Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jús, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Què passa si a un cotxe li treus l'herba?
I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
60 i més. Diuen els experts que la paraula jubileu ve de l'idioma gues. D'allà va passar al siríac, del siríac al grec i del grec al llatí.
De jubileu ve jubilat, que vol dir goig, galvança, alegria, alliberats de les cadenes, segons els manuscrits de la mar morta, descoberta l'any 1947 a Comram.
Hem trencat amb totes les cadenes els jubilats contemporanis? Tots fills de la nomenada Societat del Benestar, cotitzant, en teoria, fins als 65, 67 o 70 anys d'ocupació laboral per passar després a cobrar un subsidi per al nostre manteniment? Ens deixa la família, els amics, els coneguts, fer allò que realment ens agrada?
No escolteu sovint, tu, ara que no fas res, podries col·laborar amb nosaltres en això, en allò o en allò altre. Ho fem amb molt de gust per les persones i les causes que estimem, però no ens deixem enserronar. Para libertad, sangro, lucho y per vivo, ens canta en Serrat amb el bon dit de Neruda.
I ben lliurement, aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, fem el programa 60 i més per a totes i tots els que ens vulgueu escoltar. Benvinguts, oients d'Esvernians. Passen pocs minuts de les 8 del vespre. Avui sortim amb diferent per qüestions tècniques. Per tant, no cal que ens truqueu.
Ens podeu escriure a Facebook per criticar-nos, contradir-nos i dir el que us pugui. Un senyor em pare subint pel carrer dient, corra, corra, va, no faci estat el programa, vinga, vinga, tertulians a la tertúlia. Ai, també hi ha una senyora que em diu que semblem ratasàvies, que sempre fem el mateix esquema. Senyora, doncs moltíssimes gràcies per les crítiques, perquè així és com podem millorar.
De nou, una servidora, Joan Algarra. Joan, amb els meus companys, Carles Hernández Rius i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio, esperant voluntaris que ens proposin nous reptes, que vinguin i que estimin la ràdio com nosaltres l'estimem. Avui, dia 11 de febrer del 2015, festivitat de la Mare de Déu de Lourdes i vigília de dijous gras. Ja esteu a punt per anar a la rua...
Carnestoltes, 15 voltes, i Nadal de més en més. Cada dia fossin festes, la Quaresma mai vingués. Això deia una dita popular de temps antics, quan la Quaresma es vivia amb un munt de privacions i sacrificis. Però de moment ens preparem pel Carnestoltes. Per tant, ara arriba Javier Gurruchaga amb Viaje con Nosotros. Amb l'orquestra Mondragón.
Viaje con nosotros si quiere gozar, viaje con nosotros a mil y un lugar y disfrute de todo al pasar y disfrute de las hermosas historias que les vamos a contar.
Bé, setmana plena de festes tenim enguany. Aquest matí, processó a l'allar d'avis de la Mare de Déu de Lourdes, apareguda a la cova de Massabiel, un dia molt especial de l'any 1858. Demà, a més de ser dijous gras, és Santa Eulària, patrona de Barcelona i cotitular de la catedral. Divendres, Sant Benigne. I dissabte, dia 14, que sortim en segona audició,
festivitat de Sant Valentí, Sant Cyril Monjo, i com ja us hem recordat, arriba el Carnestoltes.
Felicitats a tots els valentins i valentines, siguin on siguin, en el foc de l'amor i també a les lourdes, i a les eulines, laies, lalis o laies, i totes les que porteu aquest nom tan bonic, que ve del grec i significa la que parla bé.
Doncs després de viure intensament el foc de l'amor, recordem algun dels fets importants que van tenir lloc tal dia com avui, segons la Viquipèdia, durant el curs de la història.
El 1419, als països catalans, Andorra, el bisbe d'Urgell, autoritza la creació del Consell General d'Andorra, conegut com a Consell de la Terra. El 1874, a Serria, Barcelona, voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol. A Vandellós, al Baix Camp, hi entra en funcionament la central nuclear Vandellós I. Això era ja el 1972...
I el 1991, Sant Joan Despí, Baix Llobregat, Televisió de Catalunya, inicia les emissions del Club Super 3, un programa contenidor de sèries infantils amb gags que permeten que els nens i les nenes interrelacionin en el programa i participin en aquest club.
Paral·lelament a la creació del programa, també es van desenvolupar activitats fora de l'ambient televisiu, per exemple, creant un carnet que els permeti gaudir d'avantatges. Al cap de 20 anys ja té 1.100.000 socis.
Enhorabona, Súpers, perquè gairebé tots els nens nostres són del Club Súper 3. Sí, sí, i el meu, que ja de 19 anys, clar, ara ja és molt gran, però també d'ençà que el va ser re menut que el van fer soci del Club Súper 3. I tant que sí, i de petitons de Tatano, de més grans de Cavall Fort, i si conservem l'ànima de nen que tots hem tingut algun dia, gaudim sempre d'aquestes revistes i d'aquests actes. I tant.
Passem ja al 2007 a Viella, al túnel de Viella, recordem l'esfondrament de 100 metres de fals, sostre del túnel a la boca nord i que es va reobrir 5 anys després. Bé, i a la resta del món, 1.869 a Madrid, a Espanya...
S'hi constitueixen les Corts, constituents després del derrocament d'Isabel II. El 1873 es proclama la primera república espanyola. El 1919, a Weimar, Alemanya, el socialista Friedrich Eber, primer president d'Alemanya.
