Seixanta i més.
Avui és dimecres, dia 20 de juny de l'any 2012. Comença el solstici d'estiu i és la festivitat de Santa Florentina de Cartagena. Que l'estiu ha arribat està claríssim.
Aquesta matinada, aquesta matinada. Sí, sí, sí, però ara són les 8 i 6 minuts del vespre i un raig de sol ens il·lumina aquí la tarda. Estem en plena... Què va, la posta de sol. Clar, no podem dir ni bona nit i això de vespre tampoc, perquè amb aquest sol tan resplendent, imagina't. Com si fos mitja tarda. I portem ja 172 dies d'aquest any de traspàs i ens en queden 194 per finalitzar l'any.
Encetem, doncs, el solstici d'estiu. Aquesta matinada. Aquesta matinada. Recordem que el solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol aconsegueix la màxima declinació o distància angular respecte a l'equador celeste. En el solstici d'estiu, el sol es troba en posició més al nord, és a dir, sobre el tròpic de càncer. Mentre que el solstici d'hivern, el sol és més al sud,
sobre el tròpic de Capricorn, coincidint sempre entre els dies 20 i 21, del mes de juny al d'estiu i del mes de desembre al d'hivern. I avui també és el dia de Sant Silveri, Sant Macari i Santa Benigna. Felicitats a totes i a tots els qui celebreu avui el vostre sant aniversari i, sobretot, molt bon estiu a tothom, que avui comença. Ah, sí, mateix. Ai, una coseta, com que aquests sants d'avui...
No n'hi ha gaires que es diguin aquests noms. Potser que felicitem els lluïsos i lluïses. Demà, demà. Demà és el seu sant. I estic segur que hi ha molts més lluïsos que me caris. Segur. Mira, només aquí a la ràdio, Lluís Domènech, Lluís Segura, i molts més, i molts més. I molts més. Lluïses, o sigui, lluïsos i lluïses, a més, és un nom molt maco. És un nom molt maco, sí. Doncs felicitats a totes i a tots. Us saludem des d'aquí, a Ràdio d'Esvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just en directe.
Des de 60 i més a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans o de qualsevol edat que ens vulgueu escoltar. Molt benvinguts, oients d'Esvernians, seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio. Estem amb vosaltres i, si voleu, ens podeu trucar aquí a Ràdio d'Esvern al 93 372
36-61. I ara recordarem alguns esdeveniments que van succeir tal dia com avui. El dia 20 de juny de l'any 1705 a Gènova, en el marc de la guerra de successió, Antoni de Peguera, en nom de Catalunya, i Midford Crow, en nom de la reina Anna d'Anglaterra, signen el pacte pel qual els anglesos donen suport als catalans partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria.
Interessant personatge en Carles d'Àustria. Va ser pretendent al tron de la monarquia hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya, dels regnes d'Aragó i València, del regne de Ses Mallorques i els de Sicília i Sardenya, territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III entre 1706 i 1720. I encara ens hem descuidat Nàpols
on si heu visitat Nàples, veureu que allà hi ha l'empremta de quan Carles d'Àustria va passar per allà. O sigui que va arribar a un punt que aquests regnes dominaven un munt de territoris. Un munt, un munt. I d'un rei passem a un famós compositor, ja que el 20 de juny de l'any 1908 moria al carrer Alcalá de Madrid Federico Chueca. Va ser al costat de Ruperto Chapí, un dels creadors del género chico, subgènere de la Sarzuela.
La seva intuïció i gràcia per la melodia ens ha deixat obres com La Gran Via, Agua, Azucarillos y Aguardiente, L'Alegria de la Huerta o La Plaza de Anton Martín. Descrita queda per sempre amb la seva música allò que molts anomenen l'Alma del Viejo Madrid. Doncs bé, a veure si trobem i podem escoltar L'Alegria de la Huerta. L'Alegria de la Huerta
Bona nit.
Bé, ja ens fa goig i ganes de marcar el pas darrere d'aquesta música tan marxosa, no? Sí, sí, molt bé, molt bé. I a cabés estic segur que molts ciutadans l'han pogut veure recentment en Antologia de la Zarzuela, fa qüestió d'un parell de mesos al Teatre Victòria de Barcelona. Sí, sí. Un any després, el 20 de juny de 1909, naixia un dels grans actors de l'època daurada de Hollywood, l'inolvidable Errol Flint.
Va destacar com a bargan romàntic tant a les seves pel·lícules com en el seu estil de vida, ja que diuen que era bevedor, faldiller i amant de festes salvatges. Nascut a Tasmània, Austràlia, va ser un pèssim estudiant, expulsat de diverses escoles. L'any 1933...
va migrar a Gran Bretanya i va provar sort en el món de la faràndula. Físicament agraciat i amb una bona dicció, ben aviat es va fer un lloc al teatre, fins que el va descobrir un representant de la Warner, que va ser la productora americana que el va fer mundialment famós. Protagonista de pel·lícules com El Falcó del Mar, Les aventures de Robin Hood o El Capità Blut, ha deixat gravat per sempre el seu estil únic.
