Hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui amb les veus de la Quima Jiménez i del Jesús Castro i de la Joana Servidora de vostès. Agraïm al Carles que ens hagi posat totes les músiques i us hi esperem el proper dimecres si Déu vol. Bona nit a tots. Bona nit.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Fins aquí el programa d'avui.
No, no, no.
60 i més.
Guarda llenya al llenyer per quan arribi el febrer, diu la dita. I molt ben dita. Això vol dir que venen dies de fred intents. Que venen o no, que ja hi són. És que venen de més freds. Encara més. Si no, no. Si el Carles abans ens ha deixat glaçats que ha dit que demà seria inaguantable. Diu que això no és res comparat amb el que vindrà. Bé, mira. Però vaja, després el Carles ens farà el pronòstic del temps, si vol. No, deixa'l. Deixa'l tranquil que ja ho ha fet abans.
Ja ho he fet abans, doncs ja esteu informats del temps. Que conviden a passar hores a la vora del foc i aprofitar les estones de sol per sortir a fer camí pels nostres estimats boscos. I si més no pels carrers de Sant Just, més acollidors.
També és bon moment per apuntar-se al gimnàs o en un d'aquests corsets que organitza el complex esportiu municipal de Bonaigua per mantenir-nos àgils a qualsevol edat. Pareu atenció a les bones ofertes low cost
que trobareu aquests dies entrant a la web bonaigua.com on des de les 7 del matí fins a les 10 del vespre teniu tota mena d'activitats. Atenció als corsets d'aquagym i natació per gent gran que són una delícia. I després de fer esport, res millor que tornar a casa i escoltar la ràdio.
I per això som aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més. Pensem en la gent gran i també en els joves que ens escolten sovint. I si teniu ganes de parlar amb nosaltres, ho podeu fer trucant al 93.3.7.2
3-6-6-1 i des d'ara i fins a les 9 del vespre estem a la vostra disposició. Benvinguts uients d'Esvernians. Passen 6 minuts de les 8 del vespre. Aprofitem per felicitar totes i a tots els qui celebreu avui el vostre sant o aniversari. Avui festivitat de Sant Gilbert i Sant Rodolf.
demà dijous Santa Aguera, que diuen que és temps de fer coques divendres Sant Armant i Santa Dorotea i dissabte dia 7, que sortim en segona audició Sant Ricard i Sant Moisés. De nou, una servidora a l'Esvan Algarra, junt amb els meus companys Carles Hernández Rius i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio. Avui, nit de lluna plena del 4 de febrer de l'any 2015.
No cal comptar gaire per saber que és el 35è dia de l'any. I encara en queden molts. 330 per finalitzar 2015. I com passen de ràpid. Més que ràpid. Ja fa uns quants anys que diem el mateix i ens volen anar endarrere l'altre.
Consultem el significat dels noms dels sants més destacats d'aquests dies i ens trobem que Gilbert és d'origen germànic i significa resplendor de la llança. Com d'origen germànic és també Rudolf, que vol dir guerrer famós. En canvi, Águeda ve del grec i significa dona virtuosa.
Santa Agata o Águeda té molt de pes a Catalunya on és patrona de les dones. Felicitats per la part que et toca, Joana. Moltes gràcies. I d'Origen Germànic, que és també Sant Armant, que celebrem demà passat i que vol dir l'heroi de l'exèrcit. Durete, en canvi, ve del grec i significa regal de Déu.
Ricard també, d'origen germànic, vol dir qui governa amb valentia. I finalment Moïses, ve de l'abreu i significa fill alliberador. Conegut, sobretot, per qui va ser donada la llei de Déu al poble d'Israel.
Això tothom l'associa a Charlton Heston. És que ha sigut la versió més maca. La versió que més hem vist nosaltres. Però quan ho llegeixes detingudament veus que hi ha molt més allà que una pel·lícula a fer. Naturalment, va ser molt llarga però tota una vida i 40 anys d'èxode val la pena llegir molt per encabir-los. I d'una bellesa poètica tremenda. I tant, posem música.
Gràcies per estar aquí.
Ajuda'ns a conèixer.
Esperava que ens digués bienvenidos, però com era molt llarg, doncs som a punt d'escorçar. El viejo rockero, el Miguel Ríos. Certament, certament. Escolta, però fa mor el cos aquesta musiqueta tan animada, oi? I tant que sí. Ens porta a la memòria la meva vida malentrenya, no ho podem evitar.
I ara recordem algun dels fets importants que van tenir lloc al dia com avui durant el curs de la història. El 4 de febrer de l'any 1916, l'inventor del paracaigudes François Richel, mort, estavellat, ha saltat de la Torricell per provar l'invent.
Una altra aventura aèria va tenir lloc al 4 de febrer de 1924, quan un hidroavió tripulat pel comandant Delgado i el general Franco sobrevola al Teide a l'illa de Tenerife. En aquest cas, no es va estabellar ningú.
Un altre 4 de febrer de 1937, el Ministeri de Justícia de la Segona República espanyola decreta la igualtat de drets entre homes i dones. Aquesta llei va ser derogada pel règim franquista. Cosa rara.
I tant. El cinema estava d'enhorabona aquells anys. El 4 de gener de 1938 va tenir lloc l'estrena als Estats Units de Blancanieves y los Siete Enanitos. Si vols dir amb anglès, Joana. No, no, no. Jo és que no m'he atrevit a dir-ho amb anglès, perquè així la vam veure traduïda així. I tant. Jo la vaig veure, la primera pel·lícula que vaig veure a la meva vida. Tenia tres anyets, el cinema a vents d'esplugues.
