Bona nit.
Fins demà!
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Fins demà!
Fins demà!
Seixanta i més.
Pasqua granada, alcem el crit, saltem la fruita de l'orbei, saltem la tanca que el got suval dalt de les branques com els perdats. Que bé! Quin principi! Que poètic has arribat avui, eh? Sí, sí, sí. Això és d'en Salvat Papasell. I amb aquestes paraules tan poètiques ens anunciaven Salvat la joia de la Pasqua de Pentecoste que en guany serà el 8 de juny.
De moment anem camí del diumenge cinquè de Pasqua. Molt bé. Com que el passat diumenge ja es parlava de la pentacosta en les lectures habituals, mira, estaves fent la lectura... I te'n recordaves de la poesia. I em va venir Pasqua, Garnada, alcem el crit, saltem la fruita de l'or veí. És que és tan bonica aquest poema que ens prepara per la Pasqua. És un adveniment de la Pasqua. Això mateix.
Ara és temps de sembrar espinacs. Així podrem tenir una bona collita al setembre i també és temps de veure aquells insectes petitons d'ales vermelles i punts negres que volen fent-se els tirons.
Marieta, vola, vola, tu que portes camisola, dèiem nosaltres quan érem xiquets. Sabeu que les marietes, elles soles, poden menjar-se les plagues d'erugues de tots els horts? Molt bé, sobretot abans. Ara, amb els insecticides i els pesticides no hi ha erugues, ni marietes, ni pogons, ni res. Discrepo, a casa meva, a la meva terrassa, hi ha pogons a totes les plantes.
Però ja tires pesticides suficients. No, o sigui, tenim un parell de pesticides naturals, però no em sembla que no... No fan efecte. No, o sigui, que si veiem alguna d'aquestes bestioletes vermelles, que és en el nostre or, i és molt ecològic, veus? La meva terrassa és molt ecològica. O sigui, tens marietes d'aquestes... Tinc marietes, pogons, i alguna cuca de llum.
Molt poquetes. I cargolins. Això sí, això amuns. I li tinc prohibit al meu marit que posi matacargols, però escoltem... No, perquè llavors perjudica els humans també. Home, esclar que sí. I del camp passem a la ciutat, ja que des de demà dia 15 i fins al diumenge dia 18... Mira aquí quin cartell més guapo he portat. Ui, sí, sí. Tu, com sempre, al cel·lo del còmic. Els...
El 32è Saló del Còmic de Barcelona ens ofereix un munt de novetats. Una d'elles és que les dones, noies i nenes de totes les edats seran en guany les protagonistes. Molt bé. A l'Espai de Cultura us direm per què. Molt bé. Benvinguts, oients desvernients.
ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més, dedicat, com sempre, a la gent gran, amb el que té aquell esperit tan jove i a persones de totes les edats que ens vulgueu escoltar.
Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 36 61. I una veu juvenil i veronil, la del Carles Hernández i Rius, us passarà el locutori amb la Joana i amb mi. I amb el Pere. També podeu venir en persona. Escriure'ns a Facebook o enviar-nos un colom missatger.
Vols dir que ja es porten, que encara es porten els coloms? Poc, però es porten. Sí? De moment estem sense internet. Al Pere se li ha mort l'ordinador, pobret. Requin que ens tindrà a fer. I el meu encara ha de néixer. No, no, no, va néixer, però me'l van virlar.
O sigui que avui hem escrit el guió a poc a poc i amb bona lletra. I així practiquem caligrafia. Bé, m'ha confirmat per això el tècnic que no s'ha mort el meu ordinador. No, menys. Només se li ha fos la bateria a causa d'una descàrrega que va haver l'altre dia. Una pujada de llum, potser. Una pujada o una baixada. Ens vam quedar 10 minuts a les fosques. A Ràdio d'Esbert també. També, també. Va ser dijous, em sembla. I hi ha hagut un bé de 10 d'ordinadors espatllats. Ui, quanta feina pels arranjadors, no?
Ara veurem si portant la factura els senyors de les assegurances voldran pagar o diran... Em sembla que si has d'anar a la companyia de la llum ho tenim molt clar. No, van ser els de fer excendessa que ens va dir vostè porti-ho a la companyia d'assegurances, el tècnic expliqui el que ha passat i ja veurem què passa. Això mateix. Ara ja veurem. El Carles es va fondre també algun ordinador a vosaltres?
a la vostra... Aquí, una pantalla i un disdub a tremolar, que és on estan totes les sintonies de la ràdio, que ho vam poder recuperar. Bé, tenim dues còpies, vam estar anant amb una còpia durant uns quants dies i ara sembla que torna a funcionar. O sigui, de moment, de funció d'un... Veus el que passa amb la tèrica? Ho veus com estem en mans de losados? Mira, si poguessin funcionar d'una altra manera. Sí, home. Doncs posem una mica. Posem una mica de música, d'aquella que no se fos. Això.
Fins demà!
Bona nit.
Bé, així, a pas de marxa militar, amb un pas doble d'allò més alegre, entrem avui, dia 14 de maig, que és el 134è dia de l'any.
del calendari gregorià. Queden 231 dies per a finalitzar l'any. Passen 10 minuts de les 8 del vespre i és el moment de felicitar a totes i a tots els que celebreu el vostre sant o aniversari. Avui, Sant Matías Apòstol i Sant Fèlix i Sant Fortunat Màrtirs
Demà, dijous, 15, Sant Isidre Llaureó, que dius tu. Divendres, Santa Margarida. I dissabte, que sortim en segona audició, Sant Pasqual, entre d'altres. Aquest Pasqual és el bailon, no? Sí, sí, sí, Sant Pasqual bailon, i tant que sí. Que va viure i morir en terres valencianes i per això a la província de Castelló hi ha tantíssims pasquals. Ah, molt bé. Ah, i per aquí ens diuen que avui també és Santa Gemma Galgani.
i la Mare de Déu de l'Alba, patrona de Tàrrega. Molt bé. Alba és un nom molt bonic. Molt, molt. Ja sabeu, doncs, les Albes, que és un nom avui molt freqüent, que Alba ve del llatí, significa llum blanca i és una advocació mariana referida a la primera llum del dia. Gemma també ve del llatí i, com tots sabeu, vol dir pedra preciosa. Matías, en canvi, ve de l'hebreu i significa fidel a Déu.