Tornem a la monarquia, en aquest cas d'un rei a l'exili, ja que el 20 de juny de l'any 1913 va néixer al Palau Reial de la Granja de Sant Ildefonso, de Segòvia, Juan de Borbón i Patenberg. Com a fill del rei Alfons XIII li hauria tocat regnar com a Joan III d'Espanya. Va ser el cap de la Casa Reial des del 15 de gener de 1941 fins al 14 de maig
de 1977, data en què va renunciar oficialment dels seus drets com a rei a favor del seu fill, Joan Carles I. Això ho tenim ben present, eh? Sí, això ja és de la nostra època. Són coses ja que recordem de memòria. Sí, sí. I ja saben, si alguna data de vegades ens equivoquem, ens truqueu i ens rectifiqueu. Oi tant. Jo també hi era i va ser aquesta data exacta, i ens ho dieu.
Tornem al nostre país, ja que el 20 de juny de l'any 1931, a la vall de Núria, a Caralps, al Ripollès, la ponència redactora de l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, presidida per Jaume Carné, enllestia la feina. Va ser el primer estatut d'autonomia de caire sobiranista, anomenat també Estatut de Núria, impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià,
i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. Defineix Catalunya com un estat dins la República Federal Espanyola pretensió que no fou ben vista pel govern de Madrid. Cosa rara. I tant, això gairebé sempre, ja hi som fets. I de nou passem al teatre perquè el dia 20 de juny de l'any 1940 naixia a l'Eixample de Barcelona el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet.
ens trobem davant d'un escriptor de gran inventiva. Benetti Jornet va estudiar Filologia Romànica i va ser professor de Literatura Dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona entre 1974 i 1981. Les seves primeres obres s'inscriuen en els postulats del realisme històric. Una vella coneguda olor, berenava-ho a les fosques o revolta de bruixes, són algunes de les més representades.
Benet i Jornet és també molt popular com a guionista de sèries de televisió. Laberint d'Ombres, El cor de la ciutat, Vendalpla o Amaren tiempos revueltos.
són alguns dels seus grans rècords d'audiència. Per cert, Amaren Tiempo Revueltos encara segueix. Encara, encara és. Encara segueix en emissió amb centenars de capítols, en penso ja que porta. Sí, sí, sí, sí, molts, moltíssims. I per cert, Bernàveu a les Fosques, no, Bernàveu a les Fosques, perdó, una vella coneguda olor, l'hem pogut veure fa poc al Teatre Nacional de Catalunya. Sí, és veritat. Protagonitzat per Mercè Arànega i altres actors i actrius.
Una obra esplèndida, que ens porta a aquells patis d'interiors de l'Eixample, i d'altres barris de Barcelona. Però a l'Eixample els patis interiors són molt macos. I tothom es comunicava a través de les aixides. I tothom es coneixia a través de les aixides. A través de les aixides hi ha històries d'amor, de gelosia, de xafarderia... De tot, de tot. De tothom com es comunica a través dels balcons, aleshores que la gent escoltava la ràdio. I a més és molt curiós que en aquesta obra surten, són protagonistes dels serials radiofònics...
Una cosa que sempre l'ha motivat amb Enet i Jornet, tant per comentar-los en el teatre com per ser... Com per realitzar-los, per escriure's el temps bé. Creador d'autèntics colabrots de gran èxit. No, però són... És que a mi la paraula colabrot la trobo una mica pejorativa. No, ja hem dit sèries de televisió. Pejorativa no, és una forma casolana, col·loquial de dir-ho. Sí, però és lletja, no m'agrada gaire. És col·loquial de dir-ho? Sí. Jo li dic sempre sèries de televisió. Però a mi se m'ha quedat colabrot perquè el personatge xinxant...
Sempre els dius culebrot i sempre diu... La Missae, que és la seva mà, diu sempre estàs enganxada als culebrots. Sembla una mica pejoratiu, però és una manera col·lopial, simpàtica. Bé, és la traducció directa de culebrones. Però que els culebrones són molt culebrones. I els nostres, potser és perquè són els nostres i a mi m'agraden més, no tenen aquest sentit del culebron. Perquè estan molt ben escrits i ben interpretats. Bé, posem una mica de música.
Fins demà!
I de la televisió i el teatre tornem al cinema, ja que el 20 de juny de l'any 1967 naixia a Honolulu, es diu Honolulu o Honolulu? Honolulu. Honolulu, a Austràlia, l'excel·lent actriu Nicole Kidman. Filla de científics, ella es va decantar ben aviat pel teatre i la dansa. Als 14 anys va debutar als escenaris i molt aviat també va protagonitzar prestigioses pel·lícules.
La recordem a Moulin Rouge, tot per un somni, i les dones perfectes, entre moltes altres. Només un any després, el 20 de juny de 1968, neixia un altre interessant personatge del món del cinema, el director, productor i guionista Robert Rodríguez. De ben petit, el seu barri natal de Sant Antonio, a Texas, ja mostrà interès en la creació de dibuixos animats i còmics. Un cop es va posar darrere la càmera,
aviat es va fer un nom dins el cinema independent. En pel·lícules com El mariachi, Desesperado o Abierto hasta el Amaneter, ens ha mostrat fins on pot arribar el seu corrosiu humor negre. I força, eh? És un cine trepidant. Sí, sí, sí. Hi ha un sentit de l'humor formidable. Desesperado, si no recordo malament, la protagonitzava Antonio Banderas.
