Fins a la propera.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Ràdio Taspers, 98.1.
En polemor.
Ràdio Taspers, 98.1.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La viuda esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
Seixanta i més o menys.
Amics oients, molt bona nit.
Si ens escolteu en dimecres o bé molt on dia, si ho feu en dissabte.
Avui, 9 de març, tornem a ser en aquesta sintonia 98.1, Ràdio d'Esvern,
amb aquesta hora de comentaris, d'anècdotes, de temes d'actualitat,
esperant que vosaltres us ho passeu bé escoltant-nos tant com ho fem nosaltres radiant-los.
Ahir, els fans de l'astronomia, si el cel sense núvols, em sembla que això va ser una mica difícil,
ho va permetre, ho passaríem d'allò més bé observant la gran lluissó del planeta Júpiter,
que va estar ocasionalment força a prop de la Terra.
Força a prop, és un dir, perquè significa a molts milers d'anys llum,
però que va romandre una mica més a propet i que es va poder veure amb més lluentor que de normal.
Felicitem avui dimecres a tots aquells que celebrin la seva festa onomàstica
sota el patronímic de Santa Francesca Romana, fundadora de les Oblates Benedictines,
Sant Pacià, Bisbe de Barcelona i Sant Degobert.
I el dissabte felicitarem especialment els Maximilians i els Bernats.
A tots, molt bona festa i molt bons regals.
Ha començat el Mars Marsot, en vents de ratxes realment aterridores,
sobretot als extrems del país.
I força fresqueta, ja que les muntanyes estan una mica més blanques
per satisfacció de les persones a qui encanten els esports de neu.
I encara que el sol escalfa més, a segons quines hores del dia,
no deixa de sentir-se una fresqueta que déu-n'hi-do.
Voleu sentir alguns refranys referits al mes de Mars?
Doncs som-hi! Vinga, l'Ina!
El més popular, i que segurament tothom coneix és,
Mars Marsot mata la vella a la vora del foc.
I a la jove, si pot.
Ara, tu, Joan.
Mars Marsot, nit freda i pel dia calor.
Montse.
Pel Mars els emmenllés en flor i el jovent en amor.
La so del Mars bona pel favor.
De moment sembla que el calendari de Mars segueix una mica la tradició.
Bé, us saludem des de 60 i més o menys,
l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea,
en Joan Maria García Puig de Vall,
en Joan Xirivella i, qui us parla, la Joan Algarra.
Juntament amb en Carles Hernández i Rius,
que ens posarà l'ambientació musical i cuidarà del sol.
I el Xirivella ens farà les efemèrides i la salutació del dia.
Molt bé.
Doncs avui, dimecres 9 de març,
és el 69è dia de l'any del calendari gregorià.
Queden 297 dies per finalitzar l'any.
El 9 de març de 1930 neix a Vic
la poetesa, novel·lista, crítica i estatgista literària
Mari Àngels Anglada i de Badal.
És autora de Columnes d'hores i Poesia completa, entre d'altres.
Va ser membre de la selecció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans
i li van otorgar premis com el Josep Pla
i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Licenciada en Filologia Clàssica
per a la Universitat de Barcelona també va conrear la crítica literària
amb atenció especial als poetes catalans i italians.
La poesia, la narrativa i els estudis clàssics,
en especial els mites grecs, sobretot de Zeus i Apolo.
Bé, i d'aquesta poetesa,
escoltarem ara, llegirem una poesia,
doncs aviam si us agrada.
Diu,
De vegades pel març.
De vegades pel març,
l'aire es tornava tevi.
A les d'abril,
somreien a fred del campanar.
El bleix del temps gemmat suaument
agitava els jardins de les cases
i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven.
Poc després,
llavis grèvols de punzelles
vençaven aquell ben amorós
i entre el saúc i l'eure
s'acoblaven les merles.
Però, encara era l'hivern
als jardins de la sang.
Com infants que es desvellen,
a mitja nit i ploren,
els havien braçat amb rondalles de por.
Però als jardins de sang
era la primavera una frissança estèril.
El temps no sempre esquerp,
guardar en calces madurs
la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys
del seu estiu.
De vegades pel març,
l'aire es tornava tevi.
Bé, i després d'aquests moments
d'una miqueta poètics,
doncs la Lina ens explicarà
aquelles coses.
Ah, sí?
Sí, clar.
O sigui, passem d'una
exaltació de la paraula?
Ui, Ui, Ui, Ui,
Lina, que bé t'ha sortit això, eh?
Sí, amb una d'allò.
Amb coses que poden ser increïbles,
però que són veritat.
Com estàveu parlant dels vents del mar,
mira per on,
i això no estava programat,
però és així,
la primera cosa que us dic
diu tempestuós.
Ah, ah.
I diu,
quan a l'agost de 1989
la sonda espai al estadounidense
Voyager 2
va passar per Neptú,
va poder descobrir
les tempestes més violentes
que mai s'havien conegut
fins a aquell moment.
Al Neptú,
els vents bufaven
a una velocitat
de 2.400 quilòmetres per on.
Mare de Déu,
mare de Déu.
Això no té res a veure
del que ha bufat ara
a dalt, diguéssim,
a l'Empordà ni a baix.
Ni a baix, eh?
I ara deixem-me buscar.
Sí, busca, busca.
Busquem les altres coses
que tenim per aquí.
Aviam.
Que aleshores ja ens n'anem
més de cara a l'home.
Ah.
Diu,
diu,
si poguéssim sortir
i deixar la nostra pell,
passaríem uns 3 quilos menys.
Donat que això
és el que aproximadament
pesa la pell del nostre cos.
Ah.
O sigui,
quan li diu
li va treure la pell a tires,
no li treia,
pobret,
no,
el que feia és una dieta,
o sigui,
una recostió
per deixar-li de lloc.
Perquè el camí
n'és més lleuger.
Ara també això
depèn de les races,
perquè el pic meu
que hi havia dissecat a Banyoles,
aquell era més petitet,
per tant...
Pobret.
pot ser una mica menys a mig.
Diu,
un altre,
que també fa una certa gràcia,
diu,
els nens
tenen 300 ossos,
mentre que els adults
tenen
206.
Sí,
fixeu-vos que
falten 94,
no?
Sí,
sí.
