60 i més? Ja tornem a ser aquí.
Estimats uients, aprofiteu el poc que queda d'estiu per gaudir de la vida a l'aire lliure i, sobretot, moveu-vos. La vida és moviment. Aixequeu-vos d'hora i sortiu d'excursió. La vida, però amb la natura, ens retorna l'alegria i la veritat de les coses.
Si ens voleu explicar on heu anat de vacances, avui ho farem nosaltres, el proper dia si voleu vosaltres. I ens dieu com heu passat, si us heu quedat al poble també, que ja sabeu que ens podeu trucar i explicar les vostres vivències. Això sí, a partir del proper dimecres, perquè avui, per una qüestió tècnica, sortim en diferit. Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui és dimecres, dia 18 de setembre.
programa 60 i més. De nou, tenim aquí l'esplendi de veu de Joan Algarra i el bon domini tècnic d'en Carles Hernández Rius, atent a posar les músiques i el que calgui, i amb la novetat de poder comptar, a partir de properes setmanes, amb Candi de Nevado, que després d'un any sabàtic ens ha dit que tornarà amb nosaltres. També en Pere Oliver,
i dirà la seva, que ja té a punt alguns fets que van succeir tal dia com avui. Benvinguts uients d'Esvernians. Passen pocs minuts de les vuit del vespre. Avui, 18 de setembre, és el 261è dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden per tant 104 dies per finalitzar l'any. És el moment de felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari. Avui és festivitat
de Sant Ferriol i Santa Sònia. Demà Sant Nil i Sant Alfons. Divendres Santa Càndida. Felicitats! I dissabte dia 21 que sortim amb segona audició
Diada de Sant Mateu, festa major d'esplugues. I ens hem deixat un sant molt original que també és avui. Sant Josep de Cupertino, patró dels astronautes. Si algú sap per què aquest frara capotxí és patró dels astronautes... Que ens ho digui. Perquè jo no li veig... No sé si els astronautes voldrien tenir patró. Deu tenir algun sentit, però ho buscarem. A veure per què aquest senyor és patró dels astronautes.
I també el proper cap de setmana comença la Festa Major a la propera ciutat, a la nostra estimada ciutat de Barcelona, ja que dimarts que ve, dia 24, és la festivitat de la seva patrona, la Mare de Déu de la Mercè. Dies molt adients per anar al teatre, ja que molts locals ofereixen els seus espectacles.
Si vau veure la tele l'altre dia, vau veure que ja ens van oferir la programació d'aquesta temporada. El que estan fent mans i mànigues per poder atreure la gent al teatre. La baixada d'espectadors ha estat notable al teatre.
De iva és espantós. Al teatre i al cinema. I als actes lúdics. Ja està bé la broma. De totes maneres referent al cinema, jo he vist un munt de pel·lícules aquest estiu i ha de veure que la qualitat temàtica ha baixat moltíssim. Els pressupostos són molt axius i ja està.
Depèn perquè hi ha pel·lícules com Elisium, que es diu aquest bodrio de ciència-ficció. Per això són efectes especials. 115 milions d'or ha costat aquesta cosa. Hi ha uns decorats magnífics, uns decorats esplèndids i preciosos. Però als americans els agrada això. Això està fet per consum dels americans. Però un guió superfluix. Aleshores, clar, que la gent no va al cine quan veu aquestes aixecades de camisa. I a sobre, amb els cèntims que val?
Bé, mira, no pensem més i posarem una mica de música, un trosset d'aquelles gravacions que ens agraden. Doncs Carles ens posa música. Guia-me que me ciega la intensa luz
y como un extraño voy por un paraíso azul dame tu mano y ven a salvarme de mi sufrir de extraño en aquel edén en que me perdí
Estàvem escoltant Gloria Lasso, que a mi tota la vida m'ha agradat. Què voleu que us digui? Es de mi tiempo. A més, també és cultura del nostre estimat país veí, cultura castellana. Això ho dic per aquesta barbaritat que ha dit aquest senyor magistrat, que diu que menys prem la llengua castellana. Aquest senyor devia estar fora d'aquest món el dia que va dir això.
Estava fora d'aquest món, però té un poder notable. Tot el que vulguis, però mira... La llengua és una arma de doble tall. Jo que ho vaig sentir dic que aquest senyor no ha escoltat mai el nostre humil programa, perquè nosaltres a través de 60 i més hem tret ben bé 600 poetes en llengua castellana amb els plans que portem de programa igual que els que són de llengua catalana o catalans a la manera del valencià i el que calgui. I tant.
i ara esdeveniments que van tenir lloc un 18 de setembre. De l'any 1502, Cristòfol Colom, en el seu quart viatge a Amèrica, arriba a la ciutat de Puertolimon a Costa Rica.
També un dia 18, una setmana més tard d'aquell fatídic 11 de setembre de 1714, després de la desfeta de Barcelona, cau la població de Cardona en arribar a l'ordre de rendició. Cardona va ser el darrer baluart de Catalunya. I un 18 de setembre de 1810 s'instala a Santiago de Chile la primera Junta de Govern, primer antecedent per a la independència del que avui és
i que se celebra com les Fiestes Pàtries de Chile. Un altre 18 de setembre, però de l'any 1868 a la ciutat de Cadis, el general Prim i el brigadier Topete revolten els seus efectius contra el règim isabalí. Amb la publicació del manifest España con honra, hi comença la gloriosa, que en dies successius s'estendrà per tot el litoral mediterrani espanyol. No va malament,
que en moments de crisi recordem la Gloriosa, ja que aquella revolta va sorgir del descontentament contra el règim monàrquic d'Isabel II amb els àmbits populars, polítics i militars durant la crisi més forta del segle XIX. O sigui, la que tenim ara no és la primera crisi que va tenir aquest país. Una darrera a la, sobretot al segle XIX.
