Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Seixanta i més o menys.
Música
Amics oients, molt bona nit si ens escolteu en dimecres
o bé molt bon dia si ho feu en dissabte, que estem en segona audició.
Avui és dimecres, dia 24 de febrer de l'any de traspàs 2016.
Felicitem molt cordialment a totes aquelles persones que portin per nom
el de Modest, Sergi, Primitiva, Edilbert i Josep Anaval,
beata seglar del Gemassí.
I per quan ens escolteu en dissabte, dia 27,
felicitem els que portin els noms de Gabriel de la Dolorosa,
Francina Aina Sidé, beata de Mallorca,
Valdomé i Honorina.
Per a tots ells, el nostre més sincer desig de felicitat.
Fem extensa la nostra felicitació
a un dels components del nostre grup,
malgrat que el seu aniversari va ser el passat diumenge, dia 21.
Per tant, a l'apartat del Imenys,
hi va complir uns envejables 17 anys.
Felicitats, estimadíssim Joan Xirivella.
He dit envejables perquè són uns meravellosos 17 anys,
per la seva bondat, la seva col·laboració,
per la seva presència i simpatia,
per les seves ganes de treballar
i perquè, porres, l'estiment moltíssim.
Felicitats, Joan.
Aviam, no et podrem dir ni petofet, que et dic jo,
ni allò que et diu el teu padrí, piruleta,
però sí que et podem omplir de moltíssims petons.
Com a tema d'actualitat i seguint amb el comentari
d'en Joan Maria de la setmana passada
sobre telèfons mòbils, iPhones, taulets, etc., etc.,
podem dir que Barcelona està celebrant l'11 Mobile World Congress,
el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil.
Un acontejament anual que mou una munió d'assistents darrere del món,
que mou també molt money.
Euros, se'n té,
que dona prestigi a la ciutat
i que incomoda a una certa part de veïns.
Circunstància greujada
per una vaga de transport públic
que, com sempre,
fastigueix el ciutadà quotidià
que es veu obligat a agafar el seu cotxe
amb el corresponent
amb bus de carrers, rondes i més.
I no incomoda els congressistes
que han seguit el pla B
i han tingut la mobilitat assegurada.
Excepte avui, que aquest matí
s'ha escatxarrao la Línia 9.
O sigui que, escolta,
recent estrenada i sempre ens passa igual.
Déu-n'hi-do, eh?
I tant.
Una mica de descontrol.
Una mica?
Una mica.
Una mica.
Què dius d'una mica?
De totes maneres,
als congressistes aquests,
només un ha dit que no li agradava
i que potser et busquin en una altra ciutat.
Sí, exactament.
Però la resta ha dit
que el servei a una natadat,
una no sé què,
tothom està content.
Està molt content.
El jefe no.
El jefe, ahir, es va plantar.
Aquell és un jefe.
Aquell és un jefasso, eh?
No, el que ha dit això.
El que ha dit això.
Sí, però el Hoffman no va es va presentar
perquè estava disgustat.
Estava disgustat.
Sí, sí.
Sense més preàmbuls.
No pot passar a totes les ciutats.
Uitant.
Sí, pot passar.
Mira, què hem de fer?
Però ha passat a la nostra.
Ja.
I són molts, molts cèntims, eh?
I tant.
Val la pena cuidar-los, eh?
Jo crec que sí que s'ha de cuidar això.
Oh, i tant.
Perquè reporta molt benefici,
no solament a la ciutat.
No, no, a l'entorn.
Tota la gent que treballa a l'entorn.
Que treballa de la...
Exacte.
Sí, sí, són quatre dies.
Té moltes activitats.
Jo crec que s'hauria de cuidar una miqueta.
Sí, sí, perquè ja feia temps
que estava en les discussions.
Semblava que s'anava a arreglar
igual que s'havia arreglat quatre anys abans.
És que els altres anys, a l'últim moment...
Sí.
Sempre confiem en això.
L'alcalde, llavors, bueno, el que sigui,
que demanaven un dos, els donava el dos.
Que demanaven un tres, un tres.
Un pur centatge.
Aquesta vegada ha dit que no.
Aquesta vegada ha anat al revés.
El que protestaven ara són els que manen.
Sí, sí.
I hi ha una cosa que han fet bé.
Mira, almenys el meu punt de vista,
que no ha cedit.
Sí, bueno, ja ha demostrat que no.
Ha dit, podem pagar un un i s'ha acabat.
Si a tothom ens n'ha pujat un un o menys,
llavors, doncs, bueno...
Un euro com 20 cèntimos.
Bueno, sí, estamos en el mismo reservo.
Un amb 60.
Doncs mira, ja podem aprendre'ns un cafè,
segons en quin lloc.
Un cafè al mes.
Sí, segons en quin lloc, eh?
Bé, sense més preàmbuls,
la Lina, la Montse,
el Joan Maria Puigdevall,
el Joan Girivella,
i qui us parla? La Joana.
Amb la inestimable col·laboració
d'en Carles Hernández Rius en el so,
iniciarem l'audició de buida.
60 i més o menys.
Bé, Joan, has portat aquelles efemèrides
i tot allò que passa.
Doncs endavant.
Molt bé.
Avui, 24 de febrer,
és el 55è dia de l'any del calendari gregorià.
Queden 312 dies per finalitzar l'any.
El 24 de febrer de 1815
neix a Rosselló
Andreu Torron,
l'inventor de la tenora moderna.
La tenora, fins a principis del segle XIX,
es feia generalment en fusta de boix
i d'una llargada significadament
més curta que l'actual,
de 70 centímetres aproximadament,
acabada amb un pavelló amplement desbocat
i, en algun cas,
duia algun clau de construcció rústaca.