Diu,
i això es deu
que alguns ossos
es fusionen
mentre s'estan fent el creixement,
que han fet formats
un de sou.
Té una explicació.
té una explicació.
I després també,
com a curiositat,
diu que les ungles de la mà
creixen 2,5,
és a dir,
2,5 centímetres a l'any,
mentre que les dels peus,
0,75.
Menys.
Jo n'imagino que creixen més,
molt més,
encara que diu aquí,
però esclar,
nosaltres les tallem,
les anem tallant,
perquè 2 centímetres
no crec que sigui massa.
No sé què us sembla a vosaltres.
Un trofet així.
Home,
les ungles de les mans
es tallen sovint,
no?
Ja,
per això,
suposo que la cosa aquesta
va per aquí.
Anem amb una altra cosa.
A veure.
A veure.
Sí,
diu,
la trobo aquí,
que això avui costa
una mica més de trobar.
Espereu, eh?
Sí, sí,
esperem, esperem.
A veure,
99.
Què ens diu el 99?
el...
el...
no.
109.
Espereu-se,
que aquesta fa gràcia també.
Ah, va bé.
Sí, aquesta fa gràcia.
Diu,
a una vegada,
Razes,
famós metge àrab
del segle XI,
li van dir
que trobés sabactat
el lloc més apropiat
per construir un hospital.
I aleshores,
a ell se li va ocórrer
un mètode molt sorprenent,
que també va ser molt efectiu.
I què va fer?
Va penjar trossos
de carn fresca
en diferents llocs
de la població.
I doncs?
I aleshores,
després d'un dia
va escollir un.
A veure si sabeu
per què el va escollir
en aquell lloc,
allà per erigir
a l'hospital.
Perquè la carn
es va conservar
més fresca.
Punto,
punto
per al Joa Maria.
Un 10.
Un 10.
Els hospitals
he llegit
bastanta cosa.
Ah.
I em va soltar
una cosa
que ara diré,
i que no fa pas
poder 200 anys,
no gaire més,
era molt natural
que als hospitals públics,
que no n'hi havia pas massa,
a cada llet
hi havia dos malalts.
Cap i peu.
O sigui,
a cada llet dos.
Capiculat.
Capiculat.
Capiculat.
Sí, sí.
Això no...
Perquè no teníem
prou llets.
Espais?
Esclar, no, no.
Devia ser així.
Sí, sí.
No hi havia massa hospitals
i sempre hi ha hagut
molt malalts.
Que estiguéssim capiculats.
Ara em va soltar això.
En temps de fer-se de guerra,
si sí que amb les camilles
que hi havia,
no parles d'hospitals,
no parles de la guerra.
No sé,
no cal que anem gaire lluny.
No sé a l'Àfrica
com se les deuen composar.
És que,
jo no ho sé el rest d'Espanya,
però aquí a Catalunya,
sobretot a dos ciutats,
que són les que jo més conec,
tenen dos hospitals
de més de 500 anys.
Una és el d'Olot
i l'altra és el de Figueres.
A Barcelona segur,
és la vida d'Espanya.
Sí,
tant i tant,
sí.
Bueno,
i l'última.
Molt bé.
L'hospital de Carme
i crec que era
el primer hospital
que hi va haver a Barcelona,
no?
El de la Santa Creu.
Santa Creu.
Sí,
Santa Creu.
Carles Biblioteca,
està en la biblioteca
i després està també
l'Acadèmia de Farmàcia
i n'hi ha una ciutat.
Bueno,
el van traslladar allà dalt
per la celebritat de l'aire.
Per la celebritat de l'aire.
Perquè allà dalt
era muntanya
i aquí baix
era dintre de la ciutat.
Això mateix a l'acant
passa amb els embotits,
el pernil.
Sí.
El tic i olor
tenen el...
El sacadet.
Perquè el clima
és molt bé
per un sacadet.
Aquí a Barcelona no,
que hi ha molta humitat.
Un pernil al corot
aquí a Barcelona
no val res.
No, no,
es floreix
i es fa salat.
Ha de ser sempre
una mica del muntanya.
I l'última.
L'última és
parlant del ketchup.
A tu t'agrada, Joan?
T'agrada molt.
Em farà molta gràcia
perquè jo tinc un net
que no li agrada
el tomàquet
però li agrada
el ketchup.
S'afuma això
tot allò.
Bueno, mira.
Jo també, eh?
Ah, vale.
A mi no.
No, a mi no m'agrada.
Bueno, en un principi
aquest ketchup
no es va comercialitzar
per condiment
de les patates fregides,
del bistec
o de tot el que s'hi tria.
Sinó
com un remei medicinal.
I com m'ha fet gràcia
he estat buscant
si trobava alguna cosa
però no he trobat res.
Ara diu,
entre 1820 i 1830
va tenir una gran acollida
als Estats Units
que tenia
i això tenia el nom
que deia
Compost d'Extracte de Tomàquet
del doctor Myle.
Sembla
i sembla
que va donar
molt bon resultat
pel que es feia servir.
Diu,
però aquest ketchup
no és l'únic producte
que tot en el món
que originàriament
no va ser també
per medicina.
Era medicinal.
quina era
la Coca-Cola.
I la Coca-Cola
aquesta sí que jo he vist, eh?
Quan jo era joveneta
els pediatres
donaven Coca-Cola
quan ara no tenia
setona.
Ah, sí.
A culleradetes
petites.
Sí,
però li donaven
doni-li una mica
de Coca-Cola
i també va bé
per la panxa.
Sí,
o sigui que senyors
faci el que vulgui.
Sí,
però la meva
un incenso
sobre la Coca-Cola.
Sí.
A la meva cunyada
quan estava embarassada
de la seva primera filla
li va donar
per beure Coca-Cola
aquelles coses
de les prenyadetes.
Sí,
que precis.
I la meva sogra
que era,
clar,
era de la vieja escuela
va i li va donar
li va dir
al doctor Gràcia
si el sigui.
Sí.
i diu
fes una prova
posa un bistec
amb Coca-Cola.
Ah, bueno,
així es desfà,
clar.
Hombre.
Però tant,
tant,
tampoc,
eh?
Em sembla que aquí
hi ha hagut
una exageració
amb això del bistec
i la Coca-Cola.