I un any més tard, al 4 de gener de 1939, l'estrena d'Una noche en la ópera pels inoblidables germans Marx, Groscho, Chico i Arpo, dirigits per Sam Wood,
amb la col·laboració de la gran actriu de l'època, Margaret Dumont. Aquesta també la deus recordar, no? Una nit a l'òpera... Sí, però ja l'he vista més gran. Aquesta no, aquesta jo vaig anar... L'estrenava perquè a les Plugues passaven pel·lícules d'estrena a Barcelona i realment la meva tieta em va portar, per aquells dies estava de vacances a Plugues, i em va portar a veure-la i em va quedar per sempre més. Molt bé, molt bé.
Era molts de nosaltres ben petitons, aquell 4 de febrer del 1945, quan a Halta, a la Unió Soviètica, hi va haver un encontre dels líders aliats de la Segona Guerra Mundial, Roosevelt, Stalin i Churchill.
A la reunió van acordar, entre d'altres pactes, dividir Alemanya en quatre zones, que llestos. Una per a cada una de les tres potències participants a la Conferència Més França. Berlín, tot i haver estat inclosa dins la zona soviètica, també es divideix en quatre zones.
També un 4 de febrer de 1978, quan els sandinistes anuncien a Nicaragua, aquella guerra civil contra la dictadura de Somofa.
I el 4 de febrer de 1992, a Venezuela, té lloc un intent de cop d'estat encapçalat pels oficials Hugo Chávez i Acosta Chirinos, entre d'altres. Aleshores eren oficials. Van arribar a més, com tothom recorda.
El 4 de febrer de l'any 2004, a la ciutat de Cambridge, a Massachusetts, Mark Zuckerberg, amb poc més de 20 anys, crea el seu gran invent, Facebook, actualment amb oficines centrals a Palo Alto, a Califòrnia.
De seguida es converteix en la xarxa social de més èxit a internet. Permet enviar missatges amics i coneguts d'arreu del món i compartir enllaços, fotografies, dibuixos i vídeos, a més d'establir comunicació amb unes 60 idiomes. Funciona com un robot gegant perfectament
Gràcies a aquest robot, avui hem rebut missatges des de molts indrets. Per preguntar si estaven colgats de neu o què? Els d'aquí sí, els d'aquí sí. D'Àvila estan a Estarriva de Nieve, de llocs més propers de Piera cap amunt, nevat. De missatges de Catalunya, molt de neu. I les dues vies principals tancades.
Sí, sí, sí. La gent es disgustava, però escolta'm, si no les haguessin tancat també haguessin protestat. O sigui que, bueno, què hi farem? Mai no es governa a gust de ningú. I un ciutadà de Tòquio m'ha dit traduït, perquè això té un traductor automàtic, que amb tantes coses terribles que passen al Japó, avui en el...
Estava molt a gust en el seu estudi i pujant tranquil·lament. Aquest és l'encant de Facebook, que canta bé una amic de Mostelés, com et veu un de Tòquio, com et veu un de París o de Mata de Pere. Doncs ara, dedicat a aquest amic teu, posarem música.
En las noches de luna hay clavez, de Ayamonte hasta Villarrea. Sin rumbo por el río, entre suspiros, una canción viene y va. Que la canta María, arqueré de una andaluz. María es la alegría y es la agonía,
Estàvem escoltant a Carlos Cano, però realment quin home, ja dèiem dies enrere que quina llàstima que morís tan jove. La setmana passada, precisament, la setmana passada vam parlar de Carlos Cano i, si no recordo malament, vam dir que avui
el posaríem en homenatge a ell una cançó de Carlos Cano i ara uns quants personatges que van arribar al món tal dia com avui. El 4 de febrer de l'any 1802 neixia al vendrell el destacat polític i escriptor català Andreu Nin.
va arribar a ser un dels personatges clau de la internacional comunista. Va viure uns quants anys a Moscú on va col·laborar amb Lenin i Trotsky i aquí va ser el secretari general del partit obrer de unificació marxista popularment conegut per Poun.
Esteve Albert, de qui enguany es conmemora el centenari del seu naixement, fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural que va arribar al món a Dos Rius, al Maresme, el 4 de febrer de 1914,
Militant molt actiu del Foró Nacional de Catalunya, s'establi Andorra després de la guerra i va crear molts espectacles de teatre popular com els del Passebre vivent d'en Gordany o el retaula de Sant Armengol.
i de la poesia passem a la política, ja que el 4 de febrer de l'any 1931 neix a la Rioja argentina María Estela Martínez de Perón, a qui la majoria anomenaven Isabelita. Deugut a que el seu nom artístic, quan era vedet del Music Hall, era Isabel Gómez.
va arribar a ser la primera dama presidenta de govern al seu país després de la mort de Juan Domingo Perón, que es va enamorar d'ella quan la va veure actuar en un cabaret de Panamà. Actualment, Maria Estela té 83 anys i viu a Madrid.
Tota una vida, eh? Una llarga vida de dona forta. Tornem ara al nostre país, perquè un cantautor que tots admirem, el gran Ovidi Montlló, neixia al COI un 4 de febrer de 1942.