I del cinema passem a la política, tot recordant que un 20 de juny de l'any 1973, Juan Domingo Perón retornava definitivament a Argentina. Greus enfrontaments entre simpatitzants i detractors van frustrar la rebuda en una de les concentracions populars més gran que ha tingut lloc en aquell país. Deu anys després, el nostre país, el 20 de juny de l'any 1983, va tenir lloc la primera emissió de Catalunya Ràdio.
pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya. En més de 25 anys de programació, és l'emissora més escoltada arreu del país. Grans noms de la ràdio com Antoni Bassas, Manel Fuentes, Sílvia Coppola o Pere Escobar, entre molts d'altres,
han aconseguit una manera de fer ràdio moderna i atractiva. Doncs felicitats a tots els que participeu i escolteu Catalunya Ràdio. Escoltem, millor dit, Catalunya Ràdio, perquè avui és l'aniversari d'aquesta magnífica emissora. I posant-nos ja el 20 de juny de l'any 2002, vam viure una vaga general contra la política econòmica del govern espanyol. O sigui que el 2002 ja anàvem malament amb això de l'economia.
Malauradament, el problema econòmic ha anat a pitjor i les vagues i protestes s'han succeït amb diversa intensitat els darrers deu anys. De moment, però, sembla que, aferrats a l'euro, encara resistim. Resistim, resistim. I pels que ens hi escolteu el dissabte, dia 23 de juny, festivitat de Sant Fèlix i Revella de Sant Joan, recordem alguns dels fets que van succeir en aquella data després d'escoltar un pel·let de música.
Fins demà!
From the sand You made a vow
El dia 23 de juny de l'any 1889 neix a Bolsoi, a Odessa, l'escriptora Anna Aishmatova, considerada una de les figures més representatives de la poesia de l'edat de plata de la literatura russa. Ha estat traduïda gairebé tots els idiomes i els seus versos resulten molt expressius tant en català com en castellà. En llegirem algun al final del programa.
El 23 de juny de l'any 1894 es funda a París el Comitè Olímpic Internacional. I el 23 de juny del 1987 a Reus es crea la Societat del Tranví Econòmic de Reus a Salou. El 23 de juny de 1931 a Barcelona s'hi publica el primer número del Semanari Satíric
El ve negre. Preciós, eh? Si teniu ocasió de consultar-lo, tant als argius del Museu d'Història de Catalunya com a la Biblioteca Nacional de Madrid, hi ha uns dibuixos del ve negre que són una autèntica meravella. Molt bons. I el 23 de juny del 1952, els diaris es feien ressò del terrible bombardeig que va sotmetre a Corea del Nord l'exèrcit dels Estats Units. El 23 de juny de 1993, a Lausana, a Suïssa,
Joan Antoni Samarang inaugura el Museu Olímpic. Recordem, finalment, que el 23 de juny de l'any 2011 moria a Beverly Hills, a Califòrnia, el popular actor Peter Falk.
Tot i haver treballat en moltes pel·lícules i obres de teatre, sempre el recordarem com el Tinent Colombo, el personatge de la sèrie de televisió que el va fer famós. Amb la seva gabardina deteriorada. Deteriorada, plena d'ataques, un gos que és mig tonto. I la seva millada estràvica és que va crear un personatge que, a més, quan feia altres pel·lícules, seguia es veient el Tinent Colombo. El va marcar de per vida. Sí, sí. Me'n recordo que l'any passat ja vam fer una miqueta de
d'estudi sobre aquest personatge que va ser molt important a la televisió, sobretot, i també al cine, a Norteamérica.
Sí, sí, sí. I abans de fer aquest personatge havia fet una diversitat de papers en el teatre molt variat. Sí, era molt bon actor. A més, és molt curiós, ja ho llegim sempre, i sempre les dates que trobem de tots els grans actors de cine, gairebé tots han començat el teatre, la ràdio i el doblatge. I quan s'han foguejat els escenaris, aleshores sempre algú els ha descobert o s'han presentat a un càstic. Sí, pel cine, però ells sempre recorden amb nostàlgia, si no tornen,
el seu temps al teatre. A més, hi ha actors de cinema que no han deixat mai de fer teatre en la seva vida. Molts. Molta gent de Hollywood, passa que aquí no els veiem, però que de tant en tant deixen de fer cine i se'n van a muntar una obra de teatre a Broadway o on sigui. Necessiten l'escalf directe del públic. Sí, del públic. Diu que és molt diferent notar que aquella persona està allà i està amb tu
que amb la fredor de les càmeres, que no veus més que llum, i, clar, tornes a repetir l'escena al teatre, no es pot tornar a repetir fins al dia següent que la tornes a representar. Ui, ara que parlem de teatre...
he llegit que en el Teatre Lliure han prorrogat de nou Els Jugadors, aquesta obra magnífica del Pau Miró, fins al dia 1 de juliol. Encara teniu temps d'anar a veure-la. És realment apassionant, divertida, interessant, ben feta, vull dir, és un prodigi. Ja, és un bon senyal.
