A l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu
60 i més. Avui, dimecres, dia 14 de març de l'any 2012, Santa Matilda reina
74 dia d'aquest any de traspàs i 292 dies de finalitzar l'any. Ara sí, som a les portes de la primavera. Comença la setmana vinent i ens preparem per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, que tindrà lloc el dia 21 d'aquí a una setmana. Per nosaltres, però, la poesia sempre és present en aquest programa.
I el despedim, com bé sabeu, fent memòria d'algun poeta que tingui a veure precisament amb el dia d'emissió. El lletre ferit que tots portem a dins pot venir a esbrevar-se aquí, a ràdio d'Esvern, en viu i en directe, a llegir el seu poema de mor a la vida o del que més s'estimi. Avui també és el dia de Sant Arnau de Pàdua i Santa Florentina de Cartagena. A més de ser el tercer dimecres de cuaresma,
Felicitats a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant aniversari. Des d'aquí a Radio Desvern on vivim amb tu, amb tots vostès, a Sant Just Desvern en directe. Des de 60 i més, Radio Desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans. I per què no? Ho diem sempre. A tots els joves que ens vulgueu escoltar.
Ai, sabem que us desviviu per trucar-nos, però no ho feu gaire sovint. Quan vulgueu trencar el gel, us escoltarem amb molt de gust el 93 372 36 61. Tant de bo que ens donessiu una sorpresa. Benvinguts, followers d'Esvernians. Seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio, estem amb vosaltres. A ràdio d'Esvern sabem escoltar.
Us hi esperem al 93-372-3661. Això que m'has afegit aquí en anglès, no m'agrada gaire. No, per què? No ho sé, perquè m'hi trobo així de sobte. Jo poso coses en anglès convençut que tu ja el domines. No, no, jo no. I repetim el telèfon. Avui un noi m'ha dit que volia trucar a la ràdio perquè tenia una idea de com han fet aquests ciutadans de rasquera de plantar Maria Sant Just. Amb aria, por dios. Ho pots posar a la ràdio.
Muchacho, ya sabes, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. A veure que hi diu el senyor alcalde. Imagina't. Tal dia com avui, recordarem alguns esdeveniments que van succeir arreu del món. Alguns de molt propers, encara que no coincideixin amb la data, però que han deixat emprenta per la seva proximitat. Ens referim a la humanitat d'un geni que ens ha deixat fa pocs dies. El pare del tinent Blueberry, el dibuixant, poeta,
il·lustrador i filòsof Jean Giraud Moebius. Tots els diaris no han parlat-hi molt aquests dies d'ell i la seva obra. Amb nosaltres queda el record de les hores que va compartir amb tants autors i sobretot amb tants estudiants i joves d'aquí a l'estat de l'Escola Josso les dues vegades que va venir al Saló del Còmic de Barcelona. Bé, posarem una mica de música que ja hem xerrat prou.
L'estat espanyol i l'estat espanyol ha donat la possibilitat d'estudiar l'estat espanyol i l'estat espanyol i l'estat espanyol.
I del 18 passem a la música perquè un dia 14 de març de l'any 1804, neixia el compositor austríac Joachim Strauss. Conegut particularment pels seus valsos i per ser el pare d'una dinastia musical amb els seus fills, Joachim, Josef i Eduard. Entre tots, els Strauss ens han deixat fantasies, pupurris, galops, quadrilles i per damunt de tot els valsos de Viena que sonen allí. Ara ens posaràs?
El de núvio azul, sisplau.
No, no, no, no, no.
El vello de nudivazul. Realment és un vals famosíssim que el coneixem tots i que a tothom agrada.
i que per vegades que l'escoltem mai ens encansa. No, no, sempre el trobem de nou. Doncs bé, avançant pel segle XIX, ens trobem que un dia 14 de març de l'any 1844 neixia a la Vila del Coi el pintor valencià Llorenç Casanova i Ruiz. Deixeble de Federico Madrazo i conteixeble de Marià Fortuny, ens ha deixat entre altes obres el retrat de Joaquín Sorolla i la seva esposa, la Xiqueta del Clavell,
o el frare Bebén Wielseller, que podem admirar al Museu de Belles Arts de la Canna. De la pintura passem a la física, ja que el 14 de març de l'any 1879 neixia a Baden-Württemberg, Alemanya, tot un premi Nobel, el genial Albert Einstein. Nacionalitzat posteriorment Suís i Estadounideng, és considerat el científic més important del segle XX, l'origen de l'univers,
La mecànica quàntica i la cosmologia són portes obertes per anar investigant. I que si visqués ara, realment encara s'espantaria més perquè sobre les seves tesis han fet nous apunts i han engrandit el seu espai. Sí, sí, jo crec que estaria encantat, no?
En alguns aspectes sí, en d'altres potser no tant, depèn. No ho sabem. I ara recordem el naixement de tot un mestre d'un art ben peculiar. L'origami. Saps què és l'origami? No. Doncs mira... És aquestes coses que tu tractes amb els dibuixos i tot això. Ho he dit bé o no? Sí, sí, sí. Té que veure amb el dibuix. De fet és la papiroflexia. Ah, molt bé. Passa que en japonès és origami.