No, no,
t'ho juro
que ho va fer, eh?
Perquè la Isabel
no volia
de cap de les maneres
creure sa mare.
I sí, sí,
dice,
doncs ja veràs tu.
I sí,
va quedar
esllanguit.
Bueno,
segurament
ho desfeia
una mica.
El tema de la Coca-Cola
no és una anecta,
és una constatació.
Sí.
És de la Segona Guerra Mundial.
Sí.
Va resultar
que els cases nord-americans,
que en feien
en grans quantitats,
però resulta
que,
no sé per què,
doncs n'hi havia uns quants
que queien.
Queien.
Queien.
I, bueno,
es pensaven
que era sabotatge
i vinga la CIA
i totes les agències oficials
aviam què carai passava.
al final de molts estudis
van veure
que només passava
en una fàbrica
d'avions
a l'Uixiana.
L'Uixiana
és un lloc
que és molt humil
i fa molta calor.
Molt.
Però resulta
que en aquella fàbrica
a totes les persones
que mecanitzaven
certes peces
de la direcció
de l'avió,
eh,
que havia
que havia molta Coca-Cola.
Sí.
Perquè la feien anar a dojo
i inclús quasi s'hi dutxaven.
Ah, parles tu.
Però resulta
que aquelles peces
que són de mecanismes
de precisió
com unes maletes
que els hi cabia
la Coca-Cola al cim
produïa corrosió.
Aquesta corrosió
arribava a ser tan important
que les ròcules d'aquell
fallaven
i feien baixar els avions.
Això és cert.
Sí, sí, sí, sí.
És possible.
Doncs, bueno.
No, com no sabem
la fórmula secreta
de la Coca-Cola
no podem calcular.
Molt bé.
Al pròxim dia
trobarem més coses.
Aviam, molt bé.
Doncs, fins aquí
l'espai de l'Alina.
I ara parlarem
de la celebració d'ahir
i durant molts dies.
O sigui,
aviam on tenim
aquelles revistes
que tenia jo
i no sé on te les tinc ara.
Quines?
No sé què he fet.
Què tenies?
Doncs, no ho sé.
Allò, aquelles fotocopies...
Dones?
Aquelles fotocopies
que teníem.
Això, sí.
Programa d'activitats.
Sí.
Aviam.
Diu que el dia 8 de març
es va instituir
a nivell mundial
el Dia Internacional de la Dona
commemorant
un succés
aterridor
i fonest
que va passar
als Estats Units.
Un bon nombre
de treballadores
d'una fàbrica
del tèxtil
es manifestaven
en vaga
per a les pèssimes condicions
del treball
que desenvolupaven
com desenvolupaven
la seva tasca.
Bé,
resulta que
eren horaris
sense control,
salari
minso,
que avui
ja estàvem parlant
dels salaris
de les senyores,
que és un 23%
per sota
dels dels senyors.
una gran diferència.
Sense temps
ni per anar-hi
al lavabo.
El no voler
abandonar
la seva actitud
al propietari
de la fàbrica
li va
calar foc
amb elles dintre.
Resultat final,
totes
van morir
carbonitzades.
Aquest va ser
el punt de partida
de les grans
companyes
dels sindicats
per aconseguir
i revisar
i ordenar
les normes laborals
per tal
de fer-les
més humanes
i començar
a proclamar
els drets
dels treballadors
fins a les hores
completament
conculcats.
Conculcats,
que és una paraula
que és difícil
però que és molt xula.
Conculcaremos.
No, no, no
conculcamos nada.
Que això és
anar contra les persones.
Ja, ja.
Bé,
aquí a Sant Just
fa molts anys
que celebrem
el Dia Internacional
de la Dona
amb actes
que es parlonguen
al llarg
de 15 dies
d'esbarjo,
conferències,
tallers,
sortides al teatre,
etcètera,
etcètera, etcètera.
Aquest és el programa
d'actes
ja realitzats
del 2 de març
fins ara
i dels que
encara
s'han de fer.
Aviam,
aquestes fotocòpies
que us he donat,
aquí,
espereu-vos-a,
el dia 2,
el dia 2,
la Lina
i el dia 3,
això ja són actes fets.
El dia 2,
a la biblioteca,
Joan Margarit,
a les 19.30,
presentació dels llibres
d'Anna Bufill,
Levi
i Maria Cinta Montegut.
Los nidos del silencio,
aproximació a la història
de la creació musical
de las mujeres,
tomar la palabra,
aproximación a la poesía
escrita por mujeres.
Ara,
tu,
el dia 3.
el dia 3,
a les 7 de la tarda,
al Casal de Joves,
taula rodona,
la cultura i la mirada
de les dones
al Baix Llobregat.
I van participar
Mireia Selva Masoliver,
directora de continguts
del Drac Màgic
i expresidenta
de l'Observatori de les Dones,
Maria de la Fuente Básquez,
experta en teoria política feminista,
consultora sobre polítiques d'igualtat
i membre de l'equip
de l'Observatori,
ICU,
Marta Corcó Rius,
periodista i coordinadora
tècnica del Congrés
de les Dones del Baix Llobregat
i Dones Sàvies,
col·lectiu de dones
de Sant Cosme
del Prèix de Llobregat.
Bé, ara tu,
continua, Montse.
17, a les 19.30,
a Can Ginestà,
Sala Isidore Consul
i Girivert,
converses amb la Montse Solsona,
demògrafa,
investigadora
en temes de gènere,
organitza el món il·lustrat.
Bé, ara passa-li al...
El dia 8.
Al Joan Maria.
El 8.
El dia 8,
que va ser ahir.
A les 19,
o sigui, a les 7 de la tarda,
a Cal Llibreter,
Carrer Bonavista,
número 81.
Presentació de la novel·la
Teres Guineus,
de Sussagna
a l'Ugefón.
La història d'amor,
amistat i llibertat
de tres dones
en temps difícils.
El dia 9,
a les 18.30,
a les escoles.
Club de lectura fàcil.
Trampa de foc
de Núria Martí Constants.
Tracte sobre els fets
que van originar
la commemoració
del 8 de març.
Dictat en clau de gènere.
Participa en un dictat
en format de concurs
que tindrà les dones
com a protagonistes.
Organitza
Servei Local
de Català.
