1.15, Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
60 i més.
Amics vients de Ràdio d'Esvern, ja tornem a ser amb vosaltres,
disposats a passar una hora de ràdio amb música, curiositat, salut...
Tots aquests temes que creiem que són interessants
per oferir-vos un espai d'esbargiu en aquesta hora propera al sopar,
si ens escolteu en dimecres o bé a l'hora de l'aperitiu, si ho feu en dissabte.
Bé, nosaltres, l'equip de 60 i més,
la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdeball,
en Carles Hernández Rius i qui us parla, la Joana Algarra,
us desitgem una hora distreta, ja que és per això
que procurem portar a casa vostra aquests minuts de ràdio
fets en tot el desig d'alegrar una mica aquest espai radiofònic.
Si no fos tan recurrent, us preguntaríem si teniu fred o fresqueta,
però el millor és no pensar-hi i, com diem,
com ja vam dir la setmana passada,
la qüestió és la següent.
Un abric, ben abrigadets,
i un barretet, com fa el Joan Maria,
que ell porta el cap ben protegit,
i sortir per rebre l'aire fresc al nostre rostre,
que diuen que mata els microbis,
o potser no,
igual ens mata a nosaltres,
cosa que creiem que és massa exagerar,
o com deia un comentarista de la meva joventut,
o, ah, si me lo parece.
En el programa anterior vam fer una mica d'història
sobre els treballs que va realitzar el físic francès Pierre Mechon
per aconseguir fer les mesures exactes
per tal d'arribar al metre,
l'unitat que determina, a nivell general,
el sistema mètric decimal.
Però, a més a més, del castell de Montjuïc,
hi ha un altre punt de Barcelona
que també va ser estratègic
per determinar la mesura del metre.
Es tracta de la que es coneix
com la Torre del Rallotge,
situada a l'actual moll de Pescadors,
un dels símbols del Port Vell.
La seva construcció es remunta a dos segles i mig enrere,
però, amb tot, no sempre va ser un rellotge.
Avui, des de fa poc més d'un segle,
marca les hores per la comunitat portuària,
tot i que va ser el primer fart del port.
No és habitual accedir a l'interior,
però, si ho aconseguim,
ens endissarem amb un viatge al passat
en forma d'espiral,
per descobrir una curiosa perspectiva de la ciutat
a través de les quatre esferes del temps
que coronen el seu cim.
Una escala de carregol que es va fent estreta,
a mesura que pugem els visitants,
que pugen els visitants,
al final de l'escalada
trobem la caixa del rellotge de quatre cares,
quatre esferes numerades
que esperen el pas de les manetes
i en les quals el set és el número especial,
ja que, a més de assenyalar l'hora corresponent,
és al mateix temps una finestra que, oberta,
es converteix en una mirada insòlit
des del qual contemplem el port Montjuïc
i les activitats del pescador i la llotge.
La torre es remunta a l'any 1772.
La seva funció inicial va ser la de far
que assenyalava l'entrada del port
que s'havia ampliat recentment.
Estava situada sobre un baluart
que també allotjava la capitania
i l'expedició de passatges
amb el creixement dels molls
i, més tard, la construcció del far de Montjuïc,
la torre va quedar obsoleta.
L'any 1904 va ser convertit en rellotge
fet que el va salvar de l'enderrocament.
Va ser aleshores quan es va habilitar
la balconada als quatre vents
que es troba a mitja altura.
Al costat de l'entrada,
una placa recorda que la torre
va ser un dels punts utilitzats
a la darreria del segle XVIII
pel físic francès Pierre Méchant
que, per al mesurament del meridià de París,
entre Donquerque i Barcelona,
determinaria la longitud del metre
i l'establiment del sistema mètric universal.
Méchant va fer altres mesuraments
des de la torre de l'homenatge
del castell de Montjuïc,
la catedral,
la ciutadella
i la teulada de l'hostal
La Fontana d'Oro,
situat a la cantonada del carrer d'Avinyó,
amb el carrer Ampla.
La torre assenyala, a més,
un punt geodèsic estratègic,
ja que coincideix amb la intercessió
de les prolongacions de les avingudes
del Paral·lel i de la Meridiana,
que reben el nom perfecte
per coincidir respectivament
en el traçat del Paral·lel 41.
Sí, ja, els graus i tot això no cal.
41, bé, és igual,
42 graus, 22 segons, etcètera, etcètera.
nord, i és el meridià de París.
I el del Font Cerdà va utilitzar
aquesta particularitat
per traçar les dues avingudes
en el seu projecte de l'eixample.
Bé, doncs, si us ve de gust,
es podeu acostar,
i aviam, si pugeu...
Tenim la sort de pujar.
Sí, i ara jo,
amb això de les escales de cargol,
fa una mica...
No, no, no, no, no, no me va, no me va.
Bé, posem una mica de música.
A Roma, eh?
A Roma.
Bé, posem una mica de música.
I aquest ritme tan marxós,
l'Alina avui està disposada
a explicar-nos aquestes coses curioses
que sempre té a mà.
Ara la Joana ens ha dit això
del far i del rellotge,
la torre.
Doncs jo me'n vaig al Call.