Ens referim al gran artista Akira Yoshizawa, nascut el 14 de març de 1911 a Tòquio, sisè fill d'una família de camperols de Totshigi, això està prop de Tòquio, però ell era de camp. Després de passar una dura joventut treballant en una fundició de cert, es va alliurar per complert a l'apa Piroflèxia, fins a l'edat de 94 anys en què va morir.
va ser el 2005. I el 1992 a l'Expo de Sevilla vam poder veure una mostra molt interessant del seu treball, origami geojutsu. Ara sí que em ve la memòria. Ara em saps a què em refereixo. Sí, sí, tant. L'exposició al pavelló del Japó era enorme, la seva feina. I allà hi havia autèntiques meravelles. Semblava mentida. El meu marit jo pensava
com és possible que amb paper aquesta persona hagi pogut fer aquestes meravelles. Era un gran escultor del paper. Sí, sí, sí. De l'artesania feta amb paper passem a l'art on és un mateix la matèria prima. Ens referim a l'ofici d'actor que té com eina de treball la mateixa persona que s'hi dedica. Avui recordem Michael Caine nascut a Londres el 14 de març de l'any 1933.
Maurice Joseph Miklebite va debutar de ben jovenet al teatre i de més gran al cinema amb el nom artístic de Michael Caine, que el va treure de la seva pel·lícula preferida, Huracà sobre el Caine, d'Edward Dimitrik, rodada a l'any
1954. Guanyador de dos Òscars i un Globus d'Or, el tenim ben present a pel·lícules com Vestida para matar de Brian de Palma, Trampa mortal, Anna i les seves germanes de Woody Allen o un parell de seductors. La reina d'Anglaterra li va concedir el títol de Cir l'any 1992 per les seves aportacions al teatre i al cinema britànic.
No sé si tindràs, em sembla que no tens cap melodia de pel·lícules i així que continuarem. Avui no hem buscat música de pel·lícules. No tenim música de cinema. No, continuem. I no ens movem del cinema perquè pocs anys després, el 14 de març de 1939, neixia a Madrid un actriu, filla, germana i mare d'actors. Ens referim a Pilar Bardem.
filla de Rafael Bardem i Matilde Muñoz San Pedro, germana de Juan Antonio Bardem, cosina de Conchita Bardem i Luchisoto, i mare dels actors Javier, Carlos i Mónica Bardem. I seguiran, hi haurà més Bardem. Sí, és una saga molt extensa. Tota una dinastia.
ha destacat en pel·lícules recordem com La regenta, El libro del buen amor, Sin noticias de Dios o Maria querida entre moltes d'altres i també destaca i molt com a presidenta de l'associació cultura contra la guerra de la que formen part molts cantants i actors de l'estat espanyol entre ells Ana Belén, Víctor Manuel, Joaquín Sabina moltíssims d'ells no? I també un 14 de març però de l'any 1947 neixia a València el director i guionista de cinema
Carles Mira. Era germà de l'actriu i directora teatral Magui Mira. Va estudiar ciències polítiques a la Universitat de Madrid i el seu primer llarmetratge va ser La portentosa vida del pare Vicent.
tota una burla de la vida del sant protagonitzada per Albert Boadilla. La pel·lícula va despertar la ira dels sectors més conservadors de la societat valenciana, però ell va seguir pel camí de la sàtira i va rodar comèdies com Jalea real, Con el culo al aire o Que nos quiten lo bailao. La seva última pel·lícula va ser El rey del mambo, que va escriure al costat de Maruja Torres
i va comptar amb la presència de Charo López i José Luis López Vázquez. Una barreja explosiva. Una barreja explosiva perquè tant els uns com els altres eren grans actors però uns grans comedients i uns grans satírics. S'apropa com hem dit abans al Dia Mundial de la Poesia dimecres vinent a la plaça de l'Església de Sant Just a les 7 de la tarda. Ens trobarem per celebrar-ho i si queda temps el mateix dimecres aquí a Radio Desvern després del recital farem
un 60 i més especial dedicat a la poesia. Avui de moment, recordem que també un 14 de març va publicar Victor Hugo el seu primer llibre de poemes sobre l'amor i l'amistat. Ho tindrem present al final del programa. Es nota que ens agrada el cinema i el teatre i la poesia i tot allò que balluga entre escrits i vinyetes. Però tenim també a Sant Just molta gent pendent de l'espai, estudiosos de l'astronomia.
persones que estan a l'aguai del curs dels estels i tenen ben present que tal dia com avui, el 14 de març del 1963, neixia a Madrid l'enginyer aeronàutic Pedro Duque, que ha tingut el goig de poder estudiar el nostre món, el nostre estimat planeta blau, viatjant a l'espai des de dins el Discovery. Ha sigut un esforç per ell. I ja que acabem les efemèries parlant de viatges, tenim un record per a Félix Rodríguez de la Fuente,
que ens va il·lustrar tant de la natura i la vida sobre la terra de tantíssims éssers vius i que ens deixava un 14 de març de l'any 1980 en acte de servei.
No, no, no, no.
L'ombre s'obre, l'ombre s'obre, l'ombre s'obre, l'ombre s'obre, l'ombre s'obre,
Magnífic el cor de Nabucó. Sempre, sempre.