1929, a Roma, Itàlia, la Santa Seu i l'Estat italià hi signen els pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació de l'Estat del Vaticà. 1979, Teheran. L'Ayatolà, Khomeini, proclama la República Islàmica de l'Iran després d'haver reduït els últims focus de resistència favorables al règim dictatorial del Xà.
El mateix dia de 1990, ciutat del cap a Sud-àfrica, allibera Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri. I el 2011 a Egipte, Hosni Mubarak renuncia com a president després de 30 anys de govern, conseqüència de la crisi social egípcia i la pressió de la comunitat internacional. Bé, posem una mica de música.
No es por casualidad que tenga yo mi hogar junto al Mediterráneo.
Fins demà!
Tengo el calor de una copa de vino, mitad señor, mitad corre caminos, como una estrella sigo mi destino. Poemio, con la mirada de un loco risueño, algo poeta y forjador de sueños, un vagabundo solitario al sol.
I ara, uns quants personatges que van arribar al món tal dia com avui. Thomas Alba Edison, físic i prolífic inventor estatunitenc, naixia a Milán, als Estats Units, l'11 de febrer de 1847.
Va ser considerat un dels més prolífics inventors del seu temps en 1093 patents posades al seu nom. Però la majoria d'aquests invents no eren completament originals, sinó creats per la majoria dels seus nombrosos empleats. Edison va ser molt criticat al seu temps per no compartir els mèrits. Això a vegades ho fa molta gent.
Merits ha fet també l'empresari Messenes català Pere Balcells i Jofre, nascut a Barcelona l'any 1928. Des de 1947 viu als Estats Units on va migrar empès per la mala situació política i econòmica que vivia a Catalunya en els anys de la postguerra.
Després de treballar durament durant molts anys, va crear l'empresa Vol Seal Engineering, que fabrica productes d'alta tecnologia per a la indústria mèdica. A Catalunya, entre moltes altres iniciatives, ha finançat les obres de restauració de la capella de Sant Magí a Santa Coloma de Caral, on ha donat gran part de la seva biblioteca i equipament audiovisual i informàtic en homenatge a la terra i als seus avantpassats.
I de Catalunya passem als Estats Units, a Califòrnia, on negia també un 11 de febrer, però de l'any 1969, l'actriu de cinema i televisió Jennifer Aniston. Després d'anys i panys fent de figurant i molts papers secundaris, un càstig la va portar a la fama.
Mig món la coneixia pel seu paper de Mònica Geller a la sèrie Friends. Atualment, la revista People diu que és la dona més bonica del món, a més d'una gran estrella de Hollywood. Amb els seus anyets...
Naturalment, naturalment. I a més això de la més bonica del món i l'home més bonic del món, això sempre surt de concursos i és subjectiu segons el jurat. És molt subjectiu, perquè potser tu penses que una persona és molt maca i jo penso que és un nyap. Però hi ha uns cànons de bellesa que cada època té els seus. I aleshores, segons el jurat, doncs mira, un...
Una vegada li toca la Sara Montiel, una altra vegada li toca... La Sara Montiel era una dona molt maca. Naturalment, naturalment. Molt maca, de veritat. El que passa és que tots envellim. Però ella dintre de tot, perquè la clínica Planes ja tenia una habitació perpètua, cada dos mesos, cada mes, venia a estirar-se i no podia ni somriure, perquè tenia la pell estirada, estirada, però va conservar fins al final la seva bellesa.
Tu mira la prota de Pulp Fiction, la cara que ha canviat. No, no, la cara no. Han canviat de persona. Ara ho comentàvem amb les nenes aquí fora. Han canviat de persona. No és la mateixa. A més, l'han allatjat de quina manera. Comptant que la paraula persona, segons la seva etimologia, ja vol dir màscara, o sigui, si fas una màscara nova, canvies la teva personalitat. Evidentment que sí. Bé, i estàvem en què, tal dia com avui,
han deixat empremta per sempre molta gent. Però el que recordem, passa que ja el vam recordar l'any passat, ja ens va coincidir, que portem tants anys de programa, destaquem el poeta romàntic-historià Ramon de Campoamor, que moria a la ciutat de Madrid el dia 11 de febrer de 1901. Com que hem recitat a Campoamor ja en diverses ocasions... Sí, avui no, no, ens saltarem.
Igual hoy nos saltamos a Campo Amor con perdón de Campo Amor desde el cielo y elegiremos otro autor castellano para el final del programa. Molt bé. També era un 11 de febrer, però del 1911, quan moria a Barcelona el pintor i dibuixant català Isidre Nonell, un dels artistes plàstics més destacats de principis del segle XX. Al carrer de Sant Pere, més baix, una placa ens recorda la casa on va néixer.
Més proper encara en el temps, ens deixava a la ciutat de París el pintor català Manuel Viussà, l'11 de febrer de 1998. La seva obra figurativa d'un postimpressionisme colpidor i melancòlic
Segons el galerista Artur Ramon, teu amic, Joana, així ens ho diu ell, i com és un entès creiem que és així, doncs avui és altament valorada als mercats d'art internacionals. I podem fer una mica de record aquesta figura del doblatge i de la ràdio que ens ha deixat.
Quan va morir? I tant que sí. María Romero. Sí, sí, sí. Además, me lo han dicho por Facebook y a petición, porque hay poquitos, pero los hay, que nos escuchan a través de Facebook o nos han visto desde Madrid, pues intentamos complacerles con nuestra mejor dicción en castellano también. Molt bé. Tal como viene la información.
