rajoy rep Mas a la Moncloa. L'Observatori. Temps d'informació i anàlisi amb Joan Catà.
sintonitzes ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'Esper, 48.1, ràdio d'Esper.
Wise men who say Only fools rush in But I can't help Falling in love
Shall I stay Would it be a sin If I can't help falling in love
Like a river flows surely to the sea Darling, so it goes Something's hard meant to be Take my hand Take my whole life too
For I can tell falling in love with you like a river
Darling, so it goes Some things are meant to be Take my hand Take my whole life too For I can
falling in love with you. For I can't help falling in love with you.
60 i més. Avui és dimecres.
dia 19 de setembre de l'any 2012. Gairebé a punt de començar la tardor. Estem de nou amb tots vosaltres, amb tots vostès. I com passa el temps, no? Fa dos dies. I que ràpid que fa dos dies que ens vam acomiadar.
desitjant un bon estiu, i ja tenim aquí l'estiu gairebé acabant-se, la tardor punt d'entrar, i portem ja 179 dies d'aquest any de traspàs. Fixa't si semblava que havíem començat l'any, no? Sí, sí. I ens en queden només 187 per finalitzar l'any. I d'estius també en portem uns quants. Per tant, ja estem fets a la calor i al fred. D'aquest any ha sigut la calor molt, molt intensa.
i el pas del temps que ens porta de tot bo i dolent. I aquí ens teniu per anar-vos-ho explicant. Ja gairebé tothom ha tornat de vacances i molts, malauradament, no n'han pogut fer. Ens consta que moltes persones grans, o bé per malaltia o bé per manca de recursos, no s'han pogut moure de casa. Des d'aquí, per fer-vos companyia seguim amb vosaltres i esperem que ens feu arribar algun dels vostres suggeriments.
Ja sabeu que ens podeu trucar al 93 3 7 2 3 6 6 1 i explicar-nos en directe com vau passar l'estiu. O de tot allò que ens vulgueu parlar. Avui entre molts altres sants és el dia de Sant Genard de Benavent i Santa Maria de Cervelló. Felicitats a totes i a tots els qui celebreu avui el vostre sant o el vostre aniversari i molt especialment a les parelles
que porteu 50 anys de convivència. Iniciem el primer programa de la temporada. Precisament un dia d'aquests has anat a celebrar els 50 anys d'alguns amics, no? Sí, sí, sí senyor. Doncs molt bé, des d'aquí també els saludem i els desitgem 50 anys més i els que calguin. I tant. Des d'aquí, de Ràdio Desvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just en directe. Des de 60 i més a Ràdio Desvern, en el 98.1, de la freqüència modulada,
posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans i també al més joves, a tots aquells que ens vulgueu escoltar. Benvinguts uients d'Esvernians. Seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio, estem amb vosaltres. Esperem les vostres trucades aquí a Ràdio d'Esvern al 93 372 3661.
Per repetir-ho que no quedi eh. I tant, i tant. Aprofiteu avui per recordar les vostres vivències de l'estiu. Tot i que també ens podeu parlar dels vostres projectes per a aquesta temporada que es presenta bastant bé. Molt bé, però no ens podem oblidar ni volem de les moltes persones famoses
especialment les vinculades al món de la ràdio i de l'espectacle. I de l'espectacle. Potser per proximitat que ens han deixat aquest estiu i que tan bones estones ens han fet passar, sense oblidar les més recents o aquest gran polític que ens ha deixat ahir mateix, en Santiago Cardillo, que després en parlarem. Sí, ara que realment ha sigut una vida molt llarga, molt profitosa,
i perquè 97 anys són molts anys. Es pot passar de tot i a més ha sigut una vida molt intensa perquè una persona que ha viscut i amb el grau de capità la guerra i amb l'experiència de Jarama i totes aquestes coses que va haver de viure... Sí, i tant. Doncs ara dediquem aquests primers minuts de programa a tenir present algun dels noms que han estat notícia aquests darrers mesos.
El passat 23 de juliol va morir un dels grans còmics del teatre contemporani, el magnífic actor Paco Morán. Éxics notables com l'Estranya pareja de Neil Simon, Més de 5 anys en cartell, violines i trompetes, l'apagón o la jaula de les loques, entre d'altres, gairebé sempre al costat de Joan Pere,
el van fer marejador de l'estimació de crítica i públic. I els qui tenim certa edat el recordem encara de molt abans de triomfar la comèdia com a actor dramàtic en els memorables Estudio Uno de televisió espanyola on va interpretar un magistral o telo de Shakespeare
entre moltes altres obres, i també amb les companyies que venien de Madrid, especialment al costat d'Irene Gutiérrez Cava, amb qui va compartir nombresos èxits. Jo me'n recordo una vegada que va fer un sketch de tota una sèrie d'un gran mestre de la televisió,
I saltava, volia venjar una ofensa a la seva dona, representava clar que era andalusia. Tot això vestit amb el catite i tot aquell jaleo. I ai no vagis querido, que te va matar. I surt corrents.
per saltar a sobre. Diu, esta es sirio. En lloc de pujar de la cavall va caure per l'altre cantó i va fer... era dramàtic, però escolta, era per esclatar a riure. No, no, és que era molt bo, tenia sortides molt bones. Recordo precisament que un dels seus grans èxits aquí a Barcelona va ser Laura de la Fantasia. Amb Jenny Gutiérrez Cava. Però... Bé, aviam.
el vam fer barrejador de tot aquest gran èxit. I clar, com ha contraposat el Joan Pera amb aquella cara que té de bona persona i de trist, doncs escolta... Feien un contrast formidable. Bé, també el dia 23 de juliol ens va deixar la molt estimada escriptora i editora Esther Tosquets, que va dirigir Editorial Lumen al llarg de 40 anys.