També, el 24 de febrer de 1971,
neix al barcelonès
Pedro Martínez de la Rosa,
el pilot d'automobilisme català.
És un pilot d'automobilisme català
dels més coneguts
gràcies a la seva carrera a la Fórmula 1.
Molt bé.
Doncs ja hem escoltat les efemèrides.
Jo no en tinc massa,
però el Martínez de la Rosa
fa la feita que sempre quedava en segon terme.
I més no, també.
No, no, jo crec que era...
No, no, no.
Era com si diguéssim un pilot de proves
que el tenia com si diguéssim...
No, no ha tingut massa sort.
No tinc idea, però sí que...
I els còxics no l'han acompanyat, tampoc, eh?
És que per guanyar has de tenir l'escuderia puntera.
I si no és de escuderia puntera,
ja en pots ser de boca, mai guanyaràs.
Sí, sí.
Per mi era un bon pilot, però esclar...
Sí, però si els que han tingut també les escuderies,
també han anat a menys, a menys, a menys.
Era un bon pilot.
És un bon pilot.
No, no, és un bon pilot.
El que passa és que, clar, vull dir,
l'escuderia que portava tampoc no era...
No era de gama alta.
Que tastava els cotxes, eh?
Vull dir que el tio...
No, no, si el sap un munt, però mira...
Molt bé, aquí el Joan, que es veu que deu de ser...
Re de velocitats, oi?
Sí, ha trobat el personatge, oi?
Sembla que no sigui possible
que cada setmana no coneguem la mort
d'alguna figura important del nostre entorn,
o bé del món de les humanitats, les ciències o l'art.
El dissabte de matinada,
les lletres, la filosofia, la comunicació,
va perdre un dels seus exponents més valuosos.
Parlem d'Humberto Eco,
Premi Príncep d'Histúries d'Humanitats i Comunicació 2000.
Escriptor i semiòleg italià,
autor de molts assaig
sobre la relació entre la creació artística
i els mitjans de comunicació.
Autor tardar de novel·les d'èxit mundial,
sobretot El nom de la rosa.
També va escriure
El pèndol de Foucault i l'illa del dia abans.
Sempre lamentem la pèrdua
d'aquests personatges preeminents
que han forjat la cultura del nostre món.
I ara us oferirem informació
del nostre butlletí municipal.
Sant Jus treballa en un pla de gestió de l'arbarat.
S'està fent un pla de gestió
de 9.000 arbres que hi ha a Sant Just
amb un protocol de treball
que garanteix la gestió adequada
del risc associat a l'arbarat.
Els criteris que se segueixen per talar arbres són
per aixecament de voreres
i impediments de pas a les persones vianants.
És el cas dels soms
que hi havia als carrers Tudona, Major
i passeig de muntanya.
Són arbres de creixement molt ràpid
i les seves arrels causen molts danys
en voreres i al servei de l'aigua i del gas.
Per risc, els lladoners de la Rambla
que s'han tallat presentaven un risc
de caiguda elevat.
S'ha realitzat un estudi i seguiment
des de l'any 2000
i s'actua en alguns exemplars
que presenten podridures.
A Stalen se n'espurguen algunes branques, si cal.
A la Rambla es van substituir els que van morint.
Es planten 5 unitats noves
durant el febrer d'aquest any 2006.
Una altra de les coses són per malalties.
Els pollancres grans tenen barrinadors al tronc.
Exteriorment no es veuen els forats
que causen aquests insectes a l'interior del tronc,
però provoquen el perill
que les branques caiguin
o es trenquin al tronc.
Caixes niu per a ocells insectívors
per a afavorir la biodiversitat.
L'Ajuntament ha instal·lat 24 caixes niu
específiques per a ocells insectívors
en diferents zones verdes del poble.
Aquest tipus d'ocells, com ara les mallarengues,
són espècies protegides
per a la seva especial contribució
en el control de les poblacions d'insectes
que en molts casos
poden ser perjudicials per a les persones,
els animals o els cultius i plantacions.
L'actuació permet fer un registre
per fer-ne el control d'ocupació.
Personal especialitzat
del Centre Medioambiental L'Arrel
en fa el seguiment i el manteniment.
Es preveu la possibilitat
d'anellar els pols
de les diferents espècies que ocupin
per identificar-ne
i fer-ne un seguiment.
També s'ha previst
que les persones interessades
puguin participar
en una de les visites de seguiment
de la nidificació
de les caixes a la primavera.
Activitats esportives
setmanals i gratuïtes.
El programa Esport i Salut,
adreçat a persones majors de 60 anys,
reprèn la seva activitat.
És fa tots els dimecres
fins al mes de juny.
És una activitat
que ofereix
el Complex Esportiu Municipal
La Bonaigua
i l'Ajuntament
per facilitar
la pràctica esportiva
i millorar la salut
d'aquest col·lectiu
i alhora passar
una bona estona.
Es combinen
passejades,
natació
a tres activitats esportives
dirigides a La Bonaigua
per personal qualificat.
Es recomana
portar calçat
i roba còmode,
més informació,
centre social
al mil·lenari.
Exposició de joves artistes
al celler.
La sala
al celler de Can Ginestà
acull fins al 28 de febrer
la mostra
Persona
amb obres
de diferents artistes joves
del poble.
I ara,
informació
del Parc Natural
de la Serra de Collserola.
La Màquia,
un esclat de color.
Veurem l'estat
de floració
de les espècies
que trobem
en aquest ambient.
Podrem detectar
els efectes
del canvi climàtic
descobertes
en família.
