perquè venen les grans multinacionals, sí, sí, fan un gran dispendi. El dia que no raja tal com elles els hi va bé, tanquen-se'n van i ahir te quedes. Llavors, amb aquesta política, diguem-ne, del govern, perquè és el govern el que no ha estat posant els punts sobre les llis i demanant als bancs que facin la seva funció...
perquè els bancs també tenen una funció social, no només la tenen econòmica, no, no, també la tenen social. Bueno, és que...
Com guanyen els diners els bancs avui en dia? Home, doncs mira, especulant. Ara, a matricis, també especulant. I com especula el govern? Si et deixen un petit préstec, compte que és el 20%, eh? Com especula la banca? A veure, tots aquests beneficis... I si no mireu la lletra petita, si teniu un préstec del que sigui, mireu la lletra petita, el que pagueu i el que reverteix aquest tant per cent sobre el que t'han deixat.
Com obtenen els beneficis aquests anys? La banca, que en tenen, hi ha molts. Doncs el tenen a base de recollir els diners de la banca europea
La banca europea ofereix diners a la banca espanyola el 0,5% i la banca espanyola, en lloc de repercutir aquests diners sobre les necessitats socials de la indústria, la química i la tèxtil, que són les bases de la riquesa d'aquest país, el que fan és comprar bonos a l'Estat... Que els hi renten molt més. Que els hi renta un 5%. Però llavors això...
Però per què ho permeten? Com és possible? L'única explicació o una de les explicacions que hi ha... I el governador del banc d'Espanya per què serveix? L'única explicació que hi trobem o algunes de les explicacions és que en realitat el govern no mana. Els que manen són les empreses i entitats i banca especulativa. O sigui, totes. Estan sequestrats del govern i això és una cosa que sembla que sigui molt fort però és la impressió que dón. És la impressió. Aquest és el gran problema que es viu.
Jo penso que a nivell de Parlament està bé que s'hagi parlat. En algun moment s'ha vist una mica de política d'aquesta... Sí, perquè ara s'acosten les eleccions de la Unió Europea. Però està bé que se'n parli. Però aquí no es tracta de parlar, Dolors. Es tracta de fer. A la persona que li falta l'aliment per al seu fill en aquest moment, no li parlis.
però llavors què és caritat? és una vergonya de caritat res per què caritat? persones que fins ara treballaven i vivien jo penso que la societat ha parlat fins que cada vegada hi ha més grups grups que han lluitat pel dret a la vivenda quant de temps ha trigat? un any i mig la plataforma però han fet una feinassa que era impensable fa 3 anys enrere perquè el gran poder dels bancs
ho ensorrava tot i s'ho menjaven, inclús estaven il·legals. Sí, sí. Han lograt, com a mínim, saben que allò no ho poden fer tant a la tumtum. No, hi ha ajuntaments que multen les entitats bancàries que tenen pisos i que no els lloguen o no els venen a un preu adequat. O sigui que ja s'està fent una mica de feina, però...
Bé, nosaltres voldríem invitar els oients, tots els oients que esteu a casa, aquesta nit a les 9 i quart fins a les 11, a la reunió que fem a la parròquia justicipal. Llavors una mica us irem els temes, però si algun us interessa, lliurement podeu venir a escoltar. Tenim un company que està malalt i llavors parlarem de la seva citació.
Un altre tema, Mans Unides, projecte de Colòmbia i anàlisi, execució, activitat. Això és un projecte que hi ha de Mans Unides a Colòmbia per ajudar a les dones que viuen allà. Serveis municipals en perill per la reforma del govern central. Aquí venia jo. Aquest és un tema que ens interessa a tots molt perquè el govern central ha fet una llei, la va fer al desembre i ara l'aplicarà,
que volen treure als ajuntaments de menys de 20.000 habitants aproximadament el 100% de l'atenció social del tercer sector que fan i moltes altres. Després, parlem del debat del Parlament català sobre el tema de la pobresa. Després hi ha informacions generals. I després una altra cosa que parlarem serà la manera d'intentar que vinguin a ampliar el grup amb més persones els que som.
Això serà difícil, em sembla molt. Això és el que hi ha. És que ja acabem perquè hem arribat a la fi de l'audició de Bebes de la Parròquia d'aquesta nit. Avui en les veus, de la Dolors, del...
Jesús. I qui us parla, la Joana. Bé, ens ha posat les músiques el Carles Hernández, Rius. I bé, us esperem el proper dimecres, i si ens voleu tornar a sentir, el proper dissabte hi serem a dos quarts d'onze. Fins aleshores, a tothom, molt bona nit i molt bones gràcies per haver-nos escoltat.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva. Està menjant pel pujador de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cap optimisme no n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. One more.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon llesso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El seu pare es va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Seixanta i més...
Doncs sí, ja som a les portes de la primavera. Avui, Diada de Sant Josep, festa del Father's Day, o Dia del Pare. I demà, quan faltin només 3 minuts per les 6 de la tarda, encetarem l'estació més bonica de l'any.
Avui és tradició menjar crema catalana, que també s'anomena crema de Sant Josep. I si teniu ocasió de visitar la ciutat de València... Veus, tu pensaves que jo podia no parlar de València, avui. No, ja m'ho he pensat, ja m'ho he pensat. Per això li he dit al Carles que preparés musiqueta de València. Descendis de valencians, i avui amb molt de goig parla de València. Podeu gaudir de les falles, autèntics monuments satírics que reflexen l'actualitat.
Al llibre dels fets trobem que la paraula falla ve de les torxes enceses que duien les tropes del rei Jaume al Conqueridor, aquella llunyana nit de 1213 quan creuaven el País Valencià. O sigui, mira tu si tenen anys les falles. I tant. L'altre dia vaig sentir un senyor que parla del llatí i no sé quantes explicacions va dir sobre la paraula de falla.
Primitivament eren simplement unes fogueres que feien amb trastos vells, com aquí, a la nit de Sant Joan. Però després la cosa es va anar refinant. València té una gran tradició de ninotaires, d'artistes, de dibuixants, de pintors, i aleshores van dir, en un moment determinat, i per què no fem...
escultures i aleshores la falla d'alguna manera conté l'efímera que és la vida i la crítica en el seu moment va ser una crítica política que s'atrevien a fer-ho i ningú no s'atrevia a dir que no a la postguerra jo me'n recordo el primer llibre de falles estava la publicitat que fa de les falles uns amics nostres eren valencians
I cada any ens ho ensenyaven. I, escolta'm, dibuixat, però molt ben dibuixat, però sí, simplement un paper molt basc, perquè llavors no gaudíem de gaire paper maco, però, escolta'm, no sé quantíssimes falles hi estaven llavors.
