Doncs aquesta hora dibuixarem. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És un acord molt dur, és la pujada de l'IVA. Tothom està marxant per costa de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig, ha de ser alguna cosa remonsiva com el que va passar a Islàndia.
Cap d'optimisme on n'hi ha? El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, que sí, que estigui davant. L'últim si pels són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta? Perquè n'hi ha d'esperança, no? Si es fa bé. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Debat electoral de Ràdio Desvern. Amb Josep Barpinyà pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Laia Flotats de Convergència i Unió, Lluís Montfort de Movem Sant Just, Enric Salvadores pel Partit Popular, Sergi Seguí d'Esquerra Republicana de Catalunya, Pablo Barranco de Via Democràtica i Guillermo Francesc de Ciutadans. Dimecres, 20 de maig, a dos quarts de deu del vespre, emissió simultània Paré TV, Canal 36 i Ràdio Desvern, 98.1 FM i Internet.
L'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia
Seixanta. I més.
Som a les portes de les eleccions municipals.
I, per tant, aquests dies hem tret al nas a la web de les 7 persones que es presenten a l'alcaldia del nostre municipi. Totes molt ben documentades, amb les característiques de cada partit que representen. També al botlletí d'aquest mes trobareu els trets més rellevants del programa que ofereix cada candidatura. Parlem doncs avui del que significa participar en unes eleccions.
El nostre compromís amb el país passa per les urnes i ens convé llegir amb molta cura el model de poble que vol tirar endavant cada candidat. De ben segur que haurem de triar aquells qui vetllin perquè a Sant Just la recuperació de la crisi arribi a tothom. Sortosament, la democràcia ha guanyat una àmplia acceptació i gairebé tots els governs dels països avançats s'identifiquen
amb què les preses de decisions responguin a la voluntat col·lectiva del poble que es manifesta a les urnes cada jornada electorals. Malauradament, encara hi ha governs al món que no s'identifiquen com a democràtics. Ens ve la memòria humana, aràbia saudí, emirats àrabs,
a Emirats Àrabs Units, no es diu el país, Brunei, Fiji, Corea del Nord, i segur que m'endeixo molts, perquè n'hi ha alguns que tot i presumir molt de demòcrates s'amaguen darrere de vistosos populismes que fan de tapadora a certes dictadures més o menys maquillades. Doncs bé, avui tornem a ser en directe. I si voleu, hi podeu dir la vostra aquí, a Ràdio Desvern, al 98.1 de la freqüència modulada.
i dins el programa 60 i més on us oferirem com sempre un petit tast de les coses que ens semblen més interessants. Passen 5 minuts de les 8 del vespre i si us ve de gust ens podeu trucar al 93 372 36 61 i entre tots farem el programa. Ens agradaria molt que algun dia truquéssiu perquè a més no tots els dies fem el programa en directe.
perquè a causa del futbol hi ha dies que ja veieu que no pot ser. I alguna altra causa també, no? També, també. De vegades altres causes tècniques. A més, ara que venen eleccions i els tècnics hauran d'estar donant suport a tots els actes. Molt bé, doncs, benvinguts, uients d'Esvernians. Avui dimecres, dia 13 de maig, és la festa de la Mare de Déu de Fàtima i Sant Pere Regalat. Patró de Valladolid.
Demà dijous, dia 14, Santa Gemma i la mare de Déu de l'Alba, patrona de Tàrrega. Divendres, dia 15, és Sant Isidre Llaurador.
Patró de Madrid i moltes altres poblacions. I dissabte, que sortim en segona audició, és Santa Margarida de Cortona i festa de la Llana a la ciutat de Ripoll. Queda una mica lluny, però... Avui no plou, oi? No. Doncs no plourà en tot l'estiu. Perquè diu que si no plou a Sant Pere Regalat, no plourà.
O sigui que pobres de nosaltres. No, però això són dites que, com tu saps, no sempre es compleixen el peu de la lletra. Almenys que caiguin quatre gotetes aquesta matinada. Quatre gotes i endavant. Això mateix. De nou, una servidora, l'Esgona Algarra, i junts amb els meus companys, Carles Hernández Rius i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estoneta de ràdio amb la vostra companyia.
Felicitant com sempre a totes i tots els qui celebreu el vostre sant aniversari en aquests 113è dia de l'any del calendari gregorià. Falten 232 dies per acabar l'any. No sé si és el 100... què has dit? 113è? 133è?
No, ser carit. O sigui, 133 dies, no? Sí, 133. Així quedem, deixem els cardinals i apa. I que passeu molt bé els que falten, no? Total, 232. Posem una música que ens sembla que us agradarà, aviam. Vinga, que passen volant.
de vendir i treure, devor-se un fil de fama a l'estremo, confin del mare,
i poi la nave va cuore, poi la nave bianca entra nel cuore.
No, no, no.
Una meravella. Maria Carles. Bel di vedremo. És una preciositat. Jo crec que aquesta música agrada a tothom. Bé, i com que avui és la festa de la Mare de Déu de Fàtima parlarem una mica de l'origen d'aquest nom.
Fàtima significa en àrab l'esplèndida, que és com s'anomena la filla menor del profeta Mohamed i mare de la línia dinàstica del califat fatinita.