Ah, al barri del Call, molt bé.
Diu, el Call és el banc privat
dels governants.
Viu arreu dels territoris catalans,
es va crear barris jueus,
però, en comparació amb els de Girona,
Lleida, Montblanc i Tortosa,
el Call de Barcelona
era el més gran i poblat de tots.
al segle XIII hi vivien
al voltant de 5.000 persones,
una xifra prou important per a l'època.
Aquesta zona era bàsicament
un barri de comerciants.
Els hebreus disposaven dels diners
i els governants recorrien a ells,
en freqüència,
per a les seves campanyes d'expansió.
Tot el que els jueus
estaven molt units
a la vida econòmica de Barcelona,
medieval,
la comunió amb la resta de la ciutat
no era completa.
Els jueus, per exemple,
no tenien permís
per agafar aigua
dels mateixos fons que els cristians.
Vaja.
Ja comencem, eh?
Ja comencem.
Però les prohibicions
eren per tots,
ja que els catòlics
no podien entrar al barri
perquè als seus habitants
els agradava mantenir
la seva intimitat
amb molt de cel.
Ah, també, d'un i d'un i d'un.
Diu, amb la matança dels jueus
en 1391
el barri va morir
amb els seus habitants.
Tots i els esforços
d'alguns monarques
al call de Barcelona
mai no va tornar a ser
el que havia estat
en un principi.
I havia sigut estupendo, eh?
Aquell barri.
Sí.
I n'hi ha com curiositats
i detalls
i coses boniques que passen.
Diu,
els jueus de Barcelona
parlaven al català
i a l'hebreu.
Raríssim fenòmen
ja que la comunitat jueva
tendia a dubtar
la llengua del lloc
en el qual habitava
i l'hebreu
quedava reclòs
en els llocs de culta.
O sigui,
que allà ja feien allò
segurament que deia
una ensenyança bilingüe.
No, ja, tu diràs.
En aquella època, no?
Diu,
el call ocupava
els terrenys de la illa
que avui es troben
entre els carrers
de Call i Ferran
a un pas
de la plaça
de Sant Jaume.
El barri
delimitava
entre els carrers
Sant Honorat,
Banys Nous,
Call i Baixada
de Santa Eulàlia.
El nom de Call
ve de l'hebreu
que significa
reunió
o comunitat.
I no ens n'anem
d'anar allà
perquè trobem
a Vinyó
que era tot un senyor.
Diu,
ja que parlem del call,
tenim temps
d'explicar
una llegenda
que té relació
amb aquest barri.
Explica a Mades
que hi havia
un barceloní
pietós i bondadors
que quan ningú
ja no parlava
als jueus
ell encara ho feia.
Però la seva
bonomia
no acabava aquí
perquè l'home
trencava barreres
i fins i tot
s'atrevien a reunar
com un jueu
amb un jueu
que ni tan sols
els de la seva
colla espiritual
l'acceptaven.
Tothom el tenia
per boig
però ell
no feia compte
de tot això
que deia la gent.
Un dia
el jueu
que ningú volia
es va posar
molt malalt.
Prevenint
el seu final
l'home
va demanar
al seu únic amic
que era aquest senyor
un darrer favor
que pagués
a un pregoner
perquè anunciés
la seva mort
a tort
i a dret.
El missatger
també hauria de cridar
que tots
aquells
que assistissin
al seu enterrament
tindrien
dret
a compartir
els seus béns
entre ells.
Molt bé, no?
el bon home
li va fer cas
i va apagar
de la seva butxaca
a un bon pregoner.
Ara que de poc
va servir
l'escampadissa
de la notícia
perquè només
ell
va assistir
a la cerimònia
religiosa
de comiat.
Ah, però també
es portaria
tots els quartos.
Aflegit
per la pèrdua
el senyor
no ho feia
pels quartos
perquè era
per ajudar.
Diu, aflegit
per la pèrdua
aquest senyor
va anar
a casa del difunt
per recollir
les quatre coses
gastades
que segurament
aquest home
tenia allà
a casa seva.
Però quina
va ser la seva sorpresa
que un va descobrir
que sota
la màrfaga
del llit
s'hi amagava
una trampa
que conduïa
un soterrani
ple,
ple,
ple de riqueses.
Home,
aquell senyor
que de cognom
gastava el de
Avignon
es va convertir
en un dels primers
i sendats
de Barcelona.
Mira,
per treure profit
a tot
del que havia acumulat
l'home va comprar
tantes propietats
al carrer
on vivia
que aquest
va acabar
adoptant el seu nom
per recordar
que de vegades
els temps
és el que posa
la gent
en el seu lloc.
I tant, que sí.
Això ho tenim també
en el futbol, eh, senyor?
Això sí.
És curiós, sí.
De vegades
també ho tenim aquí.
Perquè el que marca
a favor
també a vegades
marca en contra.
Ah,
que no.
i ara el Carlos...
Sin interès
ningú, no.
I ara el Carlos
perquè no
podem
passar
sense
les coses
de
fatilleries,
no?
Posa aquella musiqueta
que fa
a tothom tremolar.
Suspens.
Com l'altre dia
a parodi,
ja, és perquè
jo l'altre dia
em vaig portar
un sols, tu.