Molt bé,
ara tu,
Joan.
I el dia 10,
a les 18.30,
a Can Ginestar,
sala,
Isidore Cònsul
i Girbert,
xerrada
la dona
a l'edat mitjana,
en Maria Isabel Gascon.
Dia 11,
a les 18.00,
al casal de joves,
projecció documental
i mostra d'habilitats
dels cursos
de hip-hop,
aèris,
guitarra,
teatre,
masterclass
de zumba.
Ah, mira,
també s'ho passaran bé.
Ara tu,
el dia 12,
no?
Ah, el dia 12,
sí.
Ah, el dia 12.
Després de l'11
ve el 12,
sí.
Ah, això mateix.
Això em van entregar
a l'escola,
no ho sé.
Sí, sí, sí,
és així.
A les 21.00,
a les 9.00 del vespre,
a l'àtrion de Viladecans,
teatre.
Ah, sí.
Marit Simollers,
d'Alex Rigola,
sortida en autocars
des del Parador
a les 20.00.
Molt bé.
Molt bé, estupendo.
És una obra teatral
molt divertida
i, si són els mateixos intèrprets
per la que jo
la vaig veure,
molt divertit.
Amb això de la igualtat
dels noms,
ara resulta que el Congrés
diré en castellà,
perquè, esclar,
és el castellà,
Congreso de los Diputados.
Sí.
Clar,
les senyores diputades
han dit,
escolta,
resulta que no és el nostre
de Congrés.
No,
i nosaltres hem dit,
bueno,
doncs,
i per què el Congrés
diguem
Congreso de los Diputados,
no diguem
el Senado
de los Diputados.
De los Senadores.
Ah,
llavors diu,
bueno,
doncs ho haurem de treure.
En direm
el Congreso
i el Senado
i ja està,
ha acabat el problema.
Bé,
ara,
el dia 13,
pica i pinta.
Diumenge,
13 de 10 del matí
a 14 hores
de la tarda
a la plaça de Camoapa,
matí per compartir.
Pintarem,
entre tots i totes,
un mural commemoratiu
sobre el 8 de març
en una de les parets
de la plaça.
Porta
alguna cosa per picar
i compartir.
I farem
un bon pica-pica,
no està malament.
I per si fos poc,
finalitzarem
amb un taller
d'irrisoterapia.
Això és molt divertit, eh?
Vine a donar
un cop de mà.
No t'ho perdis.
Molt bé.
Continuem?
Continueu.
Aleshores tenim
el dia 15, no?
Això mateix.
El dia 15,
a les 19 hores,
a la vagoneta,
fa un taller
de defensa personal
per a dones.
Això, això.
Sí.
Ma filla
que ha fet un taller,
no aquest,
ara ja no,
diu que val la pena
que totes les dones
haurien d'anar,
sobretot les joves.
Que no es passin, eh?
Perquè la setmana passada
a Badalona,
una senyora,
ja va espatxurrar
amb un ganivet, eh?
Sí.
Com potser.
Com potser que apareu, eh?
Però aquest estem parlant
de defensa personal, eh?
Sí, sí.
No d'ataque,
d'ataque, no.
La millor defensa
és un bon atac,
diu.
Sí, bueno,
però escolta,
per un perro
que mata perros.
Ja, ja,
però és que aquest país
sempre n'hem d'un cantó
a l'altre.
Sí,
són molt estremes.
Aquest taller
està portat
per la gent
del...
Són gratuïtes,
són unes...
Perdó,
unes lliçons gratuïtes
i el fa
el club de taekwondo
aquí de Sant Jús.
Jo no ho sé
perquè no he anat,
però sé que ho fan
amb molta, molta il·lusió
i ho fan molt bé
i molt acurat, eh?
Molt bé.
Tenen gent
que ha guanyat premis
a la resta de Catalunya, eh?
Molt bé.
Ara seguim amb el guió.
Ah, d'acord.
I el dia i l'altre
serà per la setmana que ve?
No,
és que ja s'ha acabat.
Després queda
l'hora del conte
que ara hi ha les senyores
al conte
que l'expliqui cadascú
a la seva criatura.
O als parets.
Això, diu.
Per finalitzar
aquest record
i homenatge
a qui va perdre la vida
en defensa dels seus drets
com a treballadores
i sobretot
com a dones
llegirem un article
publicat
en el butlletí
Sant Just d'Esvern
distribuït gratuïtament
en totes les botigues
del poble
que posa de relleu
la inventiva
de moltes dones
malgrat les dificultats
que sempre ha posat
en el seu camí
una societat
comandada
normalment
per homes.
Bé.
Endavant.
Sí.
En aquest article
es parla
d'un personatge
que la història mundial
de l'automòbil
ha oblidat completament
la nord-americana
Mary Anderson.
En l'any 90
del passat segle
un gabinet
d'investigadors
sobre dones
inventores
va revelar
la història particular
d'una dona
que va crear
el
neteja
per a brises.
Mary Anderson
havia nascut
a l'Alabama
però es va traslladar
a viure
a Nova York.
Era l'hivern
de l'any 1903.
viatgeva en tramvia
i va observar
que durant tot el recorregut
el conductor
havia de parar
el vehicle
i sortir
contínuament
per netejar
la brutícia
l'aigua
i el gel
que s'enganxava
al parabrisa
del tramvia
cosa que feia
perdre
molt temps
tant el conductor
com els viatgers.
La tornada a l'Alabama
va començar
a planejar
un dispositiu
tipus
escombreta
que netegés
el parabrises
dels vehicles.
Aquell mateix any
1903
va obtenir
la patent
per un disseny
molt simple
que consistia
en una palanca
que des de l'interior
del vehicle
feia moure
una ganiveta
d'olè
en l'exterior
del parabrises
amb un ressort
que li permetia
retornar
a la posició
original.
L'any 1904
va aconseguir
una làmina
de goma
resistent
i la va unir
a un braç
metàl·lic
mitjançant
diferents resorts.
Resumint
per no fer-ho
tan llarg
va aconseguir
un aparell
gaire bé
si no fa
com els més
convencionals
de l'actualitat.
Després d'haver
perfeccionat
el mecanisme
van passar
anys
abans
que no es decidís
enregistrar
aquest nou disseny
en el gabinet
de patents.
