60 i més.
Com que no hi ha dia que no sigui el dia mundial d'alguna cosa, el d'avui no podia ser menys. I recordem que l'Assemblea de les Nacions Unides va proclamar el 27 de febrer com el dia mundial de la llengua materna. A més, també és el dia mundial de l'os polar.
Avui, les organitzacions animalistes de tot el món treballen per crear consciència del canvi climàtic que posa en perill la vida d'aquests animals. Ho tractarem avui dimecres, dia...? Avui, dia 27 de febrer. I a què has posat tu aquí en el guió? Això són lapsos que fa la... Lapsos dedos. Lapsos automàtics de la màquina.
aquí a la sintonia de ràdio d'Esver en el 98.1 de la freqüència modulada. Això sí que ho he dit jo malament. Us parla la Joana Algarra, que fem el programa 60 i més, amb tantes ganes com sempre de compartir una estona amb vosaltres. Qui us parla, Pere Oliver, faré costat a la Joana per dir alguna cosa de la llengua i d'altres temes en aquesta hora de ràdio per les persones grans o de qualsevol edat que ens vulgueu escoltar.
inestimable col·laboració del nostre company Marc Pere Arnau. Aten a posar les músiques, coordinar la part tècnica i barallar-se amb l'ordinador perquè no faci de les seves, que a vegades ho fa. Benvinguts uients d'Esvernians. Passen 6 minuts de les 8 del vespre d'aquest 58è dia de l'any del calendari gregorià. Tenim per endavant 307 dies de 2013 per viure'ls tan bé
com les circumstàncies ens permetin. Segona setmana de paresme i moment de felicitat a totes i a tots els qui celebreu el vostre Sant Aniversari. Avui dia 27 de febrer festivitat de Sant Leandre, Sant Julià, Sant Valdomer i Santa Onorina, entre d'altres.
Des d'aquesta pantalla invisible que és la ràdio, i ens permet fer volar la imaginació, estem aquí per viure i conviure i compartir aquest capvespre parlant de coses que ens agraden. Ja sabeu que també ens podeu trobar a la web ràdiodesvern.com, clicant la ràdio a la carta, a qualsevol hora del dia o de la nit, on tenir un bé d'ideu de propostes dels variats programes d'aquesta casa. Aquí, a ràdio desvern,
en el 98.1 de la freqüència modulada. I ara ja no tan invisibles, perquè a través de la webcam ens podeu veure. I molt millor encara, ens podeu trucar en directe fins a les 9 del vespre. Ara mateix em deia aquí un company, un noi que treballa al forn del carrer Bona Vista, que es diu Ivan Lora, si no recordo malament, que ens vol venir a dir una cosa de ràdio. Ah, molt bé, molt bé, que vingui. Si avui no pot, que vingui el dia que ve.
Doncs si ho feu per telèfon, en marc us posarem nosaltres. Esperem les vostres propostes al 93 372 3661, telèfon de ràdio d'Esvern. Bé, posem música, sisplau.
Bona tarda!
Celebrem avui l'Internacional Mother Language Day. Aquest dia del moviment per la llengua es va iniciar l'any 1952 a Bangladesh, quan la policia i l'exèrcit pakistaní
van obrir foc contra un grup de manifestants que reivindicaven la llengua bengalí. Les Nacions Unides ens recorden cada any el valor de la llengua materna i l'esforç per preservar tots els idiomes que es parlen al nostre planeta, ja que són patrimoni comú de tota la humanitat. Podeu consultar la llista de llengües del món a la Wikipedia i veureu que n'hi ha moltíssimes
i totes amb el seu origen i la seva raó de ser. La nostra llengua, el català, deriva de la primitiva llengua romans que a principis del segle IX trobem en documents quotidiants com testaments, actes o vendes. Però no és fins al segle XII que la trobem, ja ben detallada i definida, en les conegudes Humilies d'Urganyà, tot un llarg seminari destinat a la predicació de l'Evangeli que es conserva en bon estat
a la Biblioteca de Catalunya. Recordem que les homilies van ser descobertes per casualitat l'any 1904, un dia que van decidir una petita reforma a la rectoria de la parròquia d'Urganyà, a la comarca de l'Al Urgell. Estan escrites sobre pergamí i en lletra gòtica, daten de l'any 1200, quan regnava Pere I al catòlic. Posem música.
Bona tarda.
i ara els deveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1284, a París, Carles I d'Enjú és coronat rei de França pel papa Climent IV. El mateix dia de l'any 1670, a Arles, al Vallespí, els Angelets de la Terra s'apoderen de la Vila. Recordem que Angelets de la Terra era el nom en què eren coneguts els pagesos del Comptat del Rosalló
que es va aixecar contra l'ocupació francesa a la Catalunya Nord. I també a València, l'any 1793, si es devia una revolta contra els francesos de la ciutat. Posats ja al segle XIX, recordem que el 27 de febrer de l'any 1844 va tenir lloc al Teatro de la Cruz de Madrid l'estrena de Don Juan Tenorio de José Zorrilla.