Entre nosaltres, però, el nom ha esdevingut popular i de culte marià degut als fets que van tenir lloc a la població de Fàtima, el veí país de Portugal. Fa l'any 1917, quan tres pastors, Lucía dos Santos i els seus cosins Jacinta i Francisco Martos, van viure l'aparició de la Mare de Déu en un lloc anomenat La Coma d'Airia,
Durant molt de temps, les aparicions tenien lloc una vegada al mes, i en aquest indret és on es va ser construït el primer santuari. Actualment, el primer, per cert, estan reformant-lo, em penso que ja estan a punt d'inaugurar-lo de nou, perquè actualment hi ha dos. Hi ha dos. I un d'ells, el nou, és immens. I la veritat és que impacta molt veure les celebracions multilingües que s'hi celebren.
De Sant Pere ha regalat, que també se celebra avui, ens costa que va ser un religiós castellà que va viure del 1390 al 1456 i és venerat com a sant per l'Església catòlica des de l'any 1684. Va fundar diversos convents a Burgos i Valladolid i va dedicar la seva vida al servei dels més pobres.
També els noms de Gemma i Alba, que festegem demà, són ben populars a casa nostra. Gemma, que vol dir pedra preciosa, és el nom que li van posar a la filla de la putacari Emilio Galgani, que de gran es va fer monja passionista. Això no sé si ho he explicat bé. El que es va fer monja, evidentment, va ser la Gemma. És que s'ha afegit un què? S'ha afegit un què que no hi anava. Per això me n'he adonat i rectifico.
Va néixer a la Toscana el 1878 i va morir a la ciutat de Lucca el 1933. A Barcelona és venerada al Santuari dels Pades, pacionistes que porta el seu nom. És el santuari de Santa Gemma que hi ha al carrer Capità Arenes de Barcelona.
Alba, que ve del llatí, significa llum blanca i és l'advocació mariana referida a la primera llum del dia. És especialment venerada a les ciutats de Manresa i de Tàrrega. A més de la Bèrgia i el Creupuscle Matinal, el topònim Alba dona nom a municipis de Tortosa, Salamanca, Samora i al ducat d'Alba de Tormes o Casa d'Alba.
Ah, i com és ben bé sabut, també se'n diu Alba, de la túnica blanca que es revesteixen els sacerdots per celebrar actes litúrgics a les esclècies catòliques i anglicanes. Es nota que hem consultat el diccionari, no? Sí, avui estem molt, molt, molt de detall. Tots els sentits de la paraula, sí. I com us dèiem, demà passat dia 15, Sant Isidre Llauredó.
que és des de l'any 1622 el patró de tota la pagesia, tant a Catalunya com a la resta de l'estat espanyol. Isidro de Merlo i Quintana va viure entre els anys 1080 i 1130, tal com ens recorden.
les Aleluies o Auca que es conserven al Museu de Sant Isidro de Madrid. Isidro va treballar a la terra des de molt jove al servei del noble Iván de Vargas. A la capital d'Espanya, d'on és patró, es pot visitar encara el pou on el sant va obrir el miracle de salvar la vida d'un nen que hi havia caigut. No sé si l'has visitat, però jo sí que hi he estat, en aquest museu i en aquest pou. No he tingut ocasió. Doncs està el Museu de Sant Isidro.
amb Aleluia és molt contradictòria perquè el que uns reflexen com un miracle amb tota la fe del món, altres diuen que no, que no és un miracle, que l'home... No, el que sigui, la llegenda diu que clar, s'asseia, no s'asseia, s'ajunyava a arrasar però mentrestant els àngels li portaven la feina, o sigui que ja... també és un miracle, no? Sí, això sí que fa bonic, sí, sí, està molt bé, molt bé. Molt bé. Posa música, sisplau.
No, no, no, no, no.
Quan parlàvem de Madrid, estava bé aquesta jota final del sombrero de Tres Picos. Està molt bé. De tant en tant, parlem de Madrid perquè tenim algun col·lega de Madrid, pocs, però algun de tant en tant,
Via Facebook ens escolten. Via Facebook o via webcam o el que sigui per aquestes coses de l'alta tecnologia. Bé, i com cada setmana recordem ara alguns personatges famosos que van arribar al món tal dia com avui.
El 13 de maig de l'any 1904 neixia l'escriptor Pepin Vello, que va ser el darrer testimoni viu dels famosos amics que reunien a la residència d'estudiants de Madrid on es trobaven els membres més destacats de la generació del 27, com García Lorca, Dalí, Alberti o Buñuel.
va tenir cura de nombroses edicions dels poemes de l'Orca al llarg de la seva vida. També un futbolista català molt famós al seu temps va néixer un 13 de maig, però de l'any 1916. Ens referim a Albert Martorell.
Fill d'una notable família de la burgesia barcelonina va compaginar els estudis de medicina amb la pràctica esportiva i ha estat un dels grans porters de la història del Real Club Deportiu espanyol. En retirar-se del futbol va ser també un brillant metge fins que va morir el 2011 als 95 anys d'edat. I de la ciència mèdica passem al cinema, ja que són diversos els actors que van néixer un 13 de maig.
L'actor estatunidenc Harvey Keaton ho feia a la ciutat de Nova York l'any 1939. Estudiant de l'actors study des dels 17 anys, va ser d'exemple de Lee Strasberg. Després de molts anys fent teatre, va debutar al cinema al costat de Robert De Niro a la pel·lícula Taxi Driver.
Un altre famós del món de l'espectacle, el cantant Steve Honder, neixia a Michigan el 13 de maig de 1950. A més de cantant, ha destacat com a compositor, productor discogràfic i activista social. Ha rebut 25 Premis Grammy i el seu nom
consta el Saló de la Fama dels compositors estatunidens de rock'n'roll. Podem recordar-ho amb allò de si bebes no contos cas. Certament. I el mateix dia, 13 de maig de 1950, neixia molt més a prop, a Sant Just d'Esvern, l'actor de teatre i cinema Ferran Ranyer. Després d'estudiar a l'Institut del Teatre, emprenc una brillant carrera, primer amb els juglars i després amb Dagoll de Bom.