Que s'hagi prorrogat. Que s'ha prorrogat dues vegades. Sí, la qual cosa vol dir que la gent li interessa i va veure-la. Molt, molt. I jo crec que els grans èxits, això ja ho ha comentat també la Maica Dueñas, però els grans èxits d'aquesta temporada teatral...
Han estat, sens dubte, agost, que la fan també prorrogada encara al Nacional de Catalunya, els incendis, que va fer aquesta gran creació de la Clara Segura... Que la tornaran a representar. Que la tornaran a representar també, perquè es va quedar molta gent sense poder-la veure, i aquesta, els jugadors. O sigui, han estat tres obres que han desbordat totes les previsions. Sí, sí. Tot seguit, parlarem una mica de la Rebella de Sant Joan i el sentit que té aquesta festa per al nostre país, a més de felicitar els joans i joanes
un dels noms que més abunda entre nosaltres. D'aquests sí que no t'escapes, que et felicitem, eh? Que de Santa Joana d'Arc ja te'n vas escapar. Vas dir que aquella no et tocava. No, no, aquella no. Però aquesta sí que et toca. Per tant, de rebella i a celebrar-ho. Moltes felicitats a tothom que ens escolti i moltes gràcies per felicitar-me, Pere. Clar que sí. No sense abans recordar que avui, fa 25 anys de la mort de Joan Fuster, l'escriptor valencià popularment reconegut
per ser l'autor de l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, per cert. Bé, posem música. A la taverna de Mallol s'hi riu i plegueja. A la taverna de Mallol molts hi entran.
A la taverna d'en Mallol s'hi veu i s'hi juga. A la taverna d'en Mallol dels diners que hi entren no se'n torna un sol. Bé, estàvem escoltant el Josep, el nostre Josep.
Bé. Josep Carreras, la taverna del Major. La taverna del Major, sí. Bé, Rebella de Sant Joan, tradició i patriotisme. El dissabte vinent, dia 23 de juny de 2012, com ja hem dit, és la Rebella de Sant Joan i el Centre d'Estudis Sant Justencs dona suport i col·labora amb dos actes populars que se celebraran aquí a Sant Just i que tenen un marcateix de tradició i patriotisme.
Plantem la senyera a la penya del Moro. Es col·locarà una senyera a la penya del Moro de forma permanent i serà visible des de la major part del municipi. A dos quarts de deu del matí, sortida des de Can Ginestar. A les onze, hissada de la bandera, lectura d'un manifest i cant de la senyera. A dos quarts de dotze, el coll de Can Solanes, castellers, dracs,
Gegants, actuació de l'Orfeó Enric Morera i la ballada de Sardanes. O sigui, un matí complet, a dos quarts d'una s'acaba l'acte i aleshores al vespre hi ha l'acte següent. La flama del Canigó. A les 9 del vespre, arribada de la flama del Canigó a la carretera reial amb doctor Rivalta.
A les 9 i 15 minuts, recorregut pel municipi fins a arribar al Parc Canigó. 9 i 5, eh? Ah, i 5, les 9 i 5. I a 3 quarts de 10 de la nit, arribar al Parc del Canigó. Tot seguit, lectura del manifest per part de Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Manifest o proclama, també li diuen proclama. És tot un acte patriòtic, eh? I a les 10 de la nit, encesa de la foguera. I a continuació...
ballada de capgrossos de la colla gigantera. Doncs us hi esperem. I després, això ja veieu que s'acaba aviat, i aleshores ja podeu anar de rebetlla tota la nit. Això, menjar coca, beure cava, i fer acudits, i cantar, i brincar, i ballar, que és el que toca, amb una rebetlla. El que toca per aquesta data, sí, sí. Molt bé. Posem una mica de música.
Fins demà!
Com hem dit abans, la nit de Sant Joan és la festivitat que estrena l'estiu. Nova estació en la qual la calor, igual que el foc de les fogueres, ens dona una benvinguda ben calorosa. Aquesta festa és molt celebrada aquí a Catalunya. És la nit més curta de l'any i s'ha de gaudir un any rere l'altre. Va haver un temps en què les festes dels pobles al llarg de la nit
Les fogueres s'omplien de gent ballant amb la creença de treure tota mena de genis. En aquesta data tan assenyalada es celebrava el solstici d'estiu, la nit més curta de l'any. Els orígens dels rituals d'aquesta nit a Europa tenen les seves arrels en el poble cèl·ltic. Els sacerdots celtes s'encarregaven de dur a terme els rituals de veneració del foc.
representant a la terra del Déu Sol. Aleshores, elements naturals, com fustes i troncs, eren cremats al llarg de diverses nits, tot seguint les cendres eren utilitzades com a dob pels seus camps, amb la creença que aquest fertilitzant sagrat els donaria bones collites. El foc era considerat un element purificador, amb la facultat d'arruixar el llamp
o les tempestes. La tradició de les fogueres de Sant Joan continua molt arrelada a les nostres terres i avui dia encara hi ha un gran nombre de llocs en els que es poden veure de ben lluny. A l'actualitat, els costums han evolucionat i les creences de foc purificador també. Però tal i com deien molts autors de l'antiguitat, es continuen amb algunes pràctiques que ja es feien, tal com saltar sobre les fogueres, trepitjar les cendres encara calentes...
o ballar al voltant d'elles. Aquesta és potser la part que més ens agrada, de ben segur que la més saborosa. La festa dolça, en la vigília de Sant Joan, el 23 de juny. Després de sopar, es fa una llarga sobretaula en la que les coques omplen les taules i els petards donen la nota més sonora de la nit. Aquest costum ha estat vinculat a Catalunya des de fa
festes i molts segles al calendari dolç. Fa un temps, les coques que es consumien eren rodones, amb un forat al mig, recordant la forma del sol. Es feien a casa i es portaven als forners perquè les coguessin, fetes amb pasta adobada ensucrada i amb pinyons. Hi havia la costum de menjar-les en companyonia, fins que al segle XIX varen obrir les primeres pastisseries.