Bé, doncs, per als que ens escolteu el dissabte dia 17 de març, recordar-vos que València bui de festa, preparant la nit del foc, la cremada. Que no faci vent, com l'any que jo vaig anar-hi.
I si fa vent cremaran amb més força. Llavors et caien totes les pavisses a sobre. Clar. Doncs és un bon moment per passar uns dies a la capital d'Altúria, fer una paelleta a la Pepica, assistir a la plantà. Perquè clar, abans que la cremà és la plantà. La plantà, la... tot, tot. La mascleta. El dia 1 ja va haver la primera. I, evidentment, gaudir d'aquest gran espectacle meravellós que són les falles.
i passaron gran, que a València hi ha molt que vore. Va sortir ahir precisament un reportatge a l'avantguàrdia d'en Salvador Enguix parlant de València. La ciutat enllesteix els preparatius per viure amb passió la festa de les falles. I podem veure... Aquí hi ha una falla fotografiada preciosa.
És una llàstima després que el foc la destrueixi. I sobretot es pot apreciar en aquesta fotografia, ja ho hem vist en anys recents, l'evolució, si aneu al museu Fallera ho podeu comprovar, de les falles des d'uns anys cap aquí. Aumenta en valor artístic. Han guanyat amb elegància, amb finura, amb precisió. Ja no són aquells ninotots. No, no, no. És una meravella. Abans dominava un ninot, diguéssim,
Mas Charro, no? Així, més teva canot i més exagerat que ara també n'hi ha. I malament n'hi hauríem que no hi hagués. No, perquè són els que ridiculitzen segons quines coses. Però aquest és preciós. La sàtira és una raó fonamental de les falles. Però és que més de la sàtira hi ha falles que són bellesa i harmonia. No, no, són veritables mostres d'art. Bé, per amants de les emocions molt fortes, recordeu també que un 17 de març de l'any 1997
Fou inaugurada a Port Aventura, a Salou. La muntanya russa estampida. Aneu en compte si aneu amb els vostres nets. Que s'hagi vingut fort. Ja no penso anar-hi. Amb això de les atraccions, últimament... Déu-n'hi-do. A mi em fa molta por. Un altre 17 de març, encara més proper, el 2009, Catalunya Ràdio ingressa com a membre aprovat de la Unió Europea de Ràdio Diffusió.
I com que ens agrada la bona música, recordem que també un 17 de març, una mica més llunyà en el temps, neixia a Montgomery, Alabama, el vocalista i pianista de jazz nord-americà, Nat King Cole. Nathaniel Cole era el seu nom autèntic. Va començar anant cantant i tocant l'orgas als oficis religiosos. Més endavant va formar el conjunt vocal Shufla Along, que significa anar fent. Fins que,
Hollywood el va descobrir i el va posar a actuar al costat de Bing Crosby i Frank Sinatra. Les preferències de col per a la cançó llatina el van portar a la fama cantant Cielito Lindo, El Bodeguero, Joven de unos ojos negros i tantes altres cançons que ens han alegrat la vida. Aviam si podem escoltar una mica de Maki Cole. Smile and maybe tomorrow
You'll see the sun come shining through for you. Light up your face with gladness. Hide every trace of sadness.
Although a tear may be ever so near. That's the time you must keep on trying. Smile, what's the use of crying? You'll find that life
És deliciosa aquesta música del Martín Colch. Bé, i ara passarem a comentar una notícia que hem sabut de la mort d'una dona meravellosa, una dona forta, una dona que ha tingut molta importància a la cultura
i a les llibertats de Catalunya. Doncs bé, aquí llegirem un fragment, avui tots els diaris evidentment en parlen, tu has creat un petit retall de 20 minuts, un extracte, i després llegirem el que nosaltres ja portàvem escrit segons la nostra impressió personal. Diu, amb la mort ahir, als 93 anys, a Granada, de l'autora catalana Teresa Pàmies, desapareix una de les dones més compromeses que ha donat aquest país.
Nascuda l'any 1919 a Belguer, Lleida, Pamis, mare del també escriptor Jersey Pamis i vidua de l'històric dirigent del Pesuc, Gregori López Raimundo, mort a l'any 2007. Ens deixa una figura de gran pes intel·lectual i ideològic. Va ser representant destacada dels escriptors a l'exili. El 1939 va marxar a Mèxic
on va viure 4 anys per marxar després a Xecoslovàquia, on va residir-ne 12 més i a França. Va tornar a Catalunya el 1971 i entre la seva producció literària hi figuren una vintena de llibres, la majoria dels quals escrits en llengua catalana. La introducció a l'escriptura de Pàmies va ser sota el guiatge del seu pare, mecanografiant els articles de tins polítics que li dictava el seu progenitor.
Als 17 anys va assolir la direcció de les joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya, PASUC, traslladant-se a Barcelona. També va enrolar-se a l'Aliança Dona Jova de Catalunya, una organització femenina que va fundar per ajudar els combatents de la guerra civil espanyola.
Com ens han explicat tots els diaris avui, va morir ahir a Granada, no? Va morir ahir a Granada, a casa del seu fill Antonio. Sí, sí, sí.