Cantant i actor de llarga trajectòria professional, va editar una vintena d'àlbums i va actuar en més de cinquanta pel·lícules i diverses obres de teatre. Fortivos el va fer molt popular al cinema i cançons com Homenage a Teresa o La Feraferotge són a la memòria de tothom.
Vaig tenir el goig de poder actuar al seu costat a l'obra, tot esperant Godot, estrenada l'any 1966 al Teatre Romea. Ovidí feia el paper de Potsó i jo feia el de Luky. Si recorreu a aquesta obra, s'ha representat moltíssimes vegades. La televisió s'ha fet moltes vegades també.
Sobretot en temps antics. Ara ja fa molt temps que no es representa. L'any 66 va ser l'estrena amb Modè Sala i Àlex Eixalà amb els dos personatges protagonistes. L'Ovidi feia el Potsó, jo feia el Lucky i llavors un altre actor que es deia Joan Canadell feia el Missatger.
I seguim el món de l'espectacle, ja que la també immensament popular Pepa Flores, Marisol, neixia un 4 de febrer de 1948 i la van fer famosa una sèrie de pel·lícules infantils musicals com Un Rayó de Luz, Tombola o Allegada a un Àngel.
Una vegada adulta va canviar de registre i l'hem vist dirigida per Carlos Saura fent Vodes de Sangre o Carmen. També va ser molt comentada les seves fotos a la revista Interviu i la recordem en pel·lícules interessants com La corrupció de Chris Miller o La chica del molino rojo. I també va fer una sèrie molt important d'aquella... moltíssimes coses.
No, no, però per haver brudat Mariana Pineda. Mariana Pineda. Que va brudar la bandera contra el règim del Fernand VII. I la va fer en teatre. La televisió va ser fantàstica. I la va fer en televisió, Mariana Pineda. Ara tocaria posar alguna cosa de Marisol, tocaria posar alguna cosa d'Ovid i Monyó. Sí, però de tantes persones que han sortit avui.
De tantes que han sortit avui, com vam fer amb Cano l'altre dia, potser posem a l'auditori el dia vinent. Així ens quedarem amb més ganes d'escoltar La Fera Ferotge, que és una de les seves grans creacions, que més coneix tothom. Perquè de la seva activitat teatral la gent no se'n recorda gaire. No. Perquè en els temps del teatre independent el tec va durar de 1963 a 1969, aleshores molt poca gent ens recorda,
i a la Viquipèdia, que per cert sortim tots, però qui està destacat són les persones que han tingut més dominada, com Núria Feliu, Ovidi Molló, els germans Lochetti, que s'han dedicat tota la vida al món del teatre.
Bé, entre les persones famoses que ens han deixat, avui tenim un record pel gran actor Joan Capri, que moria el 4 de febrer de l'any 2000. La sèrie Doctor Caparrós, amb Maria Matilde Almendros i Joan Pera, va ser un dels seus nombresos èxits al costat d'obres, com Romeu de 5 a 9, que va estar moltíssim de temps en cartell, que seria interminable, o el famós Tenorio que va fer amb Mari Sant Pere... Que era per trencar-se de riure!
per trencar-se de riure. I a més a més que cada cop que el representava era diferent perquè aquell home segons sortia al dia així feia els seus papers perquè era una mica enlairat. Sí, bastant lunàtic. Molt, molt. El dia que estava de bones era meravellós. Venia allà a la ràdio i escolta'm, feia broma a tothom. El dia que no, ja li deia no li diria res perquè segon trepitjava i entrava perquè teníem l'estudi baix a Ràdio Juventut.
i quan d'això entrava per les escales no li diguessin res que avui està de mala lluna. Deixem-lo estar. Jo anava a prendre el sol a l'Ètic Barceloneta i el senyor Joan Capri era del Cognatació Barcelona. Te'l trobaves allà prenent el sol, li podies dir bon dia i si feia de bones deia bon dia. Et contestava. I si no, no contestava. No m'emprenyeu que ara no estic fent teatre. Però era tot un personatge.
Tot un personatge i, a més, el seu humor inimitable. Hi ha un que l'imita molt bé perquè el va conèixer molt, que és en Joan Pera. I el seu espectacle que va fer de monòlegs de capri, recordes els monòlegs de capri, però capri és capri i Joan Pera és Joan Pera. Cadascú projecta la seva personalitat. Posem música, sisplau.
El viento sopla más de lo normal. Las olas intentando salirse del mar. El cielo es gris y tú no lo podrás cambiar. Mira hacia lo lejos, busca otro lugar. Y cien garrotas, ¿dónde irán? ¿Dónde irán? Hoy no has visto a nadie con quien derrumbar.
Bé, avui estem molt marxosos. Estem de marxa a subida. Bé, continuem. Ara arribem a la radiocultura. Quin goig llegir quan tens uns dies de repòs. I passar-t'ho en gran recordant persones que has conegut i segueixes estimant i admirant perquè han estat uns visionaris. És el cas del Paríc, sense caducitat.
20 anys després de la mort de Jaume Perich, amics i seguidors s'han reunit per retre un sentit homenatge al qui segueix sent tant actual ahir com avui. Els esmolats d'arts satírics que Perich llençava en forma de màxims o dibuixos els trobem més vigents que mai.