L'èxit va ser tan gran que l'obra es va seguir representant gairebé cada any des de les hores. També un èxit apoteòsic va ser el debut del tenor Josep Carreres al Gran Teatre de l'Òpera de Viena el 27 de febrer de 1974. I el mateix dia de l'any 1989, a Caracas, la capital de Venezuela, va tenir lloc el Caracazo,
La població revolta contra un pla de xoc dels fons monetari internacional i és durament reprimida. Com no tenim la música del Caracazo podríem posar el Josep Carreras, no? El Josep Carreras o bé una de les cançons que ell realment... El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren. Doncs se val és així, tant m'agrada a mi.
i no em sabria dir res més. Com tu hi sempre em sabré, malalt d'amor pel meu país. El meu país
El meu país és tan petit. Quina cançó tan bonica. I tant que sí. Doncs passem ara als naixements de persones que han passat a la història tal dia com avui. 27 de febrer de l'any 1863 neixia a la ciutat de València el pintor Joaquim Sorolla. Els seus treballs, tant els paisatges com la figura humana, destaquen, a més de pel seu coneixement de l'anatomia i la perspectiva, per la seva gran lluminositat.
I de la pintura passem al cinema. Ja que el 27 de febrer de l'any 1932 neixia una de les més grans estrelles del firmament de Hollywood, la irrepetible Elizabeth Taylor. Costa imaginar una Cleopatra que no tingui el seu rostre. Si és veritat, perquè jo he vist una, no fa gaire, a la televisió, una versió de Cleopatra amb una actriu italiana guapíssima, preciosa,
Però no era la Elizabeth Taylor. És que ens va donar una visió de Cleopatra tan perfecta.
Això almenys ens fa aquest efecte a la gent de la nostra generació. Potser la gent jove la veu per un altre actriu i els és igual. No, jo crec que no. Però nosaltres associem l'Elise Taylor a la gata sobre el Tejado de Cing, l'associem a Mujercites, a tots els grans personatges que ha fet en tantíssimes pel·lícules. Sí, no, però la de Cleopatra, malgrat que es veu que el pobre director el va posar contra les portes el que vulgui si li va fer la vida impossible,
treu un personatge fantàstic. Sí, sí. Bé, i un altre 27 de febrer de l'any 1962 neixia a Chicago l'actor de teatre i cinema estatunidenc Adam Baldwin, el tenim ben present en pel·lícules com L'Aventura del Poseidon, El Patriota o La Chaqueta metàl·lica. Un any després, el 26 de febrer de 1963, neixia la cantant Soledad Jiménez, vocalista durant 23 anys del grup
presumptus implicados. Ha donat nombrosos concerts al costat de Juan Manuel Serrat, Ana Belén, Miguel Ríos i molts d'altres. I de la música passem al futbol, ja que el 27 de febrer de l'any 1980 neixia a Madrid el jugador Iván Hernández, destacat defensa del Valladolid i també de l'Atlètic de Madrid, actualment juga segona divisió amb el Real Sporting de Gijón.
I també, com cada setmana, tenim algú per recordar que va deixar aquest món tal dia com avui. El 27 de febrer de l'any 1641 moria a Barcelona el polític i eclesiàstic Pau Claris, que fou president de la Generalitat de Catalunya. El gran escriptor irlandès James Joyce, aclamat per la seva obra maestra Ulisses, ens deixava un 27 de febrer de 1941.
I dues persones recordem del món del cinema. El director, un dels pioners del cinema català, Fructuós Gelabert, mort el 1952. I l'actriu i model, Amparo Muñoz, Miss Universo el 1974, que moria a Màlaga el 27 de febrer de l'any 2011. Bé, i com que hem citat Solejiménez, podríem escoltar Presuntos Implicados. Sí? Va, doncs escoltem-lo.
¿Cómo hemos cambiado? ¿Qué lejos ha quedado aquella amistad?
Y así como el viento lo abandona todo al paso Así con el tiempo todo es abandonado Todo aquello que se da alguien los cuidará Así con los años unidos a la distancia
Fue así como tú y yo, perdimos la confianza. Cada paso que se dio, cada paso que se dio, nada más nos alejó. Y lo mejor que conocemos... Bé, doncs recordem també avui una gran figura de l'escena i el cinema espanyol. Ha mort, als 86 anys, la gran actriu Maria Esquerino,
una de les estrelles del cinema de la postguerra i magnífica actriu de teatre. Nascuda a Madrid el novembre del 1927, la trajectòria de l'actriu comença als anys 40 i es perllonga fins al 2009, en què es retira dels escenaris després de representar per última vegada al Teatro María Guerrero de Madrid El Tío Vanya, d'Anton Xehov, precisament al costat del gran actor Fermí Reixac. En el cinema va aconseguir gran popularitat,
El protagonitza l'any 1951 la pel·lícula Surcos de José Antonio Nieves Conde, una de les obres mestres del cinema espanyol. En el repartiment on també hi havia Luis Peña, Félix de Fauce, Marisa de Leza i Montserrat Carulla, entre d'altres,
una mostra dels millors actors del moment. També va treballar amb Luis Buñuel a Ese oscuro objeto del deseo i amb Fernando Fernán Gómez en títols com Mambrú se fue a la guerra y el mar y el tiempo, un treball en el qual va aconseguir un premi Goya. En els últims anys va aparèixer en els films com Nadie hablará de nosotros cuando hayamos muerto, de Agustín Díaz Llanes, La Comunidad, d'Àlex de la Iglesia,
i Pagafantes, de Borja Coveaga. El seu últim treball a la gran pantalla. Quedarà sempre amb nosaltres, com la reina Castiza, la vella mallmaridada, o una d'aquelles dones de caràcter de la inobitable revolta de bruixes de Benet i Jornet, que va protagonitzar a Madrid amb el títol de Motín de Brujas. Descansi en pau, Maria Urdiaín Muro, de nom artístic Maria Esquerina.
