Proclamau-me aquí el vostre amor
i de nit la vostra fidelitat.
L'àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jus,
durant el 8.2.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Jus.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si s'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests grups més de casa,
hi ha moltes oportunitats, molts festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid,
pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta, vivim Sant Jus en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
They talk about all the important things in life,
as good news, good people, and good writing.
From 5 to 7 every afternoon,
the best radio show you can listen now.
Maybe you don't understand nothing,
but don't worry, the radio show is in Catalan.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp,
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mobile.
informatiucomarcal.com.
Seixanta i més o menys.
Molt bon capvespre, amics veients de Ràdio d'Esvern.
Avui és 18 de maig del 2016
i celebrem la festa onomàstica
de les Clàudies,
dels Erics,
dels Fèlix de Cantalici,
de les Fainers,
de Joan I Papa,
dels Pròspers
i de Joan Gilbert.
O sigui, tots aquests són els sants
que tenim el dia d'avui.
També felicitem
a les Rocíos
el proper dissabte,
a les Virgínies,
als Secundins o Secundines
i als Turquats,
i encara que femenianament
no sona gaire bé,
les Turquates.
Clar.
Bé,
quan sortim el dissabte
estaran tots molt ben felicitats.
Gran i alegre cap de setmana,
el multitudinari concert
de Bruce Springsteen,
el títol de campió de Lliga
pel Barça,
la pallissa
de quatre gols
dels Periquitos,
apa, Joan,
estaràs content,
la rua
del Club de Futbol
Barcelona
durant tres hores
i el sant patró
dels pagesos,
Sant Isidre
Llaurador,
aquell
del qui diu
l'Alan Llegenda,
que els àngels
li feien la feina
mentre ell
es passava
tot el dia
pregant.
Carai,
quin enxufat, eh?
Sant Isidre,
per això era el dia 15, no?
El dia 15,
sí, bé,
com parlem del cap de setmana,
més o menys,
aquests dies,
harmonia avall.
Aviam,
escoltem una mica el Bruce.
Bé,
estàvem escoltant el senyor Bosch,
però bé,
avui
tenim dues baixes,
dues molt importants baixes.
Bé,
però afortunadament
no estan malalts.
No,
què va,
què va.
Això de baixes ja...
No, perquè
el Joan Maria
està continuant
les festes de Figueres,
que déu-n'hi-do
el bé que això està passant.
I també a última hora
la Montsia ha tingut
obligacions
de cap
d'escala.
D'escala.
O sigui que,
mira,
felicitem-la
per la seva,
el seu mandat.
Això mateix,
per les complicacions
del seu mandat.
Per les complicacions que en dóna.
Bé,
la resta de l'equip,
en Carles,
en Joan,
la Lina
i una servidora,
diu,
endavant,
60 i més
o menys.
Bé,
la primera intervenció
és la del Joan Xirivella.
Aviam,
com van aquestes
a fer mèrides?
Doncs mireu,
avui,
18 de maig,
és el 139 dia de l'any
del calendari gregorià
i queden 227 dies
per finalitzar l'any.
El 18 de maig
de 1904 va néixer
el barcelonès,
la pedagoga catalana,
Àngels Ferrer i Sensat,
filla de Rosa Sensat i Vila.
Estudia per mestra
i després Ciències Naturals
de la Universitat de Barcelona.
Va exercir la docència
com a professora
de Ciències Naturals
a la Universitat de Barcelona
i a diversos instituts
d'ensenyament mitjà de Catalunya,
entre els quals destaca
l'Institut d'Escola
i a Madrid.
Fu directora
de l'Institut Infalte Isabel
de Barcelona
des de 1966
fins al 1974.
Entre les seves obres
destaquen
Natura I
i Natura II.
I ara,
aquelles notícies breus
del nostre
bulletí municipal.
Bé,
per afavorir
la mobilitat
i millorar
la seguretat.
Per evitar
situacions de risc,
a proposta
del Consell Municipal
de Seguretat
i Prevenció,
Vialitat
i Mobilitat
i d'acord
amb el veïnat,
aquest tram
passarà a ser
d'entrada
o no de sortida
de la carretera,
el tram
de
un carrer Eter,
carretera
Reial
i Major.
Els vehicles
que vulguin
sortir a la carretera,
ja sigui
per anar
cap a Sant Feliu,
cap a Esplugues
o cap al barri
de les Veses
de Sant Pere
ho hauran de fer
pel carrer
de sobre
Santa Teresa
on hi ha instal·lat
un semàfor
que garanteix
la seguretat
de vehicles
i vianants.
