Gràcies Dani, bona tarda, són les 8, arriba el Kilian amb l'informació general.
Seixanta i més o menys.
Amics veients, molt bon capvespre del dia d'avui, 27 d'abril de l'any 2016.
Us desitgem, especialment a vosaltres, amigues que porteu el preciós nom de Montserrat, moltes felicitats.
I també a tu, estimada col·laboradora Montse Larrea.
Els teus companys et desitgen que acabis de passar la jornada el millor possible.
Quants regals has rebut?
Moltes gràcies, eh?
De moment els regals estan per venir.
Ah, va, va, però ja li queda poc al dia.
I vosaltres, uïdors de 60 i més o menys, com ha anat la jornada en qüestió de regals?
Si no ha estat bé, protesteu, eh?
I tu també, Montse.
Si no, ja em sentirà amb la família.
D'acord.
Bé, també felicitem els turibis, les cites.
Recordem que Santa Cita és la patrona de les treballadores de l'hogar.
i també felicitem els domènecs i els Gregoris.
Avui anem de felicitats.
Felicitem el Carles, pels seus informes sobre la meteorologia del dia de Sant Jordi.
encertat 100%, sol radiant gairebé tot el dia i ruixats forts a partir de quarts de vuit de la tarda.
I parlem de Barcelona i d'aquí Sant Just.
però qui ens farà una resenya exacta serà l'Alina, que va visitar la fira a Can Ginestà.
Ho farà dintre d'una estoneta.
I per quan sortim, en segona audició, el proper dissabte,
desitgem bon dia els Pius, els Josep Benets, els Amadors,
Pere i Lluís, màrtirs de Còrdoba, Indalessis, Sofies i Aldobrandos,
que naturalment, amb aquest nom tan sonor, havia de ser, naturalment, torno a repetir,
com a mínim, un senyor bisbe.
Bé, els exàmens ens han tornat a jugar una mala passada
i han evitat que el petofet del grup s'hagi quedat a estudiar.
Tot sigui per la preparació del dia de demà.
Ànims, Txiri, a estudiar força.
Així que avui som amb vosaltres, l'Alina, la Montse, el Joan Maria, el Carles,
com sempre disposats a alegrar-nos la vida,
en música i qui us parla, la Joana.
Endavant, 60 i més o menys.
Endavant, 60 i més o menys.
La setmana passada vam conèixer la trista notícia de la mort del popular Prince.
Va ser trobat sense vida a casa seva.
Només tenia 57 anys i va ser una figura important del pop, del rock i del jazz comercial
de fa uns quants anys.
Singular i una mica estrambòtic.
En algun moment fent-li, o intentant-lo almenys, la competència al mismíssim Michael Jackson.
Algunes de les seves interpretacions van ser molt populars.
Aquest és el nostre record d'una figura del pop que ens ha deixat en estranyes circumstàncies.
Escoltem una de les seves cançons que va popularitzar al llarg dels anys 70 i 80 del passat segle.
És el nostre record d'una de les seves cançons que va popularitzar al llarg dels anys 70 i 80 del passat segle.
És el nostre record d'una de les seves cançons que va popularitzar al llarg dels anys 70 i 80 del passat segle.
És el nostre record d'una de les seves cançons que va popularitzar al llarg dels anys 70 i 80 del passat segle.
Gràcies.
I ara parlarem d'algunes notes, així, del poble.
O sigui, per exemple, d'aquesta exposició que hi ha a dalt al celler de Gansiginastà, que és magnífica.
Us la recomanem molt, molt importantment, perquè els colors tenen una vida, almenys a mi m'ho ha semblat.
I, a més a menys, és déjà vu d'en Jordi Rosés Marinello, i que estarà fins al 15 de maig.
Bé...
El Jordi, perdoneu, el Jordi és fill d'aquí del poble.
O sigui, que avui és un malament d'aquí.
Sí, sí, sí, sí.
A més, és veí teu, no?
Bueno, veíu gairebé de les dues hores.
Els pares tenen els vius, sí.
Sí, sí.
El targetó ha fet unes paraules precioses, no sé si són d'ell o de son pare, però diu...
Teniu a les vostres mans un eix que va del zenit al nadir, dels estels al centre de la terra i creua la ment de l'artista i el poeta.
S'alimenta de muses i el seu art, les seves músiques, lletres i veu.
Poemes visuals, viscuts, visualitzats o somiats.
Amb déjà vu.
Ho recordem que l'Associació de la Gent Gran de Sant Just ha programat pel proper divendres,
o sigui, demà passat, a dos quarts de sis de la tarda, a la sala polivalent del mil·lenari,
una interessant xerrada col·loqui sobre el tema
què es pot demanar als serveis socials quan ens fem grans?
Serà a càrrec de Cèlia Marcos, assistente social de l'àrea bàsica de salut,
i de Carmen Aguilera, treballadora social del CMSS de l'Ajuntament de Sant Just.
I ara, Lina, tu, que vas estar el diumenge, amb aquell sol tan preciós,
amb aquell temps tan maco...
Era dissabte.
Ara me'n fas dubtar, no?
No, no, era dissabte. Saps què passa? Tots dos dies. M'han passat com si fóssim festes.
Sí, sí, sí.
Una cosa i l'altra.
Bé, doncs, tu que vas poder anar allà.
La meva impressió, l'impressió d'algú que ve de fora.
Doncs bé, normalment, tots els anys, quan entres a Can Gina Està,
les paradetes ja comencen a mig camí d'aquest passeig.
Sí, el passeig.
Aquesta vegada vaig entrar, perquè anava precisament a buscar una mistel·lània del centre d'estudis
i a veure una mica l'ambient, i quan vaig entrar vaig pensar,
ai, carambes, aquí falta gent. Semblava com, d'entrada, la primera impressió que em va ser des de la porta,
una mica buit.
Però a mesura que vaig entrar, no.