Un nombrós grup d'amics, personalitats del periodisme, les lletres, l'escena i els còmics, a més a més dels humoristes que foren els seus companys de professió, tots amants de la cultura, li reten un sentit homenatge en aquest volum que també arreplega una selecció dels seus dibuixos i reflexions. Els qui sou joves,
Descobrireu en aquest esplèndid treball a càrrec de Raquel Peric i Jaume Capdevila, CAP, editat per F2, un dels paisatges socials més compromesos, lúcids i divertits del moment. Els qui per edat el recordeu de la Vanguardia, Hermano Lobo, Por favor, Patufet, El jueves, Diario de Barcelona, Mundo Diario, El Periódico de Catalunya i tantes altres publicacions on va col·laborar,
trobareu novetats en aquest llibre. Tot ésser humà disposem d'un temps i d'un espai per materialitzar la nostra vida, és a dir, per edificar l'obra d'art més important, la nostra pròpia existència. Hem canviat de tema. Hem passat de l'humor
A mirar-nos nosaltres, la nostra pròpia existència, cada persona podem viure desperta o adormida. Cal un procés de treball interior per aconseguir l'autorealització. D'això ens en parla Francesc Torralba en el seu llibre El coratge de ser un mateix.
Publicat per Pagès Editor, es porta pel camí de la autorrealització en set moviments. Ens parla de la recerca de l'equilibri, de la por i el coratge que preserven i fan créixer la vida. És un llibre per llegir lentament, per descobrir com podem avançar des del cor de la selva fins als peus del creador.
És una manera de dir-ho, jo ho dic així, em dóna aquesta imatge perquè jo crec que tots avancem des del cor de la selva fins arribar a trobar, com deia Sagana... Ser una fera ferotxa que deia l'Ovidi Mulló, fins a la mica de ser humà que som ara.
fins a trobar un llampec de més altes tempestats que deien Sagarra i procurar sortir una mica de l'animaló que som. Malauradament això ara està, ho deia en el programa anterior, o sigui, si no parem l'animal que portem a dins, que tots el portem, avui hi ha una carta de vanguardia preciosa d'un ciutadà que diu si els que creiem també són molt animalots, no? Vull dir, igual que els altres. La diferència que hi ha és que cerquem aquesta llum
I tant. Doncs bé, amb llenguatge planer, la filosofia, l'art d'aprendre a pensar, aquí en Francesc Torralba ens hi ajuda molt. Sempre, però ja saps que jo li tinc una gran admiració. Va ser professor del meu marit quan amb el meu marit anava al d'això, com es diu, allà on es fan els sacerdots, els seminaris, que feia uns corsets i realment va quedar encantat.
Jo anava a dir la fàbrica de cures, com li deia abans. Com li diuen els navarros. Una mica de respecte. Sí, ho dic amb tot el respecte i amb tot el carinyo. Jo sempre penso que la irreverència són la cara i la creu. Aquests comiqueros sou una mica així. Sí, som una mica així. Som iconoclastes, no hi podem fer més.
però a la vegada hem de reconèixer que l'art d'aprendre a pensar, a molta gent de la nostra generació, no ens el van ensenyar. Ens van adoctrinar, ens van ensenyar matèries, però no ens van ensenyar a pensar. No ens van arribar a ensenyar què és la filosofia. A l'agent de nivell universitari sí, però els que érem de...
Però ara resulta que les noves etapes de la vida dels joves ni els universitaris els hi han ensenyat a pensar. Com no sigui realment una càtedra de filosofia, totes les altres matèries han passat molt per sobre.
Doncs és important que tots podem aprendre a pensar que no és senzill. No és senzill. Com tampoc és senzill fer bon cinema? El bon cinema que sempre diem que podem veure al Baix de Sant Feliu i que ha rebut l'honor d'un premi gaudí d'enguany. Ni tant. Un dels molts que han rebut les persones i entitats que lluiten perquè el cinema català, com el Baix de Sant Feliu està al Somsetge Sants, està al Nou Cinema Nàpolis,
Sí, sí, i els nous teixes que també els han tornat a reobrir. Evidentment que sí. O sigui, per què lluitem? Per què lluiten? Perquè el cinema català sigui més conegut i estimat. I ens animem a deixar el sofà, coi, ens animem a deixar el sofà i a viure dins la gran pantalla.
Però això del sill on vol és molt molt agradable. Sobretot quan fa aquesta fredorada per fora. Certament, certament que sí, però quan diem o és que les pel·lícules d'abans o Halfie Bogart, ja sé que és una meravella, i la gent gran ho fem molt, anar a la filmoteca. Ve omplint la filmoteca, la filmoteca somple cada setmana. Sí, sí, ja ho sé. Un conegut nostre que és un dels responsables ja ho diu que té molta feina.
I segona, perquè hi ha gent que ens hem vist una pila de vegades les pel·lícules de Fitchcock o pel·lícules que ens agraden. Jo les tinc totes. Quan les van publicar, en UHF, jo les tinc totes. Sí, però has de dir, hi ha alguna coseta més més enllà de la soca, o hi ha molt més cineva, més enllà d'Estraños en un tren, que és una autèntica meravella, i cada vegada que la veus, sempre trobes una cosa nova. Sempre trobes una cosa nova. Un crimen perfecto ja, en pla més moderna.
