This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
60 i més. 60 i més.
Avança el mes d'abril, que és un mes molt productiu. Per Sant Jordi espiga l'ordi, per Sant Marc espiga el blat. I com que ja ve Sant Jordi i és l'any espriu, recordem aquella dita del poeta. Senyor Sant Jordi, patró, cavallers sense por, guarden sempre del crim d'una guerra civil. Millor, doncs, que parlem de pau i de llibres. Sobretot aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1,
de la freqüència modulada avui dimecres, dia 17 d'abril us parla Joan Algarra fent el programa 60 i més amb tantes ganes com sempre de compartir una estona amb tots vosaltres i us parla Pere Oliver faré costat a la Joana per dir alguna cosa del que passa al nostre entorn en aquesta hora de ràdio per les persones grans o de qualsevol edat que ens vulgueu escoltar
En l'estimable col·laboració del nostre company, Mar Pere Arnau atén a posar les músiques, coordinar la part tècnica i barallar-se amb l'ordinador, que es porta força bé últimament. Esperem que avui també ho faci. Que duri, que duri. Benvinguts, oients desvernians. Passen 4 minuts de les 8 del vespre. I com aquell qui res, ja han passat 107 dies d'aquest 2013.
Ens en queden, per tant, quants, Joana, per acabar l'any? 258. 258. Encara en queden uns quants. Encara en queden uns quants. Que no passin gaire ràpid, perquè si no ens fem vells més aviat. És que vells ens fem igual. És el que toca, no? I tant. És el moment de felicitar a totes i a tots els que celebreu avui el vostre sant aniversari, dia 17 d'abril, festivitat de Sant Ismael, Sant Isidor de Còrdoba i Sant Gregori, entre molts d'altres.
Des d'aquesta pantalla invisible que és la ràdio i ens permet fer volar la imaginació, estem aquí per viure i conviure, compartir aquest Camp Vespre parlant de coses que ens agraden. Ja sabeu que també ens podeu trobar a la web radiodesvern.com clicant la ràdio a la carta a qualsevol hora del dia o de la nit on teniu un bé de Déu de propostes dels variats programes d'aquesta casa. Aquí, a Ràdio d'Esvern,
en el 98.1 de la freqüència modulada. També ens podeu trucar en viu i en directe, avui sí, aquí a la nostra emissora fins a les 9 del vespre. Marqueu el 93 372 36 61 i en Marc us posarà amb nosaltres. És entre tots que fem possible ràdio d'esvern. Celebrem, doncs, que la tecnologia serveixi per escurçar distàncies i establir punts de contacte
que ens enriqueixin. Ens hi ajuda una bona música.
Vieja pared del arrabal, tu sombra fue mi compañera, de mi niñez sin esplendor, la amiga fue la madre selva, cuando temblando mi amor primero, con su esperanza besa mi alma, yo junto a vos pura y feliz,
Cantaba así mi primera confesión, madres selvas en flor, que me vieron nacer y en la vieja pared sorprendieron mi amor. Humilde caricia es como el cariño, el primero y querido que siento por vos.
I ara, esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1711, Carles III, comte de Barcelona, en morir el seu germà Josep I, marxa immediatament cap a Àustria, on serà anomenat Sacre Emperador Romà, abandonant els catalans a la seva sort. També era un 17 d'abril, però de l'any 1931, a Catalunya, per les pressions del govern espanyol,
la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Macià n'esdevé el president. I ben trist va resultar aquell 17 d'abril de l'any 1938 en què els franquistes van ocupar la vila de Viella a la Vall d'Aran. Un altre 17 d'abril de l'any 1964, Gerri Mouk es converteix en la primera dona que va donar la volta al món per l'aire a bord de l'avioneta Columbus. Va recórrer
36.800 quilòmetres en només 21 escales. Déu-n'hi-do, no? Ben valenta va ser. I tant que sí. I una bona notícia ens va sorprendre el 17 d'abril de 1979 que té a veure amb la ràdio. A Barcelona hi comença a emetre Ona Lliure, la primera de les ràdios lliures del país. Més proper tenim encara aquell 17 d'abril de l'any 2004 en què el polític José Luis Rodríguez Zapatero
jura a Madrid el càrrec de president del govern espanyol. I va sembrar unes esperances que després es van aigualir bastant. Sí, realment tens tota la raó del món. I haurem de posar música. Sí, així ens distraurem una mica. Així ho mateix.
Passem ara als naixements de persones que han passat a la història. El 27 d'abril de l'any 1867 naixia a la ciutat de Madrid l'actriu Maria Guerrero.
Després d'estudiar art dramàtic amb Teodora la Madrid, va debutar als escenaris a notable èxit. Va formar companyia amb l'actor Fernando Díaz de Mendoza, amb qui va recórrer gran nombre de teatres d'Espanya i Amèrica Llatina. Actualment, la seu del Centro Dramático Nacional porta el seu nom.
I del teatre passem a l'esport, ja que un 17 d'abril de l'any 1916 naixia a Buenos Aires el jugador i entrenador de futbol Elenio Herrera. Després d'una pila d'anys com a futbolista en diversos equips francesos, va venir a Espanya d'entrenador. Ho va ser de l'Atlètic de Madrid, del Màlaga, del Deportivo de la Coruña, em penso que també del Valladolid i, finalment, del Barça. Ell sempre deia...