Aleshores, la recepta es va endolcir amb les cideres i d'altres fruites confitades. A l'actualitat es fan diverses coques de crema, de llardons, farcides de cabell d'àngel, de nata... Per Sant Pere i per Sant Jaume també és costum consumir aquests postres...
Bé, com que Sant Jaume ja ens agafarà de vacances, haurem de felicitar els Jaumes en ventilació, no? Sí, i els Peres també. També, també, també. Ah, sí, perquè ja haurem... Em sembla que acabem temporada la setmana que ve, no? Doncs bé, serà potser la rebella de Sant Pere.
La Rebella de Sant Pere. Sí, no, dos dies abans de Sant Pere. Dos dies abans, si el proper programa és el 27, si no ens hem escapat abans de vacances. Això mateix, si ens anàvem de vacances, potser que ens acomiadéssim avui. Bé, posem una mica de música, sisplau.
Bona nit.
Bé, sí, sí, digues el títol com dius. Sí que volíem anomenar la travessa de l'Urdal, parlar-ne una mica. Sí, ja que estem parlant de vacances, són itineraris que ens recomana la revista Descobrir. I sobretot els que sabem que esteu molt en forma de caminar. Em sembla que no és el cas de la Joana. Sí, però no és molt, molt... No, ja ho veureu.
Alternant el pas per boscos i conreus en els quals predominen siderers, entre les poblacions de Vegas i Viladecans es pot fer un interessant recorregut que ens portarà a conèixer el patrimoni natural de les serres de l'Urdal. Veurem que Urdal es caracteritza per una gran varietat geològica, amb pedra calcària, el vermell dels conglomerats i el negre de les pissarres.
El recorregut és d'uns 15 quilòmetres. No sé si estem tu i jo per fer 15 quilòmetres. No, no, no, jo no. Tu no sé, però jo no. Jo tampoc. Diu, i si no pareu, els podeu fer en 4 hores. Ah, Déu-n'hi-do. Jo, si no paro en 4 hores de camí, estic segur que faig figa als 200 metres. Jo ni als 200 metres. Si porteu prismàtics, l'observació d'ocells i altres espècies de fauna farciran la vostra excursió. O sigui que us la recomanem.
Si esteu en forma física, ja heu sentit que... Sí, sí, hi ha molt jove i molta persona mitjanament d'edat que també ho fan, això. I tant, que sí. Bé, i després, si no, més la pulpet, el perfum d'un jardí. A tocar a Sant Feliu de Llobregat, això sí, ja ho tenim més a la vora. Sí, és aquí mateix. I formant part dels termes de Sant Just d'Esvern i Sant Joan d'Espí,
L'espai verd de Torreblanca, això sí, això està aquí mateix, no m'heu de traspassar la carretera, anar cap al parc de Torreblanca, ja es trobareu a aquest parc central dels tres municipis. La història d'aquest parc, el de Torreblanca, ens parla dels canvis experimentats per una de les finques agrícoles més notables del Baix Llobregat, des dels seus orígens en l'edat mitjana fins a arribar a convertir-se en l'actual espai. El Conreu de Roses, una de les principals activitats tradicionals de la finca,
n'és un referent. Als prats de la part baixa s'alternen diferents varietats de rosers amb peus joves d'arbres que els ombregen. L'Associació d'Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat, per difondre el coneixement de la rosa, se n'ocupa del cultiu d'una part dels rosers. Aneu-hi! Gaudireu d'un magnífic jardí romàntic de final del segle XIX, un jardí perfumat i que omplirà els vostres ulls
d'uns colors fabulosos. Molt bé, eh? Molt bé, molt bé. O sigui que val la pena que hi anem i ara posarem una mica de música per descansar d'aquesta caminata de quatre hores.
que bella cosa anna iurnata e sole, n'aria serena dopo una tempesta, dell'aria fresca fa,
Que bella cosa, no hi ha una cassure Escoltàvem el Jaume Aragall. Certament, sí, sí. Bé, i ara hem de fer un... ens fem resolt d'un trist contegement que hem sabut avui. Sí, ja ho han dit a tots els mitjans, però a nosaltres també ens afecta, perquè com que l'hem llegit i ens agrada molt la seva obra, doncs ho hem de dir.
Ahir ens va deixar Emili Teixidor. Emili Teixidor i Vila de Cas, nascut a Roda de Ter el 22 de desembre de 1993 i que va morir ahir, el 19 de juny, fou autor, com saben, de novel·les com L'ocell de foc, un dels clàssics de la literatura juvenil catalana i pa negra que fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga.
Emili Teixidor va néixer el 22 de desembre, com hem dit, de 1933, a la població de Roda de Ter, a Osona. Va estudiar Dret, Filosofia i Lletres, Periodisme i Magisteri i esdevingué durant anys professor d'institut. En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí Pol a l'Escola Unitària del Poble amb el qual va iniciar una amistat que perdurà al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics
que es van aficionar a la literatura i van formar la penya Verdaguer, entre els quals hi havia també Martí i Pol. En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d'Osona i, posteriorment, va fundar amb altres companys l'escola Patmos a Barcelona l'any 1958, la qual va dirigir
entre 1958 i 1975. I és precisament en aquesta escola Panmos, on hem vist aquesta tarda el reportatge per televisió, d'on se li fa allà un acte... Un homenatge. Un homenatge. Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada de 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps, va fer de mestre i escriptor a la vegada. Als anys 1970...
Va participar en algunes revistes com Cavallfort, Tretze Vents i Ori Flama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col·laborar en publicacions periòdiques com El Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País. També va escriure guions per ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rossinyol. Es va traslladar a Viure a París...
on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d'editor. Al llarg de la seva trajectòria professional, rebé molts premis literaris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. El 23 de febrer del 2012, fou reconegut com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic,
Primera distinció d'aquest tipus que oferia el centre universitari. Va morir ahir, 19 de juny del 2012, als 78 anys d'edat a causa d'un càncer. Descansi en pau.
Bona nit.
Bé, hem rebut ja la revista La Vall d'Avers. És un, com sempre, cada cop es millora. I amb una portada preciosa perquè venen les dues grans actrius que tenim en aquest poble. Les dues nenes del poble. Nenes...
Nenes, nenes, és igual. Que s'han convertit en dues senyores actrius, ja. Dues actrius magnífiques. Joveníssimes, que desprenen molta alegria, que tenen una gran capacitat per la comèdia, la farsa i la tragèdia, i que són unes actrius esplèndides. Bé, farem una miqueta de recull d'aquestes entrevistes que els hi han fet i aquests semblants, i diu... La Marta Domingo i Quintana i la Clara Segure i Crespo, dos talents de casa...
que han fet una carrera professional de pes. La Vall d'Avers les va entrevistar als inicis quan tot just sortien de l'ou de l'Institut del Teatre. 14 anys després per la Clara i 16 per la Marta, tornem a reunir-nos per mirar enrere i conèixer les actrius en què s'han convertit. Juntes formen un bon tàndem. Les hem vistes actuar sota la direcció de Joel Joan a la sèrie Porca Misèria,
A l'espectacle queda té, com la Copla, dirigit per l'Àngel Llàcer, Jordi Dandín, per Oriol Brogi, i algun dia potser ens sorprenen amb un altre projecte en comú. L'estiu passat vam fer un curs intensiu de teatre Sant Just. A la vida real s'avenen d'allò més bé. D'aquí ve el títol que li han posat al reportatge de Casa i Benvingudes.
Quan s'ajunten, tots són bromes i riures, i si els demanes una virtut de l'altra, coincideixen, el sentit de l'humor. Bé, a l'encapçalament, a l'entrevista a la Clara, diu així. Vull estar a tot arreu i no deixar-me perdre res. La Clara és d'aquelles actrius que vibren en escena i l'espectador amb ella.
emociona amb la tragèdia i arrenca una rialla sincera quan fa comèdia. Això ho hem pogut comprovar, ara ben recentment, amb l'obra Incendis, fins a quin punt ens va arribar a commoure. A més, tres hores i mitja a l'escenari. S'ha de tenir una fusta d'actriu per fer això extraordinària. Diu, aquesta cosa, més ditxeratxera, en ve de la iaia Catalina, una dona que si hagués pogut triar hauria cantat el Molino.
S'enjustenca de tota la vida. Va ser alumna i professora de teatre a l'Escola Montseny i recorda com va aprendre dels festivals de dansa de la Marta Roig el seu primer contacte amb l'escenari. Qui ho hauria dit llavors que reencarnaria les grans figures de les tragèdies gregues, Antígona i Electra, o que comportaria la gran pantalla amb Javier Bardem a mar adentro, o que ens...
presentés una comèdia tan deliciosa com va fer al costat de Carlos Cuevas, el biel davant del Pla. O sigui, l'hem vist... En tots els genes. En tots els, com diria aquel, los palos del teatre. De tot, de tot. L'hem vist al costat del Bruno Oro fent farça desvergonyida i descarada, ratllant el Bodevil i el xou més estrident. Vull dir, però...
O sigui que abarca tot l'arc del que pot interpretar una actriu. Sí. Recentment l'hem vist abrodar, com dèiem, el paper que tornarà el Romea per Nadal. No us la perdeu. Molta gent es va quedar sense poder-la veure.