Hi havia una parada quasi, quasi tocant al final d'aquest passeig, de sedis,
i després totes les parades estaven aquí al voltant del molí.
On estava al molí, hi havia diferents paraules de diferents entitats,
una d'elles del centre d'estudis, que és on anava, però hi havia la tira de parades.
I hi havia gent. Aleshores, la gent estava tota també concentrada en aquesta banda d'aquí.
I a l'altra, i això em va animar, perquè vaig pensar, bueno, que no és mal, ja que ja que han fet,
perquè a vegades aquí en el poble es fan moltes coses i la gent no participa.
Això ja ho veieu, eh?
No, perquè massa coses.
Massa.
S'assolapen les unes amb les altres.
A lo millor a la mateixa hora i al mateix dia.
Mira, l'altre dia, la conferència de la Maria Barbal,
que també era el dia del Barça, qui li agradi,
doncs molta gent no va ser tanta gent...
És el dom de la ubiquida, no?
Claro, no lo tenemos.
Bueno, total, que també hi havia com un grup de persones,
que ara tu estàvem dient, jo no em vaig fixar ben bé,
si eren de l'escola de música o del que sigui,
però era com una orquestina que estaven allà també funcionant.
Amenitzant, posant música.
I aleshores vaig estar, no vaig estar gaire, eh?
Res, vaig mirar per sobre.
També hi havia un recital d'aquest, precisament del Marinelo.
Sí.
Bueno, del Rossell, que també entrava,
però aquest estava dintre d'aquesta gent.
Estava i jo no em podia entretenir.
Havia d'anar a Barcelona per una cosa familiar.
I aleshores, doncs sí que en el moment que ja sortia,
allò començava a invadir-se de gent.
O sigui, que venien entrades i entrades i entrades de persones.
Vaig pensar, bueno, doncs mira, estupendo.
Això tindrà un aire més d'allò.
I aquí Can Gira estava a ser així,
però quan vaig anar cap a Barcelona i vaig agafar...
Espera't.
Quan vaig agafar l'autobús,
que vaig haver de creuar tota la diagonal
i tota la ronda de dalt,
la cabessera de dalt,
perquè vaig anar a l'altra banda de Barcelona,
amb l'autobús que anava,
doncs era un ambient festiu tan bonic.
Tothom amb la rosa,
tothom amb no sé què,
la gent que venia es veu que es venien a veure el Barça,
paraven els autobussos
i baixaven tots amb la samarreta distintiva.
I a més a més tots contents.
I jo vaig pensar,
un estranger que estigui ara aquí,
que vingui,
ha de pensar,
carai, quina alegria,
perquè a vegades passes per Barcelona i és trist.
Igual que va ser aquí,
que va ser alegre,
que la gent estava contenta,
també Barcelona disfrutava aquest dia.
Suposo que és un dia traient,
un dia que va acompanyar el temps,
gràcies al Carlos, eh?
No, clar.
Ell va donar la nota meteorològica adequada.
Adequada.
Gràcies a ell.
I a més,
els llibreters van estar molt contents
perquè han venut un 5% més que l'any passat.
Ja, ja, ja.
A les roses potser no tant.
No, no, escosa,
era, de totes maneres,
és que era impossible
que es poguessin vendre tantes roses,
perquè tant a la nada com a la tornada,
i jo dintre d'autobús
vaig estar més de tres quarts d'hora,
passant per Barcelona d'una banda a l'altra,
a cada cantonada, senyor Esmeu,
hi havia una paradeta.
Estan enfadats.
Estan enfadats.
No, crec que no pot ser.
Els turistes estan enfadats
perquè han donat massa permissos
de venda amb volant.
I a més a més,
molta gent que ha venut pel seu compte sense permís.
I a part d'això que tu anaves a fer,
per exemple,
nosaltres vam anar a la granja a fer el cafè
i ens van regalar la rosa.
Sí.
Clar, llavors, evidentment,
jo ja no em vaig comprar.
Sí.
Perquè jo no l'havia de portar a ningú.
No, no, però...
Jo la van regalar.
No, no, i a Can Barça,
Can Barça,
quan van jugar al partit,
a la sortida,
també donaven roses.
Sí, també donaven roses.
Les que sobraven.
O, les que van...
Sí.
O i tant, és així.
Li van donar dos al Xavi.
Sí, és això.
Diu,
Per guapo.
Diu,
no, no.
Una per guapo.
Diu,
és que...
Potser sí,
que...
Diu,
com eren mosses joves,
que també van dir,
mira, gente con gente.
No, no, no.
Diu,
me han donat dues medalles.
Diu,
ah, sí.
Diu, sí.
Diu, una per tonto
i una per si la perds.
Aquí al Xavi
se li van donar dues roses.
Ara me la estàs dient tonto.
No, no.
Una per guapo
i una per reguapo.
Això mateix.
Vale, vale.
I ara tractarem un tema
que no és tan simpàtic
com el de les roses i els llibres.
Un tema molt complicat.
És, o sigui,
és un díptic que ha publicat
la xarxa de Parts Naturals
i la Diputació de Barcelona.
I diu,
el senglar,
impacte i precaucions,
una publicació orientativa
de, sí,
de la Diputació de Barcelona.
I aleshores parla
de la població de senglars,
que tots vostès segurament ja saben
que inclús arriben
per serrear per lluny de sigui
i entran dintre de la ciutat.
I aquí també, eh?
I diu,
la població de senglars
hi posa
sus escrofa,
suposo que ha de ser
un nom en llatí.
Un animal salvatge
molt freqüent
en els nostres parcs
ha augmentat força
en els darrers anys,
en els nostres espais naturals.
L'excés de senglars
fa que, de vegades,
surtin dels seus espais habituals
i accedeixin
a carreteres
i zones habitades.
Aquest fet
pot comportar
molts inconvenients
tant a la perifèria
com a l'interior dels parcs,
que es tradueixen
en danys a persones,
vehicles
i camps de conreu.