Si visquéssim 500 anys, n'hauríem vist 12. Però, com que les nostres vides són breus i efímeres, ens en toca una o dues a cada generació. Com a fets més propers, recordem aquell 18 de setembre de l'any 1970 quan el militant del PNB, Joseba Elosegui, escala a foc al frontó de Noeta a Donosti, com a protesta pel procés de Burgos, que va ser un consell de guerra contra 16 persones militants de l'esquerra bertzales.
Més proper encara, el 18 de setembre de l'any 2005, en què a Alemanya s'hi celebren eleccions generals i per molt poca diferència, Angela Merkel obté més punts que el fins aleshores canceller Gerhard Räder. Des d'aquell dia, la senyora Merkel és una de les persones més influents a la política europea. I ara passem a recordar algunes persones que van arribar al món tal dia com avui.
El 18 de setembre de l'any 1750 neixia a Puerto de la Cruz, a Tenerife, el poeta neoclàsic castellà Tomás de Iriarte. Tot i ser un gran expert en gramàtica i en traduccions al llatí, va passar la posteritat per les seves faules en vers, que són tota una lliçó demètrica
a les escoles de tots els temps. Fa anys ja ens va tocar el dia que va coincidir amb el naixement d'aquest poeta i recordo que vam recordar Los Dos Conejos i El Burro Flautista. Qui no ha memoritzat quan anava al col·le precisament aquests poemes, El Burro Flautista, Los Dos Conejos, El Galán y la Dama i tants altres, sovint era un text obligatori en un examen de llengua, fins i tot a l'Institut del Teatre, dels anys 50 i 60, que dirigia en Guillermo Díaz-Pleja
era en matèria obligada per als primers passos dels joves rapsodes. Un altre 18 de setembre de l'any 1863 neixia a Godella, a l'horta nord del país valencià, al polifacètic artista Lambert Alonso Itorres.
va destacar com a dibuixant i pintor, a més de compositor, tenor d'òpera i sorsuela i catedràtic de cant del Conservatori de Música de València. Podem veure una bona part de la seva obra al Museu de Belles Arts de València, Piu V. De la música i la pintura passem a la literatura ja que el 18 de setembre de l'any 1916 neixia a Barcelona l'escriptora Mercedes Salisacs,
Amb 96 anys acabats de fer, la novel·lista segueix en actiu. Guardonada amb el Premi Planeta l'any 1975 per La gangrena, una novel·la fabulosa, formidable, ha rebut nombrosos premis més al llarg de la seva carrera. El seu darrer llibre, El caudal de las noches vacías, és d'aquest mateix any 2013. I ja l'he llegit, ja el tinc. I m'ha agradat. Potser m'ha agradat més La gangrena.
potser es nota una mica ja que té 96 anys. Sí, el temps no passa en va. No, no, no, en absolut. Bé, i tornem al món de la música i també de la copla, ja que un 18 de setembre de l'any 1946 neixia a Chipiona, a Cádiz, la gran Rocío Jurado. Ha estat una de les artistes espanyoles de més èxit a nivell internacional. A més de gèneres com la copla i el flamenc,
va triomfar amb la balada romàntica. En cançons com Se nos rompió el amor como una ola o Si no amanece va arribar al cor de milions de persones arreu del món. Escoltem-me Rocío Jurado. Ven y ven, mi amor se muere lentamente cuando siente de que tú te alejas y te alejas y te alejas y no vienes cuando tú
Ya lejan y no vienen los rincones de mi alma. Están llenos de recuerdos, de caricias ya soñadas y de falsos sentimientos. Yo no quiero llenarlos solo con besos de sueño, de ilusiones y promesas, de amores y pensamientos.
I de la cançó passem al teatre i al cinema, perquè el 18 de setembre de l'any 1966 neixia a Madrid l'actor Gabino Diego. Pel·lícules com Véle Poc, El Rey Pasmado o Ay Carmela li van donar gran popularitat.
Darrerament li hem vist esplèndides interpretacions al teatre, l'any passat mateix aquí a Barcelona, fent una creació inoblidable del personatge de Brinsley a la comèdia de Peter Schaffer i l'Apagón. I, com sempre, recordem també algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui. El 18 de setembre de 1834 moria Fusellata Igualada el militar carlí Josep Romagosa Iprós,
va iniciar la seva carrera durant la guerra del francès i va ser el cap de la insurrecció absolutista contra el règim liberal. Un altre 18 de setembre de l'any 1968 moria la ciutat de Mèxic el poeta espanyol León Felipe. La seva obra, platòrica d'energia i vitalitat, és un cant a la llibertat i a la vida.
El recordarem al final del programa. I fa només un any, el 18 de setembre del 2012, moria l'escriptor i polític Santiago Carrillo, figura clau de la política espanyola des de la Segona República fins al final de la transició. Va combatre en la Guerra Civil, jornalbàndol republicà, i vas devenir una figura rellevant de l'oposició al franquisme.
va ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya des de l'any 1960 fins al 1982. Recordem que aquí Sant Just, en diverses ocasions, i precisament a la Teneu, vam tenir ocasió de sentir-lo i de compartir amb ell alguna vetllada. Sí, mateix. I ara posarem una mica de música.
Bé...
I ara, quina secció ens toquen? Doncs mira, per si ens hem acomodat massa a l'estiu i ens hem passat amb bons aliments, parlem una miqueta de cultura física. Som a les portes de la tardor i ja hem trobat a les nostres bústies les ofertes dels clubs esportius del nostre poble perquè ens mantinguem en forma i no caiguem en la temptació de bellugar-nos poc i deixar de fer exercici.