La intérprete y dobladora gallega María Romero falleció el pasado 4 de febrero en Madrid, a los 85 años, al no haber podido superar un repentino ictus cerebral. La noticia ha sido dada a conocer por la Fundación AISGE Artistas, Intérpretes y Sociedad de Gestión.
Es un fragmento del obituario publicado en la vanguardia de ayer martes 10 de febrero, que termina diciendo, María Romero era también una extraordinaria rapsoda y sentía auténtica devoción por Rosalía de Castro. En este sentido, a principios de los 90, impartió numerosas clases en un colegio de Santiago de Compostela,
En su artículo de recuerdo en la web de Aish, Fernando Neira escribe que en los últimos años de su vida la actriz solo decía sentirse apenada por el hecho de que ninguno de sus hijos o nietos hubiera heredado de ella la pasión por recitar.
Molt bé, doncs fins aquí el nostre record a la Maria Romero. Una veu fantàstica, plena i realment inconfusible. I un vell ofici, el de rapsoda, que gràcies avui a tants recitals de poesia que es tornen a fer i a poetes que són tan bons rapsodes,
torna a estar molt present. Sí, ja torna a emergir un altre cop. Mira que hi ha hagut uns anys que la cosa estava una miqueta passada. Una miqueta. Jo anava tots els anys a recitar a la llibreria Catalònia, a la Ronda Sant Pere, i això sí, quan tocava, ara és l'any Maragall, el año Jaime Gil de Viedma, ara és el año Machado, ara és l'any... Sí, en record el poeta, no el Rapsoda.
Exacte, cosa que em sembla molt bé, però també està molt bé... Sí, per un poeta, si no el recites bé, l'espantes i el fas malbé. Exacte, el destrosses, però a les llibreries s'han fet uns recitals preciosos. Sí, però ha sigut poc divulgat, Pere. Qui ho sabia, això?
a quatre com breu, a lo millor, al diari, a les notes d'art, però no, no es publicava. Perdona, jo he estat amb recitals a la llibreria Catalònia amb altaveus posats al carrer, que se sentia des de la Ronda Sant Pere, i entrava tothom a veure-ho, i estava a la llibreria plena. Jo he recitat el can espiritual de Maragall, a la llibreria Catalònia l'any Maragall, i estava a la llibreria plena de gom a gom. Mira, l'èxit li va anar tan bé que l'han hagut de tancar.
Per què no venir allí? Aquest és un altre problema. El problema de per què tanquen les llibreries és un altre problema. Sí, perquè ara la tauleta els hi treu d'això, clients. Ara que tu dius bé el vers i sent la gent del carrer, ¿oyes el año viernes? Y senten des de fora que la vida va en serio, el hombre lo empieza a comprender más tarde. I llavors, ostres, què diu ara aquest home, no? I entren a veure de què va això. Molt bé. Doncs posem una mica de música.
Fins demà!
Estem avui força animats, no? Com més veu que ve el carnaval. Clar que sí, clar que sí. Ara hi som, a la... On? A la Radiocultura. Radiocultura. Bé.
Curiós el títol de Maite Zubiaure, que és una sorpresa constant i porta per títol Cultures de l'erotisme a Espanya. Molt recomanable per a totes les persones interessades a saber quina mena de picardies es feien en temps de les nostres àvies.
Els nostres, eh? Cari, la teva i la meva. Sí, sí, sí. Elles, les pobretes, no. Però el temps sí, el temps s'ho donava. El temps s'ho donava. A veure si ens dona temps i ho comentem una mica, perquè una cosa era l'erotisme en aquell temps, ja et dic que es deien psicalíptiques, que consumia la gent del carrer perquè no podia...
La que podia... I a segons on treballava no tenia ni els 30 centis per comprar-s'ho. I després, la que consumien els aristòcrates i la gent de possibles. Era molt diferent. Podiente. Exacte, la gente podiente. Que ningú s'esveri perquè el llibre va d'una sèrie de reflexions entre la filosofia, l'art, la literatura i la sociologia. De com eren els continguts psiquelíptics durant la primera meitat del segle XIX, en relació al que va ser...
el destape, als anys 70 del segle XX, quan el franquisme feia figa. I diem això que feia figa perquè alguna cosa té a veure amb l'etimologia de la paraula psicalíptic que ve del grec. Té a veure amb l'entrecull, però no entrem en detalls. No, per favor, que hi ha petits escoltant. Home, és horario protegido.
La psicalipsi la consumien tots, amb una pila de revistes i productes de quiosc a l'abast de gairebé tothom. Homes i dones, casats i solters, heterosexuals, bisexuals i homosexuals, jovenets i jovenetes, amb... amb què? Amb prou feines pobers. Mira si eren jovenets. Fin i tot nens, i no cal dir cavallets i balletes nostàlgics o no.
Per 30 cèntims podien adquirir El triomfo de Carmela, El buscador d'injúries... No, lujúries. És veritat. El buscador de lujúries. Enlloc d'una U, d'una N, se m'ha posat una U. Tenim poca llum a l'estudi. Molt poca, eh? Aquí necessitem més llum. I La insaciable, de Luis de León, però aquesta devia ser amb poesia, no?
No, no, no, és de Lluís de León. No era Lluís de León. No, no, no, ja, ja. Ho hauríem d'investigar, però això... Home, home, és que les netres de Lluís de León de cançons també eren prou eròtiques. I tant, i tant, i tant. El que hi ha aquí hauríem de llegir llibre, investigar...