Estacionament
limitat
al parc
de Joan Maragall.
Per evitar
el pas
de vehicles
a la zona
on hi ha
els locals
comercials
del parc
de Joan Maragall
està previst
limitar-ne
l'accés.
És una zona
de pas
de vianants
on hi ha
jocs infantils
i una terrassa
i per tal
de facilitar
al veïnat
de la mateixa
plaça
poder carregar
i descarregar
les seves coses
dels vehicles
particulars
s'habilitarà
una zona
d'estacionament
regulat
i limitat
a la cantonada
amb el carrer Major.
i a la cosa
de la grecia
què és
a la gent
a l'check?
El debat queda enregistrat i es penjarà a internet com la resta de programes.
El debat queda enregistrat i es penjarà a internet com la resta de programes.
En els menjadors escolars s'amplia amb la incorporació de l'escola Canigó.
D'aquesta manera, les tres escoles públiques i l'escola Bressol Municipal Marrecs
participen en aquesta iniciativa que recupera la cultura del menjar no es llença,
que consisteix en recollir els menús excedents de la cuina, de les escoles,
en recipients individuals reutilitzables i repartir-los com àpats solitaris,
a persones amb pocs recursos o en situacions de dependència.
Per portar a terme el projecte, les empreses que gestionen els menjadors escolars,
que fan la donació dels aliments, han assignat un conveni amb l'Ajuntament.
L'empresa de serveis s'encarrega del transport i lliurement dels sapes a les famílies.
Aquesta ha sigut la nostra informació del butlletí.
I ara continuem.
L'empresa de serveis s'encarrega del transport i lliurement dels sapes a les famílies.
I ara la nostra amiga Lina ens portarà a aquelles curiositats...
Curioses.
Curioses.
I especials.
I especials.
Bé, n'hi ha curiositats curioses, com es dèiem, i unes ja ens n'anem fora de la Terra.
Ah, sí?
Sí.
Per què marxem fora de la Terra?
Per què?
Perquè sí, perquè aquí ja ens coneixem tots.
Diu, ara no coneixem otros mundos.
Diu, parlarem dels extraterrestres.
I diu, els Estats Units han impulsat un projecte orientat a la búsqueda d'extraterrestres.
Això se'n diu SETI.
Són les cicles S-E-T-I.
Mira que em fan ràbia les cicles a mi, eh?
Sí.
Bé, això aquí t'ho explica més bé.
Diu que és Search for Extraterrestrial Intelligence.
Molt bé.
Queda molt bé, això, eh?
Diu, nom el que es coneix, aquesta entitat.
I aquesta gent, doncs, envien ondes, o sigui, ones hercianes, eh?
Per veure si els hi contesten o no els hi contesten.
I aleshores diu que, a més a més de tot això, també envien senyals de ràdio.
Jo no sé si el Carlos, de quan en quan, envia per veure si algú li contesta.
Diu, però és clar, han tirat moltes coses d'aquestes i de moment no han rebut masses, masses respostes.
Ah, vols dir que algun han rebut?
Algun han rebut.
Aquí, tot el que...
O sigui, això és el que el llibre te comença a dir una miqueta, no és que digui massa, però comença a dir coses d'aquest estil.
Diu que si verdaderament traiga més de quatre i pico d'anys luz, arribar a aquestes zones amb l'Alfa Centauri,
que és l'estrella que la tenim més a la vora, esclar, per anar i tornar, són vuit anys de luz, i vuit anys de luz ja lo cal.
Sí, todos calvos, todos calvos.
Sí, todos calvos, no, o sigui, diu, si pagues el rebut, vale, però si no, no sé, xiquets, com va l'assumptu.
Però, bueno, tenim aquesta cosa d'aquí.
I ja que estem així, busquem un altre tipus que es diu eclipse solar.
Ah.
Sí.
L'eclipse solar, esclar, diu, mai dura més a la Terra un eclipse solar que a set minuts i 31 segons.
Ah.
O sigui, tornem a estar fora de la trajectòria.
Bueno, és el temps que triga, no?, a passar la Lluna, per davant del Sol.
Sí, sí, i diu, que a més ja no pot, excepte una vegada que amb el concord es va anar seguint.
Ah, ah.