I si no és igual,
Carlos,
no t'amoïnis.
Perquè ara farem
el camí
de l'infern.
Oh!
Diu,
a l'avinguda
de la catedral
es va dir
antigament
que no tenia
ni amplada
ni la perspectiva
que té ara.
Es deia
carrer
que ho arribia.
I més antigament
encara
el dels cellers.
No solament
perquè hi havia
la cofredia
de taberners,
sinó per molts establiments
d'aquesta mena
que el flaquejaven.
El més famós
de tots ells
va ser
sens dubte
a l'hostal
de l'infern
que aprenia
el seu nom
del carreró
que es porllongava
per als dels cellers.
Estava situat
a l'edifici
que porta
el número 8
de l'actual avinguda
i era un tètric
establiment
com una cova
de lladres.
Diu,
i que solia allà
parar
un bandoler
que tothom coneix
gent
que és
Joan
de Sarallona
amb les seves visites
quan venia
d'incògnit
a la ciutat.
El carrer
de l'infern
localitzable
encara
en els mapes
antics
de la ciutat
es trobava
en el que actualment
és la plaça
d'Antoni Maura
i tenia fama
de dir-se així
per ser
un dels camins
naturals
cap a l'avern.
L'única persona
de la qual
es té documentació
fiable
a Catalunya
sobre la seva
visita
d'anada
i tornada
als dominis
de Satanàs
que així
ho va confirmar
es deia
Pere
Boté
que ha creat
una llegenda
del nostre país.
Ja ho deia
les calderes
de Pedro Botero
diu
aquest personatge
de nom real
qual era
Pere Portes
era un humil
ciutatà
de la vila
de Tordera
al Maresme
que el dia 23
d'agost
de 1608
tal com costa
en un acte
aixecada
a propòsit
de les seves aventures
va tenir
la desagradable
sorpresa
de rebre
la reclamació
d'un deute
que ja havia pagat.
El cas és
que el notari
que havia de certificar
el pagament
havia mort
feia temps
i no havia manera
de trobar aquest rebut.
Aquest
estava el Pere
aquest
el Pere Portes
va estar desesperat
i es planyia
de la seva sort
tot dient
així el diable
em vulgui
acompanyar
a parlar
el maleït notari.
L'undemà mateix
es topa
amb un cavaller
que es va oferir
a dur-lo
fins a la casa seva
i el Pere Boté
va acceptar
la invitació
i ve aquí
que un cop
va estar acomodat
a la cella
del cavall
va llençar-se
a galò
fins a endinsar-se
amb una cova
coneguda
com la cova
d'en Pau
d'Hostelric
que tenia fama
de ser
una de les entrades
naturals
de l'infern.
Un cap allà
el cavaller
li va confessar
que ell
era el diable
que havia escoltat
el que el demanava
i es va presentar
per ajudar-lo.
A l'infern
això és interessant
el Pere Boté
va tenir l'oportunitat
de contemplar
les espantoses
tortures
en què eren
sumesos
els condenats
i va reconèixer
diverses persones
que vien allà
sugarrimant-se.
Ai, madre!
Diu, aquí s'està bé
ara que l'adamn
ara li els iria
ara estaria bé
amb aquests dies
de fresqueta que fa.
I finalment
va trobar el notari
també
i aquell li va dir
exactament
on tenia el rebut
i on podien anar
comprar-lo.
O sigui, que era l'infern
el notari, no?
Sí, també era un notari.
A tu què et sembla?
Advocats i procuradors
a l'infern
de dos en tres.
Ah, és el mateix.
I bueno,
acabada l'entrevista
del Pere Boté
doncs va voler sortir d'allà
però el diable
s'anegava en rodó
perquè ell li va dir
escolta, jo aquí
entro la gent
però aquí no surt ningú.
I aleshores
aquest pobre
em va dir
Jesús em valgui!
Va exclamar
aleshores
espantat
el Pere Boté.
Clar,
el pronunciar
aquest nom diví
se li aparegué
un home vestit
de pelegrí
que després
d'alliurar-li
l'estrem
d'un bordó
perquè no es perdés
en aquesta profunda
foscor
li deia que el seguís.
I al cap
d'una estona
de caminar
aquest pobre
va sentir
l'aire
refrescat.
L'escuritat
s'atenuava
i el remor
de veus
li van arribar
que no sabia
ben bé d'on.
I una estona
més tard
va trobar
caminant
per un carreró
d'una gran ciutat
la qual
no tenia
ni idea
d'on estava.
Com que el seu guí
havia desaparegut
l'home s'acostava
a un dels molts
vianants
que passaven
per allà
i li va preguntar
on era.
I l'altre
li diu
al carrer
de l'infern.
Li respongué
aquest
amb naturalitat.
L'endemà
que curiosament
coincidia
amb la festivitat
de tots els sants
en Pere Portes
va adonar a Barcelona
i va retornar
a la seva vila
de Tordera
on va explicar
el que li havia passat
però esclar
allà el van prendre
per boig
i li van dir
que havia anat
a les calderes
de Pere Boté.
Per provar
les seves paraules
l'home aquest
va buscar
el llibre d'actes
i va trobar
el que li deien.
