del proper dissabte a dos quarts d'onze del matí.
Fins aleshores, molt bona nit a tothom,
o bé, bon dia, si ens escolteu, en dissabte.
Moltes gràcies i a reveure.
A reveure.
Seixanta i més.
Amics oients de Ràdio d'Esvern,
torna a ser dimecres
i a aquesta hora, puntuals, com sempre,
l'equip de Seixanta i més
és, amb vosaltres,
disposat, com sempre,
a menjar-vos l'hora que porta el sopar,
si ens escolteu en dimecres,
o l'hora que ens porta el vermut,
si ho feu en dissabte
i si feu el vermut, clar.
Avui, com vam comentar la setmana passada,
no comptem amb en Joan Maria
perquè li han recauixotat un maluc
i, de moment, li estan fent uns últims retocs.
Però la resta de l'equip,
la Lina, la Montse i la Joana,
amb la col·laboració imprescindible d'en Carles Hernández,
estem en disposició d'iniciar aquest Seixanta i més.
Endavant, l'audició.
Recordeu que la setmana passada us vam anunciar
la xerrada dels Mossos d'Esquadra al Milenari
sobre les normes que la gent gran ha de tenir en compte
per la seva seguretat
enfront dels qui,
aprofitant-se de la seva bona fe,
l'excés de confiança,
o pitjor,
de la minusvalidesa de les persones
de certa edat,
maquinen i passen,
en posen en marxa,
tot un seguit de trucs
per aconseguir uns ingressos
sense treballar.
La gent Rafa Pilar
va fer una detallada exposició
de moltes fórmules
per defensar-se d'aquesta tropa de malfactors,
de lladres,
d'estafadors,
de les males persones
que s'aprofiten de l'excés
de confiança,
de la bona fe,
repeteixo,
i de totes les mancances físiques
dels nostres grans
per aconseguir els seus mals propòsits.
Desconfiem dels falsos controladors
dels comptadors del gas,
de l'electricitat,
de l'aigua,
del botar,
de les ofertes per telèfon,
de tot tipus.
Sobretot,
no obriu la porta mai
a qui no conegueu
amb tota seguretat,
malgrat que us ensenyin
credencials
que poden semblar correctes
o portin l'uniforme
de l'empresa,
encara que vagin
molt ben vestits,
tampoc.
No us confieu.
Tot pot ser fals.
No obriu
i truqueu
a la companyia
o els feu tornar
a una altra hora.
Mentrestant,
us assegurareu
de si el servei
pot ser correcte o no.
Davant del dubte
més simple,
truqueu
al 112
1
1
2.
Anoteu el número,
que també podeu consultar
en cas d'accident
a la llar
o bé
per caiguda pròpia
o en el cas
de la caiguda
del company o companya
i no el pugueu
aixecar de terra.
La persona que està
al càrrec
de la trucada
us atendrà
i us enviarà
el servei adequat
en el mínim temps possible.
En el cas
que el servei
sigui correcte
i alguna instal·lació
necessiti reparació,
no pagueu
ni un cèntim
al moment.
L'operari
està obligat
a fer
un pressupost
de la repressió
i que sigui
autoritzada
per l'entitat
que correspongui.
Quan aneu
a cobrar
la pensió
o
treure'ls
alguns diners
que necessiteu,
si pot ser,
no ho feu
pel queixer
i si és necessari,
tanqueu la porta
amb pastell.
Val més
que aneu
al tabulell
i que us acompanyin.
Desconfieu
de les persones
massa servicials
que polulen
entorn
de l'entitat
bancària
perquè possiblement
espien
a qui
vol
i va sol
i s'ofereixen
a portar
paquets
o travessar
el carrer
a les persones
grans.
Consell
ferm
i repetit
una i altra
vegada
a tot el llarg
de la xerrada
del Rafa.
Desconfiança.
Desconfiança.
Desconfiança.
És trist
però
com diuen
els nostres
joves
és el que
oi?
I una altra
acció.
No dubteu
en donar
una forta
empenta
a tota
aquella persona
normalment
una noia
maca
i jove
que s'acosti
a vosaltres
fent-vos
manyacs
o carícies.
Oh,
que abuelita
o que abuelito
més simpàtic
o més maco.
És el grup
que els Mossos
tenen catalogat
amb el nom
de les
amoroses.
El primer
arrumaco
i perdó
per la parauleta
ja t'han pres
rellotge,
cadena,
polseres
i tot allò
que tinguin
més en la mà.
I teniu en compte
que ara tornen
a fer voltes
per Sant Just
aquest grup
d'amoroses.
No us espanteu,
no cal viure
en por,
però sí
amb molta
desconfiança.
I a la més mínima
sospita,
truqueu als Mossos
que ells
sempre estan,
per poc
que sigui possible,
per evitar
qualsevol
malifeta.
afín
Fins demà!
Informació del nostre butlletí municipal.
El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals i nuls diversos articles de la llei foral de Guipuscoa que regula l'impost municipal sobre l'increment del valor del terreny de naturalesa urbana,
únicament amb la mesura que somet a tributació situacions inexistents d'increment de valor.
La coneguda com plusvàlua municipal és un tribut directe que es cobra quan es realitza la transmissió d'una propietat urbana,
ja sigui per herència legal, donació, transmissió, compra-venta o permuta,
i grava l'increment del valor dels terrenys que s'ha produït amb el temps.