Vosotros sí que sois buenos, encara que estiguessin perdent per 3 a 0. Vosotros valeis. I amb aquests ànims, em sembla que van guanyar precisament la lliure aquell any. A vegades aconseguia donar ànims, sí, sí, era un home molt positiu. I tant. Aviam, i tornem al món de la interpretació, ja que el 17 d'abril de 1918 neixia a Illinois l'actor estatunidenc William Holden. Pel·lícules com Pícnic, El pont sobre el riu Quai o Fort Bravo,
no haurien estat el mateix sense ell. Realment una personalitat inoblidable, tenia una força interpretativa. I era molt guapo i va acabar fet una veritable desgràcia per culpa, sobretot, de l'alcohol. Sí, i curiosament li havien donat diversos papers en els que bevia molt. Sí, sí, es veu que ja li anava bé. Però la ruïna física va ser terrible.
Almenys a mi que m'agradava tant de jove. Després em feia molta llàstima de veure'l.
Doncs només un any després, el 17 d'abril de l'any 1919, una altra gran figura del món de l'espectacle venia al món, la irrepetible Xabela Vargas. La seva gran personalitat va donar una nova dimensió a la música ranxera. Amb 93 anys va gravar el seu darrer disc, Luna Grande, i l'any passat, poc abans de morir, li van retre homenatge a la residència d'Estudiantes de Madrid. Escoltem Xabela Vargas.
Ojalá que te vaya bonito. Ojalá que se acaben tus penas. Que te digan que yo ya no existo. Que conozcas personas más buenas.
que te dé lo que no pude darte. Aunque yo te haya dado de todo, nunca más volveré a recordarte. Te adoré, te perdí, ya ni modo.
De la cançó passem de nou al món de la política.
ja que el 17 d'abril de l'any 1927 neixia a Hans Anders Hall Margot Honecker, que va ser ministre d'Educació a la República Democràtica Alemanya. També un brillant periodista, molt conegut dels enjustencs, va néixer al barri de Sants de Barcelona un 17 d'abril de l'any 1946. Ens referim al popular presentador televisiu Àngel Casas,
Programes com Temps era temps, Un dia és un dia, Àngel, Casas Show o Senyores i Senyors són a la memòria de tothom. A més dels seus nombrosos articles en diaris i revistes, ha escrit llibres tan atractius com Fred els peus o L'home a qui se li precipitaven els esdeveniments. Tornem al cinema. Ja que un 17 d'abril de l'any 1959 naixia a Sheffield, al Regne Unit,
L'actor britànic de teatre, cinema i televisió, Cine Bean. Famos des del seu paper, En Boromir, a la trilogia sobre la novel·la de Tolkien, El senyor dels anells, triomfa ara arreu del món amb la sèrie televisiva Game of Thrones, inspirada en l'obra literària Canción de hielo y fuego del gran George Martin. I també, com cada setmana, tenim algú per recordar que va deixar aquest món tal dia com avui.
El dia 17 d'abril de l'any 1723 ho feia l'erudit valencià, matemàtic, teòleg i cartògraf Tomàs Vicenç Tosca i Mascó. A més, va ser el fundador l'any 1686 del moviment Novators, que era una espècie d'acadèmia de ciències que funcionava com una universitat. És molt interessant el minuciós plànol urbà de la ciutat de València que va dibuixar
Únic i excepcional al seu temps. I que el podem veure perfectament conservat al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, el Múvim. Sí, realment és un goig veure els treballs. A més, això del Novators va ser uns precursors de la universitat. O sigui, una cosa... A més, veure les maquetes que construïa, planos i maquetes, perquè els planos tenien relleu. És un goig veure-ho. Jo sempre que vaig a València... Jo sempre dic que aquestes persones...
antigues, sense mitjans tècnics com nosaltres, que facin aquesta meravella, perquè el plànol de París també és perfecte i està fet en temps que no hi havia tècniques que poguessin agafar un des de dalt. Però va ser ja un estudi que el van agafar dels precursors del Renaixement, de l'època de Leonardo i dels seus deixebles,
aquesta gent sabia arquitectura. Val. Sabia arquitectura. Però està pres des de dalt. És diferent de la ciutat de Barcelona que s'ha fet amb vistes des d'un helicòpter o un avió.
Però jo trobo que hi ha gent intel·ligentíssima. I tenien un coneixement de matemàtiques molt gran. I bé, molts anys després, el 17 d'abril de 1946, moria un altre valencià més popular encara, el músic i compositor Gustau Pasqual Falcó.
autor, entre d'altres, del pas doble Paquito el Xocolatero. Tot i ser Gustau de Constitució malaltissa i patir una pila d'enfermetats que el van fer morir jove, la seva música era vibrant i alegre. Ell deia precisament que per compensar els mals que patia havia de fer esforços per estar content. I des d'aquí recordem avui a Gustau Pasqual amb ritme de pas doble.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bé, una meravella. Fa ganes de marxar el pas, eh? Sí, sí, sí. Com marca el ritme. Avui tenim molt present València i els valencians. I tant. I els meravellosos artistes que dona la terra valenciana. De tot el temps, ara ho recordàvem, des del temps de Joanón Martorell, Aucies Marc, Roís de Corella, fins al temps present, ara mateix, en l'Espai de Cultura, recordarem un altre gran valencià. Ahir va fer 40 anys de la mort de Nino Bravo.
