Com Radio. Extra, extra! No hi ha una tragèdia grec! Don Giovanni Caine Pauset de David Martin, inspirat en l'obra de Mozart. El gran seductor convertit en dona. El Mercat de les Flors, el 10 i l'11 de juliol. Amb el suport de Freedom i Com Radio. Programació abcn.cat barra grec. Ajuntament de Barcelona.
Festival d'estiu de Caldes d'Estrac, poesia i més. Viu la poesia, la música i l'art. El dissabte 30 de juny amb Sílvia Bel i Lito Iglesias. Dissabte 7 de juliol Roger Mas presenta La casa del lloc. Dissabte 14 de juliol una lectura il·lustrada. Narcís Comadira llegirà els seus poemes i mostrarà la seva pintura. Informació i venda d'entrades al web fundaciópalau.cat. Poesia i més a Caldes d'Estrac. Amb el suport de com ràdio i la xarxa audiovisual local.
Maneres de viure amb Jordi Sacristan.
Daniel Inerarity, filòsof. Veus diverses que ens expliquen maneres de viure. Dissabtes i diumenges, de 8 a 11 del matí, mil maneres de viure al cap de setmana.
Tots per Tots, com ràdio. Saramago decía que había que combatir el neoliberalismo atroce con un arma fundamental, conciencia.
Me parece que las ideas que lanzó José Sadamago de esto, de conciencia, de que no vivimos una crisis económica, sino una crisis moral, que los ciudadanos podemos más de lo que creemos y sabemos más de lo que pensamos, que no nos pueden tomar por tontos si nosotros decimos que no somos tontos, pero claro, para eso tenemos que levantar la voz, y a lo mejor tenemos que salir a la calle a decirlo, y que podemos llegar mucho más lejos.
Tots per tots. Pensar és gratis, però no inútil.
Dos minuts i serà un quart de nou. Us dèiem que José Fernández Albertos és doctor en ciència política per la Universitat de Harvard, investigador a l'Institut de Polítiques i Vents Públics del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Acaba de publicar democràcia intervenida, que ha dit a Catarata. José Fernández Albertos, bona tarda, buenas tardes. Molt bona tarda.
Hemos tenido algún problema de telefonía, ya he solucionado. Nuestra democracia está intervenida básicamente porque nuestros designios los marcan instituciones formadas por gente que no ha sido elegida democráticamente, porque los políticos han delegado en estas instituciones.
Bueno, ese sería como el extremo al que el título del libro hace referencia y un poco al que no deberíamos, a que nuestros sistemas políticos nos están dirigiendo y al que deberíamos un poco ponerle freno. Esta es la idea del libro. Es cierto que hay muchos políticos que se sienten incapaces de responder a las demandas de sus votantes y de los ciudadanos porque muchas de las políticas que antes solían controlar ahora están en manos distancias no elegidas democráticamente, como usted decía, y luego también,
Hay una imposición de políticas económicas establecidas por un determinado consenso sobre la situación económica y sobre las soluciones que esta situación requiere que obligan a los gobiernos a adoptar políticas que no son aceptables para las ciudadanías a las que gobiernan.
No solo de desafección y desapego hacia las democracias, sino crisis políticas como las que estamos viendo en Grecia y situaciones que todavía no hemos visto.
pero que no auguran nada bueno. Esto es un poco el peligro que marca el libro. Hay varios factores, obviamente, varios motivos, como pasa en general en la vida, no solo el hecho de que muchos de estos políticos elegidos democráticamente no tengan margen de maniobra, sino que hay cierta corresponsabilidad política cuando se adoptan medidas contrarias a lo que decía usted, a las anunciadas en campaña, de alguna manera. La mentira está institucionalizada.
Bueno, ahora, en las circunstancias normales, la mentira siempre ha sido alguna herramienta que los políticos, una mentira o hacer cosas... No cumplir promesas, lo podemos llamar de forma más suave. Esto es algo que los políticos siempre han hecho y que hasta cierto punto...
Es sano que no estén atados por mandatos realizados en campañas electorales porque tienen que afrontar situaciones imprevistas y deben tener que pactar con grupos internos y externos diferentes. Es difícil prever en la campaña todas las contingencias que van a ocurrir una vez que estén en el gobierno y es lógico que haya desviaciones respecto a lo que prometen.
pero cuando se convierten en flagrantes violaciones de lo que han dicho unos meses antes, pues causan estos problemas de desafección, de desapego, que va más allá, que en circunstancias normales se traducirían en una pérdida de apoyos de los partidos que incurren este tipo de actitudes,
pero que en estas circunstancias, cuando se hacen tan sistémicas y tan flagrantes, crean cosas más graves, como un desapego más estructural, ya no solo hacia los partidos que cometen estos desagravios respecto a sus electores, sino hacia el sistema político en el que están indicados. Y esto es más preocupante. Volviendo a los que nos gobiernan sin haber sido elegidos y a los elegidos que no tienen margen de maniobra,
Cuando un estado, vamos a decirlo de una forma plana, cuando un estado pide dinero, lógicamente los prestamistas exigen garantías para poder cobrarlo. ¿Sabemos en qué consisten estas garantías? Pues esto es una... No lo sabemos y... Algunas vemos, ¿no? Algunas vemos, pero estos supuestos mercados que existen y que es verdad que penalizan determinadas actitudes y premian otras, en el fondo son grupos muy heterogéneos de gente
que seguía por impulsos de las noticias del día, por impulsos muy gregarios de que unas noticias se interpretan en una determinada luz, y esto lo vemos en el día a día. Ahí las noticias del rescate español hace unas semanas fueron recibidas con muy buenas sensaciones por estos mercados, como si estas fueran unas cosas muy buenas, y en cuestión de horas,
Los mercados se dieron cuenta o algunas partes de estos mercados tuvieron otra forma de reflexionar sobre estos paquetes de rescate y empezaron otra vez a castigar la deuda española porque pensaban que este rescate iba a agravar más el estado de las cuentas públicas y la sostenibilidad de la deuda española.