Actuament hi ha molts il·lustradors i dibuixants de còmics que fan també dissenys per les falles i escultors que després, amb paper maixer i amb altres materials, fan la falla. O sigui que els orígens són molt remots de la nit de la crema. I avui, com cada any, omplirà de llum i foc els carrers i places de la ciutat d'Altúria, enmig de la Gatzara, el Xibarri i el Soroll i el Xordidó... Això ja m'empipa més, eh? Això ja m'empipa més.
perquè hi ha masclatats per tot arreu i queden les orelles fetes pols però ha servit amb la manera de ser i sentir de la real valenciana no, no, si no puc dir res perquè a casa meva el jefe, escolta, em li agraden els petards i els cuets com més que els pastissos que no es pot menjar i en canvi per nosaltres avui és un dia feiner un dia que vivim amb tota tranquil·litat fa uns anys, abans també era molta festa el dia de Sant Josep i tant, i tant
Bé, benvinguts, oients d'Esvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més, dedicat, com sempre, a la gent gran i a tothom qui ens vulgui escoltar, sempre oberts a les vostres propostes.
Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93-372-3661 i també seguir-nos per internet on cercant Ràdio d'Esvern i clicant Ràdio a la carta trobareu tots els programes d'aquesta emissora. Però això sí, si truqueu ara sentireu la veu d'en Carles i el Carles es posarà amb nosaltres o ell mateix us contestarà, que també s'explica molt bé. I tant!
I com que la webcam funciona a la mar de bé, ens podeu veure a més d'escoltar-nos. Com cada setmana, una servidora, la Joana Algarra, amb els meus companys Carles Hernández Rius i Pere Oliver, sempre a punt per navegar per les zones.
Passen 8 minuts de les 8 del vespre. Gairebé és un polindre amb això, no? Un cap i cua. Avui dimecres, com hem dit, dia 19 de març, és el 78è dia de l'any del calendari gregorià. Ens queden encara 287 dies per finalitzar l'any.
Ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu, com cal, el vostre sant o aniversari. Avui, festivitat, com hem dit, de Sant Josep. Demà dijous, Sant Víctor i Sant Ambrós. Divendres, Santa Fabiola. I dissabte, que sortim en segona audició, Sant Sacaries. És, a més a més, el Dia Mundial de l'Aigua.
Recordem només que el nom de Josep ve de l'Abreu. O sigui, no ve del valencià, eh, Josep? No, no. Lo tío Pep sí que ve del valencià. Ah, lo tío Pep sí. Però el nom Josep ve de l'Abreu i significa Déu afegirà. Nom idoni per al fuster de Nazaret, espòs de Maria i pare de Jesús. I ara, en honor a aquesta festa, ara sí, del tío Pep, podríem posar música de València. Això mateix.
Bona nit
Fins demà!
Bé, és música de banda. El Pere la volia cantar, si vols. Jo sé la lletra, però no m'atreveixo a cantar. El meu fill també, aquesta nit, quan facin la crema i tot aquest assumpte, també, ell la sap perfectament. I després d'aixòs càntics d'amor, himnes de pau que ens proposa l'himne de València, ara esdeveniments que van tenir lloc un dia 19 de març.
De l'any 1812, a la ciutat de Càdiz, es proclama la primera Constitució espanyola, hasta me'n tortulligo, això de la Constitució. Esta es en la onda del Valencià i no té així la Constitució. Això, popularment anomenada la Peba, pel fet d'haver-se aprovat el dia de Sant Josep.
fou de caràcter liberal i establia la sobirania de la nació, la llibertat de premsa i d'indústria i el sufragi universal. Però el dret de les dones no hi eren reconeguts ni tampoc la llibertat de culte.
Res, a dins de la Pepa, la Consti de Cadi diu exactament que Espanya no ha d'haver altra religió ni culta que el católico, apostólico i romano. Sí, en unes coses sí que s'havia apanyat per les altres. Però en algunes tenia una... Sí, o eren molt avançats. En algunes coses eren molt avançats. Per això el deseado va venir i la va tallar per arran.
Jo me la vaig llegir de cap a peus, perquè precisament em sembla que ja ho vaig explicar. La Diputació de Càdiz es va posar en contacte amb l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya i amb tota una sèrie de gent ens va encarregar dibuixos sobre la Comsi. I en vam fer moltíssims i han estat en una exposició a Càdiz. L'exposició no l'he vist. Jo hi vaig anar quan la preparaven, però després no ho he vist. Ja no has vist el resultat. No, perquè com que ningú em pagava el viatge, jo dic, bueno, un viatge a Càdiz me lo pago jo, però dos ja és molt, ja és massa sobre què els he fet la feina.
També era un 19 de març, però de l'any 1882, quan posen la primera pedra del temple expiatori de la Sagrada Família a Barcelona. Recordem que el temple va ser encarregat a l'arquitecte Francesc de Paula del Villar. Poc després de començades les obres, les desavinences de l'arquitecte amb el propietari dels terrenys, Josep Maria Bocavella, van fer que el projecte,
Sortosament. Afortunadament. Pensés a mans d'en Toni Gaudí, que el va convertir en aquesta obra mestra i genial que encara segueix en construcció, però avançant molt. No, últimament avançant molt, eh? Està previst que el mil... No, el que digui el mil, el 2026 estigui acabada. Aviam si ho podem veure. No ho sé.
Ens agafarà una mica ballets. Ballets, ballets. Però bé, el més jo que ho vegin els nostres fills i els nostres nets, no? Sí, jo crec que sí. Un altre 19 de març de l'any 1911 es commemora per primera vegada el Dia Internacional de la Dona,
Més endavant es va traslladar aquesta celebració al buit en memòria de les 142 obreres que van morir en un incendi provocat a la fàbrica Cotton de la Searwise Company de Nova York. I tot perquè demanaven millores condicions laborals.
Quina mala idea, no? Sí, va ser un assassinat en massa. Un assassinat en massa, o sigui, a lo bèstia, o sigui, demanen augment de sou, millora salarial, les cremem i en contractem unes altres. Les tanquem, que no surtin, i a cremar-les. I així serà, més que arriba, sí, com una mica d'escarment perquè els altres no s'atrevissin a demanar.
Recordem que aquells anys, precisament els anys 10, els anys 20, també aquí, en el nostre país, els pistolers que anaven a sou de la patronal, la gent que anava pistolers a sou dels sindicats, o sigui, la qüestió... O sigui, va ser una mica enrevessada, també, aquella època. La qüestió era molt forta.
Esperem que no acabem tan malament, que la crisi ara millori i els nostres polítics tinguin... Una mica de seny. Una mica de seny. Perquè millores laborals, com dèiem, reclamaven també els obrers aquell 19 de març de 1920, fixa't, només han passat 10 anys i aquí estàvem en aquestes. A Barcelona, quan durant un míting pronunciat a la plaça de Toros de les Arenes, la CNT donava per finalitzada la vaga de la canadenca. Es va acabar aquella banca, però en van seguir moltes altres. No, no, va durar un temps, eh?
