que en el fons gasten armes i hi ha un país ric que els facilita les armes. Clar, és que els interessa. Llavors, mireu, unes dades que a mi m'han fet pensar molt. Diu que hi ha més de 6 milions i mig de persones, quasi un terç de la població del país, que s'ha vist obligada a abandonar la seva casa.
Diu, més de 4 milions són desplaçats intern. Més de 2 milions han abandonat Síria i la meitat d'ells són menors. Són gent que hi ha totes petites. El Líban, Jordània, Turquia, Irak, Egipte acullen el 97% d'aquests refugiats i suposa per aquests països una gran pressió perquè com els arribes a atendre quan ells també estan en aquesta primavera verd intentant canviar aquests estats tan dictatorials o aquests governs tan dictatorials que han tingut.
Llavors dius, bueno, es troben en un carreró també, vull dir, logren marxar però són pocs atesos. I després, per exemple, diu la gravetat d'aquesta crisi, la comunitat internacional no fa res, gairebé no està fent res. I diu, realment, diu Europa,
No té la capacitat suficient per frenar aquestes coses. Mana un altre poder, mana una altra gent. En aquest cas hi ha molt Rússia al darrere, hi ha els xinos també amb els seus interessos, no? I mentre hi ha un cap d'estat que està assassinant. I per l'altra banda, com a resposta, s'ha introduït la zona aquella i hi ha tot aquest tema de l'Al-Qaeda, on se'ls ha posat per aquí, no?
La Comissió Europea va destinar 228 milions d'euros per intentar reforçar les fronteres. I només va destinar 20 milions per polítiques migratòries. És a dir, posa 228 milions per intentar... Per tancar la porta. Per reforçar que això no passi, no? I només 20 milions amb tot aquell fondo europeu pels refugiats de guerra, no?
Diu, solament hi ha 10 estats membres de la Unió Europea que donen algunes places d'admissió de gent de Síria. Diu, per exemple, en el cas d'Alemanya, en totals de places de la Unió Europea n'hi ha 15.244 per persona. De la majoria, 10.000 són les que ofereix Alemanya. França, 500 places. A Espanya, només 30. Però tenim Itàlia i el Reino Unit que no ofereixen cap plaça per recollir cap persona de Síria.
De fet, hi ha moltes injustícies en aquest món. Per exemple, una de les coses que també a vegades surt als diaris, tota la qüestió de les armes que provoquen els lobbies que les fabriquen, els interessos polítics. El cas, per exemple, de la Guinea, l'antiga Guinea equatorial espanyola.
allà tenen una quantitat de divises per la venda de petroles immensa però resulta que el poble no veu ni un euro se'ls queda la família que és el que domina el president de la Guina Equatorial que controla el país és el que passa a Síria aquest senyor es vol perpetuar en el poder i llavors no li importa la sang del seu poble és igual, ell vol manar i que no surt d'aquí
El que crec que hem d'esperar forzosament és que hi hagi un canvi, que hi hagi una autoritat mundial que substitueixi les Nacions Unides amb poder executiu de poder obligar a canviar les coses. Què vols dir? Que passi amb les Nacions Unides com va passar amb la societat de nacions després de la guerra del 14?
Sí, el que passa és que no va poder evitar la guerra del 39. Però jo crec que ara la humanitat ja té prou, només cal mirar els desastres que hi ha a nivell natural de l'ecologia. Ui, no, no, si la natura és molt sàvia. Les coses estan variant i ens hem de donar compte de tots els canvis. No, no, la Terra es vengerà de tota aquesta vaginada. Sí, sí. Sí, sí, forcíssim a la força.
Jo crec que hi ha esperances en aquest sentit, perquè cada vegada és més necessari que mai, i després també una mica tocar les consciències a través de qui sigui, sigui a través del Sant Pare, sigui a través de les Nacions Unides, sigui a través de les NGs...
tocar la sensibilitat d'aquestes grans companyies que no cal que es facin tan riques especulant tant però poderoso caballero es don dinero i ja ho deia el que ve ja fa molts anys però fins a un punt això era vàlid fins ara
Però ara ja no ho és tan vàlid, això. És veritat que ens ho hem de mirar des d'aquest angle de creure. Sí, i amb una mica d'esperança, perquè si ens desanimem estem perduts. Bé, ens queda un minutet. Recorda, sobre Mans Unides teníeu alguna cosa a dir? Sí, sobre Mans Unides, el dissabte anirem a Sant Feliu, a la casa de la Eglésia,
per poder recollir la documentació del que es va fer el darrer any. Sí, la darrera campanya. Amb la darrera campanya, amb sapiguem una miqueta les dades, la construcció com ha anat, les despeses que hi ha hagut, la fotografia una miqueta del lloc que s'ha construït.
perquè aquest any la recollida serà per poder ajudar les famílies de Colòmbia de Colòmbia ja vam fer una altra gestió fa uns 10 anys doncs per poder ajudar les famílies de Colòmbia a poder optar a comprar terres per poder viure amb el seu propi treball és un projecte que portaran dones 40 dones portaran aquest projecte però això és injust
i un altre dia ho parlarem perquè se'ns acaba el temps però bé, recordeu que tornarem a ser dintre de quatre setmanes per tornar a parlar del tema i us esperem dimecres vinent i recordeu que el dissabte tornarem a repetir aquesta audició Bona nit, bona nit a tothom i moltes gràcies
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes Ràdio Desbend, sintonitzes Ràdio Desbend, la ràdio de Sant Just. Ràdio Desbend, 98.1. Ràdio Desbend, 98.1. Ràdio Desbend, 98.1.
Fins demà!
60 i més.
Per amants de l'astrologia, aquesta matinada entrarem al signe de peixos i pels amants de fer esqueixos els recordem que és el millor temps per fer-los. Ara podem transplantar i quan la planta es desperti de la seva dormida hivernal ja es trobaran el seu nou emplaçament. Ui, que horticolar i florista està vostè avui?
O és que has estat uns dies al camp i hi ha gent que... Estàs influenciat. La gent de camp m'explica aquestes coses. Ja, ja. Si són certes o no, alguns ho pot confirmar, perquè jo de coses de pagès no hi entenc. Ah, per això. Procuro informar-me i si algú m'ho vol aclarir millor, doncs que ens truquin i ens ho expliquen, ja ho saben. També aquest moment, segons m'han dit,
és el moment de l'any tingut com el millor per l'aposta de la Virama. Ah, sí? A veure, com això sí que ho sabies? Si teniu gallines ponedores, ja sabeu què diu l'edipte. Si a mig febrer cap ou no fa, ja te la pots ben menjar. Ai, pobreta!