Yo creo que se idealiza en exceso o se tendemos con exceso a ponerle demasiado cara a estos mercados con una determinada voluntad cuando son un grupo de muchos más heterogéneos.
que no saben muy bien lo que quieren más allá de una cierta sensación de que la deuda se va a devolver. Y en este contexto actual no sabemos muy bien si, por ejemplo, dar un paso más en esta estrategia de austeridad y aumentar los impuestos al consumo, reducir los gastos, les va a dar más sensación de seguridad de que vayan a aumentar la deuda. Si miraran la experiencia reciente verían que los países que han
hecho que han incurrido en este tipo de políticas, precisamente, no tienen unas perspectivas de salir de esta situación de deuda más benévolas que los que no lo han hecho. Entonces, hay mucha incertidumbre, digamos, y el hecho de que los mercados se comporten de esta forma tan poco previsible, en el fondo tiene que ver con que son muy heterogéneos, pero en el fondo también tiene que ver con que los políticos, y esto es un mensaje original, yo creo, que propongo en el libro,
con que son conscientes que los políticos en última instancia tienen que responder a las demandas de los ciudadanos y mientras siguen implementando políticas que van en contra de las demandas mayores de la ciudadanía, tendrán sospechas de que estas políticas que adoptan los políticos van a ser inestables y van a estar sometidas, digamos, a la incertidumbre del futuro. Tenemos en cualquier caso la posibilidad de premiar o castigar cada cuatro años a los políticos y últimamente, visto lo visto, los partidos que gobiernan están sufriendo derrotas históricas
Cuando Angela Merkel, antes de las últimas presidenciales francesas, dice que los cambios continuos no son buenos para la gobernanza de Europa, ¿está haciendo de política o está haciendo de mercado? Pues está haciendo de... O de ambas dos. ...de una idea poco democrática.
que es esta sensación de que los ciudadanos a la hora de, en uno de los pocos momentos en los que una sociedad democrática tienen de poder influir en las conductas de la cosa pública, que es el momento de votar y de elegir a quien gobiernan o no, y de elegir las políticas que ellos quieren con las que ellos quieren que estos gobiernos apliquen,
Al lanzar esta idea de que los acuerdos europeos están por encima de lo que voten los europeos en las urnas, se carga toda esta teoría democrática que nos agarramos para defender las elecciones, la capacidad de los ciudadanos de castigar y prender a los políticos, etc. Y esto es una deriva muy peligrosa.
de que las elecciones no deben importar a la hora de conducir la política económica nacional o europea, ¿no? Y esto es algo muy peligroso que cada vez se asienta más en determinadas capas del poder, ¿no? Pues una expresión muy natural de Angela Merkel, que no esa no fue, digamos, sometida a más escrutinio público que cuatro comentarios el día después de que las dijo, y que las vemos repetidas, pues, con las proclamas que lanza el presidente del...
con el Banco Central Europeo, sobre la obligación de las políticas económicas a ceñirse a determinadas reglas constitucionales muy estrictas, etc.
que lo único que hacen es restringir más el margen de maniobra, no solo de los políticos que aplican, sino de los ciudadanos de poder elegir el tipo de políticas económicas que ellos desean. Nos queda poco tiempo por lo que nos ha pasado con el teléfono. En cualquier caso, me gustaría conocer su opinión, obviamente, sobre la que seguramente es la noticia como mínimo del día, esta admisión a trámite de la querella
¿Es bueno que se investigue para la democracia?
es un déficit de información de la mayoría del ciudadano respecto a lo que ha ocurrido y a quienes son los responsables de muchas de las acciones que nos han traído a donde estamos ahora. Por un lado, este déficit de información, como digo, y por otra parte, un déficit también de que estos grupos que defienden legítimamente por otra parte sus intereses,
relacionándose con los políticos, con un acceso privilegiado, digamos, a la toma de decisiones, en base a relaciones de poder muy asentadas, en base a esto de lo que los suroamericanos llaman el fenómeno de las puertas giratorias, de que hay muchos consejeros de bancos que acaban en el gobierno y que vuelven a pasar a los consejos de bancos, etcétera. Este tipo de intereses que tienen acceso
y que los que no tenemos tanta capacidad de poder influir en la toma de decisiones, que tengamos la capacidad de saber qué ha pasado y cómo estas decisiones se han tomado.
Es muy buena, así que otra cosa muy saludable que ha pasado hoy es la comparecencia del directivo de Barclays en la Comisión de Control de la Cámara de los Comunes en Gran Bretaña, que estaba presenciando esta tarde, como unos representantes democráticos son capaces de pedir cuentas y de poner contra las cuerdas a alguien que ha estado responsable de un banco que ha estado operando
y que tengamos acceso a conocer cómo estos grupos de poder han tenido acceso privilegiado a la toma de decisiones políticas, pues contribuye a equilibrar un poco la balanza de relaciones de poder que necesitamos en nuestras sociedades.
democracia intervenida, polítiques econòmiques en la gran recesión, la dita catarata al seu autor José Fernández Albertoz. José Fernández, muchas gracias. Hasta otro.Moltes gràcies. Adéu. Adéu-siau.Adéu.
Els dimecres és dia d'Històries Personals. Avui us en volem presentar una d'única. Us volem acostar a la història de la Marta Elisa de León, autora del llibre Les Ocultes, on ens explica la seva frappant experiència dins el món de la prostitució i com va aconseguir sortir-ne. Fa uns dies la Sara Barrera la va entrevistar i ara escoltarem
La conversa que van mantenir, per cert, per mantenir l'anonimat de la Marta Elisa, que no és el seu nom real, li hem distorsionat la veu. En primer lloc, explica'm per què decideixes.