Per iniciativa seva vam conèixer la popular Mafalda de Joaquín Lavado, Quino, i la magnífica novel·la En nom de la Rosa, d'Humberto Eco, una de les més llegides del segle XX. I com a escritora es va sorprendre i meravellar amb obres com El mismo mar de todos los veranos, deliciosa, i també un amor femení d'una intensitat extraordinària, La Niña Lunática con la miel en los labios,
i una esplèndida biografia de Pasqual Maragall, entre moltes d'altres obres. El mateix 23 de juliol moria a Boadilla del Monte, al nord de Madrid, el conegut presentador de ràdio i televisió José Luis Uribarri. Va començar com a locutor de ràdio Joventut l'any 1956, i dos anys després, el 1958, va debutar a Televisión Española. Programes com Festa y puntos o Aplauso,
i els primers festivals d'Eurovisión han quedat a la memòria de gairebé tothom. Mareixador del premi Ondes i l'antena d'or, Uribarri tenia una veu privilegiada i moltes taules i molt ofici. I un dia després, el 24 de juliol, moria a la ciutat d'Oviedo l'advocat polític i professor universitari Gregorio Peces Barba, considerat un dels pares de la Constitució
Fou president del Congrés dels Diputats entre 1982 i 1986. Va ser un dels fundadors, juntament amb Joaquín Ruiz Jiménez, de la prestigiosa revista Cuadernos para el Diálogo. Bé, i si posem una miqueta de música? Posem una miqueta de música mentre recordem aquesta revista que tant ens apassionava en aquells anys. I tant.
No, no, no, no.
La música era una miqueta l'era per contrastar el tema, que era un tant tristot, encara que sigui real, perquè la vida està composta d'això,
de coses tristes, coses alegres i coses mitjanes. Sí, però quan ha passat un temps, perquè el dia que succeeix et queda el copés com més fort, però després quan has passat un temps recordes totes les bones coses d'aquestes persones. Sí, i les ocasions en què o les has conegut o has gaudit de la seva feina. I has llegit les seves obres, has vist les seves representacions i el que et queda és el bon record. Bé, continuem. També el mes d'agost ens ha deixat altres personatges importants.
El dia 9 moria a Barcelona l'historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català Josep Maria Enó de la Sarte. Tota la seva vida va girar al voltant de la difusió i la història de Catalunya. Va militar des de ben jove en grups escarrants de resistència antifranquista i catalanista.
biògraf de destacats personatges com el president Macià, Prat de la Riba o Francesc Ambó va pronunciar nombroses xerrades i conferències. És medalla d'or de la Generalitat de Catalunya entre d'altres distincions. A mi m'encantava. Tenia una personalitat per a la televisió que dava fantàstic. Veus com ara recordem les coses bones. Per tant més que un obituari és un homenatge. Això mateix.
Un dia abans, el 8 d'agost, ens deixava el rellevant actor de teatre, cinema i televisió Sancho Gràfia. El qui tots van conèixer fent de Corro Jiménez a la popular sèrie de televisió espanyola. Però ell portava ja molts anys treballant a Montevideo, a l'Uruguai, a la companyia de teatro de la genial Margarita Chirgo. Des del 1947 al 1963 va actuar al costat d'aquella gran actriu.
De retorn a Espanya, va fer nombrosos papers tant al cinema i al teatre com a la televisió. Un dels seus darrers treballs, l'inquietant Julián de 800 bales, la vertiginosa pel·lícula Marmitaco Western d'Àlex de la Iglesia, que va interpretar al costat de Carmen Maura, ens va impactar fortament. I abans encara, el dia 5 d'agost, amb 93 anys d'edat, ens va deixar la gran dama de la cançó, Xave Labargas. Nascuda a Costa Rica,
Va viure a la ciutat de Mèxic més de 70 anys i es va especialitzar en la cançó Ranxera. Solia cantar peces normalment interpretades per homes sobre el seu desig per les dones, inclinació que ella també compartia.
fumava, bevia, portava pistola i tenia la veu d'un home. Tenia la veu greu i trencada i era una personalitat, com ella mateixa deia, molt viril. Era tot un caràcter i va actuar als escenaris fins al darrer moment. L'abril d'aquest mateix any va publicar el seu darrer disc, Luna Grande, i poc abans de morir havia actuat a Madrid en un homenatge a García Lorca.
cançons com Piensa en mí, Llorona o Que te vaya bonito, són ja per sempre amb nosaltres. Todos me dicen el negro llorona, negro, pero cariñoso. Yo soy como el chile verde llorona picante.
