This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Clus, 98.1.
Música
Avui és 25 de novembre i aquesta és l'audició 60 i més o menys en la sintonia de ràdio d'Esbert, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Ah, qui deia que no faria fred?
La baixada de les temperatures en alguns llocs ha estat molt notable, però de tota manera el solet de migdia escalfa de valent.
Sembla que a les muntanyes la neu ha vingut per quedar-se i que les baixes temperatures permetran fer neu artificial.
Vaja, ja les estan fent.
O sigui, amics, amants de l'esquí, ja podeu preparar els equips que potser alguna estació estarà en disposició d'obrir les portes.
Música
Fins aquí no teníem seguretat que els exàmens permetressin a la fracció menys del nostre equip d'assistir-hi.
Sí, sí, però realment no li han permès venir, o sigui que li desitgem moltes, molta, molta sort amb els exàmens i la propera vegada suposo que podrà ser amb nosaltres.
En aquell moment estem amb vostès, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, el Joan Maria García Puig de Vall i aquí us parla la Joana Algarra,
disposats a iniciar aquesta hora de temes variats i espais musicals que esperem us serveixin per passar l'estona una mica distrets.
Comptem amb la inestipable col·laboració del nostre Carles, Carles Hernández Rius, que amb tota la paciència del món està molt atent a les nostres indicacions, sense tornar-se boig.
Gràcies, molt estimat Carlitos.
Bé, doncs, després d'aquesta parrafada, passem a ser 60 avui sense el menys.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, el nostre espai de cultura comença amb...
amb que l'anell Xirgo d'enguany serà dissenyat a Vallvidrera.
El Premi Teatre Memorial Margarida Xirgo és un dels més antics que es lliuren a Catalunya
i l'únic que està adreçat exclusivament a les intèrprets femenines en el país i en tot l'estat.
L'any 1985 es va renovar i el guardó, a partir d'aleshores, seria un anell d'or distintiu del Premi amb el nom de l'actriu guanyadora gravat.
Han estat diversos els artistes que des de 1987 han realitzat l'anell, Anna Font, Casa Capdevila, Hortrum Menjar i en guany la Alicenda Aro.
Alicenda Aro, des del seu taller a Vallvidrera, es considera a si mateixa més que un artista, una artesana, un orfebre de la joieria.
Sempre, entre riure i riure, diu, jo sóc una artesana de la joia.
Tècnicament es considera poc ortodoxa, però sí, destra en el seu art.
Fa seva una màxima becqueteriana.
Vull explicar el màxim amb el mínim.
Allò del menys és més, del dramaturg, ja que no defuts d'explicar l'univers a les seves joies.
Aquest estiu ha dissenyat l'anell Xirgo, on figurarà el nom de l'actriu guardonada
amb el 41è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgo de la temporada teatral barracelonina de 2014-2015.
I ara una petita referència a les coses que es fan a la Caixa Fòrum.
Avui s'està impartint una important xerrada sobre...
Sobre l'infern de Dante o la poesia que construeix un món.
Dante, amb la seva comèdia, que va néixer a Palatiu, de Divina,
de Divina, per part de Bocatio, va esdevenir arquitecte del món d'Ultratomba,
amb tres volums que constitueixen l'obra.
L'infern, purgatori i paradís.
Són els escenaris de tota una aventura postmòrtum per al món occidental.
Darrerament, sembla que l'Església va dir que l'infern no existia.
Però en aquesta sessió ens recuperarem la seva essència
i farem una visita guiada pels seus racons més memorables.
El dimecres, dia 2 de desembre, a les 17 hores,
di la malaltia conjurar l'amor.
Aquest és el títol de la conferència que es farà.
La malaltia és un estat de trànsit,
un recorregut pel costat fosc de la ciutadania,
segons s'ho va formular Susan Sontang.
Malalta de càncer i autora d'un assaig
sobre la malaltia i les seves metàfores.