Escriure aquest llibre. Mira, en realitat jo havia pensat moltes vegades en escriure algun llibre però no ho havia acabat de fer mai. I el toc de la veritat màgica va ser que jo estava participant en un foro d'internet que no tenia res a veure amb aquest tema, un foro sobre mares de tema de maternitat compartint històries i tal. Llavors un dia una d'elles va plantejar el tema de la prostitució
i es va fer una sèrie de preguntes en públic, i va haver una noia del foro que va començar a explicar que jo ho havia fet, que no sé què, i jo vaig pensar, hòstia, doncs jo també puc explicar un munt de coses. I em vaig animar, i dins de l'anonimat que permetia el foro, perquè d'allí tothom era emseudònim, vaig començar a explicar. I les intervencions van tenir tant d'èxit,
totes van començar a dir, expliqueu més, que això és molt interessant, perquè, a més, la manera en què ho esteu explicant està donant un gir a la nostra perspectiva de la prostitució, i jo, bueno, va ser com el tap de la botella, aquesta pressió, que portava molt de temps rumiant tot això, i, bueno, va ser com una novel·la per entrega, allò de capítol, capítol, o sigui, cada dia escrivia un o dos. I al final, quan vaig veure, dic, si el llibre ja està fet, només he de recopilar això,
i portar-ho a l'editorial. Llavors, bueno, el que resuma això és que si no hagués tingut un públic empàtic i compassiu i sense prejudicis, que en cap moment em va atacar ni em va acusar per allò que jo estava dient, jo aquest llibre no estaria al mercat. Potser més endavant hagués escrit, però no sé,
Ha sigut diferent, perquè jo realment no tenia prou fe en que la meva història suscités un interès. Llavors, teníem un grup de, jo què sé, 100 dones, posem un número, jo no ho sé quantes, però bueno, allò, allà, clavades, escoltant-me i dient-me anar... Ai, la segona part! La segona part! Va ser el que em va... I en aquest sentit els estic sempre molt agraïda,
no diré noms perquè és molt compromès, però elles també, i a més sé que hi ha persones allà al mateix foro que no volen que se'ls relacioni a mi, perquè el tema de la prostitució té moltes històries i molts prejudicis, i jo no ho puc dir. Però si m'escolta alguna, jo sempre m'he quedat amb les ganes d'agrair-los i d'agrair-los més. Per mi va ser una alliberació molt gran, i bueno,
He de continuar ocultant mentre cometes, he d'ocultar moltes coses, però ho vull dir. Si no hi ha una capacitat d'escolta, una dona com jo o com moltes altres que porten aquest passat amagat, és molt difícil que surti a la llum i que s'atreveixin a explicar tot el que sabem, perquè en última instància es tracta de coneixement. És una saviesa que s'ha adquirit i que està sense compartir, està allà tancada en un armari,
En aquest sentit, jo considero que és molt valuosa l'oportunitat. Sempre que et donin una oportunitat desescolta, és màgic.
I per què dius que la teva història no et pensaves que interessaria? A veure, perquè per una banda jo sentia la riquesa de jo, però per una altra, a veure, quan et fiques també amb aquest món, moltes vegades ja vas carregada d'un sentiment d'inferioritat o de... Per això era una història molt dramàtica al darrere. Jo no conec cap noia que hagi entrat a la prostitució.
Jo que sí, des d'una història d'èxits. Sempre hi ha una crisi, una balaballada o un sentiment de que no val per massa cosa més. Llavors jo encara m'ho estic treballant, però tinc un sentiment d'inferioritat molt gran acompanyant tot l'altre sentiment que em diu que realment tinc una riquesa. I és aquesta ambivalència amb la qual he d'anar...
He d'anar manegant-me i ho he d'anar fent com pugui, no? Però sempre hi ha aquella boveta que diu, passa, home, què diràs ara, que això... quines tonteries, no sé... Això no interessa a ningú, t'atacaran, no sé què, mira...
i amb això has de lidiar. El títol del llibre és Les Ocultes. És molt difícil viure com una oculta, Marta? Jo crec que sí. A veure, en principi potser no, perquè inclús pot tenir la seducció del misteri, de l'amagar. La nostra cultura occidental també ha valorat molt tot el que és l'estúcia. Hi ha les figures aquestes del maquiavelo, de la cor, del que enganya, els espies, el no sé què.
llavors en principi no, però a llarg clars per mi era el que em pesava més, el fet d'haver de mentir, d'haver d'amagar, que al final no te'n recordaves a qui li havies explicat què, a qui li vas donar una versió de la teva vida, l'altre o un altre, si us adjuntaves no sabies que podíem parlar entre ells, encara ara a vegades tinc bons amics que no saben i us presento amb un altre que sí ho sap i tot això és un lastre que anar-ho netejant costa.
Quan entres a la prostitució és per pagar-te els teus estudis, per temes econòmics, per què decideixes no explicar-ho als teus familiars, a la gent més propera a tu? La meva família era pràcticament impossible que jo ho pensés perquè són molt conservadors.
De fet, molt conservadors i part de la meva decisió d'entrar a la prostitució tenia a veure precisament amb una experiència fallida, que això no ho explico en un llibre perquè és un altre tema, però una experiència fallida molt grossa que està relacionada amb l'església.
Sí, o sigui, és un tema que tela. Es pot tocar en un tema... Sí, bo, Palabres Mayores. L'he fet l'editora i em va dir això d'això per un altre llibre. Però jo vaig ser voluntària, vaig estar molt ficada en grups eclesials que, de fet, érem bastant liberals, o sigui que ningú es pensés aquí que parlo del típic de l'opus, no. O sigui, que grups molt liberals, però va ser una experiència molt fumuda, molt desgraciada. La meva família tenia aquesta idea de mi i, a sobre de que deixava tot allò,
que era com el somni de la meva vida, tot aquelles oneges i aquelles coses. Ara es deien, no, és que mira, vaig a fer-me puta perquè total tot val el mateix i vaig a... Bueno, hauria sigut un drama, no ho haguessin entès.