I a més, alguns la vam veure des de bastant lluny, perquè el fet que l'obra estigués muntada a baix a la platea, damunt de sorra, damunt de terra, que a més venia bé per aquelles escenes dels enterraments i totes aquelles coses, però en canvi ens va obligar que els espectadors estiguin penjats a dalt i de molt lluny, excepte alguns que van tenir la sort de poder... Col·locar-se-la a prop.
van trobar una entrada propera. O sigui, que haurem d'estar a la White per poder-la veure més de la vora. Sí, actualment roda la nova pel·lícula de Marc Oll.
O sigui que aquest ha estat l'extracte de la Clara. Sí, compreu la Vall de Ver si no la teniu, perquè aquí ho llegim només a la introducció, però després veu unes entrevistes fabuloses, tant d'una com l'altra. I venen, a més, una fotografia preciosa dels incendis amb la Clara Segura i de la Marta Domingo, veu una d'aquelles escenes tan intenses
que va fer amb aquella obra que va protagonitzar el Teatre Romea, dirigida per Calixto Beito, que la deuen recordar també, que es titulava Plataforma al costat de Juan Echanove. Bé, ella diu, ja m'agradava ser actriu sense saber de què anava. Quan la Marta entra en escena, tots els ulls es posen en ella. De veu poderosa i somriure contagiós, l'hem vista conquistar la televisió a sèries com El cor de la ciutat,
Porca misèria, Sagrada família i ara en una aparició molt recent a Cubala, Moreno i Manchón. A l'escenari, aquest hivern ha estat Nerissa a la versió contemporània del Mercador de Venècia al Teatre Nacional de Catalunya. I abans l'havíem vista a Germanes, que fa de Carol López, a Plataforma i a Tirant lo Blanc, de Calixto Beito.
o a principis d'hivern a Quartet, d'en Jordi Prà. De Sant Just de tota la vida, estudia a l'escola de l'Ateneu i trepitja escenari amb les corals i amb la Marta Roig. La passió pel teatre li ve de família. La meva àvia Francesca Cortés i la meva mare Maria Quintana feien teatre amateur. Ara bé, això de ser actriu no ho vaig descobrir ràpid. Va començar les carreres de psicologia, turisme i matricular-se fins i tot a jardineria.
Quan estava treballant com a ajudant de producció amb el Puyal, se li va encendre llum i va decidir ser actriu. Bé, doncs aquest és un extracte d'aquest reportatge tan ben organitzat a la revista La Vall d'Avers, que us convidem a que la compreu si no esteu subscrits, perquè val la pena...
Perquè a banda d'aquest hi ha molts altres temes molt interessants. I atenció que quartet és possible que la tornin a representar. Ah, un altre cop. Dit per ella que també hi ha gent que va quedar... Va quedar sense veure-ho. Sí, perquè la van representar durant poc temps, i esclar, corre la veu, i quan arriba es dius, ui, que ja s'ha acabat. Ja s'ha acabat. En canvi, el mercader de Venècia va tenir més sort, va estar més temps en cartell, era el nacional, la vam poder veure més gent, i realment estava esplendida. És un teatre molt més gran. I a més, en aquesta varietat que la vam poder veure fent de dona i d'home...
dona aquesta capacitat que tenen els actors i els actrius de desdoblar-se, de ser home-dona i de poder representar tots els papers de l'auca. I tant. Posem una mica de música. Tot de mi i no ho vas fer
Ara no tenim ni un vestit. Tens meus llavis, voldria perdre'ls. Tens meus braços, podria perdre'ls.
Molt bé, Marc, una iniciativa posar-nos aquesta música tan guapa. I més que estem avançant, avui el temps sembla que ens empaiti, perquè tenim encara coses per explicar i ens falta molt poc temps de programa. Passem a les activitats culturals. Recordeu que el celler de Can Ginestà...
Ja fins al 17 de juliol l'exposició mostra de treballs dels cursos d'arts plàstiques municipals per a persones adultes. És una autèntica meravella. Sempre ho és, eh? Però especialment la ceràmica és una autèntica perjudicació. Sempre quedes absolutament esturat de veure com és possible que persones que no són
no són professionals, facin aquelles obres tan meravelloses. Magnífic. Recordem també que la setmana que ve hi ha una conferència Beneficis del patrimoni protegit de les persones amb discapacitat. En Vicente Mestre, notari de Sant Just d'Esvern. Això serà dimarts proper, 26 de juny, a un quart de vuit del vespre, a les golfes de Can Ginestà.
organitzat per Salut Mental Baix Llobregat. I encara que sigui una nota molt breu, us recordem que demà és l'últim dia del cine Renual Escorts de Barcelona. Encara que sembli impossible, un cine tan meravellós i amb una programació tan esplèndida, demà tanca les portes.
On aniràs tu? Que ets tan espectador del Cine Renoir. Al Cine Baix de Sant Feliu, encara ens queda a prop, però sol tancar per vacances tots els estius, i aleshores el que en queda més proper és el Cine Arenes de la plaça Espanya de Barcelona. Ah, també, eh? Quan l'autobús arribes, però ni punt de comparació la programació de l'Arenes amb la programació del Renoir.
escoll sempre unes pel·lícules molt bones i el Cinerens és més comercial. No deu haver-hi molt de públic quan tanquen el cine? No ho sé. No els hi deu resultar econòmicament. T'asseguro que els diumenges hi havia cua tots els diumenges i dissabte, però en canvi en dies feiners jo he vist moltes pel·lícules amb 3 i 4 persones a la sala. Això ja passava...
aquí a la baixada de Sant Feliu, que també un dissabte a la tarda eren quatre espectadors, el meu fill i jo, i les dues filles de l'Alina. Al baix de Sant Feliu? Sí, aquí, aquell, com es deia, el que estava al capravo, també va tancar. Sant Feliu i Elmo. Ah, això mateix. Sí, sí. Posem una mica de música.
