per cent dels oients creuen que
qui més a prop està de sortir el genès
A l'escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes
ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
60 i més
Benvolguts oients de Ràdio d'Esbert
Feia uns dies que parlàvem sobre huracans, tifons i ciclons
Doncs bé, nosaltres hem gaudit d'una bona llevantada
i fins ara afortunadament no havíem patit només que la pèrdua d'una vida
Els pantans, els rius, les fonts, tots plens d'aquest bé de Déu que és l'aigua
Però ara ja no estem tan feliços
perquè en una de les
vàries esllavissades
s'ha produït una invasió
de les vies
amb rotura de xarxes de ser
i pedres del mar
en el tram de
vaqueries
de vaquerisses
Torreblanca
O sigui que és un tram que és
molt antipàtic, es veu
perquè ja hi han hagut
altres esllavissades
Era el primer tren del dia que sortia de Manresa fins a Sant Vicenç de Caldés
Un home va sortir volant i es va estavellar a terra on va quedar sense vida
D'altres, amb més fortuna, solament van patir lesions de diferent importància
Dies abans, això que dèiem
Queien unes torrenteres sobre les vies que van obligar a parar els convolls
Penso que quan la mare natura s'enfada
Dehem de fer-li cas
I procurar no rabiar-la més
És una lliçó que
Devem aprendre
O no?
La Lina
Espero que la Montse vingui
Si no bé, doncs bona tarda
En Joan Maria
En Carles i qui us parla, la Joana
Us saluden molt satisfets
De tornar a ser un dimecre més
Amb vosaltres
Endavant, 60 i més
Informació del butlletí municipal
Serveis públics al teu abast
Per una tinença responsable d'animals de companyia
Per tal d'evitar l'abandonament dels gossos i gats al carrer
Així com altres animals de companyia
L'Ajuntament disposa d'un registre censal municipal
Tant el registre com la identificació a través d'un veterinari i veterinària
Del xip electrònic
Són obligatoris
I tenen com a objectiu
Controlar la població d'animals de companyia del municipi
Combatre els abandonaments
I recuperar els animals
En cas de pèrdua
Pel que fa al cens municipal
Ogi
Que és totalment gratuït
Només cal que figurin les dates de la persona propietària
O posseïdora de l'animal
I les dates d'identificació veterinària
Cal anar actualitzant les dades
Quan l'animal canvia de domicili
O es dona de baixa en cas de defunció
El termini per censar els animals
És de 30 dies
A partir de la data de naixement
O de la seva adquisició
Al llarg de l'any
L'Ajuntament recull i trasllada
Al centre d'acollida
Amb el que treballa
Gossos i gats
Que han estat abandonats o perduts
I que no s'han pogut retornar
Per diferents motius
A les persones propietàries
Si esteu interessats o interessades
En adoptar-ne
Podeu posar-vos en contacte
Amb el Servei de Salut Pública
De l'Ajuntament
És important recordar
Que els gossos de raça
Potencialment perilloses
Han de tenir la llicència corresponent
Anar lligats i amb morrió
Per la via pública
I mai poden ser conduïts
Per persones menors d'edat
Recentment
L'Ajuntament
Ha ampliat la prohibició
De la presència d'animals
En els parcs infantils
També a les zones ejardinades
Amb l'objectiu
Que la ciutadania
Pugui gaudir
Dels espais públics
A través dels plans d'ocupació
L'Ajuntament
Compta periòdicament
Amb agents
Amb bones pràctiques
Que
Entre altres funcions
Recorden
A la ciutadania
Les normes
I els consells
D'una atinença responsable
A les persones
Propietàries
D'animals
Responsabilitats
De les persones
Propietàries
D'animals
De companyia
Cal identificar
El gos
El gat
O la fura
Amb un microxip
O amb una xapa
Penjada al coll
Amb les dades bàsiques
Perquè pugui ser retornat
En cas de pèrdua
O robatori
Registrar
Tots els animals
En el cens municipal
Mantenir els animals
De companyia
Amb bones condicions
Higienico-sanitàries
Amb bon estat
I seguretat
Amb les vacunes
Corresponents
És indispensable
Portar-los
Al veterinari
O veterinària
Per mantenir
El seu estat
De salut
I prevenir malalties
Cap a altres animals
I per a la resta
De persones
Proporcionar-los
Exercici diari
L'Ajuntament
Habilitat una zona
D'esbarjo
Per a gossos
Als jardins
Pere d'Hot
I Martínez
De Sant Just
Desver
Alimentar-los
De forma adequada
Estelitzar
Els gossos
I els gats
És una forma
Efectiva
D'evitar
La superpoblació
I abandonament
Com a conseqüència
De naixements
No desitjats
I cries
Sense control
Mitjançant
L'esterilització
Es pot evitar
El sacrifici
I l'abandonament
De milers
De gossos
Gats
I fures
Cada any
Evitar
Que estiguin sols
Més de 5 o 6 hores
Seguides
Els animals
Necessiten
Afectar
No es poden
Maltractar
Ni abandonar-los
Mai
Recollir
I llançar
Els excrements
Als contenidors
Gris
O en una paperera
I dins d'una bosseta
Tant en la via
I espais públics
Com les àrees d'esbarjo
Evitar que orinin
A les façanes
Dels edificis
Immobiliari urbà
I tirar aigua
Per eliminar l'olor
Si voleu més informació
És a l'ordenança municipal
I al vídeo
Dinensa responsable d'animals
A santjulls.cat
Temes de salut
Avui tornarem a insistir
En un tema tan important
Com és la diabetis
Que aquest mes de novembre
Hi ha estat dedicat
Tot un estudi
I diferents marxes esportives
I proves multitudinàries
Organitzades per la societat espanyola
De diabetis
És un esforç extraordinari
Per aconseguir la sensibilització
Del públic en general
En torn d'aquesta malaltia
Una de les tres assassines silencioses
Les altres dues són
La hipertensió i el colesterol
Però és en la família
On comença tot el procés
Els hàbits que adquirim
Des de la infància
Són determinants
Per a la nostra salut futura
Per la qual cosa
La campanya d'aquest any
Sobre la diabetis
Té com a eix a la família
Aquí és on rau
El risc de patir aquesta greu
I extensa malaltia
El passat dia 14
Es va comemorar el dia mundial
De la diabetis del 2018
Amb el tema de fons
La diabetis implica cada família
Solament a l'estat espanyol
El 14% de la població
Pateix aquesta malaltia
Que significa una xifra
De 5 milions i escaig de persones
D'elles
Sobre el 90%
Pateixen diabetis del tipus 2
Dita també malitus
Malgrat això
En moltes ocasions
Acostuma a passar
Desapercebuda
Per la qual cosa
Més del 43%
Està sense diagnosticar
I els pacients
No saben que la pateixen
Fins que apareixen
Les complicacions
Associades
A la malaltia
La diabetis
És una dolència
En la qual
Els nivells de glucosa en sang
Són molt alts
Normalment
Aquests deriven
De l'alimentació
Que porta el pacient
Que no disposa
De la suficient insulina
Per assimilar-la
Aquesta és una hormona
Que ajuda
A que la glucosa
Sucre
Entri a les cèl·lules
Per donar-los energia
A la diabetis del tipus 1
El cos
No la produeix
Des del principi
I amb la diabetis
Del tipus 2
La més comú
El pàncreas
No la produeix
Suficientment
O no fa
La seva funció
Adequadament
Sense la corresponent
Insulina
La glucosa
Viatja lliurament
Pel corrent sanguini
Amb el perill
D'acumular-se
En qualsevol part
Del cos
Amb el temps
L'accés de glucosa
En sang
Pot ocasionar
Problemes seriosos
Pot prejudicar
Greument
Els ulls
Els ronyons
Els nervis
I també
Pot ocasionar
Malalties cardiaques
Bassaments cerebrals
I en el pitjor dels casos
L'amputació
D'algun membre
Sobretot
Del peus
Aquesta explicació
No és per espantar
L'audiència
Sinó per alertar
De quan necessària
I quan necessari
És el control
Alimentari
I el descobriment
De la malaltia
Controlem
Si patim
Depressió alta
Si tenim més set
Del normal
Si uninem més
D'allò que considerem
Normal
Si les ferides
Triguen a cicatrizar-se
O si es perd pes
Sense explicació
Si tenim membres
De la família
Que han patit
O pateixen diabetes
És molt important
Pel que fa
A la del tipus 1
En plan de prevenir-la
Establir uns objectius
De control
Tenint sempre
Molt presents
Dos pilars bàsics
Exercici físic regular
I una alimentació
Sana i equilibrada
Acompanyats
Si es presenta
El cas
D'indicis justificats
De tractament
Farmacològics
Sempre sota el control
Del doctor adequat
Sobre l'exercici físic
És molt recomanable
Escollir aquell
Que sigui
El que més
Agredable possible
A qui el practica
O bé
El més senzill
Caminar 30 minuts diaris
A bon ritme
Sense fallar
Ni un sol dia
L'altre aspecte
A seguir
Dieta variada
I equilibrada
Sobretot
Eliminar
Tot aquell aliment
Que continguin
Sucres
I grases saturades
Control sobre el pa
Quantitats
Mesurades
I tot tipus
De hidrats
De carboni
Patates
Arròs
Pasta
Res de pastissos
I llaminadures
Quantitat d'alimentació
Molt controlada
Ús d'oliva
Verge
Per cuinar
Oli
D'aquest tipus
Que és meravellós
I per tot
Per cuinar
I per
Amanir
Amanir
Amanir
Sí
Control de l'ús
De la sal
I seguir
Els consells
De la federació espanyola
De la diabetis
Que recoman
Establir
Una teoria
La del plat petit
Que consisteix
En acostumar-se
A unes proporcions
Estàndard
En el menú habitual
Que són les següents
El 50%
Verdures
El 25%
Proteïnes
Carn
Peix
Ous
I finalment
Una peça de fruita
Taronges
Mandarines
Poma
No gaire gran
Pere
Malocotor
Però
I atenció
A les fruites
Prohibides
Plàtans
Reïm
Figues
I a veure aigua
Amb la quantitat adequada
I per qualsevol ducte
Consultar sempre el metge
Personal sanitari
O també el farmacèutic
De confiança
Que són els que millor
Poden guiar
El diabètic
En el control
De la seva malaltia
Sí, sí
Sobretot
Molta cura
Perquè es pot presentar
En el moment
Menys
Esperat
I esperat
Bé
Pujem música
El que passa
Que fins a 30 anys
No
No, no
Perquè hi ha del tipus A
Que són els nens petits
A vegades
I ells sí que ho pateixen
Molt i molt
Pobrets
Sí
Sobretot
Van a escola
Van a escola
Tenen que anar fent
D'allò
I els companys
I bueno
No és bullying
Però quasi
Després
El que els hi fan
I tant
Bueno
Déu-me una mica de música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Sí, Agapimur
Aquí no és Agapimur
Però és igual
Tot és de la faràndula
Us en recordeu
Que havíem
Estàvem
Agapimur
Este quiero
Ja, ja
Pero bueno
Es Grecia
Es todo bonito
Es
Hay mucha piedra
Sí
Mucha piedra
I la que no
Està en el Museu Británico
Com dèiem abans
Amb el Joan Maria
Dice
Dice
Va salto
Dice
Una piedra
Recordeu
Aquell llocudit
Pues aquí una piedra
Tu
Vale
Com estàvem
En els quatre gats
Allà encara tenim
Gent
Que està per allà
Que va a sopar
I viu
Un excèntric
Amb talent
Que es divertia
Diu
Santiago Roussinyol
Un perseverant
A sido
Dels quatre gats
Va ser pintor
Bohemi
Dramatur
I narrador
Els seus conceptes estètics
Van tenir important pes
En les idees modernistes
Encara que la seva pintura
Evidencia
Una gran influència
De l'impressionisme francès
Roussinyol
En els seus viatges a París
Van mantenir contacte
Amb pintors de l'època
I amb intel·lectuals
Que el van influir
Per formar el seu esquema
Conceptual
I estètic
Bàsic
Tot i la seva
Contundència artística
En el terreny personal
Era irònic
Divertit
I a vegades
Inconscientment absurd
Roussinyol
No tenia diners
No tenia diners
I bona planta
Motius que el convertien
En un bon partit
Moltes joves que visitaven
Els quatre grats
Van intentar conquerir
El seu cor
Ha, ha
Però mai van tenir sort
Entre elles
M'uroraven
Que era esquiu
Per avarícia
Es comenta
Que una amiga
Li va preguntar
Que li semblava
Que ell es casés
I ell
Li va respondre
Tingues present
Que l'amor passa
I el matrimoni
Es queda
O sigui
Bueno
I ara tenim l'arribada
D'un personatge
Famosíssim a Sitges
Un fet remarcable
De la seva vida artística
Va ser el descobriment
D'El Greco
El Greco el pintor
Que va morir
Va viure
De 1541
A 1614
Aquelles figures
Tant tristones
Bueno
Però a mi m'agrada molt
El Greco
I diuen
I diuen
Que aquella figura
Llargassada
Era perquè era una mica estràvic
O tenia una mica
D'un problema
Era guenyo
Vaja
No era ben bé guenyo
Però que tenia els ulls
Amb un defecte de reflexió
I el saps que això feia
Ell ho reflectia
Ell ho reflectia
Tot com les veia
A tu
O punts i mira
Les veia molt estilitzades
Diu
Bueno
A París
Va comprar dues pintures seves
Que va portar fins al cau Ferret
A la seva casa de Sitges
L'arribada dels quadres al poble
Va provocar tal processió
D'amics i coneguts
Que volien contemplar
De prop les adquisicions
Que alguns veïns del poble
Van fer córrer la veu
Que un important personatge europeu
Havia arribat
A la casa de Rossinyol
La gent creia
Que com a mínim
Que es tractava d'un noble
I fins i tot
Alguns deien
Que potser era un príncep
A Sitges
Durant aquells dies
Tothom va tenir el coll girat
Cap a cau Ferrat
Per si tenien la sort
De veure aquell personatge europeu
Tan famós
O sigui aquí
Això és de poble a poble
Bueno
Sitges era poble
És que era molt poble
I ara anem una mica també
Perquè recordeu
Que aquesta banda del llibre
Ens parla molt
Dels escultors
I els pintors
I tot això
I aleshores es diu
L'escultor de les joies modernistes
Un altre síduo
També dels quatre gats
Va ser
Josep Llimona
Un dels millors escultors
Del modernisme català
Als 16 anys
Mentre s'estudiava a Roma
Amb una beca
Va fer l'estàtua
Equestre
De Ramon Berenguer
El Gran
Situada avui
A la plaça Cadú
Al nom del conte
Un dels seus monuments
Més especials
És el desconsol
Esculpit
Després de la desaparició
De la seva dona
Després de 10 anys
De matrimoni
L'estàtua
Que es pot veure
Al mig de l'estanc
Del parc de la Ciudadela
És típica
Va ser el primer
Nú femení
D'una llarga sèrie
Que l'escultor
Duria a terme
Llimona
Va fer un art funerari
De gran expressivitat emocional
Que el convertiria
En l'escultor preferit
De la burgesia
Pels panteons familiars
També es va dedicar
El disseny
D'algunes joies
De fet
Moltes de les joies
Que avui es venen
Com a modernistes
Són còpies
Del seu disseny
I fem un petit
Un sis
No, no, no
D'aquest ja no diu res més
Però diu
El precursor
De l'escultura de Ferro
És molt petitet
Diu
Pablo Gargallo
1881-1934
Va ser un altre gran escultor
Que visitaria en freqüència
Els Quatre Gats
Fou el precursor
De l'escultura en Ferro
Tant Gardallo
Com a llimona
Va col·laborar en quasi
Totes les obres del modernisme
Amb escultures
Balconades
Relleus
I medallons
I el pròxim dia
Parlarem
D'un Isidre
En un ell
I és interessant
Perquè és massa llarg
Ara això
De l'art
De la pintura
És una cosa
Que és bastant
Estranya
Per exemple
El Museu d'Orser
De París
Sí
Que és un
De avui dir
De els més visitats
Impressionistes
Exactament
Hi ha tots els impressionistes
Però resulta que
El que tenia
Aquesta col·lecció
La va cedir
En el Louvre
I el Louvre
Va dir que
Que no li interessava pas
Que no
Imagina't
Que era un art
Degenerat
I tant
Doncs no
Interessantíssim
Potser
Potser a mi
Clar que és més
Reduït
I és més
Concentrat
En una idea
Però a mi
Potser m'agrada més
I disfruto més
El Dolcer
Que no pas
El Louvre
Perquè el Louvre
És tan gran
T'ofereix tanta cosa
Que al final
Et perds
Ja
T'intoxiques
D'art
I no
Allà
Disfrutes
Sobretot si esculls
Dos o tres pintors
I et dediques
I llavors
Te lo passes
Pipa
Jo com he anat dos vegades
Doncs
M'ho he passat molt bé
Jo he anat a París
Però com si no hagués anat
Vaig anar
Entraste a l'Este
Primer una vegada
Vaig passar per fora
I la segona vegada
Va ser un divendres
Un dissabte
I un diumenge
I ja tornava
I a més plovia
I a més plovia
Vots i barrals
Com aquí
Però esclar
Jo volia veure alguna cosa
Vam agafar un autobús turístic
I vaig pujar dalt
Que no n'anava cobert
I vam quedar marats
Que semblava
Parla mordede
És que per anar a aquests llocs
De cites
Sobretot calés
I temps
I planificar
Perquè esclar
Has d'anar a veure la Torre Fiel
L'Enruix
El Botó Muix
No sé què
Ara
Què dius això
El diumenge al dematí
El dissabte va ser així
El remull
Però el diumenge al dematí
La meva jove
Havia comprat ja les entrades
A l'anticipació
Per la Torre Eiffel
A l'únic moment
Que van ser dues hores
Que va haver sol
Vam anar i vaig pujar
A la Torre Eiffel
A dalt de tot
Fins dalt de tot
I des d'allà
Vas tenir la visió
De la
Sí, sí
Bé, nosaltres vam fer fotografies
Un sí
Si un vol anar
A veure la Torre Eiffel
I vol anar
A comprar l'entrada
En el mateix dia
Estaràs cinc o sis hores
Fent cues
Sí
Desesperat
El dia la pots comprar
Per internet
I com vas allà
Ja n'has de fer cues
No, que si no
Molt poca cues
Nosaltres
La primera vegada
Vam estar 10 dies
Amb una altra parella
Amb el meu cunyat
I la meva cunyada
I la segona vegada
Vam anar a la parròquia
I vam estar 8 dies també
Però esclar
Com ja ho tenies una mica patejat
Ja escollies
El lloc que t'agradava anar
I per això
L'aprofites més
I a mi no m'importaria
Tornar-hi
O sigui que
París
És una ciutat preciosa
Bé, a mi Barcelona
Però bueno
No és
Però ja és
Soc xovinista
En aquest aspecte
Això és
Ja donar
Això és meu
Això ja no és per visitar
I una vegada
S'ho vaig dir
Barcelona
I li vaig dir
A un arquitecte
Que és urbanista
De Barcelona
I li vaig dir
Doncs mireu
La propaganda que podeu fer
És que a Barcelona
Us poseu a dalt del Tibidabo
Ja us hi dic per tots
Us poseu a dalt del Tibidabo
Obriu els braços
I abarqueu tota la ciutat
Sí
Perquè s'agafa Montjuïp
I s'agafen les torres aquelles
De Badalona
Sí
Que puguis abraçar una ciutat
Ha!
I que la ciutat ho tingui tot
I que tingui tot
Muntanya
Mar
Bones edificacions
Dos o tres estils diferents
I senyors i senyors
D'aquí de Ràdio d'Esver
Vaig dir
Barcelona divina
Ara per viure
Sant Jus
I no ha fet propaganda ni nada
Aquesta dona
Tens tota la relació
I aquest és un home
No dic el nom
Però és un home
Que entén
És un arquitecte
D'urbanista de Barcelona
Molt bé
Doncs posa una mica de música
Sisplau
No cal viatjar
Ens quedem aquí
Ja està
Sí, clar
I la ràdio millor
Catalunya Ràdio molt bona
Però aquesta millor
No?
A veure
Música per gaudir
Escoltarem avui
Fragments de
L'Alegro
De la petita serenata nocturna
De
Mozart
Interpreta l'Orquestra Sinfònica d'Henburg
Sota la direcció de Ferdinand
Canonwich
Fragments de l'Orquestra Sinfònica d'Henburg
Fragments de l'Orquestra Sinfònica d'Henburg
Fragments de l'Orquestra Sinfònica d'Henburg
Fragments de l'Orquestra Sinfònica d'Henburg
I-Arquestra Sinfònica d'Henburg
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Biografies de personatges il·lustres
Avui farem a grans trets la biografia d'Antoni Tàpies
Va néixer a Barcelona
el 13 de desembre de l'any 1923
Va començar a estudiar la carrera de lleis
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
va!
va assejar!
demà!

demà!

demà!


demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dianècia
ú
Milà i Brussel·les, a Praga
en 1991, Noma
de New York en 1992
Guggenheim en 1995
Tòquio en 1996
Centro per l'art contemporani
Luigi Pecky en 1997
Madrid 2000 i moltes més
les principals mundials
També va ser anomenat Doctor Honoris Causa
per diferents universitats
Tàpies fó guardonat en diferents prèmis
L'any 1981, Premi Fundació Gold de les Arts
1983, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
L'any 1990, s'obren les portes al públic
de la Fundació Antoni Tàpies
institució creada pel propi artista
per potenciar l'art contemporani
Està situada a l'edifici de l'antigua editorial
Montaner i Simón
edifici modernista de Domènech i Montaner
La Fundació, a més de museu
compta amb els seus fons
gran quantitat d'obres de l'artista
i a més a més
una gran biblioteca i un auditori
Antoni Tàpies va ser l'autor
de diverses escenografies
en especial d'obres de Joan Brossa
va il·lustrar llibres
es va dedicar al cartellisme
compta amb gran quantitat d'obra gràfica
gravats, litografies, serigrafies
L'any 2002 va realitzar el cartell
per les festes de la Mercè de Barcelona
Va ser un gran teòric de l'art
publicant articles en les revistes
Destino, Serra d'Or
i els diaris La Vanguardia i Avui
Amb les seves obres critica
tant l'art tradicional
com l'extrema avantguarda
de l'art conceptual
L'any 2004
el MacBat va organitzar
un gran homenatge al gran pintor
català
en 150 de les seves obres
des de l'any 1940
fins al 2004
En els seus últims actes públics
destaquem la col·laboració
amb José Saramago
en defensa del grup pacifista
basc
El Carri
Obté la donació
el mateix any
el 2000
de la seva obra
7 de novembre
al Parlament de Catalunya
amb el motiu del 25 aniversari
de la seva restauració
El mes d'octubre de l'any 2007
va cedir una obra original
a la seva campanya
contra el tancament
de les emissions de TV3
a València
perquè
es vegessin
es vengessin
es vengessin
es vengessin
les reproduccions
a 10 euros
i així
s'ho fregar
la multa feta
de la ACPV
per la Generalitat Valenciana
Sí, perquè
els van multar
per
o sigui
fer molta promoció
de
de la llengua catalana
i els van
ficar una multa
grandíssima
Això és gravíssim
i ell va col·laborar
d'aquesta manera
El dia 9 d'abril
del mateix 2007
va deixar un missatge
a la caixa
de les lletres
de l'Institut Cervantes
que no s'ha d'obrir
fins a l'any 2022
ja veurem què dius
i dius
El 9 d'abril
del 2010
fou nomenat
marquès de Tàpies
pel rei
Joan Carles I
va morir
el 6 de febrer
de 2012
tenia
88 anys
rau
a la卡
tàpies
l'anima
oi
el 9 d'abril
de 2011
maxs och
케
8
tàpies
s resultados
els
rau
de rumors
bj
argent
fём
pям
ex
tàpies
pas
els
али
il
rel
l'anima
l'anima
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I va explicar al doctor de l'Hospital Troeta
la conveniència de cadascuna d'aquelles deposicions.
De totes maneres, mira, seguint la Montse,
si vostès la fenta se la miren i la fenta queda sorant,
que no s'esfonça, vigili.
Sí, perquè diu un gran trastorn de lúcids.
El fetge no assimila els greixos.
I aleshores queda flocant.
Sí, sí.
O sigui, la fenta té que anar avall.
Això.
I som magistral de la lina.
Això.
No, no, però vull dir, això és segur, eh?
Això jo no m'ho he inventat, eh?
No, no, no.
Jo sé d'algú molt a prop meu que li passa.
O sigui que endavant jo.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Endavant jo, en Maria.
Bueno, va de memòria històrica.
Ahà.
Dijous de la setmana passada
i organitzat per l'Ajuntament de Sant Just,
la gent gran del mil·lenari
va emanar d'excursió
a la població francesa d'Elna,
al Rosselló, a França,
a visitar la Casa Museu de la Maternitat Suïssa,
que va dirigir la infermera
Elisabeth Elden-Benz
a l'any 1939 fins al 1944.
El mal son va començar el mes de febrer
de l'any 1939,
amb la retirada precipitada
de quasi 650.000 persones,
homes, dones i nens,
que eren part del derrotat exèrcit republicà,
que fugia cap a França
empaitat per les tropes franquistes.
L'acollida dels francesos
va ser molt decebedora,
per dir-ho d'una manera suau.
I tan suau.
Car,
van ser internats en camps de concentració,
improvisats a les sorres...
A la sorra de la vora del mar.
Exacte.
Ja t'hi pots morir allà.
Argelé,
Sant Cipriang
i quatre o cinc més
de camps d'aquests.
Amb solament una manta
per persona
per abrigar-se.
I el que la tenia.
Encerclats
amb fils de ferro de pues,
vigilats
per tropes
colonials
senegaleses.
Senegaleses, sí.
I també
gendarmes.
Perdó,
en el llibre aquest
de la Teresa Pàmies,
del Testament de Praga,
surt que el son pare
va estar en aquest lloc
i els senegals,
els senegalesos,
els vigilaven
en el primer camp.
Sí, sí.
El meu pare
va anar ferit,
ferit allà a la sorra.
No es va morir
perquè no era la seva vora.
Perdó,
perdó,
Josep Maria.
Sí, sí.
No, no, no.
Amb aquestes condicions
tan penoses
a l'hivern
hi van haver
quantitat de persones,
sobretot nens,
que van morir
de fred i de gana.
Amb tanta misèria,
una entitat suïssa
d'ajuda als nens
de la Guerra Civil Espanyola
va ajudar
a pal·liar
la desesperada situació
de les mares
en Nadons,
fins a aconseguir
llogar una casa
al poble d'Elna
proper als camps
de concentració,
on van instal·lar
una maternitat
per donar acollida
i que ara
estem visitant.
La directora
era la infermera suïssa
Elisabet,
que juntament
amb sis infermeres
van salvar
595 nens
i nenes
i sobretot
segurament
mares
i les mares
i les mares, clar.
A partir de l'any
1944,
amb l'ocupació
per part
del nazi
de França,
l'activitat
de la maternitat
va ser
clausorada
i abandonada
fins que la ruïna
la va
enfondrar.
Passats
més de 50 anys,
l'any
1997,
l'estat francès
va fer
reconstruir
la casa
com a museu.
Sí,
50 anys,
eh?
Van passar.
Imagina't.
No tenien
la consciència
gaire tranquil·la
i van dir
això és millor
que s'enfonsi
i que no se'n parli més.
És que de consciència
no van tenir
gens ni mica, eh?
La senyora Elisabet
va morir
l'any 2011,
als 98 anys.
Sí, sí.
L'any 2002
va rebre
de l'estat espanyol
i de la Generalitat
de Catalunya
la medalla
al mérito civil
i la creu
de Sant Jordi
respectivament.
En reconeixement
la gran tasca
humanitària
realitzada.
Finalment,
l'any 2007,
l'estat francès
el va
condecorar
amb la legió
d'un ord.
Va trigar, eh?
Va trigar
molts anys
a considerar-ho.
Que els espanyols
i tota la història
al final
li van donar
la màxima
condecoració.
Sí, sí.
Algo,
no?
I el bo
si encara era viure
aquesta dona, eh?
Sí, perquè va viure
moltíssim.
El 98, sí.
Seguim l'excursió
cultural
cap a l'Empordà.
Anem al poble
medieval
de parlada
a dinar
i brindem
en cava
naturalment
de parlada
per treure'ns
l'angoixa
s'oferta
de la història
de la maternitat.
En acabar
el bon dinar
anem cap
als jardins
del castell
de parlada.
Allà,
una hostesa
ens explica
que al final
de la Guerra Civil
el tresor
de l'estat espanyol
van ser dividits
en tres ubicacions.
Aquest castell
de parlada,
el de Figueres
i la mina canta
situada al poble
de la Bajol,
quasi a la frontera
en França.
Es va crear
una junta
per negociar
amb Suïssa
per portar
en garanties
de tornada
a Ginebra,
seu de l'Organització
de les Nacions Unides,
al tresors espanyols.
És a dir,
tota la col·lecció
de quadros
del Museu del Parador,
l'Hort del Banc d'Espanya,
joies, etc.
Va resultar
tot un èxit.
Doncs, sobretot,
els quadros
del Museu del Parador,
al cap d'uns anys
van tornar
al seu lloc,
és a dir,
a Madrid.
Varen seguir
amb una visita
a peu
pel poble,
admirant entre
altres antiguetats
el claustre
de Sant Domènec,
tot molt ben conservat
i tot molt net.
Arribada a Sant Just
passada les 8 del vespre,
tots i totes
molt contents
pel bany
de cultura
rebut.
Gràcies,
Ajuntament de Sant Just.
Molt bé.
T'ho prendo.
full universo,
sport backs
sky céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu céu.
Avui visitarem un monestir
que per vegades que passegis pels seus entorns,
pel seu claustre, per la seva església,
sempre et queda el desig de tornar una i una altra vegada
per trobar nous detalls,
noves sensacions complen l'esperit de tranquil·litat, de benestar.
Ja haureu endevinat que parlem de Poblet.
L'Orde del Císter va crear un model de monestir
d'arquitectura sòbria i mesurada,
d'acord amb els preceptes de la vida monacal
dedicada a la pregària i al treball.
Malgrat això, aviat s'imposarà la profusió decorativa de l'estil gòtic.
Així és el monestir de Poblet.
Les pedres, els conreus,
les cases dels camperols,
el monestir i les vinyes.
A la tardor, a les terres del Císter,
tot està banyat per una llum especial
que endolceix l'esplor natural d'aquests paratges.
No cal ser religiós per valorar totes aquestes coses.
El Císter, a més, es distingeix pels seus ideals
de sobrietat litúrgica i teològica i artística,
tal com queda reflectit en els seus edificis.
No mirem, doncs, aquestes terres només com a paisatge
a conjunt o conjunt monumental.
Són part de la història d'Europa
i una crida a viure d'una manera més reflexible i senzilla.
Són terres per admirar i mirar-nos molt dintre nostre.
Aquestes paraules de l'escritor i catedràtic d'ètica
a la Universitat de Barcelona sobre Poblet.
Els monjos i monges del Císter europeu,
liderats per Bernat de Claravall
i pels quals va apostar el comte de Barcelona Ramon Barrerguer IV
a l'hora de repoblar la Catalunya Nova,
es transmeten encara avui un model de treball,
d'estudi i de dedicació a la vida de l'esperit.
A la sala capitular, els monjos llegien en comú
un capítol diari de la regla de Sant Benet.
En aquesta estança també tenia lloc ofessions públiques
i s'impulsaven penitències.
Pere III, el ceremoniós,
va fer fortificar el monestir de Poblet
per preservar les tombes dels seus antecessors
dels atacs de les tropes de Castella.
El monestir es convertia així
en una plaça forta entre Lleida i Tarragona.
A finals del segle XI,
un personatge carismàtic, Bernat de Claravall,
va fundar un nou ordre
que cerca a recuperar l'austeritat de la regla de Sant Benet.
Els monestirs catalans guarden la seva empremta.
Bernat de Claravall era un líder nat.
sortia sovint del monestir,
cridat a pacificar certs conflictes del món eclesiàstic.
marcés el seu paper de garant espiritual i polític
i per l'eficàcia amb el que va explotar l'entorn,
els reis catalans van professar una gran estima per Poblet
fins al punt de convertir-lo en monument.
El simbori vestit sobre el creuer
és una veritable corona de les tombes reials,
el símbol de l'ascensió de les ànimes al cel.
La peculiaritat d'aquest lloc,
arracerat al vessant settantrional de les muntanyes de Prades,
va ser l'origen del seu nom.
En aquell indret hi ha abundants boscos d'arbres blancs o alberts
que en llatí se n'anomenen Populus Salva
i Alvarada, Populetum.
Diuen els filòlegs que amb el pas dels anys
aquesta inicial Populetum es va convertir
en la rel etimològica del nom Poblet.
El patrimoni inicial d'aquesta petita comunitat
procedent del Llenguadoc
es va anar ampliant en noves donacions
del mateix Ramon Berenguer IV,
així com dels senyors feudals
que cedien béns i terres a Populet.
Aquests nobles, a canvi de les seves donacions,
passaven a ser considerats familiars.
entre cometes, de la comunitat.
És a dir, podien participar de la protecció espiritual del monestir.
I arribat el moment del descès,
gaudir del privilegi de rebre-hi la sepultura.
D'aquesta manera, després del ducs de Cardona,
el senyoriu de Populet va arribar a ser
el més estens de Catalunya.
Ara bé, tot i que la laboriositat dels cistercencs
feia preveure un ràpid creixement,
la construcció del monestir iniciada al mateix segle XII
va ocupar diverses etapes.
Partint d'un plantejament inicial,
calia cercar en la decoració
l'austeritat que impregna l'esperit de l'horda
i que fa de Populet un senobi magnífic,
formós i elegant.
A principis del segle XIV ja era un monestir complet,
amb tots els serveis i les dependències necessàries
que exhibia l'estil acceptat com a oficial.
Per reis i altres hordes religioses,
aquest estil era el gòtic.
L'abat Coupons, que regia el senobi des de 1316 fins a 1348,
va ser el gran propulsor de la renovació arquitectònica de Populet,
seguint els preceptes del gòtic,
entès com un art de la fermesa,
de l'elegància i al mateix temps la finessa representada
amb boniques motllures a les mènsules,
als capitells o a les claus de volta.
Durant l'abaciat de l'abat Coupons,
es van copiar importants documents a l'escritorium Pobletà.
Quan la profusió decorativa es va imposar en el sarcòfugus reals,
distribuïts per l'església i el claustre,
la resta de la construcció va seguir l'estil.
Ja en el segle XVI,
l'austeritat cistercenca
aparecia cada cop més desvirtuada,
més recarregada i detallista,
seguint ja l'estil propi del Renaixement.
A l'església de Santa Maria,
construïda sobre l'original romànica,
es pot observar aquesta diversitat d'estils.
Destaquem el retaule major,
esculpit en alabastre.
És una de les primeres peces importants del Renaixement català.
Però, més enllà de la molt lluada decoració escultòrica,
és interessant apreciar alguns detalls
que sovint passen desapercebuts,
però que són testimonis d'una època i d'una manera de fer.
Només passejant per la eglésia de Santa Maria,
podrem comprovar que les pedres estan marcades
amb símbols curiosos.
Des d'una creu fins a un fals o una estrella,
i les signatures de cada picapedrer,
tallades d'una manera determinada,
que respon a les diverses eines
emprades pels artesans.
Tota i la seva aparent insignificància
són precisament aquestes pedres
les que salven el monestir de la destrucció,
al segle XIX,
amb la invasió napoleònica
i la posterior desamortització de Mendisàbal,
l'any 1835.
La vida monàstica va desaparèixer.
És a mitjà segle XX
que quatre monjos arribats d'Itàlia
van iniciar la difícil tasca
de restaurar l'estructura anarquitectònica
i la vida monàstica de Poblet,
a la qual es va sumar el primer català de l'època,
Bernat Morgades.
Va ser el Renaixement de Poblet,
que avui veiem fruit d'una experiència secular,
però alhora d'una modernitat aclaparadora.
Des d'aleshores,
els monjos resen en comunitat,
comparteixen les feines domèstiques,
treballen, estudien.
La jornada comença a les 5 del matí
amb el ressò de les 48 campanades
que criden els monjos a matines.
Avui dia el monestir acull una trentena de monjos,
més o menys,
que al vespre amb el cant de Salve Regina
acomiada una jornada més
amb la història de Poblet.
Bé, senyores, senyors,
després d'aquest viatge a Poblet,
que tornarem a anar-hi,
perquè sempre et queda ganes de tornar.
Jo anava un cop cada any amb el meu home.
I pujàvem a dinar a Prades, senyors.
Ah, molt bé.
A l'hora de dinar, a Prades.
Molt bé.
Ja se'ns ha acabat el temps.
O sigui que fins el proper dimecres,
o si no, fins dissabte,
si ens voleu tornar a escoltar.
Senyores, senyors,
molt bona nit o molt bon dia.
Bona setmana.
Adeu-siau.
A l'escoltes ràdio d'Esbert,
sintonitzes ràdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just,
98.1,
ràdio d'Esbert,
98.1,
en ràdio d'Esbert,
98.1,
ràdio d'Esbert,
98.1,