I si es pot plantejar per què no li vaig demanar ajuda? Bueno, perquè ja sabia la resposta. La resposta era, nena, tu has d'estudiar i espera't uns anys a treballar, vius amb nosaltres, perquè necessites guanyar diners, nosaltres ja et donarem el que... I jo en realitat és que el que volia era marxar de casa dels pares. No volia estar-hi més perquè també em sentia asfixiada a casa dels pares, és que era un altre problema. O sigui, se t'ajunten un munt de coses. I si ja saps les respostes i no t'agraden i el que vols és fer la teva,
i en un moment de desengany i de septicisme, inclús de cinisme, dius, passo, faig el que em vulgui i... bueno, i ja està. Perquè el primer cop que t'ho planteges seriosament, recordes aquell moment, com va ser? El recordo i és que és molt heavy. Bueno, és molt fort dir-ho, però jo estava... en aquell moment jo estava ficada amb aquests moviments de l'església que et dic, estava treballant en concret en una casa que acollia gent,
per temes d'espiritualitat i tal. Tinc gravat el moment en què jo estava allà per la tarda, en un moment donat, passava a les pàgines de la premsa, i vaig veure uns anuncis i vaig dir jo podria fer això perquè estic cansada d'ex, o sigui, una història, i ho vaig veure i se'm va ficar aquella idea allà,
O sigui, el moment el tinc gravat perquè era un contrast molt bèstia entre l'ambient en què jo estava i el paper que estava fent, que era com si fos una mena de santa, bueno, monja no mai, perquè jo no era un lloc de monjes, era un lloc de gent, vamos, sense boig ni res, però vamos, a ulls de la societat, jo estava allà dins i... i no obstant, estava mirant aquest anunci i estava dient, em penso que faré això. No sé com ho faré, però...
i al cap d'uns mesos, de fet, va ser quan ja va ser la crisi definitiva de la meva feina allà, ho vaig deixar tot i llavors vaig trucar a l'anunci aquell que m'havia cridat l'atenció. Va ser trucar i com a dona ho trobo tenir un valor
Com fas aquesta trucada? Com entres a aquest lloc? Ara suposo que us recordes que ja està passat, però en aquell moment què et passava al cap? Tenies por? Tenies dubtes? Sí, va haver una lluita molt forta. Des del moment en què jo vaig fer el canvi de vida, que vaig deixar tota aquella feina, vaig tornar a casa dels meus pares.
van ser uns mesos de tortura interna. La paraula és tortura, perquè hi havia moments que jo deia... no, jo vaig a ser prostituta perquè estic cansada de ser pobre, perquè vull deixar el de casa dels meus pares. Bueno, volia estudiar una cosa que no la donen a la universitat, volia diners, volia veure món... Bueno, tenia tot aquest desig i tenia aquesta decisió, però, d'una altra banda, no, no, no. No que tu dius com aniràs aquí, però què faràs, que no sé què...
Va ser una ronça que va durar uns mesos i al final el que em va decidir va ser que passava el temps. Jo veia que no era capaç de fer res més. Era al setembre, era l'època de pagar matrícules, m'havia d'acabar de decidir.
I després vaig trobar una variant, el primer anunci que jo havia vist, que m'ho posava més fàcil, el tema dels clubs que ho explica el llibre. Llavors que era com, no, si tu aquí no cal que facis res, tu només estàs aquí asseguda i dones converses als senyors i tu no cal. Bueno, tu si vols algun dia te'n vas amb algun perquè t'agradi, i vaig pensar, ah,
Ho controlo, ho controlo, no és ben bé prostitució, guanyo diners... I mira, si algun dia em fa gràcia algun total, quina diferència hi ha amb altres coses que hagis fet a vegades? Has intentat alguna cosa amb un noi que t'agradava i després surt malament i que n'has tret un disgust, i mira, doncs aquí em treure diners. Ho vaig veure així, no sé, matemàtic. Un cop entres, el llibre ho expliques molt bé,
Es crea un cercle viciós. Ho intentes deixar? No pots? Per què passa això? Bueno, això va passant allà al plaç, però almenys en el meu cas ho he vist així. O sigui, a mi de què et vas acostumant a la rapidesa en què entren diners, també comences a fer plans.
per guanyar diners amb més llibertat, i per gastar diners amb més llibertat. Doncs mira, ara que tinc els estudis d'aquest any pagats, ara em llogaré un piset i tal, per fi el piset. Llavors dius, mira, com anirem a aquesta roba? Vinga, va. I comences a acostumar-te a comprar-te la primera roba que veus. I després un tractament de bellesa, perquè llavors tens més èxit allà. I després, ai, per què no em faig un viatge de cap de setmana? No sé on, perquè amb lo cansada que estic.
i comences a entrar i entrar i entrar, i després això costa molt de deixar. I també, bueno, és que les altres feines, jo al llibre no ho arribo a explicar perquè es feia molt llarg, però sí que vaig treballar esporàdicament amb altres coses, però l'experiència sempre va ser molt insatisfactòria. Inclús vaig viure experiències d'explotació laboral pura i dura, saps?
de fer pràctiques que al final no te les paguen, de treballar sense contracte, de que no saps mai quan et cridaran i quan no, de que et proposen uns horaris inhumans o que et diuen, bueno, no et contratem, el paguem amb negre, tu si ve aquí algú dius que ets una amiga, i com que ets jove i tal, ho vas agafar, però al final dius, bueno, això és una presa de perd, perquè a sobre d'estar posant diners dels meus, jo estava en el món del disseny i estava acabant posant diners
per materials, per no sé què, i llavors em sentia més explotada allà, que quan anava per les tardes en aquell lloc, i clar, doncs no em compensava, o pensava jo que no em compensava, perquè no tenia la vista llarg plas que tinc ara, i tornava sempre a la prostitució, acabava deixant tot, i bé, ahir us quedeu, que em vaig aquí, que en una setmana guanyo amb un mes,
I tant. I disfrutar de la vida. Perquè les teves companyes de feina tenien les mateixes motivacions que tu per què van entrar al món de la prostitució o és molt difícil trobar el perfil típic, cadascuna es movia pels seus per unes motivacions
Hi ha unes generalitats, totes no són iguals, ni tenen les mateixes motivacions. El cas general és que sempre hi ha un moment de crisi molt fort a nivell personal, una crisi que pugui ser emocional, sentimental, inclús mental, econòmica, sempre estan els diners de permís, la misèria, el cansament de dir
però després n'hi ha grups. Jo vaig trobar moltes mares que estaven soles i que no tenien ajuda o que la parella no se la donava o que l'ajuda que tenien era molt petita. Després hi havia un grup petit però que n'hi havia més que eren tipus jo, que estaven estudiant o que al millor estudiaven coses, teatre, música, audiovisuals, no sé, coses que requereixen
una inversió econòmica que a la universitat no... o que has de pagar projectes cars i dius, ostres, i com que subvenciono el projecte de final de carrera? El gom... llavors hi havia un sector de noies que estaven realment molt cultivades, sovint et trobaves noies que estaven ficades en uns mons d'estudis molt interessants i tal, però que estaven allà per pagar-s'ho, i després et trobes doncs dones...
que venen d'altres països ja sabent que venen això o que han acabat amb això perquè han intentat convali d'estudis i aquí malament tema d'emigració. O sigui, les emigrants formen un altre bloc. Que es cansen de fregar escales perquè les acaben explotant, perquè moltes em deien que al final, els jefes et fiquen mà perquè es pensen que ets...
