Fins aleshores, a reveure. Bona nit.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic, estan omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar classificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Ràdio Tospet, 98.1 Ràdio Tospet, 98.1
60 i més. Avui fa 127 anys de l'exposició universal de 1888 que es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre d'aquell any i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Va ser la primera de les dues exposicions universals que se celebraren a Barcelona. La segona fou la de l'any 1929. Aquell llunyà 1888 es van celebrar unes altres quatre grans mostres internacionals que van tenir lloc a Melbourne, Austràlia, a Glasgow, Escòcia...
a Brussel·les, a Bèlgica, i a Lisboa, Portugal. Va ser, doncs, un any de gran renovació industrial i artística que donaria pas a l'agitada vida laboral dels inicis del segle XX. Les exposicions universals iniciades a París l'any 1855 vivien un moment de gran apogeu.
Eren considerats els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials en els quals cada país pogués esforçar els avanços tecnològics i fes gala del seu potencial econòmic. La ciutat organitzadora aconseguia un gran prestigi als ulls de tot el món. D'aquella iniciativa barcelorina de l'alcalde Rius i Taulet i altres prohoms, quins monuments resten d'en peus i en bon estat?
En parlarem avui aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, i dins el programa 60 i més, us oferirem, com sempre, un petit tast de les coses que ens semblen més interessants. On sí, us ve de gust, i podeu dir la vostra trucant al número 93 372 36 66.
1. Ja ho sabeu, si voleu trucar, feu-ho avui, perquè els propers dimecres, i degut al futbol, els nostres tècnics estaran molt ocupats i ho haurem de fer en diferit. O sigui que ja ho sabeu, avui podeu encara trucar-nos en directe al 93 372 3661.
Benvinguts ullets desvernians, passen 5 minuts de les 8 del vespre. Avui dimecres, dia 8 d'abril, festivitat de Sant Joan d'Organyà. Demà dijous, Santa Maria de Cleofàs. Divendres, dia 10, Sant Ezequiel, profeta. I dissabte, que sortim en segona audició, Sant Estanislau, bisbe de Cracòvia i Sant Isaac, monjo.
Ah, i amb la lluna que se'ns posa en quart minvant, aquesta lluna plena tan maca que teníem aquests dies, ja ho heu vist, una lluna preciosa, doncs avui se'ns posa en quart minvant. De nou, una servidora, la Joana Algarra, juntament amb els meus companys, en Carles Hernández Rius i en Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio en la vostra companyia.
Tal com us comentàvem en el darrer programa, les dones que han deixat petjades injust han provocat un bon rebombori a les xarxes socials. Felicitacions i també algunes crítiques de senyores que consideren que haurien de ser-hi i no hi són. Ja va quedar clar el dia de la presentació.
que es farà una propera edició en noves biografies. Totes les vides són una novel·la. La dificultat consisteix en saber-la escriure. O sigui, doncs, paciència, que sortireu totes. Totes, totes. Doncs són moltes, eh? Bé, posem una mica de música.
Com dèiem fa un instant, l'Exposició Universal de Barcelona pertany al passat, però Déu-n'hi-do als monuments i edificis que seguim conservant i estimant tal com foren concebuts aleshores. L'art del triomf, dissenyat per Josep Vilaseca, segueix sent l'admiració de foranis i visitants.
L'Arsenal sí que ha estat remodelat i és actualment al Parlament de Catalunya. Segueixen igual d'atractius el Castell dels Tres Dragons a l'entrada del Parc de la Ciutadella, obra d'en Lluís Domènech i Montaner, el Museu de Geologia d'Antoni Rovira i el més emblemàtic de tots,
El monument a Cristòfor Colom, dissenyat per l'arquitecte Gaietà Boigues i l'escultor Pere Carbonell, amb la famosa estàtua del navegant al capdamunt, de set metres d'altura, obra de Rafael Archer.
I a tot això no us hem dit encara que el 8 d'abril, avui, és el 98è dia de l'any del calendari gregorià i que ens queden, per tant, 267 dies. Encara en queden. Molts, molts. Encara en queden forces per viure intensament tot el que resta per finalitzar l'any. Bon moment per consultar la web de l'Ajuntament on cercar les moltes activitats que tenen lloc al nostre poble.
També el bolletí municipal que heu trobat a les vostres bústies, que ens informa del bo i millor que tenim a l'abast els propers dies. Demà mateix, a la sala Piquet de l'Ateneu, Núria Piques, atleta amb gran experiència en temes de muntanya, ens presentarà un interessant document audiovisual a les 8 del vespre.
I bé, també demà a dos quarts de vuit del vespre, connectant la televisió d'Esplugues, a les quarts de deu, no? A dos quarts de deu, no? A dos quarts de deu del vespre. A dos quarts de deu del vespre, connectant la televisió d'Esplugues, podrem veure el programa Panorama Municipal, on el senyor alcalde Josep Perpinyà respondrà a totes les qüestions que li vulgueu plantejar. El tema principal de demà serà la Diada de Sant Jordi.
També el divendres dia 10, o sigui demà passat, és ple de propostes i haurem de triar entre la Tarda Solidària al Casal de Joves, a les 7 del vespre, o la xerrada sobre la vida a la Catalunya del 1700, que tindrà lloc a la Sala Piquet de l'Ateneu una hora més tard. El debat de la Tarda Solidària serà en torn del camí cap a l'educació.
I en Ousman Omar ens explicarà les seves vivències de petit a gana, el seu viatge en Patera fins a Canàries i les dificultats que ha trobat en el seu dia a dia vivint a Catalunya. Al mateix dia, al casal de joves hi haurà Buti Ferrada a les 9 del vespre. Molt bé. I concert a les 11 de la nit amb Seikos i Los Amantes de Amparo, que he vist que són a YouTube, per tant, podeu consultar a YouTube posant Los Amantes de Amparo i els veureu per fer-vos un tast.