Un dissabte
al mes
us proposem
una activitat
per fer junts
petits i grans.
Una passejada
acompanyada
d'un petit taller
o d'un joc
per conèixer millor
Collserola
a càrrec
dels guies
del Parcs.
El preu
és uns 75 euros
i
l'horari
és d'11 del matí
a les 12.30.
El menor
de 3 anys
és gratuït.
Cal inscriure's
el mateix dia
al centre.
Places limitades
a 20 persones
per sortida.
El març
dia 12
no perdem
el nord.
Com s'ho fan
els animals
per trobar
el cau
després
d'un intens
dia
buscant aliment?
En aquest taller
coneixerem
algunes estratègies
per no perdre'ns
quan caminen
per la natura.
Bé, ara, l'Ina.
ja tens
aquelles curiositats
a punt?
Ara ve
aquestes curiositats
que no ens espantem
ningú, eh?
No.
Perquè el que he buscat
no l'hi he buscat,
el que he trobat
i m'ha semblat
bastant adient
és coses
de l'atmòsfera,
de la Terra
i de coses rares,
de coses que passen.
Bé,
aquest any
penso que el voyager
aquest,
aquesta nau
que van tirar
buscant planetes
i la reacció
a aquesta
interesteralitat
doncs ens dona
per parlar
de l'univers
i del que sigui.
Diu
meteoritos, eh?
Els meteorits.
Diu, els meteorits
són fragments
de roca
que procedeixen
de l'exterior
de la Terra
i que s'internen
a la nostra
atmosfera.
Però, esclar,
no tinguem por
perquè diu
que les probabilitats
que et toqui un
doncs són
escassíssimes.
Tant sols
s'han ressenyat
set casos
en què sí
que han tocat
amb alguna persona.
i això és
perquè diu
que entren
aproximadament
150 tonelades
de meteorits
que arriben
a la superfície
de la Terra.
Però moltes
d'elles
es desintegren
en contacte
a l'entrada
amb el xoc
del nostre terrestre,
no?
Diu,
a vegades,
són tanta quantitat
com el que va ocórrer
una vegada
a Arizona
en l'any 1966
que es va registrar
una concentració
de 2.300 meteorits
per minut
en un laps
de temps
de 20 minuts.
De un idó.
De un idó.
Els meteorits
són els que creuen
que degut a ells
és quan
els
dinosaurios,
els
saurios
es van extingir.
Per què?
Perquè també es creu
que una vegada
fa 600
bilions d'anys
va caure
un meteorit
que tenia
un diàmetre
de 10 quilòmetres.
això va provocar
100 milions
de megatones
de trilitros
i és com si
hagués estat
una bomba.
Una bomba.
Va ocasionar
tota aquella
envoltura
de la Terra
que es va quedar
sense sol
i sense res
i tot el lío
i es van extingir.
Diu,
però no tinc
Bupol
perquè això
si torna a passar
potser és d'entra
de 71 milions
d'anys.
O sigui,
que d'aquí 71 milions
d'anys
ja veurem
on estarem
nosaltres.
Aquí,
aquí feina
el programa.
Sí,
és clar,
i el suient,
suient,
no?
Clar que sí.
Anem amb una altra cosa
que és una mica
més lleugera.
Diu,
el clima de la Lluna.
Ja veieu que estem
en l'espai,
el que vulgui
que aterri.
Vull dir que això
el dia de sempre,
eh?
Diu,
la raó per la qual
aquests senyors
que van a la Lluna
tenen que anar
amb aquests sofisticats
tràgios de protecció
no és solament
per la falta
de l'atmosfera,
la pressió,
l'oxigen,
el que puguin també,
sinó per la diferència
climatològica.
Ja.
Això el Carlos
segurament en sabria molt,
no?
Diu,
perquè en molts,
en moltes parts
de la Lluna,
sobretot quan hi toca el Sol,
són 120 graus,
pot arribar a 120 graus,
quedaríem una mica
torradets,
no?
Sí,
i en canvi,
l'altra part que no la té
és
menys 160 graus.
Déu n'hi do,
també.
O sigui que ja tenim això.
Una mica massa.
I ara n'hi ha una cosa
que és molt xula,
que jo crec que,
espereu-se que la trobi,
que va bé,
sí.
Diu,
Puentes Vivientes,
diu,
quan han vingut
en Indonència,
els agricultors,
els grangers,
i, bueno,
sobretot la gent del camp,
tenen que passar
d'una vorera
a una altra vorera
del riu,
aleshores aquesta gent
tenen la construcció
del pont més ecològic
que puguis imaginar.
Ah,
dius.
Sí.
Ja me lo pienso.
No, no, no.
Diu,
ells fan,
planten
en cada una
de les dues voreres
unes espècies
d'arbres
que es diuen
barac
i combac.
I aleshores,
aquests arbres
que creixen
bastant ràpidament,
les seves arrels
s'uneixen,
van creixent
i fan un pont
que pot durar
la tira,
la tira de coses.
La tira de...
De temps.
De temps
que aguanta
la tira de pes.
I ara una cosa
que anirà molt bé
per als que som
aficionats
al futbol.
perquè diu
en 1980
i ara veureu el per què,
diu
es va descobrir
a Malàcia
una cova
de 70 metres
de longitud
per 300 metres
d'alçada
i tenia
70 metres
no,
perdoneu,
per 300 metres
d'amplada
i tenia
70 metres
d'alçada.
Diu
és un tamany
suficient
per albergar
en el centre interior
més de 30
estadis
de futbol.
Molt bé.
Jo dic,
si volen jugar
als jocs d'hivern
mundials
de futbol
van tots allà
i amb aquesta cova
queden tapadets
i palets.