I recordem que un dels grans líders de la CNT de l'època, el Moi del Sucre, va caure assassinat per pistolers de la patronal. I força important va ser el 19 de març de 1931, quan per la Unió del Partit Republicà amb el grup
de l'opinió i estat català, funden un nou partit, encara vigent i amb força, Esquerra Republicana de Catalunya. Present tenim també l'impacte que va causar la pel·lícula El sirviente, amb títol original com era, Joana? Deserven. Deserven, no, de Josep Lossei, estrenada un 19 de març de l'any 1963.
Llavors va causar un impacte, recordo que encara hi havia aquí els cinemes d'arriessats, i precisament era una pel·lícula d'arriessats protagonitzada per Dirk Bogart i James Fox amb guió de Harold Pinter, i va ser un èxit. Jo la vaig veure al cine Rialto de la plaça Francesc Macià, que es deia encara Plaza Carlos Otelo, aleshores.
Bé, però per impacte fort el que va patir la població iraquiana quan va ser invadida per segona vegada per les tropes estatunidenques un 19 de març de l'any 2003 durant la Guerra del Golf.
Més agradable va ser aquell 19 de març de l'any 2011, o sigui, fa només un parell d'anys, sobretot pels amants de l'astronomia, que a Sant Just en tenim força, un bon grup amb una associació de gent aficionada a mirar els astres.
Que bonic és mirar el cel i investigar-lo. Sí, molt bonic. Perquè és una ciència en evolució. I ara què? Diu que han aconseguit saber realment el punt d'esclat del gran esclat, del Binban. L'origen de l'univers? Sí, sí, sí. Doncs aquest dia de fa dos anys, la Lluna creuava el punt més proper a la Terra. Els telescopis més importants del món van retratar el nostre glaçat satèl·lit.
Tant l'Observatori Fabra de Barcelona com l'Observatori Astronòmic de Mallorca, entre molts altres, van enregistrar aquell moment. Molt bé, doncs ara posarem una mica de música.
Bona nit.
I ara, naixements que van tenir lloc, te'l diga com avui. De l'any 1809 a Sueca, a la Ribera Baixa, ho feia l'escriptor, humorista i poeta valencià, ja veus que avui me recordo dels valencians, i tant, i tant, ja m'ho pensava, eh? Josep Bernat Ibaldoví, molt popular pels seus ceinets pujats de to i amb força picardia, com l'agüelo pollastre, pataques i caragols o el virgo de Vicenteta. Ah, ah.
Aquesta fins i tot es va fer en cinema l'any 1979, dirigida per Vicente Escrivà, amb Queta Claver, Antonio Ferrandis, José Sancho i Josep Maria Angelat en el repartiment. Te'n recordes? Home, home, això de la Vicenteta va ser durant molt temps molt popular. I seguim a València, ja que el 19 de març de l'any 1867 hi naixia el dibuixant i pintor
Juan Zapater. Considerat un dels grans il·lustradors i retratistes del seu temps, va passar temporades a Roma, a Florència i a París, on va perfeccionar el seu estil. Avui es pot admirar la seva obra al Museu de Belles Arts Plus Cinquè... No, Plus, no, Pius. Pius Cinquè, ui, sí. Pio Quinto, a València. Ah, és el Museu de València. Al costat del Pont de Fusta.
Ah, no, jo el dia que vaig anar a València, que vaig estar tota una setmana, no vaig tenir el bon gust d'anar a veure aquest museu. Bé, al Museu de Belles Arts, Piu V, i a la National Gallery de Londres. Ja us parles millor l'anglès que el valencià. No, valencià no en sé, perdoneu-me els valencians.
Però pots anar pel món, perquè parlant anglès avui... No. Ja saps què diuen en los madriles. Con el castellano y el inglés puedes ir a todo el mundo. Nosotros también somos bilingües. Ai, demostran su amplitud de mira. Evidentment, no tots, no generalitzem. No parlem de tot el poble de Madrid. Tu també defenses els madrilenys. No, esclar que sí, perquè tinc amics maquíssims madrilenys, però hi ha una part del govern que són cerrados, però...
A mi em fa molt l'efecte que tots, eh? Ferraditos de mollera.
I de la pintura passem a la poesia, ja que el 19 de març de l'any 1929 neixia a Roda de Ter un dels grans poetes contemporanis en llengua catalana, Miquel Martí i Pol. Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que va patir durant més de 30 anys, l'esclerosi múltiple. El seu llibre més llegit, estimada Marta.
I de la poesia passem al cinema, ja que el 12 de març de l'any 1946 neixia a Barcelona José Juan Vigas Luna. Mort de càncer fa només un any, ens ha deixat pel·lícules formidables, a més de pintures i dibuixos. Títols com Tatuaje, Jamón jamón, La teta i la lluna i Jo soc la Juani, els tenim ben presents.
Seguim el món del cinema, ja que tres grans actrius tenim a la memòria, nascudes un 19 de març. L'atractiva Úrsula Andrius, tota una sec símbol dels anys 60... Andrés, Andrés, que és sueca. És sueca, clar, i Andrius seria si fos anglesa, però gairebé tothom diu Andrius. És Andrés, Andrés. Molt ben corregit, així ens corregim els uns als altres per aprendre, està molt bé. Ah, no, Suïssa, més que sueca.
Ah, jo deia... És que jo ho he tret, com gairebé moltes informacions, unes les trec de l'Enciclopèdia Catalana, uns altres del Larús i unes altres d'Internet. I aquí m'han coincidit totes, i a mi ho semblava que sí, que era suïssa, però tu estaves... No, però bueno, és igual, és Andrés. Però és Andrés, és Andrés.
I qui més va néixer, quina altra actriu va néixer el 19 de març? Doncs la magnífica Glenn Close, ara sí que ho he dit bé, Glenn Close, que tant ens va impactar amb Atracció Fatal i Les Amistats Perilloses, una pel·lícula preciosa. Doncs la Glenn Close va néixer a Greenwich l'any 1947 i l'expressiva Maria Vázquez
Una de les matajaris, Piziar Boyain, ho feia a Vigo l'any 1979. Aquí sí que ho comprovan moltes vegades perquè molta gent es pensa que Maria Vázquez és madrilenya. Doncs no, és gallega. Ho he mirat en tres fonts diferents i és nascuda a Vigo, Pontevedra.
Recordem finalment algun personatge que va deixar aquest món tal diga com avui. L'escriptor de gènere fantàstic Edgar Rice Burroughs, creador del popular Tarsan, moria a Califòrnia el 19 de març de 1950.
La també popular cantant i actriu espanyola Juanita Reina, tan aplaudida pel seu capote de grana i oro, moria a la ciutat de Sevilla el 19 de març de 1999. I el conegut periodista esportió català i actor de doblatge José Félix Pons...
moria avui fa un any, el 19 de març del 2013. Ens consta que va transmetre el primer partit de futbol en català un llunyà 3 de març de l'any 1982. I bé, com aquí no tenim pantalla per veure el futbol ni podem mostrar cap vinyeta o fotograma de Tarçant, sí que podem escoltar perquè ho està buscant el Carles. Podem escoltar a Juanita Reina
Cantan Capote de Granalloro. Que le pongan un trespón a la mezquita, a la torre y sus campanas, a las rejas y a la cruz.