Més antic encara és el nom Isidre, que ve del grec i significa regal d'Isis. Isis era la deessa de la fertilitat, i quan Isidre esdevé personatge de la cultura cristiana, rere el nom hi ha un home.
és patró dels pagesos en molts indrets de Catalunya i també patró de Madrid. Evidentment, aquí ho he llegit, això del llibre aquest, on ve els orígens, és un llibre de filologia i, clar, parla de l'origen etimològic dels noms, però el nom Isidre...
té vida pròpia en la cultura cristiana, no ve només de la mitologia grega d'Isis... I què és egipci, Isis? Isis, ossos i osiris és la primera trinitat que apareix en el món de la història de les religions fa 5.000 anys. No, i tant.
O sigui que és una trinitat primera. Però quan passa la cultura cristiana, Isidre ve d'un personatge concret que va viure en una època molt concreta, que va ser, a més, el marit de Santa Maria de la Cabeza, i, evidentment, patró de Madrid, i això en el museu... Y un poco gandulico.
Perquè resava molt, però, mentre tant, els àngels li llauraven els camps. O sigui que la gandolància anava pels camins. Això és llegenda, eh? Això és llegenda perquè... Ah, tot és llegenda. Si nosaltres no hi érem allà... Hi ha unes aleluies de Sant Isidro que el presenten com un labrador molt treballador i molt currant.
Però això ja està dibuixat a finals del segle XIX, està en el Museu de Madrid, en un dels museus d'història de Madrid, i estan allà precisament les Aleluies de Sant Isidre. Ja, ja, ja. I no li diu que és gandolet? No, al contrari. Vale, vale, home. Com se li ha de dir gandolet al patró?
Les agiografies, les vides de santos, sempre són lluances en favor dels sants. Una altra cosa és que també a finals del segle XIX venen les sàtires sobre els sants. Bueno, era una altra època. Aleshores ja els publiquen les revistes satíriques...
i se n'enfumen bastant, no? I ara, sí, ara es toca. Esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1640, a Santa Coloma de Farnés, a la selva, les tropes de Felip IV destrueixen la vila en plena guerra dels segadors.
Sovint sentim a parlar dels meteorits, aquests aeròlits o pedrots que venen de l'espai. Doncs el 14 de maig de 1861 en va caure un de considerables proporcions a la població de Canyelles. Va ser un asteroide residual que va deixar un cràter a la comarca del Garrac. Ai, no ho sabia jo, ja teníem una caseta, Canyelles. Aquesta història de Canyelles no la sabia.
Sí, però ara ja no en queda res d'això. Per suposat, però l'hi preguntaré a un amic meu, uns amics que són família d'allà, aviam si ells entenen notícia. Era mitjans del segle XIX. Això dels aeròlids i els pedrons va a temporades. La majoria de les vegades cauen tots al mar, la majoria de les vegades es desfan abans d'arribar a la terra. O bé, fan un cràter com a Sibèria, que és d'enormes proporciones. O cauen i deixen un cràter.
I en molts llocs també es veu que hi ha una determinada terra que trau els mateolls, per exemple a Madeira, les Canàries... Sí, o la situació en aquell moment. La situació en aquell moment, sí. Bé, també va deixar empremta aquell 14 de maig de 1948 a Tel Aviv, a Israel,
quan es va proclamar la independència d'aquell estat el dia que expirava el mandat britànic sobre Palestina dins el Pla de les Nacions Unides el 1947.
Inoblidable també el 14 de maig de 1962, en què contrauen matrimoni a la ciutat d'Atenes, a Grècia, els reis d'Espanya, Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia. I encara més proper, el 14 de maig de l'any 2006, quan Dani Pedrosa es proclama campió del món de MotoGP al circuit de Xangai a la Xina. Bé, doncs posem un palet de música.
Fins demà!
naixements que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1701 a Ontinyent, a la vall del Baida,
Onofre Panyalba, compositor i músic valencià d'estil barroc. I el 14 de maig de l'any 1807, naixia a Vilafranca del Cid, a l'alt maestrat, Marcelino Andrés, metge i botànic. Tota una senyora actriu, clàssica del cinema britànic, naixia a Teddington, el 14 de maig de l'any 1918. Ens referim a la versàtil Jun Llipre. Molt més conegut entre nosaltres...
el compositor i cantant català Marc Parrot, que naixia a Barcelona el 14 de maig de 1967. Recordem que en Marc Parrot va començar cantant en castellà amb el grup Regreso a las Mines, en qui va publicar un disc, i ben aviat va començar la carrera en solitari com El Xaval de la Peca.
Casals rock l'any 2009 i 50 anys de la nova cançó 2010 han estat alguns dels programes més atractius en què ha col·laborat o ha dirigit en Marc Parrot. Bé, escoltem-lo. Nuestros abrazos y nuestros besos para que no me olvides y es que presenten todos tus sueños.
He dado mi cariño porque es lo más caro y mejor que tengo. Para que no me olvides ni siquiera un momento y sigamos unidos los dos. Gracias.
Ah, i no oblidem que també va ser un 14 de maig, però de l'any 1907, quan va néixer a Burriana Castelló, fill d'una família de llauradors, el cardenal Vicente Enrique Iterrancón va estudiar al seminari de Tortosa i es va doctorar a la Universitat Pontificia de València.