I no tenen
intempèrie
i no tenen res més.
i per últim
tenim
aquesta
és una mica
també més alarmant
i després us explicaré
una cosa
que encara alarma més
però és igual
ningú que s'alarmi.
Diu
els tsunamis
són oles de mar
que s'originen
ones de mar
que s'originen
pels terremotos.
Diu
la majoria
de les vegades
apareixen
una sola
i agafen
unes dimensions
insòlites
aquestes
zones
i es va
poder observar
una ona
d'aquestes
de tsunami
de 85 metres
d'alçada.
Diu
i a més
avancen
amb una velocitat
de 700
quilòmetres
per hora.
O sigui
que
i per què
he agafat això?
He agafat això
perquè
aquest dia
que no vaig venir
doncs vaig estar
amb una doctora
de física
que es dedica
a la cosa
de la sismografia
per l'ONU
una persona
molt docta
i molt
assabentada
d'això
i a més
que controlen
tots els sismes
de Viena
i treballen
per l'ONU
i tots els sismes
que n'hi ha.
I aleshores
un dels comentaris
que fèiem
normalment
que estaven allà
explicant coses
n'hi ha
amb aquestes falles
que tenim
a la part
d'Entre Azores
Canàries
i Almeria
i allò de les plaques
sictòniques
aquelles plaques
diu
igual que el terremoto
de San Francisco
pots tenir
un
un terratrèmol
submarí
que pot provocar
un tsunami
que pot arrastrar
part de les Canàries
pot arrastrar
Huelva
pot arrastrar
Almeria
i diu
esclar
nosaltres
tot això
ho anem avisant
a tots els governs
però qui ho evita
no no no
evita no
però qui pren
mesures
per l'evacuació
d'aquesta gent
perquè es pot prevenir
jo crec que sí
ara
això pot passar
ara
o pot passar
dintre de
de 60 anys
de 70
de 100
o de 200
així és que
res
ens anem tot
a la cova
veiem el partit
i aquesta nit
també el veiem
i ja està
però no des de la cova
sinó del sofà
aquests tsunamis
submarins
fa poc
que s'ha descobert
vaig veure un reportatge
d'una televisió
nord-americana
i des de l'espai
van veure
que
un tsunami
que no sabien
d'on havien sortit
i van calcular
que les onades
eren exactament
d'uns 85 metres
una cosa gigantesca
no ho havien vist mai
i la seva amplada
de no sé si era 50
o més quilòmetres
això era en ple pacífic
i bueno
van començar a avisar
perquè
que
això arribarà
a la costa
a la costa
bueno
doncs al cap d'unes hores
es veu que
es va anar desfent
i va desaparèixer
i aleshores ara
els tècnics
estan pensant
que no fa
fa uns
no gaires anys
un submarino
dels Estats Units
dels més moderns
en la zona
del Pacífic
doncs va desaparèixer
després també
també hi ha una zona
en aquest cas
a la vora
de les Bames
que viuen
el Triàngulo
de les Bermudes
i ara
els científics aquests
es pensen
que potser
està relacionat
amb aquests
tsunamis
interiors
que no es coneixien
però ara
des de l'espai
l'han vist
i per tant
ara estan investigant
això
fa molt poc
els misteris
tenen tots
unes raonables
explicacions
i llavors
esclar
el barco
és el d'allò
desapareixent
no deixaven res
ni un tros
de fusta
a vegades
són com revolins
d'aquells
que són
xucladors
de moment
extraterrestres
no en tenim
que també
seria interessant
home
si ve una persona
d'aquelles
amb orelles
i tot
de color verd
no sé
és igual
seria bonic
és igual
a qui li agradi
el verd
em penso
que no
tant cafres
com la humanitat
em penso
que no seran
de matar-se
uns o molts altres
avui també parlava
un científic
molt important
a la televisió
que m'ha agradat
veure
per casualitat
i que deia
això que us deia
del Voyager
que porta informació
una mica
és com una història
de la humanitat
com ha anat evolucionant
i sobretot
que jo vaig fer
un examen
que vaig tenir
d'inglès
i tenia
que escriure
una cosa
vaig escriure
en encuentros
a la tercera fase
tenien que fer
una redacció
i jo vaig acabar
dient
que bonic
que la gent
s'entengués
amb la música
i vaig acabar
la redacció
aquella
aquell exercici
i aquí diu
que al final
acaba
ha tocat
una cosa
de bat
que està
per si entenen
el que entenguin
però no hi ha
escenes violentes
diuen la humanitat
i tot això
però bueno
que som gent de pau
de moment
no hi ha hagut resposta
bueno
se senten sorolls
se senten coses
però és igual
ja en podria ser
jo no crec
que estiguem sols
o sigui
això
us ho dic de veritat
jo tampoc
seria massa superbia
no
no
és que estan
anys luz
los años luz
o una altra mena
de vida
clar
no com nosaltres
potser són
bitxitos
petitons
o
bactèries
bactèries
es diu
que si per exemple
la pa a Marte
tiressin les bactèries
que van evolucionar aquí
que primer van arribar
bactèries
segons com també
si n'hi ha aigua
també
potser el sistema
de vida
o la vida nostra
també pot existir
que ojo
diu
que moltes bactèries
no necessiten
oxígeno
per viure
per viure
perquè és allò
de los aeróbicos
i los no
anaeróbicos
i això
no s'estudia
més bé
i encara existeixen
canviem el tema
i ens quedarem
aquí a propet
o sigui
què et sembla
si viatgem per Catalunya
Carles
viatgem per Catalunya
seguint els consells
d'en Bernat
Puig Tovella
un jove escriptor
de Terrassa
que escrivia
l'any 2002
aquest article
avui anirem
tot caminant