Bé, la recordarem d'altres ocasions perquè realment, de totes maneres, a banda de que tenia aquesta veu tan trencada, ella cantava molt bé. Molt, molt. I encara una altra gran dama del teatre i el cinema,
ens va deixar aquest estiu, el dia 27 d'agost. Amb un estil romàntic i declamatori, ple de força i turbulència, Aurora Bautista va ser la protagonista de grans personatges històrics d'aquell cinema en blanc i negre amb el segell de Cifessa. Juana la Loca o Agustina de Aragón no haurien estat mai el mateix sense aquella veu de força prodigiosa formada a l'Institut del Teatre de Barcelona
sota el mestratge de Marta Grau i Guillermo Diaz-Plaja. La senyora Marta Grau sempre presumia d'haver tingut com a d'exemple predilecte Aurora Bautista. La pel·lícula que em va agradar moltíssim perquè va estar natural sense tanta declamació.
i tan exagerament va ser la teatura. La teatura estava esplèndida. Estava fabulosa. És que en els darrers anys, sortosament, es va treure de sobre l'estil d'eclamatori de l'Institut del Teatre, que la missió del teatre d'aquella època era tremer amdament d'eclamatori. Marta Grau va ser també la professora d'Anna Maria Barbany i Anna Maria Barbany va trencar d'immediat amb l'estil d'eclamatori i ha tingut sempre una naturalitat extraordinària.
I no va ser un bon mes el passat agost, com deien per al món de la faràndula, perquè el dia 30, un altre dels grans noms de la interpretació, Carlos La Reñaga, va morir poc després d'haver de deixar els assajos de la comèdia Quizás, Quizás, amb la que intentava tornar al teatre al costat de la seva primera esposa, María Luisa Merlo. Amb una extensa filmografia i notables èxits a la petita pantalla,
El recordarem sempre com al protagonista de Farmacia de Guardia. Magnífica. O la formidable adaptació de Los Gozos y las Sombras i recordem encara una de més antiga d'on va Sanfonso XII, que també la va protagonitzar. I el darrer dia de gos va ser el cardenal Carlo Maria Martini qui va deixar aquest món després d'una vida plena com a sembrador d'harmonia. Pau i esperança. Seguir
una religión no sirve de gran cosa si uno no cree en las personas. Va ser alguna de les paraules sàvies que ens va dir. I posats a fer memòria d'algun fet de tal dia com avui, tenim present el 19 de setembre de l'any 2010 perquè neixia el canal 3XL de Televisió de Catalunya dedicat al públic infantil i juvenil. Deixi'm ara el passat i parlem del present. Com es presenten els primers dies?
Alguna millora en el camp de la sanitat, l'ensenyament o la cultura? Perillen les nostres pensions? Ho tindran complicat, els nostres nets, per obrir-se pas a la vida? Un petit repàs a la premsa del dia sobre allò amb què més ens ha impactat, titulars que ens afecten i per què.
Després de posar una miqueta de música podem parlar de la web del rei, que ja hi hem tret el nas i hem vist la quantitat de respostes que s'hi troben. No gaire, precisament. No gaire maples. No, no, precisament. També podem parlar de la trobada Mas Rajoy de demà. Ja sabeu que us podeu trucar a veure què penseu, si anirà bé o serà un desastre. I també parlarem, evidentment, recordarem algun fet de Santiago Carrillo.
Posem una mica de música. Endavant doncs. En un rincón del alma donde guardo la pena que me dejó tu adiós.
En un rincón del alma se aburrió aquel poema que nuestro amor creó. A ese rincón del alma le falta tu presencia, que el tiempo ya llegó.
En un rincón del alma me duele el roste quiero de tu pasión. No seremos felices, no te dejaré nunca.
Bé, i ara continuarem amb més coses. El proper dia 30 de setembre ho diem amb temps.
perquè us hi pugueu apuntar, us ho pugueu inscriure a través d'internet o anant al mateix teatre, l'últim dia del mes, diumenge, el Gran Teatre del Liceu acollirà a la gala, no esteu sols. Amics de la gent gran organitza una festa solidària amb un doble objectiu. Recaptar fons per contribuir a l'acció social de l'entitat i conscienciar a la societat que la soledat dels més grans
és un problema de tots i un gros problema. Presentarà la gala Albert Om amb l'actuació de Miguel Ríos, Andreu Buenafuente, Peret, Tricicle, Montserrat Carulla i molts altres. Molt bé, realment deu ser molt interessant i és una gran tasca que persones populars
Se'n recordin una miqueta de la gent gran. Esperem que sí. I una altra vegada, com hem tingut ocasió d'anar a veure el Peret, la Núria Feliu i molts altres cantants populars que han obert
les portes del Liceu perquè tothom hi podia anar, doncs tenim també una altra ocasió de tornar al Liceu. O sigui que així com a generadora, Liceu era una cosa exclusiva. Per les persones que eren socis, clar. O bé, pels que pagaven l'entrada. Pels que pagaven l'entrada i per un públic d'alt està. El Liceu ja va obrir les seves portes quan vam organitzar a la parròquia aquella gran gala en favor de l'Orga. O sigui que realment
Al Liceu, dintre de tot, és també, com és del poble també, doncs val la pena que també dediqui el seu espai al poble. Doncs està molt bé. I ara tenies algunes coses així de cultura, cultureta, culturota? No, parlaríem, bueno, parlaríem del proper divendres, que l'associació de malalts de familiars, o sigui, l'associació de familiars de malalts del Seimer,
celebra el Dia Mundial i al matí farem coestació a favor de l'associació i a la tarda al milenari passarem la pel·lícula aquella tan maca que té tants premis i que ens ha agradat tant que és d'animació. A dos quarts de sis. Sí, el proper divendres a dos quarts de sis de la tarda al centre social per a la gent gran, al milenari, a Rugues, de pa com hora.