I la versió última? Sí, però sincerament és molt senzilla. M'agrada més la de Hitchcock que la última. La última la trobo una mica més morbosa.
perquè som gent que estem basats en uns guions que eren molt propers al teatre, com deia el senyor Díaz Plaja, el cinema és la forma contemporània del teatre, perquè el cinema que vèiem nosaltres era molt proper al teatre, ara és un cinema
amb molts mitjans, però a la vegada et pesa en algunes ocasions, no sempre, un excés d'espectacle, un excés d'efectes especials. Bé, posem música, sisplau.
que me llena la piel al pasar, que se enreda en mis dedos, me abraza en su grisa, me llena de miedo. Ah, amor de hombre, estás llegando y ya te vas, una vez más. Fuego de azar que me obliga a perder o a ganar,
que se mete en mi sueño y tan que pequeño que besos extraño. Bé, Moffi Dades, que encara alguns membres encara van pel món cantant les seves cançons que van fer furor en el seu temps. I tant que sí. Gigante pequeño, no, gigante grande. Era el gran empresari multimèdia, president.
president del vuitè grup mundial del llibre i modernitzador de la indústria cultural, com bé destacava Sergio Vila San Juan en la Vanguardia del passat diumenge, que va incorporar a planeta tècniques de màrqueting que el van fer líder del llibre espanyol.
La gent que hem treballat amb ell, recordem també la seva humanitat, la seva alegria, com es divertia i com ens divertia amb tots plegats quan editàvem Playboy, com explica aquí Vila Sant Juan, durant l'etapa madrilenya i les edicions d'opinió.
Això no ho explica a mi la San Juan, quan ens va donar via lliure a l'Antonio Martini, a Pérez Navarro i a mi i a moltes altres persones perquè Comics Forum actualment, Planeta Còmic, tingués vida i seguís endavant. Això va ser una gran idea. I va donar també l'ocasió que molts dels dibuixants com tu i els teus companys poguessin tenir un ample marge per poder treballar.
poguessin expressar i sobretot el que ens ha arribat molt és que s'acomiades de nosaltres, que ens envies un e-mail als que estàvem amb ell en aquella època i això és molt d'agrair. I tant. Sí, sí, em fa l'efecte que ell, com son pare, eh, son pare també era així, eh. A son pare també se'n recordava del nom de gairebé tots els empleats que tenia a l'empresa. Molt de geni, molt de caràcter. Molt exigent. Molt exigent. I molt segur de les seves idees.
Molta humanitat i molta tendresa. Iconoclasta, si vols. Camaleònics, molts també ho som. Però una persona que sabia donar gràcies.
que sap agrair i per tant nosaltres li hem de donar gràcies perquè ens hem guanyat el nostre pa de cada dia treballant pel Grup Planeta. Va ser una gran cosa que incorporés Agostini a l'empresa per difondre-la per tot el món. Agostini és una de les moltes empreses. Hi ha acords amb altres empreses, hi ha moltes altres amb molts altres noms. El nom ara es diu Planeta Agostini.
No, es diu Grupo Planeta. L'empresa és Grupo Planeta i Agostini és una de les moltes empreses que hi ha. Però molts llibres s'estan editats per Planeta Agostini. Els que són de l'Institut Geogràfic d'Agostini. Els que Agostini té un 50% i Planeta un altre 50%.
però hi ha moltíssimes altres empreses, que és tot planeta, altres que són acords amb altres empresaris, és un holding empresarial molt complex actualment, i planeta còmic, que abans era Comics Forum, és el que es dedica al departament d'edició de TVE, de novel·la gràfica, de manga, de tots els gèneres de còmic, però sobretot
Ell va ser un gran amant dels llibres i com diu molt clar, una cosa era la seva biblioteca particular i una altra cosa, la seva visió absolutament eclèctica i conoclasta de dir que aquí ha d'haver llibres per tots els públics, revistes per totes les tendències i dirigides
A tothom. Realment un gran caràcter, sí que ho era, perquè amb el gran càncer de pàncreas que tenia, ha pogut sobreviure tres anys. O sigui que normalment és molt greu, és molt ràpid,
i ell, dalt del peu del canó, aguantant fins a l'últim moment durant tres anys. Fins al darrer moment. I, pràcticament, quan li van donar el Premi al Líber estava ja molt malalt, se'l veia molt demagrat, però seguia tenint força en la veu, seguia tenint força en el caràcter. I en les idees. I sobretot les idees sempre molt clares.
Bé, el nostre homenatge a aquest gran personatge que ens ha deixat i esperem que qui continuï la seva tasca sigui tan clarivident com ell. Esperem que sí. Esperem que sí. I si em permets un moment, només un apunt.
que l'he conegut fa tants anys i que ha donat tantíssim al teatre i ha lluitat tant per arribar a ser un actriu i ens ha deixat també. Hi ha molts més aquests dies, ja ho sabeu que ho heu vist avui al diari, però no podem aquí fer un obituari interminable perquè també molta gent, aquí és en Just molt propera,
Sí, també ens ha deixat aquestes últimes setmanes. Ens ha deixat aquests dies. Per tant, els qui sou més enllà... Pregueu pels que som més enllà. Bé, posem la música de viatjar per Catalunya.
Bé, on anem? Aquesta setmana has anat tu de viatge. Ah, mira. Jo em vas dir l'altre dia que volies parlar de Piera, doncs vinga, parla de Piera. Sí, però vam tenir una sorpresa, perquè no ens vam quedar a Piera. No ens vam quedar a Piera. Tant que volies parlar de les esglésietes i tot això. Sí, però va ser un viatge sorpresa i en lloc de quedar-nos a Piera va ser un cap de setmana a Sobremunt al Lluçanès.