Però encara
si tot
i això no cal
que ho llegeixi
la inquisició
com ell havia
parlat
de l'infern
i del cavaller
i tota la mandanga
doncs aquest
me'l va agafar
i Turut
i el pobre Pere Boté
va morir
per dir una cosa
que en realitat
li havia passat
pobra home.
Sí, sí, sí
però que era pecat
de comentar.
No comentar
comentar
que havia tingut
tractes amb el diable.
Mare de Déu
la inquisició.
Doncs bueno
aneu al tanto
que aneu al carrer
de l'infern
anirem amb molta cura
anem amb compte.
Posa música.
Mare de Déu
Bé i ara
música
per gaudir.
Avui escoltarem fragments
de l'obertura
de Ruslan
i Ludmila
del compositor rus
Mikhail Ivanovich Glinka
nascut
en una família
aristòcrata
de Esmolensk.
Els primers anys
de la seva vida
els va passar
al camp
on va concebre
una extraordinària
afició
a la música
folclòrica
del seu país
que més tard
va plasmar
en la seva obra musical.
va estudiar
a Berlín
harmonia
contrapunt
i composició
en Sifrik Den
cosa que va despertar
en ell
el desig
de composar
òpera.
La seva primera òpera
una vida
pel zar
amb un protagonista
heroic
en parol
que expressava
fortament
el sentiment
nacional
i els russos
van veure
en Glinka
el primer compositor
de la seva època
i de la seva manera
de concebre
la música
del país.
La seva òpera
Ruslan
i Ludmila
va apuntar
un avenç
en riquesa
harmònica
amb introducció
de trets orientals
en la música russa
tendència
que van seguir
la resta
dels compositors russos.
Va residir
dos anys
a Espanya
cosa que va inspirar
les seves obres
J. Aragonessa
i Una nit
a Madrid.
Va morir
sobtadament
deixant incomplet
el seu poema
sinfònic
Taras Bulba.
Escoltem fragments
de l'obertura
de Ruslan
i Ludmila
en interpretació
de l'orquestra
filharmonia
sota la direcció
de William Bauten.
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmilen
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
i Ludmila
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No.
I aquíол vä...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ex ascoltem!
Segueix!
Segueix!
Excoltem el text de la perfumeria Pareda
Tot presentant el seu perfum Tentacion
Símbol de la coqueteria femenina
Lució i extracte a dos perfums
tot florit
Parfum de dia
exteriorització del plaer femení
d'exhibir-se, d'agradar
innat a la vanitat de tota dona
adequat pel passeig, anar de visita
o anar al teatre
to arabesc, perfum de nit
íntim, com amb sens
del llunyà orient
embriaga els sentits, al·lucina i transporta
amb la seva aroma exòtica
el paradís dels plaers
no diguis, no diguis
que no és, bé
jo de vegades caminant pel carrer
de vegades passa alguna senyora
tenco-te els ulls i dic
carai, que n'ha de ser de guapa
i resulta que és una àvia
ah, mira, però si un mentrestant
els sentits, sí que
realment et transporten
a l'orient
però això que diu que embriaga
ja tenim per dormir
perquè després diu
això pel que fa al perfum femení
però també de perfumeria parera
escolteu la manera de presentar
la famosíssima Baron Dandy
no és la fantasia d'un perfum
més o menys agradable
l'olfacte, aigua de colònia
Baron Dandy
respon a una finalitat
com a producte escèptic
unes gotes al bany
o bé usat en friccions
comunica vigor al cos
flexibilitat als muscles
i calma els nervis
com a perfum
és la concentració d'allò
que és viril
arrogant
mundà
i que és el que caracteritza
l'home
home
que tot
influyeix
en l'estimació
de les dones
imagina't
o sigui
que això
influeix
en que les senyores
estiguin
bueno
empasmades
amb aquell senyor
que gasta Baron Dandy
bé
què us sembla
és l'atreviment
de la Belle Époque
també
en pla cosmètica
fabricava
una crema
anomenada
de rosa
presentada
com
l'extracte
de roses
que conté
que la fa
inalterable
discreta
i inofensiva
no cal dir
que va tenir
un èxit enorme
entre les senyores
de l'època
i què podem dir
de les luccions
capilars
i per després
de l'afeïtat
Floyd
super famoses
super usades
anunciades
als principals diaris
i també
a les revistes
Destino i Serredor
on el propietari
de Floyd
el senyor
Joan Baptista
Sandrós
actuava de mecenes
de la cultura catalana
una altra empresa
sortida
a principis
dels anys 30
va ser
Dana Societat Anònima
i tingui
una llarga trajectòria
empresarial
ja que va comptar
amb la tasca
molt especialitzada
d'un dels perfums
francesos
més importants
Jean Carles
que any
més tard
treballaria
per la Casa Dior
i fundaria
una de les escoles
de perfumeria
més important
de França
Dana
va elaborar
productes
molt refinats
amb envasos
i etiquetes
de disseny
vanguardista
un dels més
destacats
va ser
