o del gra que dèiem l'altre dia. Un grano no fa granero, però ajuda al compañero. Si tu que sempre has sigut l'utòpic d'aquest programa, dius que les utopies són perquè es compleixin.
A la llarga. Bueno mira, sobre les utopies et diré que quan serà el dia que parlem, el dia de la pau, parlarem no solament de Mandela, si podem nombrar també el Gandhi, de l'Índia, o el Martí Luther King, dels Estats Units, i per què no el Pere Casaldàliga? Aquest encara es viu, afortunadament. Que aquest el que fa és plantar cara als facendeiros, o sigui els latifundistes, i defensar els comparols i els indis. Tots aquests són atlòpics.
Tots aquests eren utòpics. Però han aconseguit a l'un alliberar l'Índia, a l'altre alliberar el seu poble negre, el Martin Luther King, pobra, també el van matar violentament, però també va aconseguir que la gent no, les persones no anessin a darrere dels autobusos. Però pensa una cosa, que mai van emplear armes. Per tant no van ser clients de les fàbriques armes, sinó que se'n van sortir amb la seva teoria.
de la passivitat, el pacifisme i no violència. Sobretot no violència. I se'n van sortir, oi, els de Ciutadans i Tòpics? I tant, i tant que sí. Bé, ja estem gairebé arribant a la fi d'aquest programa d'avui. O sigui, entre tots, fem una mica d'informació. Ja que estem en aquesta setmana tan especial nostra de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat,
Acabem bé aquesta setmana, que ens omple de joia perquè tot el que es celebra bé ens omple el cor i va bé per la pau i esperem que tots aquests actes tinguin molta assistència.
Avui a l'esnoi quart us invitarem els oïdors al que esteu, tingueu ganes de participar amb la història de Nelson Mandela, podem parlar sobre aquest tema. Molt bé. Esteu invitats a l'esnoi quart a la parròquia. Estupendo. Bé, doncs fins la propera setmana, el proper dimecres, i recordeu que el proper dissabte hi ha festes i no el retransmitim o què? O sí? Sí? Doncs fins el proper dissabte a dos quarts d'onze del matí.
Ara escolta's, ràdio despert. Sintonitza's, ràdio despert. La ràdio de Sant Just. 48.1. Ràdio despert. 48.1. Ràdio despert. 48.1.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a 1. Smooth.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem.
L'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia
60? I més?
Ja tornem a ser aquí un dimecres més. Molt bona tarda, a tothom dient tarda perquè encara hi ha una miqueta de sol. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do el sol encara que es reflexa aquí a les finestres. I tant. I a més, com que hem fet una setmana de vacances, hem carregat les piles. I ara és tot un goig tornar a veure.
El Carles Hernández Rius tan sonrient i amb tan bona disposició, i a tu, Joana, que vens d'aquí amb una pila de coses que necessitarem tres hores avui en lloc d'una. No, no en tenim més que una, em sembla. Doncs com que no en tenim més que una, endavant. Endavant. Bé, doncs, què fem primer?
Aviam. L'efemèrit és. Sí. Perquè això avui sí que no ens podem equivocar en el dia. No és com aquell dia que tenim posada una edat i ens surt una altra. Avui tothom sap que és 23 d'abril, el 133è dia de l'any del Calendari Gregorià, i que ens en queden quants n'has comptat, Joana?
Sembla que 252 dies, no? 252 dies per finalitzar l'any. Déu-n'hi-do. Espero que els podem viure intensament i amb salut. Això us desitgem a tots. Salut per a tots. Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Passen...
Ara no. Esperaves que em fessin cinc. Em daves a dir quatre minuts. Però no he vist que faltaven uns segons. Esperem. Doncs cinc minuts. Sí, sí. De les vuit del vespre i de nou estem amb vosaltres, ja ho hem dit. I com hem viscut la Semana Santa i la diada de Sant Jordi.
Ens ho podeu explicar trucant al 93-372-3661, aquí, a 60 i més, fins a les 9 del vespre. No tingueu vergonya, si el micro serà per vosaltres. Ja sé que us agrada més escriure a Facebook, però escolta, que la ràdio és la ràdio i la veu, escoltar la veu...
que està sempre molt bé. Bé, doncs ara recordem els esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui als països catalans. Bé, el 1853, fundació de l'Orfeó barcelonès, primer orfeó de l'estat espanyol. I el 1925, Francesc Macià emet l'emprèstit Pau Claris per finançar la invasió des de Prats de Molló. Bé, anem al 1976, a Barcelona.
Si publica el meu número del diari avui, que va ser tot un aconsejament perquè va ser el primer diari publicat íntegrament en català,
El Bruci no hi havia estat o va estar després? No, íntegrament no. El Bruci jo hi vaig treballar tres anys i era bilingüe. Però no és que fes una edició en català i una en castellà. No, això no. És que qui volia escrivia en català i qui volia ho feia en castellà. Sí, perquè jo crec que els últims números, que va ser una temporada cordeta que va durar, també es llegia en català.
Sí, sí, l'etapa de Salvem el Brusi, quan hi vam treballar voluntàriament molts professionals del món del disseny, de les arts gràfiques, del periodisme, que vam intentar salvar el diari, vulguis que no, però va quedar demostrat una vegada més com va passar amb Salvem Telestel, Salvem el Patufet i tots els plans de salvament que sense diners al darrere no hi ha res a salvar. No, no, no hi ha res.
Es va fer amb molt bona voluntat i a més va servir perquè es desfoguessin molta gent que aleshores començava i que feia uns articles preciosos entre ells Carmela Marchante i tants altres periodistes que després han tirat per uns altres camins. I bé, doncs esdeveniments a la resta del món. Aviam, al 1521 els comuners són derrotats a Villalar de los Comuneros per les tropes de Carles I durant la guerra de les comunitats de Castella.
I tal dia com avui de l'any 1909, l'Araket Ordusu arriba a Istanbul per reprimir l'aixecament del primer cos de l'exèrcit turc aconseguint-ho l'endemà. El 1920, encara a Turquia, es reuneix per primer cop la Gran Assemblea Nacional de Turquia.