Gallinetes i gallinasses, que ens escolteu? Ja sabeu el que us toca, a pondre ous. Si no teniu la sort d'estar en una casa on tots siguin vegetarians, o us espavileu a pondre ous, o anireu de cap a la cassola.
Benvinguts, oients d'Esvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més. Pensat no només per la gent gran, sinó per tothom qui ens vulgui escoltar.
Molta gent de la nostra edat hem tingut de petits galliners al terrat o al jardí de casa. Sobretot, la gent de la nostra generació fins i tot vivim en ciutats. No hi havia casa que no tingués al terrat. Jo, la casa meva, les teníem al terrat. Teníem gallines i pollastres i conills. I després, quan venia a viure es plugues, llavors teníem de tot. Teníem oques, tenien gallindis, ho teníem tot.
O sigui que ets una experta. Sí. Encara avui moltes persones de Sant Jús crien a Viram. Pollastres casolans ens puxen grans. I ens ajuden a créixer, dèiem. Sí, sí, sí. Si ens voleu parlar d'això o del tema que vulgueu, ja sabeu que ens podeu trucar fins a les 9 del vespre al 93 372 366
Precisament avui em comentava un noi que diu que li agradaria venir a parlar aquí, al nostre programa, d'astrologia i de missatges d'altres mons. Dic, benvingut, sigui qualsevol tema, si vol venir i ens ho explica. A més, és curiós perquè abans de venir he mirat a casa aquest títol que em sona i he recordat que jo vaig maquetar una vegada un llibre Planeta del periodista Eduardo Pons Prades que porta precisament aquest títol.
Mensaje de otros mundos. I explica la seva experiència de tota una setmana que, segons ell, va ser abduït per una nau extraterrestre. I això tenia ja l'home 63 anys. No, no, si ell ho va pensar, doncs ho va pensar. I a més ho va explicar amb un llibre de 200 pàgines tota la seva experiència viscuda dins d'una nau. La qual cosa vol dir o que tenia molta imaginació... O que realment havia estat abduït.
Que ens va aixecar la camisa o que havia estat emduït. Aneu a saber, no? Doncs aquí estem. Seguim, vaja, amb moltes ganes de compartir, com sempre, aquesta hora amb vosaltres, amb la càlida veu de Joan Algarra, el saber fer d'en Mar Pere Arnau i que us parla Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les zones.
Bé, sembla que passen 7 minuts de les 8 del vespre. Avui dimecres, 19 de febrer, és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i ens queden encara 316 dies per fer de tot fins que s'acabi l'any.
I ara és el moment de felicitar a tots i a totes els qui celebreu el vostre sano aniversari. Avui, festivitat de Sant Gaví i Sant Conrat. Demà dijous, Santa Amada. Divendres és la festa de la llum a Manresa. I dissabte, que sortim en segona audició, és la festivitat de Santa Eleonor.
Recordem que Gaví ve del llatí i que significa natural del poble de Gavio, de Gubio. No, no m'ho dic bé, no? Gavio, Gavio, sí, sí. Conrad, en canvi, és un nom germànic i vol dir conseller valent. Amada o Amanda, també ve del llatí, vol dir que és digna d'amor.
Elionor deriva del provençal i significa créixer. I en quant a la festa de la llum de Manresa, es celebra des de 1345, quan una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de l'església del Carme. Que bonic, no? Devien quedar contents, il·luminats. I espantadíssims, perquè a aquelles persones, qualsevol cosa d'aquest tipus, les espantava molt.
I recordem que els arquitectes, amb això eren molt intel·ligents i esen moltes catedrals, disposaven de tal forma un finestral que només una vegada a l'any o cada uns quants anys la llum d'una forma poderosa entrava allà dintre. A més, de forma cònica. O sigui, estreta de fora i ample de dintre per concentrar més la llum. Es veu en moltíssimes esglésies.
Per tant, els físics li donen això, una experiència purament... Científica. Científica, però els que a més li posen el seu espornar de fer diuen no, no, no, que aquell dia la llum va ser molt més potent i venia del cel o vés a saber-ho. Doncs bé, mira, si érem feliços, per què no? I tant que sí. Bé, posem una mica de música.
Fins demà!
I ara, esdeveniments que van tenir lloc un dia 19 de febrer. De fa una pila, pila, pila d'anys. A l'any 607. Bonifaci III, és nomenat Papa. Fa molts anys també, però no tants, el 19 de febrer de 1416, al Principat de Catalunya...
Ferran I d'En Tequera converteix el títol de duc de Girona en el de príncep de Girona, a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragonès, el futur Alfons IV el magnànim. En temps ja més proper, el 19 de febrer de 1878,
Thomas Edison patenta el fonògraf, que va ser l'eina més comun per reproduir el so des del 1870 fins a la dècada dels 80. També era un 19 de febrer, però de 1942, quan la Marina Imperial japonesa bombardeja diverses poblacions a Austràlia.
el mateix dia que el president Franklin Delano Roosevelt signa el decret que permet a les forces armades nord-americanes crear camps de concentració per internar prisoners japonesos.
Un any després, el 19 de febrer de 1943, durant la Segona Guerra Mundial, comença la batalla del pas de Càcerin, a Tunis. Va ser una sèrie de combats als voltants d'una collada de 3 quilòmetres a les muntanyes de l'Atles de la Tunícia Central.
Una altra batalla, molt comentada en la realitat i en la ficció, va tenir lloc el 19 de febrer de 1945, quan 30.000 mariners nord-americans desembarquen a Ibojima. Una esplèndida pel·lícula, Cartes des d'Ibojima, dirigida per Clint Eastwood l'any 2006, explica els fets d'aquesta batalla des del punt de vista dels japonesos. Impactant pel·lícula, per cert.
Tornem al nostre país perquè el 19 de febrer de l'any 1951 a la ciutat de Barcelona s'estrena la pel·lícula La revoltosa, protagonitzada per Carmen Sevilla i Toni Leblanc. La popular Sarsuela va tenir un gran èxit de crítica i públic i els amors de Mari Pepa i Felipe van tenir posteriorment altres versions.
També era un 19 de febrer de l'any 1978, quan un gran incendi va destruir El Pazo de Meiras, que era la residència d'Esbarxo de la família del general Franco, la parentela del dictador que tantes vegades sortia en el nodo.