Oh, doncs molt bé. Jo pensava portar avui també un viatge per a Lluçaneps, aviam si coincidim. Un dia que em quedi tot el cap de setmana, Piera, perquè a mi m'agrada escriure-ho en directe, amb l'ajuda dels meus gendres i les filles que els hi vaig donar una pallissa, pobres terribles, que em deien però mira que ets pesat preguntant on està això i preguntant on està jo.
Si vols fer una cosa que sigui viscuda i que tu no la coneixes a fons, t'has de deixar aconsellar pels que tens al teu costat. Bé, avui, com us hem dit, teníem per revist parlar de Piera, un poble proper i molt atractiu, amb un preciós castell i una església carregada d'història.
ens vam arrimar carretera enllà fins a anar a parar una mica més lluny. Vam sortir de Piera en direcció a Igualada, d'Igualada a Manresa, d'allà fins a Vic i endinsar-nos per la comarca d'Osona fins a Sant Boi de Lluçanès, no sense haver tret al nas per Sant Bartomeu del Garau, quin poble tan preciós. Un d'aquests llocs tan plens de bona gent que ens mostra Quim Masferrer al programa El Foraster de TV3.
Quin programa. I tant. Però quins mitjans hi ha allà darrere per poder fer allò tan fresc. I tant. Doncs mira, amunt que fa pujada arribàvem al cor de Sobremunt. Poblet petitó entre els més petits. Paratge idíl·lic en plena natura on el principal atractiu són les cases rurals. Perfectament adaptades perquè el repòs sigui perfecte. I les famílies o colles d'amics que hi passin un cap de setmana o uns dies de vacances gaudeixin plenament.
A llevant del Lluçanès, la serra de sobre munt salça imponent damunt la plana de Vic. El municipi marca la fita oriental del territori amb la grandiositat que la seva senzillesa anuncia de manera immillorable al món que guarda darrere seu. Els boscos ofenosos es troben acompanyats pel murmuri de l'aigua de la Riera dels Sorrets,
prim afluent del ter, que en el seu discret transitar des dels munt fins a Santassegle de Voltregà s'esforça per crear paratges de gran bellesa.
De sobre amunt, diuen alguns que no hi ha res a destacar, mentre que d'altres responen que, precisament, és la discreció de la natura la que construeix la seva grandesa. Envoltats del Pedraforca, el Cadí i els Pirineus, la neu als cims i la boira a la plana, arraserats a Cal Moliner, confortable i acollidor a casa rural, divisàvem els pobles del voltant.
i aquí és quan discutíem si allò és perefites, si això és un martí del mar o l'ostre a un costat, Sant Hipòlit de Voltregà a l'altre, Sant Boi de Lluçanès que és més amunt que és més avall, i clar, jo, si em vaig adonar, és que el que tenia més proper era Sant Boi de Lluçanès.
un espai de pau entre boscos de pirroig i piblanc, arbres d'espècies més antigues com el roure i l'alzina i camps de conreu on predomina el cereal de secar. Passejant camí enllà un ramat de vaques roses que ens van fer trobar de front, ens feia pensar com era aquella antiga terra ramadera amb una important tradició de transhumància dels ramats que anaven de la Plana al Pirineu
i que es troba avui poc poblada com si volgués reposar de segles de tribulacions i turbulències. Però nidors que n'hi ha encara, de ramats. Clar, de camingeries. I la llet, per molt que diguin, també la fan les vaques i no les màquines. I surt d'aquests pobles, evidentment.
I passa que tenen aquest sabor antic, aquestes esglésies, aquests castells, on els antics senyors emparentats amb els blasons de més alt llinatge de Catalunya resistiren a l'ocàs del poder feudal. Bandolers de fama de la comarca, foren inmortalitzats a les pàgines del quiixot.
Pagesos i artesans lluitaren per sortir del jou de nobles, arrogants, carlins i liberals i per categoritzar batusses aferrissades. Però avui, lluny d'heroïcitats personals i col·lectives, podem gaudir d'un ruralisme discret i endreçat.
messies sòlides, esglésies romàniques i barroques i molts indrets amigables que guarden un punt màgic d'ancestral minsteri. Aquí no hi vam arribar però la Ruta de les Bruixes del Lluçanès ens parla del centre d'interpretació de la Bruixeria. Jo hagués parlat d'això en el meu article.
Sí, doncs aquí, si vols, ens dóna temps, ho comentem. Jo no hi vaig arribar, al Centre d'Interpretació de Bruixeria. De totes maneres, podeu consultar la web agroturisme.liucanes.net, vull dir que així, perquè... Tal com és meu, clar. La vall de Vers, la sé trencada, no... No existeix. No surten a internet. No existeix, no, a internet. Doncs, repeteixo, agroturisme.liucanes.net i trobareu tota la informació del Consorci del Lluçanès.
totes les adreces de restaurants i cases rurals del territori, amb e-mails, números de telèfon i vídeos penjats a la xarxa, on veureu com som d'acollidores Cal Estamenya, Cal Borrasca, Cal Masové de Reixac, Cal Moliner, per cert va ser on vam estar, Cal Terrisco, Cal Pau i moltes altres. Vam triar Cal Moliner perquè té piscina coberta.
Això té el seu encant. I tant.
Bé, i ara posarem una música molt adequada, precisament del conjunt bauma. Bauma, bauma, sí. Jo crec que dintre del conjunt bauma tu tens alguna cosa a dir, no? Sí, però ja ho he explicat moltes vegades. Gendres, dos? No, una filla i un gendre són components del...
