Seixanta i més?
Bé, doncs ja hem començat la tardor i potser fins i tot heu provat els primers rovellons de la temporada, que aquesta temporada hi ha moltíssims. Molts, molts. Molts. Molts boletaires, jefes dies que corren pel bosc a la recerca dels indrets.
on gairebé enterrades sota terra creixen rovelloneres i llanegueres. I si no sou caçadors de bolets, i sobretot respecteu els boscos, perquè es queixen molt, eh? Ah, això ja és més difícil, veus? Deixa'm queixes per la tele. Doncs si heu d'anar a fer destrosses, els podeu trobar al mercat o en algun dels restaurants
que es mengen bons bolets a Barcelona, entre ells els vegetarians, on els cuinen de meravella. Mira, l'altre dia es va provar per primera vegada el...
el restaurant aquest que hi ha, el Self Naturista del carrer Santana, i un plat de rovellons 9 euros amb 50. Això són 1.578 pessetes de les de abans. Molt bé, molt bé. Sí, sí, és el que hi ha, no? Una cosa que pots fer de tant en tant, mira. I tant. Ai, si teniu algun secret culinari o de qualsevol altra mena, ja sabeu que avui sí, avui estem en directe. Ens podeu trucar i explicar-ho. Només heu de marcar el 93 372 36 61.
i entre tots farem el programa d'avui. Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, on podeu dir-hi la vostra, avui dimecres, dia 25 de setembre, trucant al programa 60 i més. De nou tenim aquí l'esplendi de veu de Joan Algarra i el bon domini tècnic d'en Marc Perarnau, atent a posar les músiques i el que calgui.
També ens ha dit Càndida Nevado que d'aquí pocs dies tornarà al programa.
Esperem que sí, perquè aquest any sabàtic que fa dura molt ja. En aquests moments té unes circumstàncies que potser no les pots solventar, però vindrà. Més que un any sabàtic té problemes que cadascú té els seus i de vegades no disposes del temps lliure per preparar un programa de ràdio. I tant. També en Pere Oliver, i dirà la seva, que ja té a punt alguns fets que van succeir tal dia com avui.
Benvinguts uients d'Esvernians. Passen 6 minuts de les 8 del vespre. Avui, 25 de setembre, és el 268è dia de l'any del calendari gregorià. Queden, per tant, 97 dies per finalitzar l'any. És el moment de felicitar a totes i a tots els que celebreu el vostre sant o aniversari, avui, festivitat de la Mare de Déu de la Misericòrdia... Patrona de Reus.
Demà, Sant Cosme i de Sant Damien.
divendres Sant Vicenç i dissabte, dia 28, que sortim en segona audició, diada de Sant Marçal, en Fira a Caralps. I molt més a prop que la Fira de Bestià de Caralps, de Bestià i de moltes altres coses, tenim una jornada de portes obertes al CEM La Plana d'Esplugues dissabte, dia 28, de les 10 del matí, fins a les dues del migdia, amb demostracions de defensa personal i de dansa del ventre. Molt bé, molt maco.
I també a la veïna població d'Esplugues, que celebra els darrers actes de la seva festa major, hi trobem un festival de flamenc, el dimenge dia 29, a les 11 del matí, al carrer José Anselm Clavé 90, i el mateix dia, a les 12 del migdia, i a l'auditori de l'escola alemanya, concert per acord i piano amb poeses musicals de Broadway.
Doncs vinga, posem una música alegre i adient, no? Aviam, si tenim música alegre i adient... El que trobi en Marc, vinga. Que el Marc em sorprengui. Que avui es toca de tots.
Suposo que prou, oi? S'haurà representat alguna... funció, alguna obra?
i ara esdeveniments que van tenir lloc un 25 de setembre de l'any 1411 a Vinerós, al Baix Mastrat, els adversaris dels Trastàmara
i celebren courts. I el 25 de setembre de l'any 1904 a Castellà del Riu, al Vergadà, s'hi celebra per primera vegada l'Aplec del Pi de les Tres Branques. Més proper tenim encara aquell 25 de setembre de 1962 en què un gran desbordament causa 441 morts i 374 desapareguts en les comarques del Vallès.
el barcelonès i el vaig llobregat. Això sí que ho vam veure en vídeo i en directe. La gent que tenim una edat és com si hagués passat fa quatre dies. Sí, en aquell moment vaig sentir que la ràdio deia, baixa la riera molt, molt plena, molt plena, mare de Déu, i tan plena que va baixar. Allò va ser molt dur. I un altre 25 de setembre de l'any 1973 té lloc a la ciutat de Barcelona la detenció de l'activista autònom català Salvador Puig i Antic. També un 25 de setembre
I fa només un parell d'anys, el 25 de setembre de l'any 2011, té lloc
a la plaça de Braus monumental de Barcelona, durant les festes de la Mercè, la darrera cursa, aquell cartell del Perico Pastor, l'última corrida de toros en Barcelona amb José Tomás, entre d'altres, crec que hi va aturejar, va ser la darrera que es va celebrar a Barcelona, que no a Catalunya, perquè Catalunya, encara que destranquis i pels turistes, en algun poble de les Terres de l'Ebre han muntat la seva plaça i han fet el seu xoc.
passen la frontera i se van aquí al sud, que hi ha molt d'animes sobretot, i hi ha moltíssima afició als braus. També, també. I un 25 de setembre de fa només un any a Madrid, milers de ciutadans envolten al Congrés i la policia reprimeix la manifestació, deixant 64 ferits. Passem ara a recordar algunes persones que van arribar al món tal dia com avui. El 25 de setembre de l'any 1897,
Neix a New Albany, al Mississipí, l'autor estatunidenc William Faulner, Premi Nobel de Literatura de l'any 1949. Seguint la tradició d'escriptors europeus com James Joyce o Marcel Proust, va aconseguir tècniques narratives innovadores. Les seves obres, traduïdes a gairebé tots els idiomes, són conegudes arreu del món. El soroll i la fúria
mentre Agonitzo o els Invençuts són alguns dels seus títols més llegits. I un altre 25 de setembre de l'any 1932 neixia a Cebreros, àvila, el polític i advocat Adolfo Suárez.