En aquesta sessió,
resseguirem tot un recull de poemes
que ens acostaran a la malaltia
com a suspensió de la normalitat vital
i que ens donaran també recursos
per acarar-nos poèticament contra la vida, la poesia.
Dimecres, 9 de desembre, a les 17 hores,
Carrossel Poètic.
Per cloure aquest recorregut,
per la força de la paraula poètica,
la sessió final constituirà una antologia
personalíssima de poetes i poemes
que s'acompanyaran a Auxies Marc,
a Joan Margarit,
de Jordi, de Sant Jordi, a Vinyoli,
passant per Mario Sanpere,
a Uden, Montserrat Avelló,
Gabriel Ferreter,
Maria Mercè Marsal,
Soreïda Burgos,
Joan Sales
i Antoni Clapés.
Un bon planter, eh?
Jo aquí trobo a faltar la solitat d'Escola, eh?
Sí, sí, molt, molt.
En tots aquests que...
Sí, sí, realment,
a més té una tendresa,
té una tendresa
i una poesia
tan dolça
que val la pena, eh?
La primera a fer,
o sigui, ella s'ha dedicat a fer uns poemes
de cara a la Tardor,
que són boníssims,
amb una descripció fantàstica.
I amb sentiment.
I amb sentiment.
Vull dir que, a vegades, mira,
tot depèn de...
Bueno, poetesa.
De la publicitat, també.
No, a vegades també, això mateix.
I de la sort.
Bé, espera,
ja ara tenim
la temporada musical
a Caixa Fòrum,
la música francesa
de l'època de Lebrun
del segle XVII.
El diumenge 29 de novembre,
o sigui, el proper diumenge,
a les 19 hores,
Les Jardins Secrets,
obres de Michy,
Lili,
Charpentier,
Ossi
i Flaubert,
entre d'altres.
I el diumenge 13 de desembre,
a les 19 hores,
Catalina Vicenç,
Clavisembal,
amb obres de Jean-Baptiste Lili
i Louis Chocoperen.
Lili,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I recordeu que
solament són 10 euros a l'any
per fer-se soci de l'associació.
I ara us fem una pregunta.
Què passa amb la font de Sant Ramon?
A Vallvidrera.
A Vallvidrera?
Sí, sí.
Diu,
el 4 d'octubre,
després d'uns dies de pluja forta,
vam baixar pel camí dels Nesprarers
per veure si aquesta vegada
s'havia animat a rejar l'aigua
de la font de Sant Ramon.
Ni gota.
Vam continuar el passeig
cap a la font de Santa Bàrbara,
la font de l'Espinagossa,
la font de Can Llebalol,
l'aigua brotant per tot arreu.
I ens varen preguntar
què passa amb la font de Sant Ramon?
El mateix passa amb la font de la mandra,
d'esplugues,
a la plaça Mireia.
Malgrat les pluges,
poques o moltes,
que han caigut,
el cabal és cada cop més minso.
Quin problema hi ha?
No ho sabem.
Desviacions d'aigua.
Ja ho sabem
que s'ha comentat arreu,
però ens ve molt de gust
fer aquesta ressenya
sobre un èxit aconseguit
a base de treball i esforç.
El passat diumenge,
a la plaça Vella,
de Terrassa,
es va gaudir
d'un espectacle
mai no vist,
la diada castellera
dels Minyons de Terrassa,
protagonistes excepcionals
d'un espectacle inolvidable.
Es va poder contemplar
una de les seves actuacions
més lluïdes,
la realització
d'un castell inèdit
i dificilíssim,
el 4 de 10
amb folra i manilles
que van poder
carregar i descarregar,
cosa que abans
no ho havia aconseguit ningú.
S'ha de tenir en compte
que per la realització
d'aquest castell
calen sobre
unes 800 persones
per aconseguir
una bona base
que sostinguin
les altes
i passades
columnes.
també van carregar
i descarregar
un 3 de 10
amb folra
i manilles
també molt difícil.
Van carregar
un 3 de 10
amb folra
i agulla
però
aquest no el van poder
descarregar
perquè després
que l'enxaneta
al ses al braç
es va desequilibrar
i va caure.