Con este tango que es burlón y compadrito sea todo salas en la emoción de mi suburbio. Con este tango nació el tango y como un grito salió del sordido barrial buscando el cielo.
Conjuro extraño de un amor hecho cada día, que abrió caminos sin más leer que su esperanza, escla de rabia, de dolor, de fe, de ausencia, chorando en la inocencia de un ritmo juguetón. Por tu milagro de notas agoneras nacieron, sin pensarlo, las paicas y las terminadas. Luna en los chiarcos, caña en las caderas.
Ahir va fer 300 anys, Frederic III era proclamat rei de Prússia.
moria a la ciutat de Nàpols. I un altre febrer de fa 25 anys, ETA, segrestava a Madrid l'empresari Emiliano Revilla. Va ser llibrat el 30 d'octubre d'aquell 1988 després de 249 dies de retenció i previ pagament d'un rescat. Només fa 12 anys, un 27 de febrer de 2001, ens deixava un dels grans poetes del segle XX en llengua castellana, José García Nieto,
de qui hem triat dos esplèndits sonets que llegirem al final del programa. I com cada setmana comentem alguna de les mostres culturals que hem visitat i avui, perquè gaudim d'altres ofertes diferents a les arts plàstiques, parlarem de perfums i gastronomia. Sabíeu que un dels perfums predilectes de Maria Antonieta es troba a Barcelona?
Ho podeu comprovar visitant el Museu del Perfum, un número 39 del Passeig de Gràcia.
davant mateix de l'estació del metro de la línia 3. Les vitrines del museu són plenes de flascons que guarden els alenxirs de tota una història, des de la cultura coríntia del segle VII abans de Crist fins als nostres dies. Els recipients dels perfums són una petita obra d'art dissenyada segons l'estil de cada època. També podreu veure exemplars exclusius de les marques més conegudes de la història del perfum.
i, fins i tot, una peça dissenyada per Salvador Dalí, Llegoà Soler. El museu obre de dilluns a divendres, de dos quarts d'onze del matí fins a les vuit del vespre. Preu de l'entrada per jubilats, tres euros. I si us agrada el teatre, és molt recomanable l'exposició que fa l'Institut del Teatre sobre Adrià Gual, l'escenògraf de la modernitat. Es pot veure a la seu de l'Institut a la plaça Margarida Xirgo de Montjuïc.
de dilluns a divendres des de les 9 del matí fins a les 10 de la nit. Entrada gratuïta. Aquesta mostra posa de manifest l'esperit de renovació i creativitat d'aquí val ser el fundador de la primera escola catalana d'art dramàtic a la ciutat de Barcelona. Polifacètic dins el món del teatre va ser autor, actor, director i escenògraf, dotat a més d'una gran capacitat pedagògica
va tenir nombrosos i destacats alumnes. Posem música.
Bé.
Com no ballarem aquest galop perquè les nostres canves avui no ens ho permeten, ara passarem a dir altres coses. No vull estic cruixit de dolor, però això és una cosa que a la nostra edat és bastant habitual. Segur que hi ha alguna de les persones grans que ens escolta que també li passa. Això és el canvi de temps que diu que demà tenim alerta per pluges, que en segons quins llocs cauran més de 100 litres per metre quadrat.
Doncs vinga, paracetamoles, ibuprofenos... I tranquil·litat. Si no voleu prendre res, tranquil·lets, assegudets i no us mogueu gaire. I si voleu fer una passageneta curta fins a qui Sant Just mateix, al celler de Can Ginyasta, hi ha una exposició que és una preciositat. Es diu Cossos de Dolors Puigdemont. Es podrà veure fins al 14 d'abril, que la tenim durant bastant temps.
és d'una bellesa extraordinària, d'una finura i d'una elegància exquisita. Ens diu en el seu programa, cossos entre sol i terra. Jo rodo, tu rodes, ell roda, tots rodem. Doncs vinga, aquestes partícules rodant les trobareu aquí penjades en totes les direccions i en diferents freqüències, sota la llum i a l'ombra. Pudeu gaudir d'aquesta exposició.
