S'esvadiudes per la ràdio de Sant Lluís 98.2 Música
S'alixanta i més...
Avui és dimecres, dia 6 de juny de l'any 2012. Festivitat de Sant Norbert de Chanten i Sant Marcelí Champanyat, fundador dels Germans Maristes. Portem ja 158 dies d'aquest any de traspàs. Quants ens en queden, Joana, per finalitzar l'any? Algo així com 208. 208, molt bé, exactament.
Malament anava l'educació per aquelles terres de la Valenguer, prop de Lió, en ple any 1817, quan un jove sacerdot de nom Marcelí va decidir fundar una horda per donar formació, ensenyament i convertir en bons cristians i millors ciutadans, milels de nens i joves que anaven desvegats pel carrer sense ofici ni benefici. Així va néixer l'Institut Masculí de Dret Pontifici,
els germans maristes de les escoles, avui en col·legis arreu del món. I tant, al barri jo vaig néixer i hi ha un... Sabeu que encara hi és, al col·legi dels germans maristes del carrer Olsinelles de Sants. Sí, sí, sí. Un nebot meu ha anat tota la vida allà.
I avui també és el dia de Sant Artemi, Santa Càndida i Santa Paulina. No sé si Càndida Nevada ho celebra avui. Felicitats. O un altre dia. Si és avui, felicitats. Felicitats a ella i a totes i a tots els que celebreu avui el vostre sant aniversari. Us saludem des d'aquí, a Ràdio d'Esvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just en directe. Des de 60 i més, a Ràdio d'Esvern 98.1 de la freqüència modulada,
posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans o de qualsevol edat i amb cor jove que ens vulgueu escoltar. Benvinguts, oients d'Esvernians, seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio, estem amb vosaltres i, si voleu, ens podeu trucar aquí a Ràdio d'Esvern al 93 372 3661. No ens cansarem de convidar-vos
Truqueu-nos, veniu, us rebrem amb els braços oberts. I ara recordarem alguns esdeveniments que van succeir tal dia com avui. El dia 6 de juny de l'any 1707, a Xàtiva, la costera, les tropes filipistes incendien la vila en plena guerra de successió. Cent anys després, el 6 de juny de l'any 1808, a la comarca de l'Anoia s'hi esdevé el primer combat del Bruc, que es converteix
en la primera victòria popular contra l'ocupació francesa, gràcies a la intervenció del llegendari Timbaler del Bruc, figura històrica de la Guerra del Francesc.
Preciosa pel·lícula van fer, precisament, sobre el timbaler del bruc, no pa gaire, no? Sí, digui tant. Molt, molt, molt maca. Amb el noi aquell que va fer el bola, com es diu? No m'acordo. Juan Manuel Vallesta, o Juan José Vallesta. Juan José Vallesta, sí. Juan José Vallesta, que va fer una creació magnífica del timbaler del bruc i, a més, va prendre el català expressament per fer aquest personatge, perquè ell és madrileny. Per la mateixa data, a Bayona, el 6 de juny del 1808, al País Basc,
Napoleó Bonaparte va proclamar rei d'Espanya son germà Josep, el que va ser popularment conegut amb el sobrenom de Pepe Botella. Pobre, li deien Pepe Botella perquè tothom deia que anava una mica a trompa, però és mentida. Totalment. O sigui que va ser una mala cosa que li van posar a sobre. Totalment desmentit per la història. I tant que sí. Era abstemi completament, no n'havia vi ni cunyac ni res. Era molt bona persona, encara que semblava que no.
però la maledicència sempre ha existit. Oh, clar, i no faltaria més perquè ell ens havia enviït i és clar, escolta, és natural que nosaltres no el volguéssim. Va generar això. Posem una mica de música. Una mica de música. Doncs endavant.
Un altre 6 de juny de l'any 1869 a Espanya s'hi promulga una nova Constitució que donaria sortida a la Primera República Espanyola
presideda per Francesc Pi Margall, que va durar poc més d'un any. El general Arsenio Martínez Campos, animat per Canovas del Castillo, es va pronunciar en la restauració del tron de la monarquia burbònica en la persona del rei Alfons XII. Pocs anys més tard, el 6 de juny del 1875, neix a Lubeck, Alemanya, un dels escriptors més llegits arreu del món, en Thomas Mann.
L'anarquia dels sentiments, la passió destructora de la voluntat o la dissolució de la consciència moral sota la força dels instints són presents en obres seves tan impactants com mort a Venècia o la muntanya màgica. Ja en ple segle XX, un dia 6 de juny de l'any 1919, Benito Mussolini publica el manifest del moviment feixista. El terme feixisme prové
de l'italià faccio, el feix romà. I com tots coneixem, aquell innocent feix de bímet es va convertir en el símbol d'una ideologia totalitària i destructiva. Bé, feix de bímet ho era el començament, els primers dibuixets. Després hi va començar a dibuixar troncs i destrals i el símbol... No, no, mentre l'hagués dibuixat sol ja estava bé.
però el que va arribar a fer va ser també destructiu. Sí, sí, però el símbol, tal com era finalment, ja era horripilat, eh? Calduia embrudat als camises negres. A la màniga, allò era tremendo. I ve un altre 6 de juny, però de l'any 1925, detenen a Barcelona, a causa d'una delació policial, diversos membres del grup Bandera Negra, acusats d'un atemptat frustrat contra la vida del rei Alfons XIII, al pas del tren reial,
per la foradada de Garraf. Ho va organitzar Marcelí Parelló, dirigent d'Estat Català, i el fet va passar la història com el complot del Garraf. Uns quants anys després, el dia 6 de juny de l'any 1939, naixia a Barcelona el tenor d'òpera Jaume Aragall. Se'l coneix, arreu del món, com Giacomo Aragall, cantant dotat d'una veu privilegiada de gran potència i bellesa,
a més d'una intensa expressivitat. Interpretant personatges de Tosca, la Treviata, Madame Butterfly, un balo i màscara o Simón Boca Negra, entre d'altres, ha mostrat el seu talent i depurada tècnica. L'escoltarem dimecres que ve. Dimecres vinent farem una mica de recital del Jaume Aragall. Perquè avui per una qüestió tècnica no el tenim a l'abast, però...