El 1944, el camp de concentració de tant nefasta memòria, Mauthausen, Áustria, Josep Ester Borràs, alias Minga, Manyà, i dirigent anarquista de la CNT del Berguedà, és internat en el camp de concentració de Mauthausen, com tants altres,
Hi ha hagut molts acretes que van ser durament castigats.
que van aconseguir que la fraternitat es trenqués per tot arreu.
i són com la nit i el dia. Jo vaig estar dins de la CNT durant molts anys bastants, bastants, perquè estava el comitè d'empresa de planeta i estava amb la gent de comissions, la gent del GT, la gent de CNT i la gent que anava per lliure.
quan vaig arribar, perquè jo coneixia aquí gent d'una bondat, d'una ingenuïtat... Sí, sí, és extraordinari. A més, estaven els anarcocristians, els anarcosocialistes, hi havia una varietat a dins, perquè és la llibertat de pensament, no? Hi havia absolutament totes les tendències, però, ostres, quan vaig arribar a Madrid hi vaig veure determinades persones. Sí, estaven allà només per nedrar. No, no. I per imponer sus idees.
Una cosa molt pitjor, ex falangistes conversos a la CNT, dubteu dels conversos, perquè això és impossible, que per mi el que van fer és desmuntar-la des de dins. I això em sembla que està provat i demostrat que tota aquella fugarada, el estallido libertario, en deien a Madrid, i aquí va haver una fugarada semblant, després per dins la van desmuntar.
B. Arribem al año 2001. A Madrid. Joan Carles de Bourbó de Clara. Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima
El idioma de Cervantes. Que cisno que queda esto. Esto queda fisnísimo. Queda fisnísimo. Porque todos nosotros, para nosotros, la lengua castellana amorosamente aprendida no fue siempre así, porque algún mastegot que ya, cuando érem petits y no hablábamos de esta lengua tan estimada. No, no. A la meva primera feina,
prohibidísimo porque se cogía acento catalán. Claro, normas de prosodia para corregir el acento catalán. No sé si al Carles li feien estudiar, pero a nosotros sí. Digues, digues, Carles. No ni ganes. Si m'ho haguessin fet estudiar, tampoc hauria tingut les ganes de fer-ho. Ni la voluntat. Tranquil. I si t'haguessin donat un palo... Estaries con un palo. Estaries con un palo.
Passem als naixemens que van tenir lloc als països catalans tal dia com avui. El 1594, a Viladrau, Osona, Joan Sala i Ferrer s'arrellonga al bandoler català de moltíssima fama.
i tant, hi ha quantitat de llibres i llegendes per tots els gustos. I el 1986, a Covelles, al Garraf, neixia una altra persona de fama universal, el pallasso Charlie Rivel, a qui, per cert, el nostre admirat actor Sant Justenc, Ferran Ranyé, va interpretar de manera magistral el Nacional de Catalunya. Bé, arribem al 1988, a Sant Cugat del Vallès, el Vallès occidental.
va néixer Marta Palau, esquiadora. I a la resta del món també va néixer molta gent important el dia com avui. El 1564, Astràfor Aponabon, regna unit, William Shakespeare, escriptor i dramaturg, anglès, segons el calendari julià, va ser en aquesta data.
També s'ha debatut molt, que no era exacta la data del naixement, però... Però ja estem amb allò. Fos el 23 o el 24, el que passa que venia molt bé, sobretot per fer els grans parlaments literaris de certs moments i la gent que té retòrica, poder dir el día del nacimiento de Cervantes, de Géspir i de Garcilaso. Tots dintre de la mateixa dada. Estava apuntat a les estrelles i tots els grans escriptors van néixer avui, doncs benvingut.
I el 1828 el regne de Saxònia, aquest no sé si va escriure gaire, però Albert I de Saxònia va ser rei des de l'any 1873 i fins al 1902 any de la seva mort. El 1858, aquí ell, Alemanya, Max Planck, físic, autor de la Teoria Quàntica.
aquí és qui es vulgui capficar una mica, val la pena llegir aquest senyor. Si no ho enteneu, almenys alguna coseta enganxes, no? Jo almenys quan m'acatava història de la ciència m'enganxaven molt els articles d'aquest senyor. I em sembla que per aquí tenim un col·lega i admirat col·laborador, en Lluís Segura,
qui també es va capficar amb això de la física quàntica i alguna coseta també hi va entendre. Per això, si algun dia ens ho vol acabar d'explicar, val la pena. I el 1899, aclip per a Suècia, Bertil Holling, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1977. I ja el 1928, a Santa Mònica, a Califòrnia, als Estats Units, va néixer
Shirley Temple, actriu i diplomàtica estatunidenca, que fa uns dies que vam celebrar la seva mort o va morir. Sí, almenys em van parlar tots els diaris, va ser notícia de primera pàgina, i a més és curiós que alguns diaris van incidir en aquesta professió de diplomàtica, que potser és la menys coneguda del gran públic. Sí, és que va ser ambaixadora, em sembla, a la ONU dels Estats Units.
I també el 1954 va néixer als Estats Units Michael Moore, director de cinema i escritor, que déu-n'hi-do l'enrenou que ha provocat amb les seves pel·lícules. Criticant l'establishment, criticant el poder. Ara posem una mica de música, que ja hem xerrat prou.
Una gran pel·lícula. Molt, molt. Preciosa pel·lícula. El Gran País. Certament. És una de les pel·lícules que m'ha agradat més, encara que la vegi tres o quatre o cinc vegades, a mi no em cansa. Clar que sí. Avui parlarem de cinema també. Això mateix. Perquè com que aquests dies que he estat de vacances
Has anat molt al cine? Molt, molt. Però tu què has anat? A veure paisatges o a veure cine? De tot. A veure paisatges, a veure museus, a veure pintura. I la Carmen també ha anat al cine? També, també. Perquè és que feia molt temps, jo crec que mai a la vida havia coincidit, estar en un hotel que tinguéssim un cinema a sota. A sota. Perfecte.