El llibre està molt ben escrit. Sí, sí. El recomanes, vaja. Jo el recomano i hi ha sorpreses perquè l'he fullejat només per sobre. Venia la informació al suplement de Cultures de la Vanguardia, el darrer suplement de Cultures. Sí, sí, sí. O sigui que allà teniu la referència. Recordeu que el títol és Cultures de l'erotisme en Espanya. És el títol del llibre. L'autora Maite Zubiaurre.
I el més divertit de tot són les sessions de coplets picants i les postals, manuals i revistes satíriques que entusiasmaven el rei Alfonso XIII. Per encàrrec del monarca, la Royal Films de Barcelona de Ricardo i Ramon Baños va rodar curs picantons per divertir els aristòcrates més llibertins. I aquests aristòcrates participaven molts d'ells en els rodatges. Ah.
I, per cert, moltes postals d'aquestes i algunes d'aquestes pel·lícules es poden veure al Museu de l'Eròtica a la Rambla de Barcelona. Si heu passat, heu vist que hi ha una noia que fa un acting vestida de Marilyn Monroe. Doncs allà teniu el Museu de l'Eròtica.
Doncs vinga, a visitar-lo. I de l'erotisme més o menys frívol passem a l'amor, que comporta lliurement i compromís. Per això ens apropem a Joan Margarit i al llibre Des d'on torna a estimar. I a Lluís García Montero i el seu magnífic assaig Un velero bergantín. Dues mostres de com s'agermanen les paraules. Com ens adonem, prenem consciència de com van lligades.
la literatura i la vida. La setmana vinent els podrem veure junts a la sala Isidor Cònsol de Can Ginestà presentant els seus respectius llibres. Divendres dia 20 a dos quarts de vuit del vespre
Lluís García Montero i Joan Margarit. Jo encara estic retivat i es m'ha perdut de veure com cabrà tanta gent en un acte on dues persones que omplen sales senceres a Granada, a Madrid, a l'Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda...
Bé, mira, ens posarem ben estivadets, un al costat de l'altre, ben estivadets. I a més coincideix amb el desitia que anem a Berga, la gent gran. Ah, imaginat. No, sortint quan arribem, hem d'anar a la sala Isidor Cònsul. Doncs mirarem de combinar-ho. Veus el que dèiem abans? Som hiperactius, els jubilats. Molt hiperactius.
Bé, no us perdeu demà, dia 12 de febrer, a l'Auditori Barrades de l'Hospitalet, l'espectacle Gràcies Ovidi, que reflota el repertori del cantautor de Coi amb ànim divulgatiu, com també ho serà el recital Ovidi Popular, dirigit i produït per Tradicionarius, amb el suport de Barna Sants.
Consulteu la web 20. edició Barna Sants i a més quedareu garrativats de veure tot i tot el que arriba a haver sobre l'Ovidi Montlló. I com que l'amor és anunciat pels estels i els oracles de Cronos, 10 del temps, avui tancarem el programa amb el poema d'un ama molt sovi, sempre que parla d'amor, d'història, de literatura i de...
Còmics, que a tot li agradava també molt això, però moltíssim a Ovidi Montlló, que ara l'escoltem. L'alcalde s'encarrega, per ús del seu poder, de la fera feroge deixar-la sense dents. Pel queixa no compleixca, que no es queixa després, si per culpa la fera ell rep algun turment.
Jo que no tinc ni casa, ni cotxe, ni un carret, em vaig trobar aquell dia, la fera pel carrer, tremolant i mig mort, ai Déu, redeu la fera, i em veurem tan fotut, em va dir molt planera, xicot, perquè tremoles, jo no te'n menjaré, i doncs perquè t'escapes del lloc on tens marcat.
Magnífic, l'Odidi. Sempre és bo de recordar-lo. Sempre, sempre. És que el veig sempre present. Això és la sort o la desgràcia de morir jove i en plena fama. O sigui que, mira, sempre el recordarem com sempre.
I el goig d'haver-lo conegut i d'haver fet teatre amb ell. No, jo no he fet teatre, però el veia a la televisió i tot el fet. Sí, sí, sí. Sembla que aquelles persones que surten a la televisió, com se't fiquen dintre de casa, són algú més de la família. Les persones que tenen carisma ja formen part del teu entorn, no? Clar que sí. A mi, en el Saló del Còmic, m'ho va dir Vicente Sanchís, dius...
Sí, és que jo ja sé que és com si fos de casa, perquè quan veus el natural i el veus cada dia en els programes de televisió... Doncs ja està. Ja està, fantàstic. El Vicentico, no? No sé si li diuen així, jo no li dic mai... No t'has atrevit. No, perquè no tinc confiança en ell per dir-li Vicentico. Això ja sabem que els valencians, Vicentet, Vicentico... Vicentó. Vicentó, el que vulgués, el que vostè vulgués...
Això, mira, ara tornem a recordar aquella exposició que serà temporal del 19 fins al 17 de maig a Barcelona Inspira, que és el Museu del Disseny de Barcelona. És un disseny per viure. I aquí una de les moltes mostres són cadires de rodes elèctriques molt modernes que realment
valdrà la pena d'anar-les a veure perquè és un disseny molt modern. Recordeu que el Museu del Disseny de Barcelona és el Passeig de les Glòries Catalanes 37 i 38. La seva web, museudeldissenybarcelona.cat. Diu, aquesta exposició... No, perdó, la web vam posar museudeldisseny.cat és suficient. Ja està. Museu del Disseny arroba és, evidentment, si voleu...
preguntar alguna cosa per escriure. Aquesta exposició se centra en aquell disseny que té la voluntat d'expressar i de millorar la vida quotidiana dels usuaris, als quals va destinat l'entorn en què opera i la societat a què pertany.