Quan les forces per lluitar s'han acabat. Quan només hi ha turbulències. Ampliació del servei de recollida de oli usat. La recollida selectiva de l'oli de cuina usat, que feia solidança a diferents punts de recollida,
escoles adherides, centres cívics, deixalleria, minideixalleria, punt net del mercat ambulant, ara la fa l'entitat Esproceat,
entitat social que treballa principalment amb persones amb discapacitat intel·lectual i que també gestiona el Centre Pilot d'Educació Especial de Sant Just, en el marc d'un projecte d'inserció sociolaboral amb l'objectiu de recuperar aquest residu per generar biocombustibles a partir de l'oli recollit. A més, com a novetat, s'amplia el servei de recollida a tots els bars, restaurants i grans cuines d'establiments de restauració del municipi.
Les persones interessades poden contactar directament amb Esproceat al telèfon 93 377 44 50.
Bé, ha arribat amb aquesta música a l'espai poètic.
Doncs ara a veure com ens surt la veu a l'Espai Poètic. Avui la veu no la tinc massa bé, perquè he anat al dentista i com que et posa aquelles pastes a dins de la boca... Ai, no m'ho recordis. Sí, sí, però això et deixa com molt mal gust i ganes de tossir, no? I aleshores dius... No, és que resseca molt, resseca molt la gola. D'altres maneres, ja m'ha dit el dentista, si t'ho faig bé, digue-ho per la ràdio i si t'ho faig malament també, digue-ho en el moment. Estic satisfet dels seus serveis i si voleu consultar un bon dentista...
Carrer Marquès de Monistrol número 5 i us faran un bon pressupost. Potser caureu de cul a terra. Això és publicitat. No, és publicitat. Com que no cobrem, si m'ho fa bé, ho parlaré bé. Ho pots dir. I si veig les estrelles, també ho diré. Ai, com m'ha anat avui. Bé, doncs ara llegirem tres breus poemes de l'escriptora russa Anna Aishmatova, que, com ja hem dit abans, és tot un prodigi de sensibilitat i sap jugar molt bé amb la màgia de les paraules.
Quan escoltis el tro. Quan escoltis el tro em recordaràs i potser pensaràs que estimava la tempesta. Els llams t'anyiran el cel de color vermell i el meu cor aleshores batacarà ple de foc. T'he estimat tant com estimo el meu país i quan abandoni la ciutat per sempre i m'aboqui cap al port no desitjat deixaré vora teu sols
la meva ombra. Quan la lluna és un tall de meló al mig de la finestra i la xafogó s'esmunya per les escletxes de la casa encantada,
per les branques de raura i la font d'argila corre a l'aigua. Sóc encara aquella nena que s'estima les paraules i recorda el nom dels ocells que se'l tironeixen al pati. Quan la foscor del món emburxa i entormenta, els pensaments cercen colors que em fan fugir l'espan. La solitud és una xarxa que em vol fer presonera i el gat fosc de l'ànima
Em mira amb ulls centenaris. Però jo observo el mirall on la vida dolçament canta i una son tranquil·la engronxa cada nit, cada bona nit que sóc feliç de viure.
Si fóssim bons, Déu no ens caldria. Estem intoxicants els uns dels altres. Sovint som a la vora del naufragi en aquest país incomparable. És el nostre abast poder fer mal i apropar-nos al pitjor dels crims. Sort en tenim d'aquest perdó de Déu que veça damunt nostra bondat per apartar-nos dels camins perillosos que hem creuat. Aquest Déu
que se'ns mostra com la font d'aigua viva, que purifica misèries insondables i s'explica entre llibres admirables que ens parlen dels misteris del veritable amor.
Bé, doncs.
Ja hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui, de 60 i més. M'ha agradat molt trobar els poemes d'aquesta senyora. Autora que no coneixia i ha començat a remenar llibres d'ella. No, no, no, són molt tendres, són molt sensibles, regalment. I a més, diu, els meus grans amors, Déu, les persones i la vida. Oh, ja està. Ja està. Ja té raó, no necessitem Déu. No necessitem res més, no? I tant. Doncs molt bé, moltes gràcies, Marc Pere Arnau.
Moltes gràcies, Joana. Moltes gràcies, Pere. I moltes gràcies, sobretot, a vosaltres, oients. A tots vostès que ens escolten, i tant que sí, que passeu una bona rebel·la. Això mateix. I un bon dia de Sant Joan, els que es diguin Joan, o qui es digui Joana, Jana, i altres noms d'aquest nom nostre, que, mira, té molts derivats. I tant que sí. Molt bon estiu que comença aquesta nit. Aquesta nit. Aquesta nit.
Fins demà!
Fins demà!
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més
Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran... 60 i més.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
No hay cambio. No hay progreso. No hay progreso.