al monestir
de la Mola
a Sant Llorenç
del Munt
seguint
el camí
dels monjos
és un dia clar
un matí
sense
calitxa
calitxa
arribem bé
a l'hora
d'hora
al monestir
a més de
1.100 metres
d'altitud
just a temps
per veure
darrere de Collserola
la Mediterrània
i com una ratlleta
sobre
la làmina del mar
la illa de Mallorca
que està molt
molt despajat
tot això
a la Mola
que fa just
84 anys
que va ser declarada
de monument històric
s'hi conserva
un exemple magnífic
del romànic
del segle XI
una església
d'una gran unitat
de construcció
tan antiga
com en la primera
comunitat benedictina
que s'hi va instal·lar
i que va fer
vida monàstica
amb algunes interrupcions
fins a principi
del segle XVII
el complex
de la Mola
també acull
una sala de museu
que mostra
la història
del monestir
i un restaurant
que està obert
cada dia
per dinar
i els caps de setmana
també per sopar
i fins a les 3
de la matinada
tot i que no hi ha hostal
per fer-hi nit
es pot pujar
al restaurant
a fer un soparet
sempre que hi trobem
lloc
o l'hagin reservat
amb antalació
és molt popular
sobretot
la nit de Nadal
ja que cada any
s'hi celebra
una multitudinària
missa del gall
a la Mola
s'hi arriba
per l'agenda
que és un soparet
que és un soparet
que és un soparet
amb marques
amb marques
de sender
de petit
recorregut
es tracta
del sender
PR
C31
que va
de Sant Cugat
a la Mola
passant
per Camp Parellada
Can Torrella
i Mata de Pere
caminant
24 quilòmetres
és
unes
7 hores
que ja
és caminar
uita
que és caminar
per fer la caminada
és inedul·lible
portar una cantimplora
ben plena
ja que
al llarg del camí
no es troba
cap font
que regi
hem de tenir en compte
que a part del camí
dels monjos
està excavat
a la roca
segons diu
la llegenda
davant la precarietat
d'un lloc
tan esventat
i tan inòspit
com és la Mola
l'abat del monestir
va demanar permís
al bisbe de Barcelona
per traslladar
la comunitat
a la plana
aquest
va autoritzar
la instal·lació
allà
on ells volguessin
però
amb la condició
que
davallant la Mola
havien de situar
la nova seu
sense apartar-se
del recte camí
cosa
que s'havia de complir
al peu
de la lletra
els benedictins
van estar d'acord
i van baixar
de la Mola
sense fer cap
lliragonça
sense travessar
cap riu
ni torrent
ni xeragall
fins a arribar
al cap de sis hores
de caminada
a Sant Cugat
del Vallès
on van fundar
el nou monestir
però
temps després
van reconstruir
la Mola
i amb el pas
dels temps
i següents
restauracions
el monestir
ha perdut
bueno
ha perdurat
fins a l'actualitat
el camí
que puja
fins al monestir
just abans
de la darrera rampa
que porta
al cim
de la Mola
passa per l'anomenat
Horts dels Monjos
que és un bosc
planer
dels Ines
que crea
el camí medieval
pel qual
segurament
els benedictins
accedien
al seu hort
la part més alta
de la muntanya
la Mola
mostra
al migdia
un conjunt
de feixes
actualment abandonades
que a temps enrere
devien ser
els camps
de conreu
del monestir
a les vessants
nord i llevant
per a la seva
espró
mai no hi ha hagut
cap tipus
de conreu
el camí presenta
una alternança
d'ombres i solanes
rampes i replants
i en algun punt
trobarem
homes
a trams
d'escales
de pedra
no té pèrdua
i sempre
podem trobar
algú
que puja o baixa
que us pot orientar
tanmateix
i tot
que la resta
és fàcil
la ruta
és fàcil
ja que les seves
ja que les mules
i burros
cada dia pugen
al menjar
al restaurant
és una caminada
prou
muntanyenca
hem de tenir
en compte
que aquest article
ja fa uns anys
que el va escriure
Bernat Puig Tavella
per la qual cosa
no sabem
si el restaurant
funciona encara
en l'actualitat
però el que
sí sabem
és que el grup
d'homes de Sant Just
que van a caminar
tots els dimarts
han fet
la caminada
diverses vegades
i han tornat
sants i estalvis
i molt contents
de Sant Just
Música
par Gaudí
Avui escoltarem
un fragment
del poema
sinfònic
Moldàvia
un dels sis
que formen
el cicle
Mà Pàtria
del compositor
i pianista
xec
Frederic Smetana
nascut
a Bohèmia
i format
com a música
a Praga
es va traslladar
més tard
a la important
ciutat sueca
de Göteborg
on va arribar
a dirigir
la societat
filarmònica sueca
va tornar a Praga
on va estrenar
la seva primera
òpera
en el Teatre
de l'Òpera
de la Ciutat
Teatre
dedicat exclusivament
a representar
Òpera
txeca
Smetana
malgrat haver perdut
completament la oïda
va composar
moltes de les seves obres
més famoses
i finalment
el cicle sinfònic
Mà Pàtria
el fragment
que us oferim
va arribar a ser
en alguns moments
el segon himne
nacional del país
l'interpreta
l'Orquestra Sinfònica
de Ràdio
i Televisió
de Luxemburg
sota la direcció
de Leopold Hager
i Televisió
de L'Orquestra Sinfònica
de L'Orquestra Sinfònica
i Televisió
de L'Orquestra Sinfònica
i Televisió
de L'Orquestra Sinfònica
de L'Orquestra Sinfònica
i Televisió
i Televisió
i Televisió
i Televisió
i Televisió
Bé
hem escoltat
un fragment
de Moldàvia
és preciós
però esclar
és un poema sinfònic
que dura
12 minuts i mig
o sigui que Montse
ara