va ser president del govern entre 1976 i 1981 i és una figura rellevant, com tots vostès saben, de la transició espanyola. Recordem aquell 15 de juny de 1977 quan, per primera vegada a Espanya des de 1936,
es van celebrar eleccions generals lliures i Adolfo Suárez, surt guanyador de les mateixes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centre dreta. Aquest conglomerat es deia Unión de Centro Democrático. Va tenir el gran atreviment un dissabte de glòria
de proclamar que es presentés al Congrés el Partit Comunista, o sigui que el va tornar a donar la legalitat. Ho recordo perfectament, jo aleshores treballava en una revista d'informació del Grup Planeta que teníem en redacció a Barcelona i a Madrid, o viceversa, en Madrid i Barcelona, la revista Opinion, i precisament com a dissenyador, en aquell temps que les
portades dels diaris i revistes es feien encara amb letres 7, o sigui, enganxant les lletres als anys 70, no hi havia encara ordinadors, i aleshores, clar, el veu de fer, ràpid, però en un cert temps vivies en vius en directe la transició que va ser tan dura i tan dolorosa i que molta gent no la recorda. L'ensurt que els va ocasionar la resta de companys va ser extraordinària. I recordem que l'extrema dreta, que encara buifa de les seves,
de moment es comporta perquè aleshores mataven gent perquè l'Artur Ruiz va ser un dels estudiants que va morir a Madrid, l'Anna Gartia va ser un altre de mans de l'extrema dreta perquè no toleraven o van pagar uns estudiants innocents perquè uns senyors no toleraven la legalització del partit comunista. Ja veus després de quina forma s'ha anat dissolvent. Ara posem una mica de música i continuarem.
N'agilava, n'agilavenismes. N'agilava, n'agilavenismes. N'agilavenismes.
Avani ranina, avani ranina, venísme fa. Avani ranina, avani ranina, avani ranina, venísme fa.
Tenim molt present, Mireia, és que ara ens ha vingut també a la memòria, perquè com que hem parlat fa un moment del tema i no es para de parlar de la Constitució, cada dia hi ha articles que en parlen, recordem que aleshores, a l'època de Suárez que parlàvem abans, tenim present que les corts sortides d'aquelles eleccions van aprovar la Constitució el dia 6 de desembre de l'any 1978.
com vostès llegeixen cada dia i senten a tot arreu i a cada mitjà de comunicació. A més, és vigent i tema de debat, ja que és intocable i sagrada per alguns polítics i totalment necessitada d'innovació per uns altres. I en allò estem. La Constitució en aquell moment va ser
un recurs, una manera de conjuntar tota una sèrie d'idees que realment el país necessitava conjuntar-les. Però és que ha passat trenta i escaig d'anys i val la pena que... Encara en queden tres o quatre de vius dels pares d'aquella Constitució, però ells no volen tocar res, diuen ja que ho farem nosaltres. Ells ja ho van fer en el seu dia. Bé, i de la política passem al món del cinema.
ja que el 25 de setembre de l'any 1944 neixia a Nova Jersey l'actor i productor Michael Douglas, fill del també famós actor estatunidenc Keith Douglas. De ben jove va actuar al teatre, a ràdio i al cinema moltes vegades com a actor secundari fins que va triomfar en títols com
Tras el corazón verde, atracción fatal o crimen perfectos. Entre tantes i tantes. Moltíssimes. Pluja negra, una sèrie de pel·lícules extraordinàries. I recordo perfectament en pel·lícules que feia papers molt i molt secundaris. L'altre dia, sembla que va ser a la TV Barcelona, va sortir amb allò que fan clàssics i va sortir amb un paperet, com tu dius, molt jove,
I del cinema passem a la literatura perquè el 25 de setembre de l'any 1964 neixia a Barcelona l'escriptor Carlos Ruiz Zafón. Viu a la ciutat californiana de Los Ángeles actualment des de 1993 on ha escrit nombrosos guions per al cinema.
Però no és fins a l'any 2002 quan aconsegueix la fama mundial amb la seva novel·la L'ombra del vent, traduïda a 36 idiomes i en vendes de més de 5 milions d'exemplars. Si volgués ja no caldria que n'escriguis cap més en la seva vida. Vol escriure tota la seva vida. Clar que sí, perquè també és autor, entre d'altres, del Príncep de la Moira, Llums de Setembre o El joc de l'Àngel, que penso que és la darrera que ha publicat aquí.
Tornem al cinema, ja que el 25 de setembre de l'any 1968 neix a Filadèlfia l'actor, productor i cantant estatunidenc Will Smith. Va saltar la fama com a cantant al 1980 i pel·lícules com Many Black, Homes de Negre, Muhammad Ali o Independence Day li han donat renom universal. Fa poc l'hem vist actuar al costat del seu fill Jaden a la pel·lícula La recerca de la felicitat.
d'una extraordinària simpatia. Hi ha persones que quan els enfoca una càmera és allò que diuen que la càmera els estima, perquè tenen una mirada que traspasa la pantalla. I seguim el món de l'espectacle, ja que un any després, el 25 de setembre de l'any 1969, naixia l'actriu britànica Catherine Seth Jones.