Y que vistan negro luto las mocitas por la muerte de un torero, caballero y andaluz. De luto todos los cantes y las mujeres flamencas con negras bandas de cola. De luto los maestrantes y las moñas del umbrante de la guía tan respallona.
Bona nit
Bona nit.
Molt bé, molt bé. El Carles em deia abans...
Potser era una mica fosca aquella època de coble i nacionalcatolicismo, però hi ha una cosa positiva, i és que en una època tan disciplinada i tan rígida, la coble aportava una alegria a la gent del carrer, perquè la meva àvia, evidentment que era valenciana, em portava a veure Concha Piquer i ens portava a veure la gent que cantava cobles d'aquella època,
I almenys una mena d'impuls alegre sí que te'l passaven, dintre del que cabe, no? Sí, però saps el secret quin és? Tu no ho saps. És que al dictador li agradava la copla. I les copistes. O sigui que, escolta'm, dintre de su marco, no? Sí, sí. Vigilat per doña Carmen, que no es passés. Sí, sí. No, no, fa l'efecte que no, però la copla li agradava moltíssim.
Passem a l'espai de cultura, que la copla també ho és, perquè parlant de la copla, a l'espai brossa, la seca, han fet gent jove, no fa gaire, un espectacle de copla, una autèntica meravella. Sí, sí, sí, per què no?
Bé, una imatge val més que mil paraules només quan aquesta imatge és tan poderosa que pot crear estat d'opinió, quan és realment útil. Aquest text del diari de Colita, de 1999, dona la benvinguda als visitants de l'exposició Colita perquè sí, que es pot veure a l'espai de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Es tracta d'una mostra retrospectiva dedicada a la creativa periodista gràfica Isabel Esteve Colita. Colita és com li han dit sempre. Ara ella vol que li diguin cola, però claro. Jo crec que és més normal que li diguin colita.
Aquest nom li va posar son pare perquè era en conya, li deien quan era petita, que havia nascut sota una col, no? Ah, molt bé, perquè devia ser molt petitona, potser. Exacte, carinyosament li van començar a dir colita i d'aquí ve el nom. A mi hi ha molta gent de fa molts anys que em diuen conita i que vols que digui. És igual, que em diguin com vulguin. Bé, aquest text és això el que has llegit, no? Sí. I podem veure un ampli recorregut per la seva trajectòria vital...
que revissa els diversos itineraris del seu extens arxiu. Des del món del flamenc, a la lluita feminista, al cinema, la nova cançó, l'aguix divin, al món de l'espectacle i la vida quotidiana, a través d'una mirada plena d'intenció i d'humor. Ara, t'ho comentava abans de començar el programa, que quan contemples la seva extensa obra...
te n'adones amb quina força les fotos s'acosten al servei de la veritat i de la gent. Fins i tot moltíssims treballs d'encàrrec, que potser en aquell moment ni ens adonàvem, però ara, fora de les pàgines d'aquells articles i reportatges que va il·lustrar, conformen una obra d'art per si mateixes. Jo em recordo perfectament de quan li encarregàvem treballs, però la revista d'indicació feminista sí que ja els feia amb tota la intenció de càrrec artística.
Però jo trec ara fotos d'ella, de l'Enciclopèdia Juvenil Planeta, per la que també hi va treballar, i de revistes de l'època, per favor, fotogrames, la que sigui, i veus que...
Treta ara la foto... Té ànima de fotògrafo. Això és ineludible. I d'artista. I de trobar l'essència d'aquella imatge que ella veia. Perquè amb ella li podien encarregar, com a tants fotògrafs, una foto de tal catedral, per exemple, de la mesquita de Còrdoba. Però que ella posés el focus principal en les dones que fregaven el terra...
Perquè, escolta, els arts de la mesquita estan fotografiats per tothom. Per miler de gent. Però ella va trobar aquell detall que els altres no havien posat en pràctica. I ara, clar, quan ho treus fora dels llocs que il·lustraven, veus que és una obra d'art per si mateixa, que té un llenguatge. És recomanable, també, l'última i molt divertida pel·lícula, Ocho Apellidos Vascos.
protagonitzada per Clara Lago, Dani Rovira, Carmen Machi i Carra Egeralde. No, Elegalde. Aquests noms... És basco, és basco. Sí, sí. Un noi andalús de Socarrel, en Rafa, pretén conquistar Amaya, una noia basca, i decideix traslladar-se fins al poble natal d'ella fins a passar per autòcton.
Un cop allà, els embolics van a més dins d'un guió farcit de gags i acudits. Emilio Martínez Lázaro és el director d'aquesta pel·li, que deu ser divertida, no? Moltíssim, moltíssim, i per mi no explicaré res de la pel·li perquè fa partida riure, però una de les coses que per mi té moltíssima gràcia aquí, gran labor del director i també de l'actor Dani Rovira, és que
Fa dos formes de dicció completament diferents, com fa d'Andalus i com fa de Bast. Per això la gràcia és de l'actor. I que les fa de meravella. Dani Rovira és malagueño, alguna cosa hi deu tenir, però sobretot té que... Porta 15 anys fent Teatre a Madrid, ha estudiat a l'Escola d'Art Dramàtic, i té una facilitat enorme...
per fer tots els accents possibles de tots els llocs d'Espanya. No, però això va persones, eh? Hi ha persones que tenen la facultat de parlar amb 40 accents diferents i copiar-los de seguida. Això ho he vist, per exemple, amb una de les actrius que treballava amb la Clara Segura, la Rosa Tatuada, Teresa Urroz. Jo l'he vist fer de gallega, d'andaluza, d'aragonessa, i ho fa a la perfecció. I tant, i tant.
Bé, doncs, la gent necessitem entreteniment de qualitat, que ens ajudi a passar-ho bé. Per això, si heu vist una pel·lícula, una obra de teatre, o heu llegit un llibre interessant, les que nosaltres comentem és senzillament perquè les hem vist fa poc, però vosaltres, si n'heu vist una que ens la voleu recomanar o comentar, ja sabeu que ens podeu trucar aquí al 93 372 3661 o escriure a Facebook, a Ràdio d'Esvern.
Molt bé, recordeu que una obra considerada com una gran solemnitat quan es va estrenar l'any 1935 a Barcelona, protagonitzada per Margarida Xirgu, la podem tornar a veure al Teatre Nacional de Catalunya amb una posada en escena sorprenent i atractiva. Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores de Federico García Lorca
ens porta a un univers fascinant dins un Carmen Granaíno, on la força poètica i les interpretacions brillants es donen la mà. Les formidables actrius Nora Naves, Carme Elías i Mercè Arànega són les protagonistes de l'esplèndid muntatge dirigit per Joan Oller.
Aquí tenim una altra versió d'actrius catalanes com es posen a dins la pell de les dones d'un Carmen Granaíno. Sí, i a més a més una època nyonya i tot el que vulguis. I què bé que ho fa, eh? Sí, però a més ja fa una paròdia de la cursileria de l'època. L'obra està ambientada...
tres èpoques diferents. I a més, la paròdia la fan autènticament de meravella. I fixa't quina casualitat que gairebé totes les actrius que han estrenat a l'Orca, tan abans com ara, són catalanes. Margarida Xirgo, Núria Espert, Mercè Arànega, Nora Naves i la que està fent Yerma. No sé si encara la fa al Teatre Tívoli. No sé si encara la fan. Si no, acaben de treure-la. Sí, sí.
Bé, demà, dia 20 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu, xerrada col·loqui a càrrec del doctor Santiago Barambio. L'avortament, necessitat o frivolitat?
I demà passat, 21 de març, a les 7 del vespre, a la sala cinquantenari de l'Ateneu, lectura de poemes en diverses llengües per commemorar el Dia Mundial de la Poesia. El Carles hi serà també, em penso a la part tècnica, no? Els posaràs alguna música adequada, ja, molt adient. O la música la posen ells.
No, no, la posarà el Carles, la posarà el Carles. No, no sé si a vegades... Ah, sí, sí. El Carles posarà la part tècnica i hi ha uns músics ja que està... És que no han vingut a l'assatge els músics, per això han dit aquí es posaran els músics i aquí es posarà el Carles. Molt bé. Aquesta és tota la informació que tinc. I llavors nosaltres hem fet tiruliruliruliru com si hagués la música... I està, com si tal cosa. Però encara no hi era.
Molt bé, i dintre de la cultura, potser que repassem una miqueta aquest llibre del Jordi Carol, 25 carrers per gaudir Barcelona. És una mirada càlida per conèixer l'essència de la ciutat a través dels seus carrers més emblemàtics. Quin carrer has triat avui, a veure? Ah, mira, he triat el carrer Comtal.
Oh, molt conegut, sí, sí, sí. I tant! El carrer Comtal és una petita via de Barcelona molt interessant i atractiva. Inicialment, al seu traçat, hi havia el Palau de Valldaura, on van residir els primers comptes de Barcelona, com Guirfret el Palós.
Finalment, el palau va ser enderrocat a principi del segle XX, cosa rara. Era una casa sobre un gran solar estremurs, és a dir, a les afores de Barcino, i posteriorment, quan l'entorn es va poblar, davant el palau es va obrir un carrer per connectar la plaça de Santa Anna a Ponent amb el carrer de Junqueras a Llevant. Aquesta nova artèria es va anomenar Comtal, en referència als comptes que van viure al palau citat.
Si caminem en direcció a la via laietana, comprovarem que hi desemboquen cinc carrers petits, d'Estruc i de les Moles a l'esquerra,
i d'Espolsasacs, d'Amargós i de les Madalenes a la dreta. Curiós aquest carrer Espolsasacs perquè havia estat un convent. Sí, però aquí també hi ha una gravació, és un gravat, que es veu també un forat per allà on espolsaven els sacs. Evidentment, els sacs eren els... com es diu, els hàbits que duien els frares. Això mateix. On hi havia el convent, actualment hi ha la sauna com tal. O sigui, ha passat de ser un convent a ser una sauna de 3 o 4 pisos. Em sembla molt bé.
I ara ens parles d'uns esgrafiats, com els veurem els esgrafiats per ràdio? No, per ràdio no els podem veure. Si compareu el llibre trobareu que sí, hi ha uns esgrafiats que són il·lustracions precioses dins del llibre 25 carrers per gaudir Barcelona. Aviam, un altre dia mirarem qui és l'il·lustrador.
Aviam, continuem. Seguim el carrer Comtal. Sí. A l'edifici citat, a la façana que dona el carrer d'Estruc, hi ha una placa que recorda que, a començament del segle XV, aquesta via es denominava d'Estruc-Sacanera,
en honor d'un conegut astròleg i mag de l'època que hi va viure. El carrer Comtal té dos aspectes ben diferents. D'una banda, una fisonomia clarament turística. D'una altra, un aire autènticament medieval. Amb una llargada de 120 metres i una amplada màxima de 10, aquest vial connecta el portal de l'Àngel amb la Via Laietana. Actualment s'hi troben botigues que es mantenen pràcticament idèntiques de com eren fa moltes dècades.
Sí, n'hi ha algunes que venen per ser uns formatges exquisits. Ni bacallà, hi ha la casa del bacallà. També, també. Tanmateix, crec que el tret més característic del carrer són les ceràmiques, això ho anava a dir jo, les ceràmiques són precioses, plenes d'inscripcions, guarneixen les parets i en les quals s'expliquen fets de la seva història
gairebé sempre envers, de com era antigament aquesta cèntrica artèria. Sí, que val la pena que anem a visitar-lo. Si no, encara que no tinguem idea de comprar bacallà o de comprar altres coses, que veiem el carrer perquè, per si soli, és una veritable joia artística. Jo em sento molt barceloní i per això per aquests carrers m'hi trobo molt, molt, molt a gust. Ai, estic molt enfadat amb el senyor alcalde de Barcelona. Després diré per què. Ah, per què? Sí, per la visita al castell de Montjuïc.
perquè diu que serà gratuït pels barcelonins de la ciutat Contal, o sigui, dels que viuen, ara em fa del carrer Contal, molt recordat, o sigui, de Barcelona, ciutat. Ah, i els de fora no. I aleshores els de Sant Just, de Piera, o de la Lirana, o d'Esplugues... Ah, no, no, aquests no, aquests han de pagar l'entrada. Sí, això ho voldria concretar. Jo, tal com ho he llegit al diari, sembla ser que és només pels de la ciutat de Barcelona. Ja t'ho diré, perquè tenim programat a l'associació de gent gran una visita... Al Castell de Montjuïc. Sí, i aleshores veurem en quines condicions.
Bé, com la majoria dels carrers medievals, no és completament recte, ni rectilini. Conseqüentment, es poden apreciar diferents amplades que en molts trams no sobrepassen els 5 metres. Oi que els barcelonins, tant els de Barcelona Ciutat com de Barcelona Província, els agrada molt el carrer Comptat? Ah, tu acabes de dir que sí? Efectivament, ens agrada parlar d'aquest carrer...
Però al carrer també li agrada parlar-ne. Tal com s'ha dit, a les parets hi ha plafons de ceràmica amb poemes que en narren la història. N'hi ha un d'en Pere Vives i Sarri que diu De sempre m'has temptat, carrer Comtal, exemple de la vella Barcelona.
Ens has lligat la història com cal. Guifré al palós, en fou, fita pregona. Me l'he llegit moltíssimes vegades aquest verso i tots els rodolins que hi ha al carrer Comptal, com també n'hi ha al carrer Patritxol. Perquè aquests carrers, com aquí explica ben bé aquest autor, mai són rectes. Perquè ara feien una casa, al cap de molt temps feien l'altra. Un tros més enllà i en posaven l'altre al mig. I aleshores serpentejaven. O sigui, no estava tot el carrer prèviament dissenyat.
El gran escriptor, filòsof, assagista, periodista i crític d'art Eugeni d'Ors, Xenius, controvertit impulsor del nou santisme, va néixer en aquest carrer. Al número 2 hi ha una placa de pedra que ho assenyala.
Bé, podem citar alguns dels seus edificis més interessants. Abans de contestar aquesta pregunta, recordarem als lectors, en aquest cas els oients, que les obres d'obertura de la Via Leietana, 1908 a 1913, anomenada llavors la Reforma, van implicar la destrucció d'una bona part del teixit medieval existent. És per això que les morfologies dels punts d'intersecció de la Via Leietana amb els carrers afectats són molt diverses.
La nova artèria va imposar la personalitat del segle XX, mides més grans i estils arquitectònics nous. Les tendències de l'època es van fondre íntimament amb les formes medievals i per això avui podem veure el número 32 del carrer Comtal, el xanfrà que forma amb les magdalenes un edifici noucentista que data de l'any 1920.
És una construcció molt interessant de cimplantes projectada per l'arquitecte César Martinell i Brunet. D'una època anterior, al segle XVIII, és el notable edifici residencial que s'alça als números 14 i 16. També cal esmentar un altre edifici emplaçat al número 34, amb façanes a la Via Leietana i al carrer de les Magdalenes i Comtal.
Projectat per l'arquitecte Julio Marial, és d'estil noucentista i està coronat amb una cúpula molt interessant. Els números 18-20, a la cantonada amb el carrer d'Espols Sassacs, serigeix el Palau del Baró de Vilagallà.
Un edifici d'origen medieval que va ser reformat als segles XVII, XVIII i XIX. I al número 27 hi ha una magnífica construcció gòtica del segle XV que avui acull la botiga Reimann. Bé, podríem anar... La botiga Reimann és a la planta baixa. Ja. Però al Palau del Baró ha estat convent, sauna i botiga a sota. Sí, sí, sí. Mira, diu que crida poderosament l'atenció l'hotel Hola. Hola.
Unes agulles, com les ninetes dels ulls, il·luminades durant la nit i que punxen la façana de color blau fosc, concreten un vell paisatge urbà. Bé, aquí hi ha molts més detalls que potser ens els saltarem. El bo és anar amb aquest llibre, que és com una mena de guia, i anar-te passejant pel carrer Condal i llavors pots mirar el que era i el que és. Mira, una curiositat.
Al carrer Comtal es va imprimir el primer diari de Barcelona. Tenia com a títol...
Curioso, histórico, erudito y comercial, público y económico. Va ser a quin títol. Era el temps dels títols llargs. A mesura que va avançar la publicitat, va començar la síntesi i a simplificar les coses. Sortia de la impremta de Cristóbal Escuder. Bé, i última parada. Una manera típica d'acomiadar-nos del carrer Comtal és amb una entrapada per Nil al bar Les Cinco Jotas, el número 3.
Recomanem que l'acompanyeu d'una copeta de vi negre, un bon rioja i l'exquisit pernil ibèric que ens ajudaran a recordar per sempre aquesta interessant via de Barcelona. O sigui que ja ho sabeu. A jalar pernil, pa amb pernil a les 5 ojotes. Posem música.
Corrientes, tres, cuatro, ocho, segundo piso ascensor. No hay portero ni vestido, adentro cóctel mi amor, y sido que puso mago.
Un teléfono que contesta una vitrola que llora.
Viejos tangos de mi flor, y un gato de porcelana pa' que no moriré el amor, y todo a media luz, que es un brujo el amor, a media luz los besos, a media luz los dos, y todo a media luz, que es un oscuro interior, que es suave tercio, pero la media luz de amor.
A Medialunt no, no a Medialunt no, que no veiem, eh? O sigui que ara donarem informació dels nostres pobles, el nostre, Sant Just, i del poble veí, Esplugues. O sigui que jo els tinc tots dos al cor. Bé, aviam, aquí diu. L'edifici de l'Ajuntament obté la certificació energètica.
L'Ajuntament és el primer edifici municipal que disposa de la certificació energètica emesa per l'Institut Català d'Energia de la Generalitat de Catalunya. És el document que descriu les característiques d'un edifici des del punt de vista del consum d'energia i d'emissions de CO2. En l'escala de la A, més eficiència, a la G, menys eficiència...
La casa consistorial té una qualificació D amb un consum de 248 quilowatts per metre quadrat a l'any i unes emissions anuals de 58 quilograms de CO2 per metre quadrat. Està previst que tots els edificis municipals vagin disposant d'aquest certificat i mostrin a la ciutadania l'etiqueta corresponent.
Això per un costat. Hi ha novetats perquè la policia local guanyi en eficiència. Amb l'objectiu de millorar l'eficàcia i eficiència en les seves actuacions, la policia local ha engegat diferents millores. Així, està en marxa una reestructuració dels comandaments interns de la policia que té com a finalitat crear referents més clars com a responsables de cada torn per tal de guanyar eficàcia en el compliment de les instruccions donades.
s'impulsa el servei de mediació que fa intermediació en incidències de veïnatge familiars amb menors i més. I el servei de protecció civil passa a dependre de la policia, la qual cosa millora la coordinació i les actuacions amb aquest voluntariat. Enguany, la policia local també disposarà d'una furgoneta, ja l'hem vist passar pels carrers de Sant Just,
preparada per actuar amb més mitjans a la via pública, ja que disposa de connexions informàtiques a l'interior i d'un dispositiu que grava contínuament les imatges del davant, així com la geolocalització de les rutes de vigilància. Això pel que fa a Sant Just i ara parlem dos petites notícies tretes del punt d'esplugues de Llobregat.
Actuació del cor All Green a l'Avenç Centre Cultural d'Esplugues de Llobregat. El grup vocal barceloní All Green, conegut per la seva participació al programa Oh Happy Day de TV3, va oferir un concert a l'Avenç.
El cor, format per una vintena de joves, hi va interpretar algunes peces del seu variat repertori que inclou clàssics dels anys 70 i 80 i èxits molt més actuants. I recordeu que aquest mateix cor actuarà al teatre de l'Ateneu de Sant Just a finals del proper mes que ve. O sigui que estem atents als diumenges últims de cada mes perquè cada darrer diumenge de mes hi ha una actuació magnífica a l'Ateneu de Sant Just.
Molt tant, i properament també hi haurà una sessió de teatre que també anunciarem. Sí, ja l'anunciarem la setmana que ve. És per al final de mes. Exacte, o sigui que en el programa de dimecres vinent, el dia 26, anunciarem l'obra de teatre que es farà el diumenge, dia 30.