el perfum
Tabú
la meva dieta
la feia servir
i la feia
encantadora
que combinava
aromes
de flors
i espècies
del qual
segons les dades
de la mateixa empresa
arribarien a produir
10.000 unitats diàries
imagina't
imagina't
la producció
la dècada
dels anys 50
i 60
va consolidar
la importància
de les firmes
catalanes
de perfumeria
una d'aquestes
és
Nenuco
que degut
a l'àmplia
gamma
de productes
per a nadons
que fabricava
va consolidar-se
com l'empresa
més important
de l'estat
en el camp
de les fragràncies
infantils
i finalment
farem una petita
referència
a una empresa
que va començar
a les primaries
del segle XX
com a representant
i distribuidora
de productes
de cosmètica
i perfumeria
d'importació
però que
quan es va decidir
a fabricar
per compte propi
alguns productes
com els que representava
va iniciar
un camí d'èxit
parlem
de Puig
Societat Anònima
primer van ser
a tota mena
una gama
de bronzejadors
amb el nom
Veu-ni-sol
Mai Laidi
després va llançar
al mercat
la primera
el primer
pintallavis
amb barra
de tot l'estat
i ja a la postguerra
va iniciar
l'elaboració
de colònies
sent la fragrància
Agua de la banda Puig
que esdevingué
el producte
més emblemàtic
de l'empresa
Puig Societat Anònima
va incrementar
el nombre
de fragràncies
amb
tres colònies
que van fer
populars
Agua Brava
Azur
i Estivalia
amb moderns envasos
dissenyats
per joves
creadors
barcelonins
va ser
tant l'impuls
de l'empresa
que va obrir
una filial
a París
adquirint
adquirint
al poc temps
la casa de modes
del creador espanyol
Paco Raban
i el 1970
obrir
la primera sucursal
als Estats Units
on més endavant
va passar
a produir
les fragràncies
de Carolina Herrera
i també
va incorporar
una part
del seu negoci
de moda
aquesta expansió
va prosseguir
amb l'adquisició
de marques
de prestigi
tant nacional
com internacional
Mirúrgia
Gal
Nina Rizzi
Prada
o Valentino
al final del segle XX
i amb el nom
de Puig Beauty
and Fashion Group
va fer el salt definitiu
a la internalització
sent una
de les primeres
marques
mundials
del sector
de la perfumeria
i la moda
disposant
de centres
a l'Estat
a França
i a Mèxic
i últimament
va obrir
una nova seu
corporativa
a la plaça d'Europa
d'aquí
de l'Hospitalet
a la zona
de negocis
sí sí
molt important
o sigui
que imagineu-vos
com van
les perfumeries
del nostre país
sí
a més
va absorbir
a Mirúrgia
com ja hem dit
al principi
i totes
les que realment
en aquell moment
eren competidors
sí
sí sí
o sigui
que les va comprar
totes
i
encara
Mirúrgia
encara
consta una mica
al carrer Mallorca
que té
la
la seu
però
és
Mirúrgia
i pugil
no sé si és 1916
penso que és una
no sé si és 1916
sí 1916
o 1912
o 1912
sí
o 12
sí
és igual
i és una ola bona
aquests perfums
són més perissins
aquí agrada més
més fregant
més fresc
més fresc
hi ha perfums
i hi ha col·lors
no però ara
ara torna la gent
a gastar
colònia molt
perfumada
sí
bueno
és que clar
el perfum
és molt més fort
que la col·lònia
sí
tot i tenir
la mateixa fregància
serà per estilovir
aigua
i no dutxar-se
això mateix
els francesos
ja ho fan
un segon s'etapa l'altre
això mateix
bueno
oh
donc
ok
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
les recomanen com a infusions
d'hivern. Molt bé.
I una cosa, jo ara fa molt de temps
que no en sento parlar. Què ha passat
amb les cataplasmes?
Ara he tingut un palma allà.
Ara fan també ventuses.
Sí, però s'ha d'anar amb molta cura, eh?
A part de que podo...
Jo la feia a lo bèstia,
a la meva mare, que patia
molt de cops d'aire
i aquestes coses, perquè en el temps
de la meva joventut, la gent
no tenia tanta roba i
no estaven tan protegits.
No podia. Llavors li feien
molt mal a vegades l'esquena
i posava una versió
molt, molt, molt primitiva.
O sigui, paper de les
paperines d'estrassa
amb una moneda dintre
de coure, ben sucadet
amb oli, llavors a sobre
l'ensenia
i a sobre del
lloc que li feia mal
girava un got, que llavors
els gots eren, i feia una ventosa.
Allà on t'hi havia molt de mal
escolta'm, es bufava
era broma o no era broma
però amb ella li marxava
perquè treia, suposeu que
li treia l'aire.
Era primitiu, però...
era molt efectiu, eh?
Sí, sí.
Ella que patia molt de mal
d'esquena, doncs mira, era una
solució.
Encara s'ha de servir molt
i persones que tenen el títol
de metge, eh?
Vull dir que...
Sí, no és que sí.
Entra dintre de la medicina
xina, potser.
Sí, amb la medicina xina
hi ha dos naturistes
que tenen el doctor oficial
de medicina.
Sí, sí, sí.
I si necessita donar un antibiòtic
dona, però si no, fa tractaments
d'aquest tipus.