O sigui, hi havia casos d'abusos també, saps?, que perquè eren dones estrangeres i no tenien prou papers i tal, valia qualsevol cosa, qualsevol diners, qualsevol estatus de feina, llavors ens es cansaven i deien, mira, ha vivid que són dos dies. I es ficaven allà i... i ja està. I més o menys aquestes són les que jo vaig conèixer. No vol dir que no hi hagi més, però... El 2004 expliques que és l'any on aconsegueixes sortir
Tens altres companyes que hagin sigut capaces de sortir de la prostitució com has fet tu? Després parlarem de com has aconseguit sortir-ne. Però tens altres exemples d'altres successos com el teu? Sí, el que passa és que, a veure, només vaig conèixer el cas de, bueno, podríem dir tres, concretament conec tres. El que passa és que una d'elles és la que surt al llibre, que no sé si és del tot un èxit, perquè va morir al cap d'un any de deixar-ho, i jo em penso que en part
va ser una mort provocada perquè no estava del tot sanat, tot el tema de... Bueno, una història molt complicada. No hi entraré més perquè ja està al llibre. Però després conec dues noies més que ho van deixar... Bueno, tres, tres noies més. Dos que ho van deixar per qüestió amorosa. Una d'elles que es va casar amb un client, un client de club, i que fins al dia d'avui jo sé que li va bé.
i un altre que també es va casar amb un altre, i després un altre que no es va casar amb cap client, però que va aconseguir acabar els seus estudis i trobar feina del que estava estudiant. Però, o sigui, jo tinc un dubte amb aquests tres únics casos que conec, i és que parlant amb elles sempre m'han dit que enyoraven el temps de la prostitució per la llibertat que els havia proporcionat, i que si mai tinguéssim un altre moment de crisi, potser hi tornarien.
Jo dic, vale, ho han deixat, però fins a quin punt ho han deixat? O sigui, no ho sé, perquè a lo millor és com quan jo ho deixava i al cap d'un any hi tornava. A veure, sí ho han deixat, però mentalment, d'alguna manera, hi ha una enganxada. Jo em penso que sí. De fet, a mi, encara de vegades tinc nostalgia de les companyes, però crec que el meu lligam s'ha trencat amb l'ofici en si, perquè ja no tinc desits de tornar-hi.
O sigui, una cosa és que a mi m'agradaria retrobar algun dia alguna companya, no sé com fer-ho perquè està en llocació, però me'n recordo bé. I una altra cosa és sentir l'ignorança de dir, oi, no s'estava tan malament, no?, anar-hi de tant en tant, guanyar diners, fer el que volies i tal. Llavors jo em penso que el vincle no l'han trencat. Però bueno, és que no conec més casos. La resta de persones...
L'última notícia que vaig tenir d'ell és que continuava bé. La pregunta del milió, com s'aconsegueix sortir de la prostitució? En el meu cas ha sigut tot una mica irracional, perquè racionalment jo al final no donava un duro per el meu èxit. No, perquè a la meva ment racional cada dia funcionava pitjor, no estava molt...
En fi... És un desgast? Un desgast, sí. A més, mira, darrerament he pogut tenir converses amb un psiquiatre que s'ha llegit el llibre i que m'ha estat escriv... Ah, sí? Sí. Me va escriure un e-mail perquè li va semblar un llibre molt bo i tal, interessat en més aspectes que no m'explico. Ah. I hem estat parlant i ell troba molt interessant l'associació que feia entre prostitució i addicció i m'ha explicat
Diu que hi ha avisos que algunes de les coses que jo explico tenen en comú amb altres addiccions, processos neurològics i químics que estan estudiats. Llavors m'ha dit que la manera en què vaig sortir trencant completament l'ambient, marxant fora de la ciutat per no tenir temptacions,
després tenir insomnis, de què s'hi torno, de què no sé què, que tot això podria realment tenir a veure amb el que s'explica de l'addicció amb altres drogues, que a vegades per treure la gent de les drogues els has de moure de lloc, realment, perquè si estan enmig de l'ambient de sempre, amb els amics de sempre, és com que no acaben de... És inevitable, no? Sí. Llavors, jo apuntaria cap a aquesta direcció, cap a un trencament total amb la vida que portes, però sobretot,
et poso un camí terapèutic, en el meu cas és l'únic que conec, que et faci trencar-te els esquemes. De manera que al final diguis, ostres...
Vale, i la teva decisió de dir no tornar més a aquest món sigui realment profunda i no sigui algo superficial, motivat simplement perquè aquell dia et trobes malament o perquè estàs cansada o cremada, com amb altres feines. Una infermera que tenen el síndrome que estan cremades, però bueno, si les deixes descansar, tornen perquè estan satisfetes i bueno, per això jo hi ha un punt diferent entre estar cremat i al final donar-te compte que el que estàs fent no...
Té més forats que un colador i tant. Va ser un procés llarg per tu? El procés llarg va ser tots els anys que jo vaig començar a somiar en deixar-ho i intentar-ho i se'm feia infinit i a temps perquè no ho aconseguia mai. Ara bé, des del moment en què jo vaig començar la teràpia, fins que ho vaig deixar, per mi va ser molt ràpid. Perquè en qüestió de quatre o cinc mesos jo vaig tenir claríssim, vaig tenir com una presa de consciència brutal de dir
Déu meu, no puc continuar. O sigui, ja no vull, és que no em surt, saps? I d'aquell moment, de pesa de consciència, fins que vaig marxar de la ciutat, van passar uns altres mesos, amb menys d'un any, ho vaig deixar definitivament i penso que és ràpid, per tractar-se d'una avicció, ràpid. Explica'm de la realitat amb què es troben moltes dones. Han exercit la prostitució, no estan assegurades, no poden dir a les futures feines el que han exercit.