Bé, també Esplugues, acord per potenciar la rajoleta. L'associació Àgora d'Esplugues de Llobregat va presentar una proposta que va comptar amb el vot favorable del PSC, el PPC, Convergència i Esquerra Republicana i el regidor no escrit perquè l'Ajuntament lideri la completa implementació del plantejament museològic.
museogràfic i arquitectònic d'aquest preciós museu de ceràmica La Rajoleta, que l'he vist ja moltes vegades i és magnífic. El text presentat planteja que els espais expositius de la futura La Rajoleta expliquin i ofereixin un coneixement, una visió i una reflexió a les generacions actuals i futures del que va suposar la fàbrica per la ciutat. Bé, ja posarem la sintonia de Viatjant per Catalunya.
Bé, jo aquest cap de setmana, com haureu comprovat, vaig anar al teatre, però tu vas anar a viatjar per Catalunya. Ara ens explicaràs on has estat, a Pere Tallada i a Pals. Molt bé. Sí, molt a prop de casa nostra. No t'ha de replegar el terratrèmol. No, això ha sigut aquest migdia, home. Això ha estat avui, ha estat a prop de Palamós, no? No, no, ha agafat tota la costa i bastant de dintre, també.
Però ha estat a l'interior del mar, eh? Sí, sí, però un 4 d'unidoret, eh? Però al ser tants quilòmetres endins i amb 10 o 11, com han dit, de font d'àrea, ha sigut un tremolor lleuger, lleuger, lleuger. No tan lleuger, que la gent que estava asseguda a les taules han sentit com el cul se'ls hi movia, eh? No pensis tu. I les làmperes també s'han estat movent bona estona.
Carles, que hi eres? No, Carles diu que no. El Carles estava aquí. S'ha lliurat del terratrèmol. T'han atrapat a ràdio d'Esbert tot el dia. Bé, el poble amb el nom més evident. Pere Tallada. Pere Cortada, no? Pere Tallada. Si ho tradueixes, ho tradueixes del tot.
No, pera o pedra, com quedem? M'has dit piedra acortada, no? Pera, em ve de pera, no? Jo suposo. De pera? Pera de pera o de pedra? Ai, mira, no m'hables de nomenclatures, que ara no estic per això. Caminem per pera tallada, vinga. L'etimologia. A l'efecte que com és de pedra tota ella, jo diria que és per la pedra.
Això només que per sentir comú. Ara, si hi ha un altre motiu, ja no ho sé. Alguna pedra en forma de pera? Això. Bé, concretant, pera tallada és un dels pobles del nostre país que millor conservat el seu antic aspecte medieval.
Que pedra tallada, com molt bé tu has dit, Joana, vol dir pedra tallada. I això es fa palès només d'entrar a la població. Esclar, com que les pedres tenen tantes formes diverses, es recomana, per això, fer-ho pel portal de la Mare de Déu, enfront de l'església parroquial de Santa Esteve, on penetra la població a través d'un pont de pedra vestit sobre les valls, netejats als anys 60. Ja.
Al carrer de la Roca ens acosta el castell que s'alça al vell mig del poble i del qual destaca la torre de l'Homenatge sobre una plataforma rocosa. Als seus peus hi ha un gran palau gòtic amb una llarga i majestuosa façana amb grans finestrals que dona la plaça del castell, la més gran de la vila.
Un recorregut que OM recomana pel que es ressegueix al perímetre del conjunt monumental format pels castells i el palau adjacent. Unida la plaça del castell per un estret carrer mig cobert, hi ha la plaça de les Voltes, porticada per un costat. Tornant al punt d'inici del recorregut pel carrer Major i el de l'Hospital, el visitant descobrirà vells racons com ara la placeta de l'Oli.
No serà difícil observar que els carrers del poble són estrets, tortuosos, empadrats, per aprofitar l'espai, s'hi van construir al damunt en diversos punts, arcs i voltes. Molt més sinuós encara que el carrer Comtal de Barcelona que hem comentat abans. I a més a més has d'anar molt ben calçat perquè si no tens un mal de peus després que t'hi mors.
I ara parlem de pals. Això, aquest sí que ha rebut el terratrèmol. Per la torre d'aleshores no passen els anys. Això. El nucli antic de pals, que es conserva gairebé intacte, està situat al cim d'un turó i es coneix amb el nom del padró.
Del sistema defensiu medieval es mantenen en força bon estat algunes torres de planta rectangular obertes de dalt a baix per la part inferior. Són la torre d'en Rom, el portal que dona el mirador natural, la d'en Ramonet i la d'en Xinello, a la banda de Tremontana. Una altra torre, la de l'hospital, fou restaurada fa pocs anys.
El visitant generalment entra al nucli antic per Calapruna, una casa forta al costat del migdia del poble convertida en museu i centre cultural. Per arribar a la torre d'aleshores, que domina el conjunt medieval, cal passar per carrers empadrats i un xic costaruts flanquejat de velles cases.
De velles, eh? De velles de vieja. Molt, molt, però a més és preciós perquè són totes de pedra. Pobles d'aquests que tot és de pedra. Sí, sí, sí. En Pals n'és un dels que ho és. És una autèntica meravella. No, no. I hi ha, amb un raconet, no sé quina plaça és, perquè ara no me'n recordo, que hi ha un ficus...
que cobreix totes les dues façanes de les cases i arriba fins al primer pis. O sigui, que és una meravella. Jo el que més recordo de pals és que hi ha el meu patró allà també, perquè l'església parroquial està dedicada a Sant Pere. I té, per cert, una torre campanar de planta quadrada
que s'estudia a totes les lliçons d'història de l'art. O sigui, és molt, molt característica. Per arribar-hi, cal passar pel carrer Major, on hi ha cases amb elements gòtics i renaixentistes. Sota una volta hi ha unes quantes tombes, també n'hi ha a la placeta Miquel Oliva i a la Torre de les Hores, i l'enorme edifici de la Casa de la Vila. Molt bé.
I també, als seus entorns, és molt, molt curiós visitar els llocs on s'envassa el famós arròs de pals, que és boníssim. I hi ha també, si no recordo malament, el Museu d'Arqueologia Submarina, perquè és a prop de la Costa Brava i tota la gent que li agrada molt el mar i li agrada nedar i li agrada fer immersió, van a visitar aquest museu de pals. Doncs molt bé, us convidem a que visiteu aquests dos pobles que són fabulosos.
Fins demà!
Bé, i ara estret del Guiaparc Collserola d'aquest mes de març, fem una miqueta d'esment d'un article sobre unes actituds que val la pena recomanar-les.
Ah, és... No sé com es diu això. El milfulness, com es diu això? Aquesta paraula l'he vist... Milfulness es diu? Milfulness. Milfulness. Mindfulness. Si ho fas molt anglès. Però acabarem dient milfulness perquè és més fàcil. Jo sabia que la paraula venia de l'anglès.