En casos de pèrdues de valors, les persones afectades poden adreçar-se a l'organisme de gestió tributària de Sant Just d'Esbert.
El 2016, la Biblioteca Joan Margarit s'ha mantingut com a centre cultural de proximitat,
com ho demostren les xifres del balanç de l'any.
Un 46% de la població de Sant Just és usuària de la biblioteca.
El 2016 han visitat 36.520 persones i s'han realitzat gairebé 40.000 préstecs,
ara també de llibres electrònics a través de la plataforma eBiblio.
El moment de la lectura
El fons de la Biblioteca actualitza constantment.
El 2016 es va incorporar 1.900 nous títols.
La lectura també incentiva amb propostes com els clubs de lectura o les hores del conte
i el 2016 s'ha engegat un nou club de lectura en anglès
i s'han realitzat 16 hores de contes amb 1.124 persones assistents.
Així mateix treballa per consolidar-se com un espai de suport a l'aprenentatge.
Aquest any s'han fet 19 visites escolars amb 402 infants participants.
També s'ha ofert el servei d'aula d'estudi
en horaris especials nocturns i de cap de setmana
els mesos de gener, maig i juny, sumant 3.264 persones usuàries.
Amb l'objectiu de facilitar la mobilitat a les persones en situació d'atur
en procés de cercar de feina
l'Autoritat de Transport Metropolità
ha establert una reducció del preu de la T-Més
per a aquest col·lectiu que ha fixat en 9,95 euros
independentment de les zones
la qual cosa suposa una bonificació de més del 80%.
A Sant Just d'Esbert hi ha 543 persones aturades
segons dades de l'Observatori Comarcal del Valls i Obregat
en el mes de febrer
que poden beneficiar-se d'aquest ajut.
Informació de Collserola
Informació del Parc Natural de la Serra de Collserola
El maig, 13, Esquirol, que va perdre l'agla
ajuda a Sikurus a trobar l'amagatall dels seus rebost
En aquest taller coneixem algunes estratègies
per saber orientar-nos quan caminem per la natura
I continua
Continua, continua
El maig també, al Parc de Vallvidrera
un parc dins d'un parc
reconegut pels voltants del Centre d'Informació
que ens desverilarà
un patrimoni lligat als usos passats
i presents de Collserola
Activitat gratuïta
Divendres, 26 de maig
al Centre d'Informació
Sessió familiar de descoberta dels micromamífers
que habiten a Collserola
Ratolins, mosseranyes i talpons
Un taller
Una xerrada divulgativa
i una passejada pel bosc
Dins del programa de celebració
del Dia Europeu dels Parcs
Serà càrrec del Fons Raspall
Tècnic del Parc
Després també tenim
les jornades a la vinya i el vi a Collserola
Del Tarrós a l'Ampolla
Això serà el diumenge, dia 28 de maig
a Can Collcea
em penso que diu
Collcea, potser?
Sí, Can Coll
Sí
Matí d'activitats
que ens permetrà descobrir
i gaudir dels colors
olors i sabors
de la finca de Can Coll
Podrem passejar
per la vinya
Escoltar poesia
Menjar pa amb vi i sucre
Embotellar el vi
Que bo!
Embotellar el vi de l'anyada 2014
i acabar amb un tas de vi
Amarcar de dins de la villa
edició d'aquestes jornades
organitzades conjuntament
pel nou Ajuntament del Parc
Podeu consultar el programa complet
a www.naturalcollserola.net
Bé, els usuaris ja saben
que tot això va tot en minúscula
i tot seguit
Això mateix
Molt bé
Els que saben d'acabar
Això
Us recordem
per si us ve de gust
que per delícia
dels amants
de l'art
de la pintura
la cadena de cinema
Cinesa
proposa
la contemplació
d'obres mestres
de la pintura
procedents
dels més diversos
museus del món
agrupats
per temes
Durant aquest mes de maig
es poden visionar
joies de l'impressionisme
americà
sota el nom
El jardí de l'artista
Una història
estretament lligada
a l'amor
pels jardins
i el desig
de preservar
la natura
en una nació
cada cop
més urbana
i cosmopolita
Per més informació
d'horaris
i sessions
podeu consultar
a facebook.com
exhibicionen
crinis
bueno
ho deletrejaré
perquè ho pugueu
prendre
amb més cura
aviam
facebook.com
normal
i llavors
e
x
h
i
b
alta
i
t
i
o
n
o
n
s
c
r
e
e
n
e
s
punt
doncs
hi ha més adreces
electròniques
però
crec que
amb aquesta
ja hi ha prou
per informar-vos
i després de tota aquesta informació
dels entorns
de l'art
el cine
és molt
és molt
maco
jo he vist una sessió
de l'anterior
del Miquel Àngelo
i ha sigut fantàstic
o sigui que
si voleu
és una sessió de cine
però
en quadres
en quadres
sí sí
no no
sí
molt curiós
molt curiós
i ho he vist
des de Milà
a Nabucco
ah sí
sí
jo he vist moltes
sí
sí sí
jo de les
va haver una temporada
que anava gairebé
dos cops al mes
sí sí
bueno no té la festuositat
però és el primer
és el primer de pla
de totes maneres
potser ves amb més detall
veus amb més detall
que si estàs en segon quin lloc
a l'Eliceu
exacte
potser sí
que no està bé
les senyores que estan parlant
d'aquesta cosa cultural
tu si veus un partit bo
de futbol
per la tele
veus més detalls
que si estàs en segon
que no
que si no estàs en camp
aquí està
aquí està
per bé que estiguis en un bon lloc
clar clar
perquè si no
al teu cantó
si hi ha alguna
no arribes
no arribes
jugada important
a vegades
la perds
molt bé
doncs ara toca
la història de Barcelona
que anem seguint
perquè mira
em va interessant
i a vosaltres
suposo que també
sempre va bé
saber una mica
de la nostra ciutat
encara que per nosaltres
el poble
però per la nostra ciutat
com ciutat
el Cap i Casal
és Barcelona
aquí tenim un passatge
d'aquest que diu
destruir per construir
i aleshores
ens explica la història
de la via a la lletana
ah clar
ara la volen tornar a destruir
que en dius ara?