I present tenim també el 19 de febrer de l'any 2008, quan el comandant Fidel Castro renuncia a la presidència de Cuba i deixa en el seu lloc el seu germà, com tothom sabeu. Això, mira, per herència, clar. Com els reiets del món. I ara és Raül Castro. I mira, més bonic, ja que hem parlat de la revoltosa, potser que escoltem una mica la seva preciosa música del mestre Chapí.
Fins demà!
Bé, estàvem sentint el preludi. Molt bé, molt bé. Molt alegre i realment molt, molt... Fa fallar l'ànima. Sí, i a més fa ben poc, fa encara no un any que la vam poder veure aquí a Barcelona per la companyia Sigla XXI de Madrid dirigida per Antonio Ramallo. Una preciosa sarsuela ja per sempre és maquíssima.
Naixements que van tenir lloc, tal diga com avui. De l'any 1473, a Frunburg, al regne de Polònia, ho feia el metge, matemàtic i astrònom Nicolau Copernic. Va ser el primer a formular una demostrable cosmologia heliocèntrica. Helio, evidentment, vol dir que ve del Sol. O sigui, va ser el primer a descobrir que giràvem al voltant del Sol.
i que és així com va desplaçar la Terra com a centre de l'univers, perquè els seus predecessors tots deien que la Terra era el centre de l'univers. Sí, i tal. Estàvem al mig, nosaltres érem a la vella de mambo, no? Sí, sí, nosaltres als rayons, sí. O sigui que Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna.
I de la ciència passem a l'art d'atalia, ja que el 19 de febrer de 1717 neixia a Egerford l'actor i dramaturg anglès David Garrick, considerat una de les figures més importants del teatre del segle XVIII. Els populars comedians del grup Tricicle li van retre homenatge en un dels seus espectacles.
I del teatre passem a la poesia, ja que el 19 de febrer de 1896, a finals del segle XIX, naixia a Tínxabró l'escriptor francès André Breton. Conegut com el principal impulsor del moviment surrealista, ens ha deixat escrits tan originals com Els vasos comunicants o La llanterna sorda. En llegirem algun fragment al final del programa. Avui anirem de surrealista.
Tornem a les arts excèniques, ja que el 19 de febrer de 1911 naixia l'actriu britànica de teatre i cinema Merle Overon. Pel·lícules com Anna Bolena, Cumbres borrascoses o La pimpinela escarlata, que va protagonitzar al costat de Leslie Howard, li van donar fama mundial.
I també el Passeig de la Fama de Hollywood resta escrit al nom de l'actor Lee Marvin, que va néixer en un barri de Nova York el 19 de febrer de 1924. Va destacar fent papers d'acció i d'home dur, i també per una veu greu i profunda. Ens ha deixat pel·lícules memorables com Els 12 d'El Patíbul,
Conspiració de silenci, aquella preciosa pel·lícula protagonitzada per Spencer Tracy, o L'arbre de la vida, entre moltes d'altres. I del cinema passem a la ràdio, ja que el 19 de febrer de 1944 naixia a Madrid el periodista i locutor Pedro Macía.
Va debutar a Ràdio Joventut el 1961 i a Televisió Espanyola el 1963. Va ser un dels rostres populars del Telediario i li fou concedit el Premi Ondas l'any 1976.
Un altre actor de teatre i cinema, Eloi Azorín, naixia a Madrid el 19 de febrer de 1977. El recordem en pel·lícules com Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, El año del diluvio o Todas las canciones hablan de mí, entre d'altres. Recordem, finalment, algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui.
Tenim un record per Fèlix Figueres, alcalde d'Olesa de Montserrat, que va morir fusellat el 19 de febrer de 1939. I també pel ciclista Maurice Garent, no sé com es pronuncia en francès, que va morir el 19 de febrer de 1957. Jo el que sí que recordo és que va ser guanyador del primer Tour de França. Molt bé, posem una mica de música.
Bona nit! Bona nit!
Fins demà!
I després d'aquest revolucionari pont sobre el rió Cuei, continuem amb l'espai Cultura. Doncs avui surt a diversos diaris, però sobretot al periòdico, que ho acabo de llegir ara, una doble pàgina que parla de còmics, el qual a mi sempre m'alegra molt, perquè parla de les futures novetats del Saló del Còmic de Barcelona.
Llegiu avui el periòdico de Catalunya a les pàgines 58-59. Però a més hi ha una notícia molt interessant que parla d'un etern projecte, que és el futur museu del còmic de Barcelona, que de fet estarà a Badalona. De fet, que es parla d'aquest museu. Sí, es parla, però fins al moment present és un edifici en runes.
Però està tot per fer, però, com diu el poeta, tot està per fer i tot és possible. Per tant, és possible que tiri endavant. El futur centre de les arts del còmic i la il·lustració, les obres del qual, diu el diari d'avui, fa tres anys que estan paralitzades al passeig... I fa tres anys que vam parlar que estava en projecte.
Sí, sí, sí. Doncs segueix paralitzat el passeig marítim de Badalona. Però diuen, diuen els alcaldes de Badalona i de Barcelona que tirarà endavant. Carles Santa Maria, que és el periodista i director del Sador Còmic, va fer ahir aquesta declaració sobre l'esperat museu de la historieta. Va afegir que el projecte aviat el desencallaran. Bueno... Això és el desencallador que el desencalla, com diu allò a l'edit. Sí, sí, sí.
I va remetre el comunicat que va avançar té previst fer els pròxims dies el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, segons l'hi ha informat el propi conseller Ferran Mascarell. O sigui, es continua treballant perquè el centre tiri endavant, o millor dit,
comencin a posar-lo en marxa. Comenci, comenci, perquè escolta'm, ja et dic, ja fa més de tres anys que ja comentàvem que sí, que era probable, però que no hi havia manera, eh? Sí, o per si de cas, com que el Centre de Documentació de la Historieta, que sí que és viu, és el de la Fundació Coldo Michelena de Sant Sebastià, ja vaig enviar allà tots els meus dibuixos dels quatre anys que vaig estar allà treballant per ells,
Perquè no es perdin. No, no, i sé perfectament que no es perden, perquè des de fa poc ha estat tot informatitzat, el de la Fundació Coldo Michelena, i per otro alfabètic estem allà posats tots els autors que vam enviar allà material. No, suposo que quan funcioni...