I cada un la diu com pot, perquè abans era senzillament, en deien fer relax. Però ara com que el relax se li trobeix amb una altra cosa, doncs perquè no hi hagi malinterpretacions, se li diuen aquesta tècnica senzilla per reduir l'estrès i relaxar la ment.
És una tècnica on s'apren a enfocar l'atenció en les experiències del present i a contemplar aquestes experiències amb curiositat i gaudir d'elles. O sigui, fem d'espectador de les nostres pròpies vivències. I tot i que això requereix una mica de temps, practicar-ho diàriament és fàcil de fer i els seus avantatges són gairebé instantanis. Farem una miqueta d'esment perquè, com pensem dedicar a l'espai de la poesia,
A Miquel, doncs, escolta, val la pena que diguem només les avantatges del mindfulness. Està demostrat que els practicants d'aquesta tècnica tenen un millor estat d'ànim, menys estrès i, per tant, pateixen menys malalties relacionades amb problemes cardiovasculars.
Fins i tot estan començant a utilitzar tècniques de mindfulness en hospitals per tractar el dolor crònic, així com d'altres malalties. Jo us aconsellaria, això no ho feu en privat, sense consell d'un instructor, que us busqueu un entrenador que ho conegui a fons. Val a dir-ho que aquí a Sant Just el complex esportiu La Bona Aigua. I també el complex esportiu La Bona Aigua ho sé segur, però penso que també Can Mèl·lic
Fan aquest tipus d'entrenaments i de pràctiques, a més, amb preus molt assequibles ara. Sí, només que he llegit així per sobre, després, la setmana que ve, ho farem amb més profunditat. Diu, aconsegueix la forma més adequada amb un bombó o una caixa petita de bombons.
La qualitat importa més que la quantitat i reserva 10 minuts quan puguis estar sol amb els teus bombons en un lloc còmode i tranquil. O sigui que, com és molt interessant, la setmana vinent donarem aquesta informació. A mi em dones la caixa de bombons i en lloc de fer el relax em poso a parir de bombons? No, no.
No, res. Després del carrer, com tal, hi feu una entrapada per Nil Ibèric. Anar-te al carrer Patrinsola. Són les postres. I ja, escolta, ja fas la tarda completa. Bé, posem la música de la poesia.
Des d'aquell 19 de març de 1929, en què va néixer Miquel Martí i Pol, han passat moltes coses, però algunes, com la lluita per la pau i la llibertat del nostre poble, segueixen vigents. Escoltem alguns dels seus versos punyents. Les quatre banderes. Tenia quatre banderes. Tres les vaig perdre en combat. La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix. No l'entreuré fins que bufi ben fort el vent de llevant i s'endugui aquest mal aire que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes, tres les vaig perdre en combat. Tenia un jardí amb tres arbres, un mal vent me l'ha esfullat. Amb el jardí ple de fulles no fa de bon caminar, el mal vent encara bufa. Jo no em canso d'esperar, per cada fulla caiguda, als arbres hi neix un fany. Tenia un jardí amb tres arbres, un mal vent me l'ha esfullat.
Dels dos amors que tenia, l'un en terra, l'altre en mar, el de terra l'empresonen, i l'altre viu exiliat. Ja ni ploro pel de terra ni em lamento pel de mar. Plos i planys, de què serveixen? Gent que lluiti, és el que cal. De dos amors que tenia, l'un en terra, l'altre en mar.
Tinc una llengua tan viva com les més vives que hi ha. Si quan parlo s'esperberen, jo sí em poso a cantar. Canto i canto i cantaria si pogués fer més fort i més clar. Quan les cançons fossin pedres, vinc a fons i al combat.
Tinc una llengua tan viva com les més vives que hi ha. Amors, arbres i banderes són mots de bon recordar. Qui n'apren la cantarella mai més no l'oblidarà. Si de cas no l'heu après, no us canseu de preguntar que si els mots són com la pluja, la terra, som tots plegats. Amors, arbres i banderes són mots de bon recordar.
Bé, una poesia molt adient en els dies que hi vivim. Bé, hem arribat ja a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Us recordem que el tornarem a repetir, si deu vol, el proper dissabte de 11 a 12 del matí. I el proper dimecres us tornem a esperar aquí per oferir-nos aquests temes que, mira, ens venen així a la mà per divulgar-los. Doncs moltes gràcies, Joana, Carles i a tots vostès per escoltar-nos i a reveure.
I a tu també, Pere. Molt bona nit o molt bon dia. Doncs fins aviat.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ara escoltes Ràdio d'Esfern Sintonitzes Ràdio d'Esfern La Ràdio de Sant Junts 98.1
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Cara B, que avui començarem amb una peça gravada a l'Olimpia de París el 1975 en directe per Ovidi Montlló, acompanyat per Tot i Soler. La peça és Els companys. Els companys. O camarat.
Si t'arriba el dematí, penses que ha passat un dia. Han passat dies i anys i sempre és el mateix dia. Han passat dies i anys i sempre és el mateix dia.
Dia de morts i de dol, dia que mai no es voldria. Dia de morts i de dol, dia que mai no es valdria. Per això ningú el vol, encara que encara sia. Per això ningú el vol, encara que encara sia.
Saps que tens la veritat, perquè viure així és mentida. Saps que tens la veritat, perquè viure així és mentida. Tens forces per esperar, perquè és més fort a la vida. Tens forces per esperar, perquè és més fort a la vida.
Temps de por i patiments, temps tan llarg que hi ha qui es cansa. Temps batejat amb vermells de sang de sol i esperança. Temps batejat amb vermells de sang de sol i esperança.
Arribarà el dematí que el plor serà d'alegria. Arribarà el dematí que el plor serà d'alegria. Només per aquest fruit jo la vida donaria. Només per aquest fruit jo la vida donaria. Vinga.
Arribarà el dematí, que el plor serà d'alegria, només per aquest fruit jo la vida donaria, només per aquest fruit jo la vida donaria.
Dos anys més tard es va produir una sèrie de recitals també al Teatre Romeà de Barcelona, on també hi podíem trobar aquesta peça. Veiem aquesta revisió que feien Olvidu Montlló i Tot i Soler.
Si t'arriba el dematí, penses que ha passat un dia. Si t'arriba el dematí, penses que ha passat un dia. Han passat dies i anys i sempre és el mateix dia. Han passat dies i anys i sempre és el mateix dia.
Dia de mort i de dol, dia que mai no es voldria. Dia de mort i de dol, dia que mai no es voldria. Per això ningú no el vol, encara que encara sia.
Temps de por i patiments. Temps tan llarg que hi ha qui es cansa. Temps batejat amb vermells de sang de sol i esperança. Temps batejat amb vermells de sang de sol i esperança.
Saps que tens la veritat, perquè viureixes mentida. Saps que tens la veritat, perquè viureixes mentida. Tens forces per esperar, perquè és més forta la vida. Tens forces per esperar, perquè és més forta la vida. Arribarà el dematí, que el plor serà de l'exili.