Bé
els suposats
especialistes
de la indústria
automobilística
van aprofitar
que
el moviment
del neteja
parabrises
distraurien
els conductors
ells ho van dir
però
es van equivocar
de mitja en mitja
deien
que distraurien
els conductors
i que provocaria
accidents.
Vaja
finalment
va aconseguir
l'acceptació
de l'invent
formant part
del selecte grup
de transgressores
que van acabar
definitivament
amb una norma
que obligava
a les dones
a enregistrar
les seves creacions
o invents
a nom
dels seus marits
pares
o germans.
Avui dia
això
sembla impossible
oi?
Doncs passava
passava
No, no
m'ho crec
O sigui que
escolta'm
m'ho crec
les senyores
a vegades
estem una mica
discriminadetes
posa una mica
de rafagueta
de música
sisplau
Bé
i ara
podrem escoltar
música
per gaudir
Edward Edgar
fou un famós
compositor
anglès
nascut
a Worcester
conegut
en tots els cercles
de música
clàssica
anglesos
arran
del gran èxit
obtingut
pels seus
oratoris
religiosos
en especial
pel
The Dream
of Gerontius
estrenat
l'any 1900
Walter Parrott
director
del Conservatori
Reial
de Música
li va encarregar
que il·lustrés
musicalment
una oda
que el poeta
de la Casa
de Ses Majestats
Arthur Benson
havia escrit
en motiu
de la coronació
del rei
Eduard Seté
quan Edgar
va
llegir
el test
de la oda
vibrant
i molt patriòtica
va quedar
entusiasmat
i es posar
immediatament
mans a l'obra
va composar
tota una sèrie
de marxes
sinfòniques
sota el títol
marxes
de pompa
i circumstància
la primera
de les quals
la número 1
opus 39
va ser estrenada
en una època
en què Anglaterra
gaudia
d'un temps
d'esplendor
de gran fervor
patriòtic
i d'orgull
nacional
el gran públic
la va acollir
amb gran entusiasme
cosa que
Eduard Edgar
li va donar
gran popularitat
tant a ell
com a la seva marxa
a principis
del segle XX
molts més anys
més tard
en un noticiari
cinematogràfic
tipus
nodo espanyol
anomenat
Paté
New Real
es veia
a Eduard Edgar
batuta
en mà
a punt de dirigir
l'Orquestra Sinfònica
de Londres
tot dient
el públic
espectador
amb uns somriures
un tan sorneguer
bon dia
senyores i senyors
avui us oferim
una audició
de música popular
us demano
que aplaudiu
aquesta marxa
de pompa
i circumstància
número 1
com si mai
no l'haguéssiu sentit
moltes gràcies
escoltem
escoltem doncs
fragments
d'aquesta marxa
de pompa
i circumstància
número 1
opus 39
en interpretació
de l'Orquestra
Filharmonica
de Nova York
dirigida
per
Leonard
Bertain
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
d'Orquestra
de l'Orquestra
d'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
de l'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
d'Orquestra
Suposo que
hagueu marcat bé el pas, eh?
Sí, sí.
Anavem per allà dintre, tant de...
A passo de marxa.
Ara escoltarem
la Montse, que ens recomanarà
aquelles coses que ens recomanen.
No? Sí? Ho tens?
Sí, sí.
Avui parlarem
del que toca ara en aquesta època
hi ha, o sigui, polen
molta vitalitat.
Reforça el sistema immunitari
i redueix el colesterol.
A més a més del nèctar,
les abelles recullen
el polen de les plantes que
una vegada comprimit en forma
de boletes, s'utilitza
per alimentar les seves larves.
Per fabricar les boletes,
les abelles usen
quantitat variable de saliva
i nèctar de diverses flors,
pel que constitueix
un aliment molt complert
per la seva riquesa
en proteïnes,
vitamines, minerals,
enzymes,
digestives
i altres nutrients.
Gràcies a aquesta riquesa,
el polen de les abelles
es comercialitza
com un tònic
de salut general
per estimular
la immunitat,
obrir
l'apetit,
això seria
la gana,
incrementar
la potència
i la força muscular
i millorar
la vitalitat.
Fàcil d'assimilar.
La majoria dels estudis
sobre aquest producte
venen de Xina,
on el polen de abelles
s'ha utilitzat
com tònic estimulant
durant segles.
Els últims anys,
els investigadors
xinesos
han fet públics
els resultats
d'aquests estudis
amb animals
en els que s'ha comprovat
que el polen de les abelles
ralentitza
el procés
d'envelliment,
inhibeix
la hipertròfia
benigna
de la pròstata,
redueix
el colesterol
i altres lípids
sanguinis,
regula
l'activitat
intestinal
i augmenta
la hemoglobina
i la capacitat
visual.
A més,
les seves
propietats
poden ser
aprofitades
al màxim
per l'organisme
ja que
la seva digestió
requereix
un mínim
d'esforç
doncs els seus
components
són fàcilment
assimilables.
A part de la
coneguda mel
i del polen
també es comercialitzen
altres derivats
de les activitats
de les abelles
com la jalea real,
saliva produïda
per les obreres
per alimentar
a la seva reina
i el propòleo,
una resina
recollida
dels pins
per sellar
i reparar
les colmenes.
Tots aquests
tenen efectes
terapeutics
relacionats
amb un increment
de la immunitat
i el vigor.
D'aquests,
el polen
és en concret
es recomana
en casos
de persones
sotmeses
a estrès
físic
o psíquic,
convalescents,
deportistes,
estudiants
amb èpoques
d'examens
i per persones
d'edat.
També
s'usa
per millorar
els següents
problemes
de salut.
Anèmia,
anorexia
i estènia,
eczemes,
problemes
cutanis
o hemorragis,
rinitis
al·lèrgica
estacional
i trastorns
premens
trobals
del climatèri
i de l'esterilitat.
Veieu que
aquest suplement
és una cosa
perfecta
per millorar
la nostra
salut.
El de jo,
amb el
xivi,
el Joan,
li farem que la mare
li posi polen
perquè està
a la data estudiant.
I nosaltres
anem a la tevi
i els bitllets,
oi?
També,
per animar-nos
una mica.
Veieu que serveix
pels joves
i pels menys joves.