A més, també,
surt perjudicat
l'entorn natural,
ja que la seva abundància
fa minvar
algunes espècies d'animals
que crien
arran de terra
i causen danys
a espècies vegetals protegides.
Mesures corretores.
Per tal d'evitar
els perjudicis
que causa
aquesta elevada població
de senglars,
cal fer ús
dels recursos
que es disposen.
La principal mesura
per reduir
la sobreabundància
de senglars
són les batudes,
organitzades
per colles
de les diferents
societats
de caçadors locals.
Aquestes batudes
s'organitzen regularment
donant el període
hàbil
de caça
de setembre
a març
i puntualment
durant la resta
de l'any
quan els senglars
causen danys
a l'agricultura.
N'hi ha unes quantes
recomanacions
entre les quals
diu
és molt important
abstenir-se
de donar menjar
als senglars
ni a cap altre
animal salvatge.
És una actuació
prohibida
per la normativa
vigent,
atès
que resulta
contrapododuent
perquè s'alteren
les seves pautes
de comportament
natural
a instintiu.
Passen a ser
animals
irrecuperables
per la vida salvatge
i hauran de ser
sacrificats
ja que generen
situacions de risc
en tenir reaccions
imprevisibles
i perilloses.
Pel mateix motiu
cal assegurar-se
de tapar correctament
els contenidors
d'escombraries
després d'evocar-hi
la brossa.
També cal disposar
de sistemes
de recollida
d'escombraries
adequats,
especialment
en urbanitzacions
i altres indrets
propers
al medi natural.
Si els senglars
tenen més aliment
disponible
augmenta
la seva productivitat
i s'afavoreix
un creixement
de les seves
poblacions.
Cal mantenir-se
allunyat
dels senglars
atès
que podrien
respondre
de forma
violenta
especialment
si es tracta
de grups
de femelles
amb cries
o si es va
acompanyat
de gossos.
sempre
que circuli
en vehicle
pel parc
és necessari
extremar
la precaució
per tal
d'evitar
possibles
accidents.
Cal
moderar
la velocitat
i circular
exclusivament
per les
vies
destinades
a la circulació
motoritzada.
Què hem de fer
en cas de coincidir
amb una batuda
de senglars?
Cal
respectar
en tot moment
la senyalització
i no allunyar-se
dels camins
i equipaments
per tal
d'evitar
córrer
riscos
innecessaris.
El pas
per camins
propers
a les zones
de batuda
no està prohibit
però és convenient
que sempre
que pugueu
transiteu
per altres
camins
més allunyats.
Pot ser
que per raons
de seguretat
es tanqui
el pas
per alguns
camins
mentre duri
la batuda.
En aquests
casos
caldrà
respectar
les indicacions.
i d'aquesta
ressenya
sobre els
senglars
que realment
no deixen
de ser animals
molt perillosos
sembla que no
però realment
el meu fill
no està
viu de miracle
el Miguel
perquè
amb un A4
d'Audi
li va trencar
amb una família
va xocar
amb una família
amb un
amb un
perquè
ell no sabia
d'on li havia sortit
a 90 quilòmetres
trobes una roca
sí
sí
sí
va sortir
d'un lloc
i va sentir
croc
i el cotxe
bueno
el morro
fet pols
i llavors
el va portar
el mecànic
ja de prop
va trucar
a qui fos
i diu
senyor
aquí està
això
ple de
pèls
de senglar
si no porta
vostè
aquest cotxe
que realment
és bastant
reforçat
vostè
en aquest moment
no estaria aquí
demanant-me
a rebre
o sigui
que són
i l'altre dia
li va sortir
el Xavier
aquí dalt
o sigui
quan vens cap aquí
per Cancerola
sí
vens cap aquí
pujant
per l'avinguda
aquella
nova
d'allà baix
de la
com es diu
quan
del col·legi
alemany
sí
el que tira cap amunt
sí
sí
doncs per allà
hi havia tota la família
per allà
ombri
i el dia que vam anar al teatre
també
ja sé que han baixat
fins a baix
al cap
al cap
al cap
van baixar
al cap
van baixar
a buscar receptes
per les enzites
una família
unes cries
sí
sí
aquí
la policia
es va veure
obligada
a matar-lo a trets
perquè no
hi havia manera
que marxés d'aquí dalt
eh
de la
que estava
la gent
segona
és realment
un perill
els últims
tres anys
he tingut dos impactes
de sanglars
els últims dos anys
dos
i com que sé
que el perill que hi era
anava amb una velocitat
moderada
moderada
ja encara
estic parlant sobre
d'onze a doze de la nit
sí
és l'hora que surten
de fosc
i esclar
no és aquí
és a l'Empordà
és igual
a la vora de Garriguella
i l'altre sortint de parlada
i el susto que em va donar
sí
sí
i per Lleida
quan baixes de dalt
de la pània
sí
i nosaltres
no cal que corris gaire
nosaltres
aquí baixant de
de
o sigui
per Collserola
venint cap aquí
també una nit
també
sobre la sosa
una cosa així
sí
escoltem
també
diu
què és això
un gos
no
va passar corrents
davant nostre
de de gos
res
un gos
aquestes hores
no no
era un porc senglar
un porc senglar
sí
bueno
què hi farem
i aquestes curiositats
no serà de porc senglars
també
no
no
en bon principi no
buscarem una altra curiositat
sí
no els té que posar cap música especial
no cal
continuem amb la de fons
continuem amb curiositats
no sengladores
i parlem de les persones
que
bueno
que són curiositats
més altes
i més baixes
i diu que
Seng Jinliang
que és originària
de la província
de Xina
de Hunan
figura com la dona
més alta
s'ha mort
la dona més alta
del món
a mi
va morir
en 1982
quan tenia 18 anys
i media
2 metros
47 centímetres
però aquesta noia
devia tenir un síndrome
bueno
són els alts
i els baixos
no
ja
diu
per la seva estatura
l'estadounidense
síndrome real
l'americà Robert Waldo
va sobrepassar
la resta
de tots els homes
també va morir
als 22 anys
possiblement
aquestes persones
ara no tant
perquè aquests jugadors
de baloncesto
també són molt altres
doncs aquest bon xicot