El recordem interpretant La Torna, Gloops, El Micado i Màquina Baja, entre molts altres personatges. També el cinema ha col·laborat en nombreuses pel·lícules com El Rey del Mambo, Amanece que no es poco i Si te dicen que caí, per citar-ne només algunes de les pel·lícules.
Sí, perquè el cert és que n'ha fet moltes. N'ha fet moltes i, evidentment, en teatre és un magnífic actor. Ha fet també molts movie records d'aquests que es fan.
Doncs des d'aquí et felicitem, Ferran. No només per ser el teu aniversari, sinó per ser un gran actor que ens ho has fet passar i ens ho fas passar molt bé sempre. Ah, i també l'actor, autor i director de teatre, cinema i televisió, Jordi Sánchez, neixia un 13 de maig de l'any 1964. Sèries com Plans bruts o La que s'Avecina l'han convertit en un personatge famós. I entre els famosos que han deixat aquest món, recordem avui,
l'inoblidable Gary Cooper, que moria un 13 de maig de l'any 1961, i el molt notable oftalmòleg Ignasi Barraquer, que va morir el 13 de maig de 1965. I molts altres, però com diem sempre, l'efemèria des de triem una mica... Mira, segons personatges que ens són molt propers o que els hem conegut, o que són a la base del coneixement dels nostres oïents. Exacte, perquè n'hi ha molts altres, que són biòlegs, que són químics, que són físics, però...
ja són una altra història. I a més un és belga, l'altre és finlandès, dius és que com que no ens són propers a nosaltres, doncs triem aquells que, diguéssim, estan més al nostre bas. Això mateix. Posem música.
Strangers in the night, exchanging glances, wondering in the night what were the chances we'd be sharing love before the night was through, yeah. Something in your eyes.
Was so inviting, something in your smile Was so exciting, something in my heart Told me I must tell you Strangers in the night Two lonely people, we were strangers in the night Up to the moment when we said our first hello Little did we know Love was just a glance away A warm, embracing dance away
Quina versió més, més moguda. Preciosa, molt, molt. Mira, per ballar. Bé, això es dona entrada a la radiocultura. Hem viscut un esplèndid cap de setmana de maig amb festes de primavera entre roses i confitudes. I tant. Exposició Nacional de Roses i Fira Comercial Industrial del Baix Llobregat a la veïna població de Sant Feliu.
Fira a la Rambla del Carme d'Esplugues, concurs de roses al Parc de Cervantes i fira de Sant Pons a la ciutat de Barcelona. Entre divendres, dissabte i diumenge, les hem visitat totes. I, a més de cansar-nos bastant, ho hem passat d'allò més bé. Ai, per cert, molt maques les fotos de roses que heu penjat a Facebook, el Daniel Martínez Cortés,
la Pilar Fernández i altres persones. A cada foto que ens envien ens desitgen bon dia, bona tarda o bona nit. Moltes gràcies Dani, moltes gràcies Pilar.
I des de dilluns i fins avui, per descansar, no ens hem perdut la festa del cinema, amb les entrades rebaixades a dos euros en 90 cèntims a un munt de sales de Barcelona. L'invent ja va donar bon resultat l'any passat i enguany ho han tornat a repetir. Comprovat, no és que el cinema no agradi, sinó que resulta una mica car.
Sobretot si tens una família una mica nombrosa. Quan el preu baixa, les sales plenes de gom a gom, i el setè art més viu que mai. No anava a dir que quan hi vas amb tots els nens, hi vas amb tota la família, hi ha sales que et fan també un preu especial, o sigui que s'ha de mirar bé.
I com és ben sabut, Hipòcrates no va ser només un metge de l'antiga Grècia, sinó que a la història es refereix a ell com a pare de la medicina, que va voler que fos per damunt de tot una ciència plenament humana. Per això, el jurament hipocràtic és un manifest ètic que des d'aleshores, i actualitzat per la declaració de Ginebra, fixa la manera de tractar els malalts.
La relació entre malalts i metges en un hospital públic de la ciutat de París és precisament el tema de la pel·lícula Hippocrates, de Thomas Little, en Bicing Lacoste, Reda Kateup i Jakes Gambling, de protagonistes.
El tema central exposa les dificultats entre la teoria i la pràctica que ha d'afrontar un metge intern en el seu dia a dia i com resoldre els problemes que se li plantegen en cada servei de guàrdia.
També recomanem la deliciosa comèdia La Família Velieu, del director francès Eric Lartigot. És la història d'una família sordmuda amb una filla que no va néixer només oient, sinó dotada d'una gran veu i amb gran facilitat pel cant. Les relacions entre els que hi senten i els que no donen peu a situacions molt humanes tractades en clau de comèdia.
Brillant interpretació de François Damien, Càrit Virat, Géric Elmos Nino, entre d'altres, amb esplèndides escenes del món rural a pocs quilòmetres de París.
A per cert que també he vist Los Vengadores, la era del tronc, de la que hi ha un gran debat a Facebook entre els que els he agradat molt i els que no ens ha agradat gairebé gens i la cosa està molt vistosa. Jo per mi la vaig trobar excessivament coniculera i exagerada. Però és d'efectes especials? De dibuixos? No, tot d'efectes especials i d'imatges reals amb vectors i a més
Terrible. Surten monstres i no ho sé. Sí, surten tota mena de bèsties i tota mena de monstres. El Carles potser és dels que li va agradar molt. L'has vist, Los Vengadores. A mi aquest t'agrada. Et va agradar? El Carles em diu que sí, o sigui està entre els que l'han disfrutat. No és un cinema del meu grad que voleu que us diga.