Digueu tu que això no ho he llegit jo prou bé, com es diu en anglès? No, ja està, Catherine Zena Jones. I que també l'hem vist en un munt de papers d'una diversitat extraordinària i a més dona la casualitat que el mateix dia, el mateix any, ho feia també l'actriu i presentadora Gaditana Paz Padilla, molt popular a la televisió i que fa anys va actuar a la Festa Major de Sant Just. Mira, jo això no ho sabia.
Devia ser un any d'aquests que estem fora. Sí, devia agafar fora de Sant Just, però jo sí que la recordo. Penso que ha vingut una vegada només, però ara està instal·lada Telecinco i allà sembla que l'han fixat molt bé. I, com sempre, recordem també algun personatge que va deixar aquest món, del dia com avui. El 25 de setembre de 1954, moria Avila Nova i la Geltrú
l'escriptor i polític català Eugeni d'Ors Xenius. El mateix dia de 1976 ho feia el poeta colombià Gonzalo Arango i el 25 de setembre de 1992 moria en accident de trànsit a Teguise, Lanzarote, al gran artista plàstic i arquitecte canari César Manriquez.
L'harmonia entre l'art i la natura com a espai creatiu es reflexa en tota la seva obra. Llocs com Los Jameos del Agua a l'Anzalote o el Lago Martíanes a Puerto de la Cruz a Tenerife en són una bona prova i moltes més que tots els que heu visitat les Illes Canàries trobareu l'empremta de César Manrique pràcticament arreu. I al final del programa llegirem una petita mostra de poesia colombiana en memòria de Gonzalo Arango
i de molt més conegut Álvaro Mutis, que ha mort fa poc.
Com haureu llegit aquests dies, Mutis era també un excel·lent rapsoda i locutor de ràdio. Entre moltes altres coses, perquè va ser un artista polifacètic. Molt polifacètic. I aquí, a la ràdio espanyola, durant uns anys, que amb el Luis de l'Olmo havia estat un col·laborador, o sigui que era molt conegut en aquell temps. I ha mort als 90 anys, o sigui que ha tingut una vida plena i que ha pogut comunicar molt. I tant. Posem música, sisplau.
Vinga doncs, passem a la cultura física. Això mateix, amb aquesta música estem molt inspirats i fem cultura física. Vinga, seguim amb el tema perquè és evident que cada dia es parla més de l'exercici físic, però sabem també per experiència que sovint les persones grans, en l'excusa del dolor o el cansament, ens escarxofem al sofà.
i resulta que el nostre principal enemic és la immobilització. Diuen els entesos que com més poc ens belluguem, perdem més massa muscular a les cames i els braços i en canvi guanyem greix a la panxa. Veritat, incontestable. Els geriatres recomanen que fins i tot les persones d'entre 80 i 85 anys o més que reben tractament mèdic als hospitals a causa d'una pneumònia
o d'una infecció d'orina, no estiguin les 24 hores al llit, sinó que puguin passejar a l'hospital per no perdre mobilitat quan es recuperin. Jo ja veig que hi ha molts hospitals que en tenen cura d'això, que veig que les infermeres els aixequen de seguida. A mi em van operar fa 3 o 4 anys i el dia següent havia passat molt mal a la nit però em van fer aixecar i em van fer caminar.
O sigui que això s'ha de reconèixer que és molt loable. Ho fan, ho fan. És que si deixes 15 dies o més... Ui, és que no pots caminar. No pots caminar. Després no et vellugues. I tant. Recomanem ara alguns exercicis que són adequats, perquè són recomanats pels nostres entrenadors al gimnàs i que alguns els podeu fer a casa.
per guanyar força les cames, aixecar-se de la cadira unes quantes vegades i tan de pressa com es pugui. Però amb molta cura, que no caiguis de nas. No, no, s'ha de fer amb cura.
Pujar i baixar escales de forma reiterada, qui pugui. Caminar per terrenys de pujada o també amb una motxilla en pes. Pedalar amb bicicleta estàtica, això sí, això sí, això és lo meu. Això ho fas cada dia. Cada dia a mitja horeta. Estrenyar una pilota entre les cames mentre està assegut. Anar a ballar o a nedar diverses vegades a la setmana. I per guanyar força els braços.
Estirar i encongir els braços amb una pesa de quilo al gimnàs o bé fer-ho a casa amb una llauna o un quilo d'arròs a les mans. Això pot ser divertit i tot, no? Jo ho vaig fer per fer musculatura a les cames i creu-me que acabaves molt antipàtic. També recomanen estrenyar i deixar anar de forma repetida pilotes d'escuma amb la mà.
per a la flexibilitat. Rotar cap i coll a poc a poc de forma repetida. Rotar les espatlles. Girar 360 graus al braç en paral·lel al cos. Això s'ha d'anar fent progressivament.
perquè si ho fas de cop potser et desmanegues. No, no, no. T'has d'agafar la taula i fer girar el braç. I fer girar el braç. No, no, jo amb un any havia agafat molta flexibilitat. Ho vaig deixar de fer i ara se'm va congir el braç. O sigui que les coses s'han de fer. Doncs res, a seguir. I fer estiraments de braços i cames. Per l'equilibri i la coordinació. Canviar el pes d'una cama a l'altra. Mantenir-se sobre un peu.
amb els ulls tancats. Caminar sense sortir d'una línia recta cap endavant i cap enrere. Caminar per la sorra de la platja. I anar-ho fent també de puntetes i de taló. Com hem dit abans, nedar i ballar ens mantindrà en plena forma.
Aconsellem que també freqüentar els parcs on hi hagi aparells per la gent gran és molt bo. Molt aconsellable. El Centre Social al Milanarin és un exemple on podem practicar extensors de genolls i de malucs, flexors de colza i exercicis que ens ajudin a la flexibilitat de braços, espatlles i coll perquè un pugui continuar pentinant-se, cordar-se les sabates i agafar objectes de prestatge superiors dels armaris sense patir cap dalt a baix.