La setmana d'inem el posarem. Ens ho recordeu dimecres que ve que el posarem. I passem ara al dia D de la Segona Guerra Mundial, quan un 6 de juny de l'any 1944, uns 150.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia de la França ocupada. Aquest fet va ser anomenat Operació Overlord. També era un 6 de juny, però de l'any 1962...
que neixia a Carmona, a la província de Sevilla, el jugador de bàsquet Andrés Jiménez Fernández, molt popular durant els anys 80 i 90 del passat segle XX. Fa quatre dies, vaja. Andrés Jiménez va destacar com a jugador del Barça, equip amb el que va guanyar set lligues ACB i quatre copes del rei entre d'altres títols. Va ser l'home que va marcar diferències dins el bàsquet espanyol. Almenys això segons
el periodista Andrés Montes. Bé, posarem una miqueta de música.
Seguim amb l'esport, ja que el 6 de juny de l'any 1970 naixia a Barcelona Albert Ferrer, destacat futbolista que va triomfar al Barça i anys més tard al Chelsea. Va ser peça clau del Dream Team de Schoen Cruyff.
quan va guanyar la Copa d'Europa 1992 i quatre lligues consecutives. Actualment, com a entrenador, és conegut amb el sobrenom de Xapi Ferrer. I de l'esport, passem a les lletres, ja que el dia 6 de juny de l'any 1996 ens deixava el poeta i filòsof espanyol José María Valverde, inscrit dins el corrent de l'existencialisme cristià, com el seu col·lega Juan Eduardo Zirlot,
Els seus plantejaments eren propers a la teologia de l'alliberament. La seva obra es distingeix per un gran humanisme i un musical sentit del ritme. Hombre de Dios, Versos del Domingo o Ser de Palabra són algunes de les seves obres. Ho recordarem al final del programa perquè aquest llibre el tenim precisament a l'abast, Hombre de Dios. Doncs l'escoltarem. Passem ara al setè art, ja que el 6 de juny de l'any 2005
moria a Nova York als Estats Units l'actriu de teatre i cinema Anne Bancroft. Havia nascut al barri del Bronx en una família d'emigrants italians. Contractada per la 20th Century Fox, va debutar el 1952 al costat de l'actor Richard Wigmark. La recordem en pel·lícules com Agnès de Déu, el graduat o com una de les protagonistes de Seven Women, de Sean Ford. Gairebé sempre doblada al castellà per l'actriu
Carmen Lombarte. Ara ja estem acostumats a les pel·lícules en versió original, però en els nostres anys de joventut estàvem familiaritzats amb les veus d'Arsenio Corsellas, te'n recordes? Maria Victoria Durà, Juan Manuel Soriano, Elsa Fàbregas, Felipe Peña, Miguel Ángel Valdivieso i tants altres, que acostumats a escoltar-los en radioteatre, els reconeixíem la veu al cinema...
amagats sota la pell de vegades de Humphrey Bogart o de Cary Grant, Ben Davies, Emma Garner i tots aquells actors i actrius d'aquella època. Però a mi em passava a vegades al cinema, t'engava els ulls i dic, bé, ara, en lloc de Gary Cooper, escolto Juan Manuel Soriano. Això mateix. Et passava tu a vegades? Sí, també, clar, el reconecies de seguida i ara també acostuma a passar, perquè normalment gairebé cada actor té el seu doble d'ú. Sí. I realment...
Doncs els reconeixes. Els reconeixes perquè no els veiem en res de teatre, però els veiem en els col·laborants de la televisió. Sí, també. I acabem amb un record ben actual, ja que ens consta que a molta gent gran també ens agrada el heavy metal. Fa només un any, el 6 de juny de l'any 2011, l'impactant grup Iron Maiden treia el seu àlbum recopilatori From Fiat to Eternity, que porta ja 90 milions de còpies venudes arreu del món.
O sigui que Steve Harris, Dave Murray, Adrian Smith i els seus companys del grup tenen la vida resolta per sempre. I com que ets una fan del heavy metal, ara els podem escoltar. Aquests sí que els tenim avui. Doncs vinga. Endavant, endavant el heavy metal.
No, no canviant d'emissora. A la gent gran que li agrada molt la música heavy metal, com a mi. N'hi ha que sí i n'hi ha que no, clar. Ens anima, ens anima el cor. Que ningú us pensi que a la gent gran només escoltem música clàssica, no escoltem tota mena de música. Tota, tota mena. I per als qui ens escolteu dissabte 19 de juny, festivitat de Sant Felicià de Roma i Sant Efraim de Síria, recordem algun dels fets que van succeir aquella data.
Comencem per felicitar un aniversari. El 9 de juny de l'any 1930 naixia a Barcelona el polític Jordi Pujol i Soleil, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003. Li desitgem des d'aquí, de Ràdio d'Esvern, que segueixi complint molts anys i tan, tan, tan, tan estupendo com sempre.
I molt encertat en els seus pensaments i reflexions. Sí, sí, i a més que no es mossega la llengua. Aprofitem per recordar que ha sortit no fa gaire el tercer llibre de les seves memòries, on posa de manifest el seu ampli coneixement de Catalunya i el màxim esforç per fer-la créixer. Jordi Pujol, a més de ser un polític eficaç, és llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Casat amb Marta Ferrossola l'any 1956, té set fills...
i a més de presidir la Generalitat al llarg de 23 anys, és el president i fundador de Convergència. També un dia 9 de juny, com en Jordi Pujol, va néixer al czar de Rússia Pere I el Gran. Però va ser uns quants anys abans, el 1672. Uns quants abans, eh? Uns quants. Tot i que fa tant de temps en va fer de prou grosses com per ser recordat als llibres d'història.
va dur a terme un procés d'occidentalització i expansió que va transformar la Rússia moscovita en un dels grans poders europeus. És ben curiosa la descripció que fa de Pere I de Rússia,
el seu contemporani historiador i amic, ja sentireu el que va dir el seu amic Valery Serov, vull dir que amb amics així no calen en amics, perquè va deixar escrit d'ell que era dominant, autoritari, llargarut i malforjat. Tota hora tenia tics i sempre feia ganyotes. Amb el cap massa petit i cames de filferro, feia més de dos metres d'alçada.
Tenia un cos botarut que feien els braços sense gràcia i es movia com una mena de ninot truculet. Per això no va importar gens ni mica perquè portés a un lloc la seva feina i fes a la Rússia gran. Jo crec que aquest historiador, o amic o el que fos, més aviat en amic, Valery Serov, era un envajós. Jo diria que sí. Era un envajós perquè va voler deixar aquest retrat
completament contrari als que li van ser els pintors. Suposo que en algun lloc els pintors devien retratar-lo com Déu mana, digue jo. Bé, ja saps que hi havia pintors realistes, en el cas de Goya, que tendien la caricatura i deformaven els personatges, i altres, com Velázquez, que els sublimaven i meravellaven. Suposo que és Rússia, perquè els hi anava i els hi convenia, procuraven... No el farien lleig. Procuraven que el retratat quedés bé, no?
I si anem encara més enllà en el temps, tenim un personatge que deixava aquest món el dia 9 de juny de l'any 68 del segle I. Ui, encara fa més dies, no hi era? Encara més. Ens referim a l'emperador romà Neró Claudi César August Germànic. Sí, el mateix que va fer incendiar la ciutat de Roma, que hi va ser deixeble de Seneca, i tot i mostrar que tenia talent i bon gust, era indolent i donat a tota mena de vicis.
Només tenia 31 anys quan va decidir treure's la vida. I sort que va morir jove, perquè amb les maldats que va arribar... També podia haver decidit treure's la vida abans i no haver fet totes les desgràcies que va haver fet. Tantes maldats, no? Recordem també que el 9 de juny és el dia de la Rioja i també de la regió de Múrcia. Avui, per tant, festa grossa Sant Millán de la Cogolla i a l'antic regne de Múrcia. A la ciutat de Barcelona, celebracions al centro riojano
al carrer Peu de la Creu, número 6, prop de la Rambla, i a la Casa Regional de Murcia i Albacete, al carrer de la Porta Ferrissa, número 21. El Peu de la Creu és el que segueix el Pinto Fortuny, no? Crec que sí. Entres pel carrer Pinto Fortuny i el que segueix després és Peu de la Creu. No, no, si fan musiqueta i tot això...
Si us voleu acostar, ja us enterareu, perquè són gent molt divertida i que saben fer les festes molt ben fetes. I tant que sí, i a Sant Just no tenim només estremets gendalosos, suposo que també tenim riojanes i murcianes. I murcianes, també, naturalment. Bé, posarem una mica de música.
Fins demà!
Una veu meravellosa, l'afígia. Molt, molt. La dama de la jazz.
I tant que sí. És una meravella. Bé, parlarem ara de coses del nostre poble, que hi ha moltes i molt interessants. Sí, perquè aquest cap de setmana passat deu-n'hi-do de les coses que va haver, eh? Sí, sí, moltes. Trobades, festes geganteres, la festassa que va haver de la casa d'Extremadura, la sala municipal de l'Ateneu, amb uns karaoke's deliciosos.
L'obra de teatre que vam fer també el diumenge a la tarda, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, amb els actors David Verdaguer i Xevi Gómez, no sé si ho vas veure. No, no hi era, no hi era al poble aquest cap de setmana. Llàstima de l'escassa assistència de públic. Resulta que quan a Sant Just hi ha coses, els diumenges a la tarda... No, no, no, no hi ha gaire assistència. Ens agafa en l'ausència més tremenda, no?
O bé la gent és fora, com em va passant a mi, o bé fa una mica de mandra, sobretot ara aquest temps, i el dimetre que va fer, si sí o si no, de pluja. Mira, de totes maneres, felicitem, com sempre, l'Ateneu per tenir aquestes iniciatives tan lúdiques i deleitar-nos als pocs que hi vam acudir, no? Almenys, mira, em penso que no arribàvem als 20 espectadors. És una llàstima. I a més, per la persona que fa l'espectacle, és una mica decebedor.
Jo els vaig trobar, en David Verdaguer i el Xavi Gómez, són tan professionals que almenys la imatge que donaven és que s'ho passaven allà tan bé. A més, tu has de treballar igual per un que per dos cents. A més, tu saps que la gent que hem fet teatre i hem anat de gira per aquests pobles...
T'has trobat a vegades amb mil persones i el dia següent trobar-te'n deu. I aleshores ho fas amb la mateixa intensitat. Si un sol ha vingut i amb tota la seva entrega ve allà per escoltar-te i per compartir amb tu un text, doncs benvingut. És com aquí, tant si tenim 200 oients com si en tenim mil, com si en tenim quatre, nosaltres els ho fem. Nosaltres els estimem a tots igual. Pocs o molts?
Ho fem amb la mateixa alegria i amb les mateixes ganes, clar que sí. Que s'ho passin bé. Doncs recordem més coses de Sant Josara, no de les passades, sinó de les presents. Mira, no, parlem, per exemple, de la Biblioteca Joan Margarit. Prop de 180 persones passen diàriament per la biblioteca.
És un dels equipaments del municipi més utilitzat per la ciutadania. A 31 de març de 2012 tenia registrades 6.827 persones sòcies, la qual cosa representa un 42% de la població. Per edats, destaca la franja de persones adultes amb un 55%, seguida dels infants i els joves amb un 18% cada col·lectiu, i les persones grans amb un 8%.
Les dades de visites també són aclaparadores. Durant l'any 2011 van fer ús d'aquest equipament 44.349 persones amb una mitjana de 176 visites per dia, la qual cosa suposa un 2,8% més que l'any 2010. Pel que fa als serveis, el més utilitzat és el de préstec. El 2011 es van realitzar gairebé 50.800 préstecs,
un 6,15% més que l'any anterior, amb una mitjana de 201 préstecs diaris. Per tipus de document, els més prestats, amb diferència, són els llibres, 58%, seguits dels DVD, 29%, els CDs, 9% i les revistes i diaris, 4%. L'activitat que ofereix la Biblioteca té una bona resposta. Durant el 2011 es van fer 45 activitats
entre Hores del Conte, clubs de lectura general i de novel·la negra, tallers d'escriptura, tertúlies amb escriptors, recitals poètics i presentacions de llibres, en 1.700, en 12 participants. Les activitats, però, més consolidades,
Són les sessions de comptes i els clubs de lectura de persones adultes. A mi m'agradaria afegir que el diari i revistes no pot ser el 4%. Segur que són moltíssims més, el que passa que no s'ho emporten. Deuen veure-ho allà a la biblioteca, no és préstec. No, no, i a més, sí, ho poden prestar...
Però com que, normalment, quan consultes un diari o una revista, la consultes allà in situ... Sí, no cal. Si et passes una hora o dues hores a la biblioteca, tens temps de llegir i de consultar diverses revistes i diversos diaris. O sigui, ja no t'ho has d'endur. Per això que crec que les revistes consultades són moltíssimes més. A més, es veu, per l'usades, que estan illegides. Clar, que són molt llegides. Algunes, com el Jueves, com el Triangle, es nota que estan molt llegides i molt visitades.
I altres activitats que es fan a la biblioteca són les visites escolars, que el 2011 van portar 600 alumnes dels centres públics a la biblioteca i a l'aula d'estudi de caps de setmana i festius als mesos de maig i juny.
El 2011, 2.742 persones en van fer ús. En aquests moments, l'aula d'estudi està a ple rendiment, coincidint amb l'etapa dels exàmens de fi de curs. Pobres nanos, és la pitjor etapa de l'any per ells. Sí, però hi ha un silenci, ara dic precisament de la biblioteca. Sí, sí, sí, són molt respectuosos i tothom que fem ús de la biblioteca, hem de tenir molta cura perquè hi ha persones que estan llegint
I o estudiant, i val la pena que el temps que s'hi passen realment els hi resulti profitós. I tant que sí. I seguim amb coses del poble perquè al Cineclub Utopia, demà passat divendres dia 8 de juny, a partir de dos quarts d'onze de la nit, hi ha una pel·lícula preciosa, L'arbre de la vida. Ahà. Amb Brad Pitt i Sonten. Sí, entre molts d'altres. El seu director...
és, espera, Terrence Malick. I els intèrprets ja ho hem dit, el Brad Pitt, el Sean Penn, la Jessica Shesten, Hunter McKeiken, Fiona Shaw. El guió és de Terrence Malick, la fotografia de Manuel Lubecki i la música d'Alexandra Desplat. L'edició...
És de Marc, jo sí, Cava. Ja veus que deixo els noms anglesos perquè puguis fer aquí un lluïment, però primer t'encallaves, no sabies com pronunciar molt. No, és que, clar, com he dit, buscava la direcció, no buscava el nom. Sí, el nom és l'aure de la vida. Sí, com ja ho havíem dit. La sinopsi va de la vida d'una família del mitjo est americà durant els anys 50 i el transcurs vital del seu fill gran, Jack, des de la innocència de la infància fins a la desil·lusió dels seus anys de maduresa.
en el seu intent de reconciliar la seva complicada relació amb el seu pare, Jack se sent com una ànima perduda en el món modern, en busca de respostes sobre l'origen i el significat de la vida, a la vegada que qüestiona l'existència de la fe. Bé, és una pel·lícula per prendre-te-la amb molta seriositat i per pensar-hi molt. Però hi ha una quantitat de silencis i d'imatges, l'escena del...
escenes d'astronomia que duren gairebé minuts, minuts, llargs, n'hi ha una de fins i tot 20 minuts. Per disposat, sí, però van acompanyades d'una música preciosa. És una reflexió entre la ciència, la vida, la fe. És una pel·lícula profunda, molt maca, amb unes imatges precioses. És el que he dit jo, que és per anar disposat a pensar. El primer muntatge de la pel·lícula s'allargava més enllà de les 4 hores. Molt, molt. Cosa que al retallar-lo va desaparèixer l'actuació... De Sean Penn. De Sean Penn.
I d'altres actors que van agafar una enrabiada majúscula. I tant. Perquè resulta que la pel·lícula té més protagonisme. Els paisatges, les muntanyes, les imatges, les galàxies, les nebuloses. O sigui, la naturalesa... Potser agradarà a un cert tipus de públic, no a tothom. Sí, em vaig trobar amb gent que va dir que allò era... Una meravella. Una meravella, com a altres que era tot el contrari. Perquè, clar, la pel·lícula aprofundeix sobretot molt...
Aquí que diu, això ho estem llegint del programa, que es qüestiona l'existència de la fe més que l'existència de la fe.
la qual cosa és bastant difícil de qüestionar-se, perquè tothom té fer en ell mateix i les seves possibilitats. Més aviat el que es qüestiona és la mà d'un creador amb tota l'obra de la natura, no? Ja, però la natura sí que existeix. Sí, clar. O sigui que amb això no pots dubtar. No, no, i la pel·lícula té un missatge teologal preciós, que hi ha gent que el va enganxar i gent que no. Jo crec que la pel·lícula entusiasmarà especialment a persones creients perquè té un...
és una reafirmació té una reafirmació i de la mà de Déu
Exacte. O sigui que la mà de Déu que és a tot arreu. En canvi, amb gent que en això no hi veu la mà de Déu, ho troben tostonífero. De totes maneres, recordem que ha guanyat 59 Premis Internacionals. 59 Premis Internacionals. Per tant, és una pel·lícula reconeguda i sobretot reconeguda com a imatge cinematogràfica. O sigui, crec que si la pel·lícula et deixes portar per les imatges a qui li agradi i li apassioni la fotografia fílmica, l'expressió en cinema, és una meravella. Bé...
També podem parlar una mica del procés participatiu per triar el nom del nou equipament del barri centre. Després parlarem també d'aquesta mostra que tenim aquí dalt, a Can Ginestar, sobre treballs...
Mostra de treballs de les escoles. Tindrem, tindrem. De moment encara l'estan muntant. Encara l'estan muntant. Bé, però jo començarà demà segur, no? No, no, la setmana que ve. Ah, d'acord. No, la setmana que ve, no. No, avui que estem a dia... Avui estem a 6. A 6, doncs sí, la setmana que ve, ja ho deia bé. Començarà el dia 14. Ah, d'acord. Doncs molt bé. Ens avancem. Ens avancem. A promocionar. Ja ho recordarem també dimecres que ve.
Diu que l'Ajuntament ha engegat un procés perquè la ciutadania participi activament en la tria del nom que portarà l'edifici de l'antiga escola Montserrat. La consulta serà vinculant i, per tant, el nom que tingui el major nombre de vots és amb el que es batejarà aquest equipament del barri centre. L'edifici que actualment s'està rehabilitant es destinarà a la formació. Inicialment s'hi traslladaran l'escola de persones adultes al servei local de català
els tallers de música i Sant Just Solidari. Els noms que es posen a votació perquè la ciutadania triï han estat proposats pels col·lectius que han desenvolupat l'activitat i pel Centre d'Estudis Sant Justencs, el Consell Municipal de les Dones i l'Arxiu Històric Municipal. Els noms proposats parteixen d'un únic criteri, que les candidatures siguin en femení, ja sigui nom propi o nom comú. Aquest fet
dóna resposta a una de les accions previstes en el Pla Municipal de Gènere que vol promoure l'assignació de noms de dones rellevants a carrers, places i edificis públics del municipi. Ara és el torn de la participació ciutadana. Fins a la festa major, tothom que ho vulgui pot votar per la seva preferència a través d'internet, santjus.cat, els canals 2.0 de Ràdio d'Esvern i del Casal de Joves,
o emplenant una polleta que s'ha de dipositar a les urnes instal·lades a la Bonaigua, al Milenari, Can Genestà, al Centre Cívic Joan Maragall, al Centre Cívic Salvador Esprio, la Teneu o la Casa de la Vila. I ara direm quins són els noms proposats. Teresa Pàmies i Bertran, escriptora.
proposada pel Consell Municipal de Dones. Carme Pere d'Iberdú, mestra i veïna, també proposada pel Consell Municipal de les Dones. La campana, símbol de l'escut del municipi, el centre d'estudi Sant Justens. Marga Miró i Colea, llicenciada en literatura i llengua francesa i veïna, servei local de català. Les escoles, ús històric de l'edifici, arxiu històric municipal. Doncs ja sabeu, recordem que són aquests...
Cinc noms. Teresa Pàmies, Carme Pérez, La Campana, Marga Miró o les Escola. Molt bé. Realment, a mi personalment, no sé, no sé si es pot fer campanya o no, però crec que com a mestra, com a persona integradora de les persones, dels nens de fora que van quedar integrats aquí a Sant Just, i com a gran mestra, jo crec que, per mi, que la senyoreta Carme,
Carme Pérez i Verdú, per mi és el nom més adequat per a l'antiga Escola Montserrat. Doncs mira, posats a proposar i a fer campanya, jo faria campanya per Teresa Pàmies. Sí, però és que realment Teresa Pàmies és important a nivell, diguéssim, internacional. Però com a feina pel poble, i sent que és un equipament del poble, jo prefereixo...
La senyoreta Carme Pérez, cadascú, té la seva preferència. Però pensa que, a més de nivell internacional, era també una persona molt propera en l'ambient d'una redacció, d'un editorial, d'un diari. Era una persona molt assequible, molt propera i amb un sentit didàctic de la vida extraordinària. Perquè tu has conegut i tractat Carme Pérez. Jo he viscut aquí fa moltíssims anys...
I, per exemple, la meva família, les meves cunyades, expliquen que elles, el que saben, li deuen a la senyoreta Carmen. Perquè, amb aquell fred horrorós que feia, que només hi havia una estufeta petita... I tu saps la quantitat de redactors i periodistes que li deuen a Teresa Pani... Vale, però no és de Sant Just. Ja que és un equipament de Sant Just, doncs jo considero... Perquè resulta que t'aparetes amb els abrics al costat d'aquella miqueta d'escalfor...
els parlava dels costums, de la història del nostre país, dels costums de Catalunya. I, escolta, va fer una gran campanya amb molta gent d'aquella època aquí, a Sant Just. Em sembla magnífic, però jo segueixo dient que el mateix ha fet Teresa Pàmies per tot Catalunya i segurament que algú que ha conegut personalment a Marga Miró s'inclinarà per Marga Miró. Per això som lliures de votar qui volem. O potser que es digui la campana o les escoles i tothom conté. Això ja és més impersonal.
Això ja és més impersonal. Però té la seva gràcia, té el seu encant. També, també. Posem una mica de música. Con este tango que es burlón y compadrito
Se a todos alas la emoción de mi suburbio. Con este tango nació el tango y como un grito salió del sordido barrial buscando el cielo. Conjuro extraño de un amor hecho cadencia que abrió camino sin más leer que su esperanza. Escla de rabia, de dolor, de fe, de ausencia, chorando en la inocencia de un ritmo juguetón.
Por tu milagro de notas agoneras nacieron sin pensarlo las paicas y las gravas. Luna en los chiarcos, canjen en las caderas y un ansia fiel a la manera de querer al evocarte. Tanco querido.
Siento que tiemblan las baldosas de un baile longo y oigo el rezongo de mi pasado. Hoy que no tengo más a mi madre, siento que llegan junto a pie para besarme cuando tu canto nace al son de un bandaleón.
Ara que vindrà a Barcelona el nostre amic Julio, cantarà el Liseu al principi i al final de juliol. Certament. Bé, doncs de l'exposició de la mostra de treball ja en parlarem dimecres que ve, ja que s'inaugurarà el dia 14. Però el que sí que volem recordar, perquè hi ha temps fins al dia 14 per apuntar-s'hi, és d'aquest safari fotogràfic per infants i joves de fins a 16 anys.
Això, més que per la gent gran, és pels vostres nens i netes, perquè estic segur que... Sí, però si no van els avis a inscriure'ls, no sé si els nens anirien. I tant que sí, i tant que sí, els que els miraran la fotografia. Sí, fer les fotos, sí. Inscriure's també. Per això, inscriure's i tot això, hi ha criatura que ho rebutja una mica. Que sí, que sí, estem parlant d'adolescents, eh? Els adolescents els encanta inscriure's a coses. Amb la quantitat d'adolescents que s'estan comunicant per internet...
Això sí, perquè no han de moure més que un dit. No, no, que han d'escriure, i a més hi ha aquesta moguda de si han d'entrar o no a Twitter i a Facebook, i la moguda que hi ha ara. Doncs això, recordem que...
O si podeu inscriure, això ho ha dirigit als joves, ja dic, fins als 16 anys, fent les teves fotos amb un mòbil, la qual cosa els encanta. I tant. L'objectiu d'aquest safari fotogràfic és despertar l'interès per la fotografia entre nois i noies joves del municipi en el marc del concurs internacional de fotografia Sant Just. I els nens també, eh?
El dia, l'hora i el lloc és el 16 de juny de 2012. El punt de trobada de les persones participants al safari fotogràfic serà a les 11 del matí a la plaça Verdaguer davant de l'Ajuntament per recollir els dorsals. La temàtica. A les 12 del migdia davant del mercat es donarà a conèixer la temàtica sobre la qual verserà el safari d'enguany
i sobre la qual s'hauran de fer les fotografies. Trobo apassionant. El funcionament és que les fotografies s'hauran de fer mitjançant telèfons o altres dispositius mòbils d'última generació. No em diguis que això als joves no els encanta. Oh, i tant, i tant. Mira més els dispositius mòbils amb què es pot fer. iPhone, iPad, smartphone, tablets... Tots, tots, tots els que hi ha amb mòbils. D'això, abans de les 5...
De la tarda, cada participant haurà d'haver penjat a internet les seves fotografies, fins a un màxim de 5. Per penjar-les, s'haurà de fer a través del codi QR, que estarà impresa a la bossa que rebrà cada participant en el moment de recollir el dorsal. Les votacions, a partir de les 17 hores, 5 de la tarda, totes les persones que ho vulguin podran fer les seves votacions a través d'internet. Fotografia guanyadora. Serà la més votada, evidentment, la més votada serà la guanyadora del safari d'enguany.
El Premi dos Entrades per Port Aventura. Edat, recordem, que és per tots els nois i noies joves del municipi menors de 16 anys. Infants també, eh? Encara que sigui infants i joves. Infants i joves, sí, sí. Quan dic nois i noies, és com Cavallfort que es dirigeix a nois i noies, que els agrada més que no que els diguis nens. Sí, però si dius un noi o una noia, sembla que ja sigui de 12 anys en amunt. No, no, no. Els més petits també poden fer-ho. Els de 6 també els agrada que els diguin nois. També, també.
Les persones que vulguin participar en aquest safari s'hauran d'haver inscrit prèviament. Per fer-ho, hauran d'enviar un correu electrònic abans del 14 de juny a promocióeconòmica.com, en el qual hi consti el seu nom complet i a data actual. Recordem que aquests folletons, on estan aquestes explicacions,
Estan a l'Ajuntament, a la biblioteca, aquí a la ràdio... Sí, a tots els edificis públics de Sant Just. A tots els edificis públics de Sant Just. Sí, sí, molt bé. No cal que ho busqueu per internet, si ho voleu buscar per internet també ho trobareu, posant Safari Fotogràfic a Google, Sant Just. Però si no, ja dic, els folletons estan a la vostra disposició aquí mateix. Bé, i ara, al Parc de la Torre Blanca, el proper diumenge, 10 de juny, hi ha també un itinerari botànic.
El punt de trobada a la plaça de la Torre, esplanada, del bar. Recorregut, monitoritzat per diferents zones del parc de Torre Blanca, posant especial. Em facin l'observació d'arbres singulars. Això està molt bé, perquè l'itinerari interior era l'observació dels ocells. Sí, ara és on els arbres. I mirant els arbres també trobarem ocells. A més, és molt interessant. Ara també activitats als parcs, rius i platges metropolitanes. Aquest diumenge també...
Jardí Botànic Històric de Barcelona. Un jardí amb història? Al Jardí Botànic Històric la natura no sorgeix de manera natural. És un producte humà sense ser artificial. Partint d'aquesta paradoxa tractarem algunes relacions dels humans amb les plantes des d'un punt de vista tan històric com biològic. Serà diumenge, 10 de juny, de les 11 a les 13 hores. De les 11 del matí a la 1 del migdia.
La trobada porta del Jardí Botànic Històric, avinguda dels Muntanyans sense número, darrere l'aparcament del Museu Nacional, parc de Montjuïc. És l'EMNAC, el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Sí, sí. Darrere hi ha allà el punt de trobada. Ja que parlem de les... has anomenat també les platges del nostre entorn, recordem que ja està el mar esplèndid. Està el mar esplèndid i que... Bona temperatura, està més net que mai. El nostre país té 600...
Banderes blaves per les platges.
O sigui que som un dels països que té ports i platges més ben catalogats. Incloses les més properes. O sigui que els que teniu cotxe i us podeu acostar a les platges més properes d'aquí del Prat, de Gavà, estan formidables. I si no teniu cotxe, amb autobús fins a la Barceloneta, tenim una platja deliciosa. Jo hi vaig anar el divendres passat. I aquest any està més bé que mai perquè han portat moltes sorres al fons, per mi potser massa i tot,
perquè està... Has de caminar endins, endins, endins i sempre vas tocant terra. Bé, això està bé perquè si veuen aquelles tamborinades que a vegades...
al senyor mediterrani se li inflen els nassos, se l'emporta i ens quedem sense platja. Però això ja és habitual, no? Sí, el mediterrani té aquesta cosa. Tu que saps llençar el cel tant d'escuma lluminosa en els llors de tes grans ires, tu que abans es retires governant pluges i vents, així parlava de la mare en Maragall, no? El mare és així, un dia està en calma, jo hi vaig anar divendres i estava totalment en calma, però hi pots anar un altre dia i no t'hi pots ni acostar perquè hi ha onades de sis metres, però això... Això ja és normal, sí.
Però ara, el mes de juny, sol ser un mes molt bo, i a mesura que abans el juny més, i avui llegia precisament en una pàgina d'internet les avantatges de la talasoteràpia. Ara tot li posem els seus noms tècnics, però talasoteràpia són banys de mar, més que banys de mar...
amb totes les avantatges que porta el ioda, o sigui que... El sol ben dosificat. El sol ben dosificat, estar-hi poca estoneta, fer nou dies seguits, que això va molt bé, fer nou dies seguits graduant el temps. El primer dia t'hi estàs un quart, el segon mitja hora... I sobretot a les hores que el sol no estigui a plena potència.
Però, i si no, una samarreta. Tenint en compte que, encara que sigui de cotó, la samarreta també transpua el sol, eh? Sí, però si només estàs un quart o mitja hora i estàs nedant, no hi ha problema. Sí, nedant també hi cau el sol, eh? Perquè estàs mulledet i...
I et fa la sensació que el sol no et fa res, però el sol cau, eh? Però mira el temps que t'estic dient. Per la gent gran està nedada un quart d'hora més que suficient. Sí, sí. Oi, a mi del tot, perquè com no en sé de nedar, imagina't. És que passa una cosa, que si nedes més estona, a certes edats no va bé pels ossos. Et canses.
I a més que et canses i et fatigues excessivament... A mi el metge m'ha recomanat que camini per la sorra, que has de caminar per la sorra. I a més et trobes amb un problema que quan ja ets grandot i has nedat tota la vida i vas confiat i entres un trosset mar endins, després et trobes que tornar es fa molt feixuc i molt difícil. I no tens més nassos que tornar, no t'hi pots quedar allà. Sí que t'hi pots quedar, si t'hi quedes, t'hi quedes.
Et quedes garratibat allà, no? Posem una mica de música, Mar, sisplau.
Anirem tots cap al cel, que toquin les trompetes. Anirem tots cap al cel, amb les mans ben netes. No ens caldrà portar bastó, ni sandàlies ni serró. Tu que estàs tan cansat, tot d'un plegat trobaràs que has volat. Anirem tots cap al cel,
Que toqui el bateria, anirem tots cap al cel, amb crits d'alegria. Sonarà per tot el món, el so dolç d'un vibrefort. Quan toquem els estels, anirem tots cap al cel.
Sí, sí, anirem tots cap al cel, volant, amb globus, amb avió, amb tot el que sigui. Endavant, doncs. Estarem perfectes. Bé, però per poder volar tenim necessitat de menjar coses enèrgiques, no? O sigui, per exemple, els fruits secs. Doncs, de la revista 60 i més, traiem aquí uns fragments de l'informe de Jesús Ávila Granados, frutos secos, fuente energética de origen prehistórico.
Desde siglos el ser humano se ha nutrido de frutos secos encontrando a estos alimentos las calorías y fuentes energéticas necesarias para sus necesidades biológicas y superar los cambios climáticos de las estaciones.
garantizando al mismo tiempo la ingesta necesaria de proteínas de alto valor biológico. Han trobat tribus, restes, de gent que només s'alimentava de fruits secs i d'herbes. Però és que tenen molta energia i moltes vitamines i, a més, proteïnes, que és el que fa créixer els músculos. I hi havia tribus vegetarianes, n'hi ha que els donava per caçar animals, però altres, que bé no tenien instint caçador, o bé que en el lloc que es trobaven no hi havia animals per caçar, i aleshores, a menjar fruits secs.
Por ello la sociedad humana de todas las latitudes y especialmente los que se han formado en torno al Mediterráneo estará siempre en deuda con estos sencillos alimentos que se consumen sin ninguna clase de justificación para complementar la dieta diaria mejorando nuestra calidad de vida pero en todos los sentidos. Son muchos los alimentos que entran dentro de lo que conocemos como frutos secos pero los más importantes y más conocidos son 10.
Por orden alfabético. Almendra, avellana, bellota, cacahuete, castaña, nuez, piñón, pipas, de girasol y de calabaza y pistacho. I ara si ho traduïm hauríem de dir fastucs, cacahuets, castañes, nous, avellanes, ametlles... Bé, tothom ho sap. Tothom ho sap. El pistacho són fastucs, i clar que sí. Fastucs, sí. Todos ellos forman parte de la familia gastronómica que enriquece nuestra tradicional dieta mediterránea, la mejor del mundo,
que desde hace mucho tiempo está amparada... Por la UNESCO. Por la UNESCO, qué maravilla, Patrimonio Material de la Humanidad. Bien, gracias al valor energético de los frutos secos situado entre los 500 y 700 kilocalorías por 100 gramos, son alimentos especialmente recomendados para quienes realizan esfuerzos intelectuales o físicos que requieren alto rendimiento y una actividad intensa.
Pero también debemos procurar un consumo moderado, especialmente las personas que padecen de sobrepeso u obesidad. En 2006, según datos realizados por la Organización Mundial de la Salud, cerca de 3 millones de personas fallecieron en el mundo por no consumir fruta y verdura. O sea que alimentos naturales y frescos y a vivir muchísimos años.
El poeta y traductor extremeño José María Valverde nació en 1926 murió en 1996 destaca por su profundo humanismo de raíz cristiana y el rigor de su lenguaje poético
De José María Valverde, oración por nosotros los poetas. Señor, ¿qué nos darás en premio a los poetas? Mira, nada tenemos, ni aún nuestra propia vida. Somos los mensajeros de algo que no entendemos. Nuestro cuerpo lo quema una llama celeste. Si miramos, es solo para verterlo en voz. No podemos coger ni la flor de un vallado para que sea nuestra y nada más que nuestra.
ni tendremos tranquilos en medio de las cosas sin pensar, a gozarlas en su presencia solo. Nunca sabremos cómo son de verdad las tardes, libre de nuestra angustia, su desnuda belleza. Jamás conoceremos lo que es una mujer en sus profundos bosques, donde hay que entrar callado. Tú no nos das el mundo para que lo gocemos, tú nos lo entregas para que lo hagamos palabra.
y después que la tierra tiene voz por nosotros, nos quedamos sin ella, con solo el alma grande. Ya ves que por nosotros es honor a la vida, igual que por las piedras no es el cristal del río. Tú no has hecho tu obra para hundirla en silencio, en el silencio huyente de la gente afanosa, para vivirla solo, sin pararse a mirarla. Por eso nos has puesto a un lado del camino, con el único oficio de gritar asombrados,
En nosotros descansa la prisa de los hombres. Porque, si no existiéramos, ¿para qué tantas cosas inútiles y bellas como Dios ha creado? Tantos ocasos rojos, y tanto árbol sin fruta, y tanta flor, y tanto pájaro vagabundo. Solamente nosotros sentimos tu regalo y te lo agradecemos en éxtasis de gritos. Tú sonríes, Señor, sintiéndote pagado,
con nuestro aplastamiento de asombro y maravilla. Esto que nos exalta solo puede ser tuyo. Solo quien nos ha hecho puede así destruirnos en brazos de una llama tan cruel y magnífica. Tú que cuidas los pájaros que dicen tu mensaje, guarda en la muerte nuestros cansados corazones. Dales paz, esa paz que en vida les negaste,
Bórrales el doliente pensamiento sin tregua. Tú nos darás en ti el todo que buscamos. Nos darás a nosotros mismos, pues te tendremos para nosotros solos y no para cantarte. Del libro Hombre de Dios, publicado en 1945.
Bé, una meravella de poesia. Sí, realment, és que era un pensador, un filòsof extraordinari. Et fa pensar, és una meravella. Sí, hi ha una paraula d'ell que per mi és meravellosa, que diu...
Què més et donarà Déu quan ja no la tinguis? Que era del poema que se'ns ha agradat aquí perquè ja no donava temps, però només aquesta estrofa és meravellosa. Si ell ja creu que ets digna de la vida, què més no et donarà? Com et deixarà... Clar, si la cosa més meravellosa que t'ha donat precisament és la vida. I la manera d'entendre-la i d'agudir-la. I de fer el bé pels altres. Sí, sí, llavors d'això en parla la seva poesia, seva poeta extremeny universal.
Bé, doncs, hem arribat a la fi d'aquest programa de 60 i més. El proper dissabte, si us plau, tornar a escoltar-nos. Estarem amb vosaltres a les 11 del matí. Gràcies, Mar Pere Arnau, per posar la música una vegada més. A tu, Joana. I a tu, Pere. I a tots vostès per escoltar-nos. I convidar-vos a estar amb nosaltres el proper dimecres a les 8 del vespre. Fins aleshores, a reveure. A reveure.
Fins demà!