els teus consells
que ens són
de molta utilitat
Salut
i energia
amb aliments
crus
el crudisme
proponga
consumir aliments
amb la mínima manipulació
possible
i sobretot
sense cocció
d'aquesta manera
obtenem
obtenim
quasi la totalitat
dels nutrients
i guanyem
amb salut
consumir els aliments
crusos
permeten al nostre cos
que es nodreixi
dels productes
tal i com
ens els regala
la naturalesa
per al que aconseguim
un aport
extraordinari
d'enzimes
carbohidrats
grases
proteïnes
minerals
i vitamines
i també
en conseqüència
una bona salut
i una gran vitalitat
per desenvolupar
les nostres activitats
quotidianes
més que una dieta
el crudisme
el crudisme
és un estil
de vida
si comprenem
com funciona
el nostre cos
és probable
que vulguem menjar
cada vegada
més aliments
crusos
ja que aquests
ens reporten
les necessàries
enzymes
que intervenen
en totes les transformacions
de l'organisme
les enzymes
són substàncies
de naturalesa
proteínica
que catalitzen
les reaccions químiques
sense canviar-les
participen
en tots els processos
del cos
amb elles
la vida
sense elles
la vida
no pot existir
el nostre organisme
es detendria
amb sec
o sigui
es pararia
amb sec
cada aliment
conté
les enzymes
necessàries
per descomposar-lo
amb la cocció
les destruïm
i el cos
té d'emplear
enzymes pròpies
per assimilar
els aliments
perquè no produeixin
un desgast
de les nostres
fonts naturals
però no és una casualitat
i no és casual
que el crudisme
sigui la dieta
més antiga
els escrits
d'Hipòcrates
aproximadament
del segle
400 anys
abans de Crist
i els encensis
cicle primer
abans de Crist
ja la mencionaven
de fet
segons uns manuscrits
trobats
els essènios
els essènios
recomanaven
l'alimentació
crua
per obtenir
una bona salut
també
a lo llarg
de la història
personatges
il·lustres
han adoptat
aquesta forma
d'entendre la vida
no és altra
que nutrir-se
dels aliments
bàsics
de la naturalesa
i un bon exemple
seria
el de Mahatma Gandhi
avui
existeix
un gran moviment
en favor
de l'alimentació
crua
repartit
per Alemanya
Anglaterra
Suïssa
Estats Units
Finlàndia
d'on
a més de diversos
restaurants
podem trobar
també
una clínica
és beneficiari
pel cos
cada dia
més persones
interessades
pel crudisme
tenen
tots admeten
les avantatges
de seguir
aquesta alimentació
que reporta
més força
i més capacitat
de concentració
ingerir
aliments
cruços
pot contribuir
a la millora
a l'aspecte
d'estar
més alerta
pensar més clar
i de manera
més lògica
en definitiva
pot ser
una via
cap a la salut
i la bellesa
i ofereix
una major resistència
davant de l'enfermetat
i davant
de l'envelliment
reforça
el sistema
immunitari
i ens cuida
les dolències
degeneratives
les alèrgies
l'artritis
l'arteriosclerosis
i els problemes
coronaris
també
equilibra
el procés
menstrual
els trastorns
emocionals
o l'insomni
i regula
la glucosa
la hipertensió
i les complicacions
renal
l'ecolisme
la fatiga
l'obesitat
l'anèmia
i altres dolències
diuen
que els que
practiquen
aquesta dieta
tenen
més agilitat
lleugeresa
a més d'alegria
i bon humor
els crudistes
asseguren
que arribar
a la maduresa
i aquí
m'he perdut
és que no has menjat
la corda
avui no has menjat
gru
arriben a la maduresa
una gran qualitat
de totes maneres
la medicina
convencional
sempre
té tendència
a menysprear
que l'alimentació
pugui curar
els seus pacients
encara accepta
que influyeix
en la salut
perquè sí
recomana
o restringeix
alguns aliments
que no
que no considera
el crudisme
molt bé
aquest crudisme
de totes maneres
si mengeu les coses
es van dir les bé
perquè els DDT's
que posen
que es posa DDT's
no
ara ja
és obligatori
allò
de la ecologia
però vull dir
que ha de netejar
tot bé
bueno
amb època
perquè clar
si arribes a l'hivern
menjars cruces
no n'hi ha tants
com
ara ja
ara ja
sí
hem menjat
força
amanides
aquest hivern
i de tot
sí
bé
ja hem escoltat
la Montse
que sempre
ens recomana
aliments adequats
i maneres
de menjar
adequades
i tot
per la nostra salut
però ara
podem parlar
d'un altre tema
que segurament
també ens preocupa
i molt
sembla
que aquest any
no tindrem
un hivern
gaire cru
i que continuarem
gaudint
d'aquesta primavera
que fa temps
que s'encaparra
en quedar-se
amb nosaltres
bueno
pensem
que ja és hora
potser de posar-nos
aquelles peces
de roba
de colors
més alegres
i de teixits
més llogers
fora els abrics
com el canvi
del temps
s'ha estat
aquí és un inciso
d'aquells meus
el tanto
que la setmana que ve
farà fred
això diuen
però també ho
no guardeu massa
els abrics
però és veritat
diu bé
gaire
gaire
que aquest any
no hem necessitat
de tot això
horror
aquesta camisa
ens va
francament ajustada
els pantalons
no
es corden
i les fandilles
bé
per què continuar
no ens alarmem
eh
no no no
si volem perdre
aquests pocs quilets
que hem guanyat
o molts
per festes
i carnavals
ho hem de fer
això sí
eh
d'una forma
saludable
i eficaç
i menjar
com diu
la Montse
cosa cru
i poca quantitat
segur que
ho portareu
sí però