I aleshores va durar quasi una hora.
Déu-n'hi-do.
Però d'un idoret el concord.
Ah.
Sí.
Bueno, continuem per fora, senyors.
Aleshores diu, parlem de l'atmòsfera, eh?
Diu, ningú dels planetes que giren al voltant del nostre Sol té una atmòsfera comparable a la de la Terra.
Únicament Titan, que és una lluna de Saturn, i que té una atmòsfera molt similar.
Però diu que el que més se sap és que Titan està format per capes de gel.
Però té una mateixa gravetat que nosaltres, i si alguna nau volgués arribar, possiblement podria aterrar.
I jo em pregunto com es diria.
Oh, jo.
Si una nau aterra la Terra, eh, sembla com tant de si una nau aterra, si una nau aterra la Lluna, que és un alunizaje,
però té res a veure amb aquells cotxes que s'alunizan contra l'altre, contra els separadors, eh,
doncs es diria un Titanaje.
Igual, igual.
Podria ser Titanaje, no?
Va, ho proposarem.
Ho proposarem a veure com li volen donar, perquè, esclar, si això consta, doncs consta.
I una altra de les coses que és molt bonica, que aquí sí que diu el llibre i que ho veus,
diu, quan l'home va envoltar per primera vegada la Lluna, al Nadal de 1968,
doncs vam veure que des de la llunyania el nostre planeta era talment com una pedra preciosa.
que era bonic. Jo crec que m'impressionaria molt veure la Terra des de la lluna.
Ah, doncs anima-te.
Bueno, no sé si alguna nau aterra.
No, el que passa és que...
Sí, però és que econòmic, ja, ja fan, ja fan.
Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. Els russos van ser els primers turistes.
No, no, però vull dir que ja, ja et meten, et meten demandes per fer un viatge.
Jo estic mateix a xutxar, no pot ser.
No, home, no, que a lo mejor te recove en el test.
Això, sí. Bueno, i diu, perquè esclar, una cosa és vista des d'allà,
però quan nosaltres anem per la Terra, diu, n'hi ha tantes meravelles
que no les acabem de veure encara que podríem dir que la Terra
pràcticament ja està més que descoberta en quasi tots,
encara quedarà algun lloc que no sapés mai.
Sí, i tant.
Diu, per exemple, qui podria imaginar que n'hi ha uns llacs,
com per exemple el Balches, que en un extrem del llac les aigües són salades
i en l'altre extrem del llac les aigües són dolces
i al mig n'hi ha com una barrera de sorra.
Mira.
O bé, que en Àfrica, si hi ha un continent que és molt càlid, molt càlid, molt càlid,
n'hi ha més de 13 quilòmetres quadrats de glaciers.
Aleshores, n'hi ha Austràlia.
En té, però sí que en tenen, Nueva Guinea i Nueva Zelanda.
Nueva Zelanda, per cert, diuen que és com un micromundo,
un microcosmo que té totes les diferents coses.
Totes les diferents, sí.
Diu, però una cosa que també és sorprenent
és que amb 15 centímetres de la capa superior d'un gran sembrat de 100 metres quadrats
té aproximadament una tonelada de fons,
a més de diverses tonelades de bactèries.
Ah, sí, claro.
Los bichitos y los honguitos viuen pertot arreu.
Clar, no, i aleshores diu, i a més a més,
de totes les quantitats de coses que podem trobar dintre de la Terra, no?
Diu, o sigui, que si dintre de la Terra n'hi ha tot això,
diu, el que no podem tampoc susleiar són els mars profuns,
les zones montanyoses que són colossals,
les altíssimes catarates, els deserts, els gels flotants...
Total, que, nens, la Terra...
Té molt per descobrir, encara.
I ja avui ens apartarem una mica de les curiositats curioses.
la Juanita em va deixar un llibre molt xulo,
que es diu Fantasmes de Barcelona.
I per donar una mica de suspens,
diu que a Barcelona n'hi ha una quantitat,
està escrita per una senyora,
que no és que creguin fantasmes,
ni en pares psicologies, ni tot això,
però, com totes les bones ciutats,
n'hi ha racons que n'hi ha fantasmes.
Sí, clar.
I aleshores, un d'aquests fantasmes,
i després et dona com unes guies,
com unes...
Per anar a buscar els fantasmes.
Per anar a saber on són fantasmes.
I ens parla del fantasma de Canaletes.