En el teu cas, com segueixes endavant, com tires endavant, com intentes buscar una feina, com et planteges la vida? Jo vaig, com t'he dit, que va tenir molt a veure el factor irracional, perquè racionalment jo ja havia provat tot i no m'havia sortit res i llavors jo estava apostant realment.
per la part, diguem, del somni, vaig entrar una mica en el realisme màgic o amb, avui dia també ho podria dir, el funcionament de l'emisferi dret, saps?, que representa la realitat d'una altra manera. Llavors jo vaig començar a confiar en la meva intuïció, malgrat que no tenia pistes reals de que pogués sortir res. És una mica estrany dir-ho, però mai anar a un poble sense tenir feina, només perquè un amic se n'anava allà i m'oferia estar a casa seva,
Llavors, doncs, va ser anar buscant, saps?, però vaig passar èpoques molt difícils, perquè, malgrat la meva fe, va haver mesos que no veia que la feina no sortia, vaig anar trobant cosetes, saps?, de sobte, uns amics m'oferien alguna cosa a Madrid i anava un parell de mesos, i mira, treia una mica de diners, tornava al poble, al final vaig canviar a un altre poble on sí, per fi, vaig trobar una feina bé, de contracte i tal,
Però mira com és, o sigui, la situació que aquesta primera feina de la meva vida en què em van contractar va ser també totalment intuïtiu i racional. Jo vaig anar a un lloc que pensava... bueno, feina de restauració, hosteleria de restauració, i vaig anar aquí...
no portava ni currículum, no el volia portar perquè dic si els porto el currículum no me l'agafaran mai perquè és el que m'ha passat sempre. Dic no m'entendran res. I vèiem allà com... això amb la pinta que porto ara una mica de dona de poble sense maquillat, tal i qual, no sé què, a dir bueno, que si tenien algo per mi, que em truquessin, que vivia allà a uns carrers del poble i tal.
i al cap d'un pes o així em van cridar i dic mira tu que fort, tants anys preocupada pel currículum, per no sé què, per no sé quantos, a la ciutat, que a uns no els agrada per això, als altres hi arribes a un poble que molts dirien de mala mort i sense presentar res com que necessitàvem algú en aquell moment, i jo vivia al costat, pam, llavors doncs bueno,
Sembla irracional, però en realitat té la seva lògica. El que passa és que no hi arribes amb aquesta lògica si no et deixes una mica emportar per una cosa diferent que no és el... el pla estructurat fet amb mà. O sigui, és com algo més. I així he anat fent... Ara, com que estic amb un nen petit i tal, estic una mica de peron, tinc la meva parella...
i estem vivint del que guanya ell, però bueno, espero reincorporar-me a la feina després, i serà d'aquesta manera, perquè jo no m'atreveixo a faltar el meu currículum, i menys ara, dient que tinc un nen petit, em diran que jo que sí, està faltant la cosa. Explica'm la relació amb la teva parella, com tornes a confiar amb els homes, o no sé si havies perdut el...
La possibilitat de tornar a estimar una persona que et valori pel que ets, no? Perquè al llibre expliques com et sents que és el que et passa pel teu cap quan estàs amb un client. Com pots fer aquest canvi?
I com et planteges ser mare? Bueno, tot això és un procés intern que té a veure amb la pròpia teràpia i amb el tema també dels somnis. Jo no vaig deixar mai de confiar que algun dia trobaria un home, però sabia que havia de ser algú molt especial perquè vaig intentar un parell de relacions després de deixar-ho i no em van sortir.
En el moment en què vaig conèixer la meva parella, continuava apostant, però era com algo remot. Jo inclús pensava, no sé, potser quan siguem el gran. No ho sé, però ja tenia molt clar quan el vaig conèixer que ho deia des del principi. Lo del meu passat s'acabaria interposant entre els dos.
i va sortir bé. Però sí, perquè jo ja estava en processos terapèutics.
No sé si m'haurien sortit, perquè fins ara, llavors, tot havien sigut fracassos. I fracassos no per culpa, no puc dir que fos per culpa seva, era per culpa dels dos, perquè comets tots els errors possibles, i perquè això passa amb les teves defenses, amb les teves pors, i tampoc tries a la persona, a vegades, adequada, o perquè tens tanta por que et deixin, que estàs quasi tan segura que et deixaran, que comences a dir que sí a tot i tampoc...
Acabes fastiguejant al final i dius ai. En el moment en què ho comentes a la teva actual parella, com et planteja aquest moment? Et feia por o no et feia por? Tenies por de la reacció? Sí, tenia una mica de por, però no del tot, perquè encara no érem ben bé, el que es diu novis. Era molt al principi. I jo estava una mica dient, mira, aquest noi m'agrada molt, però...
o ho feia així ara, o després, si surt malament, em doldrà molt. Llavors ho vaig dir quasi bé del principi, i ara ho vaig fer per e-mail. Ah, sí? Sí, perquè dic, mira, jo m'espero molt bé escrivint, i això ho sabia. Dic, li faré aquí una carta ben presentada, i que se la llegeixi, que la torni a llegir... Que llegeixi totes les paraules, que et veia en dobles sentits... Sí, perquè jo dic, uf... Si no, potser no seré capaç de dir-ho bé, o... saps?
i va ser així. I la resposta d'ell què? La resposta d'ell va ser molt curiosa també, ja parlant de lo irracional, perquè em va dir que era molt curios, perquè ell quan era menys jovenet,
molt sovint passava per davant d'uns clubs que havia al costat de casa seva, i ell sempre havia tingut la idea, perquè era molt romàntic des que era nen, i sabia que en algun costat del món existia aquella dona amb la qual ell estaria en el futur. Diu, clar, ja ha d'haver nascut, està en alguna part, i jo estaria bé amb aquesta dona i ens esquivarem i tal. Llavors es preguntava, no tinc sort amb les noies de l'institut o amb les noies de la colla i tal, i si està en un club d'aquells?