Això és un resum de l'article Múscul permensa als anys, de Maites Rius, publicat el divendres passat al suplement EES de la Vanguardia. I que continuem? Què hem de fer?
Continuem aconsellant coses per la salut. Menjes que ara precisament, com és la tardor, podem fer. Ja que hem parlat de la mobilitat, parlem ara de l'alimentació. Això, res, i per sobre. Això ho veig que ho has fet d'un blog, d'un blog d'internet, ho dic perquè el podeu consultar. Si marqueu a internet,
curartanaturalment.blogspot.com.es barra trobareu això i més ho trobareu en aquesta taula que ve en aquesta pàgina de curar-te naturalment. Hi ha molt més, alguna vegada ja ho hem llegit a altres temes però ara com és la tardor i hi ha fluïts val la pena recordar-ho. Les castanyes. Les castanyes van molt bé per perdre pes. També van molt bé pel cor.
Redueixen el colesterol. I controla la pressió sanguínia, o sigui que aquella idea que tenim que les castanyes engreixen no és veritat. Doncs res, mira, ahir vaig menjar crema de castanya. Jo vaig sovint amb restaurants vegetarians, perquè són els llocs on fan aquest tipus de coses. Clar, a tu et convé. Amb un altre tipus de restaurant, no t'ho veus, jo noto que m'engreixa tot. No sé si és perquè menjo massa, però m'engreixa.
Sí. M'engreixa perquè... I tu fas exercici? O sigui que no sé... Sí, però l'exercici té també una cosa que t'obre molt la gana. I aleshores com que t'obre molt la gana piques d'aquí, piques d'allà... I tot ho trobes bo. Perquè evidentment si només et menges una cremeta de castanya no t'engreixes. Ara si a la crema de castanya li afegeixes un pastís d'esvergínia i li afegeixes una... Mira, escolta, que és hora d'anar a sopar i a la boca es fa aigua. I ara parlem de les figues. De les figues. Sí.
Això de la pèrdua de pes poso una mica en dubte, o sigui que no en mengeu gaires. Ajuda a detenir... Aturar els... com es diu? Els vessaments. Els vessaments. Els vessaments de sangre. És que ara ho estem traduint del castellà, eh, la pàgina ben castellà, i com que posa Ajuda detener derrames, doncs hem de traduir que ajuda a aturar els vessaments. Redueix el colesterol. El colesterol i controla la pressió sanguínia, també. Molt bé.
Ara arribem al raïm. Ai, el raïm, que bo que és el raïm. I a més se n'hi ha de moltes menes. Sí, sí, sí. Aviam, protegeix la visió.
Doncs vinga. O sigui, no són les cues de pança el que s'havia de menjar per la vista? No, per la vista no, per la memòria. Ah, per la memòria. Per la vista, què dius ara? Ja m'ha fallat la memòria. He de menjar cues de pança per la memòria i anem per la vista. Mira bé contra els càlculs renal. Molt bé. I també per la flora sanguínea. La fa circular bé i protegeix el cor. Ah, doncs. I el mango, que també és estupendo.
O sigui que potencia la memòria, el mango va bé per la memòria, regula la tiroides, ajuda a fer la digestió i diu que serveix d'escut contra l'alzheimer. És una de les moltes coses que potser...
Potser, mira, l'alimentació també té molt a veure amb la degeneració del sistema humà. També diu que és preventiu contra el càncer, contra els Alzheimer, però aquestes coses sempre les diem amb molta cura, perquè evidentment... No és menjar només que això que un prever o combat aquestes malalties. I finalment parlarem de la civada.
La civada, exacte, perquè ara has traduït a vena. A vena és la civada. Redueix el colesterol que ve. També conval la diabetes. I evita encostipar-se. I suaditza la pila.
Vinga doncs. O sigui que jo em ve molt que la venen a l'herbes. A l'arboristeria. A l'arboristeria. I deixetada amb un bon... Al carrer Raval. Tenim una quisa enjust que és molt bona. Llavors barrejada amb un iogurt per berenar va fantàstic. O sigui que ja ho sabeu, tot són coses naturals i val la pena posar-les en marxa. Bé, posem música.
No, no, no, no.
No! No!
Bé, doncs ara parlarem de cultura a Sant Just. Exacte. Passem de la cultura física a la cultura majúscules, parlem de la del poble, però faig un parèntesi també per recordar que l'Acadèmia Espanyola de la Llengua fa 300 anys i això és molt interessant perquè ha obert una pàgina que és una preciositat que la podeu consultar des de casa
i podeu mirar llibres que són una autèntica meravella, des d'edicions antiquíssimes del Quixot fins al llibre del Beato de Liébana, que és una meravella. Tant a la web de la Real Acadèmia com de la Biblioteca Nacional, tenim, gràcies a internet,
consultes a l'abast de tothom, podeu fer des de casa vostra o podeu fer des... Això és una de les coses bones que té internet, veus? Una de les moltes coses bones que té. I recordeu que si no teniu internet a casa, a la biblioteca de Sant Just teniu internet al vostre abast. N'hi ha, hi ha serveis d'internet. I a part hi ha un B de 10 de locutoris, que m'hi fico més d'una vegada, perquè per 30 cèntims a vegades pots estar una hora connectat a internet. Molt bé. Maravella a mi com perquè preus tan reduïts poden donar aquest servei, no? Això mateix. Serà perquè el treuen d'altres...