El primer jefe del meu fill
que era director del centre
que ell treballava
que va treballar molts anys
doncs aquest senyor
realment era
un metge naturista
que ara són naturòpates.
Sí, bueno, d'aquesta...
Escolta'm, quan ho va deixar
té un despatx
al seu poble
que, bueno, està al poble
que és una ciutat
i escolta'm
se hace de oro, eh?
Ja, ja, ja.
O sigui que això
la gent encara...
Perquè la gent sempre busquem
la novetat
que ens pugui afavorir
per un mal...
Clar, sense entrar dintre
de la medicina
convencional.
Sí.
Ja s'ha acabat?
Pels pobles,
pels esguins i així
molts equips de futbol
d'aquests de...
Sí, sí, aficionats.
d'aficionats i tal
recorreixen.
O sigui que al poble
hi ha persones
que s'ho guanyen molt bé
la vida.
Això sí,
no poden cobrar la tarifa
de dir la voluntat.
No, clar.
Però n'hi ha alguns
que són famosos
per col·locar els ossos
o els seus ossos.
Sí, allò...
us en recordeu
d'allò
de curada
de quebrado?
Sí.
Us en recordeu?
Sí.
O sigui que mira,
escolta'm,
com tenim una edat,
expliquem
també sistemes
de la nostra
jovenesa.
Escolta'm...
Abans hem llegit
una cosa que diu
i cadascú
posa al seu puesto.
Doncs bé,
hi ha coses d'aquestes
que a vegades
tornen al seu puesto
que van bé.
Sí, sí, sí.
I s'ha demostrat.
O sigui,
aleshores,
doncs mira...
Mira,
si ens llibreu
una miqueta
de segons quina mena
de medicació,
doncs mira,
escolta'm...
El que passa
que en aquella època,
te parlem d'uns quants anys
enrere,
això en deien
curanderos.
Sí.
Tot i que alguns,
tot i que el nom
era prioritiu una mica,
no deixava
que tenien
molts coneixements
del cos
i que podien curar-te
de coses
que almenys
que no curaven.
Ah,
i les remeieres
que les cremaven
per bruixes.
Ah, sí.
Per què?
Perquè elles coneixien
les propietats
de les muntanyes
i de les plantes.
De les plantes.
Escolta'm.
Que sí, que sí,
és veritat.
Bueno,
doncs després
d'aquesta disquisició,
saps què?
Que ens parli
el Joan Maria
d'aquest reportatge
que té...
Sí, això,
que té preparat.
Sí.
El tens preparat?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Endavant.
Bueno,
el títol és
Benvingut a l'any 2017.
Ah,
que serà molt mogut
a tot arreu,
a tot Europa.
Oh, i, i, i.
Hi ha eleccions
a molts països.
I, bueno,
el divendres...
I a totes les entitats.
El divendres
amb el senyor Trump
no sé què passarà.
Ai, col·liós.
Què ens podem preparar?
Bueno,
com que la cosa
sempre ha anat
aquesta de 2016
molt malament,
jo penso tot el contrari,
que s'arreglaran
moltes coses.
Ah, potser,
no hi ha de...
Deixar de ser
any de traspàs.
Si no aquí m'ho acut o no,
no ho sé,
però em penso
que serà més goll.
El 17 ho ha estat.
Bé, el cas...
Per això ha anat també.
Clar, clar.
Bé, el cas
és que,
quasi sense adonar-nos,
ja estem a la segona setmana
del mes de gener
del nou any.
I ara,
què hem de fer?
En primer lloc,
proposo
la compra
d'una agenda
per poder planificar
cada mes
els ingressos
i les despeses
previstes del mes.
I una vegada
a la setmana
passar comptes.
I llavors què?
Prendre aigua del Carme
per prendre el susto
que t'emportes?
No, no, no.
És que des que tenim
l'euro
sembla que un euro
no val res.
Ai, per Dios.
Si no portem bé els comptes,
després no arribem
a final de mes.
O i tant que no.
Bé, llavors,
cada setmana
comprovar el saldo
dinerari
de l'agenda
sigui igual
el del monedero.
Que no se'ns escapin.
Una bona administració
del diners
evita ensurs
i ajuda moltíssim
a millorar
la qualitat
de vida
de les persones.
perquè no hi ha
més cosa
que patir
que arribar
al dia a dia
i no tenir
prou cèdits
per poder pagar.
Esclar que avui dia
tenim les targetes
i mira,
tirant-me les targetes.
Però com no són blancs,
clar.
Anem arrossegant
un mes a l'altre.
No són blancs.
Sí, però aleshores
això s'ha de pagar.
S'ha d'estar molt a la guai
i fer-ho ben fet.
I amb les targetes,
això tothom ja ho sap,
que sí que des del descobert,
per exemple,
des del descobert,
per exemple,
de 300 euros
que has gastat
més amb la targeta,
que el límit de crèdit
que tu tens,
que tens,
que molta gent
ni ho sap
en quin límit que tens,
llavors et cobren
els interessos,
no d'aquells 300 euros
que t'has pesat,
sinó d'aquell límit
que tenen posat.
Això mateix.
Per tant...