O sigui que aquest acte serà fantàstic. I promou l'associació com a cloenda d'aquesta coestació del dematí i a la tarda, després de la pel·lícula, vindrà un... veurem, hi haurà un col·loqui i el dirigirà un treballador o treballadora, perquè tant un com l'altre són fabulosos,
de l'associació AFA, associació de familiars de malalts d'Alzheimer, del Baix Llobregat. És una sessió oberta a tothom, és molt interessant perquè ara que tothom està tan en voga, perquè aquests dies, no sé si ho has escoltat, s'ha demanat a l'Hospital del Mar voluntaris de 45 fins a 65 anys, fills
de persones que han patit la malaltia perquè s'està estudiant aviam si el nostre cervell té algun indici que pugui, de moment prevenir-lo no, però fer com una mena d'entén, es farà un estudi i realment
aquelles persones que puguin tenir allavòs més que res per apaibegar o enlantir la malaltia. Ja s'han presentat 1.200 persones. Sí, sí, ells demanaven 450. I el doctor estava contentíssim perquè ha dit que no es pensava que la gent respongués tan bé.
Recordem doncs que Rugas és una pel·lícula d'animació basada en un còmic o novel·la gràfica, com li voleu dir, de l'autor valencià Paco Roca, que avui és també notícia perquè li han donat un altre premi. I a més, si teniu l'ocasió d'anar a València, aquests dies precisament hi ha una exposició d'ell
al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, el Múvim. Hi ha una exposició de tota l'obra de Paco Roca, amb originals de totes les seves obres, que són ja quatre o cinc o sis. Recordem que Arrugues narra l'amistat entre Emilio, un antic executiu bancari que acaba d'arribar de residència en un estat inicial d'Alzheimer, i Miguel, dos vells reclosos en un geriàtric. Allà aprèn a conviure amb els seus nous companys
cadascun amb un quadre clínic i un caràcter ben diferent. Els cuidadors que els atenen, Emilio serà ajudat per Miquel i altres companys per no acabar a la planta superior de la residència, el temut pis dels assistits, que és com anomenen allà els desnonats. El seu esbojarrat pla tanyeix de comèdia i tendresa el tediós dia
el dia a dia de la residència perquè, encara que para molts dels seus companys, les seves vides han acabat, ells acaben de començar una nova vida. Com hem recordat abans, després de la projecció, es farà un debat amb la finalitat d'apropar els assistents a la malaltia d'Alzheimer i reflexionar sobre la seva realitat, les implicacions socials i les repercussions familiars.
com els sentiments de negació o les dificultats per afrontar i conviure amb la malaltia.
El... bueno, com es diu ara? Ara se m'ha passat. Davant del mercat. Davant del mercat posem una taula. Puseu una taula. I després, també, aquí, el cap nom va a tothom a visitar-se. O sigui el centre d'assistència primària de Sant Just. Això volies dir i no em sortia. Això volia dir i no em sortia. Però és que, ara, l'àrea bàsica de salut. És com que hi ha els dos noms, a vegades se'n confon.
Ah, al millor també són símptomes del seim eh, que no m'estranyi. No, dona, no, no, no, passa com ja tenim una edat la memòria va i bé, per això ens apuntem les coses. En si, al Javier el meu fill diu que és culpa del disc dur. És el disc dur. Que està molt ple i a vegades cosa de descarregar. Recordeu doncs que aquest acte és a dos quart de sis de la tarda al centre social El Milanari. Arrugues, una novel·la gràfica en pel·lícula d'en Paco Roca.
I posats a dir coses d'aquí del poble, recordem també que l'exposició que hi ha del 6 de setembre al 21 d'octubre al celler de Can Ginestà és de pintura i és de l'artista Natàlia Cao, que es pot visitar de dilluns a divendres de dos quarts d'onze del matí fins a la una i a les tardes de dos quarts de cinc a dos quarts de nou del vespre. I posats a recordar
Dibuixants i pintors, que n'hi ha moltíssims a Barcelona per veure. Suposo que tu també tens present aquesta mostra d'art abstracte contemporani i veroamericà a l'Arthur Ramon, no? Ja l'hauràs vist. Sí, i tant que sí, i tant que sí. És una meravella.
I anar al carrer de la palla és tota una aventura, eh, perquè jo vaig cada dia per anar a Sant Lluc i, escolta, vinc i tuetes patinadors... El que vulguis, el que vulguis. O sigui, has de... No, al final, fins al final de 63, i després caminar una estoneta. Sí, però és un passeig. Però arribar a la plaça de la catedral, allà, t'hi jugues el físic, però bé. Et trobes de tot. A més, és un carrer curiós perquè, entre mig de dues cases que estan en runes caient a trossos com qui viu, hi ha botigues d'anticuatats
Llibres vells, oh calla. Hi ha una llibreria de vell que em quedo sempre enganxada a la... a vegades centro i tot. Concretament és la llibreria Àngel Batlle. Sí. Àngel Batlle que està al costat mateix de la cara. És una meravella. És que jo als llibres a mi m'agrada tocar-los, que vols que et digui? I a més aquesta l'havia freqüentat moltíssim perquè està plena de làmines i gravats amb pics. Que les editorials per il·lustrar llibres d'història,
Oh, i loveles per entregues també. I posaven unes làmines precioses. Allà vam trobar quantitat de làmines de l'encyclopèdia francesa de Lambert i d'Hiderot. I per maquetar una història de la ciència de planeta és que anava de meravella. I a més és una llibreria que té un fons magnífic. Val la pena passar-se una estoneta. Hi ha també una casa d'antigüetats al mateix carrer. I també hi ha mobles.
Sí, mobles vells, bueno, són brocanters més que antigüetats. Exacte, és una cosa petita i antiga. També n'hi ha una d'escanvors. No, no, hi ha de tot. Hi ha de tot. I a més et trobes això, patinadors, ciclistes... Ah, sí, sí, ja saps que has d'anar amb molta cura.