I si de Sant Just d'Esvern voleu trasladar-vos a la plaça Sant Just de la Gran Barcelona, us aconsellem una visita al Palau Moja. No, no, Palau Mojó. Mojó és el que està a la Rambla. Mojó és a darrere de l'Ajuntament. Restaurant i obert al públic
No, no, restaurat i obert al públic. Està acabat de restaurar. Ah, està acabat de restaurar el palau. Però allà no es menja. No, no, no. Ah, vale. Restaurat i obert al públic. Ara podem visitar aquest festuós palau d'estil barroc construït l'any 1770.
de dilluns a divendres només pels matins. Conserva el mobiliari i els interiors originals, ja que és l'únic palau privat barceloní del segle XVIII que va quedar en peus després de la guerra civil espanyola. Va ser construït sota la direcció del mestre d'obres de la catedral Francesc Mestres. I bé, si us trobeu al centre de Barcelona, ho podeu passar d'allò més bé, fent un bon dinar en alguns dels restaurants típics del casc antic, sobretot si els visiteu al migdia, a l'hora de dinar,
De dilluns a divendres, que és quan solen fer menús, a molt bon preu. Sí, però de dilluns a divendres, perquè el diumenge es veu molt més car. I el dissabte? Si feu una volta pel carrer Moncada, suposem que aneu a l'Espai Brossa o al Museu Picasso, al cor mateix de la placeta Mercús, al número 2 del carrer Moncada teniu el bar del Pla, amb unes delicioses tapes, decoració de taverna típica feta amb molt bon gust i un exquisit menú de 9 euros. Està bé!
És un goig passejar per aquells carrers i carrerons, ja que són molts els indrets on pots entrar a donar gust al paladar. Dos entrants, plat principal, postres i vins, et pots sortir entre 10 i 12 euros a bastants d'aquests locals, això sí, de dilluns a divendres com acabem de dir, ja que en cap de setmana 20 o 25 euros o més pagarem per un bon menú.
Això és el que ens va costar el dissabte passat, que vam anar al bar del Pla. Ah, mira, mira. Però és que havia quedat amb els antics companys del Tec i de l'ADB, de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de l'art experimental català, amb la Núria Feliu i una pila de gent que ens coneixíem de any o sà. I mira, ens vam voler trobar al bar del Pla. Bé, vas mirar allà que estem parlant de coses que ens agraden jalar.
Anem a la carrer Patriciol, a la sala Parés. Em pensava que anàvem a fer un xocolat enxurros. No, enxurros no. També fan xurros, però lo seu són els croassants que estan deliciosos.
Jo ja he menjat croissants, he menjat xocolata amb xurros... Però això no ho tens prohibit? Però parlo de fa molt temps. Jo anava al carrer Patriciol quan el cercle de Sant Lluc estava al carrer del Pi. Llavors ja ho tenies prohibit? No, però parlo de fa molts anys. El cercle de Sant Lluc està a la plaça Montcada, està tocant a la plaça de les Beates al carrer Montcada.
El carrer Moncada no, perdó, m'estic equivocant. El carrer Mercader, passatge Mercader... Estàs malament avui, eh? Vaig cada dia... No, no, no, però és passatge Mercader i és el Palau Mercader. Ara sí que ho diré. Ara sí que ho diré. El Palau Mercader tocant a la plaça... No, marxem del carrer Petitxol perquè hem d'entrar a la sala per ell. I ara el faig al mateix bar restaurant de Sant Lluc que també està molt bé. Després, o abans d'anar-hi a aquestes granges que donen aquests suïssos tan bons,
Podem anar a veure aquestes dos exposicions a l'Alejandro Quincoses que és a l'espai 1. O sigui, a la sala de baix. La sala de baix és l'espai 1 i la de dalt és l'espai 2. Que hi ha unes varanetes des d'on es veu també la sala de baix. I després, a la sala de dalt, que pujés aquests graons, l'exposició de Raimó Soñé.
Acabem el 2 d'abril, o sigui que encara hi ha temps i com no costa ni un durete, doncs t'entretens, mires els quadres i sortits, doncs mira...
No sé per quan deu sortir, ara ja fa temps, perquè com també ho tinc prohibit, això dels suïssos, doncs... I recordeu que el catàleg de l'exposició el podeu trobar també a la web. Sí, també també. I el Facebook de Sala Pérez, o sigui Sala Pérez té dret a ser de Facebook, té dret a ser de Twitter, i a més, i si poseu el mòbil a la senyal aquesta meravellosa que surt ara, aquest codi imprès, doncs podeu veure les coses des d'allà. I tant que sí.
Si no us voleu allunyar de Sant Just, recordem que després de tants mesos tancats torna a funcionar el bar restaurant del Parador amb una molt bona oferta de tapes per degustar.
Ara tornem a la gastronomia, veus? És que no podem sortir-ne. És una possibilitat més que tenim a Sant Just, on podem alternar la cuina tradicional amb la més exòtica. Fixeu-vos que avui haureu rebut a les bústies que fins i tot serveixen menjar japonès a domicili. Molt bé. I això que aquí no ens falta en bons restaurants, tant de cuina xinesa com de japonesa. A més de bones pizzeries, que quan no tenim ganes de cuinar ni de sortir de casa, ens la serveixen a domicili. Perfectament. Bé, posem música.
El mar és com un desert d'aigua, no té camins ni té senyals. El mar és un desert d'onades, una lluita sorda i constant. És el mar la nostra terra ferma on vivim barralats en el vent. És el mar la nostra terra ferma on vivim barralats en el vent.
L'estela s'inflarà, el vent ens portarà, amb un cavall desotrat per les zones. L'estela s'inflarà, el vent ens portarà, amb un cavall desotrat per les zones.