No, suposo que deu haver-hi un conveni. Deu haver-hi un conveni. No vull dir que el treguin d'una cosa il·legal, vull dir que el treuen, que hi ha moltíssima gent que ho consulta i que s'hi passa moltes hores perquè hi ha gent que fa servir internet per comunicar-se amb els seus parents de Guatemala, d'Ecuador o d'on sigui. I concretem-nos ara aquí a Sant Just perquè ho tenim ben a prop. A Can Gynestà, una història amagada durant Tudor i Modolell,
Aquesta exposició que està aquí mateix, entrant a Caixinestar amb Esquerra, transcorre a través de fotografies pels més de 600 anys de la Masia i descobrir les diferents fases per mitjà de les dinesties familiars que l'han habitat és tot un goig perquè a cada fotografia hi ha una explicació molt detallada de les persones que hi van viure,
dels arquitectes que l'han anat modificant al llarg dels anys, de les opinions a favor i en contra. És molt curiós la nota de Mocena Antonino, que sembla que no hi estava massa d'acord, quan la van passar de casa peiral a edifici modernista. Recordem que el modernisme, en el seu moment que es construïa,
va ser criticat per molta gent. Els nous cientistes el van tirar per terra, ja ho sabem, que no estaven d'acord. Jo he viscut encara en viu i en directe les classes d'Història de l'Art, les baralles i les discussions... Concretament en Gaudí a vegades se l'han posat als peus dels cavalls. Ui, i tant! Quan jo estudiava, ara Gaudí és famós i universal i reconegut arreu del món, quan jo estudiava era qüestionat, parlo de quan jo tenia 15 o 16 anys, per professors d'Història de l'Art,
que deien que era... No, no hi he parlat a la televisió, no me'n recordo ara el nom de l'arquitecte, però el posava al peu dels cavalls, que s'havia pensat. Allò era antinatural, era antifuncional, no s'hi podia viure amb aquelles cases. Deien que era un malson, que era una bogeria, però com es carregaven en Dalí, es carregaven en Picafa, tot tenia gent a favor. Tenim en compte que totes les grans corrents han tingut els seus grans.
Però ja n'hi ha que ara ningú s'atreviria a carregar-se al modernisme, com ara ningú s'atreviria a carregar-se a l'art romànic. I aleshores en els anys 50 i 60 hi havia senyors rectors que tapaven les pintures romàniques a la seva Eclésia i ho posaven calç perquè deien que allò eren pepes. Però és que els professors d'Història de l'Art deien
que eren pepones l'art romànic. I aleshores, com que el segle XII no en sabien més, feien pepones. Ens educaven molt bé. Ens educaven fatal. Mira, és igual. Doncs bé, recordem que hi ha un itinerari per la història de Can Gynestà demà passat, 27 de setembre a les 7 de la tarda. Inici a la plaça dels estudis vells, que és aquesta plaça on hi ha un parc infantil que tenim sortit de Can Gynestà a la dreta. Bé, qui pugui anar al mar de les jornades europees del patrimoni
La sòcia del Centre d'Estudis Sant Justenc, Coral, Torre i Penon ens explicarà els orígens de la massia de Can Gynestà, actual casa de cultura del poble. L'activitat consistirà en un petit itinerari, com hem dit, des de la plaça dels Estudis vells fins a Can Gynestà, és un recorregut molt curtet, que acabarà a la sala del cim, que és la que us citàvem on hi ha aquesta exposició.
en què es podrà visitar l'exposició que hem citat sobre aquest tema i on es projectarà a més i comentarà un audiovisual sobre la història d'aquest emblemàtic edifici i la dels diferents propietaris que ha tingut en el decurs del temps. I no deixem que en Ginestà. No deixem que en Ginestà perquè hi ha dues exposicions, una és de
Àngel Campinya, que es titula Naturalment Natural, i es pot veure fins al 13 d'octubre del 2013, que és curiosíssima, com en pedres i altres objectes... Fantàstic, és que fins i tot les pedres de l'entrada són meravelloses. Sí, i les de l'interior. I després hi ha l'altre, la del Josep Plaza Secrets, que és com el disseny gràfic, quan no és publicitari,
pot ser per ell mateix com va demostrar Bassadelli i han demostrat altres autors un art. O sigui, el disseny gràfic parteix sobretot de la geometria euclidiana. I el pots fer servir amb una funció publicitària, el pots fer servir amb una funció de propagar el producte que sigui, poden ser llibres, poden ser còmics, pot ser el que sigui per construir un cartell que és com un crit amb una cantonada,
però pot ser també per si mateix art. Josep Plaz amb aquests secrets fa de la geometria. Aquí precisament hi ha una petita mostra però no és gaire representativa perquè s'ha de veure. Gènesis de la forma tercera o en poso tres barres, tercera.
Mabre blanc de Macael. Jo ho diria, genesi de la geometria euclidiana. Això és de l'any 2011. Veus com van arribar a trobar la geometria a través d'aquestes formes. Jo m'imagino, com ha fet ell que ha anat als principis de la recerca, com algun senyor en algun moment determinat devia començar a fer ratlles i devia començar a lligar caps i a veure
podria construir, amb les matemàtiques elementals que aquella gent sabia, un triangle isòstil, un triangle quilàter... En principi potser ni ho sabien, però mira, realment és aplicat a aquesta ciència.
que realment és fantàstica la geometria. La geometria és fascinant. Aquí m'ha mirat quan em parlava el Marc Péternau, perquè com sabeu Marc Péternau, a més de ser aquí tècnic, és també grafista i dissenyador. A més, coneix la geometria i coneix a fons les famílies de lletres, de les quals en fa molt bon ús. Bé, i ara parlarem que Sant Just Solidari estrena Nova Seu.