Una llàstima
perquè el castell
és d'una gran bellesa
amb un pilar
en equilibri
dintre
de les 3 columnes.
I va finalitzar
la seva actuació
amb un sorprenent pilar
de 8 en folra
carregat
i descarregat
amb una serenor
admirable
perquè
cal un equilibri
extraordinari
de 8 persones
una sobre l'altra
per aconseguir
no fer llenya
que vol dir
esfondrar-se.
Van ser convidades
les colles giganteres
de Barcelona
i Sants
que també van tenir
unes actuacions
molt dignes.
Felicitem
els minyons
de Terrassa
per haver aconseguit
aquesta fita
tan important
carregar
i descarregar
un castell
de 4 de 10
amb folra
i manilles.
de Terrassa
per haver aconseguit
de Terrassa
per haver aconseguit
de Terrassa
la interior
de Terrassa
podríem
d'arga
que
Bé, ara que sembla que ja és temps de tardor,
jo diria que d'hivern,
em sembla que és un bon temps per fer llargues caminades,
ben calçats, adequadament vestits,
gaudint de la bellesa del paisatge que envolta el nostre poble.
Us convidem a fer aquesta passejada per la vall de Sant Just.
L'itinerari proposat, l'envolta,
s'envolta, no? L'envolta,
resseguint tot un bon nombre de turons,
macies i fons,
arribant gairebé a les imandacions de Vallvidrera.
D'allí estant podrem observar les fantàstiques vistes
que ens acompanyen durant tota bona part d'aquest camí.
Aviam, Montse, continues?
El nostre punt de sortida serà el poliesportiu municipal de la Bona Aigua,
que limita la zona urbana i on comença la zona forestal,
del parc de Collsarola.
Enfilarem la carretera,
que molt aviat es convertirà en una pista forestal,
i la continuarem sense abandonar el camí.
Molt bé, i ara tu, Joan Maria.
El nostre primer objectiu serà la font de la beca.
Restaurada farà uns anys,
ara és el punt de trobada ineludible
de moltes excursions i de moltes famílies.
Seguirem el nostre camí en direcció a Sant Pere Màrtir,
per una pista forestal que té un marcat desnivell,
però el camí és força ample i ben esplanat,
així que trobarem fàcil la nostra ascensió.
Un cop, a Sant Pere Màrtir,
anirem cap al turó d'en Cors,
on les brolles i les màquies
predominen al llarg de tot el camí.
Quan arribem al turó,
gaudirem de les vistes de Barcelona
i la desembocadura del Llobregat.
Fins no arribem al turó,
ens podrem apropar a la font del ferro
o la font del rector,
que, degut a la sequera d'aquest estiu i tardor,
no raixen massa aigua.
Un cop arribats al turó d'en Cors,
el nostre proper objectiu serà el coll de Can Cullàs,
travessant la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei.
Anirem fent via cap a Can Cullàs,
tot apropant-nos a Vallvidrera,
on alvirem algunes cases habitades.
Bé, ja hi som, a Can Cullàs.
Doncs sí,
continuarem la passejada,
tot deixant a la dreta,
un camí que ens portaria a Can Lleballoll.
Però no cal desviar-se,
perquè tornant a creuar la carretera,
ens endinsarem de nou a la vall de Sant Just
i veurem en front nostre la població i la imatge inconfusible
de l'edifici del Gualden.
Baixem per una forta pendent fins a arribar a la masia.
Des d'aquí podem descansar una estona
i tancar els ulls i marginant-s'ho al temps
en què tots aquests indrets eren camps de conreus
que feien la vall pròspera i important
per sobre d'altres rodalies.
Ara, l'hi nota.
Bé,
ja hem descansat
i continuem el camí
cap a Can Carbonell
i Can Vila.
I, si so,
amb aquesta cosa que diu
Can Carbonell,
si teniu gana,
n'hi ha un restaurant.
I tant.