pobret
va morir
i tenia
2 metros
72 centímetres
quasi 3 metres
però aleshores
sí
però aleshores
esclar
anem de dalt a baix
i aleshores
l'home més baixat
que s'ha pogut comptar
és un que media
67 centímetres
per això
és un nan
és un nan
aquest era
també un estadounidense
un americà
que es deia
Calvin Phillips
i després
aquesta no li diu el nom
diu que era una holandesa
una senyora
que media solament
61 centímetres
aquesta seria
una boleta
de formatge
d'aquests de bola
però si la tira
a muntanya avall
com fan moltes vegades
61 centímetres
pobres senyora
i ja que tenim
aquests alts i baixos
hi ha una cosa
que a mi m'ha cridat
l'atenció
que diu
suministre d'energia
diu
quan una persona
entra dintre d'una sala
produeix
el mateix
efecte
termodinàmic
que si encenguera
una bombeta
de 120 voltios
sí
que són
electritzadores
diu
un efecte
diu
és l'equivalència
calorífica
que proporciona
bueno
que proporcionalment
irradia
aquesta d'una
però jo ara
aquesta
després d'haver llegit
això
pregunto
i els que entran
per exemple
tots dintre
d'un metro
tots dintre
d'un metro
que fa
un encessament
que podria
il·luminar
una persona
amb un misto
encendre sol
ja funcionaria sol
no
acabaran
o sigui
realment
inventant
algun sistema
que la nostra energia
també faci
moure els aparells
no estaria malament
de fet
hi ha persones
que Laura
que de tot
eren més intens
segons que els altres
per això els sants
els representen
amb una
intensitat
espiritual
que és veritat
que nosaltres
diu
que tothom
som electricitat
de fet
és veritat
perquè a vegades
entres
i n'hi ha unes corrents
amb la persona
equips
una a l'altra
que clar
o som oposats
i aleshores malament
una vegada que estem parlant
d'això
quan fa vent
s'emporta
tota aquesta aura
que tenim
que despenem
aquesta calor
del cos
i és per això
que com fa vent
tenim més fred
perquè
aquesta calor
se'n va
més sensació
de fred
no tenim protecció
bueno
continuem
una altra cosa
també així
curiosa
aquesta la sabem
que no sé si jo
l'he llegit
d'aquí
que diu
que els indis
de Sud-amèrica
doncs
suquen
les seves fletxes
amb curari
és que
el curari
doncs
és un verí
molt dolent
és un verí
molt potent
instantàni
però que
també s'ha fet servir
en medicina
sobretot
quan tenia que fer
una operació
d'estómac
o d'abdomen
que és el mateix
més o menys
l'aquella zona
perquè el malalt
si té espasmes
el curari
el deixava
una mica paralitzat
bueno
qui vulgui
estar molt nerviós
que
seria un narcòtic
que faci una botina
de curari
seria
més o menys
passa que és massa potent
per utilitzar-lo
si no està controlat
diria que està molt controlat
ara tenen un altre tipus
d'anestèsies
si els dindis posaven
el curari
a la punta de les fletxes
a més a més
entrava
amb la força
que penetrava
dintre del cos
de l'enemic
o sigui
també
com estem dintre
d'aquesta medicina
ens anarem
per una cirurgia
que era
cirurgia proscrita
que vol dir
que fa anys
el cirurgià
ara vull dir
el cirurgià
té un cert prestigi
dintre de tota
la classe mèdica
perquè li diu
oi
i
tenten moltes especialitats
i bla bla bla
i cada cop
s'especialitzen més
però esclar
en Xà
qui feia de cirurgià?
els barbés
els barbés
sí
els barbés
i aleshores
també feien de dentista
els dentistes
també feien de cirurgia
i diu que en l'any
1215
el papa
va prohibir
expressament
l'exercici
d'aquesta cirurgia
a tots els homes
de la iglèsia
que tinguessin
algun càrrec important
perquè no el consideressin
com un bàrbaro
com un càrrec
sí
i ja
com sempre
claríssim
sí
bueno
i diu
i ja parlant
d'aquests
d'aquesta cirurgia
diu que n'hi ha metges
que són tan
tan tan tan
tan addictes
a la seva cirurgia
que hi havia
un metge indi
el doctor
Modi
Modi
que era un cirurgià
molt diligent
i que es diu
que aquest senyor
va operar
catarates
hasta
833
persones
al dia
jo això
no m'acabo d'entendre
803
persones
perquè jo he ajudat
a operar catarates
i 833
és una cosa
molt minuciosa
no és creïble
no és creïble
aquesta jo
no m'ho en passo massa
perquè no
inclús ara
que l'operació
de catarates
es fa l'assa
no dona temps
de fer 833
o sigui
que aquest home
deu
en la seva vida
haver fet
600.000 operacions
bueno
trobo una mica
que no sé
si hasta
quin punt
li donem crèdit
i aleshores
hi ha l'última
que aquesta sí
que li donen crèdit
diu que
l'historiador
un historiador
grec
que es deia
Herodoto
que ja ho sentim
parlar d'Herodoto
tenia
tenia fama
de ser un home
molt honest
i en l'antiga
Babilònia
no hi havia metges
se suposa
que els malalts
els portaven
en un lloc
determinat
però el que era bonic
era que cada
vietnam
que passava
cada persona
que passava
ell
deia
les seves malalties
i el que havia lograt
per millorar-les
i allò era
com una enciclopèdia
com una
com un
no sé
on en Riders Diges
això
sí
i aleshores
uns als altres
es anaven curant
o sigui
que en realitat
les experiències
de l'una
es curava l'altra
les experiències
de l'altra
molt bé
i això que ara
ens tenen prohibit
que no donem
les nostres experiències
de la farmacopea
al veí
si té mal de cap
i totes aquelles coses
però bueno
però bueno
si tu per exemple
dius
m'ha anat bé això
doncs aquestes servetes
o aquesta
el que sigui
doncs mira
prova-ho
si no es curaré
doncs a lo millor
et va bé
si es curaré
i si es curaré
et cura de golpe
i tant
el pròxim dia més
guapos
molt bé
posa una mica de música
sisplau
Música
Música
Bona nit
És preciós el tema de l'ara, és preciós.