La publicació del seu llibre El pa nostre de cada dia en defensa de la lluita obrera va molestar el règim de Franco. Tarancón va participar al Consell Vaticà II on va destacar per la seva visió evangèlica i progressista. President de la Conferència Episcopal Espanyola entre 1971 i 1981 va ser també membre del Consell Valencià i va ocupar el silló B de la Real Acadèmia Espanyola.
Val la pena revisar la quantitat de llibres que té publicats, entre ells Confessions, o també quan van publicar Planeta Entrevista con la Iglesia, on es veu que el pensament del cardenal Tarancon és vigent i rigorosament actual, i a més coincideix en moltíssimes coses amb el papa francès, o bé coincideix amb el papa francès, o és que Tarancon com el papa francès anaven a l'arrel de l'Evangeli.
Això mateix. Potser més això que no, clar, perquè coincidir per èpoques és diferent. Evident. Sí. Bé, i ara... El record d'algunes persones que van deixar aquest món tal dia com avui ens torna al món de la música. El famosíssim Fran Sinatra.
Actor i cantant estatunidenc moria a Los Angeles, Califòrnia, el 14 de maig de 1998. Tot i haver cantat més de 13.000 cançons, segueix sent la més escoltada Strangers in the Night. Ara l'escoltarem, però recordem també abans, encara que va ser un músic molt menys conegut,
però que va fer la seva feira, Enric Ortega, perquè va morir molt jove, 20 anys abans, però havia deixat, abans que en Sinatra, vull dir, havia deixat empremta dins un grup molt popular, el Tall, un conjunt d'arreu tradicional que ens va deixar meravelles com Quan el mal ve del Mansa o Vergonya, Cavallers, Vergonya. Bé, escoltem el Sinatra. Escoltem el Sinatra.
Something in your smile Was so exciting Something in my heart Told me I must have you Strangers in the night Two lonely people We were strangers in the night Up to the moment When we said our first hello
Bé, ja ho hem anunciat abans. Les dones avancen dins del món del còmic. Això és dintre de l'espai de cultura. Cada dia hi ha més il·lustradores i més lectores. Saber riure's d'una mateixa...
és el que venen fent des de temps immemorial la Mamen Moreu, feliç autora de Ressaca, la Laura Torné i Carolina Selmes, la Raquel Córcolés, més coneguda com Moderna de Pueblo,
o la volàtil de nosaltres que Agustina Guerrero, amb més de 380.000 seguidors a Facebook. Totes s'han donat a conèixer per internet i les editorials han captat el seu sentit de l'humor i empatia amb el públic.
Croqueta i empanadilla, de Ana Oncina, acaba de veure la llum editada en suport de paper per la cúpula, i Muerte a los hombres malos de las selmes y la torné, ya té tan d'èxit com...
Soy de pueblo o Los capullos nos regalan flores, de la imparable Córcoles, a punt de publicar el seu nou àlbum Cultureta. A tot això ho deuen saber les persones que són molt fans dels còmics, no?
Sí, però porta en els diaris d'aquests dies informació abast. Mira, la coberta de ressaca, que demà menmoreu, la tens aquí en el suplement d'un diari que porta un article titulat Il·lustradores que conquisten por su sentido de l'humor. Això va ser publicat en el suplement del diari 20 minuts i també ha parlat d'elles recentment El País i El Periòdico. Molt bé. A veure, aquí.
Però no pateixin els fans de l'aventura masculina i amb força perquè Batman i Lobezno, les històries d'amor i de guerra i fins i tot el forçut Popeye, devorador de gran quantitat d'espinacs, tindran exposicions dedicades als seus herois i autors predilectes.
Val a dir que Batman ja fa 75 anys, fa poc els va fer Superman, o sigui, ja veus que el temps passa per tothom, però ells no perden atractiu. No, jo no tinc tan... Bueno, jo 75 sí, però als dos anys no llegia Batman i tot això. Però...
Escolta, ja les llegia quan tenia 9 i 10. I tant que sí. I també les àvies, si van amb els seus nets o netes, descobriran que aquells TVOs romàntics de Purita Campos o Carme Barberà, quina meravella Carme Barberà, que tants anys fent de rotulista perquè els seus còmics romàntics havien passat de moda, ara torna a dibuixar. I encara hi va passar molts anys
fent de rotulista... Perquè consideraven que aquells dibuixets que eren molt passats de moda, no? Sí, però ara hi ha modes per tots els gustos. O sigui, passa com amb l'art, com amb la pintura, que igual compaginen el més realista amb el més abstracte. Depèn dels gustos i sensibilitats de cadascú. Doncs aquests TVOs de quan érem joves
tornen a publicar, o sigui, es tornen a publicar, com deies, tant els de Boixquer de Guerra com els romàntics d'aquestes autores i de moltes altres. I veureu que les autores, que ja són també àvies, signaran els seus àlbums al costat de les autores jovenetes. Sí, això i molt més. Ho trobareu al solo del còmic de Barcelona. Aquí volia arribar jo.
Tot aquest preàmbul és per arribar al Saló del Còmic i, bé, a la Fira de Montjuïc, des de demà dijous, dia 15, fins al diumenge, dia 18 de maig. Totes les editorials presenten novetats a la sala d'actes i les associacions de dibuixants també hi seran per informar-vos. Exacte, si voleu alguna cosa de l'Associació d'Il·lustradors de Catalunya...
l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya. Allà tenim els nostres estants i us informarem del que calgui. M'arriba al cor que Paco Roca, que és un autor que admiro molt, i molts de vostès hauran llegit, inclús vist la pel·lícula que vam fer de l'àlbum Arrugues, que torna a publicar nou àlbum sobre els guerrillers republicans durant la Segona Guerra Mundial. És un altre tipus de tema.