Molt bé. Musiqueta, sisplau. Música
Un uomo abbraccia una ragazza dopo chi aveva pianto, poi si schiarisce la voce e ricomincia il canto.
Fins demà!
Donem, com sempre, un cop d'ull a persones nascudes un 8 d'abril que han deixat empremta la història.
Comencem amb un de molt llunyà, però que ha estat el fundador d'una de les grans confessions religioses que segueixen milers de persones. El 8 d'abril de l'any 486 abans de Crist, neixia a Lumbini, al Natal, el mestre espiritual Siddhartha Gautama. Els seus ensenyaments van donar origen al budisme.
El sermó de les quatre nobles veritats recull el que cal fer per arribar al nirvana, estat de profunda calma i serenitat. Si voleu saber més, el monestir budista del Garraf us donarà un ampli coneixement de les quatre o cinc branques que hi ha actualment del budisme.
I també era un 8 d'abril, però de l'any 1605, quan naixia a Valladolid, el regne de Castella, el rei Felip IV d'Espanya. Va tenir un regnat ple de conflictes interns, com la revolta catalana i la portuguesa, i també, alguns d'externs, el més greu, la guerra dels 30 anys.
Un altre 8 d'abril, però de l'any 1864, naixia a Barcelona l'escultor Josep Llimona, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
L'any 1983 va fundar el Cercle Artístic de Sant Lluc, juntament amb el seu germà Joan, Antoni Utrillo, Alexandra de Riquet i altres personalitats del moment. A les seves aules de dibuix va néixer el corrent artístic anomenat Nou Santisme. I en elles hi va prendre part també Antoni Gaudí. Ah.
que va ser gairebé soci fundador. Va anar-hi un poc després, però va estar molt vinculat al cercle artístic de Sant Lluís. El noucentisme estava en contra del modernisme. O sigui que es van haver una miqueta de bufetades. I tant, i tant. Entre ells hi havia rivalitat, com li havia rivalitat... Ells deien que el modernisme no era un moviment que conduís a cap lloc.
Però després, amb el pas del temps, ha passat com amb l'art abstracte i l'art més realista. O sigui, conviuen junts i no passa res. A cadascú li agrada el que li agrada. I acabem tots. Per cert, ara hi ha una exposició molt interessant al Museu Picasso sobre les relacions entre Picasso i Dalí.
I de les arts plàstiques passem al món de la música, ja que el 8 d'abril de l'any 1908 neixia a Salzburg el director d'orquestra austríac Herbert von Karajan. Va dirigir durant 35 anys l'Orquestra Filharmonica de Berlín i es va especialitzar en el repertori centre europeu i l'òpera italiana. Seguim al món de la música, ja que un famós cantautor francès, Jacques Brel, neixia a Brussel·les, hem dit francès, és belga,
Sí, però se'l considera francès perquè va escriure sempre en francès. No, però és que en Bèlgica també una de les parts és francesa. I se'l reconeix com el gran cantant, el cantautor francès, sempre el diuen, però és franco-belga. I així que teme la mar de bé. Si hi ha un còmic franco-belga, doncs ell va ser un cantant franco-belga.
Sí, però va viure de petit a França i va desenvolupar gairebé tota la seva carrera artística a França. Va néixer el 8 d'abril de 1929. Amb una veu d'ample registre i una presència escènica molt teatral, Brel és un dels mestres de la cançó, amb un estil vessat en les formes populars, el vals, el bolero o el tango, al servei d'unes lletres en què tracta de forma poètica l'amor, la soledat,
l'amistat o la mort. A més de cultivar la ironia i la crítica social. I si l'ordinador se'ns porta bé, mirarem si el podem ara escoltar. Una cançó de Jacques Brett. No me quits pas
No me quita pa. No me quita pa. No me quita pa. No me quita pa.
Continuem, no? Doncs continuem, i abans de recordar els famosos que fa temps que ens han deixat, recordem una gran veu de veus, com deia La Vanguardia d'ahir dimarts, que és l'actriu radiofònica i de doblatge Matilde Conesa. Tots els que tenim una edat recordem aquell espai als anys 50,
Matilde, Perico i Periquín. Sí. En Matilde conessa Pedro Pablo Ayuso i Matilde Vilarino. Vilarino, que feia el Periquín. Que feia el Periquín, exacte. I com diu La Vanguardia, era invisible però sonora i inconfusible, com corresponia a un actriu que es camuflava en el rostre de grans figures i els atorgava absoluta credibilitat en el seu dublatge a l'idioma espanyol.
i és que va doblar Beth Davis, va doblar totes les grans actrius de Hollywood, els hi prestava la seva dona. La veu? I a més a més, ella va ser actriu també, amb les novel·les del sautier Casaseca i tota d'aquella època. Sí, precisament va ser una de les grans actrius de radioteatre i telenovel·les.
A més, va doblar la Lauren Backel, l'Anne Brackford, la pel·lícula Gisabella ja era doblada per ella, o sigui, Gisabella és dels anys 40 i tants, i a més, el teatre va treballar al costat de Rafael Rivelles, Juan Calvo i Fernando Rey. Ha sigut una vida llarga, profitosa, i a més a més, que tothom, vaja, al mig de la nostra edat, la recorda.