Del conjunt? Bé, doncs escoltem Bauman. I a més, el conjunt Bauman darrerament ha actuat a Sabadell i mira de tant en tant. És difícil en aquests temps que corren que surtin contractes, perquè aquí s'ha just ho hem dit moltes vegades. No, no, no. Però és molt difícil. Bueno, el catxer que teniu deu ser molt alt, home. No, no, no. Vols dir que no? No, no, no, no. No, doncs serà qüestió de continuar insistint. Bé, posem Bauman.
Ai, encara ho trobem a la vegada. Fins aquí això plug del grup Bauma. Això es veu que és directe, eh, quan parlem tots dos alhora està claríssim. Va, Joana, endavant. No, escolta'm, és que jo volia recordar aquest tríptic o com sigui, aquests quatre, com es diguen els quatre? És igual, no? Un díptic. Això amb llengua...
Bé, són els bombers que han publicat, com aquest hivern desgraciadament, molta gent, molta gent gran sobretot, ha mort per incendis a casa seva, per fum, per tot això, ha fet un programa que ha repartit per totes les entitats que diu, ho pots evitar?
Un folletó desplegable, Joana. No cal que es compliquem si és un dripti, si és un quadrupa... Un cell de prevenció i actuació en cas d'incendi a casa. Ho publiquen els bombers i la Diputació de Barcelona. A la cuina. Evita distraccions quan tinguis alguna cosa al foc.
Una conversa per telèfon, un programa a la televisió, buscar alguna cosa a internet ens poden fer oblidar que tenim el foc de la cuina encès. Quan acabis de cuinar, comprova sempre que els fogons estan apagats. Hem d'evitar deixar els fogons de la cuina encesos quan sortim de casa.
Netegia sovint els filtres de la campana extractora. Si s'encén l'oli d'una paella, tapa-la i aparta-la del foc. No hi tiris mai aigua. Mai de mai.
Bé, ara respecta l'electricitat. No sobrecarreguis els andolls. No cobreixis els llums o làmpares amb teles, papers o plàstics. La instal·lació elèctrica de casa ha de ser manipulada exclusivament per professionals. Això, atenció als que sigueu presidents de veïns de l'escala o... Sí, sí, sí. En aquest moment em toca ser-ho a mi de tenir sempre un rètol a baix on hi ha els mandos, on hi ha els...
No, no, i s'ha de... Si has de fer alguna cosa... Como se dice mandos en catalana, no em surt la paraula. Els comandaments. Moltíssimes gràcies, Joana. Re. Bé, actuació en cas d'incendi. El foc és a casa teva i no pot sortir. En aquest supòsit.
Vés cap a un lloc on et puguin veure des de l'exterior i tanca totes les portes que travessis. Posa roba molla, llençols, tovalloles, samarretes a les escletxes de la porta per evitar el pas del fum. Truca als bombers i fes-te veure des de l'exterior. En el cas que el foc és a casa teva i sí que pots sortir.
Surt de casa i tanca totes les portes que puguis. Només si pots, agafa les claus de casa per donar-les als bombers quan arribin. Vés fins al carrer baixant per les escales. No utilitzis mai l'ascensor. Sempre hauràs d'anar cap avall. No intentis fugir cap amunt.
Des del carrer, truca als bombers. Mai has d'intentar tornar entre casa si ens avises a més aviat possible. Els bombers arriben ràpidament. Recordeu que sempre el millor per les comunitats de veïns és de tant en tant organitzar un simulacre d'incendi, com ho fan les empreses.
En tant, les empreses o les escoles fan un simulacre d'incendi perquè ho tinguis mentalitzat, perquè com que això sempre t'agafa per sorpresa, no te'n recordes de res i cadascú reacciona segons els seus instins. Sí, clar, el pànic és terrible. Si l'incendi és en un altre pis i l'escala està plena de fum... Queda't a casa i no intenti sortir al lloc més segurs casa teva. Si intentes sortir per una escala plena de fum, posaràs la vida en perill.
Avisa sempre els bombers. Mai pensis que algun altre ja ho deu haver fet. 112, recordeu sempre 112 emergències. Posa roba, molla, llençols, tovalloles, samarretes a les escletxes de la porta d'entrada del teu pis per evitar el pas del fum.
Les portes tallafoc han d'estar sempre tancades, també les que comuniquen l'aparcament amb l'escala de l'edifici. Si poses falques o si les lligues amb un cordill o una cadena perquè no es tanquin, el fum, en cas d'incendi, omplirà tota l'escala.
Recurreu sempre aquest número 112, emergències. Quan l'emergència és immediata, el primer, val més que dos o tres persones hagin trucat al 112 que no ho hagi fet ningú. Això mateix. Un altre dia parlarem dels aparells de calefacció i d'alguna cosa més perquè això convé anar-los recordant. I ara parlarem de coses del nostre municipi.
Bé, tots dos venim carregats amb el bulletí. Jo he seleccionat primer concurs de videos per promoure el patrimoni. El mateix que hem seleccionat tots dos. Això mateix, mira. És com telepatia, com que hem rebut avui el bulletí. Doncs vinga endavant.
Diu que l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, organitza els premis Tast de Memòries a Moviment per promoure el coneixement del patrimoni del municipi de Sant Just i de les altres entitats i ciutats que formen part de la xarxa temàtica de l'ARRECE, la memòria de les diodades.