L'acte d'inauguració és divendres 27 de setembre, demà passat, a les 20 hores a les escoles. Hi ha una xerrada a càrrec d'Albert Sales, activista social i professor de sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb el títol després del 15M què?
hi haurà també una actuació musical dels alumnes dels tallers de música i, en acabar, un refrigeri per a tothom. És important perquè, darrerament, a les inauguracions, cada vegada es casegen més els refrigeris. A la convocatòria que ens van enviar els socis, ens recomanaven que portéssim una miqueta d'alguna cosa per fer aquest refrigeri per a tothom.
No sé com s'ha acabat de plantejar, suposo que no. I aquí veig que és curiós que Sant Just Solidari encara fa servir el grafisme que els vaig dissenyar fa la tira d'anys i que després el va acabar de perfeccionar i engruixir un altre grafista. Penso que va ser una noia que li va donar encara més força. Aquest cartell està fet precisament per una grafista molt jove. I realment és molt, perquè és clar, engloba
tot el món, pràcticament, tant a Amèrica per un costat com a Europa i Àsia per l'altre. O sigui que les activitats de Sant Just Solidari inclouen tots els continents. Jo estic contentíssim dels grafistes joves que tenim actualment, perquè gràcies
els coneixements d'una generació anterior que jo diria que ni érem grafistes, érem dibuixants publicitaris perquè abans el grafisme i el disseny era tota base de dibuix i progressivament la cosa va anar canviant i a partir del moment en què va entrar la informàtica en el disseny s'ha simplificat de tal manera que ha donat opció a que es puguin expressar els signes amb una
capacitat de simplificació de síntesis molt més elevada. O sigui que nosaltres, per arribar a aquella síntesi, havíem de fer moltes ràdios. Sobre les vostres arrels, ells tenen ja tot el camí per continuar-lo. Nosaltres, en certa manera, la gent que feia disseny en l'any 60, 70, 80, 90... Bé, jo en el meu cas, des dels anys 50 fins que m'he jubilat fa quatre dies. He vist tota una evolució del disseny. Van agafar una mica la onda dels dibuixants publicitaris de la guerra civil, que eren boníssims,
la gent que va fer els cartells d'abans de la guerra i de la postguerra, tant d'un com de l'altre, són uns cartells extraordinàriament bons, i llavors es van evolucionar fins a aquests dissenys del Fat, del Plan Arbona i d'aquesta gent del foment de les arts decoratives, que van anar perfilant, van anar dient com en Enric Setuey, tots aquests dissenyadors,
el van fer com més sofisticat i aleshores el disseny actual... Potser abans era més natural per això. No, jo no...
Jo crec que sí, era més com l'artista o la persona que ho feia ho sentia. Ara està potser una mica més arreglat. Jo diria que són senzillament diferents les tècniques de treballar. Però el bon grafista segueix fent el que ell sent, faltaria més. Per mi és tan autèntic un disseny d'una gent que surt ara de l'escola Elisava, que és una boníssima escola de disseny, com un que sortia de l'escola Massana o de la Llotja en tiempos perteritos. Ha canviat la manera de treballar.
Però el que té talent...
Segueix creant i segueix fent coses. Això ja ve dels antics de les cavernes. El que no en té agafa coses, el que té més facilitats amb internet, perquè treu coses d'aquí, treu coses d'allà i enganxa. Hi ha molta gent que dissenya, que no són bons dissenyadors, però ho tenen més a l'abast. En canvi, en gent rara s'haurien estabellat perquè sense saber dibuixar no podien fer un logotip. Ara es pot fer un logotip sense saber dibuixar lletres.
però si no ets creatiu, perquè sigui l'òptim, alguna cosa has de fer en aquella lletra. Si no, agafaràs una futura, una elvètica o el primer que trobis i el pondràs allà. Bé, la endresa, com hem dit, és a les escoles, al carrer Montserrat número 2, aquí és Sant Just, o sigui que hi esteu convidats. És el divendres dia 27, a les 8 de la tarda, a les escoles.
La xerrada, tornem a repetir, és i després del 15M, què? A càrrec d'Albert Sales. Magnífic el tema, eh? Això és un tema ja per debat, que el podem debatre aquí a la ràdio també quan vulgueu. I per acabar l'assumptocultura parlarem d'aquells llocs que m'agraden tant a mi, del carrer Patriciol, la sala Parés i de la galeria Trama. A la sala Parés, demà, és que comencen demà les exposicions de la tardor. I és Guillermo Jaguez,
L'Una Llena. És bastant... No sé. Potser a mi no m'agradi gaire perquè són uns tons una mica foscos però quan ho vagi a veure'ls ja ho diguem. Passa que avui com que no t'han enviat un catàleg sinó un simple... No, ara ja no. Saps què passa? Tenim una iniciació de la Lluna plena on no es veu la Lluna. No, aquí un puntet, un puntet aquí molt llunyà. Es veu una caravana al mig de la immensitat de la nit i la Lluna es veu lluny
i allà amb un raconet a dalt i a l'esquerra. Serà qüestió d'anar a veure-la. És l'espai número 2. I el número 1, el Simó Bosom, que és clàssic, magnífic, molt amic meu, amic nostre de casa, conmemorant 50 anys d'ell de trajectòria a la sala Parés. Simó Bosom també comença demà. El Bosom ja sabem com és, realment.
És molt... Sabem com són les persones que habitualment vagin a veure estafetes de pintura. Sí, a vegades ho hem de saber. Ho recomanem perquè com que no apagues un duro val la pena i passes una estona i després fem aquella xocolateta amb nata al carrer Petritxol. I davant, a la galeria Trama, tenim Make Some Noise fent algun soroll. Javier Vázquez és més bé en plan modern.
No sé si és factura fotografia barrejat amb pintura o pintura. Jo crec que és fotografia amb pintura. Jo diria que és pintura, el que potser per treure... És massa del natural. Ho trobo molt naturalíssim. L'hiperrealisme és tan vàlid com l'abstracció? Si això ho trobeu massa realista o massa naturalista, això no és qüestió de gustos i criteris.