O sigui, la música rusa m'agrada molt.
Bueno, aquest no l'ha escrit un rus, però normalment,
com està inspirada en un tema rus, mira, en una moza russa, molt maca.
Bé, ja sabem que el Born, centre cultural,
ha estat promocionat moltíssim des de la seva inauguració.
Per això no treu perquè, una vegada més,
us el recomanem com a sortida cultural
per un cap de setmana familiar en tots els seus espais.
Visita l'espai d'equipaments que mostra una Barcelona viva, dinàmica, del 1700.
I els fets de 1714, en un context de la guerra de Sussecció.
En el llaciment poden veure les restes del barri enderrocat per Felip V.
És un espai polivalent que ens fa reflexionar sobre el passat,
el present i el futur probable del nostre país.
El setge de 1714.
Els fets que van canviar la història de Catalunya,
que van provocar la capitulació de Barcelona
i que van comportar la pèrdua total de les llibertats catalanes.
El barri del Born va ser l'escenari de l'atac final.
El Born va ser un símbol de la lluita heroica dels ciutadans
en defensa de les idees i de les institucions del país.
Arqueològicament, és un jaciment excepcional
que és únic a Europa per les seves dimensions,
l'estat de conservació i les seqüències cronològiques
de la que és testimoni.
Les dades arqueològiques han pogut contrastar
amb documentació notarial perfectament conservada
aquesta perfecta conservació, el dia a dia,
de la Barcelona de...
De 1700?
De 1700.
De 1700.
Que ha estat declarada B cultural d'interès nacional.
projectat per Josep Fonseré,
seguint la norma dels mercats que ja havien construït a França.
Aquest mercat va ser cap davanter
de la nova arquitectura de ferro a Barcelona.
La seva grandiositat va dotar la ciutat
d'una nova presència urbana.
Ha estat declarat B cultural d'interès local.
Un mercat de cultura.
Us recordeu de la dita
Roda el món i Torna el born?
Doncs pensem que ha esdevingut un carrer cultural
obert a tothom.
Passejar, travessar l'espai interior,
contemplar el jaciment des de la balconada,
visitar les exposicions
i participar en les activitats culturals.
Això ens demostra que és tot un carrer cultural
per gaudir d'un patrimoni extraordinari,
des de les 10 del matí
fins a les 8 del vespre,
de dimarts a diumenge.
És una exposició permanent
i es pot constatar
que la Barcelona de 1700
era una ciutat pròspera
que, desgraciadament,
va patir l'horror de la guerra.
Era una ciutat connectada al món
gràcies a una intensa activitat comercial,
pròspera i molt apassionada
pels dolços i per la bona vida.
S'imposava el gust per la vistositat
i els ornaments en la indumentària,
mentre que la festa, la dansa, la música i el joc
marcaven el batec de la societat barcelonina.
Però, però,
després dels embats de la guerra
i el setge terrible que va acabar en derrota,
res no va tornar a ser el mateix.
que aquest barri,
a finals del segle XVIII i principals del XIX,
va fundar l'Acadèmia dels Desconfiats,
un ent on es reflexionava
i s'estudiava història i literatura.
Ara, el Born,
per fomentar la cultura,
té en aquesta acadèmia,
completament actualitzada,
un programa en el qual
la història, la literatura
i la llengua són els temes protagonistes.
També, hereva d'aquella llunyana època,
l'antigua societat del Born,
ara recull el legat històric extraordinari,
concerts, teatre
i diferents actuacions artístiques.
I, finalment, activitats familiars
a l'espai al Bornet,
on les nenes i els nens
són els grans protagonistes
durant els caps de setmana,
amb actes d'entreteniments
per a tota la família.
Si aquestes opcions de lleure del Born
us venen de gust,
us podeu informar al telèfon
93-256-851
o bé a la web,
això, tot junt i en lletra menuda,
en lletra minúscula,
alborncentrecultural.barcelona.cat.
En aquest barri
ara hi ha moltes botigues de moda,
per tant, per les senyores
és un puest encantador.
Sí, i molt cal, i molt cal.
I els restaurants.
Sí, les senyores que vagin caminant.
No, i els restaurants.
I els senyors també tenen botigues
de grans marques, eh?
S'ho passen molt bé.
Jo m'estimo més en el mateix Born, a dintre.
Hi ha un bar
per una fàbrica de cerveses d'aquí, Barcelona.
Sí, sí.
La tenen molt fresca i de molta qualitat.
Jo m'ho sento allà i que vagin fent.
I les senyores que vagin comprant.
Però ja preparar la bitlletera, eh?
No, no, no.
Per una cervesa, no.
No dic per la cervesa, dic per les senyores.
Ah, bueno, bueno.
Ja paguen amb targetes de crèdit.
Ah, però després pagues tu.
Música per gaudir.
Avui torna Tchaikovsky a emocionar-nos amb la seva música meravellosa.
Escoltarem un fragment d'un dels més representats ballets arreu del món i per les més prestigioses companyies.
El Llac dels Signes.
És un conte dramàtic que a través de la màgia negra fa que dos joves enamorats, la bellíssima Odette i el príncep Sigfrido,
pateixin infinites amargors fins arribar al seu destí final, units sí, però units per la mort.