I a més, grapats de turistes amb el seu via i la seva bandera al davant, que em van mostrant totes les meravelles del carrer. És molt típic. També veus, en un lloc molt més modern, la Fundació Vila Casas, Camp Framis. És situada al cor del districte tecnològic del 22 Arroba. És l'antiga fàbrica de Camp Framis que cull
al fons pictòric de la fundació Vilacases. I allà ara, des del dia 17 d'aquest mes, o sigui des d'abans d'ahir, i es pot veure fins al 10 del 2 del 2013, o sigui que hi ha temps, es posen l'exposició de les fotografies d'Agustí Santelles, que com tu ja saps, ja tenen una llarga història i que són sensacionals. Sí, que ja en vam veure una mostra al Palau Robert.
Bé, l'any 2010 la Fundació Vilacasa adquireix un conjunt rellevant d'obres del fotògraf Agustí Santelles i que formava part del llegat que l'autor va cedir en vida als seus fills. Un total de 110 fotografies vintage que recollen escenes de la guerra civil espanyola. Tiratges originals de la dècada del 70 i 35 obres R-print de la mateixa col·lecció integren la present exposició.
poc abans de la caiguda de Barcelona, l'any 1939, Santelles s'exilia a França on enregistraria el drama dels presoners del camp on va ser empresonat, horrorós. Més tard, perseguit per la Gestapo, es va obligat a sortir del país deixant a mans d'uns camperols una maleta amb 4.000 negatius que no es recuperaria fins a l'arribada de la democràcia, moment en el qual s'iniciaria el seu merescut reconeixement.
O sigui que ja ho sabeu. Aneu cap allà al poble nou que és la zona del 22 a Roba i a la fàbrica de Campframis està aquesta exposició que és una meravella. I teniu temps fins al 10 de febrer. O sigui que hi ha tota la tardor i l'hivern pràcticament per anar-ne. I a més a més amb un bon dia de sol allà a la tardor, finals de tardor, val la pena passejar pel... perquè ara també els carrers són amples i val la pena.
Menys els que estan en obres, perquè jo ho he ficat en algun carrer del 22 Arroa. Sí, encara estan en obres. Seríem al carrer de la Palla que té el seu país. Que és estret i complicat. Allà hi ha forats i en obres. Cada dia que vaig pel poble nou ho veig tot diferent i tot canvia. Sí, perquè va molt ràpid. El 22 Arroa està en obres contents. La idea és posar-ho en marxa quan més aviat millor. I bé, abans de posar una altra estona de música,
A veure si ens truqueu i ens dieu que us ha semblat la web del rei els qui hagi entrat, perquè jo m'he quedat garrotivat de la quantitat de coses que li arriben a dir i poques demà a casa. No, cap ni una. No, ahir precisament al Parlament vaig sentir dues senyores que ho van dir perfectament. La Dolors Camats va dir
que ara sí s'ha armat aquest bumbum i s'ha posat a fer a la seva web aquesta carta. Diu poc s'ha preocupat quan hi havia gent desnonada i molta gent sense feina que estan en la més pura de les misèries. I després la senyora d'Esquerra Republicana
L'Anna va dir que aquí demostra que en aquest moment la casa real aquí no està al loro. O sigui que no la necessitem pas per re. Ells són veus molt crítiques. Però és que no ha estat oportú. A més a més, és que aquesta manera, aquesta carta, jo per mi que no l'ha escrit ell, que és el que ha dit avui a la televisió, no se si ho has vist el divendres,
Màrius Caroll, ell ha estat molts anys periodista de la casa reial. Diu que no és la manera de parlar del rei ni la manera d'expressar-se. Jo no sé qui li ha escrit aquesta carta.
A més, no pot ser que tingui un llenguatge tan ranci. Treure com a cita literària, una faula de Tomàs d'Idiarte. De fa 100 anys. Los dos conejos discutiendo, dilo, dilo, que tú me has dicho... Un trosset. Dice... Ara no me'n recordaré. Detrás de unas ramas, seguido de perros, no diré corría, volaba un conejo. De su madriguera salió un compañero y le dijo, tente amigo, ¿qué es eso?
¿Qué ha de ser? Responde. Sin aliento vengo. Dos pícaros galgos me vienen siguiendo. ¿Qué? Replica el otro. ¿Desde aquí los veo? Pues no son galgos, pues que son podencos.
i en aquesta disputa, llegaren los perros i agarraron a los dos conejos i catapuntins. Això ho vaig llegir jo de menú de menú de menú, amb un llibre que em van deixar molt antic de faules. Per això m'ha fet molta gràcia que Samaniego Tomás de Iriarte, poetes del segle XVIII amb un estil ja...
que li servissin i fer servir paraules com Quimera i paraules així. I a més tenint en compte una cosa que un dia d'aquests ha de venir a donar els premis de compte de Barcelona.
Ja veurem si el xiularà no vindrà o enviarà el príncep que li està passant els marrons a ell. Molt curiosa quantitat de gent de Madrid i molts republicans que aprofiten per fer conya. I ja té val, Juanca. Sí, el que passa és que també vaig sentir un comentari que deia que això potser li han...
li han fet els seus propis enemics. Sí, parece que se le hayan redactado sus adversarios. Sí, sí, sí. Perquè, escolta'm, això és indisposar la gent contra... Ell mai ha sigut, en coses de política, mai ha tingut ni un sí ni un no. Se m'ha tingut molt al marge, la seva presència ha sigut sempre respectada.