El complex esportiu municipal La Bonaigua és obert tot l'any i després d'oferir-nos el seu espai a l'aire lliure per prendre el sol i els bans i els mesos de més calor, ara ens brinda la piscina coberta, els espais de sauna i jacuzzi i un esplendit gimnàs on podem anar per lliure o comptar amb entrenador personal. De nou tornem als cursetges de natació oberta a tothom.
Tant socis com no, i també el servei de guarderia pels menors de 4 anys. També hi trobareu sessions de cardio box, spinning, aerozomb, estips i pilates, entre moltes altres variants d'exercicis de manteniment i posada en forma per anar més àgils i lleugers pel món, tots adequats segons l'edat de cada persona.
Ja em vas parlar del cardio box, que és una activitat enèrgica que permet endurir la musculatura i evita malalties cardiovasculars. Aquesta activitat consta de tres fases. Escalçament muscular, exercicis acompanyats de música i estiraments finals. Es fan sessions d'una hora o de mitja hora.
segons l'estat de salut de la persona que ho practiqui. Tot plegat, molt energètic. Molt recomanable també fer spinning. Això ja ho coneixes, veus? Sí, però jo el faig a casa meva. Ja ho direm també. Esport molt més conegut com bicicleta estàtica, que a més d'enfortir la musculatura i donar-nos més agilitat, activa la circulació de la sang. Es tracta d'un exercici aeròbic, principalment de cames, dins el qual el monitor et va canviant la freqüència del pedaleig,
per anar variant la intensitat de moviments damunt la bicicleta. La classe pot durar una o dues hores amb diferents canvis de ritme. Una vegada, es té certa pràctica, aquest exercici, com hem dit abans, es pot fer també a casa on et pots adaptar el temps al teu gust. Això mateix. Aquí la Joana n'és tota una experta, o sigui que pots... Sí, mira, cada matí el llevo mitja horeta, jo faig mitja horeta només, però el llevo mitja horeta abans de la normal i escolta'm, del llit
a la bicicleta. Bé, i ara iniciarem una nova secció que serà viatjant pel nostre país. Aquesta temporada obrim un nou espai
que us convida a passejar pels indrets més interessants i a vegades desconeguts del nostre país. Monestirs, valls, plenúries, petites ciutats, pobles, llocs que potser no coneixem i que val la pena tenir en compte a l'hora de preparar unes vacances o una sortida de cap de setmana. Escoltem el que escriu Carmina Balaguer a la revista Descobrir sobre la Vall de l'Or.
Llums de la vall de l'Hort. Aquesta vall del prepirineu sulçonès inspira pels seus paisatges i el seu llegat medieval una pau intensa. Té el mèrit de ser una de les valls més tancades del país, amb només 10 quilòmetres de longitud, però amb grans desnivells.
capes de conglomerats calcaris de diferents formes i serres adornades per pinedes d'alta muntanya. I sovint, un mar de núvols cobreix els seus paisatges. Terra de comtes, la vall de l'hort, bressola un llegat medieval que avui encara respira.
antics camins, armites romàniques i excel·lents miradors acompanyen a descobrir la profunditat d'un territori recolzat per la Llosa del Cavall, un embassament construït als anys 90 que juntament amb les pistes d'esquí del Port del Comte i altres activitats de muntanya com el senderisme, les rutes amb bicicleta i el parapent s'assumen als atractius d'un paratge encara poc conegut.
La població de Sant Llorenç de Morunys, principal nuclear habitat de la vall, és coneguda com la Vila dels Piteus, en difusió a la producció de draps piteus característics pel seu tegit espès que va ser importat a la població durant l'edat mitjana. Drap piteu és un tegit ordinari de color blanc, negre o blau
es feia servir, antigament, en especial per als paücs, capes de pastor i mantes de taraginer. L'avall deu ser degut el seu nom terros i l'aigua llorra que baixa pel cardener, però que malgrat la foscor de les aigües, la llum que hi penetra converteix la zona en una agradable destinació. El referent religiós és el Santuari de l'Hort, reformat l'any 1867
i que està col·locat sobre una mola i és visible des de qualsevol punt de la vall. S'hi pot accedir en cotxe fins ben a prop o resseguint una ruta a peu que arrenca de l'ermita de Sant Cerni del Grau dels segles XI i XII aixecada sobre un antic poblac de l'època medieval. El santuari ofereix també una bonica panoràmica i es pot visitar cada dia des de les vuit del matí
fins a les 6 de la tarda. Així que ja ho sabeu. Si us interessa, doncs aquest avall val la pena de visitar-la perquè és tot un indret preciós. Quants dies hi has estat aquest estiu? 3. Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí, 3. Aquí són les notes que has pres de la teva estada a la Vall de l'Or. Sí, sí. Molt bé. I a més, ho has tret d'un text de Carmina Balaguer perquè et doni més una explicació. O clar, així més històric. Ja que em va agradar tant, doncs, val. Bé, ara posem música.
La dona i la noia, com el llum i el vell, tot l'accepta i l'implica. Sempre que la noia es veja l'odio, el vell i l'implica i l'implica.
Bé, la dona és mòbil.
O sigui, és una de les àrees més famoses de tot el món operístic. A més és que és tan bonica que mai no et cansaries d'escoltar-la. Això és el que la fa popular, que sigui tan agradable d'escoltar. Bé, i ara passem també a un espai molt, molt i molt agradable. Sempre reflectim aquella publicació a la Vall d'Evers que fa quotidianament la doctora Pilar Sant Pau.
amb aquells contes i aquelles anècdotes oferir-nos o recomanant-nos alguns plats especials. Avui ens parla dels entremesos. Aquí hi ha una fotografia que ja convida a iniciar el saliveig de...
Sí, és molt atractiu, perquè jo precisament aquests dies que he estat en diversos llocs de Castella i també del País Valencià i precisament en un poble que no sé si vostès coneixeran, de l'Almaestrat, que es diu Benassal, vam estar en un hotel... Sí, que hi ha l'aigua i el manantial. Exacte, i el balneari, un balneari amb una espada que funciona ara de meravella. Sí, un meu tiet vam morir allà, perquè les aigües allà anaven molt bé.