De totes maneres,
un altre dia
val la pena parlar
de la jalea real
sola
o del propòlio,
que és interessantíssim
perquè és una tipiota
i que un altre dia
parlarem d'això.
També el buscarem.
Molt bé.
No sé si hi havíem
parlat una mica.
Sí,
a principi de temporada.
Molt per sobre.
I continuem
amb els complements?
O ja,
has acabat tu?
No,
jo sí,
jo hi he acabat.
Perquè, sí,
el de més
és molt retòric
i les persones
necessiten coses
molt concretes
i clares
per entendre.
Bé,
i em cal
fer una aclaració.
A vegades,
si tu no trobes
la paraula,
és que hem de dir
amb tota sinceritat
que vas traduint
del castellà
al català.
I algunes vegades
la paraula,
potser no la trobes
en aquell moment.
No la trobes en aquell moment.
potser una miqueta
tot i que intento
fer-ho
el millor possible.
No, no,
molt bé.
Bé,
continuem amb els
complements.
Complements alimentaris,
què són
i per a què serveixen?
Ja,
d'entrada,
diem que sí,
els complements
van molt bé,
no?
però que una dieta sana
aporta al nostre organisme
tots els nutrients
i substàncies
que necessitem.
També és veritat.
Tantmateix,
no totes les persones
se deixen una dieta equilibrada
i en moltes ocasions
el ritme
que els imposa
la vida moderna
o ens imposa
la vida moderna
on se'ls imposem
nosaltres mateix.
Dificulta
que assolim
els nivells idonis
d'alguns minerals
o vitamines.
Bé,
continua,
si li veia.
Per pal·liar
alguns dèficits
nutricionals
existeixen complements
alimentaris.
Què són?
S'ha de deixar clar
que són productes alimentaris
que contenen
de manera concentrada
una sèrie de nutrients
i serveixen
per complementar
la ingesta
d'aquests
a la dieta normal.
Aviam,
Montse,
l'estatus legal
és de l'aliment
encara que es tracta
de productes
en forma
de comprimits,
càpsules,
gossetes de pols,
etcètera,
que contenen
dosis
determinades
de substàncies
com vitamines,
minerals,
aminoàcids,
àcids grassos,
essencials,
fibra,
diverses plantes
i extractes
d'herbes.
I hem vist
el que són.
Aclarim ara
el que no són.
No són medicaments.
No són medicaments.
Per tant,
no utilitzem
per tractar.
Com a molt,
podem servir,
si així ho indica
el metge,
per complementar
un tractament
mai
per substituir-lo.
D'acord.
Sí, sí.
Segueix,
com a Maria.
Per això.
Per això,
en el cas
dels complements
alimentaris,
no es pot anunciar
ni a l'etiquetatge
ni fer-ne publicitat
que tinguin propietats
per prevenir
o tractar
cap malaltia.
tampoc
no es pot afirmar
o insinuar
que una dieta
variada
i equilibrada
no aporta
les quantitats
adequades
de nutrients,
ja que això
no és cert.
Bé,
tanmateix,
independentment,
que alguns productes
incompleixin
aquesta normativa,
és habitual
que,
en fer
publicitat
d'alguns productes,
s'insinuin
beneficis
en frases
del tipus
optimitza
el rendiment
intel·lectual,
ajuda
a regular
la pressió arterial,
millora
la salut
urinària
i,
fins i tot,
de manera
molt més àmplia
i específica,
millora
la qualitat
de vida.
Però,
com no són medicaments,
es poden,
i per això mateix,
es poden adquirir
a diferents tipus
de comerços.
Es venen
a les farmàcies,
evidentment,
però també
en els supermercats
arbularis
i a través
d'internet.
Pel mateix motiu,
el seu control
no depèn
de l'Agència Espanyola
de Medicaments
i Productes Sanitaris,
sinó
de l'Agència Espanyola
de Consum,
Seguretat Alimentària
i Nutrició.
Apa!
Molta gent creu
que pel fet
d'estar permès
a la venda,
els beneficis
publicitats
sobre el producte
han estat supervisats
i acceptats
per les autoritats
sanitàries.
Però no sempre és així.
Hi ha casos
de publicitat
enganyosa,
que incompleixen
la legislació vigent.
D'altra banda,
hi ha qui pensa
que aquests complements
no tenen efectes secundaris,
cosa que tampoc és certa.
Han de seguir-se
les pautes
de dosificació
indicades
a l'etiquetatge.
Aliments funcionals.
Una altra cosa
que convé
tenir ben clar,
els complements
alimentaris
no han de confondre's
amb els anomenats
aliments funcionals.
Entre aquests
darrers
es troben,
per exemple,
els cereals
fortificats
amb un àcid fòlic,
els ous
amb àcids grassos
o omega-3,
o els productes
làctics
amb bacteris
beneficiosos
per al nostre organisme.
Per tant,
es tracta
de
verteders
aliments
als quals
se'ls ha afegit
components
biològicament
actius
amb la finalitat
de millorar
la salut
o ajudar
a prevenir
algunes malalties.
Així doncs,
els complements
alimentaris
són útils
per a aquelles
persones
que tenen
determinats
dèficits
de vitamines
o minerals.
Hi ha algunes
situacions
fisiològiques
que en el seu
paper
pot ser
més important,
com passa
amb les embarassades,
les dones
menopàusiques
o les persones
que practiquen
esport
de manera intensa.
Però ha de quedar
clar
que la seva funció
és sempre
la de complementar
la dieta.
Molt bé,
ja sabem coses
sobre els complements.
Bé,
després
de tot aquest comentari
que
és molt interessant,
aviam quina cosa
ens comenta avui
el Joan Maria.
Bé,
penso que
és una cosa
de bastanta
actualitat.
Ah, sí?
Aviam.
Bé,
l'he anomenat
per títol
Què en penseu
del toteig?
Ah.
Bé,
ja fa anys
que el toteig
s'ha generalitzat
a l'estat espanyol.
Quasi tothom
ho troba
tan ben normal
i correcte.
Ara ja som
europeus
i demòcrates,
diuen ben convençuts.
Però la realitat
és una altra.
La gran majoria
dels països europeus,
les persones
es tracten
de vostè.