També Jaime Martín, que és un autor que havia fet meravelles amb la cúpula, torna a publicar ara nou àlbum. En fi, ara la llista seria interminable, perquè també, evidentment, Carlos Pacheco, un dels grans autors de còmics de superherois que treballa per la Marvel IDC, publica i presenta les seves novetats. Ja dic, la llista interminable seria...
perquè també els fans del manga, de bola de drac i companyia, tindran els seus nou albums. En hi haurà per tots. I bé, com que totes les arts van de la mà, això em recorda que quan era jo jovenet vaig publicar, no vaig publicar, vaig fer una redacció per presentar a l'Institut del Teatre que es deia El Teatro y los TV es razón de mi vida.
Ah, molt bé. La relació que hi havia, però clar, aquesta relació és entre les vinyetes i les escenes, entre les vinyetes i les seqüències del cinema, o sigui que totes les arts es donen la mà. Per tant, no us perdeu la reposició dels Faréstecs de Goldoni, el Teatre Lliure de Montjuïc, i el retorn d'en Josep Maria Flotats al Nacional de Catalunya, on dirigeix el Joc de l'Amor i de l'Atsar de Maribor.
I fins tot, més proper teniu encara, el gran Carlos Latre, que el proper dissabte, dia 17, a les 8 del vespre, a l'Ateneu de Sant Just, presenta el seu nou espectacle, 15 años no es nada, en totes les localitats exaurides.
És un gran èxit, eh, aquí a l'Ateneu. Vaig anar ahir al casal de joves i em van dir no, no, no, ja no queda res. Si voleu veure Carlos Latre 15 anys... Haureu d'anar al teatre. Perquè és la presentació del nou espectacle que... És la preestrena.
I és, això sí, en benefici de la Fundació Rels, la qual cosa és molt i molt lluable. És molt, molt lluable. Però els qui no hem trobat entrada, doncs dintre de poc haurem d'anar al teatre, al Club Capitol a la Rambla, on estrenarà, això és la preestrena, on estrenarà el Capitol 15 anys, no és nada. I tant. I per apassionats del cinema i la tragicomèdia, no us perdeu Carmina Llament, de Paco León.
i l'insòlit Aprendís de Gigoló de John Torturro, amb un desmanegat, més desmanegat que mai, Woody Allen. Jo amb aquesta pel·lícula m'ho vaig passar, però en gran. Però no tothom, eh? I aquí ja sé que amb l'humor de l'absurd uns hi entren i altres no. A mi no m'agrada gaire Woody Allen, ho sento.
Ho sento, al meu cervell no arriba a entendre aquella comicitat molt introspectiva a dintre. I és molt l'humor de l'absurd. A més, és sempre irreverent, sempre es fica amb els jueus, amb els psiquiatres i amb els catòlics.
Sí, sí, sí, però és allò que, com dèiem abans, el sentit de l'humor... Riu d'ell mateix. Exacte, igual que les comiqueres se'n riuen d'elles mateixes, el Woody Allen se'n riu d'ell mateix i de les coses que li passen, perquè li passen coses molt grosses i l'acusen de coses molt gruixudes. Si no les hagués comès, no li acusarien, eh? Ell a sobre se n'en fot i fa el tema de...
Sí, bueno, això allò et cria fama i etxa t'ha adormit. Sí, sí, però imagina't. Aquí col·labora amb una pel·lícula del Torturo que fa d'aprenent de Gigoló i llavors el, diguéssim, el Woody Allen textualment diu i jo soy tu putón. Ell cobra i l'altre ejerce. Molt bé. I van a 50-50. I discuteixen si ell ha de cobrar el 50% o el 40% o el 60% i l'altre diu amb el 60% no et passis. Però clar...
Està feta, i a més, de la manera que se n'en riu el judi... Bé, no ho explico perquè, per si l'aneu a veure, el judici dels jueus no té desperdici. A mi em va fer moltíssima gràcia. A la meva dona, no, no li va riure res. Em sembla que la Carmen i jo som de la mateixa corda, eh? I entres o no hi entres, no? És així. Ah, i també, dissabte, dia 17, de 19 a 1, connecta't a la nit dels museus.
Més de 70 centres de Barcelona, l'Hospitalet, Badalona, Cornellà, Esplugues i Santa Coloma de Gramenet obren les portes fins a la matinada. Exposicions, concerts, dansa, teatre i recitals poètics, tallers, visites comentades i activitats per tota la família.
Enguany Arts Santa Mònica, la Fundació Francisco Gòdia, la Filmoteca de Catalunya, el Recinte Modernista de Sant Pau, el Castell de Montjuïc, el Born Centre Cultural, el Blue Project Foundation... Aquest ha acabat d'inaugurar, eh? Sí, sí, sí.
de Barcelona. Sí, l'estudi Regomí, els edificis Harmonia i Can Riera del Museu de l'Hospitalet i els espais del Museu Urbà Fabra i Coats a la Casa de Guarda del Parc Güell s'incorporen o s'afegeixen de nou a l'amplíssima xarxa d'espais que ja participen en la nit dels museus.
72 museus, eh? O sigui, us heu de decidir quin voleu veure perquè n'hi ha per triar i remenar. O sigui, des de l'MNH de Montjuïc fins al Museu de les Rajoles d'Esplugues, aquest el teniu a prop, també el podeu veure. La nit dels museus és una iniciativa del Consell d'Europa a la qual participen més de 4.000 museus de 40 països i que en guany arriba a la desena edició. Una nit en què la festa és cultura i la cultura és una festa.
Si tinguis l'edat que tinguis, no ho dubtis. La nit dels museus és la teva nit. I si us feu aquí amb el catàleg, que el repartíem l'altre dia amb el Periòdico de Catalunya, també, i que és a l'abast de la biblioteca, hi ha molts llocs que aneu, hi ha tot el que hi ha als 72 museus que podeu visitar. Això és humanament impossible, eh? Que el don de l'UBI cuidat el té Nostre Senyor, només. Però aquí posen 72 museus perquè triguis un o dos museus.