No, és que aquí estava molt malalt de ronyó i allà, mira, si va vellurar un parell d'anys més, tot això que va guanyar era molt gran. Doncs ara a través de l'SPA han descobert que aquestes aigües van bé també per la pell i pels ossos. I ho puc comprovar perquè jo tenia un eixem a la pell que en tres dies prenent les aigües em va desaparèixer.
No, no, si et dic, si tu reies del meu tiet, per certitat. A més jo em anava a dutxar sortint del malneari i una... No, no, ni a parlar. I em va dir dir per l'art. No home, no. I precisament aquesta aigua desinfecta i tal com surts ha de quedar 24 hores l'aigua, que se l'empassi bé la pell, perquè precisament és bona per la pell. A més queda lliscosa, queda bé. Clar, si després t'hi poses xampú o sabó i treus tot l'efecte.
I aquests entremesos em recorden uns entremesos boníssims que servien a l'hotel Los Pinos. Sí, però normalment l'entremesos a fora d'Espanya no sé si té gaire nomenada. Sí, però jo estava a dins d'Espanya, eh, al país valencià. Vale, vale, no es fiquem en geografia. Aquí hi ha un plat preciós amb torset de botifarra, de bull, una miqueta d'ensaladilla russa i de pernil, o sigui que ja fan ganes de menjar.
Doncs endavant amb el conte. Ah, bé. Es diu Els entremesos. Quan va sortir de l'església de la mà d'ell, no va sentir que el cor li bategués més que quan va anar a Mallorca amb els pares. Quan ell li va dir que l'estimava, el primer que se li va acudir va ser dir-li a la Rosa. Quan es va mirar al mirall de la botiga de vestits de núvia, va pensar que semblava una princesa i no va recordar que als contes també hi ha un príncep. Quan va comprar el pis,
va sentir que uns barrots bancaris l'engaviaven. Els anys passaven i la seva vida semblava perfecta, però quan ell estava en silenci, sentia la remor d'un riu subterrani que li deia que alguna cosa no anava bé. Cada dia li surava la tristesa en cada cosa que feia. Fins que un matí d'abril, el dia de Sant Jordi, ell, mecànicament, li va regalar un llibre, un llibre de poesia. Aquella nit,
els seus dits van acariciar el nou llenguatge. Les hores passaven suaument per la seva vora, sense fer soroll. Els primers ratx de sol del matí van acomodar-se en aquells ulls que per primera vegada van perdre el tel de la virginitat, que també és el de la ignorància. I de sobte, fent un esguar, el Lluís va plorar per ell i per ell.
Allò que llegim es pot convertir en sentiments, però per transformar-se necessitem que el cervell fabriqui una sèrie de neurotransmissors. D'entre ells, uns quants depenen del que mengem. Un dels plats que, sens dubte, ens els aporta són els entremesos. Que, com ho hem dit, aquí està reflectit d'una manera gràfica perfecta. A qui li convé menjar uns entremesos? Fiem primer els ingredients, que són bull, pernil,
catalana, fuet i ensalada russa. Ja ho hem dit abans quan no hem explicat el plat. Evidentment que sí, però ho recordem perquè us afanyeu a preparar-los i a veure si us surten tan bé com aquests que recomana la doctora Pilar Santpau. Dèiem que aquí li convé... Menjar uns entremessos. Doncs a tots aquells que estiguin...
A tots aquells que necessitin una alimentació més proteica després d'una intervenció quirúrgica de traumatologia. A tots els que tinguin la pressió arterial baixa. A tots els que pateixin anèmia. Un vers pot ser una porta que se'n sobra del nostre interior
i els entremessos la clau per obrir. Això em recorda que a mi quan em van acabar d'operar dels bodells em van portar un plat d'entremessos descomunable. Quina meravella, calla que s'havien equivocat. I va entrar al metge i em va dir... No, no, no. Diu que els entremessos són pel pacient del costat que l'han operat de traumatologia. Diu, però tu no pots menjar entremessos encara. I em van treure el plat i em va dir
per donar un caldito petit. És per quan han intervingut de traumatologia, però si t'han operat de l'estómac o dels bodells no. La botifarra no seria el més adequat. Com tenen parlant una mica de salut. Això m'ho han fet passar una amiga meva i realment no els hi he posat tots els pensaments sobre la salut, però mira, potser té raó.
Diu, la enfermedad es un conflicto entre la personalidad y el alma. I firma, va. Moltes vegades. El refredat, què diu de refredat? Podem seguir, ja que aquesta persona ens ho ha passat en castellà. Sí, ho fem en castellà. Doncs respectem la llengua. No, posa'm aquest segon. El dolor de garganta sorge.
cuando no es posible comunicar las aflicciones. Perdó, me ha agradado primer que el resfrío chorrea cuando el cuerpo no llora. Es una forma de dir-ho molt gràfica. El estómago arde cuando las rabias no consiguen salir. La diabetes invade cuando la soledad duele. La alergia aparece cuando el perfezclionismo está intolerable. Las uñas se quiebran cuando las defensas están amenazadas.
La fiebre calienta quan les defenses exploten les fronteres de la immunitat. El càncer mata quan te canses de vivir. Potser sí, perquè realment, ja saps que el meu fill és metge, i sempre diu que hi ha un tant percent molt gran molt gran de combatre aquesta malaltia si tens una acció positiva en contra d'ella.
De totes maneres això és molt discutible perquè no sempre és així. Hi ha càncers i càncers, i precisament amb aquestes criatures que els afecta de molt petits, veiem que tenen totes les ganes de viure del món. Hi ha més criatures que viuen que les persones grans? Cada vegada més.