Aquest és ple de garrofers,
amallers,
oliveres,
alcines i roures
i, oh, meravella,
uns quants camps,
pocs,
que es mantenen conreats.
Estem arribant
al fi del nostre
passeig.
Deliciós passeig.
I tant.
I en poqueta estona,
tot seguit,
la pista forestal,
sortirem de nou
a les immediacions
del nostre poble de Sant Just.
Bé, doncs,
ja hem acabat aquesta passejada.
Ja us convidem.
Ara que aquests dies fa fresqueta,
podem passejar,
sobretot a migdia,
a partir de les 11 del matí,
perquè a primera hora
a una és glaça.
I ens sembla que
ha estat bé, no?
Com s'assembla a tots?
Sí, sí.
Una passejada xula.
La conec,
l'he fet diverses vegades,
però l'enrevés jo començo.
Ah, comença.
I també he tingut ocasió,
de sis a bon dematí,
de veure
en aquests camps conreats,
i anant a poc a poc.
No, no, no,
gebrats no.
Veure conills.
Ah, sí.
Conills.
Sí, sí, sí.
Hi havia conills,
amb aquest treball.
Sí, sí.
Abans sí, hi havia molts, eh?
Doncs encara n'hi ha.
Estic parlant de 3 o 4 mers.
Sí, sí, sí.
I venia per sanglars, no?
També havien dit que n'hi ha.
Ah, per sanglars,
ja han agrapat i mostres.
Ja no a la vall sol,
ja per la banda de Barcelona
arriben.
I de tant en quant
no fan alguna batuta?
Sí, i tant, i tant.
Sí que fan,
però és que es produeixen
amb una facilitat.
Com no tenen depredadors.
I com la gent,
oi, que macos,
que tal i que qual.
I a més, si no,
volquen els contenidors.
Sí, sí, ho han après.
Ho han après.
A Montserrat,
era una lluita,
perquè no te n'adonaves
i abocaven els contenidors
i feien la gran jalada.
I hi havia,
per l'amor de Déu.
Sí, sí.
Bueno.
Bé, no?
Ara, què et sembla
si comencem
amb aquelles coses teves?
Això.
Aquelles historietes.
Sí, aquelles historietes.
Sí, historietes.
Com aquí han fet
la gran passejada,
la primera de les meves històries
es diu
La terra és rodona.
Ah, molt bé.
Perquè, bueno,
ja que heu parlat
i heu caminat,
doncs sapigueu això.
Quan Colón
ja va arribar navegant
fins a Amèrica,
ja se sabia,
feia molt temps,
que la terra era rodona.
Encara que ignorava
que en el transcurs
del seu viatge
es trobaria,
aniria a topar-se
amb les Índies,
que era l'Amèrica,
aquesta que diu
que va descobrir Colón.
Sí,
però en les Índies occidentals,
no?
Sí, sí, sí.
Ella anava...
Comta,
compta amb els micros
que li estem posant
les orelles
al pobre Carles,
fetes un desastre.
D'acord, Carlos,
perdón.
D'acord,
ja les...
Sí,
d'acord.
Diu,
però la primera persona
que va dir
que la terra
no era una superfície
plana
va ser el filòsof
grec
Anaximandro,
que va viure
al voltant
de l'any
560 abans de Cris.
Això sigui,
mil anys abans
que Colón
arribés allà.
I per què
ell va saber
tot això?
l'Anaximandro aquest
que fa gràcia
de dir-ho,
no tinc mandra,
és Anaximandro, eh?
Anar sense mandra,
ja està.
Podia explicar això
perquè al aproximar-se
un vaixell
des de l'horitzó,
des de l'horitzó,
sempre veia primer
la punta del màstil,
després les veles
i finalment
el casco del ron.
Era un anàlisi
simplement de sentit comú.
Anava venint així.
Clar.
Ja tenim una cosa
d'aquestes,
voleu fer-ho,
proveu-ho,
a veure si us surt.
I després diu,
vigileu el tsunami,
que aquest també
se les trae, no?