Els que més t'agradin. I que el teu cos estigui en forma per patejar-te. Sí, per caminar i aguantar-ho. Ja que parlàvem del periòdic, resulta que ahir nit es va celebrar per escollir el català de l'any i que ha estat escollida la persona Josefina Castellbí.
Josefina Castellbí, una de les investigadores catalanes de més projecció internacional, va rebre ahir la nit el Premi Català de l'Any, que anualment concedeixen els lectors del periòdico. La guanyadora es va imposar en una disputada votació final a les dues candidatures que havien arribat a la ronda decisiva, l'activista social Núria Gispert i els cuiners Joan Josep i Jordi Roca.
Llicenciada en Ciències Biològiques, Castellbí va ser la primera dona catalana i espanyola que va participar en una expedició internacional a l'Antàrtida on va dirigir entre el 1989 i el 1994 la base Joan Carles I.
L'enorme contribució de la guardonada a la ciència la fa, sens dubte, mereixedora del guardó, alhora que el caràcter popular de la votació reflecteix l'interès dels lectors per distingir els que investiguen i defensen el medi ambient, de manera creixent amenaçat per un desenvolupament poc escrupolós amb l'entorn.
La persona va ser, amb el seu Parlament, va estar meravellosa. O sigui, que té una personalitat tan extraordinària a la seva edat que el guardó se'l mereix, però molt ben merescut. Es va expressar amb molta senzillesa i autenticitat. I bé, ja que hem citat el periòdico, jo només volia concretar que en el mateix periòdico d'avui trobareu tota aquesta informació que només hem donat una mica amb estada. De res, molt, molt.
tant del català de l'any com del sol del còmic. Teniu tota una pàgina sencera d'entrevista a Jaime Martín, que val la pena, i també de tots els autors que presenten aquesta exposició, que serà molt, molt interessant, que parla de les guerres que fa anys hem patit coincidint amb l'any 14, o sigui, 1714, 1914, i també de pasto em preguntava si n'hi havia sobre la guerra del 36-39, doncs sí, també hi ha els... Del 39 al 45.
Sí, del 39 al 45, una guerra... La guerra nostra també, del 36-39, també n'hi ha. Sí, del 36 al 39 també, el 36 al 39, i a més es titula així, la guerra a Espanya del 36 al 39, i el seu autor és Carlos Jiménez, o sigui que sí, sí. Hi ha exposició sobre totes les guerres que de prop o de lluny hem viscut, petit, on hem sentit a parlar, també del conflicte de Palestina, jo ho saco com a autor, també del conflicte de la guerra del golf, o sigui...
Hi ha de tot. Àlbum, sobretot a mena de guerres i exposició de dibuixants que han tractat el tema de la guerra. Bé, deixa'm les guerres, que és un tema que a mi realment fins a cert punt m'atociga una mica. No, a mi m'interessa molt perquè precisament convé que es vegi perquè molts d'aquestes robes analitzen... Sí, sí, el país que ho té de la seva història està condenat a tornar-la a patir. Exacte, analitzen com es va arribar, com s'ha arribat moltes vegades a una guerra i quines són potser les coses que cal fer perquè no s'arribi a aquests extrems. Ah, i això és tan difícil...
És difícil, però no impossible, perquè hi ha països... Jo ho vaig dir l'altre dia amb la tertúlia que el meu pare sempre deia que les guerres s'acabarien quan les mares no deixessin anar els fills a la guerra. Però, esclar, això és una utopia tan superextraordinària i tan difícil de portar a terme... Tan utòpica com quan explicava...
amb molta raó i molta convicció, però una utopia jo crec que impossible, quan en Jesús Castro parlava llegint un text de Justícia i Pau que s'acabarien les guerres el dia que deixessin de fabricar armament. Però malauradament l'home fabrica armament des que la tribu veïna va dedicar a carregar-se com a pedra la tribu del costat. Naturalment, va fer armes més sofisticades per guanyar-li.
Van començar amb elles... És inherent a l'ésser romà i és molt trist. Van seguir amb fletxes, amb llances i van anar millorant. Van passar els trabucs, les escopetes, els fosets... Això de millorar... Han arribat a les mines antipersona, les armes químiques... Deixem de parlar de la Guerra Fera. Mira, parlem d'una cosa que és molt més agradable. És aquesta sala d'art, el 4...
Una sala d'art que intenta treure els amants de l'art modern, tot fent petites aportacions econòmiques per obtenir peces artístiques de petit format, o no tan petit, de tot tipus. Llavors, aquesta sala invita a passar per la galeria per veure l'exposició de la Tatiana Blanquer. Tot és a la memòria, que serà fins al 3 de juny.
Està instal·lada... O sigui, a la memòria de Tatiana Blanquer. El títol d'aquesta exposició és Tot és a la memòria. Tot és a la memòria... Però, o sigui, el tema, no sé quina mena de temes, perquè aquí amb el fulletó que tenim present és un arbre amb unes quantes fulles, les branques una mica saquetes, però és molt agradable.
O sigui, també tinc entès que si vas a l'exposició pots parlar amb la Tatiana i pots establir un intercanvi sobre la seva obra i el motiu dels seus quadres. Doncs jo, com que no hi he estat, no puc opinar, però sí que podem anar-hi perquè fins quan és això?
de juny. Fins al 3 de juny. Encara, encara ens queda temps. Tenim temps d'anar-hi i l'adreça és el carrer Rosselló 193 de Barcelona. Hi ha una web que és el4.com on us podeu informar i també podeu escriure el4.com Sí, el cas és que petites aportacions mensuals, o sigui, ells ja explicaran el sistema i llavors es té opció aquestes, que també aquí en el fulletó estan fotografiades,
obres, però no solament de pintura, també hi ha d'escultura i tot és bastant modernet. O sigui que val la pena que s'obrin espais de cultura i que no parlem tant de guerra, que és molt trist.