avui tant
ja estan fent
maquetes i coses
però la part de baix
o la part de dalt?
de la part de baix
tocant el
però si és bastant ampla
sí bueno
des de la comissaria
cap avall
la plaça Antonio López
i tot allò
avui ho he sentit
de la televisió
aquesta no la sabia
i aquí el llibre
encara no ho diu això
no
com a centatge
ja m'explica
en el cicle XX
s'estrenaria Barcelona
amb una nova
gran innovació urbanística
havia endreçat
el creixement
de la ciutat
de cara a la muntanya
ara era necessari
abordar
una altra decisió
importantment
estratègica
diu
aquest projecte
va consistir
en unir
l'Eixample
i la Barcelona
tradicional
amb el port
punt transcendent
des d'un punt
de vista econòmic
per la vida
de la ciutat
la burguesia
amb negocis
al port
ho reclamava
i l'Ajuntament
va començar
a moure fils
per trobar
un pressupost
necessari
i en 1901
va començar
el consistori
i va decidir
que sí
que faria
una aliança
econòmica
amb el banco
hispano-colonial
i van començar
les obres
d'aquesta
via leietana
i l'obra
es veu que va ser
tan interessant
que inclús
van venir
Alfonso XIII
aquest
es desplaçaria
al març
de 1908
per assistir
al començament
d'aquestes obres
diu
i tot
que van fer
caure
fixeu-se bé
270 edificis
el consistori
no havia pensat
en un pla
alternatiu
per a les famílies
desallotjades
que van ser
més de 10.000 persones
els veïns
del barri
es van quedar
al carrer
pràcticament
sense res
d'un dia per l'altre
això va crear
un aire
de desolació
a la ciutat
i va causar
protestes
però no es van
organitzar gaire
i com ja havia
passat
amb l'Eixample
la construcció
del carrer
es va aprofitar
per resoldre
moltes
de les mancances
de la zona
com era el cas
del clavegaram
que això
quan fan un canvi
els canvis
a tothom
a tothom
molesten
jo recordo
i suposo
que vosaltres també
quan
els que som grans
ja ho vam veure
aquí que deuen
el rentapeus
la placeta aquesta
que hi ha davant
de l'Ajuntament
allà era un jardí
amb aquella mica de turó
i les protestes
que van haver-hi
que si no sé què
que si no sé quantes
doncs tu saps
la frescor
que té la gent
que es queda allà
dintre de la placeta
en el rentapeus
que li es diu
això
amb petites
endòcis
imagina't
i aleshores diu
esclar
per no llegir tot el lío
diu
que esclar
moltes
de les edificis
que hi havia
potser hi havia
alguns
que eren interessants
com per exemple
el convent
de Sant Joan
de Jerusalén
que aquest se'n va anar
en el qual
en aquest convent
estava
la tomba
de Pau Clarís
no?
però van bé uns altres
que sí que van
els van poder conservar
i van treure pedra per pedra
que es van portar
a un altre lloc
per tot una muntada
diu que aquests
diu
per exemple
diu així
les dependències
dels gremis
de Caldeders
i de Sabaters
es van reconstruir
a la plaça
de Felip Neri
i a la casa
clariana
de Padallàs
aquesta es va traslladar
a la plaça
del Rei
i van fer
van aprofitar
la vinentesa
per restaurar
aquest conjunt
monumental
la via
a la via
laietana
es van construir
els edificis
de les principals
corporacions
empresarials
catalanes
transponent
d'aquesta manera
a les necessitats
de negoci
que tenia
tota la burguesia
instal·lada
a l'Eixamble
alguns d'aquests
nous centres
de poder i riquesça
van ser
Foment
del Treball Nacional
construït
entre el 34
i el 36
la Caixa
de Pensions
ah clar
aquesta
ho dic
que ara
diu
que la tenen
que tocar
una mica més avall
una mica més avall
obra d'Enric
Senyer
i un estil
de tenir
l'estil
neogòtic
que va ser
molt bonic
i edificar
l'edifici
de l'arrendatària
de tabacs
de francès
guardià
i vial
que avui
és on està
Isenda
i la casa
de Lluís
Guarro
un edifici
projectat
per Puig i
Cadafalt
a 1922
per al propietari
de la fàbrica
del paper
Guarro
us et recordeu
que el paper
Guarro
teníem aquí
el senyor
sí
els Guarro
havien vingut
a l'escola Núria
ells tenien aquí
el que tenien
era una
una fàbrica
de teixits
i de paper
també no
de paper
no tinc notícia
però devien ser
realment
perquè jo
l'havia fet classe
amb un dels
molt macos
i les noies
el Marçal
sí
el Marçal
havíem anat
20 hores
a fer
anglès
se necessitaven
ganes
bueno
éramos más jóvenes
i jo
estava en mi casa
jo
tenia que baixar
jo me'n recordo
una vegada
trepitjar neu
per anar a classe
perquè bueno
aquí sabemos
quién es una gran estudiosa
no?