Ja fa un temps vam escoltar el preludi, però és tan atractiva tota la composició musical de Tchaikovsky
que avui us oferim un altre fragment.
Amb la interpretació de l'Orquestra Filharmonica d'Eslovàquia sota la direcció de Michael Hallas.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
No!
Que no!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i que porta la bèstia, amb el seu àcid ho arregla.
És qui diu que estimula les secrecions gàstriques
i la mobilitat, les parets de l'estómac,
afavorint, per tant, la digestió
i contribuint a obrir la gana i les ganes de menjar.
Des de l'any 2000, un efecte anticancerígen de l'all
és un dels aspectes més estudiats
des que es va publicar un text on es demostrava
que la suplementació de l'all
reduïa la probabilitat de patir càncer de còlon i estómac
i s'ha observat que les dietes que contenen
abundanta quantitat d'all
redueixen la probabilitat de sofrir càncer en un 30%.
Déu-n'hi-do.
Encara que s'ha observat que les dones que consumeixen all
també tenen un estil de vida més saludable.
i un major consum de verdures i de fruites.
No sé qui vol dir algú més, però tenim la barrera del corall, no?
Sí.
La barrera que s'estan amb...
Sí.
Doncs la barrera de l'all seria que si a gust s'acosta i tu menges molt all
i ja no ve.
Ja no ve dinamica.
És com una barrera.
el problema és que la Montse cada dia em diu coses anti-cajerigres.
Jo de moment ja ho crec.
Prenc la llimona a la laia.
A la laia.
A la laia.
Molt bé.
Fas molt ben fet.
Bé, després d'escoltar la Montse amb aquests, els seus temes,
avui a l'all, que és molt interessant,
parlarem d'un complement alimentari ideal fet per les abelles reines
que la produeixen amb les seves glàndules faríngies
per alimentar les larves en els primers dies de la vida
i alhora elles mateixes, aliment que fa que visquin durant molt temps.
Estàs parlant de la jalea real.
Ah, ja, ja, sí.
Diu, per l'acer humà, la jalea real, jalea real,
català seria, és també un aliment extraordinari,
ric en nutrients.
Conté, per exemple, gran quantitat de vitamines del grup B,
la vita M2, B6, jo diria B12, potser també.
No, en l'escript no ho deia.
I d'altres grups, però és igual, posem una B i tot està bé.
Ja, és igual, per falta de B és que no quedi.
I els altres grups de les vitamines P, P i H.
A més a més, acifòlic, hidrats de carboni i glucids.
En minerals compta amb fòsfor, coure, ferro, sofre i seleni.
D'altres complements, oligolements,
àcids essencials, greixosos, insaturats i aminoàcids.
Com acabem de dir, la jalea és l'aliment de la vella reina
al llarg de la seva vida.
A més a més, d'alimentar les petites larves
en els primers moments de la seva existència.
La deficiència d'alimentació entre l'ove,
la vella reina i les abelles obreres,
es reflecteix entre l'esperança de vida
de la seva majestat,
que pot viure fins a 5 anys,
i les obreres o obreretes que solament viuen 85 dies.
Per la qual cosa, la jalea real
és un complement alimentari molt recomanable
pels joves en temps de creixement
i per la gent gran després d'una malaltia
o permanentment cansada
i també per tot aquell que pugui patir depressió en general.
També ajuda els estudiants
en moments d'estudi intens,
afegint a la jalea real
algun altre tipus de vitamina,
la B3, per exemple.
I també es tracta de xingo,
ja que aquest extracte
afavoreix la memòria
i la funció cognitiva.
La propera vegada
us parlaré del xingo,
que també és molt interessant.
Jo sóc una defensora de la jalea real
sempre i sempre.
Ara, la vull sola.
1.500 mil·lígrams
amb unes vials
que es prenen un cada dia
durant 20 dies.
És carot, eh?
És carot, senyor.
Oh, totes aquestes coses són cares.
Però va molt bé
per augmentar el tono vital
sense...
I revitalitzar.
Sí, sí.
El to aquest que a vegades
tenim sobretot l'estrenyar a la primavera
que no tens ganes de fer res.
Sempre estem cansats.
Sí.
Doncs aleshores puja automàticament.
No perjudica res més.
En canvi, jo no sé,
això la Joana el pròxim dia
ja ens ho acabarà de concretar,
però a vegades
es venen ginseng.
Ginseng no,
perquè pensen nerviós.
Sí, sí.
Altera molt el sistema nerviós.
Per tant, la jalea real,
sí, senyors,
poden fer-ho.
Molt bé.
Perquè inclús em penso
que persones que tenen
diabetis
pot prendre això,
que és una cosa...
Però em sembla que no és dolç.
no.
La mel és contraindicat,
però la jalea no.
Lo cual, espera,
n'hi ha una cosa molt xula,
que són les abelles.
Les abelles tenen el pròpolis,
que ja vam estar parlant
l'altre dia,
el pròpolio,
que és un antibiòtic
que va ser de bé,
i aquesta jalea,
o sigui,
que duri les abelles, eh?
I tant,
que costa cada dia més, eh?
Cada vegada
estan en baixa.
Perquè els arbres
que estaven a sota
del meu,
de la meva finestra,
l'any passat
era una glòria
perquè és un parer
d'aquests
de guarnir els carrers,
no és per fer peres.
No, no, no.
Però resulta
que l'any passat
feia goig
perquè estava tot blanc,
tan bonic,
i ple, ple, ple, ple,
de velletes.
Aquest any
estan tots pelats,
com un dimoni.
A més a més,
a l'àrigua
de l'altre dia
els ha deixat
sense flors,
semblen,
com deia la meva
la meva iaia,
el cel sigui,
una gallina
a matar els covazos.
O sigui,
que està el pobre
desplomats.
Sí, sí, sí.
O sigui,
i ni una abella, eh?
Ni una.
Bueno,
tenen problemes actualment
les abelles,
perquè hi ha
una espècie...