El sol és el senyor del dia, el senyor del dia, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit, la llum que regna de la nit,
L'Espera s'implora, el vell es portarà, com un cavall desbocat per la zona. L'Espera s'implora, el vell es portarà, com un cavall desbocat per la zona.
Magnífic. Molt bé, molt bé, molt bé. Marisel. Marisel, Marisel. És una obra preciosa, és una obra magnífica. Si l'agafeu només al llibre de Quimarà i llegeixes aquells versos de Casiles, perquè és una obra en vers, o sigui, mon pare era moresc, amor sentia una dona cristiana i s'unia a ella fingint sa conversió, dels dos vaig néixer. Només amb aquest començament, quina força, i posar això en música.
donar-li la vibrant cançons que li van posar. Les dues vegades que s'ha representat ha sigut amb un èxit fabulós. Preciosa, preciosa. I entre una i l'altra van passar gairebé 20 anys, no? Sí, i entre mig la van fer a Madrid i va anar de gira per tota Espanya. Imagina't. I penso que fins i tot a Amèrica Llatina, perquè l'obra s'ha traduït ja des del principi tenia traducció castellana, Maricel.
la va estrenar Anyo Sá, la Margarida Xirgo i l'Enric Borràs. Ho parlem de molts anys enrere. Sí, però és quan Guimarà la va escriure i després s'han fet moltes versions. Després s'han fet més versions. Aquí l'ha fet l'Enric Guitart, el Mario Cabré i moltíssims actors abans d'arribar a aquesta versió de Goll de gom que és preciosa. Ha sigut fabulosa. Bé, i ara parlarem del Servei de Benestar Social amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Ha organitzat per aquest pròxim mes de març que comença demà passat
un taller participació i dinàmic, a través del qual es pretén que els assistents identifiquin, treballin i desenvolupin habilitats educatives per millorar el control exercit sobre els fills o les filles, la qual cosa ens ajudarà
a enfortir el seu rol parental. Aquesta activitat està adreçada a mares i pares amb fills entre els 12 i els 17 anys que estiguin motivats per abordar les diferents situacions i dificultats que es puguin produir en la vida quotidiana de l'àmbit familiar. Es treballarà la comunicació interpersonal, les normes i els límits i la gestió de les emocions.
Que difícil que és això. Si gestionar les emocions, tota la vida ha estat difícil. Si a qualsevol edat ens passa. Sí, però concretament de 12 a 17 anys és el pitjor moment de l'adolescència. Perquè s'estan formant. S'estan formant i els pares no sabem com entrar dintre d'aquest món. Nosaltres els vam passar la nostra manera. Però com és la manera dels nostres fills després de tots aquests anys? No hi ha més les informacions rebudes.
les coses que es dirigeixen a ells des de tants punts diferents no les teníem a la nostra edat. No, i encara que teníem moltes, per exemple, en el lloc que tu i jo havíem treballat, que teníem un ampli ventall d'opcions diferents a la gent normal, no vull dir a la gent normal, a la gent de cada dia, tenies altres visions de la vida una mica més avançada. Però ells ho tenen de tot arreu, de la televisió, dels diaris, dels companys.
Ara hi ha de les tauletes aquelles que estan tot el dia a l'HGTPEGO. I sobretot de la xarxa, perquè avui la gent com més joves, més connectats, estan a Twitter, a Facebook i a tot, i tantes com en surten. I a més ho aboquen tot allà. I tenen altres impressions d'altra gent que a vegades tampoc no són.
gaire positives, però què hi farem? Allò que cantava el Roberto Carlos, de quiero tener un millón de amigos, doncs ara com Charlie Brown, a través de Facebook, hi ha gent que competeix a veure quants... ¿Quieres ser amigo mío? Sí, es fan amics. Tengo tantos en Perú, tantos en Colombia, tantos en París, i al final en tenen tants que... Però aquesta visió dels amics s'hi ha d'explicar que amics coneguts molts.
però amics molt poquets. A més, un amic virtual no és mai un amic presencial, que el veus cada dia, que parles, que li pots explicar les teves coses... No, encara que m'ho expliquis a la red, per res diferent. El perill de... La relació humana és molt... és de tu a tu. Com deia aquell capellà que vam tenir en pràctiques, és que nos hemos de tocar, hemos de palparnos los unos a los otros,
te'n recordes, del mossèn que teníem, com es deia, el pare Gabriel, que l'hem tingut dos o tres anys aquí a la paròquia. Del Salvador. La relació humana és de tot, de la vista, i aquests, sí, allà amb una pantalla, i que guapo que eres, mira que bé en aquest oi, què vols que et digui? Fins a cert punt. I el pitjor de tot és que
alguns i algunes expliquen intimitats i coses d'ells mateixos a persones que són totalment desconeguts, que ni tan sols saben que la foto que surt allà és la d'aquella persona amb la qual es comuniquen. Hi ha gent que posa una imatge. Tots aquests temes els tractaran amb aquest taller i suposo que hi haurà suficient intercanvi d'idees perquè entre tots aconseguim que aquests nanos nostres comprenguin que no tot el món té sorrega.