I tant que sí, i sobretot a Madrid va fer molt de teatre. Aquí sentíem més la seva veu a través de la ràdio. No, la veu per la ràdio. La ràdio va ser una de les meves actrius preferides de quan jo era joveneta. I tant que sí. I també dels famosos que ens han deixat el dia com avui, tenim un record per al genial Pablo Ruiz Picasso.
que va morir el 8 d'abril de 1973. En la seva dilatada carrera va evolucionar per diferents estils i va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida, comptant que les ciutats i els llocs que més el van inspirar, segons ell mateix va deixar escrit, van ser Barcelona, París i Horta de Sant Joan, a més de la seva Màlaga Natal. Més potser que la seva Màlaga Natal.
Allò que no es va inspirar molt precisament és a Horta de Sant Joan, perquè ja es va recuperar una malaltia. Sí, va ser una època de la seva vida que realment li va anar molt bé, perquè a més és que Horta de Sant Joan és un paratge tan magnífic, tan silenciós, tan sentimental, que val la pena.
I li va sentar bé el clima i es veu que ja va començar a néixer l'estil blau, aquell que després li va donar tants bons fruits a Picasso. Sí, sí, sí. També dues dones molt famoses de diferents àmbits van morir el mateix dia. El 8 d'abril de l'any 2013 deixaven aquest món la política anglesa Margaret Thatcher i la cantant i actriu espanyola Sara Montiel.
De Margaret Thatcher no hem trobat res per escoltar, no tenim aquí cap discurs gravat, però sí que potser podem escoltar algun dels coplers que van fer famosa Sara Montiel. Endavant.
Fumando espero al hombre quien yo quiero tras los cristales de alegres ventanales y mientras fumo mi vida no consumo porque flotando el humo me suele adormecer. Tendida en la cheslón fumar
Y amar, ver a mi amante, solícito y galante, sentir sus labios, besar con besos sabios, y el levaneo, sentir con más deseo, cuando sus ojos veo sedientos de placer.
Molt bé, Sara Montiel. Molt bé, molt bé. I seu fumando espero. I sortosament, aleshores, no havia començat encara la campanya antitabac, perquè ara la campanya antitabac ha arribat a extrems, ja realment... Estranyíssims, sí. No, no, i és realment tan estranys que fins i tot un gran personatge del còmic franco-belga com és Lucky Luke s'està publicant de nou a França,
però li han suprimit el tabac, o sigui, el cigarret que porta... Ell portava la cigarretta sempre. Ara porta una branqueta de ferida. Ai, que bé. O sigui, la censura dels anys 40 es fixava en els tapenaps i en els sostenidors que havien de ser continguts, ara resulta que el gran enemic és el cigarret. No, tenint en compte aquesta cançó, aquesta cançó és bastant sensual, com s'ha pogut escoltar. Amb el seu temps va estar també prohibida aquí per la censura.
Però va ser un gran èxit, la pel·lícula L'últim Ocupler, i va ser el gran llançament... No, ella ja era coneguda, ja era famosa. Ja començava a davallar una mica la seva estrella. Però aquí, amb el fumant... Amb l'últim Ocupler, escolta, va tornar a redifar i, sobretot, va tenir un gran èxit a Rússia. A Rússia va ser, durant molt temps, una de les seves vedettes més famoses. Mira, gràcies a la pel·lícula,
Certament. Bé, i ara... Passem ara a Radiocultura.
Vam comentar al darrer programa la interessant exposició que es pot veure al Saló del Tinell de Barcelona sobre el context històric de la Agadàs, els significats dels rituals que descriuen aquests llibres sobre la Pàscoa i Hueva realitzats durant el segle XIV.
Durant el proper dissabte, dia 11, a dos quarts de 12 del matí, hi haurà una visita guiada on tindrem l'oportunitat d'escoltar la història de la presència de la comunitat jueva a Barcelona i la seva implicació en la vida de la ciutat medieval. Tot un esclat jueu dins el gòtic català. La mostra és a la sala de Martí Lomar dins el Museu d'Història de Barcelona a la plaça del Rei.
I al mateix museu, el diumenge dia 12, hi haurà una visita comentada a dos quarts de 12 del matí dins el marc del Pla Barcino, on es recuperen la vista del públic.
310 metres quadrats de gèstiment arqueològic, on hi veureu 116 peces procedents d'excavacions a la ciutat dels primers segles del cristianisme i dels vicigots fins als segles XI.
Déu-n'hi-do, eh? Sí, i vam estar diumenge passat i realment és magnífic de veure i molt cansat de visitar. Ah, això, això. Perquè la cosa va durar una hora i tres quarts, gairebé dues hores, la visita. Sí, aquestes visites acostumen a ser llargues. És llarga, hi ha molts pocs espais per seure i ho dic perquè si algú teniu dolor o teniu dificultats per caminar... Val més que ens ho pensem una miqueta, no? O procurar-se un bastonet o dos i anar amb bastó. O mirar-ho a través de la web, que també és una possibilitat. Oh, també, també. Però no sigui
Ah, no, i tant que no, perquè veure a més aquests pergamins i veure aquestes pedres, a més, són d'una immensitat tremenda. A més, és molt curiós que ara, si visitem un dia el Born i visitem l'altre dia la Barcelona romana i la dels primers anys del cristianisme, tenim una visió de com era la Barcelona romana?
La història de Barcelona. És molt, molt, molt interessant. I tant. Bé, i per als cinèfils, que són molts, el cinebaix de Sant Feliu, que ha fet vacances de Setmana Santa, ens comunica que el 10 d'abril torna a obrir portes i manté en cartell Perdiendo el Norte, de Nacho Velilla, la pel·li que va aterrar la cartellera disposada a fer-nos riure a costa de la realitat més amarga de l'Espanya actual.