No, no, jo per parlar de dibuix sempre estic a punt, eh? Aquests dies m'estic practicant, i molt, anar a dibuixar a Sant Lluc tots els dies que puc, perquè... Que has de participar a algun... Sí, tindrem una trobada de dibuixants, a més del Saló del Còmic que també dibuixarem, eh? Serem allà en viu i en directe aquests quatre dies dibuixant, però per participar...
molts socis de Sant Lluc que ens hem apuntat a dibuixar en viu i en directe el dia 31 de maig al Museu Nacional d'Art de Catalunya. O sigui, a sota aquella cúpula tan preciosa posaran els models o les models, hi haurà figura humana en viu i també escultures i podrem...
és dibuixar en viu i en directe amb persones assistint allà a veure com dibuixar. Però sí que ho hem de fer bé perquè, si no, ens poden tirar algun tomàquet, no? No, no crec que ningú tiri tomàquet. Avui dia, això de tomàquets, re de re. Ja no es porta, però el que sí que es porta, i això ho veig per molts col·legues que treballen, és que no comencen a valorar una mica un dibuixant...
Fins que avui és molt vellet o s'han anat a l'altra barra? No sé que sigui un gran number one. No, però això, per exemple, el Saló del Còmic i els Boiscar van tenir el recolzament del públic. La llàstima és que van morir molt joves. Sí. Però van tenir el recolzament.
No, no, ara hi ha moltíssims dibuixants de còmic, sortosament, ha costat anys, però que tenen el recolzament del públic, però segueix sent minoritari, eh? No ens enganyem. Avui hi ha un article de Ramon d'Espanya, també, en el periòdico d'avui, i si fas un... Si vas al saló, clar, tothom coneix dotzenes d'autors, però ara tu fes una enquesta al carrer i veuràs com, com a molt, coneixeran Ibáñez, la Roser Capdevila, coneixeran... Ah, clar, les Tres Bassos.
I la Pilarín Vallès. I para de comptar, això anava a dir, digue'm en deu més. No, en aquest moment no me'n recordo. En aquest moment no me'n recordo perquè fa ja una mica de temps que vaig deixar de llegir TVOs. Però jo quan era petita i joveneta...
De petita m'agradaven els herois americans. I de joveneta m'agradaven els dibuixos aquests romanticons. Sí, sí, sí. Mira, què vols que et digui? Però fixa't, avui en aquest programa hem citat Jaime Martín, Carlos Pacheco, Paco Roca, Eric Sommer... I quantitat. I podríem seguir, però el que passa que el gran públic no els coneix. Bé, però jo tinc relació amb el Tonet Vila i amb l'altre que, clar, era la Guerra de Corea, el Pito Pito Colorito...
que també en aquell moment era molt famós. Bé, ara com ja ets aquí, saps què? Posa la sintonia de viatjant per Catalunya, sisplau.
I ara viatjarem per Catalunya. Farem la meitat del camí de Sant Jaume, la ruta de Santiago, que es diu en castellà. Bé, Catalunya és cultura. I comencem. Sant Pere de Rodes, el camí de Sant Jaume es pot iniciar a la vora del mar.
el moll del poble mariner del Port de la Selva, on un senzill monòlit marca el lloc simbòlic de sortida. Aquí comença la ruta que va de mar a mar, del Mediterrani a l'Atlàntic, del Cap de Creus al Cap de Finisterra.
Les cassetes blanques i els carrers costaruts caracteritzen aquesta població on conviuen l'activitat tradicional de la pesca i el turisme. Amb l'entorn espectacular del parc natural del Cap de Creus, el Pellegrí pot pujar a Sant Pere de Rodes pel camí de Ronda que després remunta la vall de Santa Creu per arribar fins al monestir.
Juntament amb Santiago de Compostela, aquest vell monestir romànic va ser un dels llocs de pelegrinatge més destacats de l'Occident Europeu, gràcies al jubileu que li concedí el papa Urbà II.
Els orígens de l'Ebedia es remunten al segle X i destaquen la gran església amb la impressionant volta de canó de la nau central, la cripta que guardava les relíquies que li donaren tanta fama, el campanar de tres pisos i el claustre.
A prop del monestir hi ha els vestigis del poble de Santa Creu de Rodes, molt vinculat al pelegrinatge medieval, del qual es conserva l'església preromànica de Santa Helena de Rodes.
Vila Bertran. Els dos brancals del camí, el que prové de la Junquera i el de Sant Pere de Rodes, es troben a Vila Bertran, població situada a 3 quilòmetres de Figueres. El poble, una típica localitat gironina, de carrers estrets i rectilinis,
Va néixer al costat del monestir de Vilabertran, un conjunt agustinià fundat al segle XI que conserva l'església romànica de Santa Maria, el claustre del segle XII, el Palau Abacial, considerat un dels millors exemples del gòtic civil català, i la sala capitular.
Cada mes de setembre acull l'Eixubertiada, un festival de música clàssica dedicat per complet a l'obra de Frank Eixubert. És preciós el concert i acull una quantitat de públic extraordinari. O sigui que potser ja estan les entrades exaurides, ves que et dic.
Bé, Figueres, capital de l'Alt Empordà, és considerada porta d'Europa, alhora que és també un centre comercial, turístic i cultural. L'eix de la vida urbana és la Rambla, un passeig flanquejat per frondosos plataners que esdevé l'espai més emblemàtic de la ciutat.
A Figueres es pot gaudir tant del bullici dels carrers comercials com del recolliment de l'església de Sant Pere, que acull el grup escultòric dels Dolors i la creu s'expressa al teatre...
Museu de Lí, de visita imprescindible, que acull obres situades entre les millors d'aquest gran artista. I també el Museu del Joguet de Figueres, que és una meravella. Les joguines que havien fet amb el meu germà jo les vaig portar allà. Ah, sí? I les van acullir? Sí, clar, clar, clar. Acullen joguines de tot arreu?