espereu
ara fa també
un altre inciso
què mengen
les vaques
herba
com estan
grosses
i tal
i els hipopòtanos
està bé
i tal
o sigui
tots els que mengen
cru
i herbes
són
els que estan
veient més grassos
segueix
joan
mentre deia això
m'avenien unes males idees
però mira
com que
els oients
són molt
benevolents
crec que
s'ha tarat la brometa
jo estava pensant
que si
no menjar gaire carn
va bé
per no tenir càncer
i tal
però pensava
jo
altres articles
d'altres científics
i deia que la humanitat
mentre menjava
sense escalfar
sense el foc
el seu cervell
era petit
i no es va
desenvolupar
que al passar
a ser
proteïnes
d'aquelles
de carres
de les proteïnes
animals
llavors què vol dir això
que hem de buscar
l'equilibri
perquè si només
mengem cru
faria una regressió
al final
pujaria amb els arbres
com el micrós
com fa dos o tres mil anys
d'abra amb d'abra
segueix
joan
bé
no hem de pensar mai
que aquesta
és una tasca llarga
difícil i avorrida
o sigui
aprimar-se
pensem en positiu
i prenem-nos-ho
com un repte
amb nosaltres mateixos
pensem que moltes persones
han tingut
aquest mateix problema
i que amb una bona dieta
i una miqueta de força
de voluntat
han aconseguit
solucionar-ho
per què no ho hem de fer
nosaltres?
començarem
per marcar-nos
un objectiu
realista
i un període
de temps
concret
dues setmanes
per exemple
i no volguem
prendre
una munió
no volguem
perdre
una munió
de pes
que
el no
aconseguir-ho
ens desanimarà
durant aquestes dues setmanes
és molt
recomanable
eliminar
aquells
aliments
que no ens convenen
i per exemple
els que continguin
greixos
i sucres
sobretot
sucres
refinats
els podem
substituir
per fruites
controlades
verdures
carns magres
sobretot
blanques
peixos
a la planxa
o al vapor
làctics
desnetats
i pastes
i arrossos
integrals
en quantitat
molt controlades
una manera
molt eficaç
d'ingesta
és
fer-la
menys copiosa
però
més
cops al dia
començar
els dinars
i els sopars
amb sopes o cremes
de verdures
que tenen
un gran poder
atipant
i si pot ser
augmentar la freqüència
i la intensitat
dels exercicis
que fem normalment
caminar
una estona més
anar més
en bicicleta
ballar
un parell
d'hores més
això va per tu
Joan Maria
o bé
jugar
al tenis
o al pàdel
l'objectiu
és cremar
més calories
i ens trobarem
força millor
què més
podem fer
no
pesar-nos
amb excessiva
freqüència
cada dos dies
és massa
perquè agafarem
masses manies
però
apuntar
tot allò
que anem menjant
ens servirà
per evitar
excepcions
de la dieta
continuades
i picoteus
innecessaris
també apuntarem
tot el temps
dedicat
a l'exercici
i quins exercicis
fem
això
ho diem avui
dimecres
dia 24
veurem si ho hem fet bé
en aquests propers dies
els propers 15 dies
això
si ens proposem
fer-ho
ja direm el resultat
no et sembla?
sí
però també diré una cosa
que tot
tot lo bo
o és dolent
o és pecat
no és ni dolent
ni pecat
tot en una justa
mesura
està bé
bé doncs
ara que tens
alguna cosa
de comentar
oi
Joan Maria
sobre la gent gran
exactament
aviam
què ens dius
diuen que
un dels problemes
de la gent gran
és la solitud
sobretot
les persones
que viuen soles
perquè han enviudat
o bé són
d'estats solteres
o d'altres
que separats
o separades
per cert
cada vegada
és més nombrós
aquest últim grup
dels separats
els especialistes
en gerontologia
recomanen
que les persones grans
s'han de posar reptes
per exemple
estudiar idiomes
anar a la piscina
al fitness
a ballar
a la biblioteca
al cine
anar d'excursió
passejar amb amics
i d'altres coses
que puguin fer
i que els vingui d'ús
tot això
els obliga
a sortir de casa seva
i per tant
de cuidar-se
més l'aparença
que és cosa
també important
el seu look
com en diuen ara
en definitiva
es tracta
d'afavorir
la salut física
i mental
i de passar
d'aconseguir
ser més feliços
que aquest ha de ser
jo crec
l'objectiu final
de les persones grans
ser feliços
no sabem
el temps
que quedarà
potser viurem
més capaç
el nostre veí de sota
que té 30 anys
no és normal
però la felicitat
tens tota la raó
contribueix
a sentir-te millor
si estàs tot el dia
en rabietat
i amb de mal humor
i cridant
això fa perdre
moltes hores de vida
sí, sí
bé
el col·lectiu
de les persones grans
disposa
Sant Just d'Esvern
del centre social
al mil·lenari
recolzat
per l'Ajuntament
està ubicat
al carrer
Àngel Guimarà
número 1
són unes instal·lacions
modernes
en sales de lectura
de jocs
sala d'ordinadors
perruqueria
sala polivalent
l'entitat
organitza
cursets de Tahití
d'informàtica
valls de Saló
etc.
el mes passat
s'ha inaugurat
dintre del centre
del mil·lenari
el nou restaurant
El Brot
que ofereix
un menú de 10 euros
al cobert
de dilluns a divendres
l'associació
de la gent gran
de Sant Just d'Esvern
també està ubicada
al mil·lenari
concretament
a la sala d'informàtica
on tenen lloc
les reunions
de junta
tots els dimarts
de dos quarts
d'onze
a dos quarts
d'una
Aquesta entitat
ofereix
a les persones
grans
conferències
actes
i sortides
culturals
excursions
etc.