Només cal mirar
a la França Republicana
orgullosa
de la seva
laïcitat,
llibertat,
igualtat
i fraternitat.
El mateix passa
a la Bèlgica,
Suïssa,
Alemanya,
Suècia,
etcètera.
inclòs a la Gran Bretanya
que, com vostès ja saben,
utilitzen el llu
assimilable
al vostè nostre.
Les persones educades
i viatjades
ho saben ben prou
i quan surten
de viatge pel món,
sigui de negocis
o plaer,
cuiden molt bé
el tractament
envers les persones.
Costa d'entendre,
doncs,
les viatges nostres
dissimilar
la democràcia
amb el toteig.
Sembla més sensat
pensar
que simplement
no hem estat
ben educats.
Cal tenir en compte
els canvis
de plans
d'educació
soferts.
Cada vegada
que hem canviat
de govern
i també hem atreveixut
a dir
el poc nivell
intel·lectual
de molts
dels nostres polítics
és la mà
de tots
els nostres mals.
Sí, sí,
la culpa és del govern,
com diuen
els italians.
Porco Governo.
Oh,
per favor.
Cal recordar
tota una mena
de tractaments
adreçats
a diverses persones
segons
la seva
categoria
professional.
Per exemple,
mossèn
pels capellans,
monsenyor
pels bisbes,
mi capità,
mi coronel,
etcètera,
pels militars,
su senyoria
als diputats,
don pels batxillers,
ocia
pels jutges,
il·lustríssimo
i excel·lentíssimo,
pels aristòcrates,
etcètera.
Vols dir que això ja es fa servir?
Ah,
doncs no ho sé,
aquí ho poso,
cada un pensi
el que li sembli.
Sí, sí, sí.
Per acabar,
la gran paradoxa,
els primers a totejar-se
en aquest país
nostre
no han sigut
els pobres
com
on pensa,
sinó
han sigut
el partit comunista
per una part
i per l'altre extrem
la falange espanyola.
En totes dues
els seus membres
es tracten
de camarades.
Els extrems
sempre se toquen.
Ah, això mateix.
Que cada persona
pensi el que li sembli.
No en correspon
jutjar a ningú.
Només
constato
la realitat
del nostre país.
Ja, ja.
Per això va a famílies.
Aquí el que has dit,
perdoneu, eh?
Aquí el que has dit,
no sé si és cert
el que estàs dient
i perfecte.
Però has dit
els suecs.
Els suecs,
normalment,
entre ells,
es parlen de tu.
Ni que siguin grans
ni que siguin petits.
I això ho sé
per les novel·les sueques.
També, oi?
No,
amb l'idioma
traduït, eh?
No,
però que inclús
a vegades
nota del traductor
posa
es diu de tu
que queda estrany
i queda lleig
a vegades
que es diguin
de tu una persona gran.
Perquè no estem acostumats.
Una jove.
Però diu,
no,
és que a Suècia
es fa així.
És l'únic país.
Però, esclar,
en Inglaterra
ho tenen molt bé.
Perquè en Inglaterra
fan llu.
És neutra.
No, no,
neutra.
No, diu llu.
Qui és llu?
Vostè?
Vostès?
El que vulguis.
El que vulguis.
Aquest sí que ve.
Ara, aquí a Espanya
el que és lleig
al meu entendre
és
que persones grans
que ja vas pentirant canes
i el que sigui
que a mi no em molesta
perquè jo sóc molt friendly
que dirien els inglesos
però
que una d'allò
et tractin un tu
de poca cosa.
Com d'espectiu.
Com d'espectiu.
Com d'espectiu.
Sí, no, que ve, xava.
Per no t'ha d'escaveure
amb el tu.
Amb el tu.
Perquè el tu pot ser
tan respectuós
amb el bosc
si està...
Però d'entrada
tindríem que ser curosos, eh?
Inclús els grans
amb els joves.
També.
Els grans amb els joves
perquè sempre es diu
al revés.
al tu d'espectiu
que està molt.
Els grans amb els joves
també tenen molta cura.
Però el tu...
Jo tinc l'edat
bastant avançada
i a casa meva
i a casa meva
ja d'entrada
sempre vam parlar
de tu
els pares.
Jo també.
Ah, però estàs a casa teva.
Espera.
I a casa del meu marit
ell,
a pare i mare
els parlava
de vostè
o de vos.
Depèn del lloc on t'era.
però les dues nenes següents,
les dues meves
cunyades tota la vida
els hi havien
parlat de tu.
De tu.
Sempre.
que eren les mimadetes.
no, no, no.
I deia el meu sogre
el cel sigui
que havia viatjat
per mig món.
Diu,
en Cuba
todo el mundo
habla de usted.
Todo el mundo.
pero los papás
o sea,
los hijos
le dicen
y perdoneu-me
porque diré
una marranada
usted se va
a la mierda.
¿Qué me dice?
Sí,
los hijos
le decían
a los padres
usted se va
a la mierda.
O sea,
a mi,
nenes,
em podeu dir
com vulgueu.
No,
no,
crec que
s'ha de tenir
un respecte
però el totejar
no vol dir
faltar
el respecte
a les persones.
No,
no,
jo no m'hi he atrevit mai
sobretot el meu pare
mai a la vida
de dir una paraula
més alta que l'altra.
Amb la mama
ens barallàvem
però no era
perquè jo li parlés
de tu ni res
perquè és que érem
genis trobats
i mira
no ens enteraven gaire.
Bé,
quan ens queda,
Carles?
Pues res.
10 minutets?
Ah,
doncs posarem
viatjant per Catalunya,
no?
Ah,
posa la musiqueta.
No,
però això,
això,
què deia?
viatjant per Catalunya.
avui
passejarem per Ripoll
i per la seva
Via Verda
en un reportatge
de Lluís Bonada.
El tren que carregava
ferro i carbó
avui atreu
ascenderistes
i ciclistes.
A l'any
1880
la indústria
va portar
el tren
a Ripoll.
Avui
les vies
han desaparegut
però han deixat
un llegat
encara millor.
La possibilitat
de passejar
entre el paisatge
i la història
de la comarca.
els Ripollens
van batejar
el carrer
Coneix
la Vila
amb l'estació
del tren
amb el nom
del carrer
del Porugrés.