Si la vida que creiem mereixer no és la que ens espera, almenys li podem posar la salsa de l'humor més atrevit. Molt recomanable aquesta pel·lícula, és molt i molt divertida. Endavant, aneu a veure el cine en baix. Bé, també segueix en cartell al baix aquest missatge de solidaritat i bona convivència entre diferents maneres de ser, sentir i pensar que és l'atractiva pel·lícula
Si es troben els moviments gais...
Pride vol dir orgull, o sigui, els moviments d'orgull gai, les associacions de gais i lesbianes, que s'ajunten amb els miners en vaga. I aleshores tots junts reivindiquen els seus drets. La pel·lícula és molt positiva perquè veus les bones relacions entre gent gran i gent jove, entre gais i heterosexuals, veus que primer hi ha cert estibentós, però després, a mesura que es van coneixent, es van respectant i participen junts a reivindicar els seus drets. Això mateix.
I en rigorosa estrena hi podem veure a partir del proper divendres la nova pel·lícula de Gràcia Queregeta Felices 140 amb Maribel Verdú, Antonio de la Torre, Nora Navas i Eduard Fernández de protagonistes que viuen les alegries compartides i els brots de codícia en torn de la persona molt afortunada
a la qual li han caigut del cel 140 milions d'euros en plena crisi econòmica i vivint diversos conflictes familiars. Em sembla que aquests 140 milions no els fa gaire feliços, eh? No, això portarà problemes, es veu aquesta milionada que els ha caigut. Aquesta no l'he vista encara perquè l'estrenen...
Avui parlaven a la televisió els seus intèrprets i la gràcia carejeta, i sí, sí, per huides sembla que la pel·lícula promet. Bé, i si us agrada el teatre de gran qualitat, us recordem que encara segueix en cartell a la Biblioteca de Catalunya.
Una giornata particolare, de Hector Escola, amb una esplèndida, amb uns esplèndids, tots dos estan molt bé, Pablo Berqui i la nostra Clara Segura, dirigits per Oriol Brogi. A mi em va agradar moltíssim aquesta obra. I a més és una obra que passa com passava antigament en el Tenorio, ja tothom la coneix.
perquè hem vist la pel·lícula. La pel·lícula, diverses vegades. Hem vist el muntatge que va fer en el seu dia, interpretat per l'Anna Elisaran i el Josep Maria Flotats, o sigui que ens sabem de memòria com comença i com acaba. Jo pràcticament l'Elisaran no l'he vista, però la pel·lícula, la Sofia Loren i el Marcello Mastroian, estaven fabulosos, tots dos. Doncs aquí oblideu-vos de qui ho ha fet abans.
i concentrem-nos en l'acció que porten a terme els tres intèrprets, perquè val a dir-ho que per un bon actor o una bona actriu no hi ha papers petits, i si estan bé Pablo Derqui i Clara Segura, la Màrcia Cisteró està també esplèndida.
Està també esplèndida perquè tot i que hi intervé poc, els moments que hi intervé amb el coixí de veu i la prestància que dona el personatge i la intensitat que l'imposa fa de portera està esplèndida i ja dic de la Clara Segura i el Pablo Derqui és que arriben a commoure tenim aquí el cartell, tenim aquí el programa estava buscant els horaris si segueixen sent els mateixos si segueixen sent els mateixos, ho fan a les 8 del vespre els dies feiners i a les 6 de la tarda els diumenges però això sí
Aneu-hi amb temps, perquè encara la faran alguna setmana, i aleshores està molt ple. Costa molt trobar localitats. De trobar localitats, bé. Ai, deixa'm dir, deixa'm dir que aquest cap de setmana és al Saló del Manga de la Can. M'ho acaben d'enviar ara mateix un e-mail dient, recorda que vengan a l'Icant des de 20 de setmana que hi ha un Saló del Manga meravellós. Jo els convidaré que no vagin tan lluny. Jo els convidaré a Torruella de Montgrí. I jo convido els de la Can que vinguin la propera setmana al Saló del Còmic de Barcelona. Ah.
Això mateix. Que també està molt bé. Doncs sí, a Torruella fan Mirades, que és el quart festival de fotografia, que és una meravella, fotografia en blanc i negre i en color, i hi ha molts centres on estan les exposicions, i els principals fotògrafs de l'actualitat.
O sigui, al claustre de l'hospital fan una col·lectiva, a la capella de Sant Antoni, al Manel Esclusa, a la biblioteca Pere Blasi, al Patxi Somalo García, a la Casa Pastors, Lola Montserrat, a l'Espai Ter, Maite Llasera, Joan Roig, Miquel Ángel Lozano Honora, Marc Llach i Núria Oreja, i al Museu Mediterrània, Salvi Danès.
El Convent dels Agustins, aquest també és molt interessant, Llorien Quintanes. I una, també que és una prolongació d'aquest festival, el Consell Municipal de l'Estartit, que és una col·lectiva de Jordi Comas, Matías Marc Carreras, Mireia Tor, Joan Remell i Josep Vilallonga Anglada.
Una bona excusa per passar un cap de setmana a l'Estartit, que està molt bé, ara ja que comença a fer bon temps. Oh, ja ha fet un temps fabulós. Meravellosa per banyar-se, l'Estartit magnífic, i de l'Estartit a Torrella sí que hi ha un servei d'autobusos que va bé. Si teniu cotxe, cap problema, i si no, els busos de la Sarfa. Mireu a la web els horaris de la Sarfa. No, no, però hi ha un servei seguit, eh? Hi ha un servei seguit.