Cada mes
s'emprogramen
i s'informa
per escrit
a tots els socis
a casa seva
Algun dels actes
també surten
a la bolletí
d'informació
que reparteix
l'Ajuntament
cada mes
casa per casa
Com a novetat
aquest any
l'associació
de la gent gran
per premiar
la fidelitat
dels associats
ha introduït
una rifa
cada mes
d'un dinar
per a dues
persones
l'agraciat
li serà comunicat
per telèfon
a casa seva
si és que no
assisteix
a la rifa
que fem
públicament
els associats
altres
actualment
escildacions
himself
que noticiar
cada any
10 euros
ens agradaria
que s'hi apuntés
més gent
del poble
per compartir
el lleure
tots plegats
només
cal anar
qualsevol dimarts
al mil·lennari
i apuntar-s'hi
de dos quarts
d'onze
a dos quarts
d'una
us esperem
Molt bé, perfecte. A més a més, aquest divendres hi ha sessió de Cinefòrum.
O sigui que em sembla que projectarem una pel·lícula que agradarà a tothom.
Bé, avui parlarem del tovalló.
Aquesta és una peça que s'ha fet imprescindible a taula
i que tal com el coneixem a hores d'ara té un origen no gaire llunyà.
Els restaurants són el reflex dels gustos de la societat.
Cap de nosaltres no acceptaria menjar-hi sense que a taula no hi haguessin els tovallons conseqüents.
Però d'on ha sortit l'acostum de fer servir aquest imprescindible adminacle totalment individual?
Els antics grecs tenien la mena de tovallons,
amb els quals s'emportaven les restes del menjar que sobraven després d'un àpat
o bé servien per traslladar els obsequis que els feien els anfitrions.
Els romans, per la seva banda, s'engalonaven amb els sudaris,
s'aixugaven la suor i es donava el cas,
podrien netejar-se els llavis de les restes de menjar.
Si bé la seva funció principal no era el nostre tovalló.
Durant l'edat mitjana la societat va perdre moltes de les bones formes a taula.
Solament la noblesa feia servir tovalloles que plegaven per la meitat
i els senyors feudals s'hi aixugaven les mans, el nas i fins i tot i netejaven els ganivets.
Al segle XIII apareix una mena de precursor de l'actual tovalló,
però d'ús comunitari,
i era una tovallola que es penjava a la paret dels menjadors,
a la qual qualsevol comensal es podia netejar les restes del menjar en els llavis i a les mans.
Però no va ser fins al segle XV, en ple renaixement,
que Leonardo da Vinci, sempre Leonardo,
que tenia una gran afició a la gastronomia,
va aportar molts avenços a la cuina,
com ara els espaguetis o aparells com la campana extractora,
a més de la invenció del tovalló tal com el coneixem en els nostres dies.
Aquest immens artista creia que l'ésser humà havia de ser refinat
i, per tant, va mirar de canviar els salvatges costums medievals.
Explicava, en les seves memòries,
que els seus mecenes lligaven conills a les cadires
perquè cada comensal s'hi neteixés les mans.
Sí, això, mira, bueno, si el conill se deixava.
Home, suposo que li devien donar un mastegó i el devien adormir.
Estava allà tot de net, pobret.
Diu, bueno, diu, però normalment s'hi aixugaven a les tovalles
o bé a les mànigues de les seves vestimentes
o en els vestits dels companys de taula.
Això millor, diu, no te quiero, vinga, taca que te debo.
Leonardo va fer tota una sèrie de petites tovalloletes individuals
perquè cada comensal s'hi pogués neteixar
sense atacar-se els vestits o molestar el veí.
També calia que després de l'àpat
les tovalloletes quedessin plegades
per mantenir la taula neta.
A més a més, es va preocupar
de trobar diferents formes de plegar-les
i aparells per netejar-les.
Al segle XVI, el seu ús s'havia estès per a Europa
i es va començar a lligar el coll
per protegir les gorgeres.
El segle XVII es posava sobre els genolls
i així hem arribat als nostres dies.
Avui el seu ús és generalitzat
i se'n troben de totes les formes,
mides i materials.
Aquesta ha estat la petita història del tovalló
escrita per David Lienes
i publicada a Montdescobrí ja fa uns anys.
Bé, amb aquestes notes de la sintonia
hem arribat amb tovalló o sense
a la fi d'aquest programa d'avui
de 60 i més o menys.
Bé, us esperem la setmana propera
el dimecres a les 8 de la nit,
però si ens voleu tornar a escoltar
el dissabte tornarem a repetir aquesta audició
a les 11 del matí.
Senyores, senyors,
moltíssimes gràcies per escoltar-nos
i a vosaltres també, companys.
En Xiri, felicitats, una altra gràcies.
A l'Alina, a la Montse i al Joan Maria.
Escolta, jo també he fet 17, eh?
Oh, però quan?
Llavors?
A cada cama i a cada braç.
Bé, la propera vegada ja et felicitarem.
Bé, fins a tot, fins a tothom.
Molt bona nit o molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ràdio Taspers
98.1
Ràdio Taspers
98.1
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals.
Tu t'equivoques en un penal.