I aquí la nostra impressió sobre Teresa Pàmias i la recuperació de la memòria. Avui, abans de venir, hem donat un cop d'ull als prestatges on reposen els llibres més estimats. Hem tornat a obrir les pàgines d'aquell testament a Praga que tant ens va impactar l'any 70 amb Franco encara viu. Ens adonem de fins a quin punt ens va ajudar a obrir els ulls aquesta dona valenta i lluitadora que va posar de manifest el record col·lectiu del segle XX. Quan érem capitans,
gent del meu exili o amor clandestí, ens van ajudar a entendre les vicissituds de centenars de persones que havien viscut una guerra i l'havien perdut. Ja en plena maduresa, a jardí enfonsat, l'aventura d'envellir o informe al difunt, trobem en Teresa Pàmies la precisió serena que dona haver viscut amb profunda honestedat i saviesa. El seu darrer llibre, que va ser un cant a la lluita i a la vida,
El tenim avui aquí, prop del micro. No per dir cap adeu, sinó per constatar que el que Teresa Pàmies va escriure resta per sempre més amb nosaltres com a memòria col·lectiva d'un poble. Avui torna a ser a les llibreries, l'he vist ja en molts llocs. O sigui, em penso que és ja la tercera edició d'Informal Difunt. Realment... És un homenatge al seu marit. Sí, sí, sí, és un homenatge al seu marit.
i val la pena llegir-lo perquè a més, recomanable per a gent gran, tant per les vivències que molts de vostès hauran tingut, sinó també perquè és una lletra gran, clara, a més és relativament breu i és molt agradable. I per als joves també, que llegiran de primera mà unes actituds i unes vivències que val la pena que coneguin. I tant que sí. Bé, posem una mica de música.
Todas las mañanitas vuelven auroras y se llevan a noches de traidora.
La esperanza será la aurora de tus amores.
La Vanera de Don Gil de Alcalá. Molt bé, molt bé. I això els va bé per recordar que aquest proper cap de setmana està allà el Teatre Victòria de Barcelona, Antologia de la Zarzuela, homenatge a José Tamayo, sotodirecció artística d'Antonio Ramallo, amb fragments de les zarzueles més estimades de tothom i també d'alguna òpera. Sempre ha tingut molt interès i molt èxit aquestes antologies de les Zarzueles.
Sí, perquè treuen el millor de cada obra. D'algunes arsuelles de vegades el que queda una mica antic és alguns passatges de text. Potser sí. Però com que en aquestes antologies està precisament la música i la millor música, doncs l'espectacle queda sempre molt bé. Ja que no perestamos, i que també recomanem Madame Butterfly, que la poden veure al Coliseum.
cap de setmana i ens vols parlar ara d'aquesta meravella que has vist. Oh, d'una experiència que vaig passar ahir. Una meravella. I es pot tornar a veure? Sí, encara queda una altra edició diguéssim. Una altra representació de la boena. Sí, sí, em sembla que és el dia 19, el dia 19 encara es pot veure. Va ser una meravella. Jo ja sabia més o menys el tema per on anava, per on tot i amb això.
Realment l'ambientació va ser fantàstica. La il·luminació sembla mentida. Com aconsegueixen en el segon quadre una munió de persones representant tot el barri bohemi d'aquell temps a París. Com és possible el moviment d'escenografia
Va ser fantàstic. Això va ser... bueno, fantàstic jo. Compte més amb una direcció esplèndida i un teatre que reuneix totes les millors condicions, un dels escenaris millors d'Europa. A més, el teatre era ple de gom a gom. Està pleníssim. Diu que la bohema boca l'ambient dels artistes bohemis de París del segle XIX amb la voluntat d'explicar que sota la capa d'un alegre desordre i dels costums lliures
hi ha sentiments i també hi ha les dramàtiques conseqüències de la pobresa en què viuen. Realment la pobresa és la que no tenien ni pa per... O sigui, el gran àpat era pa, un trosset de pa i una sardina arangada. O sigui que imagina tu el gran banquet per repartir entre quatre. No, no, va estar molt bé i la part lírica va ser meravellosa, tant de la parella protagonista com
L'Aino Arteta, que va fer una museta, una cosa fabulosa. I això ve a tothom també per comentar que el gènere líric va molt bé per sublimar les misèries. Mireu, per exemple, en Els Miserables de Víctor Hugo, avui recordarem a Víctor Hugo al final del programa, com una tragèdia d'aquesta magnitud quan queda sublimada a través de la música, les coses no semblen tan dures. El poem passa una mica també, tot i que a vegades la
intensitat dramàtica dels cantants o dels actors les pot subratllar i dals i més força encara. Però és teatre, és la vida passada d'escenaris. Sí, sí, o sigui que l'escena final amb la protagonista, pobreta, morint-se, és una meravella. Al final de la poem sempre es trae. Sempre. Bueno, i gairebé de totes les operes en aquell moment la tendència era aquesta. Llegim les paraules del crític Víctor Pablo Pérez.
Diu, no és estrany que s'hagi considerat la bohem com un monument de l'escola verista. Hi ha situacions de la vida real, personatges autèntics, emocions i una fotografia molt viva del parís de finals del segle XIX, que fins i tot Debussy va trobar impecable. És una gran òpera verista però crec que també és una gran partitura cinematogràfica avant la lletra.