Ara, aquí per anar al cine de nit, i més la gent que no tenim cotxes, has de fer unes peregrinacions tremendes per anar fins a Barcelona. Sí, has d'agafar l'autobús aquell que diuen... Com li diuen? El bus nocturn? Sí, sí, però és que li diuen un nom especial, com si fos un... El nitbus, molt bé Carla. Sí, nitbus, però li diuen el bandolero o una cosa d'aquestes.
Això a cadascú li pot posar els adjectius que vulguin, però el seu nom oficial, com el Carles ens ha recordat. Quan hem anat al teatre del Liceu, coincidia al cap d'uns deu minutets venir el Night Bus.
Bé, doncs ara passem també a la gent que ens ha deixat, famosos que ens han deixat, perquè cada dia se'n van uns quants. Hi ha inclús persones que són aficionades a llegir cada dia les esqueles per dir que encara hi soc. Mira, aquest ja és vellet. Encara no arribo. Bé, aquí primer farem les necrològiques dels països catalans.
Bé, doncs recordem que l'any 1981, allò friu al Baix Empordà, moria l'escriptor Josep Pla, conegut pel quadern gris i per moltíssimes altes obres. I tant, cartes de lloguany, o menots de la seva sèrie d'intervius a personatges importants, és enorme.
I precisament en Homenots se n'ha tret un llibre exclusiu amb els Homenots que li va dedicar Salvador Dalí, que porta per títol Dalí i Pla, i que pràcticament tots els àngels veen pel dia de llibre. O sigui que Josep Pla segueix sent un autor del tot recomanable, un gran clàssic de la nostra llengua. I tant, i tant.
I ara parlem de necrològiques a la resta del món. A l'any 303, en Ingo Mèdia, cap a Dòcia, això no està comprovat, hi ha qui diuen que és cert, hi ha qui diuen que no, que és només una data tradicional, però segons l'església ortodoxa grega diu que Sant Jordi va ser martiritzat el dia com avui de l'any 303. Molt bé.
Ara arribem al 1616 a Córdoba, Espanya. Inca Garcilaso de la Vega, escriptor i historiador perua va morir.
I també el mateix dia... Estròfor Apon Abon, el regne d'Anglaterra, William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglès, segons el calendari, Julià Vigent en aquella època. I molt més cap aquí, l'any 1956, a Roma, Itàlia, Giuseppe Capograssi, jurista i filòsof del Dret, també deixava aquest món. Bé, el 1985, a Woodland Hills, als Àngels,
Ken Smith, un actor estatunidenc. Que ha fet força pel·lícules. I el 2007 a Rússia, un personatge ben conegut de tots vostès. Boris Yeltsin va ser president d'aquell país. Molt bé. I ara recordem festes i conmemoracions.
Bon dia, dia festivum d'avui de Sant Jordi, patró de la cavalleria i de diversos països i poblacions. A Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Rússia, Anglaterra, Lituània, Jòrgia, dels Estats Units, Jòrgia, Jòrgia, Alcoi, Banyeres de Mariola, L'Alcullà, Gènova, Régio de Calabria i Moscou.
I em penso que encara ens en descuidem algun, però és que Sant Jordi és mundialment famós. No cal dir-ho, que el nostre país, el Dia de Sant Jordi, els presents de llibres i roses, és un costum que s'ha encomanat ja a moltes altres regions, nacions, països i comunitats. És que fa molta il·lusió, com veus, aquell munt de gent passejant a la Rambla, al Passeig de Gràcia, al final del Passeig de Sant Joan, que ara han afegit aquell tros també, una cosa fabulosa.
i fa poc he rebut un e-mail que em deia, recuerda també que és el dia de Castilla-León, dic senyors castellanos i leoneses, que ho diu també de Sant Jorge, dia d'Aragó també. I segons l'Unesco és la diada del llibre ja arreu.
Ah, bé. Però en fa la fita que vam ser nosaltres que vam començar regalant llibres i roses. Sí, sí, vam ser els primers. Sembla que ja fa més de 20 anys, eh? Jo diria que sí. Si algú d'alguna altra comunitat recorda que fos abans, truqueu, truqueu i ens odieu. Això mateix. Perquè jo sé que a la casa d'Estemadura hi ha gent que ens escolta, que ens podeu trucar al 93 372 3661
i ho sé per als meus companys de Maltravieso del TV o editado en Cáceres, que també és molt important Sant Jorge en Cáceres. Molt bé. Unomàstica. Sants Jordi, Fèlix, Fortunat i Aquileu de Valença. Màrtirs legendaris.
Gerard de Tul, bisbe, Adalbert de Praga, bisbe, Beats, Gil de Cis, franciscà, i Gil de Saumur, bisbe, franciscà, Beata, Helena d'Udina, agustina, Beata, Teresa Maria de la Creu, carmelitana, i tots els sants i bons amics
que tingueu haver de celebrar. Com t'has esplejat avui eh? Doncs felicitats, felicitats a tots els que us dieu Gil o que us dieu Teresa Maria, però sobretot felicitats als Jordis, Jordines, Jorges i Georgines. Molt bé, moltes felicitats. Posem música sisplau.
No, no, no, no.
Bé, ara anem, així, alegrement, amb aquesta marxa passadorble, a l'espai cultura.
Tots endavant. Atenció a la setmana cultural que ens espera Sant Just. A la web de la Vall d'Evers, lavalldeverc.cat, teniu tota la informació per celebrar com cal Sant Jordi fins al proper dia 27 a Can Ginesdà. I si no voleu clicar a la web, doncs aquí us ho direm perquè tenim la revista i us direm tots els actes fins al dia 27.
Doncs endavant, presentacions de llibres escrits per Sant Justencs, celebracions d'efemèries, espectacles, tallers infantils, batejos de diables i literatura, molta literatura. Un any més el poble respira cultura i especialment, com tu dius, literatura des d'ahir, 22, fins al proper 27.