I diu que, en el segle XIX,
les Rambles encara eren,
a mitjans del segle XIX,
les Rambles eren com una riera.
Sí, és que és una riera.
No hi ha, la Rambla és una riera.
Això ja també ho sabem, no?
Però vull dir que, quan toca la plaça Catalunya,
allà hi havia com una espècie de portal antic,
que es deia de Sant Saber,
i les torres se li deien Canaletes.
I allà on estava aquesta font.
Que aquesta font,
la gent anava molt, molt, molt amb aquesta font,
que era un període en què
encara no hi havia l'aigua corrent a la ciutat, no?
Oh, ja.
Bueno, diu, són molts motius per pensar
i com ha sortit aquí,
com se li diu el fantasma de Canaletes,
que aturbava les nits del passeig.
Diu, es deia que cap al tard,
quan la claretat decreixia
i les ombres comencen a dibuixar
ombres sobre la ciutat,
apareixia l'espectre,
embolicat a voltes amb un sudari
i a voltes amb una llarga capa negra,
i passejava lentament per les rodalies.
Una nit va tenir l'atreviment
d'adreçar la paraula
a unes noies que omplien els cantis a la font.
I aquestes es van espantar tant
que van haver de fer llit
durant no sé quants dies.
De resultes de tot això,
els veïns i les autoritats
decidiren encarar-se amb el fantasma
i obligar-lo a abandonar la zona.
Però no va ser necessari
perquè va desaparèixer tan sobtadament
com havia arribat.
I mai més es va tornar a saber res més.
Diu, potser el pobre aparegut
no era sinó una víctima més
d'aquelles aigües encantades
que, segons l'antiga tradició,
ningú no pot veure
sense quedar fatalment enamorat de la ciutat,
sense poder marxar mai més.
O sigui, de la font de canaletes.
Sí, i això, per el que es veu,
no solament són els vius
que no poden marxar
sinó els morts.
I aquest encara continua per allà.
Quan aneu a la font de canaletes
potser veieu fantasmes
que caminen,
que aquests no tenen res a veure
amb el fantasma de la font.
Oh, igual sí, igual sí.
D'aquells que es fan el xulo.
Això, anem a molts fantasmes
i fantasmones, eh?
I tant.
Vale, i res més.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Serenata a la luz de la luna
Molt bé
Això va molt bé per quan ens passegem
per aquests jardins
dels quals avui
parlarem una mica
El que passa és que, a segons quina hora, no pots passejar
perquè tanquen la...
O sigui, la porta d'entrada
No perquè surti cap fantasma
No, no, pobres, hoy día
los fantasmas, pobrecicos, déjalos estar
Estem en primavera
i una primavera, afortunadament
força plujosa
Com a conseqüència
la natura resplendeix
tot és florit
i els tons verds són d'allò més variat
Temps que convida
el passeig tranquil
lent per gaudir
de l'entorn
Aprofitem aquest bon temps per fer
una agradable visita
a un jardí que tenim
a tocar de Sant Just
Només cal arribar-nos
fins a la diagonal
I sense haver fet gaire recorregut
aturem-nos davant del Palau de Pedralbes
i endinsem-nos en un dels seus més atractius encants
els jardins
Sobre aquests jardins fa uns anys
va escriure
Ignasi Viladevall Palaus
un article
tot descrivint
tot descrivint
els seus racons
més atractius
treients
Deia el senyor Viladevall Palaus
Crear un jardí significa
alguna cosa més que encerclar
un tronc de terra
Els jardins del Palau de Pedralbes
són un altre paradís
barceloní
propietat del gremi
de Rubió i Tudorí
Aquests jardins
ens produeixen
l'agradable impressió
del trobar-nos en un lloc
recòndit
delicat
fora del brugit ciutadà
que és a tocar
Conviden al recolliment
i a la contemplació
El disseny
amb un principi
fou del projectista
i arquitecte
Eugeni Bona
i Rubió
Ah no
Eugeni Bona
i Rubió
i Tudorí
Tudorí
Ha sigut el jardiner
que gairebé
ha posat en marxa
tots els parcs
de finals del segle XIX
fins a mitjans del XX
de Barcelona
o sigui que
encara que l'arquitecte
els planejés
els va dissenyar
l'altre
els realitzava
i arreglava
a la seva manera
Doncs aquest senyor
Rubió
i Tudorí
Tudorí
costa una mica de dir això
va ser l'encarregat
de convertir
unes velles terres
de Conreu
en uns jardins
festuosos
Quantes vegades
hem escoltat
el nom de Rubió
i Tudorí
unit als jardins
de l'entorn
barceloní
Ell
poc a poc
va convertir
la natura
en un dels llocs
deliciosos
per gaudir
de tots aquells
que admiren
la bellesa natural
La maduresa del seu art
aconsegueix
aquí
als jardins
del Palau
de Pedralbes
el més gran
dels refinaments
Aquesta
és una de les frases
de Rubió
que demostra
la seva sensibilitat
l'home
l'home no va existir
fins que en el món
no es va crear
un jardí
amb gran incert
va respectar
l'existència
d'arbres centenaris
per crear
un lloc
encissador
encara que
la compromesa
façana
a la diagonal
es va resoldre
amb la construcció
de templets
tot es va completar
amb un gran respecte
envers el paisatge
sense gaire
límits geomètrics
com per exemple
versalles
i sense
naturalismes
excessius
Hem entrat
i hem arribat
al primer espai
que és
la ventasala
del parc
i ens trobem
amb els cels amplis
Els perterres
lluen
sobretot
ara en primavera
amb una sinfonia
de canviants colors
Passegem
per camins
ofenosos
a bredes
o pèrgoles
d'espès
a seures
en filadisses
com si fossin
embrades
No
Ombracles
Ombracles
Ombracles
Sí, sí
Passem per catifes
de gespa
i estanys
emmarcats
per textos
de ceràmica
i arribem
davant del palau
De les meravelles
interiors
d'aquest
en parlarem
un altre dia
perquè avui
ens ve de gust
passejar
per l'exterior
on trobarem
23 cedres
admirables
perfectament
conservats
i conviuen
dues espècies
ben diferenciades
el cardenús
de dorada
amb branques
horitzontals
amb extrems
corbats
caravall
i el cedrus
atlàntida
que té les branques
ascendents
formant un angle
agut
amb el tronc
La seva presència
ens atrau
i ens convida
a la reflexió
Sembla que el tronc
s'entrega
a una idea
d'elevació
Aquestes són
les sensacions
que ha
inspirat
el senyor
Vila de Vall
Palau
que és
especialista
en comentaris
sobre jardins
i naturaleses
urbanes
La dinàmica
del cedre
s'apunta
en actitud
gòtica
cap amunt
Un suau moviment
sembla
ventar l'aire
amb fermesa
com abraçant
l'espai
En el seu poema
el cant
amagadís
Maria Manet
Maria
Maria Manet
suavitza
la meditació
sobre el pas
del temps
tot referint-se
els cedres
Fins al peu
dels grans cedres
es daura
l'ombra
diu
d'aquest jardí
tancat
reclòs
com una illa
que defulla
en silenci
caient
tranquil·la
diu
la vida passa
es font
i torna
i brilla
No es pot negar
que el text
és convincent
res que no sigui cert
no pot contenir
veritat poètica
En tot el jardí
hi ha un bon nombre
d'escultures
de diferents èpoques
i autors
Tarrac
Arnau
Casanovas
fàbregues
que no desentonen
en absolut
de l'entorn general
del paisatge
cosa
cosa que no torba
les sensacions
que ens produeix
el conjunt general
del jardí
apartats

era propietat
de la família

de la vella
Es van inaugurar
l'any 1929
coincidint
coincidint
amb l'exposició
universal
per res donar
la circumstància
que els reis
mai no han residit
en aquest palau
Allí s'han fet
i es fan
convencions
exposicions
trobades polítiques
i a l'aire
lliure
i a l'aire
i a l'aire
perdó
a l'aire lliure
els grans festivals
anuals
dels jardins
de Pedralbes
una celebració
que reuneix
figures artístiques
de fama mundial
de l'11 de juny
fins al 17 de juliol
Els jardins
de Pedralbes
tenen normalment
un horari establert
per a la seva visita
excepte
els dies
en què se celebri
el festival
que solament
s'obriran
dues hores
abans
del seu inici
amb la finalitat
que els assistents
presentant l'entrada
puguin gaudir
d'un passeig
per a aquests jardins
extraordinaris
i ara
música
per a gaudir
a la seva visita
a la seva visita
a la seva visita
estem escoltant
una versió
en to sinfònic
d'una tonada
tradicional britànica
coneguda mundialment
Grinslips
aquesta versió
sinfònica
amb el nom
de Fantasia
sobre aquesta tonada
es deu
a Boggan Williams
compositor britànic, gran respectuós amb el tresor musical del seu país.