També es podrà fer aquí a Badalona. I a través d'internet es pot veure els dibuixos de tots els autors dels que hi ha obres allà. Entre quals, quan vull veure els meus dibuixos, en pla narcisista, em connecto i m'ho puc mirar. Però és que ahir m'ho vaig estar mirant i hi ha coses que ni me'n recordava. Que ho havies fet. És que m'estic parlant dels anys 70.
i és molt bo que ho hagin posat en marxa i jo com que ja ho tinc allà tot el que tinc ara fet, inclús aquests dibuixets que faig per la Vall d'Avers penso portar-ho també allà després ho pots reclamar o no? si ho puc veure a través d'internet sí, clar, els dibuixos són meus si tu els necessites encabat pots transmetre'ls cap aquí a Badalona
Si vull, sí, clar que sí. Esperem que estigui i veurem tot el que has fet. Un dia anem a Badalona, organitzem una visiteta amb la gent gran. Però si ja ho pots veure ara, connectes l'ordinador a la Biblioteca de Sant Just. Però no tothom té ordinador. El 90%, Joan, el 90%. És igual, doncs jo pertanyo al 10% que no en té. Posa't al segle XXI. No me'n puedo poner al segle XXI. Soc antiordinador. Al segle XXI estem informatitzats. No, res. I amb una pèrdua de temps horrible.
Pèrdua de temps, cap ni una, al contrari. Guanyes temps, guanyes temps. Però per què? Guanyar temps per què? Per arribar sempre al mateix lloc? Per qualsevol data. Mira, jo sense ordinador, per fer el guió d'aquest programa, estaria tres dies. Mira, jo l'he fet a trossets d'un altre lloc.
No, no, no, jo defenso, defenso i a més crec que avui un grafista, un dissenyador, un arquitecte, un periodista és molt difícil que sense ordinador pugui treballar. Naturalment, suposo que sí, però jo com a mestresa de casa, com hi ha moltes mestreses de casa que seuen i es passen tota l'estona xatejant o mirant tonteries o receptetes de cuina, que vols que et digui meniego?
O sigui que cadascú té la seva idea i no em faràs baixar del vol. Jo el faig servir per les coses que realment el necessito. Molt bé. I quan vull dibuixar del natural em vaig a Sant Lluc a dibuixar i dibuixo del natural. Però envies els dibuixos a Sant Sebastián a través de l'ordinador. Clar, i em sembla magnífic.
I els pot enviar a Sant Sebastián, a Madrid, a on vulguis, però ells els poden enviar, i jo veig, a més, a través de l'ordinador, coses de col·legues meus que estan als Estats Units, que estan al Vietnam, que estan a Buenos Aires, que no ho podria fer si no hi hagués aquest sistema. Per tant, jo no em podria escriure amb 600 col·legues si no tingués ordinador. I tu t'escrius amb 600 col·legues? On tens tant de temps? Com a mínim els felicito a tots el dia del seu aniversari.
Llavors que fas una plantilla i cliques... No, si ja t'ho diu... I surt totes les felicitacions. Això està introduït a Facebook. I cada dia, quan obres l'ordinador, et surt una nota que diu... Avui és el cumpleanys dels teus amics tal, tal i tal. Ja t'ho diu, Joana. Ja t'ho diu. Jo tinc la meva idea. És un minut...
Continuem amb la cultura. Amb aquest sistema soc una persona desculturalitzada de l'ordinador. Jo diria simplement desconnectada. No, res. Connectes o no connectes amb el món informàtic. Tal com us vam anunciar, les pel·lícules espanyoles premiades amb el Goya ja tornen a ser les cartelleres.
Vivir és fàcil con los ojos cerrados, de David Trueva, la podem tornar a veure al Cine Baix de Sant Feliu, al Renoir Florida Blanca i a les Arenes Multicines, entre d'altres. També les Brujas de Zugarramurdi, d'Ales de la Iglesia, segueixen cartell. I si les heu vist...
i voleu dir-hi la vostra, ja sabeu que ens podeu trucar fins a les 9 del vespre, aquí, a Ràdio d'Esvern, al 93 372 3661. I si voleu entrar en aquest debat tan bonic que teníem ara la Joana i jo, si sou partidaris d'estar informatitzat o no, també ens hi podeu dir-hi la vostra. Això, això. I ens podeu fer tota mena de propostes, parlar-nos de llibres que hàgiu llegit, receptes de cuina, versos que hàgiu escrit i ens els vulgueu venir a dir, excursions recomanables...
En fi, tot el que vulgueu ens ho podeu venir a dir aquí, a Ràdio d'Esvern, al 93 372 3661, o ve trucant o venint en persona. Això mateix. I parlant de llocs agradables, us recomanem l'Avenç de Tabertet.
Un casal gòtic, renaixentista, adaptat per fer-hi turisme rural, cultural i esportiu, amb servei d'hotel i apartaments, piscina climatitzada de 25 metres i un BDDU d'ofertes d'oci per a persones de totes les edats.
El cap de setmana passat hi vam estar. Vas anar amb tota la família, no? Amb tota la família vam estar a l'avenc de Tabertet, un lloc preciós. És que és molt maco aquell tros. Es troba només a 3 quilòmetres del poble de Tabertet, a la comarca d'Osona. Un poble petit i sorprenent de només 127 habitants, amb un nucli urbà que el conformen una petita plaça amb l'Ajuntament, l'Església de Sant Cristòfol i la tenda de Can Miquel. Sí, sí.
envoltada dels tres carrers principals coneguts pels vilatans com el carrer del mig, el carrer de dalt i el carrer de baix. Natural. El municipi és un bon punt de partida per excursions i passejades per a tots els nivells. La natura salvatge és pertot arreu i a poca distància del nucli urbà. Un nucli que, per cert, va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX.
Això i l'espectacular entorn natural que l'envolta amb frondosos boscos i cingleres el proveeixen d'un gran encant.
Tabertet limita el nord amb la regió natural de Collsacabra i el sud amb les Guilleries. Passejant pel seu entorn, podem veure els salts d'aigua del Noguer i del Molí Bernat, el torrent de l'Avenc i el salt de Sallent prop de Rupit i unes precioses vistes del Pantà de Sau. Això sí, sempre i quan no faci la boira que feia diumenge passat... Que no es veia res. No es veia absolutament res. Això sí, a l'Avenc hi ha una senyora molt i molt agradable que es diu Belinda...
que és la public relations, les relacions públiques que porta tot allò, que us informa de tot el que vulgueu d'allò i de l'entorn. Fins i tot d'una data curiosa, que és que fou el lloc de residència del pensador Raymond Panikker durant els últims anys de la seva vida.
I ara ens comuniquen que el proper dilluns, dia 24, al Palau Robert, a les 7 de la tarda, tindrà lloc un acte que us pot interessar, un homenatge al poeta Joan Vergés, amb l'actuació de Tot i Soler, que interpretarà cançons dels seus poemes. L'entrada és totalment gratuïta.
Recordem que el Palau Robert és el número 107 del Passeig de Gràcia de Barcelona a tocar de la Diagonal, fa cantonada. Pot anar amb el metro de la línia 3. O amb qualsevol dels busos. El que passa és que has de caminar amb un palet, però bueno... Res, però si no és traspassar... I també es pot anar amb el just metro...
I el bus, qualsevol bus que els que va per la diagonal. Sí, sí, sí. L'autobús 7, per exemple. Sí, va, va, ja ho sé. Ah, i avui a TV3 comença aquest vespre la tercera temporada de la sèrie Cubala, Moreno i Manchón. I també des d'avui és a la venda la seva versió en còmic. Una novel·la gràfica amb guió de Sergi Portavella i dibuixos de Pedro Espinosa, editat per Cossetània i Televisió de Catalunya. El seu preu...
15 euros. Ah, molt bé. Ara també donarem una notícia que vaig recollir un fulletó sobre arts escèniques de persones...
amateurs, però que fan teatre arreu i que tenen molta importància. Grups de teatre amateurs, però que són molt bons, que tenen un bon nivell i que crec que actuen aquí, a Sant Just, a l'Ateneu, el proper diumenge, no? M'has dit, el dia 23 a les 7 de la tarda. Això, posa Antígona a Nova York.
T4. És el grup que ho fa. L'argument és de Jan Neusklovatski i la direcció artística d'Àngels Barrientos i Jaime Pujadas. I aquí està tot un reguitxell de noms dels intèrprets. Es tracta, segons diu aquí, que és una revisió del famós mite immortalitzat per Sofocles amb un mercat rerefons social que trasllada a la filla d'Edip des de Grècia fins a Nova York, convertint-la en una jove indigent.
Una reflexió sobre temes d'actualitat com la immigració, la crisi, la indigència o el sense sostre, que afecten des de fa anys els suburbis de les nostres ciutats. Doncs ja ho sabeu.
I tu també vas anar al teatre l'altre dia, no? Em vas explicar que vas veure Divorci, també un tema de rabiosa actualitat. Sí, sí, vaig anar, i em va sobtar una mica, perquè no estava, era la primera vegada, un teatre íntim, petitó, el Gaudí, que és a Gràcia. Ah, sí, ja sé on és el teatre Gaudí, sí, sí. Clar, està, l'escenari és al mig i totes les persones estem al voltant.
Això depèn de l'obra. De vegades és... Sí, s'hi fan a l'escenari amb un cantó, però aquell dia, amb aquesta concretament, ho vam fer així. Perquè, per exemple, a la sala Villarroel hi ha tots els teatres i el lliure, segons què fan, està a la sala... Jo, a la Villarroel, les vegades que hi ha anat, ha estat sempre clàssic.
No pas aquesta. La que estan fent ara el Jordi Buixaderes i el Jordi Bosch també la fan al mig. El crèdit, el crèdit la fan al mig. Jo vaig veure que també eren dos personatges sols i va ser en... Escenari a la italiana.
Sí, sí, digues el que vulguis. Sí, sí. Doncs sí, el que passa és que és una sàtira una mica disparatada de dues parelles, dos que es volen divorciar per assumptes econòmics i dos que ja estan divorciats i que coincideixen que són els dos advocats que porten els assumptes d'aquesta parella jove.
I, de totes maneres, no em considero crític de teatre, jo simplement parlo per la impressió que em va fer en mi. La vaig trobar una mica exagerada, molta paraulota, que no cal dir tantes tonteries, i una mica histriònic.
Però això està molt al dia. Es veu que sí. No sé per què, jo fins i tot li dic estil Àngel Llàcer, perquè l'Àngel Llàcer fa que els actors en la comèdia i en la farsa exagerin molt. És la seva manera de fer. Això va bé amb un teatre gran que realment les files de darrere no perceben també els detalls com si tu estàs a sobre, que jo estava a primera fila i no hi havia necessitat. Però jo veig que darrerament en la comèdia,
sobretot en la comèdia, perquè en el drama veig que segueixen els actors mantenint una gran naturalitat i t'impacten molt més, però en la comèdia veig que tendeixen una mica a sobreactuar, a exagerar... Histriònics, histriònics. I a més a dir paraulotes. Les paraulotes formen part del... Sí, sí. Saps que fan riure...
Però bussen d'això, escolta'm una cosa. Si normalment les arts escèniques sempre eren en plan d'intentar influir en les persones, en la seva cultura, això queda lletgíssim, que vols que et digui. Jo soc molt a l'antiga i trobo que per fer una bona funció es pot fer també histriònicament, si tu vols, però no cal aquest lèxic que, escolta'm,
Però pensa que ja en els temps del Serafí Solé Pitarra es va publicar un diccionari de paraulotes. Formen part del nostre llenguatge. A qui anava dirigit això? A la gent del poble, perquè anava molta gent del poble a esbarxir-se una mica. Però ara representa que la cultura està a l'abast de tothom. I això, què vols que et digui? Vaja, que en si el tema no mata...
A més, la Osta està molt bé i el noi jove també. Sí, he vist que els actors són tots molt bons. El repartiment hi ha la Núria Osta, l'Albert Garcia, Aida Flix i l'Òscar Mas. La més flujeta és la noia. La joveneta a mi no em va agradar gaire.
L'Òscar Mas, sí, està bé. El noi jove va estar molt bé, va fer el paper de... L'Albert García. Sí, sí, que el van canviar perquè durant un temps va estar un altre actor que es diu Joan Frensa.
Però aquesta vegada el van canviant. Estava bé. Ara ja et dic, trobo això que és molt histriònic i què vols que et digui? Em va agradar perquè, mira, passes un rato distret, però a mi aquestes parrelotes i aquesta cosa tan histriònica no m'agrada gens.
Bé, doncs anirem a veure aquesta Antígona a Nova York, el proper diumenge aquí a Sant Jus, i ja la comentarem, ja la comentarem el proper dia. Ah, i recordem també, ja posat-se per la de teatre, que també molt a prop d'aquí, a l'Auditori de Cornellà, representa aquest proper diumenge l'obra Barcelona, la que va tenir un gran èxit al Teatre Nacional de Catalunya i després la van tornar a fer al Teatre Goya de Barcelona. Amb els mateixos actors? Amb els mateixos actors, sí, sí. Ah, perfecte. Protagonitzada per la Imma Iscla, penso, i la Emma Vilarassau. Molt bé.
que són els que van estrenar a Barcelona, amb el Jaume Banacolotxa, el noi aquell que va debutar amb el vent del pla que es diu Carlos Cuevas. O sigui, un repartiment excel·lent i una obra esplèndida, emotiva i, a més, història de la ciutat de Barcelona, d'un bombardeig que va tenir lloc l'any 1938 davant del cine Coliseu. És història i, a més, molt ben interpretada
És la manera que la gent dintre de tot suporta la guerra de la millor manera possible. Segur que molts de vostès ja l'hauran vist, perquè s'ha representat bastant de temps a Barcelona, però si tenen ocasió de tornar-la a veure o que els agrada, doncs a l'Auditori de Cornellà el proper diumenge. Molt bé. Doncs posem una mica de música.
Bésame tú a mí, bésame igual que mi boca te besó. Dame el frenesí de mi locura de Dios. ¿Quién si no fui yo pudo enseñarte el camino del amor? Muerta mi altivez
Béjate.
Ai, no ens ha connectat el micro a temps el Marc, perquè estàvem cantant a cor, la Joana i jo, però li ha fet por que desbarréssim i que la gent... Que la mà plogués, que ja n'ha plogut. No ha plogut gaire, però que ja ha plogut aquests dies. I a més, avui no tenim la webcam, o sigui que no ens veuen. Això sí, a través de Twitter, de Facebook i de la xarxa, sí que ens podeu connectar igualment, però només se sent la nostra veu. No, avui no es capta la imatge. Podem aquí fer el que vulguem perquè no ens veuen.
Ara donarem una petita referència a les coses que publica el butlletí de la nostra població, que diu que menys serveis públics, desgraciadament, per a la població de Sant Justes Berri.
I ha entrat en vigor la llei de la racionalització i sostenibilitat de l'administració local, que reforma de manera dràstica els serveis que poden oferir els ajuntaments. A partir d'ara, els ajuntaments de menys de 20.000 habitants, com és el de Sant Jus d'Esvern, només poden oferir com a serveis propis una quinzena de competències. Toquem fusta perquè no ens tanqui la ràdio, perquè a la ràdio hi ha llocs que, si no arriben a 20.000, no els hi deixen fer ràdio. Nosaltres, com que ja...
Però ja tenim moltíssims anys de experiència. Ja fa 25 anys que la tenim i ja som veterans. Ja som veterans. Espero que ens ho respectin perquè a més tenim una connexió esplèndida amb els nostres agents. Doncs bé, com dèiem...
Això afecta la gestió de cementiri, biblioteca pública, parts públics, instal·lacions esportives o bé l'avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en risc d'exclusió social.
La resta de serveis que està prestand el consistori només es poden fer si es rep l'autorització corresponent de l'Estat o de la Generalitat i si es compleixen tot un seguit de normes de sostenibilitat financera.
Tot i que l'Ajuntament de Sant Just pugui complir amb els principis d'estabilitat, deute públic i pagament de proveïdors, els serveis a oferir sempre estaran condicionats a autoritzacions prèvies d'administracions superiors i anàlisis de costos efectius anuals. L'autonomia local queda greument afectada.
La figura de l'interventor es reforça a través d'aquesta llei que veu incrementat el nombre d'informacions i expedients que ha de remetre a Madrid, mare de Déu. El control financer creix en l'aprovació d'aquesta normativa que prioritza el compliment de la sostenibilitat financera per davant de qualsevol altre principi.
L'equip de govern ha presentat una moció al ple de gener per defensar el conjunt de serveis locals de proximitat que s'estan prestant actualment i reclama al Parlament de Catalunya l'aprovació d'una llei de governs locals que defensi l'autonomia local i els serveis que s'estan oferint a la ciutadania. Així mateix, s'aposta per presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional.
Aviam si tenim sort, però em sembla que la cosa està una miqueta magra. Bé, i ara, saps què? Viatjarem per Catalunya.
El paradís oblidat. Explorem la Val de Toran, un dels indrets més desconeguts i ben conservats del Pirineu. És a la Vall d'Aran. Bé, doncs, si vam anar el cap de setmana passat a Tabertet, avui anirem més lluny encara. Encara més lluny. Al proper tenim la possibilitat de descobrir una de les sorpreses més boniques de la Vall d'Aran.
A l'extrem nordès de Catalunya, el municipi aranès de Canajan s'exopluga a la Val de Toran, un àmbit passagístic dels més singulars, desconeguts i vells del Pirineu.
L'empremta profunda d'una antiga cultura pastoral i una exuberància natural sense perió són els signes d'identitat d'aquest territori que s'ha mantingut miraculosament ben conservat fins al present i que és una veritable paradís per al gaudi humà.
A la Val de Toran, el repòs, el passeig, la descoberta antropològica, el naturalisme, l'excursionisme o simplement la contemplació estètica es poden dur a terme en unes condicions excepcionals d'autenticitat, com si el temps hi fluís a un ritme més calmós que en altres indrets ben propers.
Una observació atenta d'aquesta ribera detecta elements que la defineixen com un univers a part dins de la vall d'Aran. El primer és la seva profunda humanització.
perquè és l'únic avall que ha estat habitada per arreu. Una munió de cases i petits poblets com Porcingles, Sant Joan de Toran, Predet o Bordius, aboquen un passat molt vigorós. En l'actualitat només podem percebre una pàl·lida imatge d'aquell esplendor, però una part significativa del patrimoni encara es troba a l'abast del visitant sensible i curiós.
Si es puja caminant des de Pontaut pel camí d'Era Costa, que té tants revolts com pobles la vall d'Aran, es copsa l'aparença fortificada de Canejan a tall de senyal del seu origen, com a castell romà, des d'on es vigilava l'accés a l'Aran pel nord.
I quan s'arriba aquest estratègic poble mirador, impacta la majestuosa missió que s'obté del Baix Aran i els mercissos de la maledeta Ilis Alfons. Passejar pel suau camí d'Eracau de Canejana por Singles és una mena de viatge en el temps, un petit tast de la vida rural que abans regnaven aquestes muntanyes. I ara que dic això de la vida rural, permeteu-me un incís, perquè si connecteu a Google...
tots els espais rurals i cases rurals que tenim a Catalunya és una meravella. Així vam trobar la de Tabertet i pots trobar la que vulguis, és igual, si no tens ordinador es pot fer a l'ordinador de la biblioteca on vulgueu. Veureu la quantitat de paratges naturals i alguns cases rurals a molt bon preu que trobareu a internet.