Perquè, clar, realment són dos pobles que són germans. Vull dir que, per tant, l'Estartit és dintre... Seguit, però no tant, eh? Abans, quan hi havia no tantes persones com ara que tenien cotxe, el servei d'autobusos era més freqüent. Ara no ho és tant, eh? Mireu els horaris de la Sarça perquè no ho és tant. Joana, que quan hi vaig estar, jo vaig comprovar. Sí, sí, sí. Tant de Torroella a l'Estartit,
com en altres llocs de la Costa Brava, les seves ciutats més properes, els horaris... Triguen una hora, una hora, una hora i quart. O més. O enganxes, que és un dissabte, i vas tot feliç, i després dius, no, no, si no n'hi ha de tornada, i has d'agafar un taxi. Ho dic perquè m'ha passat. Ja, ja, ja. Bé, doncs no anem tan lluny. Si voleu, de totes maneres, us podeu banyar. No, com que sí. A l'Estatit i tant que sí. A tots dos llocs, eh? El meu fill es va banyar a la Gola del Terra l'altre dia, tranquil·lament, eh?
L'aigua estava a 15 graus, però, escolta'm, fantàstic. Va anar amb bicicleta, quan va sortir de l'aigua es va estendre sobre d'un tronc que havia portat al mar i va tornar, escolta'm, fresquíssim. Jo m'he banyat avui a la piscina descoberta. Això no té gràcia. Del Club Mediterrani de Sants. Com que no té gràcia? Quins graus? No t'hi mis a tu gaire banyat. Jo no em banyo ni a l'agost. Vaig a prendre el sol i prop.
No, no, sí. Mira, així jo a l'agost... Entra molt a la barbeta. Noia, jo m'he banyat en ple hivern a la Costa Brava, el mes de febrer. El que passa és que ara on ja té una edat i si no ho fas cada dia... Però jo veig gent gran que va cada dia a la barça boneta. Si hi vas cada dia no hi ha cap problema. Perquè estàs acostumat. Si deixes d'anar-hi dos o tres mesos i hi vas, aleshores pots agafar la gran galipanta. No, que va, que va. Sí. No.
Què va? Si és molt sa, això de banyar-se al mar. Jo dic si trigues dies a fer-ho. Si ho fas cada dia, no. El cos perd el costum, no? Bueno, no aneu a la platja. Aneu a veure una exposició fantàstica que a tu t'agradarà molt. Podeu fer les dues coses, eh? No, no, perquè aquí vas, a aquell lloc tan maco que m'agrada a mi, del carrer Patritxol, a la sala Parés, a l'espai 2, de la banda de dalt...
Que tu vas a menjar xocolata, que ho vaig veure, vas a l'exposició... Suïssus, res de xocolata sol, suïssus. Xocolata amb nata. I uns croissants, boníssims. És David Casals, de les coses el Nú, i és fins al 21 d'aquest mes d'abri.
O sigui que us convidem perquè, mira, veu, hi ha del mateix en pla pintura i en pla fotografia. Quan dius mira, veus, li hem de dir a l'oient que posi imaginació. Perquè com que va de nus, que s'imaginin el que li agradi. Una noia nua, un noi nu... Aquesta noia està molt maca, no se li veu la cara, però té un nu preciós.
O sigui que a tu que t'agrada tant dibuixar del nu... Se li veu la cara, se li veu les cors, i tant, que se li veu la cara al nas, la boca, l'ull tapat pel serrell... La barbeta i ja està, li tapa la cara al cabell. El serrell, però està bé, es veu la cara, es veu la cara, es veu el pit, es veu la mà, es veu els braços, es veu el tors... Fotografia i el quadre que s'ha fet sobre la fotografia.
Molt bé, molt bé. O sigui que per passar una bona estona, doncs, podeu anar-hi i aleshores també podeu anar a prendre la xocolateta.
Ja que esteu a prop del Cercle Artístic de Sant Lluc, aneu a veure també l'exposició que hi ha al Cercle Artístic de Sant Lluc, que val la pena. Perquè al Cercle sempre hi ha exposicions dels artistes contemporanis, dels socis actuals. Perquè quan veig articles es parla molt d'història dels qui la van fundar, però clar, després de Gaudí, després de Nonell, després de tots els grans artistes del segle XIX i principis del XX, ara en segueixen. És molt jove que fa coses molt i molt interessants. També es poses tu? I noves propostes.
Jo es poso de tant en tant en alguna col·lectiva. Ja. Perquè jo tinc més estil de ninotaire o de grafista. Jo no em considero un artista. Com a dibuixant, sí. Sí, però jo he fet un dibuixant al servei de les arts gràfiques. Per tant, estic més proper d'un ofici, d'un tècnic editorial. Jo em considero més una persona d'ofici que un artista plàstic.
Perquè la diferència entre un artesà i un artista és que un fa arts aplicades, o sigui, treballa en funció d'una indústria, i en canvi l'artista plàstic no treballa en funció d'una indústria. Sinó del seu imaginari. No, l'artista també pot... Tots fan servir la imaginació, però vull dir que un...
el promocionen les galeries d'art i el que fa val per aquell mateix dibuix o pintura que expressa una cosa i en canvi el que treballa al servei de la indústria gràfica aquest dibuix o aquesta pintura o aquesta il·lustració està en funció d'un anunci, en funció d'una coberta en funció d'una portada de revista té unes diferents normes i una diferent onda posem una mica de música
Me dijiste que te ibas y tus labios sonreían, mas tus ojos eran trozos del dolor. No quise hablar solo al final, te dije adiós, solo adiós.
La cançó és molt maca, però aquesta notícia que us hem de donar, sobretot als culers, ens anirà molt bé. Sí, perquè ens comunica el Carles, que naturalment està sentint...
el partit del Barça, tot i fent de tècnic aquí, o sigui, és una persona que, com les dones, pot fer tres o quatre coses a la vegada. Està molt bé, Carles. No, no l'escolto, l'estic veient. Què ens dius, a veure, Carles? Estic veient el partit. Us escolto vosaltres, si no, no es pot fer la feina. Ens està escoltant a nosaltres atentament, diu. Ell, sí, és en plan visual, només. Tu vas en plan visual. Molt bé.
