El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just.
La seva història o el que passa a l'extràdio.
També parlem de televisió, esports, bandes, sonores o fins i tot notícies positives.
Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO
i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa.
També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Debat electoral de Ràdio d'Esvern.
Amb Josep Berpinyà, pel Partit dels Socialistes de Catalunya.
Laia Flotats, de Convergència i Unió.
Lluís Monfort, de Movem Sant Just.
Enric Salvadores, pel Partit Popular.
Sergi Seguí, d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Pablo Barranco, de Via Democràtica.
I Guillermo Francés, de Ciutadans.
Dimecres, 20 de maig, a dos quarts de veu del vespre, emissió simultània per ETV, Canal 36 i Ràdio d'Esvern, 98.1 FM i Internet.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
A l'escoltes, la ràdio d'Esvern, sintonitzes, la ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just.
Durant el meu concurs.
Seixanta i més.
Som a les vigílies de la jornada de reflexió i ja hem vist com han anat els debats, de tots contra tots, i alguns no tenien encara gaire clar si gaudim de millorar el pluralisme.
Ha, ha, ha.
Però fem el cas al que deia Plató.
Si et desentens de la política, segur que acabaràs governat pels pitjors.
És evident que si hi ha un mosaic de partits que surten de les urnes amb força, caldrà facilitar la necessitat dels pactes.
Veurem bon rotllo entre diversos partits o algun matrimoni polític de conveniència per tirar endavant, sigui com sigui.
Sortosament, ja tenim una mica d'experiència de viure en democràcia.
I guanyi qui guanyi les properes eleccions, cercarem la millor convivència i la màxima complicitat i confiança per garantir les llibertats aconseguides durant els últims 40 anys.
Això esperem.
I tant que sí.
Això esperem.
I tant que sí. Jo quan veig encara que en els debats hi ha postures excessivament crispades.
Sí, no, això és imperdonable, perquè les coses es poden dir de bones maneres, dir el mateix, però d'una manera plàcida i que tothom l'entengui.
O gent que ha arribat a empaitar d'altres a cops de bandera perquè contestaven en desacord, no queda bé.
Bé, doncs ens agradi...
No, no, i a més a més justificats.
Justificats, justificats.
Justificats per la responsable.
No, no, però no tenim més remei que entendre's. A mi aquesta cita de plató que hem triat avui, que si et desentens de la política segur que acabaràs governat pels pitjors, és molt certa.
O sigui, la gent que diu, ah, jo passo de tot.
No, no, llavors que no et sàpiga greu el que tens.
És que ens agradi o no la política, tots estem d'alguna manera vinculats a ella.
Tots som política.
I tant que sí.
I només les bones polítiques poden millorar els drets socials.
Diumenge ens trobarem tots a les urnes.
I no cal dir que anar a votar al col·legi electoral és un acte de llibertat que, per cert, per aquest acte vam lluitar i molt en temps pretèrits.
I tant. Doncs bé, sort que tenim de poder gaudir-ne i parlar-ne aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
I dins el programa 60 i més, ens oferirem, com sempre, un petit tast de les coses que ens semblen més interessants.
De nou, sortim en diferit per qüestions tècniques.
Benvinguts, oients desvernians. Avui, dimecres, dia 20 de maig, és la festivitat de Sant Bernardí de Siena.
Demà dijous, dia 21, Santa Virgínia i Sant Secundí.
Divendres, dia 22, Santa Joaquima de Badruna.
I dissabte, 23, que sortim en segona audició, és Sant Desideri Bisbe.
Diumenge vinent, a més de ser jornada electoral, és el dia de Pasqua de Pentecoste.
Pasqua granada, alcem el cri, saltem la fruita de l'or vell, saltem la tanca de l'or del veí.
Clar.
Ui, no del vell, no, no del vell nostre, del del veí.
El del veí, el del veí.
Saltem la tanca, que el goig s'ho val, dalt de les branques, com els pardals.
Aquest poema el va escriure en Salvat Papacell, lluant, precisament, aquesta festa.
El to, el so, ho semblava.
Sí, i per això diu, saltem la fruita de l'or veí, vinga, arrasar-ho tot.
Arrasar-ho tot.
Dalt de les branques, com els pardals, va escriure en Salvat Papacell, lluant aquesta festa.
De nou, una servidora, Joana Algarra, junt amb els meus companys, Carles Hernández Rius i Pere Oliver,
ens disposem a compartir aquesta estoneta de ràdio en la vostra companyia.
Felicitem, com sempre, a totes i tots els qui celebreu el vostre santo aniversari
en aquest 141è dia de l'any del calendari gregorià.
Falten 225 dies per acabar l'any.
Esdeveniments que van tenir lloc arreu del món tal dia com avui.
El 20 de maig de 1884, Louis Pasteur presenta a l'Acadèmia de Ciències de París
el resultat dels seus experiments sobre el virus de la ràbia.
Quatre anys més tard, el 20 de maig de 1888, a la ciutat de Barcelona,
s'hi inaugura l'Exposició Universal.
Era un 20 de maig de l'any 1902 quan va obtenir Cuba definitivament
la independència d'Espanya i deixa de ser administrada pels Estats Units.
Un gran aconteixement esportiu va tenir lloc a Barcelona el 20 de maig de l'any 1922.
s'inaugura el Camp de les Corts amb victòria del Barça.
I el 20 de maig de l'any 1927, l'Esperit of St. Louis és el primer avió
que creu a l'Oceà Atlàntic en un vol directe de Nova York a París.