Joguines, sí, sobretot si tenen una certa qualitat artesanal. La majoria de joguines del museu ja hi deus haver estat, són gairebé totes dels anys 50, 60, 40, dels anys 30, dels anys 20... També hi ha aquells clàssics de llauna, aquells cotxets...
I ara passem a Girona. Dividida pel riu Onyar, el nucli antic queda a la dreta i la ciutat moderna a l'esquerra. Girona té tants centres d'interès que cal més d'un dia per conèixer-la. La catedral, amb la grandiositat de la seva nau central...
jo diria que és la més àmplia del gòtic europeu. L'insòlit claustre trapezoidal del segle XII, la Torre de Carlemany, i el seu museu capitular són llocs de visita imprescindibles. El recorregut monumental es completa resseguint el camí de ronda de la vella muralla carolíngia, que ofereix unes vistes privilegiades de la ciutat. Els carrerons del Call Jueu
i el carrer de la Força, que segueix la franja de la via Augusta. Vull una visita al monestir romànic de Sant Pere de Galligans, situat en un entorn excepcional i que aquests dies estan celebrant la seva festa de les flors. Una meravella. Certament. I ara arribem a Vic, el qual vol dir que per anar de Girona a Vic, si ho heu fet a peu, és una senyora caminata. Llarga, llarga.
I és clar que per arribar a Santiago encara us falta molt. Doncs bé, a Vic, amb uns orígens que remunten a la mítica ausa iberorromana, conserva un magnífic centre històric d'origen medieval, amb edificis d'un gran interès artístic i arquitectònic. La ciutat va créixer dins el recinte emmurellat que encerclava els tres elements que l'han configurat.
la catedral de Sant Pere, amb el campanar romànic a la part baixa, on hi ha també el magnífic museu episcopal, el castell dels Moncada a la part alta i edificat al voltant del temple romà i la gran plaça del Mercadal, que sempre la treuen quan fan el temps, la plaça del Mercadal de Vic és emblemàtica.
És el centre neuràlgic de la ciutat i de la comarca. I té una de les places porixades més boniques. Més boniques. Però de les més boniques de Catalunya, a més. I cada dimarts i cada dissabte s'hi pot viure al bullici del mercat tradicional. I allà es va inspirar més Miquel Llor per escriure Laura a la ciutat dels Sants. Clar. I ara arribem a l'estany.
situat a l'altiplà del Moianès. Aquest poble de muntanya ha d'haver un dels punts més elevats del Camí de Sant Jaume. El nucli urbà s'emplaça al costat d'una petita plana on, antigament, hi havia un estany dessecat a l'edat mitjana, però que es torna a formar en temps de pluges abundants.
El poble té l'origen en l'antic monestir romànic de l'Estany, declarat monument nacional l'any 1931. És un conjunt monumental d'un gran equilibri originari del segle XII i configurat per la sòbria església de Santa Maria, el claustre i les edificacions anexes que allotgen un petit museu.
I fent camí, fent camí, de Vic hem arribat a Manresa. Déu-n'hi-do també. Déu-n'hi-do el tros que hi ha. Després de passar pel monestir de Sant Benet de Bages, el camí arriba a Manresa, vella ciutat industrial situada al cor de Catalunya. La ruta jacobea coincideix aquí amb el camí de l'abat Oliva, punt neuràlgic també de la ruta ignesiana europea, com tots sabeu.
Sant Ignasi de la Iola es va il·luminar per complert i convertir a Manresa. A Manresa s'hi poden admirar edificis medievals i casals barrocs, juntament amb fàbriques i palauets modernistes. Entre els punts d'interès turístic destaquen la basílica gòtica de Santa Maria de la Seu, el complex barroc de la cova de Sant Ignasi, el nucli antic amb la plaça de Sant Domènec i el parc de l'Àguila.
No, al Parc de l'Agulla. Al Parc de l'Agulla. On sempre anava de petit a jugar al meu net. I es posava a fer una birria de brut, però bé, s'ho passava molt bé. Doncs des del Parc de l'Agulla s'obté una panoràmica impressionant sobre la muntanya de Montserrat. Bé, ja hem fet la meitat del camí. La setmana que ve, com estem ara molt, molt, molt cansats, hem de caminar molt, farem la resta.
És que anar de la Costa Brava a Manresa, tela. Déu-n'hi-do. De moment la meva dona ja ha reservat lloc perquè anem a Calella de Palafrugell. Ah, molt bé. No sé si a Calella de Palafrugell ens animarem a caminar fins a Manresa. Ah, mira un trosset. Però ho veig complicat. Es pot fer per etapes.
Bé, saps que tenim aquell llibret que és tan, tan interessant, que es diu Campanya del lloro. I ara parlarem de pilotes. Sí, barbarismes versificats. Però com que em vas dir que més enllà de la gespa és massa poètic... No, per parlar de futbol, més enllà de la gespa, no. Parlarem de pilotes. Al Carles també li sembla més aviat que parlem de pilotes que no de gespa, no? No de la gespa em dieu que és massa poètic. Doncs res, parlem de pilotes. Mira, aviam, aviam, aquí l'escena és amb un camp de futbol.
Què? Fent cu a la guixeta? Taquilla, havies de dir. Taquilla? No, ets tu qui l'erres. Consulta el fabre i veuràs que el mot taquilla és correcte. Guixeta només pot ser una guixa petiteta. Au, que el Pitu ja l'he sentit i el jaleu ja comença. No és Pitu, cal dir xiulet i això del jaleu és gresca.
Mira, mira, que no veus quin mal joc la delantera. Ja l'has tornat a vessar. El mot just és davantera. Ara l'àrbitre l'ha fallat. Digues àrbitre, punyeta. Ximple, burro, capsigrany. Tot això ho has dit correcte. Els mots no m'agraden gaire, però ho has dit bé en català. Ah, molt bé, molt bé. La sencadilla l'hi ha fet.
el gamarús del defensa. Sant Cadilla, molt mal dit. Això es diu fer la trebeta. Escolta, noi, ja en tens cuita amb la teva cantarella. Ah, sí? Doncs o parles bé o t'ensenyo la targeta. Molt bé.