Una de les enganyifes més habituals és posar una foto d'una persona de 18 o 20 anys i que sigui algú que en tingui 57. Això t'asseguro que és molt freqüent. Si és freqüent, que hi ha persones que els conec i veig que posen en el seu...
en el seu mur de Facebook una foto de quan eren joves. I per què poses una foto de quan tenies 20 anys? Jo perquè em fa gràcia, llavors era més atractiu. Però no veus que el que no et conegui es pensarà que l'està escrivint un noi de 20 anys? I tant. Bé, el taller es farà els dies 7, 14 i 21 de març de 17.30 a 19.30, o sigui de dos quarts de 6 a dos quarts de 8 al Casal de Joves i anirà a càrrec
de la neuropsicòloga Amparo Junquero. Per assistir al taller, és imprescindible la inscripció prèvia al Servei de Manestat Social de l'Ajuntament. O sigui que ja ho sabeu. I més coses d'aquí de Sant Just. Aquesta informació la traiem del bulletí municipal. Bé, aviam... Que probablement el trobareu a les vostres bústies. I si el trobeu a les bústies, per favor, no el llanceu a la paperera sense llegir-ho.
perquè dona informació molt interessant del nostre poble. Noves propostes per Sant Jordi. La inauguració de l'equipament municipal, les escoles, la celebració dels 25 anys del Premi de Prosa i Poesia en català per no professionals i l'acte institucional al veí, escriptor, editor i crític literari català i sidor cònsul són actes centrals que s'inclouen
a la programació del proper Sant Jordi. L'Ajuntament, amb l'acord de la família, posarà el nom d'Isidor Cònsol i Girivert a la sala de les Golfes de la Casa de Cultura, un espai on es programa activitat relacionada amb la literatura i la cultura, àmbits professionals d'aquest veí que va deixar en prem de Sant Just d'Esverns.
Especialista de l'obra de Verdaguer va ser un dels assessors del Premi de Prosa de Ficció que durant deu anys va promoure l'Ajuntament i un dels impulsors de les sortides literàries de les Sees a la muntanya. Bé, i el proper dia 10 de març els gossos i els gats seran protagonistes d'una jornada que pretén sensibilitzar la ciutadania sobre la protecció, el respecte i el civisme amb els animals.
es farà l'exposició canina, activitats de sensibilització per a infants i adopcions de gossos perduts i abandonats. O sigui, és tot un repte perquè l'adopció i sensibilització siguin l'objectiu d'un dia de gossos i gats perquè siguin acollits. Avui precisament, que és el dia de l'os polar, ho hem dit abans, aquí no tenim ossos polars,
però tenim altres animals que també els hem de preservar i cuidar. Hem vist, malauradament, que en algunes poblacions de Catalunya, i això és tristíssim, hi ha gent que es carrega, per exemple, coloms, gats i tota mena d'animal que es veu que a ells els molesta. Això és molt mal fet. I a més, el que jo més lamento és que es carreguin gats que tenen amo.
Sí, sí, això és molt trist també. A casa de la nostra filla gran i del nostre gendre i nets tenien dos gatets, o sigui, un gatet i una gateta preciosos, i se les han carregat. I molts altres del poble han desaparegut. Has de córrer les males veus que hi ha persones que els converteixen en mandonguilla.
Aquests s'han venit els hi pengen alguns gitanos romanesos, però com que no tenim proves d'això no es pot dir ni de lluny. No es pot dir ni de lluny perquè potser és un ciutadà d'aquí que vés a saber. Realment que els molesta perquè el gat l'has de cuidar molt bé i si se't fica a casa i no és teu, doncs quan fa aquella espixadeta fa volor a gat.
És inhuman que matis els animalons. El gat té dues vides i viu en un poble.
té una vida que és la que es relaciona amb les persones i després té una altra que és la seva vida gatuna. I aleshores, en aquesta vida gatuna, reconec que a vegades també molesta perquè sobretot si tu tens gat i venen gats de fora a menjar-se el menjador teu. I a més, ells van per tot arreu xafardejant perquè el gat és molt curiós, és molt xafarder.
Però és molt maco. Fa un moment que passen per aquí fora un de vermellet, més maco. I es fiquen a tot arreu, mengen el menjar, i clar, hi ha gent que els molesta. Per això és inhumà que els puguis matar. Recordeu que són sers vius, però és evident també, no només gats, i també gossos, això ha sortit a les notícies, han estat maltractats en llocs de pobles d'aquí de Catalunya. I només tenim que veure... Sobretot a Pagès. A Pagès el gos, fins a cert punt, forma part de la família.
És de la família però de la família de portes en fora. Te l'estimes molt però de portes en fora i és clar, és diferent quan els tenim a ciutat. Si ens fixem en els llocs que tenen animals acollits, el que abans en deien gosseres i que ara té un altre nom molt més bonic,
però que a vegades tampoc veus que estiguin massa bé. No, però és que no tenen cèndims. Com poden atendre tant animaló? Veus amb quin estat arriben alguns gossos allà? A padrinar un d'aquests animalons a vegades és perillós perquè l'animal està maltractat, sobretot els gossos,
Aleshores no s'adapten a la vida d'una família normal. Torna al seu estat salvatge. Deixen de ser domèstics. Bé, posem una mica de música.
I ara us presentem uns aliments recomanats per la doctora Pilar Sempau.