Jo és que estic tan enamorat dels dibuixants que han fet aquestes històries, i trobo tan dolces i expressives les vinyetes, i veus com dibuixa Frank Miller, Bill Sienkiewicz, Carlos Pacheco, Sal Bustema... I clar, el cine és una altra cosa, i aleshores jo no m'acabo de desenganxar prou del llenguatge del còmic, i les trobo... Exagerades. I tornant a Sant Just, recordem que el proper dissabte, dia 16,
és la festa de la pau, on l'associació de gent gran també hi serà present. Tant a la web senjús.cat com al bulletí teniu tots els actes ben detallats.
I no oblideu que demà dijous, dia 14, hi haurà debat entre tots els candidats a les eleccions municipals a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. I també que el proper dissabte, dia 16, serà la nit dels museus, amb entrada gratuïta a tots els museus de Barcelona, des de les 7 de la tarda fins a la 1 de la matinada.
I no només a Barcelona, 4.000 museus de 40 països, o sigui que si aquest cap de setmana aneu a Londres o a París, a Berlín, allà també els museus són gratuïts. I no corris tant, també a Cornellà, l'Hospitalet, Badalones, Plugues, que estan aquí mateix. Sant Adrià, tots els museus que tenim per l'entorn de la ciutat, Museu de les Aigües, Sant Joan d'Espí, el Tecla Sala, que és a l'Hospitalet, tots, o sigui podeu triar... Gratuit, el que passa és que no tenim ni temps...
Un map possible. Un me'n recordo i ho comentàvem fora micro fa dos anys que sí que vam fer una volta amb el meu fill però és que ell porta una moteta que la pot portar tot arreu i em vaig atrevir a anar amb ell i sí, sí, realment vaig fer un bon recorregut. Però tot i així et veus obligada a triar. No pots visitar 4.000 museus. No es pot visitar tots. Dos o tres com vols. A més a més un museu no és allò d'entrar i sortir. No, clar. Si t'interessa el tema t'entretens.
Clar que sí. Bé, doncs també ara a la galeria Els 4 hi ha mostra fotogràfica que es pot veure dintre de l'horari de dimarts a dissabte de les 11 del matí a les 2 del migdia i de dos quarts de cinc de la tarda fins a dos quarts de nou de la nit. El diumenge i el dilluns està tancat tot el dia.
és Urban Projects, una exposició de fotografies excel·lents, fantàstiques, dels artistes Daniel Cuervo, Carlos Díaz, Juan Escauriaza, Miguel Ángel Moya, Carlos Muro,
Daniel Nailor i José Miguel Palacio i Pedro del Toro. Ja que cites tan excel·lents fotògrafs, ha vingut a la memòria un fotògraf formidable de Sant Just, Francesc Fàbregas, que podem tenir una conversa amb ell juntament amb el periodista Àngel Casas no demà, sinó l'altre dijous dia 21. Ho tornarem a recordar la setmana que ve, però és que Francesc Fàbregas té una obra preciosa que estic segur que molts Sant Justencs la coneixeu.
Bé, i també, aprofitant que us surt el bulletí municipal, parlarem del juny fotogràfic que escalfa motors. Informació del bulletí. Quants són, 279 fotògrafs? 279 fotògrafs de 37 països. Qui han participat enguany en el sisè concurs internacional de fotografia. 37 persones més que l'anterior edició.
Enguany destaca que d'una sola agrupació de la Xina han participat 46 persones i que per primera vegada hi ha dos participants dels Estats Units. Amb aquestes xifres es pot dir que el concurs de Sant Just s'està posicionant com un dels importants del circuit internacional. Aquest és el tret de sortida previ al juny fotogràfic.
una iniciativa organitzada per l'Agrupació Fotogràfica Sant Just amb el suport de la Unió de Botiguers i Comerciants, dels assentadors del mercat i de l'Ajuntament. Així es mostraran imatges del concurs a l'interior de 22 establiments comercials i a l'exterior de l'edifici de les escoles. Aquest que ara està tan preciós.
Però aquesta tercera edició del Juny Fotogràfic té moltes més propostes. 15 exposicions en diferents sales i equipaments, una als jardins de Can Ginestà. 22 exposicions en establiments comercials, incluent el mercat municipal. Conferències i sessions fotogràfiques i sessió en models.
Es comptarà amb fotògraf com Santos Moreno, Premi Catalunya 2014, Miguel Parreño, Fraderic Garrido, Miguel Cabezas, Juan Pedro Jiménez Ferreras, entre d'altres, amb exposicions de l'entitat
Quina és l'entitat convidada? Al Fossans. I les fotografies del Premi Catalunya 2014 amb finalistes i guanyador. Hi haurà plafons amb un recopilatori de retrats de persones de Sant Just i de detalls del municipi on les persones visitants podran posar a prova la seva memòria en un joc memory-photo amb un total de mil instantànies.
És molt, o sigui que has de fer un gran esforç de memòria per retenir mil imatges. És moltíssim. I tant que sí. Posem música, sisplau.
L'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç
I continuem amb informació del bolletí municipal.
parlarem de la trobada a Màlaga de la xarxa temàtica que lidera Sant Just. El passat mes d'abril es va tancar a Màlaga la primera fase del projecte La memòria de les ciutats, xarxa temàtica de la RECE que lidera Sant Just d'Esvern.
En aquesta trobada, juntament amb representants dels diferents municipis que també formen part del projecte, es va parlar sobre diferents temes relacionats amb conceptes i experiències de patrimoni i memòria. En el marc de la trobada també es van resoldre els premis del concurs, el veredicte i els vídeos guanyadors es poden veure a sanjust.cat, a la web sanjust.cat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Estàvem escoltant l'himne a l'alegria, la part final de la sinfonia número 9 de Beethoven. Molt interessant. No dic que ara us llegirem un fragment, ja que l'hem rebut avui, la revista 60 imatges, aquella que t'agrada tant, aquell edifici
que diten que és el Ministerio de Sanidad y Servicios Sociales e Igualdad del gobierno de España. Que sempre t'agrada dir tot això, Sánchez, que bonito, pues es todo esto. És una difícil, així, però hi ha molta gent que hi treballa i entre ells hi ha... Clar, la gent que hi treballa has de respectar.
Clar que sí, bueno, i l'edifici ja haurà tret... Parlem, com dèiem, de salut i parlem també de l'obesitat i de l'exercici. Com que la revista ve de Madrid, us ho llegim tal com està escrit, en llengua espanyola o castellana. Com us agradi més? Debemos entender los hábitos alimentarios y la práctica de actividad física como dos conceptos inseparables.
Según el análisis científico, sedentarismo, vida activa y deporte, impacto sobre la salud y prevención de la obesidad, en la mayoría de las situaciones, la obesidad se produce por un pequeño y continuado balance positivo de energía almacenada en nuestro organismo en forma de grasa, que excede a la energía consumida.
Para contrarrestar este efecto, debemos entender los hábitos alimentarios y la práctica de actividad física como dos conceptos inseparables que persiguen el mismo propósito, ayudarnos a mantener un estilo de vida saludable y un correcto balance energético. Otras investigaciones han ahondado anteriormente en el papel del equilibrio energético en la lucha y prevención de la obesidad.
La investigació Energy Balance and Obesity, publicada en la revista científica Circulation, destacava com la restricció alimentària per si sola que no resulta eficaç a l'hora de reduir el sobrepeso i la obesitat, perquè la fisiologia humana està preparada per a un elevat nivell d'ingesta i de gasto energètic al mateix temps.
Esta restricción unilateral produce la adaptación natural del organismo para mantener su peso, alterando la forma en que el cuerpo quema calorías. Los autores de este análisis aseguraron además que la restricción constante de alimentos es difícil de mantener a largo plazo y que igualar la ingesta calórica
Con un alto gasto energético sería más factible para la mayoría de las personas que restringir la ingesta alimentaria para compensar un nivel bajo de consumo de energía. Això li haig d'explicar jo al meu senyor marit.
que diu que l'única manera d'aprimar-se és tancar la boca. O sigui que no és veritat això. Aquí no es dice que no es cierto. S'ha de fer exercici lligat amb la ingesta. A més veiem que persones mal alimentades o que mengen poc se'ls infla precisament al ventre i no estan al seu aspecte precisament esbelti de bon físic. O sigui que el que cal fer és una dieta equilibrada.
Ara podem treure aquell follador que tenim per aquí que ens parla de formes saludables de fer exercici. Parlem del caminar. Fer-ho en espais que no siguin d'ús al contacte amb el peu, com el terra o la gespa.
Els recorreguts han de ser il·luminats, regulars i plans, evitant les pujades i baixades brusques i perllongades. O sigui, no aneu avall pel carrer Badó de Sant Just, que és el més aconsellable. I Sant Just és molt difícil això, eh? Evitar anar per llocs amb molta circulació i pol·lusió, perquè te'n passes una quantitat de gas que és massa. Engresquem a companys per anar amb nosaltres.
Podem aprofitar diferents espais verds de la ciutat, la muntanya o la sorra i l'aigua de la platja. Avui ha estat molt bo que hem vist el senyor Rajoy, el president del govern, recomanant caminar i anar amb bicicleta. I ha fet una petita passejada amb bicicleta pel lloc més pla de Madrid. Jo li hagués posat el carrer de la Vapies a veure com hauria sobat allà al carrer munt. A veure si també o la pujava o com frenava baixant. Bé, nedar i exercicis a l'aigua.
Aquests són els que a mi m'agraden més. Està especialment recomanat a qui pateix desgast oci i articular. Això és ben curiós. Tens dolor, et fan mal als ossos, camines dos passes i veus les estrelles i en canvi pots nedar tranquil·lament i no et fa mal. Perquè llavors el cos no l'aguanta l'aigua. Clar, és la densitat de l'aigua.
No totes les formes de nedar són adequades a tothom. Cal orientar-se amb un professional respecte a quins són els efectes positius de cada estil. Si normalment, si tens dolor i mal d'esquena, el nedar amb braça malament. Ja ho aconsellen els entrenadors. Per a la gent gran el que els va més bé és el crol i esquena. En canvi, nedar amb braça i papallona deixem... És molt cansat, eh?
Noia, més de que és molt cansat fas una pressió a l'esquena que després passa factura. Nadar preferentment utilitzant mitjans auxiliars com cinturons flotants que mantinguin el nostre cos elevat. Això evidentment si saps nedar una mica ja no ho necessites per res perquè l'aigua t'aguanta perfectament. Jo sí que ho necessitaria. Doncs això cadascú segons el que sap nedar. El que ell estigui al facultat de fer. L'aigua de mar té riquesa mineral i ens permet flotar millor.
Sí, sí, ja ho deies bé. La propaganda que hem rebut de la quarta cursa de muntanya Molins de Rei, l'ecològica. O sigui que la gent s'ha d'apuntar, serà el 31 de maig d'aquest 2015, hi ha tres modalitats.
L'ecològica de 27,8 quilòmetres que surt a les 8.30 és a partir de 18 anys. Ja podem apuntar-nos, ja tenim edat. El que no sé si aguantarem els 27 quilòmetres. Després hi ha l'altra. L'ecològica de 10 quilòmetres.
No, si és 10 metres sí, 10 metres m'apunto. Això jo també. No, no, jo corre 10 metres ni això potser. De 10 quilòmetres, 3 metres. Sortida a les 8.45 a partir dels 15 anys. I curses infantils de 1.200 metres, 2.300 metres i 3.000 metres. O sigui, segons l'edat. Molt juvenil, ho veig tot plegat. No diu res de gent gran aquí. No, de gent gran no, però...
A partir dels 18 anys sí, ho has dit tu, que tu t'apuntaves. O sigui, dels 18 fins als 90 i tants, hasta que el cuerpo aguante. Sí, bé. Dóna aquí les instruccions, però la web d'ells també, escolta, ho tindreu, inscriure't a la web. La web és cursecològicamolins.com, i a més, normalment sempre quan...
consulteu en aquestes webs, de la web podeu treure per la vostra impressora les dates per omplir la bulleta. O no cal ni que la imprimiu, normalment ja surt a la web, ho escriu, usces una tecla i ho envies i ja està. Bé doncs, disposem-nos a córrer i a fer salut.
I ara informació del Parc de Collserola, la remaderia com a eina de gestió en l'actualitat.
S'ha instal·lat un nou tancat a Can Ferriol per a l'estabilació ocasional d'un ramat de cabres que mantindrà el sotabosc d'aquesta finca. Aquest clos ramader era necessari per poder aplicar el pla de pastura dissenyat per la finca.
Per la gestió d'aquesta finca pública de Can Ferreriol s'ha aplicat un pla tècnic de gestió i millora amb una acció permanent de manteniment del sota bosc per millorar el creixement d'espècies arbòries que permeten una disminució de riscos en cas d'incendi.
Per dur a terme aquest manteniment, el consorci ha dissenyat un pla de pastura que portarà a terme un pastor ubicat en aquesta mateixa zona del municipi de Sant Foliu de Llobregat.
Pel caràcter eminentment forestal de la finca, s'ha previst que el ramat estigui constituït per cabres, atès que poden assolir grups molt més nombrosos, fins a 300 individus, no de pestors sinó de cabres, i que és una espècie molt més indicada per aquest tipus de terreny que les ovelles.
Per garantir el cicle de pastura i els itineraris dissenyats cal tenir unes instal·lacions emplaçades estratègicament on poder tancar el ramat temporalment, un dia, dos, tres, a la nit i que disposin de beure do. Així doncs, en aquesta finca de Can Ferriol s'ha utilitzat una de les petites feixes agrícoles recuperades per vestir aquests clos ramader.
Un element imprescindible per l'actuació de manteniment forestal de la finca. I també per tenir un bestiar que dóna uns formatges boníssims. Sí, però més que res és per netejar al sotabosc i així estalviem el perill de foc. Amb l'estiu que es prepara bastant saquet haurem d'anar amb quatre ulls.
però quan sento parlar de cabres i ovelles penso en el formatge que m'agrada moltíssim. Ah, mira que bé. I aquests dies... O que és pràctic aquest home. Entre la fira de sampons i la fira... Això sí que era bo, veus tu? I la fira d'esplugues entre confitures i formatges no hi haurà manera d'endarrer la línia. Oh, sampons. No, què va, sampons, és que està tan molt... El xirop, les fruites confitades... Les confitures de taronja, que es barregen el dolç i la mar, és que és boníssima, boníssima.
Bé, mi. Bueno, ara ja, com ja hem menjat i ens hem preparat pel sopar, anirem a viatjar per Catalunya. Endavant.
Com recordareu, la setmana passada, com la ruta era molt llarga, que eren 228 quilòmetres, doncs vam deixar un trosset per acabar el dia d'avui. Els 228 en vam fer 4, no només. No, vam fer força, vam fer força. En vam fer més, doncs endavant.
Ens vam quedar a Sant Pere de Torelló, als peus de la serra de Bellmunt, que amb la seva alçària és un excel·lent mirador als quatre vents. No ens toca més remei que pujar els gairebé 600 metres de desnivell fins dalt al mateix santuari i baixar-ne. No rep per nosaltres 600 metres, no re, això ho fem amb un 3 i no res. I tant.
Fins a Santa Maria de Besora, als peus del castell homònim i al vell mig d'Albisaura, una vall encissadora d'un verd alegre peremne.
Aleshores, el camí ens dirigeix cap al ter. A contracorrent, entrem al Ripollès i ens trobem amb Ripoll, braçol de Catalunya amb el seu meravellós monestir fundat per Guifré Alpilós. Anys més tard, el seu besnet, Oliva, el va convertir en un centre cultural, econòmic i religiós de primer ordre.
conegut sobretot pel seu Escriptorium, quin goig al claustre de Ripoll. Allà hi vam muntar una tragèdia grega. Adip Rey, el claustre de Ripoll, preciós. O sigui, un sofoclès a Ripoll me'n recordo tota la vida, el bé que ens ho vam passar.
Seguim el ter i el paisatge píriment continua amb nosaltres. De fet, ja no ens abandonarà. A Sant Joan de les Abadeses trobem un altre monestir fundat per Ngifré al Pilos. La seva filla Emma en va ser la primera abadesa. Fins a Camprodon el camí va guanyar en altura tranquil·lament per una llarga i àmplia vall regada pel ter.
L'altiva serra cavallera ens custodia pel costat nord. A Camprodon abandonem el ter i marxem cap al veí poble de Molló, tot endinsant-nos encara més pel Pirineu, on el camí guanyarà altura fins als 1.300 metres.
Freixenet, Grells, Fabert, Espinabell i Fabars són els típics pobletes que ens trobem en aquests escenaris d'alta muntanya fins a Molló, amb una església romànica, preciosa per cert, Santa Cecília, d'una gran bellesa i finor. Des de Molló i continuant per camins de pastor, no ens queda més remeica que pel camí a les basses de Puigsec.
en espera que un dia a la banda nord-catalana acabin de senyalitzar el camí fins a Sant Miquel de Cuixà i completeixi l'itinerari vital, fantàstic i fascinant de la Batoliva. També Sant Miquel de Cuixà, un lloc memorable.
On durant els anys que s'anomenaven aquí el tardofranquisme, els urs de teatre, els polítics, anava tothom allà, els músics, els cantants... I es podien esplanyar tranquil·lament i no tenien por de les... Allà no hi havia censura i a més els monjos ens donaven menjar i acollida. O sigui que gran labor la que ha fet aquest país els monjos de Montserrat, els monjos de Sant Miquel de Cuixart... Els de Sant Miquel de Cuixart depenen de Montserrat.
Sí, ho sé, ho sé, però és curiós les ordres religioses en aquests moments i que avui encara molta gent els critica quan parlen del nacionalcatolicisme, es recorden de la part negativa i no es recorden d'aquesta part positiva de tanta gent que va estar del costat de la gent que lluitava per la democràcia. I tant que sí. Bé, la setmana que ve ja anirem a la Vall d'Altenes.
Bé, ja fa un temps que havíem parlat dels oficis que ja avui dia no estan a l'abast, perquè ja no són necessaris. I alguns sí que estan a l'abast, però es fan d'una manera completament diferent de com es feia abans. Mecànicament d'una altra manera. D'una altra manera. Però què mecànicament no es pot fer? Perquè precisament és el mercaté.
Exacte, aquest no es pot fer d'una manera maca... Aquest és artesania pura. I tant. La seva definició la trobem amb la paraula marginer i la defineix com la persona que fa marges de pedra seca. Doncs bé, va haver un temps en què la feina que duien a terme aquests artesans de la pedra fou molt important per tal d'aprofitar al màxim les terres d'aquells que les treballaven per viure.
Hem de pensar que les obres que varen fer els margeters en molts casos van més enllà de la pròpia vida dels qui les varen fer. En molts indrets de Catalunya encara podem veure i admirar aquestes petites construccions en les que utilitzaven un dels elements més comuns que el camp posava al seu abast, la pedra. Això és veritat, perquè el nostre tiet, el Celcia,
ens va fer, amb una finqueta que teníem prop d'aquí, uns marges que ell ja ha marxat però els marges continuen. O clar, com l'obra de tants artesans, hi fas un bon cistell o... Sí, si a més a més aprofitant el que tenies a la terra, allà mateix tenies les pedres ben col·locadetes, molt bé.
La seva era una feina dura i feixuga que en molts casos comportava algun que altre risc. Sovint la disposició de bancals i marges existents encara avui dia no es millorarien ni amb un bon estudi topogràfic del terreny.
Aquesta tasca moltes vegades les feia el mateix pagès. Sigui com sigui, els marges o parets de pedra seca tenien normalment una funció molt important, l'aprofitament agrícola. Amb el pas dels anys, aquests mestres anaven transmetent els seus coneixements els uns als altres, com és el cas d'altres molts oficis ja quasi bé del tot desapareguts.
Aprendien a disposar les pedres d'acord amb la seva estereotonínia, de tal forma que tenien el do de veure al moment la cara bona de cada una d'aquelles per col·locar-les al seu lloc idoni del marge o a l'obra de pedra que estaven construint. Aquesta pedra es posava sense guix ni ciment. No re, en sec. Tant sols amb una mica de terra o de fang per tal de rejuntar-les. O de posar pedres petites en l'espai que quedava.
De marge no hi ha cap d'igual. Es feien marges amb alçades considerables i d'altres que quasi bé no s'aixecaven de terra. La funció dels marges era molt diversa. La més freqüent era la de contenir la terra. Juntaven un paper molt important d'un acte que evitava que la terra i les collites en èpoques de pluja o de vent marxessin barrant cavall.
d'aquesta forma aconseguien obtenir feixes en indrets de molta pendent on de vegades eren tan petites que tan sols hi cabia una olivera o una mallet. Això ho he vist al Cap de Creus. Sí, però per tot s'hi valia, en els llocs on també hi havia nevallaners amb muntanyes empinades. Sí, sí, però allà al Cap de Creus imagina't l'empinada que hi estava. Bé, la seva construcció requeria d'una tècnica i d'un enginy especial.
No tothom podia fer un marge que aguantés anys i anys. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros, les dones sovint ajudaven en aquesta tasca. Sí, això és ben cert, perquè llegint la darrera Missalània, aquesta que parla de les dones de Sant Just, és curiós la quantitat de feina
del treball de la terra que havien fet les dones en aquest poble. En aquest poble hi ha tots els llocs. Tots els llocs on es conreava la terra i tant que sí. Però a més, com descriu la quantitat de dones que es llevaven a les 4, a les 5 del matí i s'anaven a dormir a les 11 o les 12, o sigui que dormien 3 o 4 hores,
feien la feina de la terra, la feina de la casa, ajudaven amb una botiga, això en moltes dones de Sant Just ho expliqueu, o treballaven molt més que els homes. I a més ara moltes d'elles són vídues, o sigui que han sobreviscut els homes que potser no treballaven tant com elles. És que biològicament normalment les senyores viuen més.
Pel que sigui. Sou més fortes, ho aguanteu tot. No, és el sexe dèbil segons anien els senyors. No, això era inventat precisament per una societat patriarcal que li deia sexo dèbil com a una gentileza a la dona. Les pedres més voluminoses eren les primeres que col·locaven. Tot seguit es continuava amb les altres, de forma que les encaixaven entre elles, falcant-les quan era precis enrebles.
Totes servien i totes eren col·locades sense carrejar-les. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny. Un bon marginer s'havia de basar el material que trobava cada indret. Cada tipus de pedra s'havia de col·locar doncs de forma perfecta per tal d'adequar-la a la funció del marge construït, depenent sempre segons la seva qualitat.
És per això que en moltes d'aquestes construccions veurem que la pedra està col·locada dreta, a viatge, a trencajull o bé a tancar angla o en sardinell. A les terres planes, els marges tenien dues cares i sovint estaven fets per a separar propietats o per enmarcar i delimitar camins principals.
Entre la pedra grossa i els espais interiors de les dues cares del marge s'hi col·locava pedros call, pedres petites que deixaven de fer nosa als conreus i donaven una certa consistència a les construccions.
Les escales fetes en pedra són un altre bon exemple de la feina pràctica i enginyosa d'aquestes persones que utilitzaven la pedra com a base de les seves construccions. Fetes en pedres, planenques, estaven normalment disposades als marges per facilitar l'accés del pagès entre dues feixes, o bé les rampes, també situades als marges amb la finalitat de facilitar el pas pels animals de càrrega o bé de persones.
En el territori català l'art de la pedra en sec era present en tots els conreables. Veure les muntanyes enmargenades era causa d'admiració per tothom que venia de fora, tant pel treball, que un podia imaginar que costava de posar-les, com pel que la terra els donava. No és d'estranyar aleshores aquest dit que sentia fa molts anys i que deia així.
Los catalanes de las piedras sacan panes. Bé, doncs ja hem parlat d'un antic ofici que ara últimament no es fa. Doncs posem una mica de música.
Bé, doncs ara parlarem d'aquelles paraules que són... Amb rodolins. Amb rodolins, però dit amb barbarismes. Doncs vinga, endavant.
Bé, si algú crida carterista, certament, l'ha fet bona, perquè això és un barbarisme. De sinònims hi ha una colla. Observeu, podem dir lladre, afanetes, corabosses, pillet, espolsa-butxaques, fins i tot espanyaportes. Anderí? De cap manera. Aquí el mot que li pertoca és caminador, conforme femení caminadora.
Si és que no voleu vessar-la, no digueu apretar a córrer. Modifiqueu el concepte per a aquest arrencar a córrer. Quan un part és precipita, no aviseu la comadrona. La que haurà de fer la feina s'anomena llevadora. Si algú diu ficar la pata, fatalment. Ficar la pota.
O bé els peus a la galleda. Malapata? No. Poca-solta. Codicià? No. Covejant-se. Envalor? Error? És sobre. Que ja en teniu prou per ara. Apa, doncs, deixa-m'ho córrer.
Espanya, cua.
El 16 de maig de 1894 neixia Joan Salvat Papaseit. 121 anys farà el proper dissabte que sortim en segona audició. Recordem algun dels seus poemes. Mocador d'olor que a la teva cina t'acostava el cor. Com que et sap la llor i et sap la pell fina, tremola d'amor. Mocador d'olor, fragant taronjina.
com li bat el cor. I tot seguit, mestre d'amor. Si en saps al ple, no estalvis el ves, que el goig de mà no comporta mesura. Deixa't besar, i tu vés a després, que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis no com l'esclau el creient, més com avianant a la font regalada. Deixa't besar, sacrifici fervent, com més ruent, més fidel la besada.
Què hauries fet si morís abans, sense altre fruit que l'oreig en tag alta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, a mano amada, la copa ben alta. Quan besis, veu curi el beure està mort. Vés en el coll la més vella contrada. Deixa't besar, i si et quedava llor, vés a de nou, que la vida és comptada.
Si jo fos pescador. Si jo fos pescador, pescaria l'aurora. Si jo fos caçador, atraparia el sol. Si fos lladre de mort, m'obririen les portes. Si fos vendit, millor, que vindria tot sol. Els carcellers del món no en sabrien mai l'ombra. Si fos lladre i vendit, no en sabrien el vol. Si tingués un vaixell, m'enduria les noies.
Si volien tornar, deixarien llus cors i en faria fanals per aprendre'n de nous. Divisa. Fem l'escamot dels qui mai no reculen i sols un ves els pot fer presoners. Fem l'escamot dels que trenquen les reixes i no els fa caure sinó un altre ves. Fem l'escamot dels soldats de vanguarda. El primer ves que se'ns doni els primers.
Gràcies per atendre'ns.
Bé, doncs, fins aquí la nostra audició d'avui de 60 i més. Recordeu totes aquestes coses de les quals us hem informat. Els museus, les passejades, la salut... I penseu que dimecres vinent tornarem a ser amb vosaltres. Per cert, anem en directe dimecres que ve? O en diferit? Anem en directe que ve. Doncs ja sabeu, ens podeu veure per la webcam. Fins aleshores, a reveure.
A reveure tothom.
Debat electoral de ràdio d'Esvern.