No,
la vespa,
la vespa xinesa
d'aquesta,
que és volenta.
Sí, sí.
Però indepenentment d'això,
l'abella
es té que conservar.
I tant,
perquè si no,
la polinizació
es fa a través
de les abelles.
Bé,
doncs posem una mica
de música
i parlarà
el Joan Maria.

i molt controvertit.
És molt personal, la prova és que
abans de començar hem discutit
una mica, hi havia diverses parers.
Nosaltres mateixos
no ens posem d'acord.
Amb la quartilla no n'hi ha prou
per totes les opinions.
Perquè la gent s'agafa
amb l'opinió meva. A casa meva som tres persones
i cap ni una estem d'acord
amb l'altra. I per això s'estimen tant.
Això mateix. A vegades.
Aviam si ara trobem el punt.
Si puc convèncer en una part
dels radioviens.
Quin tema és?
El trenvia per la Diagonal.
Recordaré que li va costar
el puesto amb un alcalde
a l'Areu.
El Jordi Areu.
El Jordi Areu. Se li va acudir
fer un plesbiscit sense convèncer la gent.
La gent si no saben de què va
malament rai. Va costar dos milions
d'euros.
A part dels estudis que va fer
per compte d'ells sense
qüestionar. Sense comptar
el poble, no?
Sí, clar.
No, no, però una part de la Diagonal
sí que va demanar el vot, eh?
Per una part, sí, eh?
Tot el que està reclet ara.
Aviam.
Endavant.
Aviam la meu tesis.
Aviam.
Començo.
Hi ha d'haver un tramvia que connectin el tram baix
amb el tram besós per la Diagonal?
Per contestar aquesta pregunta, només cal mirar el mapa
de la ciutat de Barcelona i veurem que la Diagonal
és una línia recta per unir el tram baix
amb el tram besós.
Tots sabem que la línia recta és la distància més curta
d'un punt a l'altre.
Així és de senzill.
Però, com sempre, les coses senzilles són complicades, a dur a terme.
Hi ha un munt de dificultats reals o imaginàries,
interessos i egos particulars,
de partits polítics, gelosies i tota una arrenglera d'etxedres.
Etcètera, etcètera, etcètera.
Sí.
Dit tot això, per resoldre qualsevol problema,
cal tenir en compte també moltes vessants.
La història, en un primer esgraó,
cal preguntar-se d'on venim, on som
i, sobretot, allò que volem assolir.
D'on venim?
L'antiga Barcino, la Barcelona ficada dintre les muralles,
a l'època medieval,
era una de les poblacions amb més densitat del món.
Sí, sí, del món, per quilòmetre quadrat estem parlant.
Tenia greus problemes de celebritat i de tota altra mena.
Han passat gairebé dos segles
de l'enronament de les muralles
i del fantàstic pla urbanístic de l'Eixample de Barcelona,
dissenyat pel enginyer senyor Sardà,
avui dia orgull de tots els barcelonins i catalans,
i que causa una impressió excel·lent
a tots els milers de turistes que ens visiten.
Doncs bé, en el seu temps,
el senyor Sardà va ser rabiosament criticat
per, precisament, per l'Eixample,
dissenyar uns carrers tan amples...
I no li van acabar de deixar fer el seu programa, eh?
Sí, sí, sí.
Que era molt més ample
i dintre havia les illes amb flors
i tot, que encara, algunes illes encara existeixen.
Precisament perquè era un visionari avançat en el seu temps.
I tant.
Avançava.
Sí, sí.
Per tant, bueno, anem explicant...
On som, ara?
Paradoxalment, la Barcelona d'avui
torna a ser una de les ciutats
amb més densitat de població per quilòmetre quadrat.
La geografia limita la seva expansió territorial,
el nord per la muntanya de Collseroga
i el sur per la mar Mediterrània,
que d'afegir-hi un trànsit excessiu de cotxes particulars
que, juntament amb altres contaminants,
fan que la qualitat de l'aire que respirem
sigui insostenible
en paraules de l'Organització Mundial de la Salut.
Què volem assolir?
Una ciutat on les persones puguin respirar aire net
i sense perill per la seva salut.
Crec que hi tenim tot el dret
i els poders públics
tenen l'obligació ètica i moral
de dur a terme.
Cal un pla de xoc.
Per exemple, declarar tot l'example
sona lliure de vehicles que contaminin
i portar-lo a terme.
Sí o sí.
Recordem l'èxit assolit
per la prohibició de fumar
i que tants bons resultats
està donant a la salut pública.
Si els poders públics i la ciutadania
estan convençuts que hem de solucionar
d'una vegada per totes
la qualitat de l'aire que tots respirem,
fàcil.
Fer el que ja han fet d'altres poblacions
punteres en medi ambient.
Londres i Berlín
en són alguns exemples.
Treure vehicles privats
i contaminants del centre.
Del centre.
Amb menys vehicles...
Es paga una...
Amb menys vehicles...
Amb menys vehicles...
Amb menys vehicles circulant, per l'example,
un tram que uneixi la plaça Macià
amb la plaça de les Glòries
per la Diagonal,
Barcelona guanyarà una altra Rambla
al mig de la ciutat
que descongestionarà la ciutat vella
de tants turistes.
tindran un altre eix per...
Sí, però per contra no tothom deixarà de passar
per aquesta zona,
perquè és la zona d'entrada i sortida
a la ciutat, per aquell lloc,
d'on es vol unir els dos tramvies.
La part muntanya i la part mar.
Sí, sí, ja actuals.
Però, però, deixeu-me explicar la meva opinió.
Ja tenim la controvèrsia, Joan Maria.
No, però, bueno, jo,
el dia que vam parlar dels tramvies
ja ho vaig explicar una mica.
Molt bé, com aquest trànsit
no es pot eliminar
i l'Eixample és un lloc
de molt de trànsit,
els carrers adjacents
s'ompliran de cotxes
i llavors serà més estrany.