La millor música del cinema de les dècades posteriors a l'estrena de l'òpera de Puccini ha tingut aquesta partitura com un model. A més, és una obra idònia per a grans cantants com els que tenim en els repartiments d'aquestes representacions del Liceu. No només són tots grans cantants, sinó que els repartiments estan perfectament equilibrats i tenen en comú la capacitat de cantar amb refinament, amb classe i sense els accessos que s'han associat al verisme
i que han estat la raó del seu descrèdit en alguns moments de la història de la música i de l'art de cantar. Doncs ja sabeu, entreu a la pàgina web de l'ICEU? No. Deu ser tan fàcil com marcar gran teatre de l'ICEU al Google i apareix i surt de manera... Suposo que sí. Dic per saber si es poden trobar entrades encara per la representació que queda. No ho sé. O sigui, et dic que era pleníssim i aquí és... Mira, aquí la tens. Sí.
LiceuBarcelona.cat, l'estrès no plegués. LiceuBarcelona.cat trobareu tota la informació. Hi es preparen altres representacions meravelloses, però jo com que he vist aquesta m'ha agradat de comentar-ho perquè ja et dic sobretot la Ino Arteta està fabulosa amb el seu paper de la mosseta. I bé, amb dir que vam estar més de cinc minuts més, molt més de cinc minuts aplaudint a tot l'elenco, doncs no cal dir una altra cosa.
Doncs ja ho saben, si volen veure òpera de qualitat aprofitar aquesta representació que queda de la Bohem al Liceu. I si voleu divertir-vos deixeu-nos recomanar també una cosa molt maca que es pot veure al teatre aquests dies a Barcelona. Primer escoltarem una miqueta de la Bohem. Naturalment que sí, endavant. Primer la música i després seguim recomanant teatre.
i la soleta per la via l'agenda s'obstenirà. De la veritat via, tu recerca la veritat.
Marvellosa aquest vals de mosseta. Encara em fa recordar ahir les emocions que vaig sentir al veure aquesta representació. És que estàs al Liceu, normalment quan un surt en una representació d'aquesta qualitat al Liceu li dura diversos dies la sensació que ho estàs vivint i somiant. I a més està molt bé, està molt bé que sigui així perquè queda a la memòria quan un espectacle està fet amb aquesta qualitat i amb aquesta expressivitat tan bona. I què deies tu de la Cubana?
Ah, deia que és també molt recomanable, que si es volen riure, divertir-se i passar-s'ho, però molt bé a lo gran, perquè durant dues hores es partiran de riure, és veure l'últim espectacle de la Cubana, el Teatre Tívoli, que porta per títol Campanades de boda. L'has vist també aquesta? No, aquesta no.
Jo vaig anar a veure com era aquella Cegada de Amor. Cegada de Amor, m'estàs parlant de l'any 1993. No, re, ara mateix. Perquè després de Cegada de Amor n'han fet bastantes més. Moltes, moltes. Mamá Quiroz era famosa, van fer la cubana 25 anys. I van tornar a fer allò del Negro. Como en el coco negro, l'any 2007. El 1989 la van fer per primera vegada i la van tornar a fer el 2007. Una de les obres de la cubana que ha tingut més ex.
però aquesta és realment una delícia, està molt ben feta, és molt espectacular, no vull explicar res de l'espectacle perquè la gràcia és que et sorprengui i realment et sorprèn, sobretot quan arrenca la segona part és una cosa ja...
També hi ha aquesta combinació de pantalla de cine i teatre o només és teatre sol? També hi ha una combinació amb el cinema. Aquest jugar amb cinema i teatre que jo trobo que està molt bé, ho trobo molt ingenios i és una manera d'expressar-se molt bé i que a més et porta
la dimensió de dues tècniques que compaginen molt bé l'un amb l'altre. El professor Díaz Plaja deia que el cinema no deixa de ser més que la forma contemporània del teatre. Era una definició, una paraula, una frase. És molt diferent, tu ja saps que has fet teatre.
que no és igual que al cinema, que dintre de tot, si t'equivoques, si una cosa no surt bé, pots tallar. I al teatre tens aquella consciència que ho has de fer bé a la força, perquè si no, al públic se n'adona que no ho has fet bé. No hi ha més. El teatre és la prova de foc per tots els actors.
A més comproves, sempre que llegeixes biografies de grans actors de cinema, que són també actors de teatre, que quan es troben més a gust es quanten en un paper memoritzat, l'interpreten i passen aquestes dues horetes o més a davant del públic. Això és una vivència irrepetible. Perquè l'altra cosa, el cinema de vegades, el fer-lo és una mica avorrit perquè has de repetir i repetir i repetir. No, i a banda del millor estan fent escenes del final de la pel·lícula, no té una il·lació.
Al final de la pel·lícula, al mig, o sigui, no veus, no t'hi pots ficar dintre de l'ambient. Ho fas per trossos.