Hi ha la informació del nostre bolletí municipal. Ah, com m'ha agradat aquest disseny. Després, mira, mira, mira'm això. Sí. Mira'm el que hi ha aquí. Tu digues que si no és amb un bon ordinador, amb un màquintos, hauries dibuixat això? Amb aquesta perspectiva dièdrica perfecta. Perquè no. Escolta'm, hi ha dibuixants de l'antiguitat amb il·lustracions de llibres que tenen la mateixa perspectiva o millor i tot. I jo també te l'hauria dibuixat sense ordinador, però em plenament molt bé.
més temps. No ho veus. El factor temps és important. Deixa't el temps, home. Tu parla amb arquitectes, parla amb il·lustradors, parla amb acadèmics. Parles amb que sigui. Parlem del 18 de maig, la primera triatló infantil de natació a Sant Just. M'agrada molt, m'agrada molt perquè ja és hora, i ha costat molt, eh?, que Sant Just tingui un club de natació, però el club de natació Sant Just avança i estan formant nedadors Sant Just temps. Molt bé, molt bé.
El Club Natació Sant Just organitza el primer triatló infantil, natació, bicicleta i cursa a peu, per el diumenge 18 de maig a la Bonaigua i les seves rodalies. La prova oberta a infants nascuts entre el 2006 i 1998 transcurrerà per diferents carrers del municipi i el sector d'aigua es realitzarà a la piscina coberta del complex.
Les distàncies de les proves varien en funció de les categories. Tots els nois i noies participants rebran el mateix obsequi, independentment del seu resultat, ja que l'objectiu de l'entitat és fomentar la participació per sobre de la competició. Informació i inscripcions a la web
triatló.org. I doncs hi ha posats, animem també els del complex esportiu la bona aigua que facin triatlons i competicions per les persones grans, clar que sí, com fa el Natació Barcelona, com fa el Mediterrani, com fa l'Atlètic Barceloneta, com fa el Natació Catalunya, però clar, per alguna cosa s'ha de començar. I els més petits són els que s'han d'aficionar a nedar, i a nedar bé i a córrer bé.
perquè de gran ja sé que hi ha qui fan meravelles. Sí, s'agafen bicis. No, que costa més. A mi m'ha costat moltíssim aprendre a anar amb bicicleta estàtica. Bé, posem ara la música de la poesia, Carles, sisplau.
Aquest dissabte, que sortim en segona audició, es compleixen 169 anys del naixement del poeta i sacerdot Jacint Verdaguer.
Va néixer el 17 de maig de 1845 a Folgaroles, a Osona. També és avui notícia, perquè allò com va morir el 10 de juny de 1902 a Vila Joana, a Vallvidrera, és un casalot destinat a convertir-se en un equipament dedicat al món de les lletres. Un ampli reportatge sobre aquest tema el trobareu a l'avantguàrdia d'avui. I escoltarem ara algun dels darrers poemes de Verdaguer. Bé, en primer lloc, pobresa.
Tot ho he perdut, l'unom i la riquesa, les corones de llor que he somniat. Me diu germà la ronega pobresa, s'avergonyeix de mi la vanitat. Tirí per la finestra, ma fortuna, veient millor fortunes de venir.
Quan llançava les coses d'una a una, les ales me sentia a lleugerir. Me vingué amb la pobresa la bonança, perdent los vents, també en perdia el jou. Si de res jo sentia la recança, me deia Déu, de mi no en tindràs prou.
La plana de Vic. A l'esbar de sos poetes, fragment. Niuada de calàndries, poetes de materra, jo enyoro vostres càntics d'amor dintre la mar. Avui, que el maig aboca ses flors pel pla i la serra, ai, qui us sentís alhora de l'alba refilar?
Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes, que veuen les suades de l'aspre Pirineu, i, vora els banys de signes d'aquestes pollancredes, descapdallar lo somni, que és vida del cor meu. I es deuen prats i ribes, cobrir de verds domasos.
Cada turó amb la besta de flors que més li escau, la santa primavera per rebre entre sus braços, que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau. Niuada de calàndries, poetes de materra, jo enyoro vostres càntics de mort vora la mar. Avui que el matge aboca ses flors damunt la serra, cantau, cantau vosaltres, deixau-me a mi plorar.
Bé, doncs, amb aquesta poesia tan sentida del nostre gran mossencinto Verdaguer, hem arribat a la fi d'aquesta audició d'avui de 68.
I la notícia que Vila Joana, dintre d'un temps, serà Vila Verdaguer. Ah, és natural. Un nou casal de cultura. Natural. I un nou casal. Dedicat. Dedicat als escriptors i perquè hi vagin també els escriptors a treballar. Molt bé, és fantàstic. Moltes gràcies, doncs, per escoltar-nos a tots vostès. Moltes gràcies, Carles Hernández i Rius, Joan Algara.
Moltes gràcies a tu també, Pere. I, esclar, recordeu que, si Déu plau, el dissabte tornareu a escoltar aquesta audició. En segona audició valgui la redundància. I no us perdeu el Saló del Còmic. Això. I recordeu que dimecres, si Déu plau, podem tornar amb vosaltres a les vuit del vespre. Fins a les hores. A reveure. A reveure.
A l'escoltes, ràdio despert. Sintonitzes, ràdio despert. La ràdio de Sant Just. Ràdio despert. Ràdio despert. Ràdio despert.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
Big track, big track, big track, big track, big track.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Cara B, que comencem avui amb una peça de Mick Jagger del 1985, Hard Woman.
She's a hard woman to please And I thought about letting her know She's a hard lady to live But I thought about letting her go She's a tough lady to live But I thought about it She's a hard lady to please Yes, she is
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
I have to let her go.
Bona nit.