Per què no entrar-hi? Perquè, de més, clar, jo estava a l'edat... I tenia ganes de tenir relacions, no li anava bé re, i deia, doncs, per què no entrar en un lloc d'aquests? Però sempre es frenava precisament el tema que diu, bueno, clar, és que si pago, potser no serà prou sincer i tal, però sempre... Aquella idea la va tenir moltes vegades. Llavors, quan jo li vaig dir això, per ell va ser també com un moment de màgia, perquè va dir, ostres...
Potser sí que estava més allà. Però clar, si ens haguéssim conegut allà, tot hauria sigut diferent. Jo li vaig dir que sí, perquè si t'hagués conegut en aquell ambient, probablement no t'hauria mirat com et miro ara, hauries pensat, bueno, un altre client, i s'hauria envescat tot. Això és el que s'hauria passat. La maternitat t'ha canviat? Uf!
Que si m'ha canviat, sí, sí. La maternitat és una metamorfosi. Sí, sí, sí. Sí, m'ha canviat, sí. Jo em penso que això li passa a totes les dones. A la mínima que visquin la maternitat una mica deixant-se portar és una revolució. Sí, sí. Sí, sí, que m'ha canviat molt. Ara tens un nen petitet, més endavant, tens previst explicar-li, mira, la teva mare,
És tal, li passes el teu currículum de veritat? Sí, no, jo ho tinc clar, perquè a veure, en el moment en què també penso, o sigui, he començat a escriure i tal, estic deixant pel món una sèrie de missatges i coses, serà una herència que ell també...
se n'haurà de fer càrrec per utilitzar-la o per rebutjar-la, o sigui, a un nivell psíquic, vull dir. O sigui, jo tinc una saviesa que està referida a un aspecte de la vida i jo vull fer-lo partícip, que a la millor no ho vol. Però ja estem parlant de quan tingui una edat, no sé, l'adolescència, o quan sigui més gran. I sí, sí, estic segura que s'ho explicaré. I a més, ho hem parlat amb la meva parella
A vegades ens posem dramàtics, i si em moro abans i he pensat, faré un testament, ho deixaré escrit, li explicaré a ell i al nen com he estat, perquè no tingui mai que avergonyir-se de la seva mare, perquè tampoc li facin ferida o comentaris de terceres persones, però també perquè sigui conscient de la història de superació i de dificultat que hi ha en mi. I ell també és un fill, això.
Per les dones que ara es troben en aquesta situació, que estan en un cercle viciós, mai més ben dit, quin consell els hi podries dir? Quin és el pas número 1 per poder deixar aquest món? Si és que realment volen deixar-lo i no tenen les eines. Aquest és el tema, que no totes ho volen deixar. Ho sé perquè algunes companyes no volien deixar-ho, altres sí que sempre estaven com jo. Estaven farts i tenien por d'arribar als 60 anys allà dins.
però jo les aconselleria que busquessin ajudar a la teràpia. Sí, perquè... Però fa por, no? Potser fer aquest pas de buscar una terapeuta? Sí, perquè hi ha molt prejudici, també hi ha molt desconeixement. Relaciona molt la teràpia amb aquella figura que surt a les pel·lícules de fa temps, el psiquiatre o el psicòleg allà asseguts darrere de la taula i tu allà explicant... Però avui dia hi ha teràpies que no tenen res a veure amb això, que són inclús emocionants, divertides,
no sé, en grup, de tota mena, llavors, ja, una oferta enorme, i... i, bueno, jo, no sé, jo les animaria a provar. A provar, bueno, a provar i a informar-se. Informar-se, a veure què hi ha i tal. I si més no, si no ho veuen clar, perquè jo entenc que el món de les teràpies és molt ampli, també et pots trobar... Si no tens discerniment, també pots acabar amb unes històries molt estranyes, i pots que llegeixin.
O sigui, que s'obrin la ment amb altres realitats, amb altres maneres de viure. Perquè de vegades el que fa mal a la prostituta és que es va tancant com amb queimón, amb queimón, amb queimón... I al final tot ho veu tanyit de queimón i és nosaltres, les prostitutes i la resta del món de fora, i això no és sa.
O sigui, però ni amb la prostitució ni amb cap feina. O sigui, a vegades, si estàs estancat, el que has de fer és obrir-te, llavors la lectura és un bon pas, o sortir, o fer amistats amb altres cercles, apuntar-se a un grup d'algú, viatjar, no sé. I com que estan dins del món de la prostitució, normalment alguna capacitat econòmica tenen, jo els diria que part dels seus diners els inverteixin amb això. És una cosa que jo vaig fer durant anys, abans de començar la teràpia, jo invertia cada mes uns diners amb llibres de lectures X,
o anava al cine o movia, vaig fer un esforç per conservar amistats, tenir amistats fora de l'ambient i això és important. I per acabar la conversa, quina és la millor crítica que has rebut del llibre? No sé si de companyes de la professió, de gent anònima que t'escriu com el psiquiatre que em comentaves, amb què et quedes?
Bueno, no m'ha escrit directament tanta gent. De les companyes i tot això no... no n'he sabut res. O sigui, realment no ho sé. Tampoc fa tant que el llibre circula. I no... no sé. He tingut idees d'enviar-lo a algunes cases que conec. Ah, sí? Sí, sí, sí. El que passa és que no ho he acabat de fer. Mira, és una raó, a veure, amb això de la ocultació. He de pensar en quin remit heu fet, perquè tinc ganes de saber d'elles i que sàpiguen de mi
però com que en aquestes cases hi van alguns clients, jo vaig tenir clients obsessius que m'havien arribat a perseguir i tal, no vull donar la meva direcció enlloc, llavors és un tema que estic. Llavors realment no... la relació amb l'ambient encara no l'he acabat bé i no tinc cap impressió, no tinc cap opinió de cap dona que hagi estat allà i que em digui mira m'agrada o no m'agrada i estic d'acord, no?