bueno
algun altre dia
us diré més coses
de Barcelona
i ara ens n'anem
aquells esperits
que populen
que també
que populen
per les
grandes ciudades
per les grandes ciudades
i aquí
és un esperit
alier
de Serrallonga
home
Serrallonga
diu
Joan Sali Ferrer
alias Serrallonga
ha estat
sens dubte
el bandoler
més famós
de la història
de Catalunya
segur
la simpatia
que despertava
la seva resistència
política
al centralisme
han contribuït
a forjar
al seu voltant
una llegenda
de noble
romàntic
i justicier
de Robin Hood
a la catalana
que poc
té a veure
amb el que era
la realitat
no?
i tant que no
diu
i en aquesta llegenda
és un poca vergonya
i en aquesta llegenda
però això passa
sempre
no?
ah sí
mira
no sé per què
les persones
així una mica
sortides de madre
tenen
moltíssims
adectes
un bon vivant
o un vivido
era de tot
de tot una mica
el que podia
però pobret
ja veureu
ja veureu
que us sembla
que uns dies
abans de ser detingut
Serra Llonga
estava una mica
deprimit
i el que va fer
va s'invocar
els esperits
dels seus avantpassats
i deia
nobles ascendents meus
veieu-me aquí
davant del vostre tribunal
sortiu dels vostres
sepulcres
embolcallats
amb els vostres
fúnebres sudaris
per llançar
sobre el meu cap
un anatema
si és que he estat
indigna del nom
que tots
habeu portat
amb glòria
sortiu
sí
un a un
tots alhora
per acusar-me aquí
us espera
tranquil
de consciència
d'un Joan
de Serra Llonga
això és un poema
de Joan de Serra Llonga
del Víctor Balaguer
i que posa
en noms d'aquest
això
diu
invocar els morts
i demanar judicis
sobre els actes terrenals
comporta
un cert riscos
i efectivament
a partir d'aquell dia
l'espectre
del pare
del bandoler
que no devia sentir-se
gaire satisfet
amb la vida
que duia
el seu fill
es dedicar
a assajar-lo
des de l'altre món
allà on
dirigísen
les passes
o la mirada
don Joan
no veia
sinó
l'ombra sinestra
del seu progenitor
i així
que tancava els ulls
intentant agafar
el son
se li presentava
el fantasma
tot
embolcallat
d'una llum
sobrenatural
i amb veu
cavernosa
i esguinçada
el turmentava
el turmentava
en mil
i un
de retrets
el 31 d'octubre
de 1633
serrallonga
fou detingut
pels soldats
del virrei
el bandoler
va posar resistència
i es va batre
ferotjament
però quan ja pensava
que la sort
li somreia
en un racó
de la sala
on tenia lloc
la batusa
va distingir
de cop i volta
la figura
espectral
del seu pare
que observava
amb mirada
furibunda
aquesta distracció
va ser suficient
per fer-li
perdre el control
de la situació
i els soldats
el van reduir
ràpidament
l'endemà
el van dur
a Barcelona
per interrogar-lo
i jutjar-lo
i diuen
que fins i tot
quan el tormentaven
per treure-li
els noms
dels seus
seqüessos
se li va
presentar
la sinestra
fantasma
i aquest
és el motiu
que cantés
de ple
i els traïs
a tots
se'l va
condemnar
a ser
assotat
desorellat
degullat
i esquarterat
i quan el portaven
sí, sí
i a més
això van portar
a terme
això de desorellat
és que li van tallar
les orelles
i quan el portaven
a justiciar
a cada cantonada
del Boirevall
que Boirevall
volia dir
la gent que anava
era al carrer Boire
i els portaven
per aquell carrer
que vol dir
res
una situació
molt
per la justiciar
sí
els ulls
ja apagats
de Joan
de Serrallonga
veien encara
l'espectre
ara triomfal
del pare
assenyalant-lo
i amb un dit
acusant-lo
no passeu
per aquí
no sigui casca
després que ens expliques
aquestes coses
no sé si
si anem molt molt directes
a fer el sopar
després veiem
el dilluns
al vespre
veiem nit i dia
amb la Clara
i amb aquelles coses
que surten
escolta'm
un queda completament
vacunat
posa una mica
de música
a fer el sopar
a fer el sopar
per gaudir
avui podrem gaudir
amb el brindis
de l'òpera
La Traviata
de Giuseppe Verdi
inspirada en l'obra
La dama de les camèlies
d'Alexander Dumas
Giuseppe Fortunino
Francesco Verdi
va néixer
a Roncole
a Itàlia
en una llar
força senzilla
una casa
d'apostes
d'apostes
de canviar els cavalls
no d'apostes
claro eh
els seus pares
es van donar
es van donar a compte
que el nen
era molt petit
i la seva inclinació
musical
molt gran
i li van comprar
una espineta
un clavicordi
petit
d'una sola corda
per cada to
més tard
va estudiar
amb l'organista
del seu poble
a qui a vegades
substituïa
passat el temps
es va traslladar
a Busseto
i per l'orquestra
d'aquesta ciutat
va composar
diverses obres
i finalment
una sinfonia
quan solament
tenia 15 anys
va marxar
a Milà
per a completar
estudis
però no va ser
admès a l'acadèmia
per la seva joventut
però va decidir
estudiar
pel seu compte
5 anys més tard
estrenava
Oberto
amb gran èxit
però la consegració
definitiva
com a compositor
d'òperes
va ser
el Nabucono
de Sort
i
el cor d'esclaus
de l'obra
va ser l'himne
dels italians
en la guerra
per a la seva
alliberació
del domini austríac
també va significar
la seva indiscutible
posició
a l'escala de Milà
la llista
de les seves òperes
és immensa
unes amb més èxit
i d'altres no tant
però
qui no coneix
almenys de nom
Hernani
Rigoletto
Il Trovatore
o La Traviata
i arriba als 50 anys
amb un
valo in mascare
i la força
del destino
ple d'èxits
i benestar econòmic
però no els trobava satisfet
i després de 13 anys
de tranquil·litat
sense composar
va fer un viatge
al Caire
i va composar
a Ida
amb una gran riquesa
orquestral
i colorit harmònic
que es va repetir
en el rèquim
composat
en memòria
de Manzoni
als 80 anys
va estrenant
la seva última òpera
Falstaff
però encara
va composar
algunes obres
sacres
que van ser estrenades
a París
l'any 1898
llarga i profitosa
vida musical
del gran
Giuseppe Verdi
escoltem
de l'Òpera
La Traviata
el seu
brindis
de l' Gun
de l'Äpe
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diana Frances Spencer, princesa de Gales.
Diana de Gales va néixer l'1 de juny de juliol de l'any 1961 en Althorm Hall, comptat de Northampton,
tercera filla del matrimoni d'Edward John Spencer i Frances Ruth Burke, amb dos familiars llunyans de la reina Isabel II.
quan tenia 8 anys va patir la mare va ser la mare va abandonar la mare va abandonar la família i la mare va abandonar la família i la va posar al pare una demanda de divorci, cosa que va ser una benverdadera desgràcia per Lord Spencer i els quatre fills del matrimoni que van quedar sota la tutela del pare.
Aquell mateix any, aquell mateix any, 1969, Diana es va veure obligada a assistir a la nova boda de la seva mare amb Peter Sean Kild, episodicament que va influir de manera absolutament negativa en la seva vida i que la va portar anys més tard a no acceptar el seu propi divorci
i divorci i divorci i divorci que va ser impulsat per la pròpia Isabel II.
Cinc anys més tard, el pare de Diana es va casar amb Rainer Carlen, filla de la novel·lista Barbara Carlen.
Aquest matrimoni no va ser en absolut del grat de la noieta.
i el seu germà petit Charlie, que van estar sempre molt units.
Van ser educats, des de ben petits, en un internat lluny dels pares i sotmesos a les rígides regles de l'ensenyament anglès.
Més tard, Diana va ser internada en el elitista col·legi de Wast Hall, al comtat de Kent, on no va poder acoplar-se a les normes del col·legi i el seu rendiment escolar va quedar un tan justet, ja que sempre aprovava amb més pena que glòria.
Diana va ser una nena tímida i encantadora, i d'adolescent una mica reservada i distant.
El pare, amb la finalitat que superés els seus petits traumes, la va enviar a un col·legi de Suïssa, on va aprendre francès.
Quan va acabar aquells estudis, inicia la primera feina, un jardí d'infància, en el barri Londinenc de Chelsea,
on treballa molt a gust, perquè li encanten els nens en un món descobert.
va haver d'anar a fer de cangur una temporada a casa d'uns amics de la família.
En aquest jardí d'infància, la van trobar els fotògrafs quan es feia públic el seu compromís amb el príncep Carles,
amb qui es coneixien des de ben petits, ja que el pare de Diana treballava en l'acord al servei de la reina Isabel.
Ella va estar convidada a la residència d'estiu, Valmoral, de la família Reial, al setembre de 1980.
Carles tenia 12 anys més que ella, i va quedar impressionat per la bellesa natural d'aquella noia de 18 anys.
L'idili de la parella va ser rapidíssim, i el 24 de febrer de 1981 es van comprometre oficialment.
Aquella rapidesa va fer sospitar a molts analistes polítics i a la premsa
que més que amor hi havia interessos d'estat per part d'en Carles,
ja que no s'entenia aquell, podríem dir, fletxazo amb la Diana, quan era públic i notori,
l'ardent relació que mantenia amb la Camilla Parker Bowles, ja des de principis dels anys 80.
70 vull dir. Ja feia molts anys que andaven enredaos.
80.
Durant molts anys es va especular amb el paper que la reina Isabel havia tingut en aquest entramat sentimental.
L'hereu de la corona es feia gran, i la seva mare li havia demanat moltes vegades
que es prengués la vida d'una manera més formal.
D'entre les candidats de la classe noble que va presentar el seu fill,
aquest va escollir sense dubte a la vella i jove Diana Spencer.
Els britànics, la jove, els va caure molt bé pel seu aire innocent,
i que a més a més treballava en un jardí d'infància,
una noia rosa, en figura de model, guapa, moderna i distingida,
ara que en realitat, a causa de la seva joventut i de la seva timidesa,
era indiscutible que no sabia allò que li venia a sobre.
Van passar els anys, i les circumstàncies van ser absolutament diferents.
Molt temps després, en una entrevista que li van fer a la BBC,
famosa entrevista que va donar la volta al món,
ella va confessar
Jo em vaig casar molt enamorada,
però el meu marit, el matrimoni va ser solament una pura qüestió d'estat.
Carles i Diana es van casar el 29 de juliol de 1981,
a la Catedral de Sant Pau de Londres.
El món, durant tota la cerimònia, va semblar que esperava,
ja que la televisió la va transmetre a nivell mundial.
Un conte de fades de l'època moderna s'havia fet realitat.
Ella portava un vestit de tall romàntic de la dissenyadora Elisabet Emmanuel,
que a nosaltres, personalment, ens va semblar massa romàntic,
massa roba, massa voltants,
volants, volants, molts volants, massa tot.
Ell, vestit de l'uniforme militar
i amb tot el que comporta un uniforme militar de príncep.
Després de la cerimònia, els nuvis van pujar amb una carrossa descoberta,
sent aclamats per gairebé més de dos milions de persones
que els esperaven als carrers del recorregut,
que va des de l'iglesia de Sant Pol al Palau de Buckingham.
Van ser convidats solament uns 1.200 comensals.
Solament.
Però en aquesta era, al principi, feliç d'un matrimoni que va trigar molt poc a fer aigües.
Diana va ser mare per dues vegades
i, degut al seu gran amor per les criatures,
va gaudir moltíssim de la seva maternitat,
la qual, a vegades, no podia atendre-la com ella hagués volgut
per les seves obligacions d'esposa de l'hereu de la corona,
obligacions que ella no va suportar massa bé
amb el desgast manifest de la seva sogra, la reina Isabel II.
Per altra banda, les relacions amb la premsa no van ser gaire agradables,
perquè sempre van buscar el costat obscur de Diana,
en moltes ocasions fomentant notícies difícils de confirmar.
El matrimoni solament semblava feliç en les fotos oficials,
on apareixíem com la parella ideal,
uns pares joves i atractius amb uns nens preciosos
que enamoraven els lectors en les revistes
o els espectadors a través de la pantalla del televisor.
De totes les incidències de la vida,
de la curta vida d'aquesta princesa,
que en principi semblava destinada a ser
la protagonista d'un conte de fades,
no cal que parlem amb detall,
ja que els mitjans de comunicació
ens van tenir informats fil per randa.
Aviat es va saber de la infidelitat constant
d'en Carlos amb la Camila,
des d'abans del matrimoni,
de les posteriors aventures de la Diana
com a venjança per la seva infidelitat.
I finalment arribem al moment,
l'any 1995,
en la famosa entrevista del periodista
Gilbert amb la Diana,
a la BBC amb la Diana,
com a resposta a una altra entrevista
feta anterior pel seu marit
en el que reconeixia el seu adulteri
i que va deixar ben clar
els britànics a qui era el dolent de la pel·lícula.
Ella va declarar
que en el seu matrimoni
sempre havien estat
tres.
Sí, sí, tres, tres, clar.
I moltes més consideracions que va explicar.
I moltes més consideracions
com aquella família política
havia estat amb ella.
Cruel i insensible.
I que mai no l'havien...
No s'havia molestat, la família.
La família.
A fer-li costat
en les seves depressions,
limitant-se a dir
que estava boja.
Perquè havia tingut
diferents intents de suïcidi.
Ja.
Per les seves depressions.
Era una noia feble.
Sí.
Dintre del que és la comuna.
Oh, clar, i que haguessis d'aguantar
tot el descaro del marit.
Ja m'explicaràs.
La princesa va assegurar
al periodista Gilbey
que mai no havia estat partidària
de la separació
ni tampoc del divorci
pel bé dels seus fills.
I aquí,
qui va parlar
va ser la reina Isabel.
Fins aquí hem arribat.
Estic tipa
de les trifulgues
d'aquesta parella.
Es va publicar
un comunicat clar
i contundent.
Després de considerar
l'actual situació,
la reina
ha remès
una carta
al príncep
i la princesa
expressant-los
que,
en la seva opinió,
és aconsellable
un imminent divorci.
Ho veiem detalls
tan econòmics
com d'altra mena.
Ella seguia
gaudint
del títol
de princesa
de Gales
per ser la mare
del príncep
hereu
Guillem.
Resumint,
el dia 28 d'agost
de 1996,
Carles
i Diana
de Gales
tornaven
a ser solters.
La premsa rosa,
per sempre més,
la va tenir
sota l'atenció
dels seus teleobjectius,
tant
que el seu fill
Guillem
li va recomanar
que marxés
del país
si realment
no podia
suportar
la pressió.
Van passar els mesos,
ella es va dedicar
a missions
qualitatives,
accions
contra la sida,
contra les mines
antipersones
i de moltes altres
accions
culturals.
I també
va ser,
va reanudar
la seva vida
social
i va trobar,
i va retrobar
a Dolly
al Fayet,
a qui
havia conegut
10 anys
abans
en un partit
d'Apolo
que aquest
va jugar
contra el príncep
Carles.
Aquest
encontre
va tenir
lloc
amb motiu
de la invitació
que el pare
de Dodi,
el propietari
dels magatzems
Harrods,
Mohammed
Al Fayet,
va fer-li
a la princesa
i els seus
fills
per una estada
en un castell
de Saint-Tropez
i després
un creuer
per la riviera
francesa.
Durant els 10 dies
que la princesa
va navegar
per aigües
del Mediterrani
va redescobrir
a Dodi
a qui
el seu pare
li havia encomanat
que li fes
d'anfitrió.
Va ser
un enamorament
mutu,
més assossegat
i més profund
d'un cavaller
de 41 anys
i d'una dama
de 36.
I va saltar
la xispa
una relació
que va finir
contra una columna
del pont
de l'Alma
de París
un 31 d'agost
de 1997
amb un terrible accident
fugint
dels fotògrafs.
Potser
una de les notes
que millor
reflecteix
la trajectòria
de la vida
de Diana
de Gales
va ser aquesta.
Va néixer
Lady
es va convertir
en princesa
i va morir
com una llegenda.
Que el proper
31 d'agost
d'aquest any
farà 20 anys
de la mort
d'aquesta princesa
estimada
i odiada
a parts iguals
però que mai
l'oblidarà
aquell
que va conèixer
la seva història.
Déu-n'hi-do
com passen els anys.
I tant, i tant.
20 anys.
20 anys.
Senyora.
Bé,
posem una mica
de música.
Música
Start spreading the news.

to my donkey
over here
above here
Bé,
New York, New York,
està molt bé
i qui no estaria
ara
a New York, New York?
però mira,
per compensar-ho
que ens parli
de salut
la Montse.
He trobat un article
que fa gràcia
perquè
després dels anys
que és de New York,
New York,
no.
No,
es veu que
la humanitat
no hi ha manera
que canviï,
sempre cau
en les mateixes trampes.
Diu,
lectures de verds,
verdes,
o sigui,
verdes.
Verdes com?
Com?
Verdes com verd
com la naturalitat.
No verd de picant,
no.
A més de voler salvar
el planeta,
és important saber
com fer-ho
i això
és el que ens expliquen
alguns llibres.
Ara que estem immersos
en un ajust
de l'economia global
que està molt a prop,
ara que sembla
que quasi tot
el que ens rodeja
necessita renovar-se
o reorientar-se,
pot ser un bon moment
per plantejar-se
el canvi personal.
Hi ha molts camins
i algunes obres
recomanades
que les descriuen.
Es tracta
d'una selecció
d'alguns llibres
que han ajudat
a canviar
el que escriu
aquest text
i que presenta
amb ànim
d'ajudar
a regenerar
altres apassionants
trobades.
Per suposat,
hi ha tanta creació
escrita
que això
és sol
una selecció
personal.
Des d'aquí
et desitjo
feliç
i combativa
les lectures
mentre somies
en un món
millor
per a tothom.
Amb els ulls
ben oberts
de George Richman
edicions
Baile del Sol.
L'autor
ens porta
a un viatge
per als somits
reals
dolguts
anhelats
i possibles
per animar-nos
a obrir els ulls
i emocionar-nos
amb els reptes
que tenim davant
i publicacions
radicals
com el de Jim
Merkel
Fundació Terra
Jim deixa
de vendre
material militar
quan es va
donar compte
que
Exxon Valdés
matava les costes
i la vida
d'Alaska.
Llavors
es va posar
a mesurar
l'impacte
ecològic
dels seus actes
i després
de viure
13 anys
fent
el menor
d'any
possible
al planeta
va començar
a escriure
un llibre
per als activistes
de totes edat
credo
i condicions
i amb ell
proposa
un canvi
radical
per recuperar
els valors
i per demostrar
lo simple
i lo bonic
que es pot
fer
per les accions
per construir
un planeta
sense
perdedors
el manual
per al
decreixement
de la
insostenibilitat
llibres
que són
per exemple
de José Manuel
Jiménez
Ediral Pamela
l'energia
del sol
amb aquest llibre
fruit de 12 anys
d'estudi
d'un treball
de l'autor
amb un acte
d'amor pedagògic
23 muntatges
simples
i també laboriosos
per unir-se
des del bricolage
hasta aquest viatge
còsmic
energètic
de fotons
que ens converteixen
en llum
i de la casa
cuna
de Michelle
Borger
i William McDonnell
editorial
McGraw-Hill
tot el que els humans
fem amb els nutrients
biològics
i tècnics
que surten
de la cuna
terra
per tornar
a ella
amb un alt valor
els autors
han realitzat
des de moquetes
fins a edificis
demostrant
així
que les coses
poden ser
matèria prima
d'alguna
una vegada
finalitzada
la vida útil
ah molt bé
em van pel dia
del llibre
ha estat molt bé
perquè no tot
ha de ser novel·la
i fantasia
de dures verdes
en relació
a la natura
ara que
és una idea
molt sui generis
perquè el senyor
Trump
ha tornat a donar
permís a foradar
a Alaska
o sigui
que
l'Obama
la senyora Obama
que havia fet
allò de la diesta
pels crios
perquè no
tot això
fora
que posin
tot el sucre
que vulguin
i tot
això no li interessa
armament
vendre armament
i he dit
moltes tonteries
sí
bastant
però mira
noi
és l'amo del món
o sigui
posa una mica
de música
que ens anirem
amb el temps
bona cara
a tu
no hi havia
ni mal
que fien anys dur
nosaltres no podem
canviar res
podríem ajudar
però no podem
canviar
home
clar
si fem una miqueta
tots
doncs mira
potser
comença
per no tirar papers
a terra
això
això ja és important
posa una mica
de música
Carles
sisplau
Bé
en pocs dies
hem gaudit
de diverses jornades
de festa
que molts
dels nostres
oients
han aprofitat
per fer
unes merescudes
minivacances
però
i qui té mascotes
a casa
i va
a un hotel
què?
cal dir
que no són
molts
d'aquests
establiments
els que tenen
lloc
o disposició
per atendre
clients
amb mascotes
també pensem
que potser
molts
dels nostres
oients
tenen un apartament
o van
a casa
de la família
però
els que no
gaudeixen
d'aquesta facilitat
es pregunten
amb qui
deixo
la meva mascota
bé
doncs
quan ens hem
de separar
d'un animal
de companyia
durant uns dies
surteix
un dubte
amb qui
deixar-lo
ha de ser
algú
que gaudeixi
tant de la confiança
de l'amo
com la de l'animal
ja que tots dos
han d'estar
tranquils
si no podem
deixar-lo
amb una persona
amiga
o un familiar
les alternatives
habituals
són una
residència
i un cuidador
quin és el millor
les dues
són bones opcions
però
són diferents
i ara que
aviat també
tornarem a tenir
un cap de setmana
llarg
doncs
aviam
què ens diu
aquest reportatge
del Llorenç
Sarraïma
que és veterinari
agafem
si agafem
una bona residència
ha de tenir
d'alguna manera
imprescindible
unes gàbies
i un espai
d'esbarjo
nets
i ben condicionats
personal
especialitzat
i atent
amb la cura
dels animals
i un servei
veterinari
les 24 hores
ja sigui
propi
o contractat
amb una clínica
externa
és freqüent
que estiguin
a les zones
perifèriques
de les ciutats
els cuidadors
d'animals
són persones
amants
dels mitjitos
que s'ofereixen
per cuidar-los
a casa seva
lògicament
ofereixen
una atenció
més personalitzada
i una estada
més semblant
a la de la pròpia
llar de l'animal
no acostumen
a tenir
més d'un gat
o un gos
cada vegada
és freqüent
que estiguin
dins del nucli urbà
i coneixin
algun veterinari
proper
al qual acudir
en cas necessari
però
on els podem trobar?
Hi ha llocs web
que agrupen dades
de contacte
de diferents
cuidadors
Montse
facilitem
facilitem
trobar
algú pròxim
que es pugui quedar
amb la nostra mascota
durant uns dies
una recerca
amb les paraules
clau
cuidadors
de gossos
gats
i rosegadors
ocells
ocells
etcètera
etcètera
ens donarà
diversos resultats
com sempre passa
a la xarxa
alguns d'aquests llocs
són molt bons
i en una situació
detallada
i referències
de cada persona
de la qual
ofereixen
les dades
altres llocs
en canvi
tot
no és igual
segueix
altres llocs
són menys fiables
són menys fiables
ara tu Lina
per tant
és important
contrastar
sempre la informació
que contenen
però un cop
trobat algú
que ho faci bé
els cuidadors
són
una bona opció
que genera confiança
tant a l'amo
com a l'animal
o sigui
que si trobem
una persona
que
s'encarregui d'ells
potser és preferible
aportar-la
a una residència
que és més
home
no podem dir impersonal
perquè són animals
però vale
no és tan fred
tan fred
jo podria fer propaganda
però no ho faig
no
què?
que et voldries quedar
amb un animalet?
no, no
la Cristina
se'n cuida
ho fa
ah
ho fa
molt bé
molt bé
molt bé
perquè és una
jo per mi
que té com un cert
té com un do
té com un do
la Cristina té un do
per als gossos
sí
perquè es condueix
oh sí
bueno
jo me'n recordo
el bu
que és gos
no, no
però tots
perquè el bu
era un gos
oh que guapo
que era
era el gos
més educat
de sa just
més educat
més guapo
més carinyós
sí
més carinyós
jo me'n recordo
que venia
de seguida
feia unes
unes carícies
i
que a vegades
l'havia de dir
prou
la veterinària
és molt amiga d'ella
i aleshores
va veure això
i a vegades
diu
escolta
és que
es necessita amb persones
això també li va bé
per fer una mica
d'increment
del pecunio
però a banda
li satisfà
sí
ella està molt contenta
perquè és que
disfruta molt
amb el gos
que tingui
però a més a més
l'educa
i després
l'orienta
al propietari
de com s'ha de portar
amb el gos
si el té dos o tres dies
ja ho veu
diu
però és que això
hauria de fer això
clar
no no
bé
fins la propera setmana
el dimecres
molt bona nit
encara que
encara hi ha llum de dia
i
si és en dissabte
molt bon dia
senyores
senyors
a tots
moltes gràcies
per haver-nos escoltat
i
fins la propera
adeu-siau guapos
adeu-siau
Bona tarda