I aquí també es veu molt bé la tècnica, però no ho vull descobrir, perquè aquí hi ha uns secrets de la tècnica que diuen molt de gràcia i els senyors de la Cubana ho dominen de meravella. I aquí es veu els anys d'experiència que hi porten, no? Des d'aquell primer espectacle que feien al portal de l'Àngel, que van començar, que els aparadors eren a l'escenari, que van començar fent espectacles de carrer... Sí, sí, sí, i a més eren artistes aficionats. Sí, sí, quan van començar encara no s'havien professionalitzat, però realment el que va impactar
eren aquells primers numerets que feien a la sortida del Liceu, que anaven vestits de gala ells i rentaven els vidres dels cotxes. Era una performance fantàstica. Van començar fent performance i fent teatre de carrer.
ja van fer aquells muntatges de la tempestat, aquest procés la van fer aquí a la Teneu i tot allò que van fer. I sempre han jugat amb el públic, el públic participa. Està sempre exposat a que es facin pujar a l'escenari. Això amb la Cubana ja ho saps. Si vas a veure un espectacle de la Cuba no pots sortir a l'espectacle tu també. A mi m'ha encantat poder-ho fer. Perquè a tu t'agrada molt el teatre. Molt divertit anar un dia a ajudar
a guarnir el número per dir d'alguna forma a fer de com es diu això, d'extre. Sí, és idea de comparsa. Exacte, ara no em sortia la paraula. O sigui que fer de comparsa és molt divertit, no? Sortia de figurant, aquesta era la paraula figurant. Surtut de figurant al Liceu perquè no pots fer de figurant amb la Cubana. Magnífic. Bé, posem una mica de música.
No! No! No!
Potser fos un d'espoig, i l'eix, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est, i l'est,
Després d'escoltar el trobador, ja que estem tan no parístics aquesta tarda, doncs ara parlarem del nostre poble. Estem molt teatreros avui.
No us oblideu d'anar a veure la Clara Segura. Que això és tragèdia pura, dura i viva, però intensament ben interpretada. Com sempre. No puc parlar perquè no l'he vist encara. Però ella, fent-ho ella, és fantàstic. Això seguríssim. Les crítiques han dit que és, tot i ser ella sempre tan bona, que és una de les seves millors interpretacions. O sigui que reservem entrada pel Romea. Això mateix. Bé, la tercera edició del projecte escolar Conecta.
Conecta és un dels projectes que s'emmarca en la línia de col·laboració entre l'Ajuntament i els centres educatius per a l'èxit escolar, i que ofereix a l'alumnat opcions formatives diverses adaptades a les seves necessitats. Aquest projecte, en concret, s'adreça a l'alumnat de quart d'ESO de l'Institut de l'Escola Concertada Madre Sacramento.
Durant els mesos de febrer i març, 10 noies i nois dedicaran una part del seu horari lectiu per la seva formació en empreses o serveis municipals relacionats amb l'àmbit que els interessa, com ara la cura dels infants, la sanitat, la dinamització d'activitats esportives, el disseny o la comunicació, entre d'altres. La implicació de les empreses i serveis i la seva col·laboració és fonamental per tirar endavant
el projecte que en guanya arriba a la tercera edició. L'escola Bressol municipal Marrex, l'hospital Moïses Brogi, ràdio Desvern, l'escola d'arts gràfiques Antoni Algaró i la brigada municipal són els serveis i equipaments
on els deu alumnes faran aquest any les pràctiques que poden orientar la seva formació cap a una possible sortida professional. És un projecte d'allò més engrescador. I tant que sí. Moltíssim, perquè hi ha molta, molta de gent, precisament ara més que mai, i ho veig a través dels e-mails que rebem, que estan interessats a començar a fer ràdio, començar a fer disseny, a veure on poden anar per fer còmic, per treballar amb els gràfics,
L'escola aquesta és una meravella, l'escola d'arts gràfiques Antoni Algaró, perquè precisament si una cosa és ara apassionant, innovadora i un ofici que agafa cada vegada més empenta amb els canvis tecnològics que hi ha són les arts gràfiques. Bé, doncs nosaltres com comencem a treballar a partir dels 13 o 14 anys
Aquesta cosa ja que sí que la teníem endegada. Perquè a la banda que estudiavem també fèiem petites coses amb la feina que realment es podia agradar. Ara ells ho han de fer a través de l'estudi. I em sembla molt bé aquesta pràctica perquè s'adreça realment potser a inclinar la seva inclinació a dirigir-la. És indispensable que m'és d'estudiar perquè hi ha una diferència abismal. Per exemple la gent que fa disseny
No és el mateix tenir tots els cinc estudis de disseny en una escola, però no haver estat mai en un estudi. Però és teoria. Sí, és teoria i pràctica, però els temps de treball, el tempo que exigeix la feina dins d'una empresa, és molt diferent del tempo del temps de quan estàs estudiant o quan ho fas a casa al teu aire. I aquí és on realment
un veu si li va a la marxa d'una redacció, si li va a la marxa d'estar en un estudi en actiu i de quina manera es treballa, per exemple, en una agència de publicitat, en un editorial o en un diari. Que els ritmes... És molt diferent. Tres exemples de ritme molt diferent. I ara passem a una visita guiada que és una preciositat. El parc, el jardí romàntic i els arbres singulars. Això és una activitat del parc de Torre Blanca.