Ho recordem avui al nostre espai de cultura. Nino Bravo, el seu nom real era Luis Manuel Ferri Llopis. Va néixer el 3 d'agost de 1944 a Ielo de Malferit, localitat situada a la comarca de la Vall d'Albaida, a València. Ben aviat els seus pares es van traslladar la capital, concretament al carrer Visitació, paral·lel al carrer Según. La seva primera ocupació va tenir lloc a una jolleria,
Més tard va realitzar a Cartagena el servei militar, a la Marina, naturalment. En tornar va treballar una oficina on combinava la seva tasca laboral amb la seva afició pel cant. Allò el va portar a unir-se amb diversos amics en qui va conformar conjus musicals que actuaven a diversos locals. Amb aquestes agrupacions musicals va formar part en diferents festejos fallers del barri on cantaven melodies els típics valls i rebelles.
Los Hispánicos, i més tard, Los Superson, van ser els grups musicals més importants de què va formar part, fins que va conèixer el seu primer representant, Miguel Ciurán, qui el va descobrir i li va atorgar el nom artístic en què vestiria la fama.
Va realitzar les seves primeres gales i un recital al Teatre Principal de València, que sols li van suposar pèrdues. Posteriorment, la casa discogràfica Fonogram el va contractar per un temps de cinc anys. El seu primer senzill es grava amb cançons de Manuel Alejandro, Como todos y es el viento. Va anar al festival de la cançó de Barcelona amb el tema No debo pensar en ti, on per cert va ser eliminat.
Tanmateix, a l'estiu de 1970, Augusto Algueró li va donar Te quiero, te quiero, cançó que per diversos motius, tot i tenir-la gravada al cantant Rafael i la cantant Lola Flores, no havia eixit encara al mercat, no havia sortit encara al mercat. Ni no, va aconseguir amb aquesta peça un gran èxit, cosa que va provocar que fora elegida cançó de l'estiu. A Te quiero, te quiero, la van seguir Noelia,
Perdona, mi gran amor, esa será mi casa, mi querida mamá.
Voy buscando y muchas, muchas d'altres. Va inscriure's en la selecció per participar al Festival d'Eurovisió. Allí actua el programa televisiu Passaporte a Doblin. Que va ser popularíssim, que tothom la veia amb la televisió. És que a més només hi havia un canal, o dos, no? No sé si ja funcionava el segon canal. Clar, que estem parlant dels anys 70. Sí. I per cert va quedar en un molt meritori, per cert, segon lloc.
perquè la cantant que va resultar a la gira va ser Carina. El 20 d'abril de 1971 es va casar secretament en Mari Amparo Martínez Gil. El novembre d'aquest any va viatjar al Festival de Rio de Janeiro, on va representar Espanya. Allí va competir amb les millors veus d'aquell moment. Va aconseguir un segon lloc, però tot i això, aquest fet li va causar un cert
Regust de Sabador. El gener de 1972 va néixer la seva primera filla, a qui van batejar amb el nom de sa mare, Marian Paro. La seva segona filla no va arribar a conèixer el seu pare. Durant l'any 1972 va portar els seus èxits per tot l'Estat. I, sense saber-ho, el 14 de març de 1973, en la cridòria de les falles, Nino va fer gaudir com a agraïment per la seva fidelitat als valencians
en la seva última i embogidora actuació. El 16 d'abril de 1973, Nino Bravo, acompanyat pel duet Humo i per Pepe Juesas, va patir un accident a la carretera quan viatjava en el seu nou BMW de València cap a Madrid per motius professionals. Aquest desafortunat fet es va produir al terme de Villarrubio, a la comarca de Tarancón, i li va causar la mort al cantant quan tan sols tenia 29 anys.
A partir de l'homenatge celebrat al setembre de 1998, en què Aiello de Malferit va reunir aproximadament 5.000 persones amants i entusiastes de Nino Bravo, va surgir la idea de crear un museu per mantenir viva la seva memòria. Des del Festival de 1998 han sigut nombrosos els fans que s'han desplaçat des de Múrcia, València i altres ciutats al municipi de la Vall d'Albaida
per fer entrega de discos, revistes o gravacions gràcies als quals està possible fer realitat el projecte museístic a la casa on va néixer l'artista. Avui nosaltres el recordem escoltant la seva formidable veu de tenor dramàtic.
Dejaré mi tierra por ti, dejaré mis campos y me iré lejos de aquí. Brujaré llorando el jardín y con tus recuerdos partiré lejos de aquí.
Pensando en tus sonrisas, de noche las estrellas me acompañarán. Serás como una luz que alumbre mi camino, me voy pero te juro.
Una flor, un te quiero, una caricia y un adiós. Es ligero equipaje para tan largo viaje. Las penas pesan en el corazón. Más allá del mar habrá un lugar donde el sol cada mañana brille más.
Bé, és que era una pena tallar-la una cançó tan maca, una veu tan maca, i un record, jo me'n recordo precisament del dia que la ràdio va anunciar que ella havia mort. Els altres es van salvar.
Però ell va morir, el cotxe va donar volta de campana, i allà que es va quedar. Sí, sí, ho recordem tots molt, i a més, una vida tallada d'aquesta manera, sigui Nino Bravo, sigui Gimsdín, sigui... No, i ara a Cecília li va passar el mateix, també.