Però ara s'ha sortit d'enorme. I a més el que a més ha molestat d'aquest comunicat és la seva tremend de semblança amb la manera de pensar, de sentir, de fer del PP. Que semblava que li havia dictat en Racoi. Semblava de la penya aquella que ens té tanta simpatia. De la soraya o de les senyores que estan tan properes a Racoi.
un llenguatge encara molt més a la dreta que el d'Alice Sáchez Camacho, que ja és rino. Bé, posem una mica de música. Endavant, sí. A la taverna d'en Mallol s'hi riu i plagueja. A la taverna d'en Mallol mols hi entren
I ell, cançó de taverna. Sí, la taverna d'en Mallol, que per ser aquests dies...
han tingut el goig molta gent de Sants de poder-la veure representar al círcul o centre catòlic de Sants representada pel seu quadre cènic. En Mallol, amb la seva cançó inclosa, s'ha representat ara aquesta setmana. Més oportunitat impossible. Sí, sí, o sigui que molt bé. I bé, recordem un moment, com havíem dit, ja sé que n'ha parlat tothom, tot el barbatge, tots els diaris, però és allò de destacar-ne
algun paràgraf en el qui estem molt d'acord perquè ens sembla més molt ben redactat de la Vanguardia d'avui d'en Josep Maria Sòria en llegim un fragment de l'article clau de la transició dedicat a Santiago Carrillo a la Vanguardia d'avui. Què diu així? El polític i periodista Santiago Carrillo va ser, amb llums i ombres, una figura central de la història d'Espanya del segle XX.
Des que va accedir a la màxima responsabilitat del partit comunista d'Espanya, al 1960, Carrillo va ser qui va orientar el partit cap a la reconciliació nacional basada en el pacte de totes les forces antifranquistes per posar fi al règim franquista. Promotor, juntament amb el líder comunista italià Enrico Berlinguer, de l'anomenat Eurocomunisme,
va ser crucial en la formació de les plataformes unitàries a Espanya, que van resultar decisives en l'organització de l'oposició i que van cobrar gran protagonista en l'èxit de la transició. I, evidentment, el tenim present sempre perquè l'hem vist en molts actes públics, amb aquells primers mítings del PSUC a la vinguda Maria Cristina de Barcelona, l'hem vist aquí a la Teneu de Sant Just, molt proper, parlant amb tothom, l'he vist electoral a planeta,
quan ha col·laborat amb tants llibres i amb tants articles, ha estat sempre una persona molt propera i ha estat una persona molt sincera en la seva manera de... No, no, i políticament, mai t'has portat engany. Ell sempre, com en Fraga, sempre ha sabut de quin peu cal saben.
Ha sigut sincer amb les seves idees. I també vam parlar no fa gaire temps de la mort de Fraga i d'aquest document valiosíssim que està en cinema i que s'ha passat per televisió i que ara possiblement algun canal el tornarà a adonar que és Els Últims Testimonis, Los Últimos Testigos.
que és una pel·lícula sobre Fraga i Carrillo. I com els dos grans protagonistes, des dels dos bàndols contraris a la guerra civil, després van lluitar tots dos per una possible reconciliació i van arribar a participar en actes públics. I tant, van tenir molta importància en la transició, perquè cadascú en aquell moment va deixar de la seva banda
per a que l'altre tingués també una mica d'intervenció. I tant l'un com l'altre van reconèixer coses molt greus del passat, coses duríssimes de quan la guerra, però que havíem de girar full i havíem d'emprendre nous camins d'enteniment i de diàleg entre persones de manera diferent. I això ho van fer molt bé perquè ells van saber conversar en molts actes públics des de postures molt diverses i molt oposades
i respectant la manera de pensar de cadascú. Bé, posem una mica de música.
Bé, i ara us recomanem que us passegeu una miqueta cap a aquesta vila, aquest poble, aquesta ciutat tan maca que és,
Sant Cugat del Vallès i que allà tenen els secrets, els pocs secrets que queden per descobrir del gran casino de la Revesada. El tenen el claustre del monestir, que van de ser un claustre i un monestir que val la pena de visitar, que és meravellós, que té la rossassa més maca de tot Catalunya. També hi ha l'exposició
que parla del Gran Casino de la Rebaçada, història d'un somni burgiès. El màrquing comparable de les parets antigues i restaurades del claustre acollant la seva presentació i permet als assistents sentir per un moment estar a prop de les ruïnes tot mirant les més desenimatges que il·lustren aquesta magnífica exposició. Els 30 plafons que la configuren
s'acompanyen d'objectes del mateix casino i documents inèdits, com ara una obligació emesa per a la societat anònima i mobiliària d'esports i atraccions l'any 1910. Els planos que es van presentar per dur a terme la redemolació del complex, així com la instància que el senyor Josep Sabadell, ànima del projecte, va presentar per tal que aquest fos possible. Una fitxa Joc.
un bloc per prendre notes, un full per anotar el menú del gran hotel restaurant Rabassada i una espectacular col·lecció de postals que mostren els interiors i exteriors del casino culminant aquest viatge en el temps. Finalment, una ruleta antiga cedida pel casino de Barcelona tanca l'espectacular exposició. Però si al visitant li queden ganes de saber-ne més,
podrà adquirir el llibre de Viena Edicions que sota el mateix títol ofereix en relat i escris de l'època una visió molt acurada i completa del que fou aquest gran complet. De ben segur serà tot un èxit de visites com fins ara ho ha estat. Us convidem a que les aneu a veure. Us recomanem que no us la perdeu. Es podrà visitar fins al 25 de novembre. I parlant d'exposicions, hem recordat la de l'Ola Anglada? No.