És que realment això ho tenim claríssim, que el disseny és una activitat plenament incorporada a les nostres vides. Vivim en un món configurat en gran part per l'esforç humà i en el qual el disseny, tot, tot, el disseny gràfic, el disseny de llibres, el disseny de tot, de tot, de tot, està tan present, a vegades tant i tant que resulta invisible. Quan una senyal porta molt de temps ficada en un lloc, de vegades no la veus. Quan diuen, fes un rètol per l'escala, que sigui ben senzillet, però que sigui una cosa que cridi l'atenció. Que cridi.
El primer dia t'ho comenten tots els veïns. Després ja és com si no l'haguessis vist. I cal fer una cosa nova. Per això el disseny s'ha d'actualitzar constant i contínuament. Bé, i demà començarà una exposició a la sala Artur Ramon, que és una meravella. L'altre llum dels germans Bessons, Josep Santilari i Pere Santilari.
és ara una mena de pintura tan dolça, ells que són tan minuciosos, tan detallistes, una pintura tan absolutament... Com dius? Hiperrealista. Hiperrealista. Doncs aquí, almenys en el fulleto que m'han enviat, realment la mostra és preciosa, amb uns grisos i uns grisos més que res, negre no hi ha.
Encara no l'he vist, o sigui... No, demà, demà, demà. Si vols anar, la inauguren a les 19.30. Engamat en gris, es poden fer coses meravelloses. Sí, sí, mira, concretament ja et dic, aquest fulletó és que realment m'ha emocionat. Tots els colors són a l'art de Sant Martí. La física ens parla de la descomposició de la llum blanca, la química de com combinen els colors. Ahir em feia moltíssima gràcia un debat que vaig escoltar sobre el morado de Podemos.
Unes feministes deien que no, que el seu... És violeta, que no és morat. És que hi ha molta tonalitat. És que si era el morado de la bandera republicana, els altres que és el morado de... M'estava divertint perquè dic, hi ha un sol morat en química.
hi ha un sol murat que és... Amb diverses tonalitats. 100% magenta i 100% blau, això és el murat en química. Aleshores has d'anar rebaixant i afegint-hi altres tons si vols fer violeta o si vols fer lila. Clar, si poses a la llum a l'ordinador, tu veus la quantitat de matisos que es poden fer, però quan han d'imprimir una bandera, quan han d'imprimir un escut...
quan han de buscar un signe que sigui realment atractiu, llavors van al color directe. Què passa? Que aleshores us associen al morat de la bandera republicana... Cadascú l'associa a la seva manera de la bandera gai o de la pau...
La bandera gai és multicolor, són els colors de l'arcoïll. I la de la pau també. I la de la pau també, exacte. El morat també representa litúrgicament la quaresma. Però vols fer un debat sobre els orígens del morat que jo al final em partia de riure. És parlar per no dir res, eh?
Li volíem buscar l'etimologia i tot per explicar les raíces de Podemos, no? I al final em recordava un poema de Blas de Otero que comença a dir en Podemos, perquè ara no el dic perquè això aniria interminable. Al final anirem a parar els orígens dels sànscrits. Jo què sé. Mira, lamentablement aquesta setmana s'han tornat a produir diferents casos d'incendis a casa.
Sí, per desgràcia. I l'altre dia... I la gent gran, a mesura que perd, o que perdrem, cadascú sap la seva situació, facultats, està més exposada en aquest tipus de coses. Sí, aquí ens va quedar l'altre dia, d'aquell folletó que ens van enviar els bombers, ens van quedar algun consell més. O sigui, no sé, quan t'hi trobes, suposo que en un moment donat t'atabales i no saps què fer. Però recordem-nos que...
Els aparells de calefacció són una de les causes d'incendi. O sigui, recordeu aquests consells. Cal apartar qualsevol aparell calefactor dels materials combustibles com cortines, llençols, materials entepissats, cobrellits, sofàs i qualsevol cosa que sapigueu que pugui ser combustible.
evita una altra situació de molt risc. Eixugar la roba posant-la al costat d'estufes o llars de foc.
Això recordeu bé, eh? Tres consells més. Les espelmes, barres d'encens o qualsevol altre element en braça o flama oberta han d'estar apartats de tot material combustible i han de quedar ben apagats abans d'anar a dormir o de marxar de casa.
Si sents olor de gas... Mira, això va bé per avui, perquè demà penso que hi ha revisió del gas a moltes cases de Sant Just. Bé, a cada barri ja us deuen haver deixat a l'escala la nota. Si sents olor de gas, no obris cap interruptor. Llum, extractor de la cuina, timbre... Has d'obrir totes les finestres. Això ja que costa quan és hivern, però has d'obrir totes les finestres que puguis per ventilar.
Recordem que sempre a casa ha d'haver alguna finestra una mica oberta. Sempre entreoberta. Ventana entornada. Perquè si no, la casa no respira.
Cal tancar la clau de pas del gas i avisar la companyia subministradora o els bombers. Els bombers immediatament quan hi ha la sensació que tu no pots dominar-ho. Només aleshores. Tampoc és qüestió de bloquejar el 112, perquè tenen problemes gravíssims a vegades que un truca el 112 per una insignificància, mentre un altre realment les està passant molt magres. Si fumes...
assegura't que les cigarretes estan ben apagades abans de llançar-les a la brossa. Si cal, mulla-les. Jo encara estic al·lucinat, després de tant temps, amb les campanyes sobre el tabac, que hi ha gent que estàs a la parada de l'autobús, no apaga la cigarreta i te la llencen als peus, perquè no se n'enteren, la llencen en cesa.