I el 20 de maig de 1941 comença la batalla de Creta a la Segona Guerra Mundial.
I a la Xina comunista, esdevé president del país,
el comandant Xi'an Kai-shek, el 20 de maig de 1954.
Dos anys després, el 20 de maig de 1956, a l'Atoló Biquini,
els Estats Units detonen la bomba atòmica Xeroqui.
També un 20 de maig de 1958,
a Espanya ingressa oficialment al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial.
El 20 de maig de 1973, al Sàhara Occidental,
el front polisari inicia la lluita armada.
En data molt més propera, el 20 de maig de 1992,
a Londres, el Barça guanya la seva primera Lliga de Campions de la UEFA.
A veure si estem propers a que en guanyi una altra.
Oi que sí? Ara ja ha guanyat la Lliga.
Esperem, esperem.
Això no cal donar-ho a l'efemèride perquè ho sap tothom,
però sé que molts barcelonistes estan saltant de goig, doncs enhorabona.
Esperem-ho.
I el 20 de maig de 1996, a Montevideo, a l'Uruguai,
té lloc la primera marxa del silenci pels desapareguts.
Cada 20 de maig, milers de persones exigeixen veritat, memòria i justícia,
amb el ferm desig de que no hi hagi mai més cap mena de crim contra la humanitat.
Un any després, el 20 de maig de 1997,
Michael Jackson treu el seu sisè disc,
que es converteix en l'àlbum més venut de tots els temps,
en 15 milions d'exemplars.
El mes que ve farà sis anys de la seva mort,
i la seva música segueix ben present amb moltíssims fans arreu del món.
La setmana passada, el món del blues va sofrir la pèrdua
d'un dels millors guitarristes del gènere,
Ridley Ben King.
Parlem de Bibi King.
Nascut el 16 de setembre de 1925,
ja als 12 anys,
va començar a tocar la guitarra,
i als 15 formava un quartet de gospel
que tocava i cantava a l'església i petites festes.
Als anys 50, aconseguia arribar al número 1
amb el seu disc Every Day I Have the Blues,
i l'any 1987
li van premiar amb un Grammy
per la seva prellongada carrera en èxits
com Caldònia o Hot Blue Can You Get.
Va actuar al nostre país en diverses ocasions.
L'última a Catalunya, l'estiu de l'any 2011,
al Festival de Cap Roig a Calella de Palafrugell.
Escoltem uns compassos de Caldònia.
I com cada setmana, recordem ara
alguns personatges famosos
que van arribar al món tal dia com avui.
El 20 de maig de l'any 1799
naixia a Torena, a França,
l'escriptor Honoré de Balzac,
considerat el més important
de la primera meitat del segle XIX
i principal representant
de la novel·la realista.
Treballador infatigable,
va elaborar una obra monumental,
La Comèdia Humana,
la qual descriu de manera exhaustiva
la societat francesa de la seva època.
També era un 20 de maig,
però de l'any 1806,
en què neixia a Londres
el filòsof, polític i economista
John Stuart Mill.
Va ser un dels més notables representants
de l'escola econòmica clàssica
i el pensador liberal
més influent del segle XIX.
La seva obra sobre la llibertat
fou un llibre de gran transcendència
sobre la naturalesa
i els límits del poder.
I del món del pensament,
passem al cinema,
ja que el 20 de maig de l'any 1908
naixia a Indiana
l'actor estatunidenc
James Stewart.
Amb la seva habilitat
per representar
homes corrents i senzills,
però sovint ficat
en grans embolics,
va esdevenir
el paradigma de l'home normal.
Directors de la talla
d'Alfred Hitchcock,
John Ford,
o Anthony Mann,
se'l disputaven
perquè actués
a les seves pel·lícules.
I del cinema,
passem a la literatura,
ja que el 20 de maig
de 1922
neixia a Reus,
al Baix Camp,
el poeta,
traductor
i lingüista català
Gabriel Ferreter.
El seu caràcter independent
i racionalista
el va convertir
en un dels poetes
més importants
de la literatura catalana
de postguerra
i va tenir
alguns deixebles
que van seguir
les seves petjades.
El seu llibre
més important
és
Les dones
i els dies.
Hem triat
algun dels seus poemes
per dir-vos-el
al final del programa.
Tornem al món
de l'espectacle,
ja que el 20 de maig
de 1943
naixia el cantant italià
Albano Carrisi,
molt més conegut
com Albano.
Al costat
de Romina Power
va formar
el duo
de cançó melòdica
més popular
dels anys 60
i 70.
Diuen que va fer créixer
l'amor
de moltes parelles
escoltant
temes seus
com
Felicità,
Notes Giorno
o
Si serà,
serà,
que també la cantaven
en castellà
Que serà,
serà.
També el món
del futbol
ha vist néixer
algun famós
un 20 de maig.
Iker Casillas
arribava al món
a Mòstoles,
tal dia com avui,
de l'any 1981.
I entre els famosos
que han deixat
aquest món
recordem avui
l'inoblidable
Renato Carosone
que moria
un 20 de maig
de l'any 2001
i el molt notable
cineasta
Ricardo Franco
que va morir
el 20 de maig
de 1988.
Molt bé,
doncs,
aquestes són
les efemèri
des d'avui.
I ara farem
Radio Cultura.
hem viscut un esplèndic cap de setmana
amb la nit dels museus
a l'abast de tothom
i se'n s'ha fet curta
i ha faltat temps
per veure
el molt de bo
que s'exposa
en tants espais
de Barcelona
i els seus entorns.
Hem estat
al Palau Robert
veient fotografies
en què Tania
Habgua
va guanyar
el World Press Photo
captant imatges
de la vida
quotidiana
a Palestina.
Palestina és
en l'imaginari col·lectiu
sinònim
de violència
i conflicte.
La Palestina
que mostra
l'exposició
fotogràfica
del Palau Robert
revela
una altra realitat
paral·lela
la d'aquests
petits moments
de plaer
que homes
dones i nens
esgarrapen
a una situació
convulsa
que no aconsegueix
però
que la gent
renuncia
a disfrutar
de la vida.
Fins al 30 d'agost
es podrà veure
aquesta mostra
a les cotxeres
del Palau Robert.
I si voleu
seguir
contemplant
fotografies
de gran qualitat
només cal
creuar
al Passeig de Gràcia
i en front mateix
del Palau Robert
a l'edifici
de la Pedrera
i podreu veure
fins a primers
de juliol
l'extensa mostra
dedicada
a Leopoldo Pomés
un dels referents
més destacats
del retrat
i la fotografia
contemporània
catalana
de la segona meitat
del segle XX.
Pomés ha mostrat
al llarg
de la seva
dilitada carrera
una passió
constant
per la imatge.
Hi trobareu
més d'un centenar
d'obres
de gran poder creatiu.
Si voleu
aprofundir
en el coneixement
de l'obra
de Pomés
hi ha visites
comentades
per al públic
en general
tots els dissabtes
a les 6 de la tarda
i els diumenges
a les 12 del migdia
i si aneu
per lliure
les imatges
tenen tanta força
que parlen
per si mateixes
i us captivarà
el seu estil
elegant,
lluminós,
sofisticat
i sensual
que mostra
una manera
lúdica
i hedonista
d'entendre la vida.
Bé,
també ens va encantar
la mostra Antoni Capella,
fotògraf de la societat
des del 1955
fins al 1980
a l'Arxiu Fotogràfic
de Barcelona.
Destaca
precisament
una mostra
de la seva tasca
com a fotògraf
d'actes socials
per a
entitats
i empreses
com
l'Arc de Noé,
el Gran Teatre
del Liceu
o l'Hotel Ritz
i sobretot
per a la Terrassa Martini
punt de trobada
de la societat
barcelonina
d'aquell temps.
El nou
fons fotogràfic
el va ingressar
a l'Arxiu Fotogràfic
de Barcelona
l'any
2010.
O sigui,
aquí tenim
dues fotografies
fantàstiques.
Recordem l'adreça
de l'Arxiu Fotogràfic
de Barcelona
que és a la plaça
Pons i Clerc
número 2
a la planta
segona.
Sí,
l'Arxiu Fotogràfic
de Barcelona
que és fou
creat
el 1931
conserva
més de dos milions
i mig
de fotografies
des dels inicis
de la fotografia
fins als nostres dies
la temàtica principal
de les quals
és la ciutat
de Barcelona.
Bé,
aquí
en aquestes
dues mostres
una d'un conjunt
preciós
i una altra
d'un embús
fenomenal
un dia de futbol
del Barça.
Recordeu
que
l'estació
de metro
que us deixa
més a prop
és la de l'Art
de Triomf
per anar
en aquest carrer.
Continuem.
Continuem,
doncs.
Però no solament
la bellesa
resulta atractiva.
Alguns artistes
han fet
del lleixisme
també una manera
de viure la vida
i d'explicar-la
al món.
Si traíeu el nas
per la Fundació
Tàpies
fins al proper diumenge
encara sou
a temps de veure
els dibuixos
i pintures
de Maria Lesning.
L'obra d'aquesta autora
es centra
en l'exploració corporal
i l'animalitat humana.
Pot causar
goig o rebuig
però no deixa
indiferent
a ningú.
Bé,
també recordo
que vam anar-hi
al museu
i el museu
no t'imagines
d'on?
De la xocolata.
Ho has endevinat.
Jo hi he anat
també
perquè
aquest ve molt bé
quan camines
molt pel centre
de Barcelona
i te'l trobes
que hi ha sempre
un intermig.
Unes cues tremendes.
El que passa
que n'hi havia
tanta cosa
per veure
que ho veus
tota una mica
de pressa i corrents.
Has d'escollir
els barris.
O sigui,
nosaltres,
el meu fill
i jo
vam escollir
a baix,
al centre,
diguéssim,
i altres persones
han escollit
altres barris.
Sí,
tu vas anar
a la zona
de centre
i nosaltres
vam anar
a la zona
de dalt
de Gràcia
i després
baixar
per la Gran Via
i també
per una senzilla
raó,
perquè el bus
nocturn,
nosaltres no tenim
cotxe,
el bus nocturn
no passa
per la zona
de Plaça Espanya
i per aquells
nocturns.
No,
nosaltres no tenim,
no vam agafar el bus,
vam agafar la moto.
Ja,
ja,
pel bus nocturn,
l'N12,
ho dic per si
sortiu de nit,
perquè ja fa temps
i després tomba
per Urgell
i entra
per l'Avinguda
de Sarrià
cap a Francesc
Macià i Diagonal
per venir cap aquí.
Sí,
quan vam sortir
una nit del Liceu,
és veritat.
Que va molt bé
exactament,
si aneu al Liceu
o aneu al Romer
o aneu allòs del centre.
No,
no,
i a més a més
és puntual,
l'hora que marca
sempre...
Cada 20 minuts passa,
sí,
va molt bé.
Bé,
vam anar també al Born,
al Born
va ser fantàstic,
ara només es vam
detenir,
diguéssim,
en la part històrica.
Ja l'he visitat
diverses vegades.
Sí,
doncs jo no havia tingut
ocasió perquè també
hi havia tantes cues
que no podia estar
tanta estona en peus.
Mostra la Barcelona
d'una dinàmica
del 1700
i els fets
de 1714
en el context
de la guerra
de successió.
És molt llarg
de visitar
perquè
amb lectura horitzontal
i apoiat a la barana
pots anar llegint
tota la història.
Sí,
sí,
o sigui que per entrenar-te
ben bé de tot
has d'anar ben cansat
i amb ganes
d'estar-te una estona
en peus.
I passar-t'hi ben bé
un parell d'horetes,
si no ho veus així
una mica per sobre.
Sí.
I el jesiment
s'hi troben a sota
les restes del barri
enderrocat
per Felip V,
un espai polivalent
i obert a tothom
amb una programació diversa
que convida
la reflexió
sobre el passat,
el present
i el futur
de Barcelona
i Catalunya.
Que precisament
el Born
ara
inicia
una activitat
estupenda
que és
Berenars Literaris,
una iniciativa
de bestiari
i llibreria
del Born,
trobades amb autors
acompanyades
d'un berenar deliciós,
dolç o salat.
El Trescents del Born,
a l'interior del Born,
centre cultura.
No, no, a més,
hi ha molt
i moltíssim
per veure.
L'altre dia
gairebé em va indignar,
després,
és que ja passes,
perquè és d'aquells polítics
de cuyo nombre
no quiero acordarme,
no?
Que va dir
que és un mausoleo
lleno de pedruscos
i una ruïna inconcebible.
Això demostra
el seu nivell cultural.
El seu nivell cultural,
sí, sí.
Allò que no val la pena
ho rebutgen.
No,
primer dius
vas a indignar-te.
Per què?
És com tanta gent
que diu bestieses
de la cultura catalana
i dels catalans
a través de les xarxes.
I jo,
és que ni em molesto contestar.
Hi ha gent que s'indigna
i els contesta.
Jo dic no.
Si hi ha gent
que té tan poques llums
malauradament
hi ha gent
que de la cultura
ho desconeix tot.
No llegeixen,
no van a museus,
no van al teatre.
Jo dic,
escolta,
sisplau,
sempre sou a temps
de començar,
no us faci vergonya,
però quan hi ha gent
que la sento presumida
que no ha llegit mai res
i se'n van a glòria
em dic,
escolta,
és molt trist.
És molt trist.
A més,
amb quina autoritat
ells poden opinar
de res
si no estan assabentats
de res?
Bé,
és l'arrogància
que dona la ignorància.
Sí, sí.
La ignorància
dona com una cosa
xulesca.
Jo veig en aquests programes
de teleporqueria
perquè són programes
escombraries.
No, jo em posen
tan nerviosa
que no les he vist mai.
Per curiositat
hi vaig a algun moment
i veig que presumeixen
de la seva borrez,
per dir-ho parlant en plata.
Borrez,
i falta d'ètica a vegades.
I falta de vergonya,
falta d'educació,
però és allò que...
Jo saps quan ho veig
en alguna pregunta més.
Sí.
A TV3
que seleccionen fragments
i em fa ràbia, eh?
I en el programa
d'Alfons Arús.
Jo veig el programa d'Alfons Arús
que ja directament
ho parodia, no?
Sí, sí, sí.
però dir-hi com poden arribar
a aquest moment.
I veus a més que parlen
amb la boca oberta
menjant xicle.
És allò de la...
És igual, és igual.
Una mostra de mala educació
permanent
en quatre hores d'espectacle.
I tant.
Per això dona sentins.
Ah, i tant.
I tant que sí, sí, sí.
Però això no és
perquè la nostra premissa
quan jo treballava
era en aquell espai de temps
a la ràdio
intentar donar
unes mostres de cultura
perquè la gent
que ens escoltava
i ens escoltaven molt
tinguessin un alè
d'aquella cultura
que potser ni a les escoles
ni en l'àmbit
del seu entorn
ho tenien.
Però no, ara resulta que no.
Si permets un incís,
treballaves i segueixes treballant,
perquè estem a la ràdio.
Sí, i estem treballant
encara que sigui
amb molt de gust.
I aquest amor per la cultura
el seguim manifestant.
El seguim tenint.
Sí, ja sé que hi haurà gent
que dirà
quin avorriment
trepitjar-se museus.
No, perquè quan comences
a interessar-te
i en veus un
en vols veure més.
I tant que sí.
És que són coses
tan interessantes.
Però tu ja hauràs vist
que precisament
en viatges d'Imserso
hi ha gent
que quan fas viatges culturals
i entres a un museu
es queden a fora.
Sí, però per què es queden a fora?
Perquè no han vist
mai cap.
I dic, home,
sempre hi ha una primera vegada.
Voreu com us agradarà.
I tant.
Mira, per últim
vam visitar
el Museu Europeu
de l'Art Modern.
Fantàstic.
Que es va inaugurar
el juny del 2011
amb una gran exposició
d'artistes contemporanis,
col·lecció inèdita
a Europa.
El denominador comú
és treballar
seguint els cànons
de la figuració
que és, en principi,
la banda de la pintura
que m'agrada més.
Molt, molt.
Bé.
Perquè és l'entenedora
per tothom, eh?
Això mateix.
Aquesta segur
que l'enteneu tothom.
O sigui, notes de què fica.
Ja veus el que veus.
No, no, no.
Que hi ha coses
de l'abstracte
que a vegades dic
doncs mira,
també, també està bé.
Però no.
Per cert que és
el carrer Barra de Ferro
número 5
a tocar del Museu Picasso.
Això mateix.
El carrer perpendicular
al carrer Montcada.
Això mateix.
Moltes de les obres
exposades
destaquen
pel seu exquisit realisme.
Pintura i escultura
contundentment contemporànies
que desperten
el plaer dels sentits.
El visitant
queda sorprès
perquè difícilment
podrà trobar
una tendència
semblant
en altres centres
d'art contemporani.
El Museu Europeu
d'Art Modern
llueix amb el bo i millor
de la seva col·lecció permanent,
incluent les noves
adquisicions
dels anys 2014
i 2015.
Recordeu que,
això sí,
la nit passada
eren tots gratuïts,
però ara
alguna coseta
s'ha de pagar.
Sempre,
sortosament,
per la gent gran,
ens fan rebaixer
i ens fan descompte
a tots els museus.
Per exemple,
a la Pedrera,
a l'entrada...
La Pedrera no és gratuïta?
No.
No?
Gratuïta,
la Pedrera.
Almenys ni els fons
que tenen sempre
a la planta principal?
No,
no,
no,
era gratuït,
però ara ja no és gratuït
ni al Parc Güell.
No,
tampoc.
Per les pregacions temporals,
els jubilats
les podem veure
per dos euros,
que no està malament.
No,
tampoc està tan malament.
I tornant a Sant Just,
recordem que demà dijous,
dia 21,
hi ha un acte
d'allò més interessant
a les 8 en punt del vespre
a la sala Isidore Cònsul
de Can Ginestà.
Conversa
amb l'Àngel Casas,
periodista,
i en Francesc Fàbregas,
fotògraf.
Perfecte.
dos pesos pesats
del món de la comunicació
ens conviden
a compartir
amb nosaltres
les seves
nombroses vivències.
Bé,
i després de tant xerrar,
val més que posem
una miqueta de música.
amb l'Àngel Casas,
amb l'Àngel Casas,
de l'Àngel Casas,
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Rehabilitació d'edificis amb obres finalitzades a data 24 d'abril de 2015
Publicació de les bases corresponents a obres estructurals
Correcció de deficiències constructives
Instal·lació d'ascensors i supressió de barreres arquitectòniques
Realitzades amb llicència d'obres concedides entre els anys 2010-2015
Se subvencionarà fins a un 50% d'aquesta partida
Informes d'inspecció tècnica d'edificis per a edificis plurifamiliars
Amb un màxim del 75% dels honoraris i límit de 300 euros
I com a novetat, millorar l'accessibilitat a l'interior d'habitatges
On visquin persones majors de 62 anys
O persones amb discapacitat de mobilitat reconeguda
I d'acord amb uns topalls de renda màxima anual fixades a les bases
La subvenció serà d'un màxim de 500 euros i de 50% de l'obra
Informació de les subvencions municipals al punt d'informació d'habitatge i a la web santjust.cat
Bé, seguint amb aquestes informacions del butlletí
Diu, inscripcions per als casals i activitats d'estiu
Com cada any, les entitats, els clubs esportius i els serveis municipals
Han coordinat l'oferta dels casals d'estiu 2015 per als infants de Sant Just d'Esvern
Hi ha un bon grapat d'opcions per triar
Bàsquet, futbol, natació, gimnàstica, rítmica, voleibol, patinatge, jocs, activitats aquàtiques, excursions pel poble, activitats lúdiques, casal d'anglès o lloc
Més d'una vintena d'activitats, tallers monogràfics, jornades, tot adreçat tant al jovent com a les persones adultes
Sí, amb això de l'intercanvi d'edats, no?
I tant que sí, ara és el vostre moment per aprendre a nedar
Aquí hi ha uns cursets de natació formidables, Joana, ja ho saps
Sembla que jo ja he nedat prou
No, hi ha una senyora que em va aprendre als 81 anys
Encara tens temps de pensar-t'ho
Bé, l'objectiu és aprendre, conviure, gaudir i passar un estiu d'allò més refrescant a Sant Just d'Esvern
Cada any, al voltant d'uns 500 infants, participen en aquestes propostes
Més informació a santjust.cat estiu 15
Barra estiu 15
Exacte, perquè si no posen la barra no surt
La barra no surt
Torna-ho a repetir
Ho repetim
Per més informació escriviu a la web santjust.cat barra estiu 15
El 15 amb números, un 1 i un 5
Ah, això m'ha dit
Si ho poses en lletra tampoc no val
El Pere és que s'especialista en aquestes adreces
No, però jo ja és habitualment en gairebé tots
Tu perquè, com dius, gaudeixes de l'ordinador
Bé, posem una mica de música, Carles
You must remember this
A kiss is still a kiss
A sigh is just a sigh
The fundamental things apply
As time goes by
And when two lovers rule
They still say I love you
On that you can rely
No matter what the future brings
As time goes by
Moonlight and love stars
Never out of course
I com el temps passa, ara ja posarem
La sintonia de viatjar
Per Catalunya
De la mà del brugent
El brugit de la vall
Camina vora l'aigua
Des de cap a fons
Fins a la riba
L'abric del mas d'en Carles
A prop de Farena
És una balma natural
Que amaga pinturas rupestres
Testimoni de la presència humana a la vall
Des de fa molts i molts anys
Neix al Baix Camp
Rega la conca de Barberà
I mor a l'alt camp
On cedeix les seves aigües al francolí
El brugent té una vida curta però intensa
I el camí del brugit de la vall
Acompanya les seves aigües
Per descobrir com la natura
Construeix ponts com el de Gol
I raconades tan refrescants
Com el toll de l'olla
Això és publicat a Descobrir Catalunya
I em penso que tenim les dates
Des de juliol de l'any 2010
Sí
Que si aneu comproveu a la web pertinent
Que tot estigui actualitzat
Sí, sí, hi ha l'adreça de la web
És un reportatge que va escriure Jaume Barrull
La riba, una immensa façana costaruda
Exposada de cara al visitant
Peça important de la indústria paperera catalana
També és el punt del mapa on el brugent
Que neix a la font de la lludriga
Cedeix les aigües al francolí
Que baixa de l'espluga
Les xamanelles custodien altives i fumetjants
El poble situat als seus peus
Les fàbriques de paper són l'herència viva d'un passat
Que es descobreix riu amunt
Referències que lentament e implacablement
Són engolides per una baixetació salvatge
I pel pas inevitable del temps
El brugent, un riu de desenvolupament intens i curt
Com una nit de Sant Joan
Amaga dins l'espessor de la seva llera
Els vestigis d'una important activitat industrial
De tall artesà
Que es remunta al segle XVIII
Quan s'hi produïa part del paper
Que es consumia al país
I s'exportava des del port de Salou
La ruta del brugit de la vall
Voreja els molins
Passa per la seva porta
I ens ensenya les entranyes oblidades
Alguns han estat reconstruïts com a habitatges
La majoria lluiten contra la desmemòria
Quan ens hi aturem i els contemplem
Amb la ramó del riu com a banda sonora
Podem imaginar-nos els treballadors
Estuvant la massa
Elaborant els papers un a un
I aixecant-la curosos
Papers que després servien
Per anotar-hi comandes de sucre a l'Habana
O redactar les actes d'un notari gironí
Aquesta sembla, a primera vista
Una vall on diríem que la història
L'ha sobrevolat de puntetes
Però l'itinerari del brugit
Ens proposa aturar-nos-hi
I escoltar els ecos anònims
De tots aquells que l'han esculpit
Amb l'empremta de la seva lluita
Del seu treball
Del seu enginy
I de la seva passió
L'aigua s'emporta als records
Però la idea del brugit
Ens sugereix recuperar-los
El paisatge canvia
Es deixa endur
I s'adapta a les embestides de l'atzar
Fem conversa distesa
En qui trobem el país
I sense voler-ho
Com qui té gana a mitja tarda
I topa amb un forn de pa
Sortiran a la llum
Les riuades de 1994
Van transformar el riu
El van omplir d'una força
Reviuda que s'endugué arbres
Roques i tot el que trobar el seu pas
De cap a fons fins a la riba
Per compondre un altre paisatge
Passada la tempesta de l'any 94
Tornar la calma
I el mapa s'hagués de refer
S'hi va haver de traçar camins de nou
Perquè la vall semblava
Un altre de tan remoguda
Com havia quedat
Malgrat tot
Els molins resistiren
Com també ho fan els masos escampats
Per les serres que l'observen
Vides aïllades
Allunyades dels pobles fotogènics
I refrescants
Per on passem i reposem
Bevent aigua de les seves fonts
Seient a l'ombra d'una façana antiga
O al sol d'un banc de pedra picada
El camí del brugit
Ens dona perspectiva
Ens acosta con un objectiu macro
El detall més insignificant i meravellós
Així ens omple amb amples panoràmiques
Com un gran angular de mires tolerants
Tant podem reunir
Mira, tant podem reunir sort
I observar una salamandra
Prenent la fresca
Que són molt maques
Al capvespre
Com intuir la silueta de Montserrat
Tot descansant
El pas pel Cogollons
Refugi de muntanyes
On hi hagués un grup de massos
Potser abandonat
Amb nostàlgia
I segurament
En l'esperança
D'una vida urbana i confortable
Ara
Per cap a fons
És que és en un petit turó
Enclavat en una vall oberta
Trobarem la vila
Que és l'origen del Brugent
I la idea de crear una ruta
Per l'arriba del riu
Jurcín del municipi
Si prenem el camí que enfila
Cap a la font de la Llúdriga
A mà esquerra trobem un sender
Que ens porta a les Tosques
Una àrea rocosa
On es creen magnífics salts d'aigua
Més endavant
A la dreta
Trobarem un senderó
Que trenca i s'endinsa
La barrancada
Des d'on hem de remuntar
Fàcilment
Pels blocs de pendre
Fins a arribar
A la cova de les gralles
Una gran balma
Des d'on salta
Una cascada
Refrescant
Són només algunes
De les descobertes
Que es poden fer al terme
A l'Ajuntament
Us informaran
De les rutes autoguiades
Per arribar
Aparatges tan vells
Com la font
Del foradet
L'ermita
De la vellera
I la cova
Del vidre
Recordeu que hi ha una web
Que és
Capafons.com
És consultant la web
On trobareu sempre
Les coses més actualitzades
També hi ha un telèfon
On es pot trucar
Que és el 977-86-8204
I repetim la web
Capafons.com
Aparatges tan vells
Aparatges tan vells
Bé, i ara després de fer aquest recorregut,
no sé si ho farien ben bé,
amb els esclops que ara farem una mena de record
per aquests oficis que rarament es fan.
L'esclop encara es fa, però rarament es fa ús d'ell.
Doncs parlem de l'escloper que si no té fusta no el pot fer.
Això mateix.
L'últim escloper censat per la Generalitat de Catalunya
com a mestre artesà, en Jordi Coll i González,
vaí de Taradell, va morir l'any 2009 a l'edat de 78 anys.
Fou un defensor de la tradició artesanal,
de fer allò après sense introduir cap canvi,
de fer del seu ofici la seva vida
amb aquest reportatge que li volem retre-li al nostre petit homenatge.
A l'actualitat són molts els oficis que viuen
sota l'amenaça de l'extinció,
i sinó de l'extinció d'un canvi de maneres de fer
que ja no tenen res a veure amb el que es feia fa pocs anys.
L'ofici d'escloper n'és un bon exemple.
El Museu de l'Esclop d'Hemenages a Girona
vol retre un homenatge a tots aquells esclopers
que amb la seva tasca han dut a terme obres úniques
creades per satisfer una senzilla necessitat, calçar-se.
Això mateix.
Parlem de l'esclop, vinga.
Això.
Bé, es defineix l'ofici d'escloper
com el d'aquella persona que fa esclops, naturalment.
Era un treball que portaven a terme els homes
i que s'aprenia dins el nucli familiar o amb gent molt propera.
Els esclops són un calçat de fusta fet d'una sola peça.
Era ideal per treballar en llocs on el terra era dur,
fred i, sobretot, humit.
Aleshores, qui més utilitzava aquest calçat
eren les persones que treballaven amb els peus a l'aigua,
els peixeters, els lleters, els tenyidors,
els treballors del camp i els pallaires.
Diuen que ja en l'època romana
els esclaus vestien amb un calçat fet de fusta
que era l'antecessor dels esclops que coneixem avui.
És potser per aquesta raó
que l'esclop s'ha considerat sempre el calçat de la gent humil.
Era un calçat, entès sobretot a les comarques fredes i plujoses,
on a les zones rurals era el calçat més empreiat.
Els esclops es fabricaven principalment amb fusta de pi,
pi roig o negre,
tot i que també s'havia utilitzat en alguns casos
la fusta d'altres arbres,
com el vern, el bedoll, el faig i el castanyer, entre d'altres.
La fusta havia de reunir unes certes característiques.
Havia de ser lleugera, impermeable i resistent.
Totes les eines de l'escloper eren especials
i en molts casos no serveixen per a res més
que la fabricació d'aquest peculiar calçat.
Les eines emprades eren les següents.
El banc d'escloper, el xerrac de dues mans,
la triba de mosca d'escloper,
les culleres d'escloper de diferents mides,
la d'estral, el coltell, els botabans,
les raspes de diferents mides,
les espàtules, la rasa, l'aixol i la pauta.
Algunes d'aquestes eines, si no heu treballat en fusteria,
és difícil que recordem què són, no?
Per això hem d'anar als museus per trobar i trobar l'explicació.
Esclar que sí.
Cada mestre artesà tenia les seves tècniques.
Per comprovar la qualitat dels esclops,
els feien xocar entre ells
i només escoltant el soroll ja sabien si estaven a punt o no.
Així que junt amb les seves eines,
la seva força física i la precisió que havien de tenir
feien de cada esclop peces realment úniques.
Oferien un calçat còmode i sobretot durador.
Això de còmode val més que ho parlem,
perquè he hi ballat la tirotitaina amb esclops
i encara me'n recordo de les llagues que se'n van fer als peus.
Bé, continuem.
L'escloper del poble solia guardar els patrons
de paper dels seus respectius clients.
Hi havia també els esclops de cegar,
esclop petit de fusta,
amb el que els cegadors es proteixien la mà del tall de la fals.
Ara m'estava imaginant ballant la tituritaina.
La tituritaina.
Tirotit.
Ai, que al final no ho direm de tirotitaina.
Tirotitaina, tirotitaina,
que amb el bé que la ballen els de les bars de Rubí,
clar que sí.
Ah, no, no, nosaltres a Esplugues la ballàvem molt bé.
Que m'hauria agradat veure-la ballar.
A més, havies de fer taló punta, taló punta.
Ja et dic que la llaga que se'n va fer als peus va ser incòlume.
Ara fa dies que no la balles, no?
La tirotitaina, veus, ja me'n recordo, ja, sí, sí.
A mitjans del segle XX, la goma va irrompre el mercat.
Aquest era un material més lleuger,
ja no feia tan mal als peus, veus?
No, aquesta no.
I que també aïllava de l'aigua,
raó per la qual va fer que l'esclop
ja no fos la millor opció per calçar-se.
A més, hem de tenir present
que la fabricació d'un esclop comportava molta feina
i els beneficis amb la demanda que hi havia
no eren suficients.
El temps va anar passant
i els esclopers van haver d'espavilar-se per tirar endavant.
Bé, però com a ofici,
però com a ofici no s'oblida mai
i sempre hi ha qui dedica el seu temps
a donar-li la importància que es mereix
i se segueix confeccionant esclops,
ja siguin per fires d'artesania d'oficis
o medievals o per encàrrec.
O sigui, si te'n vas a Holanda
encara fan servir els esclops.
I a les fires medievals,
que ara estan tan de moda,
hi ha qui per vestir-se de personatge
o d'artesà de l'edat mitjana,
doncs ha d'anar amb els seus esclops.
I a l'actualitat, als Països Baixos,
els esclops de fusta segueixen sent un calçat tradicional.
Es fan tots a màquina i es venen principalment
per als turistes que es volen emportar un record.
Aquests esclops holandesos es fan de fusta de salsa o de bedoll,
fusta blanca, que és molt fàcil de treballar.
A l'actualitat, són molts els oficis que viuen
sota l'amenaça de l'extinció.
L'ofici d'escloper n'és un bon exemple,
però sort del turisme que ens ajuda a mantenir vives
algunes tradicions, la majoria.
La majoria, tenint en compte, com acabes de dir,
que els d'Holanda estan fets a màquina.
O sigui que les màquines eviten, a vegades, la mà humana,
però li treuen aquella mena d'acabat
que la màquina no et dona mai.
I bé, continuem amb aquells rodolins que tant t'agraden
i que realment ens fa veure
que fem molts barbarismes en el català.
ens ajuden a no destrossar tant el català,
que ja és un gran què.
Bé.
Joanet, voldràs baixar-me el cubo de la bessura?
Perquè sento el bassorero i no em vull quedar fumuda.
Noia, noia, vés amb compte,
perquè n'exives cada una.
D'on has tret el disbarat del cubo de la bessura?
Galleda d'escombraries és la fórmula més justa.
I aquest nom de bassorero em fa posar els pèls de punta.
has de dir l'escombriaira.
A veure si el mot t'apuntes.
Bueno, noi, no me t'avalis.
Prou d'aquesta assignatura.
Bueno, no, has de dir B.
Ja hi tornem.
Noi, quina morga.
Si no vols baixar la bossa,
inventa't una altra excusa.
La tiraré pel balcó, el camió dissimula.
Vale, vale.
Quina idea has tingut més oportuna.
Vale, no.
D'acord.
Entesos?
És igual.
Va, noi, apunta.
Quan la tira ho veu,
un guàrdia,
i me li clava una multa.
Això per ser oportunista.
Bé, doncs, com hem sentit a l'Efemèrides,
fa anys que va néixer Gabriel Ferreter,
i ara el recordem dient algun dels seus poemes.
A l'inrevés.
Ho diré a l'inrevés.
Diré la pluja frenètica d'agost.
Els peus d'un noi caragulats al fil del trampolí.
L'agut sal de llebrer que fa l'aroma dels lilàs a l'abril.
La paciència de l'aranya que escriu la seva fam.
El cos amb quatre cames i dos caps.
En un solar gris de crepuscle.
El peix llisquent com un arquet de violí.
El blau i l'or de les nenes en bici.
La set dramàtica del gos.
El tall dels fars del camió en la matinada.
Pútrida del mercat.
Els braços fins.
Diré el que em fuig.
No diré res de mi.
Diumenge.
Els ocells de la llum se'n van a joc
i ens deixen a les branques
un subtil tremolor de petites veritats.
Cal perdre l'ànima d'arbust.
Un altre sentiment transitori s'ha gastat.
Ens aixequem
i en por de no saber retrobar temps qui som
i què volem
anem tornant ben a poc a poc.
La tarda.
La brassa imatge nostra.
Nerviosa però obnegada mare de la cendra
s'apaga
i es respira la pudor del tabac refredat.
Hem estat sols
però ara ens estrenyem els colls d'embut
colzes amb colzes
passos que es fan nosa
per vessar dins el poble
l'imprecís record d'uns camps trencats
a l'obiliar els deixes de camions
d'uns camins curts
com un alè cansat
i uns arbres vius
que ja se n'ha fet llenya.
Ens confonem
amb els que s'han quedat
i que ara surten dels valls
i de les copes de penombres i latinosa
i tots trepitjant besos
que la tarda han durit
i ara es parteixen
en dues balbes
com un musclo
i cauen.
Un nen
que se li ha rebentat el globus
llança un plov i parir.
Tots ens mirem
i riem satisfets.
Cap de nosaltres
no és gaire amunt
de l'escala dels éssers.
La confidència
La nit no ha deixat llum
sinó en els trossos de gel
que ens repartim i no bevem.
Ens ho farà saber.
Fins a la fi
ho hem de saber
com la van violar
i el corredor del col·legi
es tornava un guat de pedres seques
i els voltors explotaven en l'aire
com les gotes de gasolina
en els pistons.
Hi ha qui sap sofrir
més que els altres.
Tots voldríem sentir-nos
fins i junts
fer-nos un feix de jons
i arrasarà les blanques medules
sota molta frescor.
Però n'hi ha un que sofreix més
fins que s'aixeca el gosset
i li tira la cara
i ella es reça per terra
mollament.
Un toll rodó
de bava i pietat
d'ella mateixa
i no hi podem fer res.
Hem d'esperar
que algú proposi
que ens hi anem.
Bé, hem arribat
a la fi d'aquest programa d'avui
de 60 i més.
Moltes gràcies a tots vostès
per ser aquí
i sobretot a tu, Carles,
que donem tanta feina
a la part tècnica.
Sí, bé,
recordeu que aquest programa,
si us ve de gust,
el podeu tornar a escoltar
el proper dissabte
a les 11 del matí.
I amb Joan Algarra
i Pere Oliver.
A reveure.
Ara escoltes
ràdio d'Esvern,
la ràdio d'Esvern,
98.1
98.1
i la ràdio de Sant Just.
Ara escoltes
ràdio d'Esvern,
sintonitzes
ràdio d'Esvern,
la ràdio de Sant Just.
Durant
8.1
ràdio d'Esvern,
98.1
ràdio d'Esvern.