Diu,
els tsunamis
són unes onades
del mar
que s'originen
arrel
d'un...
Terratrèmol.
Terratrèmol.
La majoria
de les vegades
solen aparèixer
un sol
i poden adquirir
unes dimensions
insòlites.
Es va poder observar
una ola tsunami
de 85 metres
d'alçada.
Mare de Déu!
A més,
aquestes oles
poden avançar,
van,
amb una velocitat
de 700 quilòmetres
per hora.
Mare de Déu!
Mare de Déu!
Mare de Déu!
Mare de Déu!
Sí,
però era d'aigua!
És el mar!
El mar!
Sí!
Sí!
Era la...
Però és el terremoto
que produïeix el tsunami.
Sí!
Perquè trencar-se
per sota
fa que l'aigua
s'aixequi.
La força l'empeny
amunt.
Bé,
com estem amb el temps,
els tsunamis
i tota la pesca,
i després ara ha vingut
de cop i volta
el fred,
aquí també diu,
sense estiu.
O sigui,
una referència
en un cas
que va passar.
Diu,
alguna vegada
s'ha donat el cas
que a l'estiu
pum,
desapareix
de repente.
L'última vegada
va passar
a 1816,
en un any
que no es va poder
caçar
ni un sol
ànec
en tota Europa.
la causa
hi ha que buscar-la
possiblement
amb un núvol
de pols
volcànic
que va
anar a parar
a l'atmosfera
tras la irrupció
de
Tomboro
en Indonècia,
amb un volcà,
un volcà,
sí.
Se sembla
que això
deu de retenir
els ratxos
solars,
fent que la neu
es tinyera,
bueno,
és,
com si diu
tinyera en català,
estenyís,
això,
de vermell
i violeta.
Ara,
frent
a aquesta teoria
també van observar
que en l'any
1883
va fer
un altre volcà
el
Karakatoa,
que no
va
passear
per cap
canvi climàtic
algú,
encara que
semblava
que tot
havia estat
igual,
el Karakatoa
va ser
una isla
del Pacífic
que va
explotar
i va
desaparèixer.
Sí,
sí,
era de tipus
volcànic.
I aleshores
també
no va haver estiu,
pum,
de cop i volta
es va acabar
l'estiu,
no?
I aleshores
aquest enigma
diu que encara
està
sense
per resoldre.
I després
tenim dues coses
curioses,
que ara ho busco,
que ho tenim aquí,
un moment,
que diu,
és una cosa
tonta,
però a vegades
es fa gràcia,
es fa gràcia
de saber
la curiositat.
Diu,
a l'invent
dels llumins,
del llumí,
diu,
que hagués
permès,
el químico va fer,
que va ser el John Walker,
fer-se un home molt ric,
però mai va voler
sol·licitar la patent
d'aquest invent,
ja que ell
el que volia
és que això
afavorís
tota la humanitat.
Aquesta és una.
molt correcta.
Molt correcta,
correctíssim.
Sí,
era per la humanitat,
no?
Sí.
I després n'hi ha un altre
que és graciosa,
que diu,
volador musculoso.
Ah, ah.
Diu,
quan el 12 de juny
de 1979,
Brian Allen
va ocupar
el seient de pilot
amb un avió
que es deia
el Batro
Gousman,
tenia 26 anys
i tenia
una preparació
física excel·lent.
Aquesta era
la condició
indispensable
per lograr
el seu objectiu,
ja que aquest jove
estadounidense,
americà,
a més a més
de ser pilot,
era el propi
motor
del seu vol.
Ah, ah.
Va tenir
que pedalejar
amb totes les seves forces
durant dues hores
i 49 minuts
per mantenir
l'impuls
de l'èlice
del seu aparato
volador
i va recórrer
una distància
de 37 quilòmetres
que separa
Inglaterra
de França
a través
del canal
de la Manxa,
el canal
de la Mànega.
Que, per cert,
ells diuen,
ells no diuen això,
diuen English Channel
o els francesos
també diuen.
Això de la Manxa
és el Don Quixote.