Agafeu l'agenda i reserveu-vos aquests dies perquè hi ha un munt d'activitats per a tots els gustos i edats. La Diada es mereix totes les nostres atencions. Els llibres seran, com és habitual en aquesta festa, els protagonistes de la setmana. A més de la presentació del llibre,
Pagesos de ciutat d'Ester Casanovas, que es va fer ahir. Es va fer ahir, exactament. Va inaugurar la programació el passat dimarts, o sigui ahir dia 22, i la de Ser o no ser catalans, de l'actor Toni Alvar dissabte dia 26, cal ressaltar sobretot la presència d'autors enjustents que ens presenten les seves últimes obres.
La dietista Pilar Santpau s'atreveix amb la narrativa per primera vegada amb gent que plora en silenci, editat per Proa, i ens explicarà l'experiència d'encetar aquesta nova etapa el dijous 24.
Acabada de sortir del forn, l'obra recull càlidament les històries de gent que no destorba la felicitat dels altres, que accepta la duresa de la pròpia vida sabent que la pèrdua forma part de l'alegria, amb paraules del poeta Sant Justenc Joan Margarit, autor del pròleg.
De publicació recent és també la biografia del general Primm que ha elaborat Arnau Cònsol, coincidint amb el bicentenari del seu naixement. General Gallart, diplomàtic, hàbil, polític honest, patriota català, espanyol convençut, liberal progressista, antirrepublicà, home d'una retòrica proverbial, visionari, fora de lloc, va posar els cinc sentits en tot el que es va implicar.
Així és Joan Prim i Prats a ulls del periodista i escriptor Sant Justenc i ens el presenta el proper diumenge dia 27. De biografies també va la xerrada que recorda la trajectòria d'una cinquantena de dones que han deixat emprenta a Sant Just. El proper divendres dia 25.
Aviam, tema que s'ha pogut veure en format exposició fins al dia 7 d'abril, però em sembla que encara hi és, gràcies al laboriós treball de documentació i recull de testimonis de l'Arxiu Històric Municipal.
Aprofitant el marc de la celebració catalana, el poble recorda les efemèrides de dues entitats i bèrtebres de la identitat s'enjustenca. Ràdio d'Esvern celebra... Aquesta, aquesta. Aquí celebra, celebra, celebrem els 30 anys de la nostra primera emissió i el Servei Local Català, que va celebrar els 25 anys l'any passat, munten una exposició per recórrer la seva història.
Bé, l'associació de gent gran ha programat en col·laboració amb el Centre d'Estudis en Justencs i l'Ajuntament una interessant gerrada amb motiu de l'exposició Vivències de 50 Dones, que ja hem parlat abans, abans i després de la guerra. Sobre aquestes 50 dones versarà la propera missalània del Centre d'Estudis. Serà demà passat, divendres, dia 25 d'abril, a dos quarts de 6 de la tarda al mil·lenari.
I tampoc hi faltaran activitats per als més petits de la casa. Compte-comptes de Sant Jordi, a càrrec de Roger Cònsol, a Mas Llull. Tallers infantils diumenge 27. El bateig de la nova generació de Diables, el dia 26. Sobre aquest treball ja he sentit com estan preparant aquí la ràdio.
El bateig de la generació de diables. L'espectacle bufa planetes de Pep Bou i les seves hipnotisants bombolles de sabó. Això divendres 25. Com tampoc les activitats més tradicionals com la cantada de caramelles, el correfoc infantil i per a adults o l'habitual ballada de sardanes a canginestar.
La masia serà un any més al centre neuràlgic del Sant Jordi i Sant Justeng el diumenge 27, dia en què les parades d'entitats llibres i roses aportaran el caire festiu que tota diada catalana proclama. Bé, podeu consultar totes les activitats a la secció Agenda de la nostra web. Tornem a repetir-ho. www.lavalldeverc.cat
recordeu de posar verd quan escriviu la web perquè la ser trencada sembla ser que l'ordinador l'enganxa. Que no l'accepta. No, no. Bé, posem una mica de música.
Gràcies per atendre'ns.
I continuem amb la cultura. I si us ve de gust anar a la veïna a Barcelona, us recomanem una exposició preciosa al Palau Robert. Segur que molts de vostès ja l'haureu visitada, però és que s'acaba el proper dia 27 i val la pena tornar-la a veure. A més a més, és absolutament gratuïta.
i és molt interessant. Totalment gratuïta i entrem dins aquest món màgic meravellós de Roser Capdevila i sobretot també de la gent que ha contribuït a fer gran la seva obra com Cromassoma, com els textos de Mercè Company, els textos d'Enric Larreula, o sigui que han ajudat a posar en solfa aquesta gran obra sense desmereixer res del que ella ha fet però vull dir que hi ha un creador, hi ha també un equip que l'ajuda a donar-li vida. Molt bé, ens referim a la mostra llapis i acció.
on Roser Capdevila desvetlla els secrets del seu art. Hi trobareu gran quantitat de dibuixos on la creadora de les tres bessones rememora tota una vida dedicada a la il·lustració. És evident que les tres bessones la coneix tothom però estic segur que si no heu vist l'exposició us sorprendrà molt els treballs que ha fet de caire ben diferent. I tant. I al llarg de la seva vida des que era petitona.
Ah, i a més hi podreu adquirir postals, un magnífic catàleg i dibuixos originals a molt bon preu. Aquí no és com a les galeries, que hi ha coses de 1.500 euros cap a banda. Aquí hi ha coses des d'un euro. Si des d'un euro ja podeu comprar postals de Roser Cap de Vila.
Com ja sabem que sou molts cinèfils, també fem rassó que la pel·lícula espanyola 8 apellidos bascos, d'Emilio Martínez Láfero, que ja vam comentar en aquest programa, és fins al moment la que ha aconseguit més nombre d'espectadors.
6 milions i mig de persones hem gaudit de les peripècies de l'Andalús enamorat d'una taxista basca i el saber fer de Dani Rovira, Clara Lago, Carmen Matxi i Carra Elejalde, entre d'altres.
i molts d'altres, perquè l'altre dia que la vam veure per segona vegada, vaig reparar que els papers més petits estan cuidadíssims i riquíssims de detalls. I una altra pel·lícula que porta setmanes en cartell divertint el personal és El gran hotel Budapest, de Wes Anderson. Una manera força original de moure la càmera i posar el límit als actors. Ens mostra les vides d'una xerit conserja i un jove grum, es diu grum, no? Botones en català.
Sí, em sembla que sí. Com interactuen amb una sèrie de personatges divertidíssims que lluiten per trobar el seu lloc al món i a més... Ho aconsegueixen? Ui, no, això no s'aconsegueix mai. El que aconsegueixen és passar una pintura per una altra. Bé, no us explico res perquè és molt divertit tot el que passa.
I si voleu més divertiments i nèfil, Guillau Mencalient us té reservades un munt de sorpreses on el transformisme és una obra d'art. A Guillermo i Los Chicos, a la mesa, el popular actor de la Comédie Française interpreta dos personatges, el del xicot tendre i sensible i el de la seva pròpia mare, amb un munt de situacions còmiques que van del saïnet al bodebil.
i amb aquesta obra m'ho vaig passar molt i molt bé perquè és humor de l'absurd absolutament genial. A mi no m'agrada gaire l'humor de l'absurd. Ah, però mira això m'agusta. Jo vaig trobar gent que al cinema s'ho passaven però en gran i es divertien i altres que sortien que no ho acabaven d'entendre o no s'hi acabaven de trobar ni els acabava d'agradar que un senyor fes de senyora i tot això. Però és un art, el transformisme, recordem que el nostre...
És que me'n recorda una mica això. Psicosis, eh. Ah, no té res a veure. Res a veure, no. No vull dir personatge home amb personatge mare, tu. L'interpret estava fabulós, però...
Aquí no té res a veure amb psicòsis. Això té més a veure amb Fregoli, que va ser un gran desformista, o amb Carmelo Ceyés amb Secretos de Familia. Aquí s'hi acosta una mica més, perquè no hi ha cap mena de psicopatia. És tot per riure. És tot festa. Ah, i si teniu encara, això sí, certa atracció per allò que abans en deien, cinema d'art i assaig, no us perdeu ida de Pawel Pawlikowski. No sé si ho pronunciu bé, que els polonès us en perdonin.
Una intensa pel·lícula en blanc i negre ambientada a Polònia l'any 1960, on una novícia a punt de prendre els vots descobreix un fosc secret fabiliar. I aquí la fe, l'esperança tenen un paper importantíssim. O sigui, per persones que tinguin experiències i vivències de fe, és una pel·lícula absolutament recomanable.
Si només cerqueu entreteniment, Andrew Garfield ja el teniu de nou al Cilança per les parets revestit de Spider-Man. O sigui que bé ho pronuncies, re de Spider-Man, Spider-Man, aquí es nota qui sap anglès, Spider-Man 2, la versió on està el Garfield amb un regista totalment diferent del Tobey Maguire, com ho dius Tobey Maguire?
Tobi McQuire, veus que això és gent que sap anglès, sí senyor, sí senyor. Molt bé. Doncs aquí tenim, com que hem fet les dues, en un cert... Diuen que no s'hi val a comparar, però teniu dues personalitats diferents, que cadascú pot triar la que més li agradi. Ah, això mateix. Posa'm música, Carles, sisplau.
Hi ha racons que em porten sempre vells d'acords del que he viscut, ja que no semblen el que eren. Uns nois són i uns s'han perdut, són memòries plenes de tendresa.
de noies i amics que abandonen amor. Alguns són morts i alguns són plens de vida, i el sé estimat amb tot el cor.
però de totes les persones no n'hi ha cap semblant a tu i és que fas que l'enyorança perdi força si et mira als ulls
Bé, i ara parlarem un altre cop d'una informació que ha aparegut a la Vall d'Avers. Debat obert sobre el futur del parc de Conxerola. L'Ajuntament de Sant Just demana participació ciutadana en el proper Consell Municipal de Mèdia Ambient i Sostenibilitat del 28 d'abril, on es debatrà com protegir la serralada que envolta el municipi.
El Decret del 2010 culminava la reivindicació sorgida de la Societat Civil l'any 1999, que havia reclamat l'augment de protecció i l'ampliació d'aquest espai, protegit sota el seu reconeixement oficial com a Parc Natural. Els tres principals objectius del Decret van ser mantenir la viabilitat ecològica del parc.
regular les activitats i usos de la zona perquè fossin compatibles amb la conservació del patrimoni i superar l'aïllament de Collserola. Ara és moment de crear un pla especial de Collserola que concreti tots els aspectes de la regulació i protecció d'aquest espai. Els primers passos estan en mans d'un equip format per personal tècnic de la Generalitat.
la diputació de l'àrea metropolitana i la participació dels municipis afectats. Segons el regidor d'Espai Natural, Pere Urriols, és el millor moment perquè les Sant Justenques i Sant Justencs reflexionem sobre com volem que sigui la nostra muntanya, quina protecció li volem donar i quin ús en volem fer.
El Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat del 28 d'abril, que és obert a tothom, centrarà el debat en qüestions com per exemple fins a quin punt s'han d'establir normes o sancions per la presència de bicicletes o la possibilitat de fomentar l'ús agrícola de la part més propera al municipi com a mesura que facilita la biodiversitat, la promoció econòmica o el consum de proximitat.
quin seria el tipus d'agricultura més erient, les mesies, espais més sensibles o el tema dels caçadors, que seran també temes debatuts. L'eix central d'aquest procés és, segons Pere Urriols, detectar consensos i preocupacions sobre diferents aspectes del futur de la serralada per traslladar-ho a l'equip redactor del Pla Especial.
però el procés no finalitza aquí, ja que més endavant es podrà participar en la redacció d'aquest pla, així com també es podran presentar al·legacions un cop aprovat. És evident que el tema de ciclistes i caçadors és un debat obert que porta molta cua, perquè ciclistes defensen obertament anar amb bicicleta per tot arreu i en tot i quanti, caçadors també volen caçar quan més millor i a la vegada, doncs,
Però cal dir una cosa. Aquí hi ha un espai fins al tenis que s'ha fet un corriol al costat per ciclistes i per caminants. I normalment els ciclistes no els fan servir. Les coses com siguin. I val a dir-ho que els qui van a peu també van moltes vegades pel carril bici. O sigui que ens costa molt, o ens costa almenys una mica,
Però si sabem que es pot combinar a l'ús d'un i d'altre grup, escolta, val la pena que tothom tingui una mica de cura, no? I també és evident que hi ha molts ciclistes que tenen una cura extraordinària perquè jo em meravello de com passen pel meu costat ciclistes i no m'he atropellat. He quedat entre mig de dues bicicletes i ni m'han tocat. I tu no t'has adonat que anaves pel carril bici. Ni me n'he adonat. I en canvi sí que n'hi ha d'altres que et peguen una empenta i et tiren endavant. No, no, i et tiren a terra.
Però això no ho he vist més curiós, el casc antic de Barcelona que és injust. Sí, oi allà els escàtings i tot, eh? Sí, sí, jo diria que els nanos que porten el patinet aquell són terribles. En honor dels ciclistes injustents de l'associació ciclista que trobo que són molt respectuosos. Parlo d'un cas ahir que no va haver-hi una desgràcia de miracle.
Normalment s'entén que per s'enjust, que més els carrers a vegades tenen cantonades tancades, pujant un gran cotxe, era un gran 4x4, molt de pressa, però és que desgraciadament
baixava un ciclista carrebado avall i es van trobar... Sant Cristòfol en aquell moment els va acudir a tots dos. Els va il·luminar. No, perquè no els va enganxar per un miracle. El ciclista anava contra la direcció però la senyora també portava el cotxe amb el de pressa. Jo en vista de com ens ha mirat i ha rigut en Carles jo deia que era el Carles vestit de Sant Cristòfol que va dir vaig a fer una intervenció.
Va ser un miracle. I més en un, això que dius de la bicicleta. Dos coses en un mateix carrer. Sortia un noi amb una bicicleta d'un carrer i passava un pobre senyor que portava tres gossets de passeig i no va mirar, va mirar avall per si li venia un cotxe. Però va sortir amb tota la bicicleta i em veig que li va donar un bon cop al pobre home que portava els gossets.
Evidentment, i a més hi ha una cosa que és clara. La persona que és cíbica i té cura de les coses ho fa tant si va a peu, si va a cavall, com si va en cotxe. I el que és desmanegat i diu ja s'apanyaran els altres, aquest creu a per allà on li dóna la gana tant si va a peu com si va en cotxe. Un altre dia parlarem de la neteja que amb els cèntims grans que es gasta aquest ajuntament
posant papereres, netejant, escombrant. Sembla mentida que siguem els militants, tan pocs cívics, llançants, xiclets, llançants papers. Una paperera aquí, hi ha dos passes més enllà. La mama que li ha donat el suc al nen ha tirat l'envas a terra, per l'amor de Déu. Perquè no ens estimem més al nostre.
No, però és que encara hi ha gent que no té cura que tot és de tots. Tot ho paguem entre tots i tot és de tots. I la gent destrossa les coses sense saber que són els nostres carrers, els nostres bancs, igual que ho són els nostres museus... Però tu saps la milionada que costa netejar els xiclets de... Però és que és gairebé impossible, cal desgar-los allangatjats.
Bé, ara passem als llibres, que és el tema que ens posa avui. Acabem amb la cultura perquè això dels llibres més venuts, em sembla que ho hem tret a les 5 o 6 de la tarda i ara segur que s'ha canviat el marcador. Segurament. Però és igual, la qüestió és que avui s'han venut molts llibres, com tots els anys de Sant Jordi. No sé si haurem arribat al millor i mig que volien vendre els llibretés.
Jo diria que sí, llibretes i editorials, evidentment, i escriptors i escriptores. No cal dir que els mediàtics són els que s'emporten la, com ho diuen, això, el tall més gros, perquè com que cada dia surten a la tele a anunciar mi llibre, aleshores hi ha senyors que tenen un programa i a prop de cada dia a anunciar el meu llibre. Per tant, té molt mèrit als autors, com per exemple Joan Margarit, perquè que un poeta vengui tant és tota una cosa digna de l'oji,
Avui es veu que poemes d'amor, el darrer llibre de Joan Margarit ha estat molt venut i el seu llibre Esperta el senyal, que és un gran poemari, el tenim aquí. Avui, si ens dona temps, podem llegir un fragment perquè ell ens dona permís per fer-ho. Què farem després?
Sí, i ho farem al final del programa. Jo tenia previst, al final del programa, un poema sobre Sant Jordi, perquè cada any entri amb algun d'un autor diferent, avui és el curser de Sant Jordi, i després, com que estan tan de moda a internet, aquí té un protagonisme molt gran, l'ordinador, en un poema de Joan Margarit que es diu Laboratori de càlcul. A mi, especialment, m'agrada molt. Cal dir també que han dit que Desig de xocolata, com era previst de Care Santo, s'ha venut molt, l'analfabeta que va salvar un país també,
El primer heroi de Martí Gironell. M'encanta aquest nano, com escriu. Cien años de soledad, és un clàssic. Sobretot aquesta setmana que el bon home ens va deixar.
El coronel no té qui l'escriva, fins i tot Vargas Llós ha dit que era un autor meravellós.
Però Gabriel García Márquez consta, i això en tenim proves evidents, que va voler fer les paus amb Vargas Llosa. I amb Vargas Llosa és una miqueta del morro fort. Va dir que anàstic de plàstic. També evidentment la frontera invisible de Kilian Jornet, Granèxit Arro. I tant. Les tres bodes de Manolita, d'Almodena Grandes. Aquest em fa gràcia perquè, com va explicar una miqueta l'argument, com és durant la guerra, val la pena.
La Gran Desmemoria, de Pilar Urbano. Aquesta no cal dir-ho, que hi ha algunes televisions que li han fet molta propaganda. Aquesta senyora a vegades em carrega una mica. A més és un totxarro de llibre. Això no m'importa, a mi m'agraden. Ja ho sé, que tu submergeixes a la gran literatura i a més s'ha de tenir molt bona memòria, però no tornar enrere quan arribes a la pàgina 217 per veure què ha passat a la 124.