La recordarem també un dia d'aquests, perquè va morir poc. Sí, poc, més o menys. Va ser el mateix any, no recordo quin mes, però va ser el mateix any. Va ser una pena. I a més, una vida tallada d'una persona que acaba d'adquirir la celebritat es converteix inevitable. I a més que les seves cançons enganxaven totes. Ara em deia que jo me'n recordo d'ella i m'agradava molt. Bé, també m'agrada recordar que el diumenge vam fer amb el cort
un pomp de flors, una visita a l'alt Empordà. Que bé! Oh, vam visitar Sant Llorenç de la Muga, un poblet de pedra net, preciós, amb el riu que passa i recs per tot arreu. Aquí diu, m'he portat els prospectes que anuncien, que diu que en l'actualitat Sant Llorenç de la Muga, que té 233 habitants censats i compta amb més persones joves que grans,
Per tant, s'ha frenat l'envelliment progressiu de la població que s'havia detectat a finals del segle XX, garantint el futur del municipi. Això és molt important. I tant. Molt interessant que, a més, està passant ara amb la crisi, que la llau de persones que venien a les grans ciutats, ara hi ha molta gent de la gran ciutat que torna als patres. A més a més, tenen un sistema arquitectònic respectant tot el...
tot l'entorn de pedra, cases noves que es fan, es fan en pedra, seguint la norma de la resta del municipi. A més, quan surts de la ciutat, precisament, és quan te n'adones de la quantitat i quantitat de camp que hi ha per treballar, sigui a Catalunya, a València, a Castella... I, a més, tenint en compte una cosa, que els éssers humans necessitem halar, i si no mengem, es morim. O sigui que val la pena conregar la terra i aconseguir el menjar i no tenir-lo a importar d'altres llocs.
És que ara vas al supermercat i mires les etiquetes i veus que mengem avellanes de Turquia. Oh, pomes. Escolta, mira, allà a l'Emportabaix... De Xile, de Xile. Espera't, a la mateixa botiga hi ha uns camps al voltant d'allà de casa que no hi ha més que pomes, aquestes vermelletes o verdes golden, i vam anar a la botiga l'altre dia i resulta que vam comprar unes pomes. No tenen gaire bon gust. Portava l'etiqueta de Colòmbia.
Escolta'm, quina necessitat si el tenim als cames aquí al costat. Segur que són boníssimes, però s'han passat tant de temps. El refrigerador, el portar-los amb avió, tot, tot. A més, això semblaria que havia d'encarir el producte. I no, mira. Allà, de totes maneres, a Sant Llorenç, al riu Les Fonts,
i la presència de l'aigua han enfortit l'existència que aquestes persones puguin tenir manera de guanyar-se la vida als camps al voltant. És que quan l'aigua és present en una vila, i a Sant Llorenç hi és present en tota la vila, el regla abraça per la part esquerra mentre el riu ho fa per la dreta. Sí, a més hi ha regs a sota les cases i tot...
safreixos per netejar la llana dels ramats de vents, una meravella. És que aquests pobles el que els donava vida eren els rentadors, els fons i els pous, de la manera en què es canalitza l'aigua perquè doni bon servei a la gent. Això mateix, les flors també són una meravella, els voltants eren verds, semblaven catifes de verd i de floretes,
i sortint d'allà ens vam anar al Santuari de la Salut de Terrades, també una meravella de santuari, o sigui que l'hostatgeria és netíssima, em sembla que són totes habitacions, i realment l'església està blanqueta per dintre, una preciositat, la Mare de Déu és de fusta,
I posa el Santuari de la Salut de Terrades, s'han reformat i actualitzat totes les instal·lacions per tal de convertir la història i coneguda estatxeria del santuari en un espai lluminós, acollidor, còmoda, amb unes vistes immillorables i que fan de l'estada del viatger una experiència única. I totes les habitacions disposen de calefació i bany complet i estan decorades en un estil modern i sobri
caracteritzat per l'essencialitat i la senzillesa. Molt bé, eh? Com veig aquest cap de setmana...
Bé, no el cap de setmana, tota la setmana llarga ens hem airejat molt, eh? Molt, molt, perquè tu també has estat viatjant, però fora d'aquí, de Catalunya. Jo he anat per Castella, sí, sí, perquè hem anat a veure... Però segur que no estava tan verda com aquí. Sí, molt, molt, molt. Sí? Sí, perquè hi ha una part de Castella que és molt verda. Sí. Perquè, a més, anava molt, ha plogut molt aquest any. Sí, sí, és veritat. Jo em pensava que al visitar Àvila i Segovia i que veuria tota tierra seca de noces immenses... No, això, tierra seca és a la gola.
com quan jo vaig anar-hi. Esto es en agosto, però no, no, ara està verd. I fred a les nits. I a més, molts camps. I a més, vam estar a la localitat on viuen unes cosines de la meva esposa, a Sigüenza, i Sigüenza està preciós. I on, per cert, hi ha també una hostaleria maquíssima on la gent s'hi pot allotjar i les seves cosines han muntat allà uns apartaments que lloguen a l'estiu. Els lloguen tot l'any.
que es diu Apartamento Salameda, o sigui que si volen anar a Ciüenza i ho busquen a Google. No, no, Ciüenza és una població, una ciutat molt maca. Jo tinc família, de família, que són orions d'allà, i també sempre van dos o tres cops l'any.
a casa seva i a més les cases aquestes sorprenents de castella de granito com es diu en català de pedra cases de pedra que són unes parets d'un gruix considerable la temperatura de dintre es manté molt bé sí, sí, clar no fa tan fred i a l'estiu no fa tanta calor i el castell de Sigüenza l'han convertit en una hostaleria
I allò és una meravella hostaleria i hospedaria, o sigui, allà... Sí, sí, sí, sí. Aquella és d'un cert espatiu. Oh, encara que no sigui un parador, que... Ho és, ho és. Ho és un parador. Sí, és com una vena de parador de turisme, sí. Molt bé. Sí, sí, sí. Doncs ja us animeu. Si us animeu, mira, hi ha llocs per anar-hi preciosos. I vam anar també al pantà de Boadella, que està ple vessat,
I val la pena. Això treu una mica l'amargura de veure totes les muntanyes cremades, perquè tot aquest lloc es va cremar l'estiu. I el sotabosc està verd, perquè com ha plogut tant, doncs mira, per als pobres dels pinells, són escalets cremats, és una pena.