Però ho pot fer tot, segur que ho pot fer tot. I la bona notícia és que ha marcat el Messi, i que està en aquest moment al partit 1-0 a favor del Barça. Fantàstic. Bé, i ara oferirem notícies del nostre municipi estretes de l'últim butlletí municipal.
obert al nou parc Iúlia Quieta. La ciutadania ja gaudeix d'un nou espai públic. El parc Iúlia Quieta de Mas Lluí, de 10.000 metres quadrats, s'assuma a l'àmplia xarxa de zones verdes que caracteritza Sant Just d'Esvern. La Iúlia era una nena de l'època romana que va morir amb 3 anys i de la qual es conserva la làpida funerària a l'arxiu històric.
Es tracta de la primera dona documentada al territori que s'anomenava Berce, actualment Sant Just d'Esvern. Al parc hi ha un monòlit explicatiu de la història de la Iúlia Quieta.
La Junta de Compensació de Mas Lluí ha aprovat per unanimitat la modificació del projecte de reparcel·lació del sector de Mas Lluí, que permetrà atorgar llicències de noves construccions al barri.
Tres dies de dol oficial per a les víctimes de l'accident aèri. Tres joves enginyers de l'empresa local, Baymuller, dos d'ells també veïns de Sant Just d'Esvern, viatjaven en l'avió que es va estavellar als Alps francesos.
L'Ajuntament es va sumar al dolor de familiars, amistats i companys de feina amb el minut de silenci que es va fer el dia 25 a la plaça de la Casa de la Vila i amb l'adesió al decret de la Generalitat de Catalunya i del Govern Central que establia tres dies de dol i la suspensió d'actes oficials.
I ara parlarem d'un tema que és bastant punyent, perquè aquí ens agraden les mascotes. Val la pena que ens ho pensem i acudim, almenys a treure-les d'algun lloc que és molt trist, com són les bosseres, o són aquells llocs que els tenen allotjats.
Doncs si teniu mitjans i estimeu els animals de companyia, aquest article del doctor Llorenç Serraíma, veterinari, us animarà a adoptar un animal d'un refugi. Això està tret de la revista... Espera't, és una revista...
Fedefarma, o sigui que és editada per una associació de farmacèutics. De laboratoris, possiblement, no? Sí, sí. A la vida d'un animal sense amo, els refugis d'animals són una parada intermèdia entre la desemparança inicial i la soledat, i el destí final de l'allar que l'adopti definitivament.
Per això, un cop presa la decisió de tenir una mascota a casa, adoptar-la a un refugi sempre és una bona opció. Els animals estan tan ben cuidats com cada centre es pot permetre, encara que a vegades sembla que les instal·lacions siguin insuficients.
Si acostumem a estar saturats és perquè el cor dels cuidadors sempre és més gran que el seu pressupost i els tracten excel·lentment bé. Però els animals estan ben atesos, tant físicament com psicològicament.
Els alimenten, juguen amb ells, els coneixen, mantenen les instal·lacions netes, que això és molt important, i trobaràs des d'entremaliats cadells recent nascuts fins animals vells i calmats que només busquen una mica de tendresa i plàcida companyia, passant per adults actius, els àmuls dels quals ja no poden o no volen tenir-los.
Abans d'anar al refugi, fes una llista de les coses que t'agradaria que el teu gos o gat tingués, però no siguis molt estricte. Deixa't sorprendre. Mira els animals que tenen i com reaccionen a la teva presència.
Pregunta als cuidadors com són. Escolta el que t'expliquin. T'oferiran tota la informació possible sobre cadascun dels animals que tenen perquè saben que només així aconseguiran una llar definitiva, només si es crea un autèntic lliman efectiu amb els amos que els adoptin. Acosta't a l'animal que més t'agradi. Interacciona amb ell. Asegura't que potser el teu company serà durant molt temps.
Quan te l'emportis a casa, podràs gaudir d'una doble satisfacció, la d'haver donat una bona llar a l'animal que t'emportes i la d'haver deixat un lloc lliure al refugi perquè puguin acollir-ne un altre. Bé, doncs, ara posarem la sintonia de Viatjant per Catalunya.
Bé, farem una ruta per nens, però uns nens que ens segueixin, no un nen petit i un cotxet. O sigui, cap a l'ermita de Sanfores i l'engorjat de la Fou. Ah, això és a la Noia. Sí. I a la comarca de la Noia s'amaguen grans sorpreses per a petits exploradors. Des del poble de Sant Martí de Tous, una ruta que s'enfila fins a l'ermita de Sanfores per baixar després a l'engorjat de la Fou, un racó humit i un brívol enmig del bosc.
Per camins i pistes poc transitades, aquest recorregut ens descobreix la cara més amagada de la comarca de l'Anoia. Som a Sant Martí de Tous, un poble situat a 10 minuts d'Igualada, poc conegut però amb força coses per visitar, com el castell o el carrer de les Voltes.
La ruta a l'engorjat de la Fou té el seu punt de partida al centre del mateix poble. Des de la carretera principal agafarem el carrer del Bisbe Morgades a basquerra, tot seguint els cartells que indiquen la direcció cap a l'ermita de la Mare de Déu de Centfores. Per arribar-hi haurem de pujar un petit turó. L'ermita és del segle XIV i val la pena entrar-hi per veure l'altar, la cúpula i la Mare de Déu.