Ho dic per la tendència que té la Galeria Trama, que normalment fa més pintura moderna. Aquest tipus de pintura en aquest cas és contemporani. Hi ha molta gent que confon l'art contemporani amb l'art abstracte.
i a dins de la contemporaneïtat hi ha altra acció, hi ha figuratiu, hi ha de tot, i ara, precisament, ja que ens has portat el casc antic de Barcelona, no us perdeu la sala Artur Ramon, que també és amicic conegut teu, i la sala Artur Ramon precisament és el punt de partida dels recorreguts d'art contemporani de Barcelona, on han posat uns piroris i han anat a les festes de la Mercè, ja heu vist que són pels carrers, que tenen com una píndula, una pastilla d'alt, que és el símbol de la creativitat,
i que l'art és l'aliment de l'ànima. I per tant, aquesta píndula que vol dir que l'art ens alimenta l'ànima, doncs ens alimenta l'esperit, l'intel·lecte, digue-li com vulguis. Ens fa ser menys animalots del que som normalment.
doncs seguint aquests indicadors i posant el mòbil, l'Smartphone, aquests tan guapos que ara i ara, el poseu allà a la fitxa i van sortint tot el que hi ha a totes les galeries d'art contemporani de Barcelona. Molt bé, ara posarem aquella música que ens fa viatjar.
Bé, doncs parlàvem de viatjar per Catalunya. Li comentava també la Joana que alguns podran anar a viatjar aviat per Imserso perquè comencen la seva tanda de viatges. Sí, ja fa temps que ens va la casa dels viatges i ens va enviar un paper. Sí, però el dia de començar a anar a les agències és el 26 i 27 d'aquest mes per Catalunya. Ja, com sempre. Sí. Doncs ara parlem d'indrets que podem fer així pel nostre compte. Això mateix. Puja la sintonia, sisplau, Marc.
Coneguem els indrets més interessants del nostre país. Avui és el segon espai d'aquesta nova secció que ens acostarà a les belleses, racons, peculiars i detalls poc coneguts dels llocs més atractius de Catalunya. Avui visitem Pals, una joia del Baix Empordà.
A quatre o cinc quilòmetres al nord de Palafrugell, sobre la carretera de Viladamat hi ha Pals, nom que ve del llatí Palus Estany. És una població típica de l'època de l'Empordanet la Custra, ple d'aigua moixos i de closes fengoses durant la qual cal edificar els pobles sobre els pujols esventats, que es consideraven més nets de miasmes i adequats perquè la gent no visqués permanentment en el fang.
Hi ha altres pobles a l'Empordà que tenen el mateix origen. Castelló d'Empúries, Velcàbora, Vilanova de la Mugat, Saniscle, l'Alfar... Són pobles que fan un gran efecte perquè, posats com estan sobre un sòcol, tenen visualitat i quan hi passeu a prop sembla que us el serveixin amb safata. En aquest sentit, pals,
té una personalitat extraordinària i no hi ha d'altra a la comarca que s'hi pugui comparar. Aquestes paraules són de l'escriptor empordanès Josep Pla, que descrivia com ningú més ho sabia fer l'encant, la bellesa i sobretot la singularitat d'un poble que ho té tot. Mar i muntanya a dos minuts, cultura i esport a tres passes, arquitectura i natura a tocar,
Història i modernitat en tots els seus racons, i tot això acompanyat d'una excel·lent gastronomia de mar i muntanya considerada una de les estrelles de la cuina mediterrània. Que veia na palma, no?
Grans d'història i tradició. A Pals l'arròs és molt més que un aliment habitual en la nostra dieta. A Pals l'arròs representa la tradició d'una terra, d'un país. És un producte de proximitat que fomenta i dinamitza l'economia local. L'arròs és un aliment habitual en la nostra cultura, en la nostra dieta i en la nostra història personal i col·lectiva. Tots guardem en la nostra memòria un record teixit al voltant d'un bon plat d'arròs.
La paella fumejant d'estiu amb els amics al costat de la platja. L'arròs blanc caldós de la mare per calmar l'estómac en els dies de mal de panxa. L'arròs amb llet dolç i deliciós de l'àvia. L'arròs pastat i compacte com el ciment de l'escola. De fet, l'arròs és el cereal més important de l'alimentació humana i només el segon en producció després del blat de moro. Però a pals, l'arròs és molt més.
L'arròs és tradició, és país, és proximitat, és economia local. El cultiu de l'arròs de pals es remunta al segle XV, quan va ser introduït pels àrabs des de València. Això ho sabia, veus que el van introduir els valencians, perquè el meu gendre que és valencià fa unes paelles meravelloses.
A València, els àrabs el van portar a València i de València el van portar a Pals. I d'aquella època se'n conserven encara alguns vestigis, com ara el sistema de sequies de l'aigua del ter. La més important és el rec del molí.
La història de l'arròs ha anat íntimament lligada a la vida quotidiana de bona part de la gent de l'Empordà amb els seus bons i mals moments. A finals del segle XVIII, els terratinents de la zona van voler limitar el seu cultiu per eliminar les malalties que comportava el seu consum. No va ser fins l'any 1900 que es va concedir el permís per tornar-lo a plantar i després, de llavors fins ara,
Un gran nombre de famílies de la regió han revitalitzat el seu cultiu, han recuperat varietats autòctones i han fomentat la millora de la seva qualitat. Hi ha qui diu una cosa importantíssima, que la climatologia és un dels seus secrets. Evidentment, l'arròs prop del Mediterrani, pals com València, Castelló, Vinaròs, tots els llocs on fan un arròs boníssim, està prop de la Mediterrània.