Ja.
El Don Quixote, exacte.
Sí, diu,
amb la sola
propulsió
dels seus muscles.
Diu,
aquest artilugi
tenia una envergadura
de 30 metres
però passava
solament
35
ja que la major part
d'ell
estava
revestit
d'una pel·lícula
molt fina
d'un centímetre
de grosor
com si diguéssim,
no?
Sí, sí, de gros.
Diu,
en tot això,
diu,
aquest recorregut
de vol
va ser superat
àmpliament
després.
En 1988
Canellos,
Canellopoulos,
aquest seria grec
segur, clar,
va fer
119 quilòmetres
entre les isles gregues
de Creta
i Santorini
i també
amb la seva
propulsió muscular.
Ah, mira.
O sigui que
qui voleu navegar
busqui un tio fort
i que vagi sol
no necessita benzina
però aquesta devia ser
la idea
d'aquell pintor
que era
Leonardo
que el pobre
que sortia
amb la d'allò
i va
el pobre
de l'ajudant
resulta que
li va col·locar
l'armató
i tot
i seria un porra
es va estavellar
o i tant,
pobret,
va morir
arran del cop
que es va donar
però la idea
va ser
no, no,
la idea
va ser
que era un inventor
aquest home
per el congénit
de tot
el rei dels invents
sí, sí, sí
el que passa
és que inventava
màquines
molt dolentes
de la guerra
però no les realitzava mai
o sigui
tot ho planejava
però mai
acabava de fer
sobre planos
hi ha molta cosa
sí, sí, sí
un dia portaré
també
unes
anècdotes
d'ell
sobretot
com va dibuixar
l'ombra de Vitruvio
que escolta
és fantàstic
ara
sempre deien
els crítics
els esforços
i tot
que eren els que li pagaven
sí, els que el criticaven
sí, deia
o
diu
sí, sí
moltes idees
moltes idees
però realitzades
no hem vista
cap ni una
o sigui que mira
però ha quedat
per la posteritat
això mateix
és que el que val
és l'idea
després s'ha de tenir
la constància
però al final
s'obrir
aquella idea
realitzar-la
l'objectiu
i aquí
és l'inventor
de les bombetes
que encara
avui dia
crema'n
crema'n
sí
aquell va estar
quasi mil vegades
va fer mil intents
mil vegades
provant materials
fins que va trobar
el sostén
que han de ser
i que llavors
aguantava
per tant
una persona
mil vegades
s'ha de tenir
molta constància
molta constància
la veguàrdia
no sé si ho veieu
no sé si surt cada dia
perquè jo crec que no
que és més aviat
de diumenge
no ho sé
ara no us ho puc dir
que surt
una persona científica
de diferents matèries
no solament
d'així
com aquest de físic
i no
sinó en medicina
i tots ells
quan els preson
els fan com un questionari
tots ells diuen
el mateix
constància
constància
constància
i errors
oh clar
un aprens dels errors
no de les victòries
això és la diferència
per exemple
dels Estats Units
amb aquí
allà admeten
que la gent
poden fer negocis
s'equivoquen
i tornen a obrir
aquí
quan un s'equivoca
i el diuen
aquest és un perdedor
ningú el sapien
ningú
tothom el rebuixa
és la gran diferència
sí
nosaltres volem
l'èxit immediat
és el caràcter lletí
però no
és això
és que un
per arribar
amb una fita
s'ha d'equivocar
moltes vegades
perquè no
és infel·lible un
i ser un lluitador
clar que sí
i ser constant
posem una rafagueta
de música
aquesta ràfaga
era molt bonica
però
també
com ara us presentarem
la nostra secció
música
en sentiment
també us agradarà
la música
que posem
avui podem escoltar
un fragment
de la fantasia musical
els contes
de Hoffman
de Offenbach
és la famosa
barcarola
que ens transporta
si tanquem els ulls
els canals
venecians
escoltem
a l'orquestra
del Vallès
sota la direcció
de Salvador Bracons
i
i
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit