Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Iniciem el programa quan són les 8 i 6 minuts del dia 23 de setembre de l'any 2015.
Avui dona la casualitat que aquest matí a les 10 i 21 minuts ha començat l'estació més melangiosa de l'any.
La tarda.
Gràcies.
Gràcies.
i els llibres també.
I el vent del nord
les emporta
en la nit freda
de l'oubli.
Tu vois,
que n'ai pas oublié
la chanson
que tu me chantais.
C'est une chanson
qui nous ressemble.
Je crois que tu m'aimes
et je t'aimais.
Nous vivions tous
les deux ensemble.
Moi qui m'aimais,
moi qui t'aimais.
No digueu que no és meravellosa
aquesta cançó.
Per això dic que la tardor
és l'estació més melangiosa.
Les fulles mortes.
És molt melòdica.
És una cançó preciosa.
A tothom m'agrada la cançó francesa.
A mi sí que m'agrada.
I a mesura que em faig més gran
encara m'agrada més.
Com que te fas més gran?
Això no pots dir-ho.
Mai jove.
Vale, mai jove.
Bé, doncs, aviam,
comencem amb tu, Lina.
Bé, jo no sé si podré venir
cada dia.
Sí, dona, sí.
Si no per telèfon,
si no gravat, és igual.
Intentaré fer-ho.
També, com sóc una mica caòtica,
potser un dia us parlo d'una cosa
i un altre dia us parlo d'una altra.
Una de les coses que els que me coneixeu
jo ho sabeu, a mi m'agrada molt llegir.
I aleshores, el primer que vull fer
és recomanar a totes les persones
que els agrada llegir
que s'apuntin a aquests cursos de lectura,
aquests tallers de lectura
que tenim aquí en el poble,
afortunadament,
aquí a la cançó en estar,
que es fa un cop al mes
i són molt interessants.
Però està molt ple.
Sí, però a vegades n'hi aposto
i després pot anar.
Sí, t'apuntes en llista i ja està.
És maco i dius,
bueno, i què fas aquí?
Bueno, doncs tothom llegim un llibre
i després quan arriba el dia
que ens reunim tots,
tenim un coordinador
i aleshores doncs comentem els personatges i tot.
No es té que sapiguer ni literatura,
ni es té que sapiguer ni et demanen res,
sinó aquells personatges que han sortit,
la trama, del que sigui, no?
Atenció.
I ara començarem a l'octubre.
Molt bé.
I aleshores doncs us parlaré del llibre,
un llibre conegut per tots vostès,
perquè es diu Gent Eire.
Oh, my God.
Gent Eire.
Vale.
Gent Eire, i en comptes d'explicar el llibre,
o sigui, ho farem d'una manera curteta,
perquè tots cadascú digui la seva,
doncs la Gent Eire,
a vegades,
doncs sí,
és una novel·la bastant densa,
que el qui la vulgui llegir està en català.
És molt densa, sí.
Sí, és densa.
Nosaltres a l'institut l'hem llegit, eh?
Ja.
Però bueno, espera't un moment.
Jo he llegit la gent d'una manera molt curteta,
perquè les fan ritual,
que diuen a vegades que vol dir tornat a llegir i comprimideta.
Sí, ja l'havien fet en anglès.
I després també l'hem fet en pel·lícula.
Però us ho explicaré més que una miqueta l'argument,
molt poc,
perquè així vostès tindran ganes de llegir-lo,
perquè és bonic.
Es caracteritzen aquesta novel·la i les tres.
Comencem per l'autora.
L'autora és la Charlotte Bronté.
Charlotte Bronté,
amb les seves germanes,
l'Emil i l'Anne,
doncs van ser unes escritores
que, fixeu-vos bé,
elles van néixer,
la més gran,
que era la Charlotte,
va néixer en 1816.
I va morir en l'any 1855.
Per tant, tenia 39 anys.
Amb un altre posto molt bé,
perquè quedés ben clar,
tenia la pobretta de 39 anys.
Sí, sí.
Aquesta és la primera
que va començar a escriure
i quan va escriure Jane Eyre,
doncs aleshores va tenir molt èxit.
Però després explicarem una coseta més.
L'Emil,
que aquesta només que va viure 30 anys,
del 1818 al 1848,
aquesta va escriure la famosa
Cumbre esborrascosa.
Sí, i tant.
Sí, amb borrascosos.
Weathering Heights,
que és molt bonic en ingles.
I després l'Anne,
que aquesta és la petita,
i va néixer el 1820,
i va morir el 49.
Per tant, aquesta només que tenia 29 anys.
29 anys.
Amb aquesta família també hi havia un germà.
Eren filles d'un pastor protestant,
i tota la vida se l'havia passat aquí
amb el seu pare,
amb aquesta casa que tenien,
a Haworth,
que és un condat d'Orxer,
aquestes coses que fan per allò de la terra.
Sí, sí, però van estar molt, molt, molt dominades pel pare.
Van estar molt dominades pel pare,
molt dominades pel pare,
i a més a més,
quan van començar a escriure,
la gran, sobretot,
va escriure un llibre de poemes,
perquè a ella li agradava la poesia,
però amb un pseudoni,
perquè no deixaven a les dones,
en aquella època,
publicar i escriure coses.
Ara, el que és interessant,
molt interessant,
tant si heu llegit a la Genaire
com si heu llegit a les Cumbres Borresconces,
és, en aquella època,
els arguments amb uns amors passionals
que ni els dramones
i les coses que hi ha...
Quasi tragèdies gregues.
Quasi tragèdies gregues.
I són novel·les que he llegit
i que he relligit.
Surnes a llegir i t'agraden.
Perquè sempre hi traves alguna cosa.
Aleshores, el que n'hi ha,
jo no sé com te l'han explicat
allà a l'Institut Xiquet,
però hi ha vegades
que els hi havia explicat també
als nanos de les classes,
els deia, fixa-vos-se,
quina passió, tu,
això és que ni la Jury,
ni el Brac Pins, tu,
ni el Brac Pins.
La l'has llegit a tu, Jo Maria?
No, no, no.
El que m'estrany és que el Joan,
tan jove,
que li hagi agradat aquesta novel·la.
Sí, és una de les novel·les
que més m'ha agradat
que hi hagi per obligació.
però l'he llegit
ni la versió original,
no l'adaptava.
La versió original,
tancera?
Sí, però no en anglès, eh?
No, no, no.
No, no, la completa, vols dir?
Sí, sí.
Jo a la Janer,
la primera vegada era la completa.
Sí, sí, un totxo així.
Aleshores, jo a veure...
I després vaig veure la pel·lícula,
però res, no té res a veure.
No, no, no té res a veure.
Però bueno, no,
més o menys va seguint una mica
les pautes, no?
Però el que fa gràcia,
sobretot, és
la descripció dels passatges.
la descripció del camp,
la descripció de tota la natura
que té al voltant
i també de les persones.
I en aquesta,
en aquesta,
tu, bueno, això te'n recordaràs,
però jo penso,
les feministes estaran molt contentes,
jo soc femenina,
però no feminista
en aquest extrem d'istes,
no?
Doncs estan molt contentes
perquè aquí ella es queixa
que els homes tenen dret
de fer bla, bla, bla, bla
i que en canvi les dones
no s'hi deixen fer no sé què.
I esclar,
ella protesta.
I en un moment d'aquests
que ho diu
i és molt xulo.
Tot i que en aquella època,
perquè parlem de molts anys...
1800?
Fa dos segles.
Tenien una cultura...
Mira, exactament dos segles.
Tenien una cultura...
Ah, és que tenien
preceptors...
Preceptors grans, eh?
Clar,
perquè posaven
escriure poesia,
escriure llibres...
Els nals va morir drogat
i tícic.
I aquest va morir molt jove.
Però el pare
les tenia amb una rigidesa enorme.
Sí, enorme.
Ara, després van tenir
uns èxits extraordinaris
aquestes novel·les.
Incluso es considera
que era el començament
de la novel·la feminista anglesa
i elles van ser
les que ho feien.
La gran fa això,
unes altres més,
la segona, l'Emil,
fa les Combris Borres Cosses
i la tercera fa una novel·la
que es diu
Anne Grey,
jo no l'he llegit, eh?
No, jo no l'he llegit,
no ho sé.
Però aquesta,
per el que hi havia,
més o menys,
doncs,
és la seva autobiografia
com a institut rinc.
Sí,
totes elles
estaven voltades
d'unes normes
i unes coses.
Bé,
això és
les germanes,
que és interessant saber-ho.
Val la pena,
val la pena
i sobretot
és romàntic
i no romàntic,
però està molt ben portat,
eh?
A tu et va agradar, no?
Sí, tant.
Quants anys tens?
Puc preguntar-ho?
16.
Sí, 16 anys,
li va agradar i és un noi,
segur que és una novel·la
que té un cert sabor.
Sí, no,
però jo quan vaig llegir
tant la Jane Eyre
com el Congrés Borràs Coses
també tenia 18,
17 o 18.
Però,
bonica meva,
tu ets una dona,
però aquí un xicot
tan jove i tot això.
Bueno,
perquè va agradar a tothom,
eh?
Va agradar a tothom.
Va agradar a tota la classe.
Sí, sí,
és una de les que més he estat tingut.
Quan és que més a més,
perdó,
eh?,
a l'institut
us donen cada totxo
per llegir.
Sí,
més avorrit, sí.
Que dius que són avorits,
ja que bé que els demanis
tenien moviment,
tot un.
Però aquesta forma
a part de com el manuscrit
del segon origen,
totes aquestes...
Ui, el manuscrit...
El manuscrit del segon origen.
Però és que a vegades
no la veu trobar.
No la veu trobar?
No us va agradar?
A mi no m'ha agradat,
jo l'he trobat massa pesada.
Ah, sí?
És que a vegades són pesats.
Sí,
sí,
perquè a més una mica irreal.
Em va agradar més
la Ciutat de les Bèsties o...
Ah, bueno,
clar, clar.
I també vam llegir
la Ciutat de los Prodigios
que tampoc em va agradar.
No,
a mi no m'ha agradat.
El senyor volia dir alguna cosa, Joan?
No,
la pregunta era per al Joan.
Ah.
Aquest llibre
que has llegit
intuïeixut
que la professora
és una professora,
no és un professor de veritat.
Clar.
Que l'hi ha fet entendre
i l'hi ha fet estimar, no?
No,
vale, no.
Sí.
Ah, no, no.
Per qui és coginar la novel·la?
No, no,
per el monitor,
és monitor,
perquè nosaltres ja som tots adults,
però la persona coordinadora
del nostre grup
és un home, eh?
sonava que també era...
I segur que, eh?
Segur que l'ha fet a llegir.
Ja.
I a més m'estranya
perquè sempre ens fan llegir novel·les
una mica més complicades
i aquesta de complicada
no té res.
De complicada
perquè és densa,
perquè descriu fabulosament.
No, no,
literàriament és fantàstica.
Jo ja ho trobo bé
que el jovent avui dia,
els nois,
doncs també puguin llegir novel·les
que abans
eren impensables al meu temps.
haguessin dit
que no sé
el que haguessin dit.
Sí, sí, sí.
Fixa't.
S'havia de llegir el Coyote.
Bueno,
sí, sí, sí.
I de l'oeste
les que he llegit.
Però jo també he llegit
de l'oeste.
Sí, sí, sí.
A mi el Sengren
m'agradava molt, eh?
Jo no tenia ningú
que m'orientés
sobre la lectura,
però...
Jo ho llegia tot.
Cada lletra
que hi ha de bat meu
que t'ha fet un xin-xin.
Molt aficient.
Digues, digues, Joan.
Sí, sí.
De fet,
encara els homes
són massa machistes,
avui dia, encara.
Sí, sí.
Jo també reconec
que ho soc,
però també vaig tenir
la sort
o també vaig tenir
la sort
que vaig anar
a un col·legi
de pago
i que era...
Mix, mix.
No, no, no,
que de nois i noies.
Sí, sí.
Això em va agritir molt.
Això ha arribat
després ara
amb la democràcia
per impensar
pel meu temps.
Sí, és veritat.
Sí, sí, sí.
Bueno,
continuem perquè jo
me n'aniré, senyors,
perquè dintre de tot
sóc una farofa del futbol, eh?
M'agrada molt la literatura,
però el futbol m'agrada més.
L'agrada estar jugant.
I bueno,
jo ho sento pel Joan,
però me l'estimo igual,
que és de l'espanyol.
Bueno, i tant,
bueno,
ni que digui
jo sóc de...
El meu pare
també ho mira.
Una desgràcia
com un altre.
Coneixerà per a família.
Que em perdoni
el de l'espanyol.
Visc al borsa.
Això mateix.
També,
l'espanyol també.
L'expectem.
Només que us insinuo
la persona,
que jo crec
que tothom l'ha llegida.
Tu em corregiràs
i no diré gaire cosa
perquè al final
no el direm
perquè allò ho hi deixen.
L'anísia, sí.
La Genair
és la història
d'una orfa
que de molt petiteta
el seu tiet
que està casat
amb una senyora
Rit,
que és...
Rit és algun nom, eh?
És horrible
la bona senyora
i té dos fills.
Fa de madrastra.
Sí,
no l'agafa
i fa de madrastra.
I és que ella
és madrastra de veritat.
I aleshores
doncs ell allà
ho passa a Canutes.
I inclús
li fan unes
coses
estat traumàtiques
de ficar-les
sol
en una habitació
i tal.
Bueno,
l'Anna
total està fatal.
I com està fatal
i comença
ella a estar
una mica deprimida
diríem avui dia.
Això ha posat
a paraules d'ara,
no?
Doncs resulta que
la tia
sempre la rebutja
i al final
la fiquen
en un internat.
En un internat.
i si ha sigut de les brasses
ha sigut de les brasses
ha sigut a l'OPEO.
I es fica el foc.
El patrocinador
de l'internat
és un tal
Brocklehurst
i aquest
és un tio
horrible
que les fa passar
perquè en realitat
tenen gana
a l'adreçador.
En realitat
és un
un asil
una cosa
de caritat.
És un asil
més aviat.
No, no,
és un orfenat
però és un orfenat
d'aquells tant d'allò.
Però té la sort
que la directora
d'allà
és la senyorita Temple
recordes?
Sí.
I la senyorita Temple
doncs és més carinyosa
que la novel·la
és diferent, eh?
Però vull dir
que la novel·la
del cine és diferent
però aquí
també te la presenta
més seriosa
i tal i qual
però que se les estima
i és humana.
passa una sèrie
de circumstàncies
total
aquesta senyoreta
se'n va
ella s'ha passat
vuit anys allà dintre
vol veure uns altres mons
perquè no ha sortit
de la casa de la tia
i després d'aquí
i se'n va
i se'n va
a un lloc
que és més llunyà
i va d'institut triu
d'una nena
l'Adel
amb una
amb una
casa senyorial
que es diu
Zorfield
que vol dir
Campo d'Espinos
i tal i qual
i total
i allà està
el Rochester
i el Rochester
és el caballero
tant d'entè
ell és vidú
no?
és vidú
això
això ho descobrirà
el lector
no és a meva
això no ho diem
no, perquè m'has dit el nom
no, el senyor Rochester
que és l'abo
de la mansió
fa anys que ha llegit
ja, van molts anys
i quan arriben allà
té l'ama de llaves
que és la senyora
Fairfax
i aquesta bona senyora
doncs és molt amable
sí, és molt amable
i aquesta la gent
es troba molt bé
i després té una en contra
perquè se'n va
perquè li agrada el camp
li agrada caminar
i aleshores
és el Rochester
que no el coneix
perquè aquest va
esporàdicament
en aquesta casa
no va sempre
però ho tenen tot a punt
per ell
sempre que vingui
i l'Adela
aquesta és una nena
que ell va recollir
aquí n'hi ha una cosa
que si hi ha
aprofundint
no sabem si aquesta nena
seria la seva filla
no, no
fa l'efecte que no
bueno
queda
queda
aquí n'hi ha marro
però no ho sabem
no?
allà se l'estima
com a senyor
però
com a protector
no, però gairebé
gairebé
és la que representa
que és la filla
d'una cantant
curista francesa
que es mora
i que ell
el senyor Rochester
la visitava molt
eh nen?
tu i jo eh?
d'acord
però és igual
i se l'endú
i aleshores
li ha posat
aquest institut
com aquesta
la gent
pinta molt bé
doncs li ensenya
això
i com sap francès
perquè ha après moltes coses
doncs fa molta cosa
allà
aquí ve una tragèdia
molt grossa
i senyors
jo crec que val la pena
que vostès
la deixessin
i si no
el pròxim dia
potser continuarem
que ens sembla
això
jo em pensava
que m'explicava
tot
no
això és
el que queda
una part
una primera part
és que ho fa molt bé
vostè
bon gust
sentit-la
escoltant-la
ara me'n vaig
que no sopo
ara no soplis
tu
i si el Barça guanya
encara millor
va sopar
o beu-lo al Barça
a les dues coses
no sopar no
a veure el Barça
però el veuràs
tu
no
que se m'hi va
o l'escoltaràs
avui
si el canal liga
que és el que pago
me l'ensenya
tenen una miqueta
avui
que no
i un altre dia
explicaré el per què
sóc tan aficionada
al futbol
si bé
n'he trasllat
una història
de
de
de
genaire
també
eh
molt bé
que guanyi el Barça
i moltes gràcies
linda
i ara
continuem
i el pròxim dia
la Giovanna
té preparada una cosa
que és molt divertida
ah sí
és el que me vas comentar
i ho comentarem
per què parlo així
perquè sóc una enamorada
dels llibres
i tant
i m'agrada
es nota
i després
he fet classe
i als alumnes
també els hi ha agradat
l'inglès
jo
no en sé gaire
ara ja en sé menys
i cada vegada menys
però
però els alumnes
els hi ha agradat
perquè
que puguin llegir
que sàpiguen llegir
aquest estima
que entenguin el llegir
que entenguin el llegir
que no passi
que estem a l'altura
del betún
que fins i tot
gent en carrera
no entén
no té
no compren
no compren
el que llegeix
no comprense de la lectura
perquè moltes vegades
abans
ensenyaven a llegir
però no a comprendre
i les coses
s'han de
de dir
aquesta frase
que carai vol dir això
i aquest és el gran problema
perquè moltes vegades
llegeixen
i no saben
el que han llegit
no entenen allò
que han llegit
moltes vegades
avui dia
sabeu què passa
que aquests nanos
que tenen tants mitjans
al seu abast
perquè totes les coses
noves
són
per una banda
molt atractives
i molt interessants
pam
apliquen
un botó
ja saben
el que és
perquè ho tenen
que si algú
diu que si això
que si allò
jo d'això
no entenc ni cosa
a mi m'agrada
el paper
i el gos del paper
però bueno
però
quina és la funció
del mestre ara
que és el que
tindrien que fer
tots els mestres
estimular
el nen
el nen
el noi
sobretot el noi
eh
el noi
i la noia
no
i els nens
això ve de petits
però
d'estimular
de voler aprendre
és que és
és maco
és maco
voler saber
home doncs jo crec
que estimular
estimular
molt bé
de moment
no ho fan
no ho fan
bueno
tindres professors
que sempre et quedarà
un recorregut
quan ho depèn
clar
mira la gent
quan la vas llegir
jo l'any passat
no l'any passat
no l'altre
m'imagina
te'n recordes
sí i tant
i tant
però la professora
ens va vendre
molt bé el llibre
jo sé una mica
d'inglès
perquè la meva època
que no es feia
que es feia francès
vaig tenir la sort
que va venir una noia
que era irlandesa
amb un col·legi
de humil
que no era pas
era una acadèmia
no era un col·legi
com deies tu
no no no
un col·legi normal
però aquesta noia
era tan entusiasta
que m'agradava
i després
això dels idiomes
és a part
tens una certa facilitat
o no
però si no no
però vull dir
que el metge
el professor
ajudi
a que ell trobi
les ganes
de saber més
perquè us llegeixen
de corrida
moltes vegades
llegim per obligació
i perquè
hem de fer un examen
d'un llibre
però després
que us heu fet
l'examen
no us enreta
el rebre de res
jo no sé
si vaig ensenyar
la teva mama
jo crec que sí
fill de qui
de la Carmel
o de
de la Mari Carmel
de la Mari Carmel
penso que a la Mari Carmel
i a l'Olga
també li vas donar
a totes tu vas
li dones un visito
de mi pati
que la tea fan
bueno disfruteu força
molt bé
després de més de 60 anys
molt bé
i perdoneu
però m'hi vull
com la música
a altra parte
i jo veus mi
molt bé
gràcies
igualment
bé
bé
després d'aquesta estona
tan estupenda
que hem passat
amb la Lina
ara
li donem pas
a la joventut
i aviam
el Joan
que ens ha preparat
doncs avui 23 de setembre
ens trobem
en el 266è
dia de l'any
del calendari gregorià
i el 267è
en els anys de traspàs
queden 99 dies
per finalitzar l'any
que sí que el teníem
ja bençut
sí i tant
doncs el 23 de setembre
de 1893
a Barcelona
va néixer
l'escriptor
i humanista
català
Carles Riba
i Barcons
amb la seva obra poètica
podem distingir
dues etapes
la primera
constitueix
una de les millors
expressions del simbolisme
el primer llibre
d'estances
escrit
el 1919
el segon llibre
d'estances
escrit
el 1933
tres suïts
escrites el 1937
i la segona etapa
està marcada
per l'experiència
de l'exili
les al·legies
de Barbilla
escrites el 1942
molt bé
i ara
em posa una miqueta
de música
de poesia
la tens a punt?
sí?
no?
va
doncs posem una mica
de música
composició 42
del primer llibre
d'estances
ten-me a ment
mon cant
declina
els mots
som tendres
i perfets
més
febre viva
tu
no hi ets
tu ja
no hi ets
joia divina
la blava
com a ponentina
escondí
el flam
etern
del sol
més fins
que vencia
el negre
d'ol
un llarg
reflex
ens il·lumina
no per morir
joia divina
sota l'hort
tímid
d'un estel
jo esperaré
el retorn
fidel
del cant
roent
que ara
declina
bé
continuem
anys més tard
un mateix 23 de setembre
del 2001
els castellers de Barcelona
descarreguen
per primer cop
amb la seva història
el 3 de 9 en Folra
el 3 de 9 en Folra
és un castell
de 9 pisos d'alçada
i 3 persones per pis
en el seu tronc
reforçat en el pis
dels segons
pel Folra
al pont de dalt
el formen
com la majoria de castells
una parella de dosos
un aixecador
i una enxaneta
i també porto
unes quantes activitats
de l'agenda
Sant Justenca
d'aquest cap de setmana
molt bé
endavant
doncs divendres 25 de setembre
trobem
que l'edifici Walden
celebra
40 anys
de la seva construcció
es faran diverses activitats
com per exemple
un concurs de fotografia
tallers infantils
música
i activitats literàries
si voleu consultar
més informació
a la secretaria
del Walden
o al telèfon
93
371
80
63
organitza
la comunitat
de propietaris
del Walden 7
també trobem
el cinema
Déu meu
però aquest hem fet
de Filipe Charbon
per la gent gran
oi?
sí
a les 5 i mitja
de la tarda
al centre social
el mil·lenari
quin dia?
divendres 25
el divendres
demà passat
el dia després
de la Mercè
sí
sí
sí
sí
a dos quarts de sis
al mateix dia
el casal de joves
obre les seves portes
a les 8 de la tarda
jornada d'exhibicions
i classes obertes
dels futurs tallers
activitats per a joves
a partir de 12 anys
i què més?
què més tenim?
dissabte
ara passem a dissabte
26 de setembre
trobem la caminada popular
per Colxarola
a les 9 del matí
des del parc
de la Plena Pedrosa
la durada del recorregut
és una hora d'anada
i una hora de tornada
esmorzar inclòs
per als socis
i les sòcies
sí
també trobem
el concert d'homenatge
a Enric Morera
a les 7 de la tarda
a la sala
del cinquantenari
de la Taneu
amb música exclusiva
del mestre
del qual se celebra
el 150è
aniversari
del seu naixement
amb l'orquestra
solista
i cors
venen d'entre les anticipades
a la secretaria
de la Taneu
també trobem
observació de la Lluna
a les 8 de la tarda
a l'Observatori Astronòmic
del Milenari
organitza el grup
d'Astronomia d'Esbert
i ara ja passem
el dimecres 30 de setembre
exposició
el patrimoni industrial
al teu abast
a partir de les 10
al cim de Can Ginestà
l'exposició dura
del 30 de setembre
fins al 12 d'octubre
i està organitzada
per l'Arxiu Històric Municipal
Deu ser molt interessant
aquesta exposició
i tant
o sigui que
ja anirem a veure-la
i tant
vas a veure-la
i ens comenta
si t'ha agradat
molt bé
és de temes industrials
dius?
sí
o sigui que hi haurà també
el patrimoni industrial
al teu abast
parlaran del cotxe
que es fabricava
aquí a Sant Jus
no?
ah
potser
potser
suposo que sí
sí
del famós
que no tenien marxa enrere
perquè la majoria
de la gent
no estan assabentats
d'això
joves potser no
no
jo no en tinc ni idea
del que esteu parlant
era divertidíssim
era de llauna
era de
com de cartró
amb planxat
amb alumini
amb ratlles així
sí
com raïnat
era preciós
vam baixar
al carrer Valmes
a tota marxa
que es va encarregar
quasi a l'urbano
que havia al mig
i en què havíeu de frenar
perquè suposo
mira
amb els peus
amb els peus
marxa enrere
marxa enrere no n'hi havia
no n'hi havia
i no n'hi era
molt divertit
no sabia
que s'hagués fabricat aquí
sí
al final del carrer
de la Creu
el carrer d'abans
del final
sí
sí
tota la carrosseria
tot
i pel que sembla
un dels fills
va ser
conseller
de la Generalitat
també
no?
no sé
això ja no t'ho s'ha dit
tota aquesta cosa
de la família
això
ho diria més bé
el meu marit
que sí que tenia
relacions
amb la indústria
i així
però sí
a la ràdio
el primer cotxe
una companya
un dia que plovia
anàvem tres dintre
mojos del tot
i escolta
un carrer Valmes
avall
us en recordeu
vosaltres que sou
també de la meva edat
que al mig
no tu ets més jove
però la Montse i jo
som d'una època
al mig del carrer Valmes
hi havia
com un pirulí
i estava
posat a sobre
en policia
a l'urbà
no?
sí sí
amb un salacof
llavors portaven salacof
bueno
aleshores hi havia
moltes cruïlles
moltes cruïlles
Barcelona gairebé
a les principals
n'hi havia els urbanos
doncs escolta'm
no es vam estavellar
contra el pirulí
però
per Nadal
la gent
hi deixava
cosetes
a l'urbano
torrons
sí
torrons
botellets
totes les cruïlles
totes
i els que eren
molt simpàtics
sí sí sí
més amables
molt amables
aquells feien
una rodona
però enorme
ampolles
amb el cotxe
vam anar
a fer punyetes
amb perdó
de la paraula
el Quinto Pino
tots els
bé
va ser
una part dels regals
que tenia
sí sí
i no se'l vam carregar
amb ell
perquè va fer un salt
saps
quan va veure
que baixava allò
tan de pressa
clar
polovís queixava
i qui en frenava
ai pobre
ja està morta
pobrissona
però
havíem fet
cada bestiesa
doncs aquest cotxe
si no tinc mal entès
era de patent francesa
i la marca francesa
era el Boisang
sí sí
era Boisang
sí
ja ho posava
el nom del cotxe
Boisang
en aquell temps
no tothom podia comprar
aquest cotxe
mare de Déu
tampoc
i tenia quatre rodes
i poca cosa més
sí sí
res eh
si no tenia gairebé
ni xassis
després d'aquest
sí
uns anys després
va venir
el 4-4 de Renault
sí
però en aquella època
hi havia
si te'n recordes
el PTV
te'n recordes tu
que eren tres rodes
dos en darrere
i un endavant
sí
i li deien el huevo
sí el huevo
i també amb una veïna
que el Carles i jo
la coneixem
sí sí
doncs
amb el seu marit
es va donar
una pinyada també
que van venir els bombers
a treure
perquè s'obria
per davant
per davant
s'alçava per davant
ja el recordo
o sigui que han tingut
una sèrie de models
fabulosos
fabulosos
sí
aquest crec que
s'obrigava a Manresa
potser sí
no sé
bé posem una miqueta
una rafegueta
que continuarem parlant
aquest passat estiu
hem dit adeu a dues figures importants del teatre i del teatre i del teatre.
del cinema
d'entreteniment
l'Alina Morgan
i José Saza Tornil Saza
qui no recorda a José Saza Tornil
a la pel·lícula
l'Escopeta Nacional
i a l'Alina Morgan
en tot un munt de pel·lícules còmiques
o les sèries de televisió
o els esqueig
amb en Juanito Navarro
diem al nostre Déu
aquestes figures
que tan bones estones
ens vam fer passar
en un temps
en què
no tot eren alegries.
i justament fa dos dies
ens ha deixat
Carme Balcells
la gran agent literària
que ha portat al món de les lletres
personatges tan importants
com Mario Vargas Llosa
Gabriel García Márquez
Camilo José Cela
i fins a tres premis Nobel més
també va per emocionar
els Goytisolo
o a Joan Mercè
o a Eduardo Mendoza
i molts d'altres més
fent tan important
la literatura
en les últimes dècades.
El nostre més sincer record
aquesta gran figura
de la cultura
del nostre país.
Gràcies.
A principi d'aquesta setmana
es va celebrar
el Dia Mundial
contra l'Alzheimer.
Aquí a Sant Just
ho han fet saber
de manera avançada
el passat divent.
Ho van fer saber
de manera avançada
el passat divendres
dia 18
tot muntant
dues
tantes petites
no
vam fer dues taules
petitòries
dues taules petitòries
davant del mercat
municipal
i del cap
i de l'àrea bàsica
de salut.
Sí.
L'Alzheimer
és el tipus de demència
més freqüent
dintre de les malalties
neurodegeneratives.
Actualment
afecta
afecta
entre 500.000
o 800.000
pacients
a tot l'estat
i repercuteix
de manera
molt important
en la vida
diària
de 3 milions
i mig
entre familiars
i cuidadors.
Ara
continua tu,
Joan.
L'Alzheimer
és el tipus
de demència
més freqüent
dintre de les malalties
neurodegeneratives.
Actualment
afecta
entre 500.000
i 800.000
pacients
a tot l'estat.
Això ja ho havíem dit, eh?
Sí,
aquí,
més avall.
Una mica més avall.
Aviam.
Bé,
és igual.
Aquí.
desgraciadament
les previsions
apunten
a que l'any 2050
estarem tots calvos, eh?
La xifra
de malalts
s'haurà duplicat.
El Carles no.
El Carles en té.
Ja que l'adaptat
és un dels principals
factors de risc.
Per això,
és molt important
impulsar
les línies
d'investigació
específica
en teràpies
no farmacològiques.
També és molt
aconsellable
patrocinar
la formació
continuada
de professionals
i cuidadors
i fomentar
l'intercanvi
de coneixements
sobre el tema.
I també
informar
xarxes
importants
d'experts
en el desenvolupament
de possibles
teràpies
que a curt termini
puguin aconseguir
diagnosticar
precoçment
l'inici
de la malaltia.
L'apostació
que es fa
a Sant Just
és a iniciativa
de l'Associació
de Familiars
de Malalts
d'Alzheimer
del Baix Llobregat
que porta a terme
tota una sèrie
de tasques
assistides
en centres
de dia
a càrrec
de psicòlegs
i assistents socials
amb la col·laboració
de la Fundació
La Caixa.
Aquesta Associació
de Familiars
d'Alzheimer
del Baix Llobregat
té en marxa
dos centres
d'estimulació
global
i descàrrega familiar
per a malalts
d'Alzheimer
per fer front
a aquesta complexitat
que comporta
la malaltia.
El malalt
romà
durant unes hores
al centre
on rep
per part
dels professionals
una teràpia
especialitzada
que li permet
mantenir
durant més temps
una millor
qualitat
de vida.
El programa
d'estimulació
global
que es desenvolupa
al centre
Elois
inclou
activitats
tant
a l'àmbit
cognitiu
com funcional
i emocional.
Es realitzen
tallers cognitius
de musicoterapia,
fisioterapia,
es fan ballar,
es fan cantar,
manualitats
i manteniment
de les activitats
de la vida diària
entre altres.
Bé,
el clima del centre
afavoreix
la relació
entre els malalts
que massa sovint
pateixen
les conseqüències
de l'aïllament social
provocat
per l'Alzheimer.
Els centres
funcionen
en horari de matí
de 9 a 14 hores
de dilluns
a divendres.
Paral·lelament
a les activitats
per estimular
els malalts
s'ofereixen
als familiars
uns programes
d'assessorament,
suport
i alleugement
perquè dispossin
d'informació
actualitzada
i estones de lleure.
L'altre dia
el divendres
vam fer
amb motiu
que havíem fet
l'acostació
al matí
vam fer
una sessió
de l'alimentació
senzilla
per a aquestes persones
perquè a vegades
també els costa molt
empassar,
païr
i va ser
una manera
molt amena
perquè altres vegades
havíem fet
pel·lícules
i pel·lícules
en què realment
surt una persona
afectada
de la malaltia
a vegades
estan molt ben fetes
però a vegades
és una mica
depriment
i l'altre dia
ens vam passar pipes
tot en cru
i vam menjar
cuscús
i vam menjar
de tot
i la cosa
va estar
molt i molt bé.
m'està
molt divertit
sí, molt amè
la complexitat
de la malaltia
d'Alzheimer
existeix
una resposta global
terapèutica
psicològica
i social
i tant
o sigui
que no ens
doni pena
i no ens
doni mandra
de poder
col·laborar
perquè a més a més
s'investiga
sobre la malaltia
i si
a temps
podem
advertir
que aquella persona
està malalta
o pot tenir
la malaltia
quan abans
es posi
fred
millor
bé
posem
una miquinona
de sintonia
Bé
aquest estiu
què?
us heu dedicat
a veure teatre
cine
com heu passat l'estiu?
no?
no gaire
és que no gaire
tu qui ets
tant d'això
aficionada a cine
sí
que has vist?
no
no he vist res
perquè
bueno
diguéssim
que he agafat
com una espècie
de
fet un parèntesis
ja
sabàtic
un any sabàtic
perquè tampoc
he vist
les últimament
massa pel·lícules
que em imaginen
rescat
jo anar al cine
i no veure una pel·lícula
que m'ompli
surto molt decebuda
i molt enfadada
sí
tu tampoc
n'has anat a cine?
he fet un any sabàtic
no un any
però un estiu sabàtic
sí
a l'estiu
és el
per mi
també un any sabàtic
no no no
és l'època
per anar a la natura
fer cenderisme
anar amb bicicleta
anar a la platja
molt bé
jo també he anat a la platja
però no m'hi banyat
com fa mal temps
com fa mal temps
llavors el cine
al teatre
però si fa molt temps
és més diver
doncs mira jo
he donat la casualitat
que aquest any
sí que he anat dos cops
i bastant seguidets
teatre modern
que és tipus
opereta
dies normals
encara es pot veure
fins al dia 27
a la
versus teatre
que està allà
al carrer
espera't
castillejos
sé on és
però no sabia el carrer
al carrer castillejos
un teatre molt modern
per la part de dalt
sí tocant
a baix
a baix
sí
està bastant tocant
allà a prop de glòries
per allà
aquell
aquell contorn
al començament
sí
aleshores es diu
dies normals
i és tot a base
de cançons
la vida
un dia
a Nova York
quatre nanos
que són joves
i ho fan molt bé
res
una capsa de sabates
gairebé
una taula
i aquí van cantant
les cançonetes
un noi que toca el piano
i
ja vaig pensar
que era
un entreteniment
va ser distret
sí
a mi és que
el versus teatre
em perdona
m'agrada gaire
aquesta vegada sí
perquè em va tocar
a dalt de tot
i era còmode
però he anat dos cops més
i és
molt còmode
els seients
però en congits
i he anat
a la Villarroel
també
i això que a mi
el Woody Allen
no m'agrada gaire
em perdona
de los cinéfilos
a tu t'agrada
a tu
a mi sí
doncs a mi no
té una classe
d'humor
que m'agrada
que és especial
bé
algunes pel·lícules
més que altres
et poden agradar
però vai
el seu estil
m'agrada
doncs bé
jo no era molt amant
del Woody Allen
però hi ha hagut
una adaptació
i direcció
de l'Àles Rigola
de Marit Simollers
que escolta molt molt bé
o sigui
sobretot
per mi
la Mar Ull de Molins
va estar fantàstica
perquè
fa dos personatges
absolutament diferents
i tots
mira
l'Andreu Benito
per mi
el més flotxet
que és el senyor gran
el Joan Carreras
que el coneixíem
de la tele
la Mònica Glancel
també la coneixíem
de la tele
de Plats Bruts
no?
Sí de Plats Bruts
la Sandra Monclús
la Mar
i el Lluís Villanueva
i aquest sistema
abans
la sala
Villarroel
doncs
era un teatre
normal i corrent
jo ja havia vist
alguna altra obra
aquest teatre
sí les germanes
vam arribar tard
mitja hora tard
el meu fill
es va confrontar d'hora
i no ens van deixar entrar
però
clar
diu que
no no no
no ens van deixar entrar
teníem les entrades
i tot
però ara
ho han modernitzat
i ho han fet
tipus
versus teatre
que a l'escenari
està al centre
i al voltant
com els antics
de comèdies
del segle XVII
XVI i XVII
el Teatre Nacional de Catalunya
hi ha moltes sales
que també s'ha de fer
sí les sales
i el teatre no
el teatre és
i que menia una gràcia
ha fet així també
sí
que l'escenari
no sé quin
quin teatre és
no me'n recordo
el cas és que
no no
em va agradar
sincerament
em vaig
em vaig
d'això
està en cartell
en cartell
encara
sí
sí
sí
l'aquella altra
de la de
dies normals
acaba el dia 27
però aquesta
aquesta acaba de començar
sí sí
era el segon dia
era el segon dia
no sé quant temps
està programada
però
però
de ben segur
que a la meva senyora
li agradaria
sí
seguríssim
seguríssim
i a més que ho fan molt bé
o sigui que
ho fan molt i molt bé
i tens els
els intèrprets
nosaltres
ens va tocar
allà toquem
ells
teníem la barana
del
o sigui el raspaller
dels seus
d'això
el teníem
el teníem
és l'avantatge
de la Villarroel
que és un puesto
collidor
petitet
i jo que soc
una mica sord
em va molt bé
perquè així
em anem
molt bé
no no
la Versus
també és petit
però entre que
la primera obra
que vam anar a veure
va ser molt trista
o sigui
va ser molt trista
i estava
molt incòpia
sí
perquè eren
dues germanes
que havien
no se sap
quina de les dues
havia matat
el marit d'una d'elles
i feien entrar
i sortir
la que havia d'entrar
perquè totes dues
s'havien declarat culpables
i no se sabia
i al final
surts
una mica
deprimida
sí
sí
una mica entrística
bueno
ara saps què
Carles
ja que hem parlat
de teatre
vols que posem
una miqueta
la sintonia
de viatjar
per Catalunya

en primer lloc
us convidem
a que aneu
a Tarragona
on celebren
aquests dies
les festes
de Santa Tecla
que és avui
precisament
amb danses
de gegants
i dracs
de castells
que passegen
per escales
i carrers
tot mantenint
l'equilibri
de músiques
de bandes
focs d'artifici
i tot un
reguitxell
d'actes festius
tant pels residents
habituals
com per a tothom
qui vulgui anar
qui serà molt ben rebut
amb l'habitual
cordialitat
que caracteritza
els terrabollins
aquestes són festes
el dia d'avui
però ara
ens referirem
a d'altres
que es van celebrar
a principis
d'aquest mes
o sigui que ens anirem
a Olot
de la mà
de la faràndula
festes
d'altura
a Olot
s'han celebrat
del 2
a l'11 de setembre
i van ser molt divertides
oi
Joan Maria?