Tornem, l'idíl·lic poblet de Sant Joan de Toran demostra al visitant que és possible un tipus d'intervenció urbanística respectuós amb l'entorn i la tradició. I si s'ascendeix pel sender boscà, que du el llogaret abandonat de Bordius, on pot prendre consciència del profund vincle amb la natura que hi van establir els seus antics habitants?
A redors de tota aquesta xarxa humana es va forjar una veritable identitat local, un caràcter especial, una forma peculiar de parlar a l'aranès, una importantíssima toponímia i fins i tot algunes tradicions pròpies. Cal fer esment de la cultura gastronòmica que encara perdura als restaurants de Canejan. Per exemple, a casa d'E.O. guarden el secret de la recepta de l'exquisit,
Pieds de vedera d'amn-sausa-morilles i a bord de Paulic continuen preparant la saborosa olla aranesa amb el segell inconfusible del municipi.
M'he quedat meravellat de com has pronunciat en baranès això dels peus de vedella amb la salsa aquesta. Sí, amb mores. Sí, ja ho he entès, però no sabia que ho sabies dir en baranès així tan bé. El segon element definitori de la vall de Toran és la seva enorme riquesa natural, una frondosa vegetació gairebé salvàtica,
vesteix tots els estatges de la muntanya i aplega una diversitat floral i animal que fa les delícies del naturalista més exigent. Des de les vores del riu s'aixequen uns espacíssims boscos caducifolis on s'amaguen algunes feixedes centenàries de les més velles de la Vall d'Aran. En una franja superior
S'estenen uns avatars monumentals i, més enlairats encara, hi ha abruptes vessants plenes de bedolls, moixeres d'aguilla i pins negres. A la tardor, aquest conjunt arbori esclata en una veritable apoteosi de colors que desborda completament la capacitat perceptiva.
Tot un festí per als sentits. Quan s'acaba el bosc, una catifa d'ervells i matolls s'arrapa els llocs més inversemblants i s'enfila fins a dalt dels cims. Moure's per aquest escenari obert és un festí. Gensianes, campànoles, marcòlics, saxífregues i mil altres flors alegren amb els seus colors els verds intensos dels prats. I és fàcil sorprendre-hi una família de senglars, un ramat de cèrvols,
o d'Isars, i fins i tot algun gall fer el llindar del bosc, una volada de perdius blanques o un trencalòs de vol rebent.
L'aigua és la font de la vida de les muntanyes de Canejan que reben les generoses precipitacions atlàntiques i es mantenen húmides amb la presència habitual de la boira. Arreu hi ha rierols, cascades, dolls i en les zones altes una multitud d'estanys encissadors.
L'Ujó, Estancuilla, Pots, Nera, Dead Cup, Dets, Marc i l'Estany Long de List, de Liat, un dels més grans del Pirineu. Ningú que visiti una mica a fons la Val de Toran no pot restar inmune als seus encants singulars, que en fan un racó amb capacitat per esdevenir un espai turístic, naturalista i excursionista fabulós, de la més alta qualitat.
Bé, és un reportatge escrit per en Jaume Llanes i Montserrat Timoneda que publica Descobrir Catalunya i que és molt interessant. O sigui que si us podeu acostar, val la pena. I recordeu-nos que si vosaltres heu estat en algun lloc que ens voleu recomanar i el voleu venir aquí a explicar, com avui ens ha parlat la Joana de la seva estada a la Val d'Aran,
o jo de la meva estada a Tabertet el diumenge passat, doncs ens podeu explicar a on teniu previst anar o quina cosa ens recomaneu que valgui la pena. Ja ho sabeu, trucant aquí al telèfon que us hem dit, 933723661. Molt bé, posem una mica de música. You've got the magic touch It makes me glow so much
Aquesta música no s'hi diu gaire en la passejada dels Tres Toms del proper diumenge, però és igual, aniran més a poquet a poquet.
Bé, és festa dels Tres Toms. El mes de febrer és un mes mogudet a Molins de Rei. Doncs és ple de celebracions. Potser serà el fred el que els convida a organitzar aquestes festes que treuen a milers de visitants.
Així que coincidint amb la festivitat de Sant Antoni Abad, es celebra la festa dels Tres Toms a la ciutat. Els carrers de Molins s'omplen de cavalls amb els seus carruatges engalanats per l'ocasió. És una jornada festiva en la que es beneieixen els animals del poble
I els que venen de visita també. Això ho fan un mes després que les altres poblacions, no? Sí, perquè van repartint totes les... Per ser més nutrides, les escurrues, doncs, es van passant de poble en poble. Com que ja n'hem de preparar la Fira de la Candelera, que és el primer de mes, ja està, els dies dos... Sí, però això va ser a Sant Ferriu.
No, a Molins, a Molins. No, ells són molt festers. I la festa dels tres toms la fan el 22 i 23 de febrer, no? Sí, sí, ja ho diu aquí. Pels qui no hi hagueu estat mai, hem de dir-vos que és tot un ritual en el que l'acte central és la passada. No hi falta la banda de música que amanitza les de Benivent i els abanderats, els autèntics protagonistes que porten la bandera de l'associació dels tres toms a Benivent.
La jornada comença ben aviat amb un bon esmorzar propi d'aquells que es preparen per fer un gran esforç. És per aquest motiu que ben aviat els cuiners preparen unes botifarres acompanyades de bon vi. Després del mos ja estan preparats per afrontar el dia.
Un cop estant tots muntats sobre els cavalls i enganxats, s'inicia la cercavila pels carrers de la ciutat. És un dia en el que es recorda un temps en el que aquests animals formaven part de la vida diària d'un poble que vivia molt estretament amb cavalls, mules i tota mena de bestiar. Doncs eren peces claus per l'economia.
De fet, tindreu l'ocasió de veure com arrosseguen càrregues molt voluminoses i passades on podreu fer una idea de la tasca que suportaven junts amb els carreters, els encarregats de fer anar els carros amb els seus crits. Sobretot, fixeu-vos en la part final. Quan els carros han de pujar pel carrer que els durà l'església, fa pujada i és el punt final on els espera el mossèn per fer la benedicció.
En acabar la desfilada, la cloenda de la festa la protagonitza al Vall de Gala que fan els abanderats. Així que si us voleu apropar a Molins de Rei el dia 23 de febrer, us esperen per poder gaudir amb vosaltres d'aquesta festa tradicional tan arrelada a cada nostra. Si porteu la càmera, segur que aconseguireu fer més d'una bonica fotografia de record.