Serà el proper 25 de març, o sigui diumenge, en de 11 a 13 hores. Punta de trobada, porta de la carretera reial, sense número. Descobrirem els secrets d'un dels jardins històrics més màgics del Baix Llobregat. Cal que ens inscriueu. Organitza Museu de les Ciències Naturals de Barcelona. Informació i reserves al telèfon. 93-256-2220.
i activitats-museus-ciències-arroba-bcn.cat o sigui que si us interessa, us adreceu a aquestes dues d'endreses i... Recordem que cal inscripció. Si no us inscriviu no us podeu presentar allà i anar-hi. Sí, sí. Cal inscriure's abans. Bé, i ja finalment us convidem que aneu amb un passejet d'aquells tan macos a una ciutat propera que és fantàstica com Sant Cugat
i visiteu l'exposició de Raimon Soñet. Fins a mitjans d'abril podeu visitar-la. I és una meravella. O sigui, hi ha escultures amb fustes. Fusta policromada, no? Policromada o... Policromada o bé, sembla bastant fusta natural, com si fos feta malbé per la pluja. I després els quadres són també molt bonics. En ells hi teniu el port
Vista la tarda de Barcelona, la tarda de Cadaqués, la Conca de Barberà. Tenim una finestra amb una magrana que està molt bé. Veient el mar de fons, la magrana, les flors, les plantes, les muntanyes, les roques... Sempre és molt interessant i molt atractiu. Sí, recordeu que és la galeria Trama i està al passeig Sant Jordi a Sant Cugat del Vallès. Sant Jordi 14.
També, si voleu, si encara us interessa hi ha un telèfon fins quan dura l'exposició. Però jo crec que aquí mateix aquest gosset és immens, és que és una preciositat de pintura.
Jo crec que us agradarà molt. Raimon Soñet és sempre molt atractiu, molt d'encant la seva obra. I recordem, cada setmana ho anem dient perquè és una meravella exposició, la que hi ha a Caixa Fòrum, de la Croà i Goya. Ja han començat de la de Goya també. De la Croà i Goya, ho podeu veure, Mestra i Deixemble, i estan uns quants mesos les dues exposicions.
jo encara no hi he anat aquí a Barcelona perquè les vaig veure. A part que tu les vas veure a Madrid. Sí, però les vull tornar a veure. Les vull tornar a veure perquè l'espai de Caixa Fòrum Barcelona té una atractiva especial. És molt, sí, és molt adient. Jo també he disfrutat molt quan hi he anat. I espera, deixa'm dir una coseta més de Sant Just encara, perquè ja sabeu que ens agrada molt el cinema i els cinèfils gaudiran d'una pel·lícula preciosa demà passat divendres al cineclub Utopia, al Casal de Joves, a partir de dos quart d'once de la nit. La pel·lícula és Incendis,
El director, digues tu els intèrprets perquè amb aquests noms tu despatxes més que això.
Polín, Màxim Godet, Remigirard, Abdel Gafur, Elacid, aquest senyor... En hi ha molts més, quasi millor que els diguem la sinopsi. Sí, perquè amb tant nom potser no són molt coneguts. No són gaire coneguts, la interpretació és magnífica, però fem aquí un llistat d'actors que... Sí, sí, a més a més que alguns, alguns són arabs sembla. Diu que en sentir el testament de la seva mare als bessons Jen i Simon Marwan,
es queden boca vedats quan reben dos sobres, un destinat a un pare que ells creien mort i un altre a un germà que no sabien que existís. A Simon no li importen els capricis pòstums d'una mare que sempre s'ha mostrat distant i poc afectuosa amb ells. Però Jean veu en aquest enigmàtic llegat la clau del silenci de la seva mare tancada en un motisme inexplicable durant les últimes setmanes abans de morir.
i decideix viatjar immediat al Pròxim Orient per exhumar el passat d'una família de qui no sap pràcticament res. Molt bé. Com veieu, el repartiment és atractiu perquè, com tu deies, és una barreja d'actors i actrius professionals amb d'altres que no ho són. Per això he de llegir ara una llista de noms. Que són enormes, sí. Són de Jordània, perquè el director els va conèixer i els va anar a cercar a Jordània, doncs el nom d'actors d'aquest país
que no sabem ni tampoc pronunciar bé els seus noms. No, clar que no. No quedarà clar com ho diem. No, no val la pena mirar la pel·lícula. O sigui que, encara que mai no es menciona explicitament a la pel·lícula en quin país del Pròxim Orient es desenvolupa la història, aquesta està basada en la guerra de l'Ivan. O sigui que com veieu és un tema de gran actualitat i una pel·lícula preciosa. Recordem, ara,
Potser posem un res, unes refeguetes de música i recordarem la poesia que encara es poden presentar aquí a les bases del concurs de rossa i poesia en català pel proper Sant Jordi.
No, no, no, no...
Bé, com la Sintonia anuncia estem parlant de poesia. Recordeu, va ser pel concurs de prosa i poesia en català per a no professionals del Sant Jordi 2012. La participació pot ser per nois i noies de 9 a 11 anys, per joves de 12 a 14 i de 15 a 17 i persones adultes de 18 endavant.