El propòsit inicial
en urbanitzar
l'àrea
que després
seria coneguda
amb el nom
de barri
de l'estació
era
el de plegar-hi
fàbriques,
tallers i indústries.
Els ripollesos
ja estaven
acostumats
a barrejar
la vida
quotidiana
amb la feina
que als baixos
dels carrers
centràries
estaven
ocupats
per tallers
i obradors.
La mètica
Farga Palau
ara convertida
en museu públic
adscrit
al Museu
de la Ciència
i de la Tècnica
de Catalunya
ocupa
els baixos
de l'immoble
de l'habitatge.
Per Ripoll
l'arribada
del tren
va ser
especialment
beneficiosa.
El renaixement
renaixença
potser
no hagués
arribat
a ser
tan important
sense el tren.
Quan el bisbe
Josep Morgades
va utilitzar
les ruïnes
del monestir
de Ripoll
per impulsar
entre els catalans
la necessitat
d'iniciar
una campanya
romànica
patriòtica
i cristiana
s'havia de ben segur
que les celebracions
que es fessin
serien ben lluïdes
i importants
ja que gràcies
al tren
els barcelonins
més importants
i els periodistes
catalanistes
podrien ser a Ripoll
en menys de 3 hores.
Els actes
de l'inici
de la restauració
del monestir
celebrats
el 21 de març
de 1886
van ser
la festa
més grossa
del catalanisme
segons paraules
dels assistents.
Sense el tren
hagués pogut
plantejar la festa?
Després
es van estendre
més vies
la de Ripoll
fins a Ribes
de Frasé
que arribar
més tard
a Puigcerdà
i a la Tor
de Querol
però
el tram
prioritari
de Ripoll
Sant Joan
de les Sabadeses
el no haver-hi ja
transport de carbó
es va tancar
l'any 1980
mentre que
el recorregut
fins a la Tor
de Querol
s'ha mantingut
fins ara.
El desaparèixer
el tren
de Sant Joan
com és conegut
a Ripoll
ha deixat
un redal immens
per als dos municipis
per a la comarca
i per al país
la ruta
del ferro
i del carbó
o sigui
és el que ha deixat
la ruta
del ferro
i del carbó
sense les vies
l'antic trajecte
és a Ripoll
un passeig
el passeig
de Sant Joan
i a la sortida
de la vila
és una via verda
magnífica
i única
pels paisatges
que l'envolten
i pel seu magnífic
manteniment
asfaltada
il·luminada
ben senyalitzada
i amb les àrees
de descans
és molt indicada
per ciclistes
i per caminants
a peu
demana un descans
per exemple
una visita
al paisatge
i de tornada
una parada
per fer
un vermut
o dinar
si sortim
molt més d'oda
podem veure
el que queda
de diverses instal·lacions
mineres
de sorroca
cal que ens fixem
bé
també
en els potents
murs de contenció
aixecats
a la sortida
de Ripoll
perquè en el seu dia
pogués passar el tren
que va haver
de passar
pels marges
d'una muntanya
que cau
sobre el riu terra
en aquell temps
sí que se'n sabia
de fer murs

i de la indústria
i ara fa possible
que Ripoll
amb la ruta
del ferro
sigui una destinació
turística
i per cert
si aneu a Ripoll
a part de
de visitar
el monestir
i la famosa
portada
hi ha
un museu
d'armes
molt important
que caldrà
visitar
s'ha de tenir en compte
que sí que hi havia
el ferro
i el carbó
però
totes les armes
sortien d'allà
però exactament
allà hi havia
una farga
per tant hi havia
la fundició
on és ara el museu
i la indústria
d'armes
de pistoles
etcètera
és de les més importants
d'aquesta
d'arreguda
arreu de l'estat
i actualment
encara queda
alguna cosa
encara queda
alguna cosa
de la indústria
automobilística
els cigonyals
que és una peça
molt important
dels motors
de quasi totes les marques
s'ha fet allà dalt
al Ripoll
i penso que encara
en queden
la farga de Casanova
se'n deia
la farga de Casanova
o sigui que ja ho sabeu
esteu convidats
a visitar Ripoll
la farga de Casanova
i la farga de Casanova
i la farga de Casanova
Bé
què volies dir
amb aquest inciso
que deies
a Sotoboche
els nostres no
és que diu
que encara queden 5 minuts
sota res
menys encara
i la Joana
té que dir adeu a tots
i que us estimem molt
però
no us ho fixat
que fa dos sessions
que venim
i que la Joana
no diu res
del carrer Patrichol
i la setmana que ve
la setmana que ve
és que et canvien de mà
l'exposició
no, millor l'han posat
a règim
o alguna cosa d'aquesta
gairebé sí
o hi he anat
i no ens ho ha dit
també
no, no
és que els vaig
el dia que no vas venir
ara t'ho dic
el dia que no vas venir
els vaig convidar
a xocolata
i a sol·lició
és que bé
l'ho porto a salut
com diu el meu fill
no, no
no mengis xocolata
que jo vello
per la teva salut
bé, senyores
senyors
bromes a banda
us esperem
el proper dimecres
que tornarem
a fer una mica
de xirinola
i
si voleu tornar
a repetir
a sentir
aquest programa
d'avui
us esperem dissabte
a les 11 del matí
fins aleshores
moltes gràcies
senyor
moltes gràcies
a tots els companys
a la Lina
a la Montse
al Joan
i al Joan Maria
i també gràcies
a tu Carles
que tens una paciència
de sant
obrint i tancant
i tancant
micros
jo crec que el Carles
també s'ho passa bé
ah, no ho sé
suposo que sí
aquesta hora
ja està una mica
cansadet
bé, fins aleshores
senyores
ara en sèrio
molt bona nit
o bé
molt bon dia
adéu-siau
adéu-siau
el just a la fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just
és una cosa molt dura
la pujada
de l'Iva
que tothom està marxant
pel costat de feina
i veus que són gent
més o menys preparada
l'única solució
jo veig que ha de ser
alguna cosa revulsiva
com el que va passar a Islàndia
cap optimisme
on n'hi ha
el Jutgen està al costat d'ells
perquè hem de trobar
alguna solució
sigui que sigui
que estigui davant
el principal
són els interessos
de Sant Just
sempre s'ha de costar
algú que té alguna pregunta
o que té alguna