I ja sé que tu no és gaire internauta, però jo recomanaria, perquè per internet es poden trobar albergues, hostatges, hostals, pensions. O sigui, de tots els nivells. Pots trobar coses de molta categoria i molt nivell, des de...
Llocs recuperats amb el seu spa i les seves banys aquàtics, això que es porta ara tant. Sí, sí, les termes. Les termes, exacte, els banys termals. Ara em sortia la paraula com llocs molt senzills, però molt nets i molt acollidors. Sí, mentre no hi hagi la desgràcia, que em sembla que és a Galícia, que un parell de cases rurals han sigut destruïdes pel grup de jovenalla que les van llogar
i que les van deixar fetes una birria. Això és horrible. Jo no diria un accident a les gràcies. Això és una cosa feta amb tota la mala intenció del món de persones que ja van amb aquesta malestat. Jo, evidentment, he llogat maries vegades amb les filles gèndres i amb els nets, cases rurals, i ho deixes impecable, tal com ho trobes. Perquè, a més, és el nou turisme actual, són les cases rurals, perquè la gent ja s'està cansant una mica de tanta platja i tanta mar. Hi ha gent de fora que sí li agrada, però a nosaltres que tenim...
el mar a l'abast, que aquí agafes l'autobús i arribes en un tres i no res a la platja, doncs, sí, un dia et vindrà de gust, però un dia que surts fora, la muntanya és tan bonica... I a més, és que passa que com que les platges les han destrossat, que han convertit aquests hotels gegantins, tot l'encant que tenia el mar en poblacions com la Ribera de Cabanes, com Benidorm, que els hem conegut a la nostra infància, com uns llocs tan esplendis. Ah, Benidorm, quin desastre tan bonic era. I Sant Joan, que realment...
era una preciositat jo l'he vista salvatge aquesta platja i últimament està destrossada doncs ara ha començat des de fa alguns anys la moda de les cases rurals i al final acabaran imposant-se i les nostres criatures les nostres criatures aprendran com és un roquet i
I com són les gallines i com són els pollastres que no són els del supermercat, que ja estan cuits. Sí, sí, això que jo un dia ho comentàvem aquí, una anècdota a la fira de la Candelera de Molins de Rei, que uns nens petits van descobrir que els pollastres eren sers vius. Clar que sí, i corrien i eren bonics, i tenien plomes. Havien vist altres menes d'animals, però no havien vist... Els pollastres, no?
Sí, des de fa alguns anys van incloure els animals domèstics, els zoològics, perquè... Les persones que els visitessin, sobretot de la jovenalla, els coneguessin. Poguessin veure que més de les àligues i els elefants i les girafes... També hi ha una altra mena d'animals. Ah, per pollastres i conills i ànecs i ocas i tot això. És la fira de Vilafranca a mitjans de desembre. Sí, ja l'he vist. I és una fira...
deliciosa, és una meravella allà trobes tota mena d'animals, quan més bonics n'hi ha diverses arreu de Catalunya la de Molins també, però aquella és clàssica i a més a més arribes
escolleixes l'animal i et donen un número i després el vas a recollir mort i pelat. El compres viu i el vas a recollir mort i pelat i, escolta, mira, te l'emportes cap a casa disposats a coure't. Doncs endavant, pots coure amb cigrons, amb un... En que vulguis, o amb patates, a mi em queda molt bé.
És que m'ha recordat dels cigrons que he llegit a l'all de vers l'article de la doctora Sant Pau que parla dels cigrons a la catalana. Vinga, doncs mira, els donarem a conèixer. Porta'l cap aquí a la revista. Posem una mica de música abans? Sí, prepararem el full. Doncs endavant.
Encara que sembla que la música queda endolça i tan bonica, no el diu molt, amb els cigrons, però mira, val la pena combinar-ho. Bé, parlarem de cigrons a la catalana. Una carícia per a la salut. Això ho trobareu al darrer número de la Vall d'Avers. O sigui que si esteu subscrits al Compreu, la doctora Pilar Sant Pau ens aconsella com fer cigrons a la catalana a través d'un conte. A més a més, fa aquell conte tan bonic que comença així.
El primer diumenge de maig es va casar. Portava un vestit de seda amb cua que, com un llargandaix quan marxa el sol, movia sensualment, lliscant entre els bancs de l'església. Sota el vestit, uns anagos de midó li feien sentir, de tant en tant, una estranya esprò. Ell esperava el final del passadís amb l'esguard sense tendresa i, de nou, va tornar a sentir la incòmode esprò.
Aquella nit va despullar el desig davant d'ell. Ell, Desma, va deixar els pantalons en l'única cadira de l'habitació. I ara sí. L'espró ja era massa insistent com per no fer ferida. Es van abraçar sense fondres. Van fer l'amor cada un sense l'altre. Els dos van sentir l'espró del fracàs. Fa temps que no s'abracen. Fa temps que ell acaricia el gos mentre tant ella el mira sentint
que no hi ha res per suavitzar. I sensualment, com el dia que es va casar, llisca entre els dos dits camí de la nit, d'una nit que només, en la possibilitat dels somnis, li guarda totes les carícies. I si algun aliment ens acaricia la salut, malgrat la seva aspre aparença, aquest és, sens dubte, els cigrons. I la seva representació més popular, els cigrons a la catalana. Bé, aquí estan els ingredients.