Després de despedir-me, aquest evidentment de Pepe Rubianes també tindrà molt d'èxit perquè ens ha deixat molt grata memòria. Jo fui EGB de Javier Icaz y Jorge Díaz, bé, i molts altres, o només alguns títols, aquí faríem ara una llista interminable, i ja dic, si això ho comentaven a les 6 de la tarda, ara a tres quarts de nou del vespre, quan encara està en actiu les parades a la Rambla, segur que... Suposo que estaran fins les deu, quarts de deu, les deu.
S'ha canviat el marcador i el Joan Margarit, que més ha parlat per TV3 aquesta tarda, haurà aconseguit encara el llegir ell mateix, i que llegeix molt bé llibres dels seus poemes, doncs que les seves vendes hagin crescut encara més. Molt bé. I ara, bé? Ah, sí, recordem l'Arts Libris a l'Arts Santa Mònica.
Aquesta no l'he vist, així com la vaig disfrutar la Roser Cap de Vila. Com que he estat dies a fora no he pogut anar a l'Art Santa Mònica, però em fa molta gràcia veure aquests llibres artesanals, perquè hi ha encara gent... Que els cos amar, no?
gent els dibuixa, els escriu, els encuaderna mal, encuadernació institucional, es diu arts gràfiques, i avui, malauradament, molts grans encuadernadors d'aquest país, dels quals en conec alguns, estan a l'atur perquè no es fan llibres d'aquesta qualitat. Aleshores, està molt bé que una exposició d'aquestes característiques reivindiqui les arts gràfiques com el que són, un art. I tant. Posem una mica de música, sisplau.
Perquè arriba la llum on hi havia sols ombres. Potser és hora de dir que l'esperança nova no ens esborra el record dels que han mort en silenci, en llits de solitud i en sols de vergonya.
amb un dolor atross per tot l'abandon nostre. Perquè arriba la llum on hi havia sols ombres obrim portes al camp d'una esperança nova però sentim l'aflicció de l'Àfrica que ens crida qui és pobre en diners no es pot comprar mai.
S'agradaria escoltar més el llac, però el temps ens empèin. Bé, fa un temps que tornem a tenir coneixement sobre els maltractaments a persones grans per part tant dels seus cuidadors com de la pròpia família, fills, nebots, nets... Aquí tenim unes normes que en el seu dia va publicar la Fundació Viure i Conviure amb col·laboració amb l'obra social de l'antiga Caixa de Catalunya.
Bé, hem escollit perquè el llibre és molt complet però hem escollit uns quants paràgrafs perquè val la pena que els tornem a recordar. El llibre és molt ampli i el tema del maltractament, malauradament, com dèiem abans, el tema del civisme és un problema d'educació. Aleshores hi ha gent que maltracta les persones grans, igual que hi ha joves que es maltracten entre ells, igual que hi ha nens maltractats... Però és que sembla mentida que una persona gran que ja ha fet tota la seva vida i que mereix tot el respecte del món
sigui víctima d'aquestes males persones. El respecte és una cosa que s'aprèn. Hi ha gent que se n'enfota, la gent gran. Això és evident. O no ho has vist en viatges dins Cerso, que hi ha grups de joves que se n'enfoten. I tant. Si no es moren, també seran ells. També hi arribaran. Baixant d'un autobús a Sevilla, perquè havien perdut un avió i van tornar a l'altre una pila de persones de 80 anys i més, uns jovenets que passaven per allà diuen
Eso es más divertido que el circo, ver un viaje de Yuserso, así textualmente, pero es lo que hay. Diu que el 15 de juny de l'any 2006 es va celebrar per primer cop el Dia Mundial de la Prevenció dels Maltractaments a la gent gran.
Esperem que aquesta fe mèride, que es comemora cada any en l'edat de citada, contribueixi a sensibilitzar a la societat envers el fenomen dels maltractaments a les persones grans. La protecció i la prevenció.
La millor protecció és la prevenció. Això també ens ho deien l'any passat en l'última xerrada abans de vacances a l'associació de gent grans, la caporal dels Mossos d'Esquadra, la senyoreta Tony, i el caporal de la policia municipal, que va ser una xerrada interessantíssima. Molt, molt, molt. Disposem de diversos recursos legals que ens forneixen de mecanismes de protecció contra els maltractaments. Amb això van insistir molt. El testament vital.
En el testament vital, també anomenat document de voluntats anticipades, es donen instruccions d'actuació al metge o a l'equip mèdic, en cas que, per les circumstàncies que sigui, més endavant l'autor del testament no pugui expressar la seva voluntat.
En aquest document es designa un representant que serà l'interlocutor vàlid de la persona malalta abans al metge i amb la resta de l'equip sanitari. El testament vital es pot formalitzar davant de notari o de mitjançant un document privat.
L'autotutela regula segons la nostra voluntat i quan encara podem decidir qui volem que tingui cura de nosaltres en cas que es devingui necessari i qui no volem que en tingui cura siguin quines siguin les circumstàncies. En altres mots, mitjançant l'autotutela s'escoll un tutor i s'estableix qui no pot dur a terme aquesta funció. Per signar un document d'autotutela
cal que ens dirigim a un notari i deixem per escrit qui volem que sigui el nostre tutor en cas que en un futur ens declarin incapacus, és a dir, qui ha de ser la persona que s'ocupi de garantir que es respecten les nostres drets.
També podem indicar com volem que es dugui a terme la tutela i d'aquesta manera deixar constància de la nostra voluntat sobre la nostra vida i sobre el nostre acompanyament. A més d'aquests documents que ens permeten decidir sobre la nostra protecció personal en el futur, també hi ha altres recursos útils per distribuir el patrimoni i no dependerà econòmicament del nostre entorn.
La qual cosa contribueix a evitar possibles situacions de maltractaments. Es tracta de les figures següents.
Aviam. La hipoteca inversa. En una hipoteca normal es compra un propietat que es va pagant periòdicament mitjançant un crèdit. Una hipoteca inversa funciona a l'inrevés. El propietari d'un immoble rep cada mes fins al seu decés diners en concepte de préstec. La casa és la garantia d'aquest préstec i el propietari continua vivint-hi.
l'acollida de persones grans i les situacions convivencials d'ajut mutu. L'acollida és un dels recursos de què disposen tant les persones grans com els menors d'edat. Amb l'assessorament d'un advocat o veu notari cal elaborar un contracte que complementi, reguli i ofereixi seguretat a la persona que entra en un habitatge en situació convivencial o d'acollida.
La persona acollida pot viure amb les persones acollidores en el seu propi domicili o bé en el de les persones esmentades. En una situació convivencial d'ajut mútu d'ús a quatre persones, regulen la seva convivència davant de notari i conviuen ajudant-se mutuament. Bé, parlem de la incapacitació un altre dia. Finalment parlarem de la tutela.
El jutge designa una persona com a tutor perquè substitueixi legalment a la persona declarada incapaç i defensa els seus drets. Aquesta persona haurà de garantir el benestar psíquic, moral o espiritual de la persona incapaç intentant tenir en compte les seves preferències, els seus desits i les seves il·lusions, a més d'incloure-la, sempre que sigui possible, en les activitats quotidianes que desenvolupin.
El tutor duu a terme tres grans tasques. L'atenció personal de la persona tutelada. L'administració dels seus béns. La seva representació. Abans de fer qualsevol canvi en el patrimoni del tutelat, els tutors han de demanar permís al jutge. També li han de retre comptes amb una freqüència anual. Mesures legislatives.
Al cas que es produeixi un maltractament, hi ha un règim sancionador que castiga mitjançant al Codi Penal el delicte de maltractaments, l'abandonament, la inducció a abandonar el domicili, els delictes d'estafa i apropiació indaguda i l'incompliment dels deures dels tutors, entre d'altres.
En altres molts, els casos de maltractaments en què es produeix un delicte previst en el Codi Penal poden ser denunciats i es tractaran per la via penal. Bé, doncs allà hem arribat a l'espai de la poesia.
Hem arribat a l'espai poètic. Donzenes de poetes abocaran, tal dia com avui, el cavaller Sant Jordi, amb paraules tan plenes de sentit com les d'aquests versos que hem triat per dir-vos ara, del saber literari d'en Ventura Gasol.
El Corser de Sant Jordi. Sant Jordi té un corser adolescent més blanc que els núvols d'una nit serena. Un corser esperit i flama i vent, a mig herit, a riva de l'orient, vestit de llum d'estels i lluna plena.
El gentil cavaller duu en Glàvia Orden amb el puny enremat de flors enceses i al cap damunt una senyera al vent de núvols fabulosos d'Orient inflats de bons auguris i promeses. Cada ma de matí, aquest núvol blanc, al Glàvia el desferant pluja d'estrelles i plouran roses blanques i de sang i es posaran al pit de les donzelles.
Passa bronzent damunt de la ciutat que el corcer sempre corre i mai no es cansa. I cada any passa més esperitat que el terme del camí també s'atansa. Enguany, que un arrujó de llum i sang, declarant als cims més altes s'augura el corcer més lleuger, subtil i blanc. Li ha nascut un ala a cada flanc i de bronzent que va ni s'hi afigura.
Enguany ha renyillat més fort que mai, que ja present la fi que li arriba dels camins sense terme de l'espai. Que en aquells cims d'aquella llum es priva, haurà l'aten repòs que no haguen mai en un ferm monument de roca viva.
Sant Jordi, preneu els esperons, som el jovent que ve al vostre darrere. Ens sentim cavallers i ens adelera perdre'ns en bós, en dins els horizons, dalt del corcé de les nostres passions.
I com el que es promet s'ha de complir, ara llegirem l'aboratori de càlcul de Joan Margarit. Doncs amb Joan Margarit acomiadem el programa d'avui amb aquests versos que diuen.
Matins amb la llum rosa que posaven els primers rajos de sol als finestrals presidia un gran ordinador amb molts llums de colors perpallejant desesperats quan calculava. Si d'aquells anys el meu destí em va fer un temps trist i difícil, com pot ser que el recordi tan feliç? La veritat s'amaga en freqüència en algun sentiment més que no pas en el que la raó pot deduir.
El refugi del càlcul i la calma encara és dins de mi. La seva intimitat perpalleja en silenci sense aturar-se mai, desesperadament, per salvar-me la vida.
I amb aquests versos d'en Joan Marguerite, el nostre veí d'aquí de Sant Just, gran poeta i premi nacional de literatura i tant en castellà com en català. Doncs bé, hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui.
I avui un dels més venuts al Dia del Llibre. Doncs felicitats Joan Margarit, moltes gràcies Carles Hernández, gràcies a tu Joana i a vostès per escoltar-la. I a tu també Pere. I bé, fins la propera, recordeu que el dissabte, si voleu, ens podeu tornar a escoltar i si no, fins dimecres 20, nen. I més aquí a Sant Just, que el dia 27 segueix sense en Jordi, tal com diu la Vall d'Avers. I tant que sí. I també la Moraneta, no ho oblidem. També, també la Moraneta. Són els nostres patrós i la nostra patrona. Felicitats. Felicitats a tothom.
Ah, tios!
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Ara escoltes ràdio d'Esperm. Sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just.
B-B-B-B-B!
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Cara B, que avui començarem amb la música del grup Hot Tuna. Hot Tuna és el grup alternatiu, o parallel al Jefferson Airplane que va muntar Jörm Kaukonen per expressar millor els seus gustos apropers al ritme en blues i al blues. Recordem que aquesta peça era gravada al 1973 i porta per nom Isinau.
I got the right in the morning to play. Well, the weather's too fine to stay. Now I want to go down to Mexico. Got a feeling we'll be heading that way. By this time tomorrow, who knows where I'll be.
How many lines keep marking time riding by the sea? Ain't no cop says I can't stop moving on my way.
The future's bright with eyes of light, moving on through the rain. I've got the right to go home today. Well, but where does she find a stay? Now I want to go down to Mexico, got a feeling we'll get in that way.
Moving in the mountain, sailing through the pines. That lakeside light on somber nights, makes you feel like blind. Just passing through in the morning breeze, the nature gives a roar.