Per fer-ho, cal demanar la clau a la caseta que es troba al costat del temple. Gairebé sempre hi trobem algú que ens l'obri per poder donar-hi un cop d'ull. Els voltants de l'edifici són un bon indret per esmorzar o baranar, aprofitant les taules situades sota l'ombra dels arbres.
Abans d'arribar a l'engurxat de la Fou, passarem pel punt més enlairat de l'excursió, des d'on es veu molt bé el poble de Sant Martí de Tous, i ens endinsarem per boscos.
No ho farem pas pels carrerons i els corriolets. Seguirem pel camí principal, fins a arribar a les Gorges, on es troba la Font de Tous. Des d'aquí, el camí ja no té pèrdua i ens porta directament a la cascada de la Riera de Tous i els tolls i els gors que l'acompanyen. Després de quedar bocabadats amb la troballa i potser imaginar-nos
la visita d'un fullet o d'una fada d'aigua, tornem de nou al camí per on hem vingut i seguim fins a Sant Martí de Tous. En uns 40 minuts arribem de nou al poble. Veus? Després de berenar no queda malament. No, 40 minuts no és una distància exagerada. No, no, i a més, com és un lloc molt agradable...
Els voltants de l'ermita de Sanfores són un espai ideal perquè hi juguin els nens. O sigui que podem anar-hi amb els nostres nets i netes, ja hem dit si són majors de 4 o 5 anys, no? Sí, sí, que no es cancin, que estiguin acostumats a caminar. Que no diguin, ai, porta'm a coll, perquè... No, no pot ser. Bé, aquí tenim unes observacions.
Diu, el recorregut està senyalitzat a alguns trams, però té risc de pèrdua, sobretot en el moment de trobar el camí que s'endinsa dins el bosc per localitzar l'engorjat de fou. No és apte per fer amb cotxet, ja que hi ha alguns trams del camí força pedregosos i el sender...
es torna estret quan arriba a la riera. Per això us recomanem que no deixeu el camí principal. O sigui que deixeu els senderons i camineu pel principal. I si són nens petits, porteu-los de la mà. Això. Fa molta gràcia que corrin i saltin pel bosc, però no, que no a vegades es podem trobar amb una roca, amb un tallat. Bé, com arribar-hi?
Amb tren i autobús. Es pot arribar amb els ferrocarrils de la Generalitat fins a Igualada. Hi ha autobusos fins a Sant Martí de Tous des d'Igualada i altres poblacions de la comarca de la Noia. També alguns des de Barcelona o Vilafranca del Penedès. La Hispano Igualadina. Podeu trucar al 902 29 29 00. O bé a la web igualadina.com.
Allà teniu tots els horaris de la Hispana Igualadina. La parada més propera a Sant Jus la tenim aquí a la diagonal davant del Corte Inglés. Sí, sí, sí. Bé, en cotxe, per la AP2, Barcelona-Lleida, cal agafar la sortida 550, Jorba-Sant Genís. Després cal seguir en direcció a Sant Martí de Tous per la C24 i podem menjar a Cal Maginet.
Ah, està bé, que al Maginet hi ha carns a la brasa, no? Calçotades, perquè us agradin els calçots, que sou la majoria.
Quan és l'època, ara és l'època dels calçots. Sí, sí. També fan grellades de peixos, rovellons, quan és temps de rovellons, verdures a la brassa, patates al caliu. A mi m'encanten les patates al caliu. Hi ha altres plats tradicionals. Hi ha jardí on els nens poden jugar i espais de joc també a l'interior. Això és a la carretera de Vellprat, a Sant Martí de Tous. També hi ha una web, brasariacalmaginet.com.
Preu mitjà de la carta, uns 25 o 30 euros. Sí, com tots, com totes les cartes, més o menys. I, si us quedeu a dormir, podeu dormir a casa del Vall. És una antiga casa de poble per a 9 persones, àmplia, acollidora i molt ben decorada.
És ideal per a grups de famílies amb nens. Té quatre habitacions, dues de triples, una de doble i una individual amb possibilitat de suplatori. Dos banys complets, sala de jocs, terrasses, cuina, menjador i sala de ping-pong. Està situada al poble de Carme, a uns 28 quilòmetres de Sant Martí de Tous. Consulteu també la web casadelball.com
Un cap de setmana us costa aproximadament uns 500 euros i si posteu la web de casesrorals.com trobareu segurament altres casesrorals properes per si aquesta està ocupada. Això mateix. Bé, llavors, ja ho sabeu, podeu anar aquest cap de setmana proper.
I no cal continuar viatjant una miqueta lluny de Sant Just. Ara tenim informació apareguda al botlletí del parc de Collserola. Amb un titular molt suggerent que diu per què s'apropen els senglars als pobles i ciutats. Segons una enquesta científica internacional recentment publicada, hi ha tres factors claus que expliquen la presència de senglars a prop de la ciutat.
La presència de senglars en àrees urbanes dins la serra de Collserola i altres indrets propers representa una problemàtica creixent de difícil solució. Un dia van arribar fins i tot aquí a la ràdio, no? Aquí, a dalt, a Can Ginestar. A Can Ginestar i des d'aquí a la finestra de ràdio van veure un port senglar. Jo dic, estic al·lucinant, no, no, és un autèntic port senglar. O sigui que s'ha elaborat una enquesta científica sobre aquesta qüestió a escala internacional...
fruit d'una col·laboració entre l'Estació Biològica del Parc Natural de la Serra de Collserola i entitats de recerca i d'educació de Bèlgica, que ha estat publicada a la revista científica belga Foret Wallon.