Avellanes i ametlles. Són aliments amb bones dosis de vitamina E que actuen com a podents antioxidants, de manera que produeixen un efecte anti-envelliment a l'organisme. O sigui, si voleu retardar l'envelliment, a menjar tota mena de fruits secs, especialment avellanes i ametlles. Sí, sí. El seu alt contingut, en àcids grasos monoinsaturats, ajuda a netejar el colesterol de les artèries de tot el cos, de manera que cap i cor
Queden millor comunicats. És com anar amb l'AVE, no? És com anar amb el tren d'alta velocitat o amb un tren de fa 20 anys. El recorregut pot ser el mateix, però arribes a terme en millors condicions. També pel fet de ser aliments amb bones dosis de vitamina E, actuen com a potents antioxidants, de manera que produeixen un efecte anti-envelliment a l'organisme.
actuant sobre la formació o reparació de la paret celular dels teixits del cos. Són, com hem dit, aliments amb bones dosis de vitamina E que actuen com a potents antioxidants, de manera que produeixen un efecte rejuvenidor de l'organisme. Si els nostres cossos, no, ossos, ossos, comencen a notar el pas del temps o la humitat, com aquests dies, els fruits secs, i més concretament la metlla i l'avellana,
són una forma alternativa a la llet o al iúgur d'introduir calci al nostre cos, ja que porten aproximadament el doble d'aquest mineral en la seva composició. Si patiu problemes de pes, no cal renunciar-hi dràsticament, sigueu moderats en el consum. Així podreu gaudir més dels beneficis que dels inconvenients.
I si a més teniu la precaució d'acompanyar d'algun aliment o beguda que porti canyella, ens ajudarà a controlar els nivells de sucre a la sang. O sigui que quan mengeu amb metlles o avellanes, mengeu algun flanet que tingui un canyella, perquè la canyella contribueix a contribuar al sucre. Bé, a Lleida tenim uns torrons d'alta qualitat reconeguts per la Unió Europea,
que s'esporten a tot el món. A vegades anem a buscar productes de fora quan tenim a casa les millors matèries primeres per fer-los. Mira jo cada dia menjo avellanes i ametlles. El que passa que aquests dies, sobretot els dimecres i divendres de cuaresma que fan aquests bonyols que són tan bons, a les avellanes i ametlles hi acompanyo bonyols de crema, bonyols d'aquests tan esquisits, perquè tant el xabata com el forn d'aquí del carrer Bonavista.
Com a la Cel·lis fan uns bunyols exquisits, o aquí a Sant Just fan uns bunyols de cuaresme que són una temptació tremenda. En lloc de déjuni i abstinència, mengem bunyols. Això mateix, i el del carrer de la sala també, que fa meravellosament bé. Sí, sí, a la pastisseria de...
Tu sempre li dius Carrer de la Sala i jo li dic Anselm Clavé, però popularment li diuen Sant Just. Com que tu has vingut més tard del poble, no te n'anteres dels antics noms dels carrers? Sí, que me n'antero. Sí, sí, perquè llegeixo la Missalània de Sant Just i això ens ho explica i a més està molt ben editat. I la pastisseria del Carrer de la Sala o Anselm Clavé es diu Trilla i és molt i molt recomanable. I tant. Posem una mica de música, sisplau.
No, no, no, no, no.
I ara donarem una informació apareguda a la revista Tardó de l'AFATEC que diu la contribució de la Unió Europea per a l'envelliment actiu i la solidaritat entre generacions és un reportatge de Josep Carné responsable
de relacions internacionals d'aquesta revista. Es va declarar l'any passat 2012, any de l'envelliment actiu i la solidaritat entre generacions a fi d'oferir l'oportunitat de mobilitzar tots els recursos per trobar solucions innovadores que permetin a tots els ciutadans
és portar una vida més activa i independent durant més temps. Són moltes les entitats i institucions que arreu de tota la comunitat han portat a terme activitats per aconseguir els objectius marcats. La FATEC no és una excepció i en el transcurso de tot l'any ha estat promovent taules rodones, jornades de treball de caràcter proactiu amb expert en el món de la política, la cultura i la ciència.
ha participat de forma activa en conferències i col·loquis per tal d'impulsar i promocionar aquests esdeveniments amb un clau objectiu, que això només és l'inici d'unes activitats que han de tenir continuïtat en el futur.
A l'hora, creiem que s'han d'adoptar mesures que ens permetin afrontar l'envelliment demogràfic i l'enfortiment de la contribució que la gent gran fa a la societat i millorar la seva independència. La Comissió Europea està impulsant aquesta iniciativa, ja que les generacions nascudes a finals dels anys 40 i 50 estan arribant a l'edat de la jubilació. Per tant, el canvi demogràfic de la generació del baby boom
que està succeint ara en tota la Unió Europea comporta unes enormes conseqüències socials, sense parlar de les econòmiques, pressupostàries i polítiques. Dades rellevants. Entre el període 2005-2030, la població en edat laboral
O sigui, entre els 15 i els 64 anys, o 67, que diuen ara, disminuirà prou de 21 milions de persones. I per altra banda, el nombre de persones majors de 80 anys s'incrementarà en un 57%. Aquest canvi planteja reptes reals i moltes persones temen que la seva vida serà més difícil per afrontar les possibles tensions i conflictes agrauixat per la crisi que ens envolta.