De les altres persones que sí m'han escrit, la veritat és que són molt diferents, però m'ha arribat molt el seu entusiasme. Realment, no sé, m'han posat als núvols. I això, bueno, no sé, m'ha fet il·lusió que em preguntessin. Com si realment valoreixin la meva visió del món i volguessin saber més. I això m'ha fet una il·lusió especial perquè dic, vale, doncs encara,
No només és que el meu interessi, és que el millor és d'utilitat. Això és d'utilitat. Llavors això, uf, això és una passada. O sigui, sentir que el teu... aquesta experiència que amb un principi era tan negativa la pots transformar en una mena de... no sé com dir-t'ho, de tresors per a altres persones, dius ai...
Això m'ha fet molta il·lusió. Marta, ens quedem amb aquest tresor. Moltíssimes gràcies per escriure el llibre i, sobretot, per explicar-ho. A més, gràcies a tu per interessar-te.
Tots per tots, temps per la reflexió. La violació s'utilitza com a instrument de guerra perquè és barat, fàcil d'utilitzar, una arma molt efectiva. És el silenci de les dones a les comunitats. El suport a les dones no existeix.
A moltes cultures no expliquen a ningú que han estat violades perquè massa sovint aquestes dones són expulsades de la seva pròpia casa, forçades a viure soles, excomunicades de la societat.
Conradio, noticias.
Bona nit, són les 9, parlem Sònia Quer i Manel Carvajal. Finalment, el Partit Popular no ha demanat la retirada de l'euro per recepta al Parlament. Els populars insten la Generalitat que valori primer si amb les mesures en farmàcia el govern central ja fa l'estalvi previst, i diu que si és així hauria de retirar la taxa abans que s'acabi l'any, cosa que en principi veu bé Convergència i Unió. Última hora des del Parlament, Sandra Valent, bona nit. Bona nit, finalment, el PP no reclamarà la supressió de l'euro per recepta a seces, com la resta de l'oposició, sinó que ho fan matisos.
A la seva proposta de resolució, els populars vinculen la retirada de la taxa al fet que es valori l'efecte sobre les finances de la Generalitat, del copagament farmacèutic estatal i de la retirada de 450 fàrmacs del finançament públic. El PP dona a determinar fins al 31 de desembre
per suprimir l'euro per recepta sempre i quan els ingressos de les altres mesures sanitàries compensin el que es pretenia recaptar amb la taxa catalana. Fons del PP asseguren que sí i donarà suport demà a aquesta proposta. El pacte entre populars i la Federació Nacionalista doncs divideix l'oposició en aquesta qüestió. Com radio Parlament.
El govern central no decidirà les noves retallades fins a mitjans d'aquest mes. Fons del Ministeri han confirmat que s'estan estudiant noves mesures per reduir el dèficit, però que de moment no s'ha pres cap decisió a l'espera de les recomanacions del Consell de Ministres de Finances de la zona euro previst per al proper dimarts. Avui, l'agència britànica Reuters ja avançava que l'executiu de Mariano Rajoy prepara un paquet de mesures per retallar fins a 30.000 milions d'euros i que els ajustos passarien, entre d'altres, per a pujar l'IVA
congelar les pensions o rebaixar novament el sou dels funcionaris. El conseller delegat de Bànquia, Francisco Verdú, ha presentat la seva renúncia després que l'Audiència Nacional hagi imputat avui a ell i a 29 consellers més per un cas de presumpta estafa. Entre ells també hi ha, recordem, l'expresident Rodrigo Rato, l'exministre del PP, Ángel Aceves, i l'expresident de Bancaja, José Luis Olivas Verdú, era l'últim directiu que quedava de l'anterior etapa de Bànquia.
A llei dels grups de l'oposició a l'Ajuntament, Convergència i Unió i el PP reclamen més control als edificis antics del centre històric per evitar que es repeteixin situacions com l'esfondrament d'ahir i la conseqüent declaració enruïna de dos edificis més. Es dona la circumstància que els tres edificis afectats tenen el mateix propietari, un exregidor socialista.
Lleida Marta Serret, bona nit. Bona nit. CiU i PP volen garanties de seguretat als edificis antics del centre històric. El PP proposa inspeccions periòdiques als immobles de més de 45 anys i que els propietaris presentin certificats de seguretat. Des de CiU, Joan Ramon Zavallo es lamenta que els propietaris posin en perill la seguretat dels inquilins. El que demanem ja ara és fermesa amb aquests propietaris que no tenen cura dels seus edificis
en el centre històric i que per tant estan traient a vegades un profit econòmic de situacions dramàtiques sense tindre cap cura del manteniment i de l'estat de l'edifici. El propietari de l'immobili que es va esfondre ahir i dels dos que avui s'han declarat en ruïna perquè hi tenen lligams estructurals és el mateix, un exregidor socialista que té més pisos al centre històric on ja hi ha hagut altres conflictes, com Ràdio Lleida.
La policia ha detingut al llei d'ajustament 16 persones d'origen marroquí per presumpta falsificació de documents. Els detinguts haurien comprat documentació falsa a través d'una xarxa organitzada per així poder regularitzar la seva situació al país. L'operació continua oberta i no es descarten noves detencions.
Bona nit, us parla David Amador. El mig campista del Barça, Andrés Iniesta, ha parlat de la possibilitat de guanyar la pilota d'or després que s'hagi proclamat campió de l'Eurocopa, tot i que ha estat elegit millor jugador del torneig i n'hi ha estat clar que serà molt complicat superar el que ha fet Leo Messi.
No se puede competir con los 82 goles de Leo.
de ver las cosas. D'altra banda, el nou fitxatge del Barça Jordi Alba ha estat homenatjat aquest vespre a l'Hospitalet de Llobregat, la seva ciutat natal, a motiu de la consecució de l'Eurocopa de futbol. Al lateral passarà demà la revisió mèdica i serà presentat oficialment com a nou jugador blaugrana. L'Espanyol ha presentat aquest migdia Sergio Tejera com a nou futbolista per a les pròximes quatre temporades. El mig campista de 22 anys