I qui ho diu que no es pot eliminar?
El tabaco, tothom deia que era un dret.
No, no, no.
Era impossible eliminar-ho.
I s'ha eliminat.
I ara tots els puestos
podem anar a un restaurant
o el que sigui sense fum.
Sí, sí, però...
Això és igual.
És la vorera
i és una veritable vergonya.
Jo he posat dos exemples,
però n'hi ha més.
Per exemple, a Itàlia.
Hi ha moltes...
A Itàlia tenen el sistema
de parells i senassos
als cotxes.
Però hi ha ciutats
com a Franència.
Els cotxes no poden entrar.
Els cotxes l'has de deixar
a 6 quilòmetres.
Amb un aparcament
ja has de pagar
per deixar el cotxe allà.
I a Londres.
I a Londres també.
I, bueno...
Ah, i pagues per la City.
Pagues, eh?
Si entres a la City...
Sí, sí.
Pagues.
O sigui, és una manera
també d'ingressar els sentiments.
El problema del cotxe
és evidentment
que és resoluble.
No, no.
Si tothom ha d'anar en cotxe
no es pot resoldre.
No, no, no.
Però si pensem
que tindrem l'obligació
per l'aire que respirem
perquè és el que estem respirant...
No, no, sí.
Ens morirem.
No respirem bé.
És clar, és una prioritat.
Els cotxes
hi podran ser-hi,
però que no siguin contaminants
s'ho hauran de ser.
No, no, s'ha d'anar en cotxe.
Cotxes electrics.
Cotxes electrics.
I quan les marques
no inventin sistemes
per fer trampes amb l'aire.
Bé, doncs això serà el govern
i sobretot l'Unió Europea
que dirà
els llocs que viuen gent
no pot ser
que respirin l'aire
que tenim a Barcelona.
Perquè aquest problema
ja el tenim ara.
No, no, i tot.
El que passa és que...
Sobretot que
tu fins a Barcelona
tens el Tibidabo
i està...
O sigui, queda un clotadeta.
Tu puges una miqueta
aquí dalt a la Callsterola
i veus que,
segons quins dies,
la ciutat té un barret marró
que és una pena.
Però, esclar,
s'han de buscar
si hi hagués
un trànsit públic
més fluid i elèctric...
Bé, doncs no he dret, eh,
parlar-me.
Jo no vull d'allò,
però trànsit fluid d'allò
n'hi ha, eh?
N'hi ha,
perquè si tu agafes
el JM
que tenim aquí,
J-M,
no?
Si el JM
arribes a l'entrada
de la...
Hi ha uns quartels de...
Sí,
al final de la Diagonal
i aquells autobusos
cada...
N'hi ha diversos.
Sí, el 7 va de pressa.
El 33.
El 7.
El 7.
El 7.
I ara no són números, eh, sí.
No, no,
i van molt fluïts, eh?
Sí.
Jo crec que potser...
Més que aquí
a l'enllaçar,
com millor funcioni,
més l'utilitzarà
que l'usuari, no?
El que hem de fer
és més ergonòmics,
perquè segons qui,
m'he senyalo a mi misma,
pujar amb un autobús
costa molt.
Sí que pots demanar
que facin baixar
els glaons,
però, mare de Déu...
Mira, una de les coses
que es tenen que fer
de banals,
a vegades els aquest,
el JTM,
aquest que ve,
que par aquí davant
del final del carrer
aquest teu,
del carrer Miguel Revertet,
si el conductor
no s'arramba
a la vorera,
el salt que tens
que donar
des de la porta
a la vorera,
el que tingui
les cames llargues,
però el que tingui
les cames curtes...
No, jo,
no arriba.
A mi se'm ressent l'ànima.
Tot, tot
ha d'anar
compaginat.
Ara,
el que deia,
jo estic amb el Joan Maria,
que a mi el tramvia
m'agrada.
bé,
què vols dir?
Per què no pot allargar-se
aquest tramvia?
Perquè desfaria espai?
No, perquè s'acaben
de gastar una porrada
de milions.
No, és clar.
S'acaben de gastar
una porrada de milions.
Sí.
I ara,
se'n tornem a aixecar
la diagonal,
que fa un any
que s'ha arreglat.
Sí.
I que les botigues
estan contentes
perquè la gent passeja,
la gent passeja
i és un boulevard.
I, esclar,
s'han de mirar
totes les coses.
Sí,
però el principal,
és la salut.
I la salut
és la contaminació.
No podem esperar.
La salut de la gent
és no tenir depressió,
que vagin a passejar,
tu,
com deixes a les senyores
i te'n vas a vendre't
una cerveseta.
Sí.
Això es pot fer
en un any,
però hi ha d'haver-hi
un plon.
No, sí.
I que ho comencin
els taxistes,
el que vull fer
de taxista
és un cotxe elèctric.
Bé,
el Carles ja
ens toca el crustó
perquè no sé
mos passaró de rosa.
O sigui,
senyores,
fins al dissabte
si ens voleu escoltar
en segona audició
o fins dimecres vinent
que estarem,
si Déu vol,
amb vostès
per explicar-li
aquestes cosetes
que se'ns acudeixen.
dianes.
Això mateix.
Carlos,
que tenim una web
cap a què es pot
escriure.
Doncs,
alguns dels nostres
ràdioviens
que ens donin
l'opinió.
Que ens escriguin
i que es diguin
què és el que pensen ells
sobre això
de la Diagonal.
Així sabrem
si...
Alguns,
escolta'm,
perquè tinc la sensació
de vegades
que estic enronant
tot so.
No,
no,
sí.
Prou,
prou,
ja està,
ja està.
Ja està,
ja està.
Ja està,
ja està.
Ja està.
Ràdio d'Esfern,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
Ara escoltes
Ràdio d'Esfern,
sintonitzes
Ràdio d'Esfern,
la ràdio de Sant Just,
98.1.