Es premiaran els vídeos més creatius i amb millor capacitat comunicativa sobre patrimoni en l'àmbit cultural i educatiu a través de filmacions originals. En aquest projecte col·laboren desinteressadament personatges com Clara Segura, Joan Deusà, Cristina Plaças, Pilar Santpau, el grup Estopa i Sidònia.
El termini d'admissió de les obres finalitza el 9 de març per informació i bases a senjus.cat. I ara parlarem de l'activitat esportiva setmanal i gratuita per a la gent gran.
Salut i Esport és una nova activitat setmanal gratuïta adreçada a persones de més de 60 anys per tal que puguin practicar esport i millorar la seva salut passant una bona estona. Comença el 4 de febrer. O sigui, avui. Avui, avui. I es farà tots els dimecres de febrer a juny i d'octubre a desembre. O sigui, des d'avui i fins a juny i després, parant l'estiu, perquè l'estiu fa molta calor, i tornem d'octubre a desembre.
L'activitat combinarà passejades, natació i altres activitats esportives dirigides per personal qualificat del Complex Municipal de la Bonaigua. Tots els dimecres, les persones interessades han d'anar a qualsevol dels dos punts de trobada, al perador a dos quart d'ons del matí o al centre social al mil·lenari a tres quart d'ons. Cal portar calçat i roba còmode.
No cal inscripció prèvia. Més informació al centre social El Milenari. Bé, i ara finalment també una notícia pareguda al bulletí i que parla de solidaritat. La solidaritat molt present. Amb la campanya de recollida d'aliments que es va fer durant les festes es van recollir més de 600 quilos que es van destinar a càrites de Sant Just d'Esvern.
i gràcies a l'activitat liderada per l'associació Santjustenca per la Marató de TV3, Santjust va aportar 2.907 euros a la Gala Solidària, que en aquesta ocasió destinava tots els diners a la investigació de les malalties del cor.
D'altra banda, un any més, cap infant de Sant Just es va quedar sense joguines, gràcies a la iniciativa conjunta entre l'Ajuntament i quatre botigues del poble. I ara posarem potser la sintonia de la poesia.
Ens ha agradat tant el darrer llibre d'en Joan Margarit que no ens podem estar de dir-vos un parell més de poemes d'aquesta joia de les paraules que és des d'on tornar a estimar.
L'il·lus. Ara, sabent que és seca i aspre, la vida em resulta més amable. L'error ha estat romàntic. Pensar que tot podíem suportar-ho, l'entusiasme i la convicció. Dalt d'una roca queda un cel poètic que miro de raull. No m'ha protegit mai. He estat il·lus.
Però no soc covard. Somiar m'ha obligat a aprendre a escriure i a llegir a les fosques. Això va fer que me'n tingués alerta, com el client difícil d'una puta, al més mínim murmúri de la mort.
Es fa de dia. A Sorrellà Dial, al cap, se'n va un altre lloc on els ocells, vigilants, han callat i, com un tren, m'he quedat aturat per la nevada. M'estic quiet al bosc on he tornat per parlar amb tu i callo.
A poc a poc, van tornant els ocells. És just això el que et volia dir. Restaré immòbil, però no em facis cas. Significa... t'estimo. I ara, dos aforismes d'en Joan Margarit.
Un vell, per ser vell, no és savi. Si de jove ha estat un asa, de gran encara ho és més. Una expressió molt savi, eh? Una gran veritat, perquè la gent diu, oi, l'experiència, l'experiència, l'experiència et serveix a cadascú i serveix a la seva. Exacte.
Si he estudiat i he llegit molt i he llegit molt, les coses que he après li surten de dins, però si no les he llegides no li sortiran mai. I una altra que m'agrada molt és que diu que la inspiració pot durar segons, però et dona feina per molts anys.
Bé, doncs, aneu-vos reservant el dia 20 de febrer per la presentació oficial del poemari Des d'on tornar a estimar el poemari que, com ja heu vist, ha sigut entrevistat en un munt de diaris, televisions... O sigui, aquí tornarem a tenir el goig de tenir-lo al costat d'un altre gran poema, d'un altre gran autor, Luis García Montero,
que avui és Biblioteca Joan Margarit, com tots vostès saben. I si han vist la darrera actuació d'aquests dos grans poetes, que a més són dos esplèndids, rapsodes i actors, jo els vaig veure a l'Ateneu barcelonès i això va ser... El vas quedar prendat. Jo el vaig veure aquí a la biblioteca. Sí, també. I igual que avui hem fet un tast de Joan Margarit, pel proper dia el farem de Luis García Montejo.
Recordeu, serà el 20 de febrer per la presentació oficial d'aquest poemari.
Bé, fins aquí aquest programa d'avui de 60 i més. Avui no teníem potser la veu en les millors condicions, els refredats ens arriben a tots, però mira, es fa el que bonament es pot. Escolta'm, aparta-te que no ens ho enganxis.
No, jo de moment encara aguanto. Qui realment ho està moltíssim és la Carme, la meva esposa. Ui, malament. Demà ja estaràs pitjor. No, no està al llit amb una galipantia total. Ai, per l'amor de Déu. Des d'aquí Carme, posa't bé aviat, perquè hem de seguir fent ràdio. Això mateix.
Bé, fins al proper dimecres si Déu vol o bé a la segona audició d'aquest programa el dissabte a les 11 del matí. Fins aleshores, moltes gràcies Carles per la teva col·laboració. A tu Pere i fins la propera. Molt bona nit o bon dia. I a tu Joana i a tothom. A reveure.
No t'ho esperis, no t'ho esperis.