Un acte normal i corrent. És un acte reflex? O passes tu de presa pel carrer i et cremen sense voler amb la cigarreta? Sí, no, no, ara pujant les escales, davant meu pujava una persona, no sé si era, sembla que era un senyor, i escolta, ha deixat un tuf horrorós a les persones que li fa al·lèrgia, realment devien estar molestes.
I sobretot ara que estem acostumats allà a viure sense fum. Perquè anys enrere, a les redaccions dels diaris, a les editorials... El meu company, el Joan Rafael, fumava caliquenys. Afortunadament que teníem una finestra que donava el pati de l'Ateneu Barcelonès. Però tot estava amb suro les parets, amb mocaetat, tot el que vulguis. I quan entrava el director...
Ai, Juan, hijo, no sé por qué fumes estos caliqueños tan horribles. I a vegades li portaven d'Itàlia allò tan retorçat i disfrutava l'home. I pots dir que tinc tot el meu respecte pels fumadors. Ah, sí, sí. Perquè n'hi ha que... Sobretot els que fumen amb pipa. Perquè la pipa té un aroma absolutament agradable. Depèn del tabac que hi posis. Si hi poses tabac holandès, sí. Si no, no. Ho dic perquè el meu marit, per treure's el bici del tabac...
doncs va donar a fumar amb pipa també tabac d'aquest. Abans havia fumat negre. I a darrere de la pipa va fumar tabac ros. I fins que una grip d'aquelles tan horribles que quasi l'ofega no el va assajar, no va manera de... Ah, això sí, aquell dia va deixar el paquet de cigaretes a la xamanella i es va acabar el tabac per sempre més.
I a sobre han inventat ara els vaporitzadors, que encara són més agominables que el tabac. Encara és pitjor, encara és pitjor. A mi no m'agraden els vaporitzadors. No, no, no, jo vaig tenir un dia en un viatge amb tren un senyor amb el vaporitzador davant i jo estava grogui. Sí. Jo en un moment que li vaig dir, digue'm, sisplau, no podria anar a la plataforma? I m'ha dit, escolti, a veure si és que els molesta tot, això no és fum, això és només una essència. No, no, no, però no saps com, a través d'aquell aparellet, no sé què dimonis passa, que encara és pitjor.
Posem una mica de música. No diràs que no No diràs que no No diràs que no
Fins demà!
Bé, bé, escolta'm, ara farem una menció de la informació que la revista Baula de Sant Just Solidari ens envia als socis.
Col·laboració de Sant Lluç Solidari amb els joves del municipi. Segons especifica el Departament d'Ensenyament, el servei comunitari esdevé un model en què l'aprenentatge millora el servei i la comunitat i el servei dona sentit a l'aprenentatge.
Per a Sant Just Solidari, el concepte comunitat ha de superar els límits territorials més propers. El servei i la solidaritat cap a la comunitat ha de referir-se a una comunitat sense fronteres, subjecte de drets i necessitats el més equitatius possibles. És per això que durant aquest curs escolar volem que la nostra entitat aporti a Sant Just mitjançant les activitats de Sant Just Solidari
D'aprenentatge, una petita dosi del sentit que configura la nostra filosofia. En el marc del projecte Aprenentatge i Servei del Departament d'Ensenyament, el Dani, la Daniela i la Melissa, alumnes del quart d'ESO de l'Institut de Sant Just,
Tutoritzats per la professora Maite Sarasa han triat la nostra entitat per assolir els seus crèdits de servei comunitari. I una altra d'escoles. Està previst que l'escola Canigó s'incorpori al llarg d'aquest segon trimestre als tallers d'educació intercultural del projecte d'educació per a la pau elaborat per col·lectiu iranià
no, Irenia, del col·lectiu Irenia, conviure a la Mediterrània, que l'Ajuntament ha ofertat a les escoles del poble. Bé, això pel que va a la revista Baula. I també m'ha semblat a mi fantàstic l'anunci de La tolerància és la millor religió, de Victor Hugo, escriptor francès entre 1802 i 1885. Això és una frase molt importante.
educar en la tolerància, bé en el butlletí, i aquí ens ho recordava. Com recordàvem també, ara que parlàvem de Sant Just, i és una pinzellada molt breu, que l'altre dia ens vam trobar amb un taxista que no sabia on era Sant Just, tornant d'un hospital, i un altre, vam agafar un altre, per anar al clínic, i es va portar a l'escola industrial, i quan arribava a l'escola industrial, i dic, no, no, que ha de tombar a l'esquerra, i ha de continuar, que per Villarroel. Després vaig veure aquesta nota, que diu que han augmentat els taxistes estrangers,
I això, segons el diari de l'altre dia, el del dilluns, abans d'ahir, el 20 segons, deia... Em sembla fantàstic la multiculturalitat, però és curiós que hi hagi...
2.210 inmigrantes, o sigui que ens hem d'acostumar tots plegats a la culturalitat. Diu... Simplificant, diu...
En 2011 eran 1.882 los taxistas en activo nacidos fuera. El 14% de un total de 13.227. Los paquistaníes ya eran el colectivo más numeroso. En Barcelona operan taxistas de hasta 70 nacionalidades. Entre ellos cuatro australianos, tres suecos, tres chinos, un monegasco, un nepalí, un kuwaití y cuatro filipinos. En 2011 también trabajaban como taxistas un japonés y un endorrano.