Sabeu que la de l'Ola Anglada, que és una meravella, a més ple de dibuixos inèdits que mai els havíeu vist exposats perquè no s'havien vist, es pot veure fins al final d'aquest mes, o sigui que s'acaba el 30 de setembre, li queden pocs dies.
Es pot veure al Museu d'Història de Catalunya. És aquest museu meravellós que està al Palau de Mar i que si aneu d'hora i aprofiteu per veure després tot el museu... Val la pena, eh? És una meravella de museu perquè a més té molts audiovisuals, té molts bancs on pots seure, té tres pisos, té un... A més, pujes amb rampa o amb ascensor? Amb ascensor, com vulguis... Sí, està molt ben acondicionat.
i pots arribar amb el 157 que para la porta. Et deixa a davant al Palau de Mar, la parada després de les 7 portes. I a més té un restaurant magnífic a dalt, amb unes vistes precioses, sortiu a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya. Ara que no es pot pujar a Colón, la vista que està a l'alçada de Colón del Museu d'Història, desallà teniu igualment vistes al port, a tota la ciutat, és magnífica. Se la recomanem. I agafeu l'autobús, sobretot les persones grans que tenen
tenen el viatge més baratet, doncs val la pena. Vas, fas la visita i te'n tornes i has fet un matí preciós. Recordem que les persones que tenen poca mobilitat aquest és un museu bo perquè hi ha molts llocs per seure. Que no tots el tenen. No tots, no, és veritat. No, no, i a més a més tenen unes rampes, ja ho he dit, i si no tens ascensors, i a més serveis, que també tenen a tots els pisos, tenen uns serveis molt acurats.
Val la pena. Bé, doncs ara posem una mica de música.
Bé, recuperem una mica una secció que durant un temps havíem donat les receptes de l'àvia cada setmana.
Sí, avui tenies pensat filet de porc amb salsa de muntanya. No sé si para pel vespre, això és molt recomanable. El vespre és per demà a mig dia. Les persones que prenguin nota i demà a mig dia. A més està bé de preu. Bé, us diem ingredients per 4 persones. Dos rellumillos de porc. Una ceba grossa. 5 o 6 dents d'all. 4 branquetes de farigola. Una branqueta de romaní.
Pebre negre o de 4 colors. Una copeta de cunyac. Una cullerada de farina blanca. Patates, sal gruixuda i oli. D'oliva. Oli d'oliva. L'oli ha de ser d'oliva si no no val la pena. Això. Bé, les farem, és bastant senzill eh. Agafarem els rellumillos de porc i els posarem a rostir en una cassola de fang.
Si no la teniu de fang, és igual d'aquelles antiadherents, vigilant-lo, és igual. El que passa és que la cassola de fang li dona molt bon gust. Quan l'estigui una miqueta deuradet afegirem la seva grossa que haurem tallat a fulls finets. També hi posarem els dents d'all pelats i sencers. Ho deixarem tot plegat a foc lent que es va aixifent. Quan la seva estigui quasi bé al punt, farem un petit tall en un dels rellumillos per saber si està cuit
Penseu que s'han de deixar una mica rosadets per dintre. Si és així els traurem i els deixarem a banda. Aleshores afegirem una mica d'aigua a la cassola de fang. Més o menys un parell de gots. La pebre negra i el farcellet de farigola i romaní. Tot plegat ho deixarem a foc lent fins que bulli. Li afegirem la copa de cunyac amb un quart d'hora en tindrem prou. Deixarem que es redueixi una miqueta. Un cop llest passarem pel mini pimer una mica de ceba.
un parell d'alls, uns granets de pebre i el caldo que colarem prèviament. Ara ho posarem amb un pot al foc. Afegirem una cullerada sopera de farina blanca que la dissoldrem ben bé, sense grumolls. Ara li toca el torn a les patates. Les posarem a bullir amb la pell, amb l'oll a pressió. Estalviarem temps, si si no, tampoc no val la pena. Quan estiguin fetes les pelarem i les tallarem a rodanxes.
Les posarem en una bandeja i els hi tirarem sal gruixuda per sobre. Els tallarem als filets de carn ben primets i els posarem sobre les rodanxes de patata. La salsa, que ha d'estar una mica espessa, la tirarem per sobre la carn. Les posarem en un plat. Aquí a la fotografia de la guia del Pac Cull Serola, escolta'm, el plat està d'ornadíssim.
que queda preciós i molt gustós. Recordem que els ingredients per quatre persones són dos rellumillos de porc, una ceba grossa, cinc o sis dents d'all,
4 branquetes de farigola, una branqueta de romaní, pebre negre o de 4 colors, una copeta de cunyac, una cullerada de farina blanca, patates, sal gruixuda i oli d'oliva. Bé, doncs, us animeu i ja veureu que que bé quedareu.
No, no, no, no, no.
Bé, i ara parlarem d'aquells amics nostres que ens acompanyen, que són els gatets, els gossets, perquè hi ha una associació que realment val la pena que parlem d'ella una miqueta. Les nostres mascotes, vaja.