I a més,
cobren dia per dia.
Sí, no, no.
Interès dia per dia.
Resulta més d'un 20%.
Sí.
És un escàndol.
23,10.
Valdria la pena
que us assabentessi
quan tingueu
una targeta de crèdit
sapiguem
quin és el límit vostre.
Sí, i tant.
Pregunteu,
perquè hi ha molta gent
que no ho saben
i evitareu
molt d'ensurtos.
No tinc crèdit,
tinc dèbit.
Bueno,
el dèbit és una altra cosa.
Dius,
tinc una targeta
i tothom diu de crèdit.
No, no,
hi ha dues classes.
La de dèbit
i de dèbit.
Aquell moment,
com tu fas el gasto,
ja te'l descompten
del dèbit.
Sí, al moment, al moment.
Aquesta,
t'estalvies
de pagar interessos.
Però esclar,
has de tenir molts calés.
Ah, això maca.
El de P
no té problema.
La majoria
haurien d'anar
molts de crèdit,
no els de dèbit.
Ja hem descobert
que la bolsa
té molts calés.
Clar.
Que té la de dèbit.
Clar.
Bueno, veus,
ja sabem dues coses
d'una altra cosa.
de les projectes.
Bueno,
aleshores també
convindria
planificar
per trimestres
i per cara
a hora del dia
les vostres
futures activitats
que teniu,
siguin professionals,
domèstiques,
d'esportives,
culturals,
recreatives,
de viatges,
etcètera.
O sigui,
apuntar el que voleu
fer aquell trimestre.
I un viatge...
I aviam si tenim caig.
Ara és el moment
d'ajustar
el vostre pressupost
a les activitats
que més us agradin
i convinguin.
el que diu el tòpic
any nou,
vida nova.
Recordo
que l'Associació
de Persones Grans
de Sant Just
d'Esvern
organitza cada mes
conferències,
visites culturals,
excursions
i d'altres.
Per fer-se'n soci
cal anar al mil·lenari
del carrer
Àngel Guimarà,
número 1,
qualsevol dimarts
al matí,
de dos quarts
d'onze
a dos quarts
d'una.
La quota
és només
de 10 euros
l'any.
Fa 6 anys
que es paguen
10 euros.
No ho hem apujat.
Ni mica.
Com que tampoc
el sou s'han apujat
i menys el tot.
almenys amb aquí
també l'hem congelat.
Això mateix.
La dita associació
busca gent
també per la seva
coral harmonia.
També.
Que els agradi cantar
també pel mateix
de moment
de la mateixa parella.
Que precisament
estan preparant
un concert comunitari
el dia 31 de gener
amb corals
que es diu
té un nom
Canta Gran
o alguna cosa així.
Sí, no ho sé.
És per tota l'èrea
metropolitana
de Barcelona
i del Baix L'Obrecat.
Sí, sí, sí.
Serà un acte bonic.
Doncs aquesta
la coral harmonia
durant tot l'any
el dijous a la tarda
fa els seus assajos
també al mil·lenari.
Al mil·lenari.
És una manera
també
diguéssim
de sortir de casa
i tenir que
passar-s'ho bé.
No, si ens agrada cantar
tu diràs.
Passar-s'ho bé.
Bé, i ara
ja que
ara vaig més a poc a poc
quan vaig per passeig
pel poble
és un poble
molt agradable
per caminar
ara que
haig d'anar
molt més
a poc a poc
resulta que
encara gaudeixo
més
de les cases
i altres coses
que m'havien passat
per allò.
Passar per allò.
Aquesta setmana
vaig passar
pel carrer de la Font
que com sabeu
l'han
remodelat.
l'han remodelat
i l'han remodelat.
La sortida és fabulosa
que dóna el parador
és maca
aquella
l'han deixat.
Han tret els cotxes
al començament
o sigui que
des del carrer
des de la Rambla
no es pot entrar
ara pel carrer
de la Font
l'han posat
pelletonal
llavors una mica
més avall
no.
La primera
travessia
ja han posat
paredes
ja han posat
també
uns seients
individuals
també molt macos
i que realment
s'hi està
molt còmode
tant el raspaller
com també
també per
posar
els braços
que la cosa
facilita
per aixecar-te
les persones grans
aleshores
ha quedat perfecte
fins
quasi al fons
que el carrer
t'ho dona
fins avall
de tot
però
hi ha el traç
aquest nou
fins al carrer
Ereté
que encara
s'han descuidat
d'una cosa
i és treure
de les aceres
els pals
dels fils
no sé si són
de telèfonos
o són
d'electricitat
que
bueno
que fa
el millor
per exemple
vas amb un cotxet
és que era molt difícil
caminar pel carrer
amb un cotxet
si plou
portes el parall
i tampoc passes
tampoc passa
sí
eren estretes
ara només falten els pals
jo m'imagino
que segurament
l'Ajuntament
s'ha trobat
que com que
si és
de la
de la companyia
la que sigui
trigan
eh
trigan moltíssim
aleshores
només reclamar
que exigeixin
la companyia
la que sigui
que s'han de treure els pals
perquè
estan al mig
de la seda
és l'única cosa
que falta
sí
bueno
mica en mica
a la sortida
d'aquest carrer
a la compra
diguéssim
està molt mal
però felicitats
a l'Ajuntament
perquè han fet
una bona feina
i tant
perquè era un carrer
estret
amb moltes dificultats
sí no
perquè hi havia
els mateixos pals
hi havia
arbres molt vells
que aixecaven
també
aixecaven
el terra
i a més a més
no podien passar
ni els cotxets
ni el barall
sí
sí
sí
bé doncs
una miqueta
de música
i ara
beneficis físics
i mentals
del yoga
és un reportatge
de José Vicente Morant
el yoga
és una disciplina
que es practica
des de fa més
de 5.000 anys
a les darreres dècades
pel fet que
nombroses celebritats
han fet pública
la seva adhesió
a aquesta disciplina
que combina
benestar físic
i psicològic
milions de persones
de tot el món
han ingressat
a la comunitat
dels ioguís
no
no és que visquem
el parc
de Yellowstone
com el conegut
José
com el conegut
Úrcit
dels dibuixos animats
és que així
s'anomenen
els que s'han convertit
el yoga
en la seva activitat
principal
però
darrere del màrqueting
existeix una activitat
real
i beneficiosa
per a l'organisme humà
i que disposa
de tantes modalitats
com mestres
que l'han difós
és inquestionable
que apostar pel ioga
aporta beneficis
per a la persona
alguns
es reconeixen
immediatament
i d'altres
són més propis
de l'àmbit
de les sensacions
encara que no per això
menys desitjables
un dels més
inter...
perdó
un dels més interessants
és
de les diverses
postures
corporals
que
introduyeix
aquesta ciència
procedent de la Índia
ajuda a enfortir
els ossos
en incrementa
la densitat òssea
també
enforteix
i permet
augmentar
la flexibilitat
dels músculs
lligaments
i tendons
cosa que
es redunda
en una millora
generalitzada
en una millora
generalitzada
del nostre sistema
locomotor
també
està indicat
per combatre
els efectes
de l'artrosi
ja que els que
pateixen
aquesta malaltia
i practiquen
ioga
experimenten
una millora
significativa
a la tensió
infló
infló
de les articulacions
per no parlar
dels seus efectes
positius
sobre el motor
corporal
el cor
la combinació
de postures
i moviments
que el componen
així com
la filosofia de vida
que comporta
i la seva
aposta
per la moderació
en l'alimentació
contribueixen
a reduir
la pressió arterial
i alenteixen
la freqüència
cardíaca
en l'àmbit
mental
el ioga
també
aporta
beneficis
gràcies
a la meditació
que propuna
i propícia
ajuda a aumentar
la concentració
i a tothom
que ho practica
convençut
li allunya
l'estrès
aquesta gran
lacra
de la nostra
societat
i del nostre
temps
algun estudi
fins i tot
sosté que el ioga
serveix
d'estímul
per desenvolupar
la nostra capacitat
d'aprenentatge
i que és molt
beneficiosa
pel cervell
i el sistema
nerviós
central
sense oblidar
que
es dorm
millor
i quan no
s'està
consultant
amb el coixí
s'aconsegueix
una activitat
sexual
molt superior
en prestacions
carai
ja ho saps
ara ja m'ha
convençut
mira
el relançament
la diversió
de tensions
i aquella
comunió
amb el nostre cos
és el que té
en conclusió
que
donen ganes
d'apostar
pel ioga
hem arribat
fins aquí
quant temps
ens queda
Carles
un minutet
llavors
ja ha arribat
el moment
de dir
salutació
salutació
com a tothom
i
sí
recomanar-vos
el ioga
sempre i quan
es faci
adequadament
i ben controlat
perquè conec
més d'un
que els menis
s'han anat
a fer piures
sí
el ioga
el que té
perdó
és perquè
t'ensenya
d'entrada
el primer que tot
jo no he fet
ho vaig intentar
vaig dir
bueno va l'altre dia
doncs
és perquè t'ensenya
respirar bé
que no sabem respirar
no
si sapiguessin
respirar bé
totes les cèl·lules
quedarien oxigenades
però com no
les pobres
se queden
un poc
aixutxades
per inèrcia
hem arribat
a l'entrada
d'aquest programa
digues
estic comçut
que respirem malament
és veritat
això
amb natació
te'n dones compte
perquè
si no saps respirar bé
no anides bé
però és que
a part
ara se'ns complica
la cosa
perquè l'aire
que respirem
està contaminat
no ho posem
tan negre
no ho posem tan negre
deixem-ho porra
bé
senyores
senyors
hem arribat a la fi
d'aquest programa
de 60 i més
gràcies
l'Inna
gràcies Montse
gràcies
Joan Maria
Carles
també moltes gràcies
i bé
fins la propera audició
del dimecres vinent
recordeu que el dissabte
si voleu
ens podeu tornar a escoltar
a tothom
molt bones
o nit
o bon dia
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
hi ha vegades que em passejo
per la dia
alguna hora
ràdio d'esperc
ara escoltes
ràdio d'esperc
ara escoltes
ràdio d'esperc
sintonitzes
ràdio d'esperc
d'esperc
ràdio d'esperc
a