A més, diu, això és una màxima, també discutible, diu, la enfermedat no és mala, t'avisa que t'estàs equivocant de camí. Això és molt budista, però també discutible com totes les coses, com tots els pensaments que tenen diferents punts de vista. I què et sembla si continuem parlant de malalties i de cosos i d'experiència respecte a la manera de ser?
i després començarem algunes de les notícies del dia, que també és interessant perquè la gent gran estem al dia i llegim cada dia els diaris, però és molt recomanable. Aquest senyor, Àngel Las Napas Pagant, escriu molt sovint
a la revista del Ministeri 60 i més de Madrid i aquesta m'ha semblat que valia la pena fer-ho pels nostres uients. I com que ve de Madrid també la llegirem en castellà perquè es titula La dieta mediterrània en la salud. Això perquè diguin els de fora que nosaltres tenim Cogotado el castellano.
No tots els de fora. Però almenys els mitjans de comunicació cada cop més. I això a mi em molesta moltíssim. He estat parlant amb molta gent de Castella, precisament, dels pobles que he estat aquest estiu de Castella.
que han estat Sigüenza, Palazuelos, Carabias, Medinaceli i he parlat amb moltes persones i fins i tot m'he meravellat amb la informació tòxica que reben de diaris com l'ABC, el Mundo de la Razón, sobretot l'ABC que és totalment destroyer amb la cultura de Catalunya. I el Mundo també és calenat.
Encara hi ha alguna persona que em parla bé, em vaig quedar sorprès. Com que no hi havia altre diari, m'he llegit Mundo, ABC i Rafonda cap a peus. Em trobo estrany perquè tota la gent que surt a la ràdio del Mundo és intoxicadora només. Sí, sí, és una cosa molt greu.
Precisament comentàvem aquí abans del programa, el de la senyora Rosadía d'UPEID, que va de progrés, unió, progrés i democràcia vol dir UPEID, no? I ha dit que hi ha partidaris de la independència com n'hi ha de la pena de mort. Això em sembla una bestiesa. Aquestes coses no s'han de reflectir, perquè això són barbaritats.
Sí, però cal denunciar-les, cal denunciar-les i dir que és una vergonya que persones que representen a la política d'aquest país i que són capdavanteres i tenen una opinió molt més pesada que la de les altres persones, perquè tenen accés cada dia als mitjans d'informació, intoxiquin d'aquesta manera, deformin d'aquesta manera la realitat i diguin aquestes mentides. Senyora Diaz, una política no hauria de mentir com vostè menteix.
El que diu els catalans és una indecència. El senyor periodista va ser Alfonso Rojo, que va dir una barbaritat com que hauríem d'entrar aviat a Catalunya. Però com es poden dir aquestes barbaritats si som la gent més pacífica del món? I més pactista del món. Potser això ens perd, que no som gent celebrada.
Bé, deixem-ho això perquè fa posar nerviós i parlem de la dieta mediterrània en la salut. És aquest d'article del senyor Àngel Las Navas Pagan. Todos sabemos la gran importancia que tiene la salud física, si nosaltres ho hem dit abans també, recomanant que neixin a la Bonaigua i a Can Mèl i que també el tenim aquí al poble, la salud física
es necesaria para una vida agradable y venturosa, completada siguiendo el criterio de los clásicos con la del alma. Recordemos el viejo dicho latino de alma sana en un cuerpo sano. Los más destacados filósofos de todas las épocas, comenzando por los griegos de la antigüedad, coinciden en esta sólida doctrina que tiene tanta trascendencia para el ser humano en su existencia en este mundo.
En el concepto de todos los pensadores de Oriente y Occidente, desde las más lejanas civilizaciones, es un don maravilloso superior a la posesión de oro-plata y cualquier otra clase de bienes. Y solamente nos damos cuenta de su valor cuando la perdemos. Por eso, uno de nuestros objetivos prioritarios debe ser conservar y en lo posible acrecentar
Esta envidiable cualidad que con ella podemos acometer y realizar muy diversas actividades y empresas para nuestro bienestar personal y familiar y hasta social con amplia trascendencia. La higiene, aún en su forma más elemental, es una asignatura que es de especial aprovechamiento. Ella nos orienta hacia la salud en todas las edades y circunstancias.
abracant les facetes de l'alimentació, exercicis físics i esport, tornem a repetir, equilibri mental, formes i mètodes de realitzar els treballs i estudis, descansos i distraccions i més. L'alimentació del ser humà és fonamental en la seva salut física en general, tant en la classe de la seva mena com en les quantitats. La dieta mediterrània que a Espanya s'extende per tot el litoral d'aquest mar
es antiquísima y está basada en los productos de la tierra. Siempre ha tenido fama de saludable y aconsejable, pero últimamente en estos años está considerada a nivel internacional como la más óptima y recomendable y la más propicia para la salud. Se fundamenta principalmente en toda clase de frutas, hortalizas, verduras, arroz, legumbres, patatas,
pescado en general y poca carne, con preferencia aves de corral, pollos y pavos. En la zona de Levante se beben mucha horchata, líquido muy agradable y deliciosamente refrescante si está frío. Muy alimenticio, porque además se hace a base de chufas, alas de la alboraya son buenísimas. Molt bons, chiquets. Sí, sí. Bé, por supuesto que también se admite en las comidas.
Clásico vino de mesa de forma moderada y prudente. No olvidemos que estos vinos de mesa son ricos en vitaminas y favorables para hacer una buena digestión, siempre que no haya incontraindicaciones o se abuse de ellos. Hay que reconocer que la dieta mediterránea es apetitosa, variada y sustanciosa, haciendo especial hincapié en su bondad para la salud, por lo cual está altamente indicada para nuestro sustento. No olvidemos que la salud
es uno de nuestros mejores valores y fundamento de nuestro bienestar y felicidad. Ja que he citat l'orxata, jo recomanaria la boníssima orxata que fan a l'Orxateria Valenciana, que hi ha al carrer Ibau, entre la Gran Vía i el carrer Diputació, que abans estava a la cantonada amb Gran Vía. Sí, però l'únic que té en contra és que en Grècia. És orxata de l'Alboralla, és tan bona com la que venen a l'Orxateria Santa Catalina de València.