L'arròs amb centres i altres llocs té un altre sabor, té un altre gust. O és que no el saben fer o és que el clima té molta influència. La climatologia de la zona de pals. Amb hivern i estiu suau és un dels secrets que fa que l'arròs que es planta en aquella zona sigui de gran qualitat. La maduració del gra és més llarga que en altres zones de latituds inferiors i el gra, un cop cuit, és més resistent.
Un altre dels secrets és que a Pals la producció de l'arròs és respectuosa amb el medi ambient, ja que es deixen els camps inundats durant quatre mesos, de novembre a febrer, només perquè les aus migratòries hi puguin n'hi ha i alimentar-se. Això ja heu vist que si heu estat en un lloc on hi ha arròs, per exemple ja estàs al poc a la Albufera, veus que les aus migratòries surten d'allà.
i és perquè tenen els terrenys que hi van moltes espècies d'aus. I aquest sistema de cultiu converteix la regió en un ric ecosistema que al llarg de les diverses etapes del cultiu permet el desenvolupament de diverses espècies d'insectes, d'ocells i d'una flora molt característica. Pugeu una miqueta més de música de viatges.
Passeig en bicicleta de muntanya pels arrossars de Pals. Ah, que això el tu tenies callat, eh? No bicicleta estàtica, no només. També vas en bicicleta de muntanya per entremig dels camps d'arròs.
L'entorn de Pals, com tu bé dius, ofereix al visitant una interessant combinació de boscos, dunes, platja i zones humides en què destaca per la seva bellesa l'àrea d'interès natural protegit de les basses d'en Coll, un conjunt de rossars i aigua molls situats a la desembocadura del riu d'Aró on conviu natura i agricultura i s'hi fan interessants visites guiades per tota la família. Les basses d'en Coll
Són unes llacunes litorals que correspondrien a l'antic curs del Daró dins del municipi de Pals i constitueixen una reserva natural protegida dins de la comarca del Baix Empordà. La seva vegetació està formada per salses, oms, canyars i canyissars. S'hi troben també d'unes mòbils secundàries
i la zona és un punt important de criar docents, com allà han dit, com el martinet menut d'enfibis i d'invertebrats.
cal destacar-hi la població de tortuguetes i de crustacis, com els triops cancri formis, o sigui, crans. Dades de contacte, teniu el Consell Comarcal del Baix Empordà, que és al carrer dels Talongers 12 de la Bisbal, i teniu una web, Baix Empordà, guió, costabrava.org, o bé les bases d'en Coll, que és la web bases, dues esses, basesd'encoll.com.
i és al carrer Avingu d'Arenals del Mar a Pals i el telèfon el trobareu quan consulteu la web o si vols els hi dones, però no sé si trucaran ara a Pals. No, mira, aquí hi ha una adreça electrònica. Ja l'he dit, ja l'he dit. És aquesta la que has dit? Bassas d'en Coll, amb dues esses, eh? Bassas, amb dues esses, bassasd'encoll.com Molt bé, doncs ara ja posarem la música de la poesia.
Hem recordat a l'Efemèride que tal dia com avui de l'any 1976 moria el poeta colombià Gonzalo Arango. Direm ara algun dels seus poemes molt breus però plens d'intensitat.
La salvaje esperanza. Éramos dioses y nos volvieron esclavos. Éramos hijos del sol y nos consolaron con medallas de lata. Éramos poetas y nos pusieron a recitar oraciones huecas. Éramos felices y nos civilizaron. ¿Quién refrescará la memoria de la tribu? ¿Quién revivirá nuestras pasiones? Que la salvaje esperanza sea siempre tuya, querida alma indomable. Poema triste. Si muero,
Te invito al sol, alma mía, y no olvides llevar tu cuerpo. Sufriremos felices y juntos seremos carne de luz en la memoria de Dios. Y si no hay Dios, lo mismo da. Recordaremos el sol que tanto nos gustaba allá en Cali, Colombia, nuevo mundo. ¿Recuerdas? ¿O era la luna? ¿Lo olvide?
i abocant encara un altre gran poeta colombià, Álvaro Mutis. Del que tantes coses hem llegit als diaris a causa del seu recent traspàs, diem ara un dels seus poemes on l'atzar i el destí, temes freqüents en la seva obra, juguen un paper important. Deia Einstein que Déu no juga als daus, però l'atzar potser sí. Como espadas en desorden de Álvaro Mutis. Como espadas en desorden la luz recorre los campos.
Isles de sombra se desvanecen e intentan, en vano, sobrevivir más lejos. Allí, de nuevo, les alcanza el fulgor del mediodía que ordena sus suestes y establece sus dominios. El hombre nada sabe de esos callados combates, su vocación de penumbra, sus costumbres de olvido, sus hábitos y, en fin, sus fechorías,
le niegan el voce de esta fiesta imprevista. Que sucede por caprichoso designio de quienes en lo alto lanzan los muchos dados cuya cifra jamás conoceremos. Los sabios, entretanto, predican la conformidad. Sólo los dioses saben que esa virtud incierta es otro modo.
de abolir el atar. Com heu sentit, l'atzar, el destí, la recerca de Déu, està al total sentit a la vida, està en l'ànima d'aquests dos poetes colombians, o sigui, perquè Colòmbia té una gran tradició poètica, boníssima, i grans trobadors de la paraula. Bé, doncs, hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més.
Recordeu que dissabte, si ens voleu tornar a escoltar, i serem amb vosaltres a les 11 del matí. Bé, doncs, moltes gràcies Marc, per la teva col·laboració. Moltes gràcies, Pere. I a tu Joana, i a tots vostès per escoltar-nos. Per escoltar-nos, que són molt amables. Fins dimecres vinent o bé fins dissabte. A reveure. Adéu-siau.