Cigrons, ceba, tomàquets, oudu, un got de virransi. A qui li convé menjar-se uns cigrons a la catalana? A tots aquells que necessitin força per fer una jornada intensa. A tots els que notin que han perdut memòria per l'estrès.
A tots els que tinguin problemes de visió per conduir de nit. A tots els que tinguin càncer de pròstata o vulguin un aliment preventiu. A tots els nens i nenes en edat de creixement. A totes les persones que tinguin dificultat per mastegar. Aquest és un plat substitutiu de les carns. Les carícies, com els bons aliments, només ho són quan ho rep l'interior. O sigui que ja ho sabeu. Cigrons en la catalana i...
a viuda.
Traurem també una notícia del flash local, perquè ens fa molta gràcia... Molta il·lusió. I molta il·lusió que de la gent de l'edat dels nostres nets hi hagi algú que de tant en tant es proclami campió de Catalunya. És el cas de Francesc Canyamares, que ho és, campió de taekwondo. Sant Just torna a pujar l'esglau més alt del podi per mitjà de l'alumne del club taekwondo Sant Just, Francesc Canyamares.
ha estat en el Campionat de Catalunya, cadet, celebrat a Barcelona, i que ha donat el bitllet al taekwondista Sant Justenc per participar al Campionat d'Espanya. D'Espanya, cadet.
que es disputarà al País Valencià el proper mes de maig. Moltes felicitats! Recordem, a més de felicitat al Francesc, que també Mireia Durán ha pujat al podi del Campionat de Catalunya Absolut. També a Taekwondo. També a Taekwondo. O sigui que aquí, les arts marcials, aquest poble... Agraden molt. A més de llegir manga... També, també, practiquen... La cultura japonesa impera, eh? Sí, sí. Sense desmereixer el voleibol santjust que es manté líder.
Molt bé, doncs felicitats a tots aquests grans esportistes, tant cadets com ja sèniors.
Fins demà!
Bé, i ara parlarem d'aquelles...
Sales d'art i d'exposicions que ens agraden tant. Avui concretament, de la sala Artur Ramon, que té en exposició Dones pintades per la primavera del 2013. La mostra Dones pintades aplega un conjunt notable de pintures i dibuixos que s'agrupen al voltant de la temàtica femenina.
Fent un recorregut cronològic, destacaríem la pintura amb un to de crònica costumista de les decoradores de ceràmica de Laurear Barró, que contrasta amb els paisatges on regna la joia de viure, amb dones ocioses de Francesc Miralles.
Les dames elegants retratades per Ramon Casas en els dibuixos que regalava als subscriptors de la revista Pèl i Ploma són l'antítesi social de les gitanes de nerviosa sanguina d'Isidre Nonell. I tant! L'exposició ret un homenatge a la dona en el nostre art, sí, però també, de manera col·lateral, als feliços anys 20, una acollita artística sensacional.
Destaca el retrat de perfil d'una parisenca que camina apressada per la ciutat del Sena, de Marquès Puig, que és com un híbrid entre Pollà i Ullo o de Chirico. Dels mateixos anys sobresurten les dones de pruna, empaltades del realisme i el retorn a l'ordre del moment, com també d'en Picasso. Bé, us convidem que aneu a veure-la perquè val la pena, perquè són molts i molts
Hi ha una llista interminable de dibuixants que han fet aquests retrats de dones. Recordem que la Galeria Artur Ramon és al carrer de la Palla número 23 de Barcelona, en direcció a la catedral partint de la plaça de Sant Josep Oriol. Això mateix.
I, a més, està bé perquè amb aquestes exposicions petites, per gent gran va bé perquè no et canses gaire. No, no. Les exposicions o museus grans hi ha vegades que són esgotadors. Sí, si no hi ha un seients adequat que pugui reposar de quan en quan, és molt esgotador. Aquests dies hem vist un dia...
Tot el Prado a Madrid, el dia següent... Tot el Prado? Bueno, les sales que ja sabem que... Ah, que podeu abastar. Sí, sí, sí, però abastar més de tres hores. Oh, ja, ja, ja. Tot el de Velázquez, tot el de Goya, tot el de Rembrandt, Murillo, tot el que és... Sí, sí, sí, ja ho teníeu. A mi sempre m'aconsella el meu fill, que li agrada molt la pintura,
sobretot escolleix un pintor o un tipus de pintura i no t'abarquis més perquè llavors és que et canses i al final ja no disfrutes i el Prado té molts bancs que pots anar seient, pots anar descansant cosa que per cert no té el Reina Sofia jo els recomanaria que pensessin també en la gent gran perquè el centre d'art contemporani Reina Sofia de Madrid que té quatre pisos gegantins té sales i sales i sales on no hi ha un trist banc per seure
Hi ha molts col·legis, molts estudiants, molta gent jove i moltes visites guiades que van a preu fet, que van ràpid, ràpid, ràpid. Sí, perquè tampoc no es fitxen gaire, però si tu vols disfrutar d'aquella pintura que t'interessa tant, has de mirar-ho poquet a poquet. Perquè no hi ha un banc davant del Guernica de Picasso per poder allà seure i mirar-lo tranquil·lament. No, no, no, els interessa més...