Recordeu, com ha dit el Pere, que és el dissabte 22 de febrer, a les 12 hores, el primer acte. La cercavila amb la xaranga van de marxa amb els banderers de l'any passat. Bé, el diumenge 23 de febrer és tota la resta de la festa. I aquí hi ha una nota que diu... Viu els tres toms amb la teva colla o família dalt d'un carro. Per informació, al telèfon...
609, 16, 37, 57. Repetim, 609, 16, 3, 7, 5, 7. Ai, recordeu que dos quarts de sis de la tarda, també de diumenge, monits de rei, concert i ball amb orquestra salvatana, el foment cultural i artístic. I tant, la salvatana és molt important. Bé, ja ho sabeu. Ara posarem música, sisplau. Música
Azul, la mañana es azul, el sol si le llamo vendrá, se detendrá en mi voz y hasta la eternidad en su camino irá.
Hacia otro azul Después yo no sé si hay después Si el sol volverá a despertar Porque la canción no ha de ser verdad
Bé, escoltàvem aquesta cançó tan bonica de la Gloria Lasso, però ara hem d'anar per coses més del cos humà. Curiositats alimentàries investigades pel nostre company Antonio Jordà a través d'internet.
que ens recomana que mengem pomes perquè protegeixen el cor i eviten la diarrea, millora la capacitat pulmonar i suavitza les articulacions. I també són bones pels refredats.
Bé, la carxofa, que ara ja s'acaba, però encara podem menjar-les ben bones. Ajuda a fer la digestió, redueix el colesterol, protegeix el cor perquè no prenem molt de greix, estabilitza el sucre a la sang i protegeix contra malalties renals. L'altre dia vaig veure precisament en un restaurant vegetarià on hi vaig amb freqüència,
on fan arròs amb carxofa, amb cors de carxofa, durant tot aquest mes. És boníssim. Perquè diu que a finals de febrer és quan el cor de carxofa està més bo, cuita la cassola i després feta amb arròs. Si ho voleu provar, tant el restaurant L'Hortet com el restaurant que hi ha enfront, el carrer Pinto Fortuny de la Rambla, com el restaurant La Riera, que està al carrer Regent Mendieta, juntament a la Riera Blanca, a les cors.
Molt bé, ara parlarem del plàtan. El plàtan protegeix el cor, calma la tos, això jo no ho sabia, enfortaleix els ossos, controla la pressió sanguínia i també deté la diarrea. Bé, doncs seguim ara amb el bròcoli, perquè també enforteix els ossos, ajuda a millorar la visió, protegeix el cor i també controla que no se'ns dispari la hipertensió. Bé, i arribem a la col·le.
Prevé els refredats, promou la pèrdua de pes, protegeix el cor i ajuda contra les hemorroïdes. Les morenes, com es diu en català clàssic. De manera col·loquial. I parlem ara de la pastanaga, que també és bona per la vista, és bona per la pell, protegeix el cor i també diu que ajuda a que no augmentem de pes, sempre i quan no en mengis dos quilos de pastanagues. Sí.
i acabem amb la coliflor. Que combat ajuda a combatre el càncer de mames, ajuda, és com una prevenció. Més que combatre'l és una... Una prevenció. És preventiu, és preventiu, perquè no hi ha cap... Bé, tota la família de les cols, coliflors, bròcolis, ja té aquest avantatge. També enfortaleix els ossos, fa desaparèixer els morats, si et dones un cot, i protegeix
contra les malalties cardíaques. Menjar fruita, verdura i hortalits sempre és molt bo com a medicina preventiva. D'aquí el costum d'anar als vegetarians de tant en tant, que és molt saludable, o fer-s'ho a casa, no? I tant. Bé, ara posem la música de la poesia.
André Breton, autor del Manifest surrealista, va intentar portar a terme una revolució personal, política i social on la imaginació i el subconscient fossin protagonistes. El poema que us diem tot seguit n'és una bona mostra. Sobre saïment. Art dels dies, art de les nits, la balança de les ferides que s'anomena perdona,
Balança vermella i sensible al pes d'un vol d'ocell, quan les amazones de coll de neu, les mans buides, empenyen els carros de vapor sobre els prats. Aquesta balança, sense parar, enfollida la veig. I veig també l'Ibis, de bones maneres, que torna de l'estall lligat al meu cor.
Les robes del somni fascinen les esplèndides vies que s'aixequen molt altes sobre les conquilles dels seus vestits i la sorpresa rebota de si d'allà sobre el mar. Vés, Aurora estimada, no oblidi res de la meva vida. Agafa aquestes roses que s'enfilen al pou dels miralls. Agafa-la a l'ateig de totes les pestanyes. Agafa fins i tot els fils que sostenen el pes dels fonàmbols i les gotes d'aigua de l'estenedor.
Art dels dies, art de les nits. Sóc a la finestra, ben lluny de la ciutat, plena d'esgarrifances. A fora, uns homes amb barret de plat entomen la pluja. I la còlera de Déu és el nom d'un cabaret on dones marineres es colen darrere els vidres, massa felices per ser porugues, i el cel és tot silenci pintat de llibertat. Tota la vida és un himne a la llibertat.
Bé. Surrealista i esplèndid, el poema d'André Breton. No, no, molt maco. Bé, hem arribat als moments finals d'aquest programa d'avui. El darrer minut. Això mateix. Seixanta i més. Senyores, senyors, a tots, molt bona nit o molt bon dia, si l'escolteu el proper dissabte, que segurament tornarà a sortir en segona edició. Doncs gràcies, Marc, Joana, i a tots vostès, i a reveure's. A reveure tothom.
Fins demà!
Sintonitzes la ràdio de Sant Just. Durant avui. Ràdio d'Esperm. Durant avui. Ràdio d'Esperm. Durant avui. Ràdio d'Esperm. Durant avui.
Gràcies! Gràcies!
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Carabé, que avui començarem amb la música de Roxy Music, un grup que es va formar el 1970, que el 1973 va publicar el seu segon treball d'estudi, que portava per nom For Your Pleasure, i del que escoltarem la peça Green Laguns. Blue Suns and Green Laguns
A silver starfish with honey moons. All these and more to choose if you. Slacks and teardrops on the velvet lights. Morning sickness on the Fridays.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Aquest era el treball publicat per Roxy Music el 1973, i al mateix any també van publicar treball els Uriah Heep, els que escoltàvem també en l'últim programa de la setmana passada. Escoltarem una peça d'aquest treball que porta per nom Traveller in Time. El primer és el Traveller in Time.
Every day I have to look to the sun