Boníssima, boníssima. En creix l'orxata, oi? Jo diria que sí. Jo m'he fet un tido de l'orxata aquest estiu. Ah, no, doncs no estàs més gras, no. Home, potser sí, de careta estàs una mica de la careta més rodona, però bueno, això és gràcies a l'orxata. Els quilos de mas aquests els he adquirit a València. Sí, sí, va bé, l'orxata valenciana, que m'agrada molt. Molt bé, posem una mica de música.
que los ojos dicen más, porque en ellos asomada el alma está. ¿Cuál destino es de oro?
De la siente son, se refreda en tu mirada, intenso amor. Inundarse en mi ser, el flumeo más y odor,
que quiero siempre contentar. Libre de sufrir, que el sueño convertido es nuestro obtenir.
Bé, anàvem a ballar vals i tot. Molt bé, molt bé. Aquest deliciós aquest ball, que aquesta cançó. Bé, continuem? Si recordem així una mica per sobre els titulars de la premsa d'avui, perquè n'hi ha que ens arriben al cor, no?
El govern de Catalunya denuncia l'augment d'actituds totalitàries contra el nostre país i el nostre poble. D'això precisament n'hem parlat avui citant alguns polítics i periodistes que no ens fan... Els hem deixat el com dir com ho diuen ells a los pies de los caballos, però és que s'ho mereixen. També Rajoy respon a la via catalana que cal respectar la Constitució.
Hi ha crítiques del govern per permetre a pobles de Catalunya festes taurines per als turistes, això em sembla molt bé, això també ho avisa aquest estiu, s'han muntat les seves places, sobretot al sur de Catalunya, les seves places de veus, amb veus embolats... Això és horrorós, la pobra bèstia pateix moltíssim. Veus al carrer... Tu ja saps que jo no soc ni taurina ni no taurina.
El que no vulgui Braus, que no vaig a veure'ls, però és que això és fer patir les bèsties. I a Tor de Sillas Valladonid una vegada més han exhibit el seu tarannà primitiu i salvatge martiritzant el toro de la Vega. Això no vol dir que siguin primitius i salvatges tots els ciutadans de Tor de Sillas, per favor. No, perquè a Tor de Sillas hi ha molta gent que s'ha manifestat en contra d'aquesta barbaritat. No, però tenint en compte una cosa que amb l'excusa.
de que és una festa popular de tota la vida, es fan unes coses que realment estem en contra. Això té cents d'anys, també té molts anys la Inquisició i també té molts anys les lluites de gladiadors i no perquè s'ha de mantenir. I a més una senyora deia ahir, el que no li gusta que no mire és que no se trata de mirar o no mirar senyora, se trata de que eso es muy bestia.
I llavors tota animalitat, és com si deus... Aquelles pobres bèsties, per què? Algú que l'estan matant i diu, ah, vostè no ho mira. Dic, home, no, però encara que no miris, això està succeint, no? Per tant, senyors, hi ha una notícia que sí que ens ha arribat al cor.
és que ha mort als 99 anys l'escriptor filòleg i humanista Martí de Riquet. Quan una persona l'ha esconegut, aquí, a l'avantguàrdia, entre moltes coses que explica ens surt una foto de quan era jove, jo de jove no l'havia conegut. Ja, ja devia ser gran quan tu l'havies tractat. L'havia tractat ja de gran a Planeta quan va dirigir projectes en diversos volums, com reportatges de la història que va dirigir a la Planeta o que va col·laborar en l'enciclopèdia La Rus aportant la seva saviesa perquè era un savi
I a més, com aquí diu, a més que era un pou de ciència i un ciutadà savi, era sobretot un home bo. O sigui, la seva senzillesa en el tracte, la seva naturalitat en la manera d'expressar-se, el sempre escoltar tothom per veure què puc aprendre més. Per això els avis són una esponja fins al dia de la seva mort i acaben dient, només sé que no sé res.
I sobretot, com diu la Vanguardia, va tenir una relació fèrtil amb tot el món editorial. Els seus primers llibres en català abans de la guerra els va publicar a l'editorial Vercino. A partir dels anys cinquanta va participar en grans obres de consulta com la Història de la Literatura Universal.
Tenia un domini extraordinari tant de la llengua catalana com la castellana, a més que sabia idiomes, era un home molt i molt cultivat. Va investigar sobre heràldica, la novel·la històrica la coneixia en profunditat, era filòleg, i Tirant lo blanc i el quiixot de Cervantes van ser de les seves hores. Sí, a ell preferia molt la novel·la medieval i històrica, potser a l'altra gènere.
En podíem parlar hores i hores, però jo recomano que llegiu la Vanguardia d'avui, que li dedica diverses pàgines, també el periòdic o també el país, evidentment. Però la Vanguardia dedica molt a parlar de la seva hora i de la seva vida, i evidentment una persona que ha viscut tant i ha donat tant,
Ha tingut molt per explicar. 99 anys els quals ha estat pràcticament en actiu fins als 80 o més. Em sembla que jo he llegit coses d'ell que ja tenia bastant més de 80 anys.