La versió és una melodia extraordinàriament tradicional de 1575
que adapta amb una gran versió orquestral
a càrrec de l'Orquestra Sinfònica de Televisió Espanyola
sota la direcció d'Adrien Leper.
Sous-titrage Société Radio-Canada
www.mesmerism.com
Deliciosa aquesta melodia.
I la versió del Morgan Williams és fantàstica també.
O sigui que, mira, a somiar una miqueta amb aquelles terres.
I sobretot ho comentàvem ara en Petit Comité amb el Carles
que havia estat de fons de moltes escenes de La Conquista de l'Oeste.
Sí, sí, va ser una pel·lícula fantàstica.
Bueno, com aquelles, com les pel·lícules que hi havia.
Sí, com les de antes, què deia.
Sí, ui tan llarga.
Vaig veure, he parlat de pel·lícules, i faig un inciso, vaig veure l'altre dia
una pel·lícula que es deia 42, a la tele, que estava asseguda, era diumenge a la tarda,
o dissabte, no en recordo, i era la història verídica d'un dels millors jugadors de bèisbol,
penso que és, o de bàter, o no sé què.
Ah, que era aquell noi morenet.
Sí, que ell el fa, que ell sí, que és el primer negre que forma part dels dos gertres.
Ah, sí, sí, sí.
Doncs és una pel·lícula, veus pel·lícules així, també són boniquetes.
Jo només que vaig veure les primeres escenes, sí.
Ja, el que estava molt caracteritzat ja, però molt bé, que és la Harrison Ford,
que fa de gran, està estupendo.
És que és gran, eh?
No, no, no, però està ben set, eh?
Sí, sí.
Perquè són del 47, que és a l'època de l'any 1947, 48...
Jo vaig arribar fins a l'escena que no els deixen pujar a l'autocar?
Sí, no, no el deixen entrar a l'hotel.
No, a l'hotel, a l'hotel.
Ah, bueno, sí, no el deixen amb la seva dona, sí, que tenen que venir evacuant.
Em diu, i vostè ha tingut les penques d'haver donat els nostres seients amb altres persones?
No, no, suposo que va bé.
Clar.
Tot el black power que n'hi ha ara, perquè els negres ara tenen molt poder,
doncs les van passar molt canutes.
Però...
Ja encara.
En segons quins llocs encara continua, eh?
Sí, bueno...
Encara continua.
No, no, està...
És difícil.
No, està bé, està bé, està ben portada.
Llàstima, és que tenia un llibre molt interessant.
Ah, bueno.
I llavors, esclar, vaig preferir...
Entre llibre i pel·lícula, llibre.
Sí, vaig preferir.
Nosaltres som els del llibre.
No, ja m'agraden les pel·lícules, però és que estava molt interessant el llibre.
Ja, ja.
Bé, doncs, ara parlarem d'una altra cosa que no és tan emocionant, ni tan romàntic com Grilly,
ni...
Parlarem de la carxofa.
Bueno, no és tan emocionat, però és més nutritiu.
Hombre, depèn de si t'agrada.
Bueno, sí, claro.
Si no t'agrada.
A Joan no li agrada, però a mi sí que m'agrada molt.
Eh, jo sí.
A Joan sí que li agrada.
Ai, digue, no li agrada.
No, no.
No, o sigui que...
L'hi ha l'arròs, que també li dóna bon gust.
Oh, no, jo no li puc posar...
No, perquè m'amana li posa, però jo l'agraden.
No, no, no, jo no li puc posar, eh?
El Xavier no vol ni ho vol orar-la.
Bueno, jo li dirà el Xavier que no pot ser això.
Oh, i és terrible, eh?
Les seves coses.
S'ho menja tot, però...
El que no vulgui, no vulgui.
Si l'has de fer tu...
Bé, de la carxofa hauria estat complement del tema de salut que ens presenta sempre la Montse.
Però com que la Montse no hi és, doncs mira, parlarem nosaltres de la carxofa.
Anem directament.
Sí, sí, sí.
Comentem les propietats de la planta Zinara escolimus,
coneguda vulgarment com carxofa.
Ajuda en les digestions passades,
desintoxica el fetge i col·labora en el control de pes.
La carxofa és en realitat una varietat no espinosa del car o cardó salvatge,
de les regions mediterrànies.