Els nostres companys. Sí, sí, sí. Són companys. Sí, sí, sí. A casa dels meus nets ja en tenim un de nou. Un gatet abandonat que vam trobar i ja està acollit. Molt bé, pobret. Ja hi ha dos gats, dos millor que un. Sí, i tant que sí. Es diu el cau amic, associació protectora d'animals. Aquest és un cau molt especial. Es troba prou lluny de la ciutat com perquè no el veiem, no el sentim i al cap i a la fi siguem sincers, perquè no molesti a ningú.
Però no us penseu pas que és un forat que han fet certes bèsties per amagar-s'hi. No, no, no. Aquest és un cau molt especial. Primer de tot en silenci. Però, quan avances una mica, el xivarri és monumental. Perquè allà hi ha clars i foscos, animals grans i petits, i tots alhora es fan sentir amb els seus crits dient-me, escull-me a mi, jo sempre estaré al teu costat. Però en aquesta ocasió no podrà ser. Potser més endavant.
I tant, pobrets. El projecte és viu. El Cauamic ara per ara i des de fa 8 anys és casa seva. I com tal s'ha de mantenir i cuidar. I això té uns costos humans coberts amb ajudes incondicionals dels voluntaris i uns costos econòmics que es cobreixen amb ajudes que reben per part de la EMD de l'Ajuntament de Sant Cugat
de veterinaris de la zona i deportació que fan els socis. Val a dir que l'espai en el que es troba a l'actualitat aquest refugi ha estat cedit per l'Ajuntament de Sant Cugat de Vall d'Horets. Fet que agraeixen enormement doncs aquest és un dels punts més importants per poder fer realitat aquest dia del projecte. Una altra part molt important també és el tema de les adopcions.
hi ha qui s'encarrega de valorar quin és l'animal correcte que s'adapta millor en cada cas i de fer un seguiment un cop feta l'adopció. Ja ho sabeu, qualsevol ajuda serà ben rebuda, ja sigui de forma activa, com a voluntari, apadrinant un animal com a soci fent una aportació econòmica amb un cop de la caixa de terrassa, cal que digueu que és per aquest cau amic d'animals,
i poder fer front als costos de veterinaris i medicaments i a més a més de l'alimentació. Perquè els animalets estan molt ben cuidats i val la pena, pobrissons, que facin en algun moment companyia a alguna persona que sobretot la gent gran té molta necessitat de companyia.
I bé, hem arribat als moments de la poesia. Avui fa anys, el 19 de setembre de 1980, ens deixa el polític i escriptor català Ventura Gasol. Fa un dels fundadors del partit Acció Catalana i un dels col·laboradors més actius de Francesc Macià. El recordem avui a l'Espai Poeti.
les tombes flamejants. Fou una pàtria! Va morir tan vella que mai ningú no la gosà enterrà. Damunt de cada tomba un raj d'estrella, sota de cada estrella un català. Tan a la vora de la mar dormia, aquelles són tan dolces de l'amor, que les sirenes dia i nit sentia com li anaven desvellant el cor. Un dia es feu una claror del vada,
i del fons de la tomba més glaçada, framir una veu novella al cant dels cans. Foc nou, baixa del cel i torna a prendre. Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra, o pàtria de les tombes flamejants. Bé,
Aquesta és molt patriòtica i molt adient per aquests dies, no? En què l'Assemblea de Catalunya fa campanya, demana independència, altra cosa és l'eslògan que han fet, que no crec que agradi a tothom. Si val més que no, no crec que agradi, no. No, amb alguns sí, amb alguns sí, però... No, clar, clar. Algú que sigui friqui.
El trobo exacte. O sigui, si bé critiquem que altres facin servir aquestes paraules ja una mica malsonants, posar-les nosaltres com a eslògan queda una mica... No, pot ser molt modern. Pot ser molt, molt... però jo la trobo molt friqui, què vols que et digui? Queda un pèl fetxenda. I no cal, o sigui, es poden trobar moltes cares i molts eslògans... Però si nosaltres tenim una llengua tan... bueno...
La mostra està amb aquesta poesia que acabem de llegir. Aquí no hi ha cap paraulota. I escolta, ben que ens anima a la pàtria. Hi ha paraul que ens han satiritzat i han fet conya. Amb la paraula collons, perquè ara nosaltres la posem dins dels eslogans. A tot arreu. Perquè els altres la diguin malament i se n'enfotin. Trieu paraules poètiques i paraules amb força. No, amb força, que n'hi ha moltes i molt maques.
Doncs ja hem arribat als moments finals d'aquesta audició primera de la temporada 2012. I esperem doncs trobar-vos de nou el proper dimecres i el proper dissabte si ens voleu escoltar. El proper dissabte si us voleu tornar a escoltar. Doncs ja ho sabeu. Aquesta 11-12 i serem amb vosaltres. Moltes gràcies Marc Pere Arnau com sempre per la teva aportació tècnica i a tu Joana. I a tu Pere. I entre tots ho fem tot. I tant que sí.
No, no, no, no, no.
Llegeixo un missatge del director d'una escola que vam rebre fa uns dies. Aquest curs estem treballant el tema de l'embolcall de l'esmorzar, per evitar el paper d'alumini i potenciar altres opcions. Bossa de paper, plàstic, carmanyola... Va!
A veure si veiem més muntatges d'escoles. Envieu-los a aquírecyclem.cat Generalitat de Catalunya amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Esta situación y así no debe continuar.
El engranaje burgués del mediocre socialismo impide la misión del prometedor futuro productivo. Creadores de incomprensión y anquilosamiento, el apoyo al viejo sistema capitalista. No hay cambio. No hay progreso. No hay progreso. No hay progreso. No hay progreso. No hay progreso. No hay progreso.