Anava per les editorials i entregant la seva feina quan tenia ja un aspecte d'un home d'una edat avançada. Jo ja dic mai l'he conegut amb aquesta foto de quan era jove. Tu mai no l'has conegut jove. Jo mai no l'he conegut jove, no ja l'he conegut gran. I a més, jo crec que com aquesta gent gran que es manté bé, es passa en 30 o 40 anys tenint el mateix aspecte.
que arriben als 80 anys i segueixen tenint l'espectre de 60. M'imagino que més de bona salut és la vitalitat i el fer una cosa que els agrada i posar-hi tota la passió i tot l'amor en aquella feina. La gent que no es jubila mai, evidentment, arriba amb més vitalitat a la bellesa que la gent que no fa res, el que saps que rexofa, que n'hi ha, n'hi ha. Jo veig amb aquesta gent que a vegades va amb incerso.
que arriben a l'hotel i se seuen allà i estan tot el dia escarxofats amb una butaca, que és el mateix que deuen fer a casa seva, és que no hi ha res més negatiu. El que has fet tota la vida cobrant, doncs fes-ho ara d'una manera altruista i llavors som.
Som actius ja que fem tantes activitats que a vegades també t'agobien. Anem sempre una mica estressats. Una mica força. Avui mateix m'ho comentava la meva dona. I per què heu de començar avui?
Volgues que no a la temporada, comenceu la setmana que ve. Dic no, no perquè la setmana que ve estem a finals de setembre. La noia més ja ho tenim preparat. Quan toca, clar, jo ja ho tinc escrit, ho tinc pensat, ho tinc preparat i aleshores no d'aquesta setmana no serveix per la setmana que ve. Les notícies seran unes altres. Encara que hi ha alguns ciutadans que seguiran dient les mateixes bestieses o més, sempre n'hi haurà que diran coses bones i coses boniques i positives. Molt bé, doncs ara posarem una mica de música.
No, no, no.
No, no, no, no, no, no.
Bé, i ara continuarem parlant d'aquells edificis singulars i estupendos que hi ha a la ciutat de Barcelona i als entorns. Avui parlarem?
Sí, precisament la Padrera, que el que vols parlar avui està dins la Ruta Gaudí, que fan un preu especial perquè puguis visitar tot Gaudí a Barcelona. Que em penso que val una pasta, visitar-ho tot. Però és que t'ensenyen tot, eh? Hi ha molt, eh? Clar, hi ha moltíssim per veure. Hi ha molt a veure. Concretant la Padrera, que és la Casa Milà, és un edifici ben singular. I tant. L'espectacularitat de la façana, l'originalitat del terrat el converteixen en un dels més destacats del segle XX, emblemàtic,
de Barcelona i un dels màxims exponents de l'obra de Gaudí. Per visitar-la hi ha dues modalitats. La pedrera de dia, que inclou la visita a tres espais significatius, el terrat, les golfes i un pis que recrea un habitatge burgès de principis del segle XX. I pedrera secreta, una visita nocturna guiada
i en grups reduïts. Molt curiosa, la nocturna no l'he fet, la diurna sí. Jo no l'he fet, jo la diurna sí, amb els tres pisos. La nocturna el meu fill la va fer, que és el que passeja més i té les cames més àgils, i diu que és molt i molt interessant. I bé, veure Barcelona a la nit des del Terrat de la Pedrera és una meravella.
Té la seva gràcia, té el seu encant. I tant que sí. Mira, ara que has dit això, hi ha una altra visita del Barcelona de dia que és molt interessant i curiosa i que molta gent encara no ha descobert.
que és veure Barcelona des dels terrats de Santa Maria del Mar. Aquesta visita a Santa Maria del Mar es pot fer tots els dies de dilluns a divendres a les 12 i a la una. També se'n va a altres hores, perquè penso que no sé si a les 12 o a la una, una és en català i l'altra és en castellà. Després les de la tarda són en anglès, francès i no sé si en alemany o en italià. Que tu que domines l'anglès... No, jo domino l'anglès amb més que quatre paraules. Mira, continuam parlant de Barcelona.
com convertir un hospital deficitari en una obra d'art. El 1401, davant de la presència de Martí Lomà, que va ser un gran comte, es va posar la primera pedra de l'Hospital de la Santa Creu situat al carrer del Carme, on avui hi ha la seu de l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya. Les successives pestes del segle i l'augment demogràfic
aconseguirien saturar els seus serveis fins a límits incelubres. Davant de tanta deficiència i amb la impossibilitat d'ampliar els edificis ja existents a causa de la superpoblació que patia el Raval, es va acabar imposant la necessitat de construir una nova seu des de zero.
que va afegir un sant al seu nom. Amb un projecte de Lluís Domènech i Montaner, el nou hospital es va començar a construir el 1902 al carrer de Sant Antoni Maria Claret, però no es podia inaugurar fins a 18 anys després. Les causes d'aquest endet de reglament s'han de buscar en la manca de mitjans i en els conflictes resultants del model de gestió que l'administració del moment imposava. Rodalmoni torna al borni.
Finalment, l'hospital es va acabar amb l'ajuda econòmica de Pau Gil, un banquer dinerat de Barcelona. Inaugurat el 1930 com a mostra d'agraïment al Macenes, que havia fet possible el final de tantes obres, el nom primitiu de l'Hospital de la Santa Creu se li va afegir al de Sant Pau. El detall és que, en un inici, els pavellons de la dreta estaven destinats als homes i rebien noms de sants, mentre que els de l'esquerra eren paraules dones
i tots tenien denominacions de santes o bèrgies. A més cal destacar que els pavellons propers a l'entrada són més petits que els que estan més enllunyats. Aquesta diferència volia evitar que la perspectiva enganyés l'ull de l'observador i impedís la vista dels pavellons més llunyans.