Nosaltres consumim com a verdura la flor,
encara que són les fulles de la planta
les que li donen les seves importants propietats terapèntiques.
La seva acció colerètica, que augmenta la secreció biliar,
se li atribueix la propietat a una substància amargant i aromàtica,
anomenada cinerina.
És especialment útil en el cas d'hyterícia i mala digestió dels greixos.
A l'estimulant la secreció biliar facilita la digestió.
La fulla de la carxofa conté, a més a més,
esterols, magnesi, potassi, minerals que actuen en sinergia,
o sigui, en col·laboració amb la cinerina.
Per això és convenient utilitzar la pols després de congelar les fulles i moldre-les,
ja que d'aquesta manera queda garantitzada la integritat de tots els seus components.
La carxofa estimula la regeneració de les cèl·lules del fetge
quan aquestes estan exposades a diverses toxines.
Per altra banda, contribueix a la pèrdua de pes
i gràcies a la seva activitat depurativa resulta molt eficaç com a desintoxicant.
Com a desintoxicant de la sang.
També col·labora a reduir els nivells de greix a la sang.
És per això que fa aquesta acció desintoxicant.
Diu, però s'ha de tenir en compte que, com totes les plantes que estimulen la vesícula biliar,
la carxofa no ha de ser utilitzada en cas d'obstrucció de les vies biliar o de perdre's a la vesícula.
Per això, molta atenció, amics, oients, nosaltres, o sigui, la nostra intenció és divulgar els estudis que es fan
sobre totes aquestes coses de què parlem.
Aquests aliments que poden contribuir a la millor salut i benestar de qui ens escolta.
Però mai, mai, no recomanem la seva ingesta.
Aquesta és la tasca del vostre metge o del vostre farmacèutic,
qui us coneix a vosaltres i també coneix les propietats d'aquests pseudofàrmacs
i les seves bondats terapèutiques.
I donem un consell, com a mestresses de casa.
Quan busqueu escarxofes, busqueu que siguin tupidetes,
a les hores mireu que tinguin, toqueu amb el dit pel pols,
el cor,
que té que haver un foradet a la part de dalt i que no punxin.
Si no punxen, aquelles escarxofes estaran molt tendretes.
Si veu que al tocar allò del centre de escarxofa pica,
cuidado, señores, cuidado.
No, més que res, a més a més, arribaràs al cor i estarà tendret.
Però amb el barates, mare de Déu, tota la carxofa.
A mi un any per al meu sant em van regalar un ram d'escarxofes.
Va ser bonic.
No, però devia ser la flor.
No, no, les escarxofes em van portar un ram.
Hi havia quatre o cinc escarxofes amb un ram.
No, no, a mi em van regalar un ram, però, del cart,
quan encara no ha sortit la carxofa.
A mi la carxofa de la pell.
Perquè teníem nosaltres unes carxofes plantadetes
i en aquell moment, aquella celebració,
no s'hi podia anar perquè era fora
i no s'hi podia anar a la floristeria a comprar.
T'ho van fer allà.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
No, no, i el Manel va tenir molta gràcia.
Sí, sí, ja.
I van durar dies, eh?
A l'aniversari meu d'aquest any me van regalar un api sencer
amb uns xerris de tomaquet,
penjant com si fossin flors més belletes que aquella.
Bueno, mira.
Era molt original.
Escolta'm, avui dia es fan rams de tot.
De tot.
No ho vol fer la meva filla, però bueno, és igual.
Sí, sí, sí.
Sobretot la ikebana,
que és la gràcia que tenen els japonesos,
la ciència de fer rams,
però tenen tots sentits,
o sigui, sensorials, eh?
Sí, sí, ja, ja.
Sí, sí.
Molt bé.
Bé, doncs posem una mica de música.
Bé, doncs posem una mica de música.
Bé, doncs posem una mica de música.
Bé, doncs posem una mica de música.
Bé, doncs posem una mica de música.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja llegaràs a mi, Daya!
Això mateix!
Bé, doncs, ara anirem a viatjar per Catalunya!
Bona nit.
Viatjant per Catalunya.
Avui seguirem el solc del riu Matarranya,
travessant la comarca a la que dona nom,
la més meridional de la Franja de Ponent,
enllaçant el maestrat amb les Terres de l'Ebre,
on podrem capsar tot el conjunt d'allò més variat de paisatges i gens.