Segons els encastats, les diverses causes poden variar en funció de les condicions ambientals i climàtiques de cada lloc, així com del grau de pressió cinegètica o del tipus d'urbanisme. En resum, el que s'observa és que les àrees per urbanes i urbanes
proporcionen recursos diversos força interessants per als senglars, que poden ser especialment atractives quan les condicions ambientals s'alteren o les àrees naturals properes, gelades a l'hivern o sequeres a l'estiu, o determinen
Els senglars aprofiten sobretot les fonts antròpiques d'aliments, horts i jardins, escombraries, espais enjardinats, amb rec artificial, que també funcionen com a reclam. D'altra banda, l'alimentació directa dels animals per part de persones implica la seva habituació a les àrees urbanes
i un canvi en el seu comportament i hàbits que agreuja als conflictes i dificultats de convivència d'aquesta espècie amb els sers romans. Pel que fa als conflictes que genera el senglar, els principals serien els danys a l'agricultura periurbana, jardins, parcs urbans i les col·lisions en vehicles. Destaca que els atacs a les persones i els aspectes sanitaris no han estat assenyalats com a conflictes significatius
per part dels participants, tot i ser temuts com a possibles problemàtiques futures. És que és un perill quan se't creua un senglar davant del cotxe. El meu fill li va destrossar tota la part davantera d'un Audi 6, eh? O sigui que no és broma, eh?
O sigui que... i no es van matar de miracle, perquè a 190 realment el cop va ser espectacular. I respecte als mètodes utilitzats per al control de la població, bàsicament es tracta de diferents modalitats de caça o captura en viu.
D'altra banda, actualment no s'apliquen mètodes de control de fertilitat a cap de les àrees informades per part dels encastats ni a Europa ni tampoc en altres parts del món. En aquest sentit, el control de fertilitat es troba encara en fase de proves experimentals, tot i que en un futur possiblement podria afegir-se al calaix d'eines de gestió disponibles.
Finalment, i pel que fa a les mesures en prevenció aplicades, trobem l'ús de les tanques a conreus, espais urbans i vies de circulació, a més d'altres mesures per dissuadir i evitar l'alimentació directa dels senglars per part de les persones, ja que aquesta pràctica representa un factor important en l'habituació d'aquests animals als espais urbans. En canvi, l'ús dels productes repel·lents comercials
es considera una mesura ineficaç pels enquestats. L'article sencer, així com una versió en català de l'informe, es pot descarregar al web del parc, parcdecollserola.com I ara farem aquells rodolins que te li agraden al Pere.
A veure quins robins ens has portat avui. Mira, tu mateix. Una vistosa parella s'asseu al taulell d'un bar. Sembla que portem ganeta i ell demana tot cridant. Xicot, porta un bocadillo. Digue sandwich o entrepà.
De salsitxa o de formatge? No, d'atun. I amb força pa. Atun? Has de dir tunyina. Renoi, sí que ets primirat. És que penso en la campanya de Parleu bé el català. Jo el voldria de mantequilla.
diu la noia tot fumant no és mantequilla és mantega això que tu has demanat ja veuràs deixa't de cuentos i serveix-nos l'entrepar veus? ja no has dit bocadillo alguna cosa hem guanyat pel que fa deixa't de cuentos el correcte en aquest cas és dir deixa't de romansos quin cambrer més il·lustrat
La lliçó fou profitosa, puix tot menjant l'entrepà. La parella comentava, hem de polir el català.
I ara ja entrarem dintre de l'espai poètic. Dissabte vinent, 11 d'abril, farà 81 anys que va néixer el poeta estatunidenc Marc Castran. I va un any més o menys que va morir. Us diem avui algun dels seus poemes traduïts al castellà per Beverly Pérez Rego.
Mancha lunar. La azulada, pálida faz de la casa asciende sobre mí como un muro de hielo y el distante solitario aullido de un búho flota hacia mí. Entrecierro los ojos. Sobre la oscura humedad del jardín flores se mecen de un lado a otro como pequeños globos.
Las solemnes arboledas, cada una sepultada en una nube de hojas, parecen perdidas en sueños. Es tarde. Me recuesto en la hierba, fumando un cigarrillo, sintiéndome cómodo, fingiendo que al fin será así. La luz de la luna cae sobre mi piel. Una brisa circunda mi muñeca. Vago tiemblo. Sé que pronto vendrá el día...
Para lavar la mancha blanca de la luna, que caminaré bajo el sol de la mañana, invisible como todos. Dejar las cosas intactas. En un campo, yo soy la ausencia del campo. Esto es siempre así. Donde sea que esté, yo soy lo que falta.
Cuando camino, parto el aire y siempre el aire ingresa a llenar los espacios donde ha estado mi cuerpo. Todos tenemos razones para movernos. Yo me muevo para dejar las cosas intactas.
Carta Los hombres corren a través de un campo, de sus bolsillos caen lapiceros. La gente que sale a caminar lo recogen. Esa es una de las formas en que se escriben las cartas. ¿Cómo caen las cosas con los otros? El ser ya no me pertenece a mí, sino que duerme en la sombra de un extraño y le da vestido.
Es mediodía cuando escribo La vida de alguien ha llegado a mis manos El sol emblanquece los edificios Es todo lo que tengo Te lo doy todo Tuyo
Bé, fins aquí el nostre programa d'avui de 60 i més. Te l'he portat també en versió original anglesa, però dic... No, no, no em compliquis la vida, que jo, els meus coneixements d'anglès no són tan profuns i menys per recitar.
Però interessant aquest poema, m'ha agradat. No, no, és maco. Dintre de la seva senzillesa, realment, crida l'atenció. Bé, doncs acabem el programa. Moltes gràcies a tots per escoltar-nos. El Barça segueix igual. Carles, 1-0. Molt bé, doncs. Endavant amb el partit i moltes gràcies a tots. Molt bé. Bona nit a tothom o bon dia. A reveure.
Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer, eh? També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de la