De pressa, de pressa. Que corre la gent, fer-la passar de pressa. Això, malauradament, ho he vist també a Florència, ho hem vist també a Roma, ho hem vist també a la Capella Sistina, que la visita no corre curta. Com més gent hi ha en un museu, més de pressa s'ha de veure. A l'Obre no. A l'Obre, segons quins quadros, tenen endavant uns bancs en els quals pots seure i pots gaudir
de la visió del quadre i el pots analitzar bé i aquí a Caixa Fòrum també tant al Caixa Fòrum de Madrid com al de Barcelona hi ha uns bons bals per seure i pots mirar assossegadament el quadre que t'interessi o el tema que t'interessi i relaxar-t'hi una mica i descansar de tant en tant i tant que sí, perquè si no el cervell no et pot assimilar tota la informació que li entra del quadre bé, posem una mica de música
I ara, ja que s'acosta a Sant Jordi, farem una mica d'esment, que segurament ja s'haurà comentat a l'emissora, però aquí, al nostre programa, ens agrada també puntualitzar sobre el tema, els temes i els actes que es faran amb motiu de Sant Jordi. I tant que sí, ho teniu a botlletí, però a més us ho recordem. Sí, comencem demà dia dijous.
dia 18. A les 19.30, al celler de Can Ginestar, inauguració de l'exposició Bastiari de Foc al Baix Llobregat. Serà fins al dia 19 de maig. I el divendres, dia 19, o sigui demà passat, a les 5 de la tarda, exterior de l'equipament de la Plaça de la Pau.
Divendres al parc, juga, toca, mira, pensa i pinta. Activitat plàstica a la reixa de l'equipament, oberta als infants de totes les edats i també a les persones adultes. A les 6 de la tarda, Equipament, Plaça de la Pau, inauguració de l'exposició, embolica que fa fort, amb peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller de plàstica,
de Plàstica Municipal Carrao Blau. I també a dos quarts de vuit del vespre, a l'equipament de la plaça de la Pau, presentació del llibre a càrrec de l'escultora i ceramista Carme Malaret, volum de la col·lecció Fragments número 14 de les autores Soledat Sants i Marta Balada. Bé, a les 19 hores, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, presentació de la
18a miscel·lània d'Estudis en Justencs. Organitza el Centre d'Estudis en Justencs. Val la pena realment perquè és molt, molt atractiu aquestes miscel·lànies. A mi és que són un goc llegir-les. Naturalment, perquè és la història del nostre poble amb fragments interessants. Història i prehistòria, ja des dels orígens. Ara ja sabem que cada vegada venim de més lluny.
Lluny, a cada miscel·lània descobrim que venim de més antic. Bé, i també el mateix dia, divendres, demà passat, a les 10 de la nit, a la sala municipal de l'Ateneu, torna una representació de teatre que va tenir un gran èxit. A la darrera vegada que la van representar, hi havia gent de peu, gent que es va quedar sense poder entrar. Va estar gran l'èxit de la temporada Sant Just. El Florido Pencil amb el grup el 2050. Preu només 5 euros. Molt bé. O sigui, que ja ho sabeu.
Ara passem al dissabte dia 20. A les 21 hores, 9 de la nit des de la plaça Verdaguer, al casal de joves, s'hi sé correfoc de dimonis i bèsties, bèsties de foc, de Sant Just.
A dos quart de set de la tarda, arribada de les colles i plantada de les bèsties de foc. A les vint hores, vuit de la tarda, concentració dels tabalers davant del mercat. I a les nou de la nit, espectacle de foc. Veure recomanacions de foc a la web 20.gencat.cat. Organitza Ajuntament amb la col·laboració del Drac de Sant Just, Dimonis de Sant Just i entitats convidades. Bé, a les cero hores, al casal de joves, concert de música i dijòqueis.
Organitza Dimonis de Sant Just. Hi ha el diumenge, dia 21, Diada de Sant Jordi, durant el matí a Can Ginestar. A les 10 hores, parades de llibres i roses. Carpa solidària, tu també jugues. Amb la tretzena Festa Tornet Joan Petit, nens amb càncer. Testet d'arts plàstiques. Preu, 3 euros per taller. Taller de decoració de rajoles...
Pinta la teva rajola, aquest Sant Jordi. Taller d'escriptura medieval. Portes obertes de la Biblioteca Joan Margarit. Portes obertes de la Casa de Cultura de Can Ginestar. Exposició al celler Rifenyo i bestiari de foc del Baix Llobregat. Exposició al cim, papallones de Collserola.
I a dos quarts de dotze, presentació del llibre col·lectiu Contes rarets. A les dotze hores, talla infantil, fent llibretes aprofitant paper i cartró. I bé, a les dotze hores, talla infantil, fent punts de llibre. També a les dotze, al migdia, ballada de sardanes amb la coble principal de Terrassa i l'agrupació sardanista Sant Just. A les tretze hores, la una del migdia, actuació de l'espai...
De dansa, Marta Roig. Dilluns, dia 22, a dos quart de set de la tarda, al Complex Esportiu Municipal La Bonaigua, presentació de la tretzena Festa Tornet Joan Petit de Nens amb Càncer. A padrina, el veí jugador del Futbol Club Barcelona, Erika Vidal.
Dimecres, dia 24, a les 7 de la tarda, a les golfes de Can Ginestar, acte d'homenatge a Isidor Cònsol i Girivert, mestre, crític literari, editor i veí de Sant Just. Presentació de la darrera novel·la de Carme Riera, Temps d'Innocència, a càrrec de l'editora d'edicions 62, Pilar Baltran.
Bé, tot això és un recull de tots els actes que realment fan important aquesta festa nostra de Sant Jordi. I encara n'hi ha algun més. Sí, però la propera setmana ja acabarem de donar el que falta. Posem una mica de música.
I ara també una sortida molt aquí a proper, al Parc de Can Vidalet, el proper dissabte, dia 20 d'abril, de les 10 del matí fins a les 12 del migdia. I os de begudes i servei del Parc de Can Vidalet, això és esplugues de Llobregat. És una visita guiada per al públic familiar, totes les edats. Can Vidalet, del Parc Romàntic al Parc Sostenible.
Descobrirem els racons històrics i la diversitat d'arbres del parc. Coneixerem algunes aplicacions tecnològiques d'eficiència energètica i la contribució ambiental que realitzen els parcs urbans a les grans ciutats. Així que no cal tampoc anar molt lluny. També aquí tenim espais per veure flors i plantes, perquè el Jardí Botànic de Barcelona, el diumenge, dia 22 d'abril, durant tot el dia...
es fa a la festa participativa amb activitats diverses. Plantat de primavera. A la primavera, Plantat el Jardí Botànic, un espai privilegiat per gaudir de la floració de les plantes mediterrànies. Enguany, 20è aniversari de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic de Barcelona. El plantat girarà al voltant del tema de la polinizació. Podreu gaudir d'activitats al Jardí Botànic i al Jardí Botànic Històric.
d'una mostra de productes del temps, de xerrades, exposicions, tallers, jocs tradicionals i visites guiades pensats per a tota la família. O sigui que ja ho sabeu. I ara ja posarem la sintonia de la poesia.
Recordem avui el poeta Joaquim Folguera que aquest any ja en fa 120 del seu naixement i per cert era del Baix Llobregat de Santa Coloma de Cervelló. Va ser una de les figures més destacades de la poesia catalana dels primers anys del segle XX. Folguera seguia les penjades de Maragall i López Picó però amb un gran simbolisme intimista. Escoltem el desig. Odu, àvol desig, que vens com un glob de tenebre
i m'envolcalles l'esperit. Siguit a febre, mortalla del seny, i prem l'oscur d'omeny de mos sentits enarborats, folls de saber-se dintre tu llançats. Més ja que sóc en tu, fes-me segur dintre l'abraç, i encara guarda'm reclòs i acotxa'm bé la faç. Que no s'encengui la limara, folla del desconort, en el d'escloure-las quan els sentits
s'han adormit el jazz. També de Joaquim Fulguera, cap vespre d'estiu. Com una onada silenciosa, s'ajau la nit damunt dels blats. Un plor d'esquella tremolosa
diu la tornada dels ramats. Sota la terra fatigada xerbota encara un poc de sol. Al fons dels ulls, extenuada, mor la claror de juliol. D'una finestra mig oberta ve una ramor dolça de prec, una visió de llum incerta, dansa porruga dintre el rec. D'una ramada que s'atança sou en la terra el trebolor pel que m'hi passa l'enyorança dintre del cor d'una cançó.
El vell pastor que la cantava té la parpella vacilant. La nit, que du una vesta blanca, li fa tenebres al voltant. Una novella sinfonia s'alça sonora pels camins. Dintre la nit que descendia neix la cançó viva dels cims. Dintre la fosca davallada, un ritme nou espalpitant.
Vé del neguit de l'estelada d'aquell càntic enervant. I acabem amb Joaquim Folguera amb l'oració de la paraula catalana. Senyor, que del fet bíblic de la diversitat ens has fet una joia tempura com el parlar de Cadú. Posa una mica de dolçura en la paraula que llancem encesa sobre el germà i a voltes havent mesa damunt tot nom, senyor.
que és tot fresc, d'un rou d'humanitat i de la serenor de la primera paraula. Dona'ns temor de ton parlada faula. Guia'ns el seny, però també el mot, que és lleu com un batec d'ala d'ocell, però fareix com una esguarda dona. Fes, oh senyor, nostra paraula bona. Dona'ns el goig de dir-la, en que sia barbotejant, que tal com vos ens la donàreu,
És la música més dolça i el cant que ens torna humils i bons, perquè té gust de mare. Fes, oh Senyor, nostra paraula clara.
I bé, hem arribat ja amb aquesta poesia tan dolça.
tan cadenciosa, i una mica amb un llenguatge una mica de principi del segle XX. Sí, clar, és que és dels grans poetes del modernisme, com López Picó i Maragall. El que passa és que Maragall va ser tan imponent que va clipsar una mica com els altres. I a més, de ser imponent, va escriure moltíssim. Molt, molt. Els versos agrapats, és una mica com el segarra al seu temps. Aleshores, els seus contemporanis, doncs,
Queden una mica paivagats. Queden una mica paivagats perquè no escrivien tant. Maragalla escrivia discursos, escrivia articles... Escrivien tot. Feien de tot. I va morir tan jove, és el que jo deia abans. Com és possible a aquestes persones la manera de treballar i la manera d'entendre la vida? Bé, doncs, hem arribat, com he dit abans, a la fi d'aquest programa d'avui, de 60 i més. Us esperem dimecres vinent, de 8 a 9 del vespre. I si ens voleu tornar a escoltar,
El proper dissabte hi serem amb vosaltres, si Déu vol, d'11 a 12. Doncs moltes gràcies a totes i a tots i a reveure. A reveure.
Fins demà!