per això s'està tractant d'evitar qualsevol d'aquests esdeveniments negatius i la clau és durar suport a l'envelliment actiu a través de tots els aspectes de la vida, tant els professionals com els familiars, amb activitats comunitàries i socials per aconseguir una forma de vida saludable i independent. Aquesta serà la base de solidaritat entre les generacions que en els propers anys, que voldrà dir que a mesura que envellim,
Podrem mantenir el control sobre la nostra pròpia vida en lloc d'haver de dependre de les generacions més joves. L'article és molt més llarg però acabarem dient que la Unió Europea està preparant les aportacions d'instruments necessaris
per donar suport a la política d'envelliment actiu a través d'una legislació global europea, aconseguir un finançament a través dels fons estructurals i l'acuació, fomentar la recerca i les iniciatives d'innovació, impulsar totes les iniciatives destinades a facilitar l'aprenentatge mutu entre els estats membres i les regions. Bé, doncs ara posem una mica de música i continuem.
No, no, no, no.
I bé, d'aquest llibre, Mil una curiositats sobre la ciutat de Barcelona, que escriuen Sílvia Suárez i Anna Priscila Magrinyà, us comentarem una de les seves curiositats. Que es titula Barcelona s'aficiona a la premsa. Això és molt actual perquè ara està passant al revés. Molts deixen la premsa escrita per passar a la premsa virtual. Sí, bueno, del paper a la tauleta. Del paper a la tauleta o del paper a l'ordinador.
El 7 de gener de 1762, algunes barberies de Barcelona van començar a vendre el primer diari de la ciutat. Es tractava d'una publicació dirigida per Pedro Ángel de Tarazona, un periodista i agent de negocis navarrès que s'havia establert a la ciutat.
Copiant l'esperit del diario noticioso, curioso, erudito, comercial, público i económico que es venia a Madrid, Aterrazona va crear el diari curioso, històrico, erudito i comercial, público i económico. El periòdico, però, només sobrevivia 53 dies.
Més fortuna va tenir el Diario de Barcelona, que abcelera, que veuria la llum, 30 anys després de la dentarazona i que es mantindria en peu de guerra fins al 1993, en aquella etapa que molts hi vam treballar amb la intenció de salvar el brúixi. I amb aquest eslògan fèiem campanya, no?, salvem el brúixi, ho vam intentar, però sense diners no es pot aconseguir.
El seu fundador, Pedro Pablo Osón de la Pezaran, era un napolità que va aconseguir un privilegi real de Carles IV. L'home tindria l'exclusivitat a la ciutat si publicava les notícies i els anuncis dels seus subscriptors sense cobrar-los res. I així ho va fer durant molt de temps. Molt bé. I ara ja posem la sintonia de la poesia.
Ve doncs avui, com hem dit abans, recordarem a José García Nieto, guardonat amb el Premi Cervantes, i que al costat de Gabriel Celaya, Blas de Otero i José Hierro, passeu un dels grans escriptors de la postguerra espanyola. De José García Nieto, el Hacedor. Entra en la playa de oro el mar i llena la cárcaba que un hombre antes, tendido, hizo con su sosiego. El mar se ha ido,
y se ha quedado chico entre la arena. Así es, este eslabón de tu cadena, que como el mar me has dado, y has partido luego, señor, mi huella te ha servido para darle ocasión a la azucena. Miro el agua, me copia, me recuerda, no me dejes, señor, que no me pierda, que no me sienta Dios y a ti lejano. Fuimos hombre y mujer, pena con pena, eterno barro,
arena contra arena, y solo tú, la poderosa mano. ¿De? ¿Y ahora? ¿Estoy despierto? Estoy despierto. Dime, ¿tú qué sabes cómo oye la luz? ¿Cómo la vida se abre bajo la rosa estremecida de la mano de Dios y con qué llaves? Dime si estoy despierto.
Si las aves que ahora pasan son cifra de tu huida, si aún en mi corazón, isla perdida, hay un lugar para acercar tus naves. Ángel mío, tesón de la cadena tibia, huella de luz, de Dios, reciente arena donde mi cuerpo de hombre se asegura, dime si estoy soñando cuanto veo, si es la muerte la espalda del deseo,
si és en ti d'on d'empieça la hermosura. Bé? Quina melodia de poesia. Sí, allò de rima, ritme i melodia, aquest senyor il·luminava. I a més és un dels poetes més espirituals d'aquesta generació. Sí, perquè amb dues composicions poètiques,
sempre és la imatge de Déu, que està reflectida. Gairebé en totes les d'ell. La vida daria miedo si el hombre no tuviera la capacidad de orar, de dirigirse al creador de todo. Aquí es veu que era un home de la fundària espiritual molt gran. Extraordinària. Hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Us esperem el proper dimecres de 8 a 9. I si voleu tornar a escoltar aquesta audició d'avui,
Doncs poseu ràdio d'esvern al proper dissabte, d'11 a 12, que estarem amb vosaltres per tornar a repartir aquest programa. Moltes gràcies a totes i a tots i a reveure. A reveure.