Están previstos que entren de muchas nacionalidades más. Sí, t'estranyes que en lloc de portar... Bueno, és que a l'escola industrial del carrer Córsega, el clínic també té els consultoris. O sigui, les consultes externes. Però, clar, no és l'hospital.
No, a veure, dins de l'escola industrial hi ha consultes del clínic? No, dins no, al carrer Còrcega. Ah, però això és a l'altra banda. Sí. Ah, que hi ha... Sí, tu veu entrar per l'altre jardí. Clar, és que a Urgell... L'escola industrial està a Urgell. Sí. I els consultes del clínic estan unes a Villarroel, unes altres a Còrcega i unes altres a Rosselló, però a l'altra banda de l'escola industrial. A l'altra banda. Però vull dir que... En global va ser això, eh? Que porten un router, porten un... No, porten...
Porten un GPS i a més...
A més, a més, saps què passa? Que conduir a Barcelona, segons quines hores, és horrorós. És espatergant. O sigui, jo, el meu marit, quan el meu fill li diu que l'acompanyi o que el vagi a buscar, es posa amb els cabells de punta. Bé, i ara informació del butlletí municipal del nostre poble en la seva secció. Un segon, però vull felicitar també a tots els taxistes que ho fan de meravella, que n'hi ha. Siguin d'aquí o siguin de fora...
Pobres, tenen molt bona intenció. Diuen, ostres, et quedes, està meravellat, perquè dius, vagi't al lloc i patapam, et porten. Això, abans sí que feien rutes alternatives per fer una mica més de calerons, però ara el que fan és anar de pressa perquè estiguis content i poder agafar un altre usuari. Bé, el que et deia, informació del butlletí municipal del nostre poble en la seva secció a punts d'història i patrimoni.
Festa mecenes de la miscel·lània que recull la vida de dones del poble. La miscel·lània 19, que recull exclusivament la història, el saber, l'experiència i la vida de 50 dones veïnes de Sant Just d'Esbert, veurà la llum el proper mes de març.
Per primera vegada, però, s'impulsa una iniciativa perquè les persones interessades puguin adquirir-la fins al 18 de febrer mitjançant la modalitat de pagament que oscil·len entre els 20 i els 175 euros, modalitat de mecenatge. En funció de l'elecció, es rebrà el llibre a casa amb el nom imprès de la persona mecenes en el capítol d'agraïments.
El contingut d'aquesta publicació permetrà endinsar-se en el coneixement d'una època i una realitat local en clau de gènere, guiats pels testimonis de cadascuna de les dones protagonistes. És una obra monogràfica publicada dins la col·lecció Miscellània d'Estudis Sant Justencs, editada conjuntament per l'Ajuntament i, naturalment, pel Centre d'Estudis Sant Justencs.
Aquesta publicació és el fruit d'un treball que va començar l'Ajuntament l'any 1997 i que, amb el temps, s'ha anat mostrant amb diferents accions en forma d'exposicions, tallers participatius o entrevistes personals amb les dones protagonistes.
Tota aquesta feina d'apoderament de les dones no hauria estat possible sense l'Arxiu Històric Municipal, el Consell Municipal de les Dones, el Centre d'Estudis Enjustencs, una cinquantena de padrins i padrines i una dotzena de persones voluntàries que signen els escrits. Des de la història local s'estan construint noves realitats locals, noves històries personals i reptes socials liderats per dones.
s'aconsegueix posar en valor l'empremta de les dones en tots els àmbits. La miscellània 19 és una publicació de la història local per sumir a la nostra biblioteca i sumar-la alhora un bon regal per a les persones. Més informació a santjus.com
Els brolls de cap a fons.
Al Baix Camp s'hi amaga una balla especial, un indret on l'aigua brolla pertot arreu gràcies al seu gairebé centenar de fons. Situat en un turó privilegiat i bucòlic, Capafons és, a més a més, un punt d'entrada magnífic per tastar i gaudir de les muntanyes de Prades. Molt bé, eh? M'agrada que vagis en aquests paratges tan estupendos. Tan i tan bonics.
Des del cobert, la carretera que s'enfila guanya alçada a una velocitat trepidant fins que troba la silueta altiva de Montral, que sembla custodiar els secrets que hi ha al seu darrere. Però no diu atura't, sinó passa. No et pregunta on vas, sinó que et convida a entrar i perdre't per unes valls on el temps no s'atura, però diries que hi flueix calmos.
La ruta que busca els punts febles dels Bontllats, altiplans de muntanya mediterrània, sembla que baixi a buscar un congost estret de boscos intensos i final incert, sense sortida.
Però, de seguida, ens adonem que anem pel bon camí. Al nostre davant es va obrint una vall ample, unes siluetes retallades al cel que ens mostren com un gran ventall de vistes angulars. I al mig, talment un monument falcat al centre de la plaça on hi ha el poble de Capafons.
Joan Coromines concluia que el nom ens havia arribat del llatí a través del Mossàrab i que volia dir, afirmació gens sorprenent, cap de les fonts. Tota l'aigua que recullen les muntanyes que es veuen des del poble s'aboquen a la mateixa llera.
Però Coromines no parlava d'això. Quan diuen fons, volen dir més d'una cinquantena de brulladors catalogats, escampats per un terme on fa molts anys regava cultius i que ara són amagats. Alguns entre els densos boscos que tot ho engoleixen.
I tant, són especíssims. Bé, continuem parlant de cap a fons, que podem anar tranquil·lament i ens ho passarem pipa. Aire càlid i fresca nocturna, el clima de cap a fons és una mescla al Mediterrani.
Pura mar i muntanya. La proximitat del mar li dona aquest aire càlid que contrasta els vespres amb la fresca d'una altitud considerable. I quan plou i aventades es desperta el molinet i fa un torrent que baixa un aiguat dels morterets que fa por. Només dura unes hores. Però impressiona, eh? De veritat que impressiona. I tant que sí.
El llac no l'hem trobat mai ningú. Els bolets tampoc. Són fàcils de plegar. Són fàcils per qui sap on són. Aquests boscos no són regats com els altres conrades i els rovellons són tímids, petits i vermellosos. Només són a l'abast d'autòctens pacients i de gran experiència en aquesta troballa.
La resta, després d'una bona caminada per qualsevol raconada del terme, gaudint dels colors càlids que impregnen el paisatge, quan s'acosta a la tardor, és millor que els busquem en un plat servit per una cuina autèntica que fa molt d'honor al territori. A mi que em serveixin els bolets al vegetarià de la Rambla, que els fan molt bé. Al carrer Santana els fan molt bé. I al carrer, espera, com es diu? Pinto Fortuny. Ah, també, també. Fan uns bolets deliciosos.
A mi com els bolets sí que m'agraden, però ni fa ni fa, doncs els deixo pel meu marit, per tu i per les persones que li agradin buscar-los i menjar-los. Perquè tu ets carnívora però jo soc vegetariana. No, no, no, que m'agrada el peix molt també, o sigui que no. Jo soc omnívora. Jo m'ho calo tot. Molt bé, molt bé. Fantàstic. Bé, seguim. I les taules parades a cap a fons també serveixen sanglar.
quan és temporada de caça i ofereixen elaborats propis del poble. La tradició pagessa de l'avellana i el cereal potser es va perdent, encara que hi ha qui manté viva la flama als camps que s'estenen més enllà de les últimes cases. Però nous cultius com la vinya de He-Worstraminer, raïm d'origen alemany, així té el nom,
que va guanyar adeptes al nostre país, van traient el nas per veure com respiren. No serà complicat, doncs, d'estar una llonganissa feta a la carnisseria del poble, brindar amb un vi elaborat en un petit celler particular i rematar la jornada amb un mató fet amb la llet de les cabres que pasturen pel terme. O sigui que el panorama és fantàstic. Us convidem a que hi aneu.
I ara continuarem parlant de salut per a la gent gran. Consells per a les persones grans. Envellir a bon ritme. Ballar per viure millor. Un article d'Oscar Jiménez.
L'activitat física és beneficiosa per a tots, qualsevol que sigui la nostra edat. L'exercici ens manté àgils, en forma, i ens ajuda a prevenir nombroses malalties. I una de les formes més agradables i profitoses de practicar-lo és ballar, activitat que combinem l'exercici amb les relacions socials.
Bé, nombresos estudis científics han fet palès les beneficis de ballar per a l'organisme. Per exemple, s'ha comprovat que les persones grans, sedentàries, que viuen a residències des de fa temps i que participen en activitats de ball milloren l'equilibri i la coordinació i redueixen el risc de caigudes. O sigui que ja ho sabeu, a ballar tothom, joves i grans.
I a posar el cos en moviment, sigui natació, sigui caminar, fer exercici. Això mateix. Endavant. Posem la sintonia de la poesia, sisplau. Poesia final. Todavía el amor.
La poesia de cierre del programa de hoy es del escritor Antonio Martín, licenciado en Historia y director editorial de la división de cómics del Grupo Planeta desde el año 1982 al 2000. Hem de explicar per què estem explicant això en castellà. Perquè tenim constància, i lo agradecemos moltíssim, perquè salim també a través de Facebook,
Gràcies.
A menudo nos ven o nos escuchan desde Ávila, desde Móstoles, desde Madrid. Saludos a todos los que hacéis el esfuerzo, agradecemos muchísimo, de tratar de entendernos en catalán, que es como normalmente hacemos. Pero yo creo que tampoco es tan difícil. Si te acostumbras poco a poco al sonido, es fácil de entendernos. Para unos sí, para otros no.
Supongo que cada uno tiene el oído que tiene y la voluntad que tiene de captar un idioma. Por supuesto que la persona a quien va dirigido entiende perfectamente el catalán como entienden perfectamente muchos otros idiomas. Terminamos. Un fragmento del poemario Todavía el amor.
La última vez que lloré fue cuando murió mi padre. Mucho. Después, dos o tres sollozos en los momentos en que más rugía el huracán de los sentimientos.
Eran días difíciles. ¿Sabes lo difícil que es quemar una vida? ¿Un pasado de años? Siempre quedan cenizas. Pero el premio era grande, la esperanza mucha. Tu corazón ancho y poco a poco se apagaron los rescoldos del pasado.
No volví a llorar. Podía ir mal. Podían ser días y semanas y meses malos, pero tú estabas allí, a mi lado, alumbrando la oscuridad. Y no volví a llorar. Hasta esta noche, en que intentas destruirme, queriendo destruir tu amor por mí.
Bé, hem arribat als moments finals de 60 i més. Mentre el Vilareal i el Barça disputen un partit. Això mateix. No. Desitgem que guanyi. Bé, el que jugui més bé. Les coses com siguin. Que guanyi és millor. Visca Vilareal, visca el Barça. Això mateix. Bé, doncs, fins el proper dimecres o bé fins dissabte, si ens voleu tornar a escoltar. Fins aleshores, a tothom, bona nit o bon dia. A reveure.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis anuals.