Realment és una autèntica meravella, avui visitada per japonesos i per gent de tot el món. Per tota mena de persones. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que és una de les construccions més grans del modernisme català. En general, s'ha sabut mantenir l'estil tot i els treballs posteriors afegits. Avui pràcticament hi ha dos hospitals de Sant Pau. La construcció clàssica, que és
que es manté i a més l'estan restaurant constantment perquè mantingui tota la seva elegància, el seu estil, i al darrere i a la part de dalt hi ha l'Hospital Modern, que té tota una altra història. Una altra manera. Bé, doncs ara ja potser que posem la sintonia de la poesia.
Bé, com dels dos poetes citats, Tomàs de Iriarte, que acabem de recordar l'any passat o l'anterior, avui recordem un poema que porta per títol Romero solo de León Felipe. Ser en la vida Romero. Romero solo que cruza siempre por caminos nuevos. Ser en la vida Romero.
sin más oficio, sin otro nombre y sin pueblo, ser en la vida Romero. Romero, solo Romero. Que no hagan callo las cosas ni en el alma ni en el cuerpo, pasar por todo una vez, una vez solo y ligero, ligero, siempre ligero. Que no se acostumbre el pie a pisar el mismo suelo, ni el tablado de la farsa, ni la rosa de los templos,
para que nunca recemos, como el sacristán los rezos, ni, como el cómico viejo, digamos los versos. La mano ociosa es quien tiene más fino el tacto en los dedos, decía Hamlet a Horacio, viendo cómo cavaba una fosa y cantaba al mismo tiempo un sepulturero. No sabiendo los oídos, los haremos con respeto, para enterrar a los muertos, como debemos,
Cualquiera sirve, cualquiera, menos un sepulturero. Un día, todos sabemos hacer justicia también como el rey hebreo, la hizo Sancho el escudero y el villano Pedro Crespo. Que no hagan callo las cosas ni en el alma ni en el cuerpo, pasar por todo una vez, una vez solo y ligero, siempre ligero.
sensibles a todo viento y bajo todos los cielos. Poetas, nunca cantemos la vida de un mismo pueblo ni la flor de un solo huerto. Que sean todos los pueblos y todos los huertos nuestros.
No, no, no.
Com que diu el Carles que encara queden uns poquets minuts, és que ens distribuïm molt bé el temps, aprofitaria per recomanar un llibre, ja que un llibre també és literatura, i en aquest cas és un llibre que té a veure molt amb el còmic, però que es titula la creació d'un superhéroe, Superman, editat per Timon Mas, que és una empresa del grup Planeta. Ara també del grup ho ha estat sempre, Timon Mas? No, fa alguns anys ja que ho és.
Jo me'n recordo haver comprat pels meus fills una col·lecció de llibres preciosos d'animals de l'editorial Timo Mas. Alguna cosa fantàstica. En aquest cas està escrit per David Hernando, que és l'actual director editorial de l'àrea de còmics. O sigui, l'àrea de còmics de planeta està portada per gent molt jove, molt capaç i molt macos i molt eficaços. Sempre ho ha estat, sempre ho ha estat, era...
Sempre ho ha estat, no siguis tan modest. Vull dir que a mi m'alegra molt que això ara sigui així. El que no m'alegra tant és que la producció ha baixat moltíssim. Però bé, això és el tema que parlàvem abans. La producció amb llibres, en còmics, en teatre, en cinema, ha baixat malauradament a tot el país. I a més d'una manera alarmant per la maleïda crisis.
El que no entén la gent és que se l'ha pujat el preu dels llibres i perquè puja el preu de l'IVA, però també perquè s'ha encarit d'una manera tremenda el preu del paper. S'han encarit els materials, s'han encarit els costos i aleshores s'ha d'afrontar la crisi amb molta més dificultat. I tant. I per acabar, farem una mica de menció de... ens ha passat un follet al Sant Joan de Déu,
l'obra social, sòcio, sanitària que diu ImplicaT.org. Això és la web. La web. Perquè interessa que la gent es dirigeixi per ells. Evidentment, per posar la web ImplicaT recordem que entre la I i la T hi ha d'haver el guionet. El guionet, sempre. Diu per un pati que els permeti explorar. Ajuda'ns. Els3w.implicaT.org
O-R-G. Bé, per un pati que ens permeti explorar és que Sant Joan de Déu Serveis Sociosanitaris vol incorporar un jardí terapèutic al pati de l'Hospital de Dia, un espai especial de recolzament assistencial a pacients amb Alzheimer i altres demències. Recordem que el Dia Internacional de l'Alzheimer és precisament... Dissabte. Dissabte, exacte. Dissabte d'aquesta setmana. Aquí a Sant Just ho celebrarem divendres. I realment
estarem davant del mercat i a la tarda farem una pel·lícula que és la dama de Hierro i que vindrà el César Barraxina que és un assistent sociosocial que tracta amb aquests temes per l'associació d'Alfa dels malalts del Seimer que està ubicada a Cornellà i que té unes instal·lacions també per ajudar
a aquestes persones que, desgraciadament, cada cop hi ha més. Aquesta pel·lícula serà projectada al Centre Social del Mil·lenari a dos quarts de sis de la tarda. Això mateix, com cada any. Però, sobretot, que estarem davant del mercat i davant del CAP, de l'àrea bàsica de salut, i que cadascú que pugui col·laborar com millor li vingui.
Ja esteu informats? Ja esteu informats. I em sembla que ara sí, estem al final del programa. Moltes gràcies Marc. Ens acomiadem. Gràcies Enric, gràcies a tots els que avui ens heu ensenyat al programa. I en Carles, que te l'has deixat. El Carles, clar que sí. El Carles, sí. El Carles sempre ha estat nosaltres. Sí, però l'hem dit. És la nostra ànima màtica. O l'he dit abans, l'he citat amb el seu nom i dos cognoms. Ah, això mateix. Tot Carles, Hernández, gràcies. Doncs sabeu que aquesta audició la podreu tornar a escoltar el dissabte a les 11 del matí.
Fins aleshores, a reveure.
Gràcies per atendre'ns.