La 18 endavant vol dir que si en teniu 50, 60, 80, 90, 98, els que tingueu i esteu en forma podeu escriure i enviar el vostre poema o el vostre escrit en prosa. Bé, la prosa, narració única d'un màxim de tres fulls. Poesia, un poema o bé una petita col·lecció de poemes d'un màxim de dos fulls. El tema serà lliure i les obres han de ser inèdites. Es valorarà la creativitat i la sensibilitat.
Els treballs, recordeu que s'han de presentar amb processador de textos Word o similar a doble espai, amb fulls de DIN A4 i el cost de lletra mínim de 12. Això és molt important. Per això ja és molt tècnic, clar. Suposo que quan s'escrigui, si vagin a inscriure, ells hi donaran les bases. Bé, l'admissió d'originals s'hauran de lliurar al Servei Local de Català, Ajuntament de Sant Just d'Esvern, Plaça Verdequet 2, de Sant Just d'Esvern, en horari següent.
de dilluns a divendres de 10 a 14 hores. El termini d'admissió d'obres finalitza el 23 de març a les 14 hores. El gran drama turc, autor d'Ernani i Els Miserables ens ha deixat també alguns versos plens de saviesa.
Poema a un amic de l'ànima, de Victor Hugo. Et desitjo de tot cor que estimis i que a més d'estimar siguis estimat. I en cas que no fos així, has d'aprendre a oblidar. I fer-ho, si pot ser, sense neguit ni malícia. I sobretot, aprendre a perdonar.
perquè on no n'hi ha perdó, no hi ha esperança. Et desitjo també que en tinguis molts d'amics, fins i tot algun de dolent o inconseqüent, que sempre n'hi haurà algun que et restarà fidel, ni que sigui un de sol en qui puguis confiar. I com que la vida és com és, també et desitjo que tinguis enemics, ni molts ni pocs. La mesura exacta, perquè algun d'ells
et faci qüestionar les teves certeses. Sempre n'hi haurà algú que serà just i en criticar-te s'obratllarà els teus efectes i et baixarà la vanitat. Et desitjo coratge per l'estat en peus quan coneguis l'abast de les teves misèries. Igual que et desitjo que siguis tolerant i compassiu en tots els qui trobis el teu pas, perquè molts d'ells, igual que tu,
També van amb fam i sed de justícia. I quan amanyaguis el vascoll pelut del teu gos o donis de menjar els teus fràgils ocells, escolta la veu immortal de la natura i et sentiràs bé de ser natura amb ells. Planta una llavor, per petita que sigui, i veuràs créixer un arbre mentre tu aniràs creixent, adonant-te cada matí quan surt el sol que un nou acte de mort tot just comença.
Realment tot un filòsof victorú, que torna als miserables. Un senyor que sabia reflexionar en profunditat. I, possiblement, en la versió original, això té una rima i un ritme diferent. Però clar, en les produccions, les produccions canvien. I el que s'ha de treure és el sentit i el significat del poema.
I bé ja que parlem de traduccions, parlem també d'obres inèdites, perquè acabem de llegir un llibre de Josep Maria Espinàs titulat Entre els lectors i jo, que encara es pot trobar a totes les llibreries i està editat per la Campana, que és una autèntica meravella. Molt adequat, a més, per a persones grans, perquè com que són
les cartes pràcticament són respostes, es pot llegir d'una tirada o es pot llegir agafant la que et vingui de gust. Són cartes rebudes i contestades per ell. I aquestes cartes rebudes i contestades per ell en hi han de tots temes, en hi han de divertidíssimes. Com un personatge que és, que té tants temes a l'abast. Són molts anys d'escriure, diu l'Espinàs, una colla de llibres i un article cada dia durant 35 anys. Naturalment, ha rebut tantes cartes de lectors
que n'hi ha de motives, n'hi ha d'inquetants, n'hi ha de divertides, n'hi ha d'amarques, i aquí en aquest llibre es troba de tot i és una delícia llegir-lo. És d'un gran entreteniment i és apassionant. Molt recomanable. Molt bé, posarem la sintonia perquè ja és hora de marxar. Com? Ja hem acabat? Ja. Doncs encara tenim un munt de coses, o com passa el temps? Mira, el proper dimecres si podem... Seguirem. Seguirem, i si no, a l'altre. I si no, n'inventarem de noves. Recordeu que el proper dimecres és una especial poesia.
Després del recital, si queda temps, venim aquí i llegirem uns quarts poemes. Això mateix. Marc, moltíssimes gràcies. I a tots vostès, fins aviat. Moltes gràcies. Ah, es recorda que de dissabte tornem a escoltar. Clar, aquesta mateixa audició la podeu escoltar, si us ve de gust, el proper dissabte de 11 a 12 del migdia. Fins aleshores, a tots, moltes gràcies per haver-nos escoltat i moltes gràcies a tu també, Pere, per estar aquí amb nosaltres i al Marc,
per posar les músiques, que avui ha estat fabulós. I a tu, Joana, i a tots vostès, per escoltar-nos i per ser aquí, a reveure. Molt bona nit.
Bona tarda.
ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'esvent, 48.1, ràdio d'esvent, 48.1.