va ser-hi?
sí, sí
hi solucionar
cada any
la meva senyora
és d'Olot
ah, molt bé
a més
en el menjador
de casa
hi tinc
fets de ceràmica
sí
els caps
del gegant
i de la gegantesa
d'Olot
que són fets
del famós escultor
Miquel de Blai
això mateix
o sigui que
quan veig a la tele
veig els gegants d'Olot
molt bé
cada dia
són monos
mira
té unes fets
precioses
penso que van declarar
no sé si van fer un concurs
que van quedar
els més guapos
de Catalunya
els més guapos
sí
perquè de gegants
crec que sí
de gegants
els nois
els nostres
d'aquí de Sant Jus
són molt macos
però no n'hi ha gaires
que siguin macos
més aviat
són un tipus
com de pagès
sí
no no no
aquí són tots molt macos
tant el gentil
com la
com la
com la
com la
com es diu
aquí per aquí n'hi ha tres
n'hi ha quatre
sí
espera
quatre i la
i la Montserrateta
cinc
cinc
sí sí
bé
aviam què diu aquí
les festes
d'altura
d'olot
són a parer de molts
les millors festes majors
de Catalunya
mentre alguns actes
tradicionals
han desaparegut
del programa
per exemple
el Vall Pla
la processó
de la Mare de Déu
d'altura
altres s'han recuperat
com el Correbou
o les Carroses
i uns darrers
s'hi han incorporat
Correfoc
la Torinada
Vall de l'Ora
la faràndula olotina
composta de gegants
nans
i cavallets
i un interessant mostrari
de bèsties
ha experimentat
un augment
substancial
la demografia olotina
almenys en aquest aspecte
sembla estar assegurada
perfecte
bé
continuem
és difícil determinar
si els diables olotins
són mamífers carnívors
amb una bossa ventral
replena d'embrions
i larves
o bé si es tracta
de persones de carn
i ossos
vestides per l'ocasió
l'extrema foscor
només interrompuda
per un foc ensegador
impedeix
dilucidar el dubte
en qualsevol cas
la missió
d'aquests personatges
és temptar
centenars de joves
a seguir-los
pels seus
temeraris camins
que comencen
a la plaça
de Braus
transcorren
pels principals
carrers
del centre
de la ciutat
i acaben
en un multitudinari
espectacle
que té
el foc
com a element
integrador
a l'esmentada
plaça
un periple
aproximadament
una hora
en el que
els més atrevits
amb el cabell
i la roba
mullada
corren a situar-se
sota el foc
dels diables
mentre que
els altres
segueixen
les corredisses
a una distància
prudent
i sempre vigilant
que cap veí
no els deixi anar
una galleda d'aigua
des d'una balconada
tu em comentaves abans
que
els braus
s'havien
prohibit
ja fa temps
sí
ja fa temps
que
la plaça
de braus
de olot
no funciona
però
també
cal
señalar
que la plaça
de braus
de toros
d'olot
és la més
antigua
d'Espanya
cosa que
molta gent
no sap
per tant
Catalunya
de sempre
ha sigut
taurina
això va ser
una cosa
de tipus
polític
aquí ja dèiem
que
aviam
havia gent
a favor
i gent en contra
i aquí jo
vaig comentar
ja fa anys
quan va sortir
la llei
vaig comentar
que
es moriria
per consumpció
vols dir?
sí
sí
perquè
a poc a poc
havia anat perdent
gent
però
Tormenta que fa auge
eh
sí
fan unes
barrabassades
amb els toros
no bueno
això l'altre dia
no parlem
a mi personalment
no m'agraden eh
no a mi
jo he anat una sola vegada
a la meva vida
i tenia 5 anys
i em vaig sortir
plorant com una tosia
aquest any
vaig anar al Sant Fermín
eh
si bueno
a mi no
si em perdo
no em trobareu
al Sant Fermín
l'enferro encara
però la plaça
la correguda de toros
no m'agrada gens
jo ja he estat una vegada
de joveneta
a veure una xarlotada
perquè ara no se'n fan
se'n feien
sí
jo també vaig veure
a l'entorn de Sant Joan
crec que era quan
per la xarlotada
per la xarlotada
vull dir
veure una xarlotada
vull dir
no és una
no és una corrida
de toros
senzillament
és fer
pallassades
davant d'un
d'un toro
que tampoc
no és massa brau
no és massa
sí
i no n'hi he vist mai més
eh
a mesura que el poble
la cultura va pujant
jo crec que per si sol
no poden permetre
que es martirigin
cap classe d'animals
com el de la vera
de la vera
això caurà pel seu pes
però aquí també se'n fa
i la prova
sí
els correbols
els d'això embolats
i tot això
sí
els embolats
o sigui
que no s'han prohibit
del tot
sobretot a baix
a les terres
de l'Ebre
perquè clar
és una cosa
de tipus
popular
bueno però
diuen que és cultural
home
home molt cultural
jo no ho trobo
jo tampoc
no ho trobo
no ho trobo
tampoc
no ho volies dir
volies dir allò
del cinc
de l'Evan Dosti
aquest
sí
perquè ho vaig
em va cridar l'atenció
en pocs minuts
eh
que segurament
que el Carles
també n'està assabentat
perquè es va comentar
ahir
sí
clar
ell va fer cinc gols
amb nou minuts
i el Cobala
va fer cinc gols
amb dinou minuts
ah
amb la qual
aquest ha batut el rècord
ha batut el rècord
sobre el Cobala
i el Cobala
exacte
si m'havia cridat l'atenció
sí
perquè estaven
estaven una mica
amb l'aigua al coll
eh
perquè
escolta'm
no no
era la segona part
per disparar
al moment 68 anys
de partit
sí
bueno estarà content el Pep
sí
és una
sí
no deixa de ser