Ho farem de la mà de la professora Aurora Fontova.
Desembocadura del Matarranya amb l'Ebre.
Del mig de les aigües emarxeix l'antic campanar de l'església de Fayó.
Era l'any 1967 quan va entrar en servei al pantà de Riberroja.
Fayó, poble de miners, lleuters i calafats,
moria de vall de les aigües i era substituït per el nou Fayó,
dalt d'una plana erma.
El poble, però, no ha oblidat la seva vocació fulial
i, a més, hi podrem navegar pel seu tram del Matarranya
tot endinsant-nos cap a l'Ebre
amb un paratge de boscos i penyes segats,
d'una ebre immensa.
Riu amunt, l'important capdà Caval,
provocat per l'era de l'embossament de Riberroja,
desapareix de cop i volta en arribar a Nonasp,
on el riu ja t'aspecta de Rambla Mediterrània.
de meandres molt pronunciats,
lleres de codols i codolets,
nonades des del cel pels voltors.
Aquí a Nonasp, el santuari de la Dos Aigües
és testimoni de la unió del gas i el Matarranya
i el seu entorn ja mostra l'economia agrària de la comarca
i predomina al sacà,
amb olimeres, admallers, cereals
i com a premonició, la comarca veïna,
la terra alta, una mica de vinya.
Més amunt de Nonasp,
pel riu passa el tràngol d'haver de regat
camps de fruita dolça,
emplaçats amb la plana fluvial,
on el regadiu gota a gota es barreja amb els camps inundats,
pel rec amanta dels pagesos que encara no s'han sensibilitzat vers el riu.
I així, de les oliveres, passarem a veure majoritàriament presseguers
a pàvera, maella i massalió,
o la varietat més preuada és el préssec de Calanda,
la qual s'embossa quan aquest és encara l'arbre.
Ens sobtarà a veure les extensions verdes de presseguers plenes de bossetes blanques penjats per tot arreu.
Segueix?
També podem veure algun ramat pasturant per les reboretes del riu.
Com a bona part del Matarranya,
el bestiar de Llana va ser important.
Ara es troba en un mercat,
en un mancat abandonament,
com els lligallons que unien les rutes del ramat.
Arribant amb ella,
podem veure en la distància el castell que s'alça a l'extrem de la vila.
Il·luminat de nit,
del qual queden només unes torres semicilíndriques,
encara que val molt la pena fer-hi una volta per imaginar com va ser en altres temps.
Entrem a Massalió
i trobem l'ermita de Sant Cristòbol,
com diuen allí.
En aquest petit poble situat en un balcó sobre el Matarranya,
les cases de pedra ens donaran el caliu que, des d'ara,
ens acompanyarà a la resta de la ruta per la comarca.
Seguint el nostre camí,
arribem a Calasseit,
amb carrers i carrerons de cases de pedra i balcons de ferro forjat,
i portals que han deixat de ser l'entrada del poble
per ser llocs de culta,
com Sant Antoni o la Verge del Pilar.
Ja representa que hem fet la major part del camí
i arribarem a la vall del Tormo.
Per fora de la vila hi ha dues torres ibèriques,
la torre Cremada i la dels Torellets.
I trobarem també el veí del poble deshabitat,
del Mas del Llaurador.
La torre del Comte,
la Freixnedda i la Porta Lladà
són pobles menuts
i Vall de Roures,
que és la capital de la comarca.
El seu castell corona la vila
situada sobre un toronet
per on s'escalonen les cases.
El materrany s'enfila amunt fins a baixet,
on acaba de néixer,
i l'aigua baixa com un torrent
amb la força de la capçalera.
Aquí les cases tenen un aspecte un tant diferent,
marcat per un clima més fred i humil,
i nevades més freqüents.
Les barbacanes i balcons,
que fins ben poc eren de ferro forjat,
ara són de fusta
i donen als carrers un altre color
i un altre caliu.
O sigui que ja ho sabeu,
us convidem a veure el materrany
per les seves variants.
O sigui, com passa per diferents comarques,
realment es veu
cadascuna el caire que té.
O sigui que és un lloc deliciós,
ball de roures és preciós,
i pensar que jo havia pujat
fins dalt de tot del castell,
i no fa tants anys.
Mira, esperem poder tornar-lo a fer.
Añorances d'uns altres temps més movibles.
Més mobilitzats.
Puja, puja la musiqueta.
Més mobilitzats.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit