Delegat d'Economia del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i el senyor Jaume Sala, Delegat d'Economia del Bisbat de Terrassa.
A veus de la parròquia sempre ens plau oferir-vos les gloses que escriu el pare Enric Puig Joffre, jesuïta. Són plenes de senzillesa tractant temes actuals, com el que us oferim tot seguint.
Diu. Encara queda feina per fer. Un company d'escola amb qui sempre hem tingut una bona amistat es planteja, arribat el moment de la jubilació, com orientar aquesta nova etapa de la seva vida. Va concloure que, més del merescut descans que després d'una llarga vida laboral i del temps que volia dedicar als seus nets i algunes aficions personals,
Una part del seu temps havia de ser per fer un servei als altres, i en especial als més desafavorits. Contactar encara hi desdius a sana i sofrir com a voluntari. Ara que inicio aquesta nova etapa, dono gràcies a Déu per la meva vida. Li agraeixo tot el que he posat al meu abast, la formació que he rebut.
la família que hem format amb la meva esposa, el treball que m'he ocupat i amb el qual he contribuït al nostre sosteniment, els amics que ens han acompanyat i tantes altres coses que d'ell he rebut. Vull agrair-li-ho fent un servei als qui més ho necessiten. Fa unes setmanes que dedica dues tardes a donar reforç escolar a un noi immigrant que està acabant la primària i que necessita aquesta dedicació.
Aquell directiu d'una important empresa s'asseu al costat del noi, repassa amb ell els deures i els temes treballats els darrers dies a l'escola. Escolta els seus dubtes i li respon les preguntes tan bé com sap. Amb senzillesa, algunes vegades el jove alumne li parla de l'escola, de la família, dels amics, del dia a dia. I es va creant una amistat confiada, reforç escolar i reforç per a la vida.
Són molts els jubilats i les jubilades que ofereixen aquests i altres aparents petits serveis. En el cas que ens ocupa, la maduresa del jubilat ofereix, doncs, possibilitat d'interpel·lar amb les paraules, amb la vida i amb el testimoni personal com proposa Pere. Heu de treballar amb tot l'esforç perquè la vostra fe vagi acompanyada de la virtut, la virtut del coneixement.
el coneixement del domini d'un mateix, el domini de la constància, la constància de la pietat, la pietat de l'estimació fraterna, l'estimació fraterna de la mort. Precisament la sogra d'en Pere, una jubilada d'aquell temps, quan Jesús la guareix de la febre, es posa a servir-los. És el primer que fa, segons diu l'evangeli.
Perquè el servei, els altres, dona forces, salut i sentit a les nostres vides. Perquè quan la vida laboral acaba, encara queda molta feina per fer. Les possibilitats de testimoni de la mort, que és servei, són múltiples. Càrites i altres institucions ofereixen un bon ventall de voluntariats
que són camins de virtut i amor incondicionals. Signat Enric Puig i Jofre de la Compania de Jesús.
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui, amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver, ha controlat el so i les músiques en Marc Péternau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre.
I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. Adeu-siau.
No, no, no.
No! No!
Bona tarda, són les 8, us parlem Carina Vallvé i Manel Carvajal. Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea estan reunits des de fa uns minuts a Brussel·les en un sopar informatiu informal i extraordinari per buscar solucions a la crisi que passin per fórmules en favor del creixement econòmic. És una cimera on sobre la taula també hi ha el futur de Grècia a l'euro. Brussel·la, Raquel Correa, bona tarda. Bona nit. Les diferències entre França i Alemanya sobre com rellançar l'economia europea centren l'inici d'aquesta cimera que ha arrancat tot just fa una hora.
París defensa els eurobons, aquesta mutualització del deute dels països de l'euro, com havia per sortir de la crisi. François Hollande és el president francès. Els eurobons són part de la discussió. A finals de juny haurem de prendre decisions, però per ara és decisiu que cadascú digui el que pensa. Berlín, en canvi, no veu cap marge per a aquesta proposta i suposa frontalment, diu Merkel,
que els eurobons són il·legals, que els tractats europeus els prohibeixen i, creu a més, que no ajudarien a fomentar el creixement. En qualsevol cas, avui s'acostaran posicions, però no es prendrà cap decisió en ferm. Caldrà esperar a la cimera de finals de juny. Com radio Brussel·les.
El PSOE critica que el preu que haurà de pagar l'Estat per rescatar bànquies sigui finalment de 9.000 milions d'euros, molt més del que havia previst en un principi al govern de Mariano Rajoy. Congrés, Albert López, bona tarda. Bona tarda. Si els socialistes volen garanties, a més que l'Estat recuperarà els diners utilitzats per salvar bànquies. A més, demana a l'executiu que depuri responsabilitats. Valeriano Gómez, portaveu parlamentari del PSOE en matèria econòmica.
que haya garantías de que el Estado terminará recuperando sus aportaciones, garantizar que los mismos contribuyentes que sufren la crisis, afrontando ajustes que muchas veces ni comprenden ni comparten, no terminen también pagando el saneamiento de nuestro sistema financiero.
El govern ha elevat a 9.000 milions els diners necessaris per salvar Bànquia i ha anunciat un consell d'administració renovat amb professionals independents i de prestigi per atraure els inversors, com Ràdio Congrés dels Diputats. A Lleida desenes de persones es concentren des de fa una hora davant la subdelegació del govern a la plaça de la Pau per protestar contra la reforma laboral. D'aquí uns minuts començarà una assemblea per exposar les conseqüències.
La convocatòria dels sindicats ha reunit dezenes de persones que des de les 7 de la tarda es concentren davant la subdelegació del govern.
El secretari d'Organització de Comissions Obreres Joan Riba ha explicat que la reforma fomenta les coercions als treballadors i que els serveis jurídics sindicals ja treballen per fer les primeres denúncies. Són casos que és un degoteig que et va arribar al sindicat, podríem dir que entre 70 o 75.
de casos puntuals i 3 empreses d'una manera general que ho han fet a tots els treballadors i treballadores. Els hem dit o ho feu així amb una reducció del 30% del sou i treballant 10 o 12 hores o si no us en aneu al carrer. Ara començarà una assemblea per exposar les conseqüències de la reforma i a les 9 ja previst un sopar. No s'ha fixat un arbre per acabar la trobada que dependerà de la resposta dels assistents. Com radio Lleida.
Els rectors de les universitats espanyoles justifiquen la seva plantada al Consell d'Universitats a la negativa del ministre José Ignacio Berth de no voler parlar de les retallades. En declaracions a Com Radio, el president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, Francesc Xavier Grau, ha consellat al ministre que faci la seva feina.
i les universitats han de ser les nostres, i el ministre també. I el que les universitats li hem dit al ministre és que en alguna part de la seva fe no està complint tant senzill com això, i és de nostra totalitat fer-ho. Nosaltres necessitem poder discutir sobre els temes que afecten les universitats. Segons el ministre, però els rectors són irresponsables. Com ràdio. Esports.
Bona tarda, us parla David Amador. Jornada 30, la segona divisió del futbol. A partir d'aquesta hora, el Corcón Sabadell i Guadalajara Barça B a les 10 nàstic Deportivo. Els gallecs poden certificar el retorn a primera davant el conjunt de Tarragona, que ja és a segona B. De la seva banda, el Girona, després d'aconseguir la permanència a segona A, ha sortit ja del concurs de Créditos.
El mig campista del Barça, Andrés Iniesta, creu que guanyar la Copa seria la millor manera de tancar una època gloriosa. Pep Guardiola al capdavant. D'altra banda, l'ex porter del Barça, Salvador Sadorní, ha assegurat a la com que prescindir de Valdez i fer jugar pint a la final de Copa és donar avantatge a l'alètic de Bilbao.
Jo, si fos l'entrenador de Ferín, jugava al Valdés. Això sí que ho tinc clar, no?, perquè, a més a més, jo soc un fan del Valdés i, a més, jo crec que donem un avantatge al Bilbao, no jugant al Valdés. I el ciclista català Joaquín Purito Rodríguez ha consolidat el mallot rosa de líder al Giro d'Itàlia després de guanyar l'esprint la 17a etapa.
Ràdio d'Esferm, sintonitzes. Ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just.
60 i més.
Avui, dimecres, dia 23 de maig de l'any 2012, festivitat de Sant Decideri de Caors, Sant Julià i Sant Joan Baptista de Rossi. Portem ja 144 dies d'aquest any de traspass.
Ens en queden, per tant, quan, Joana? 222. Que ben comptat ho portes, no? I molt, perquè està escrit aquí. 222 dies per finalitzar l'any. Però ho hem escrit tu i jo. Sí, això sí. El pas és que ens ho escrivim primer, perquè si no a vegades... La memòria ens falla. La memòria ens falla. Per tant, fem l'escaleta del programa i un petit vorredor on ho escrivim per no ficar la pota. Això mateix. Avui fa uns quants dies, o més ben dit, uns quants anys,
El 23 de maig de l'any 580. Molleres, Molleres. No, no, no. Soy vieja pero no tanto. Neixia Marsella al petit de Sideri, membre de la noblesa galo romana. De jovenet es va sentir cridat al sacerdosi i va arribar a ser bisbe de la ciutat de Caors. És venerat com a sant per l'església catòlica
que el considera el religiós òxidà més important del seu temps. Avui també és el dia de Sant Florenci i Sant Basileu. Felicitats a totes i a tots els qui celebreu avui el vostre sant o el vostre aniversari. Ho saludem des d'aquí a Ràdio Desvern on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just en directe. Des de 60 i més a Ràdio Desvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Des d'aquí posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans i, i perquè no, a tots els joves que ens vulgueu escoltar. Molt benvinguts, oients d'Esvernians. Seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio, estem amb vosaltres i si voleu ens podeu trucar aquí a ràdio d'Esvern al 93 3 7 2 36 61.
I ara recordarem alguns esdeveniments que anaves a dir. Que a veure si us animeu i ho feu això de trucar. Perquè hi ha persones que m'han dit que ens escolten però no sabeixen a trucar. Hi ha un noi que es diu Ivan que un dia ens volia trucar per proposar que plantéssim Maria Sant Just en un lloc de Sant Just. I diu oh, però aquest tema no m'atreveixo a dir-ho per ràdio, no se si trucaré. Dic doncs vine i quan vulguis... Llavors es posa la teva idea i nosaltres contestarem no?
Iván, ja no sabes, eh, quan vulguis aquí en directo no es cuentas eso de la María. No hi ha cap problema perquè a la benguare d'abans d'ahir venia una doble pàgina sobre aquest tema. Sí, sí, sí. I una entrevista a la contra que també parlava d'això. Per tant, se'n pot parlar lliurement. I a més hi havia... De parlar es pot parlar. Ara que es pugui plantar o no es pugui plantar s'ha de demanar permís a l'autoritat competent. I hi havia opinions a favor i en contra, com passa amb totes les coses. Bé, recordem que el 23 de maig de l'any 1618 a Praga
Protestants xecs defenestren funcionaris imperials de la ciutat en el que es considera l'inici de la guerra dels 30 anys. Fa un conflicte europeu polític i religiós que modifica contínuament les fronteres de nombresos estats i que es prolongar entre França i la monarquia hispànica fins l'any 1659. També era un dia 23 de maig, però de l'any 1752, en què s'enfonsa
la catedral de Buenos Aires a l'Argentina. L'estructura de fusta no va resistir als ornaments que hi anaven afegint i pocs anys després la van reconstruir fins a donar-li l'estil elegant i sobri que té encara avui en dia. Passem ara al 23 de maig de l'any 1842 quan ens deixava un dels més notables escriptors de poesia romàntica espanyola, José de Espronceda. Espronceda
és, sens dubte, l'autor més popular del romanticisme espanyol. El seu estil té una forta influència de Lord Byron i es caracteritza pel ritme vibrant dels seus versos, les exclamacions sentimentals i una atmosfera de misteri i exotisme. De lectura obligada als instituts, tots hem memoritzat els seus poemes quan anàvem al col·le. Ho recordarem al final del programa. I ara posarem
Una mica de música, sisplau. Por la esquina del viejo barrio lo vi pasar Con el tumbao que tienen los guapos al caminar Las manos siempre en los bolsillos de su gabán Pa' que no sepan en cual de ellas lleva el puñal
Usa un sombrero de ala ancha de medio lao Y zapatillas por si hay problemas al ir volao Gafas oscuras pa' que no sepan que está mirando Y un diente de oro que cuando ríe se ve brillando A tres manzanas de aquella esquina una mujer
No, és precisament el segle XIX. La música és bastant moderna. Bé, és per alternar. Això mateix. Anem combinant segle XIX amb segle XX i ara tornem al XIX ja que el 23 de maig de l'any 1883
naixia el qui seria un dels primers grans actors de Hollywood, l'admirat Douglas Fairbanks. A més, va ser també guionista, director i productor de les grans pel·lícules d'aventures que va popularitzar el cinema Mood, La Marca del Zorro, Robin Hood, Els Tres Mosqueters, entre moltes d'altres. Casat amb la gran actiu Mary Pickford, van ser pares
de Douglas Fairbanks, júnior, que va seguir les petjades dels seus progenitors. Un altre 23 de maig de l'any 1905 neixia el polític Ramiro Ledesma Ramos. Aquest ciutadà va ser filòsof, periodista, novel·lista, però sobretot ideòleg i fundador del nacional sindicalisme i fervent militant de la falange espanyola. El tenim molt present per ser una de les figures
del martirològi franquista. El van matar els republicans a la presó d'Arabaca. I així ens ho recordaven aquells professors de formació de l'espíritu nacional que ens imposaven a l'escola dels anys
Crec que ningú de la nostra edat es pot haver oblidat mai de Ramiro Ledes Marramos i Onessi Borredondo, perquè a dia sí dia també ens recordaven les seves vides, els seus heroismes i la seva personalitat en plan absolutament geogràfic. Com herois, naturalment. En plan totalment magnificat, com fan les dictadures.
amb els seus herois i Martis, que ho van ser ningú més. Sí, realment va ser. Perquè aquest senyor el van torturar. O sigui, poca conya que també en el bàndol republicà es van fer barbaritats. Que passa que els qui van guanyar la guerra en van fer moltes més. I bé, ara recordarem un altre polític de signe ben diferent que neixia Mollet del Vallès el 23 de maig de l'any 1930. L'inoblidable Jordi Soler Tura. Advocat, professor universitari
i un dels pares de la Constitució espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau. Durant la seva joventut va militar al Front de Lliberament Popular i als anys 50 ingressa al Partit Socialista Unificat de Catalunya, el mític PSUC, on va acabar sent un dels principals dirigents durant els anys de la transició. Recordem que era l'oncle de Montserrat d'Ora, l'exconseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
i una de les més importants polítiques. Jo aquesta dona l'admiro i em sembla que l'admiraré per sempre més. Sí, sí, ens ha deixat un record del seu pas per la conselleria molt important. Només un any després, el 23 de maig de 1931, neixia a Cuenca un destacat actor, escriptor i humorista. José Luis Coll García, conegut sobretot per formar parella còmica
en Luis Sánchez Polak, els famosos Tip i Coll. Va debutar com a humorista al Semanari La Co d'Horniz com a actor al Teatre Espanyol de Madrid i va ser durant l'any 1967 que es va presentar a la ràdio amb el seu company Tip. Van tenir un èxit total i de la copa i on de cero van passar a la televisió i actuar en teatres i sales de festes en tot l'estat.
El diccionari de Coll, publicat per Planeta l'any 1979, va tenir una gran acollida, encara me'n recordo de la frase, i la setmana que viene hablaremos del gobierno.
Vaig tenir el goig de col·laborar amb aquest diccionari, de mecatar-lo, i de fer els dibuixos de les lletres, de les capçaleres, cada vegada que obri, cada lletra, com a tots els diccionaris, la A, la B, la C, i anaven acompanyats d'uns dibuixets amb les idees proposades per a ell. O sigui que va ser un goig treballar pel senyor José Luis Coll,
Un humorista, com en Jaume Perich, completament seriós, una persona que a penes reia. No, no, no. I molta gent el trobava antipàtic perquè era brusc, era aspre. Ah, potser el tracta. Però és que era la seva manera de ser. I a més quan això ho senties filmat, doncs feia gràcia, feia gràcia. És que ho deia tan seriós. Deia coses realment ingenioses, però les deia molt seriosament. Fins i tot, recordo aquella actuació que vam veure a l'escala de Barcelona,
que es van ofendre, més de quatre persones, perquè no van entendre el seu humor absolutament surrealista. No lo vaig veure jo aquesta. Que diu que... Nunca havia visto tantos catalanes juntos. Que ell ho deia en plan absolutament de conya, però com que era tan seriós, hi havia gent que fins i tot s'ofenia. I ell diu, però si solo he dicho que había catalanes, pero además que otra cosa me podía encontrar en Barcelona. Ell es va quedar sorpres de la reacció del públic.
També era un 23 de maig, però de l'any 1986, en què l'escriptor Mario Vargas Llosa rebia el Premi Príncep d'Estúries de les Lletres. I bé, de les novel·les passem a les cançons, perquè el 23 de maig de l'any 1992 ens deixava un dels grans cantautors i compositors argentins, Atahualpa Yupanqui. Estudiós del folklore d'Amèrica Llatina,
va agafar el seu nom artístic de dos reis ingres. Les seves composicions han estat cantades per Jorge Cafrune, José Larralde, Víctor Jara, Los Chalchaceros, María Dolores Pradera i molts altres. Les inolvidables Milonga del solitario, Los ejes de mi carreta o Samba de la Esperanta, són a la memòria de tothom.
Doncs ara, en aquests temps de crisi, la samba de l'esperança ens aniria bé, no? Ja, ja ens veuré. Hem trobat la samba, Marc. Sí? Doncs escoltem-la. Doncs va. Samba de mi esperanza amanecida como que suene, sueño del arco
que a veces mueres sin florecer. Samba, a ti te canto porque tu canto le da amor.
Caricia de tu paio, eh? Queda volviendo mi corazón. Caricia de tu paio, eh? Queda volviendo mi corazón. Mi corazón. Muy bien. Recordem finalment que el 23 de maig de l'any 2004, 23 de maig de l'any
2004 ens deixava l'ecòleg i biòleg català Ramon Margalef, un dels pilars de la oceanografia i l'ecologia a nivell mundial. I bé, per als que ens escolteu dissabte dia 26 de maig festivitat de Sant Felip Neri, recordem algun esdeveniment coincidint amb aquesta data. El dia 26 de maig de l'any 1706 a Xàtiva, al País Valencià,
El mariscal de camp, Joan Basé, allibera la ciutat ocupada pels filipistes durant la guerra de successió. Cent anys més tard, el 26 de maig de l'any 1806, a la catedral de Milà, Napoleó Bonaparte, fou coronat rei d'Itàlia. També un 26 de maig de l'any 1907, neixia un dels actors que van deixar en prenta el mític John Wayne. Famós sobretot pels seus westerns, obres com
la diligencia de John Ford, el van convertir en estrella. També va intervenir en altres gèneres, ja fossin dramas, comèdies o thrillers. Wang tipificava una certa classe de masculinitat molt valorada en el seu temps. Si era l'home brusc i una mica dur, i això doncs donava molta força. Si me'n recordo, ara últimament em van projectar a la televisió l'Hombre Tranquilo. I realment va fer un paper extraordinari.
Un paper era John Wayne, o sigui que un paper a la seva mida. Ara és tot un goig perquè la gent que ens agrada el cinema clàssic, que haver fet tants tips d'anar a la filmoteca, però ara resulta que tenim 3 o 4 canals, el NEOX, el NEON em sembla que es diu, la 6 de 3... I la Barcelona TV també dona... Barcelona TV i la Paramount. També, la Paramount també. Aquest canal nou de la Paramount està donant unes pel·lícules meravelloses. Hi ha una que es diu 2, que 2, 10, una cosa així,
Això el meu marit ho té molt en compte, perquè com li agraden les pel·lícules antigues. Si ahir la Paramount va donar Bonnie and Clyde. Bonnie and Clyde. Quina meravella pel·lícula. Jo ja l'havia vist però ara és que és un goig, cada nit pots buscar i t'estalvies veure vaginades i pots anar directament a veure cine. Sí, perquè modernament ho sento molt. Per cada 4 pel·lícules 3 són vaginades com tu dius i una s'acceptable. O sigui que almenys al meu gust.
Doncs bé, present tenim també el 26 de maig de 1948 quan al Portell de Morella moria en un enfrontament amb la Guàrdia Civil el guerriller antifranquista Ángel Fuertes Pidosa. Havia estat un destacat professor de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament i oficial condecorat per lluitar al bàndol republicà durant la guerra civil espanyola. Més prop tenim encara el 26 de maig de l'any 1963 a Mallorca.
s'hi celebra l'acabament del diccionari català valencià balear conegut com Valcabal. Magnífic, aquest diccionari encara té molta vigència i a més sempre és reditat i actualitzat. Esclar, sempre hi ha modismes nous. I tampoc ens ha fugit de la memòria aquell 26 de maig de l'any 2003 quan en terres de Turquia morien 62 militars espanyols en estaballar-se l'avió Yakolev ucrainès amb el qual tornaven
d'una emissió a l'Afganistan. Des de llavors va ser una desgràcia enorme. Enormíssima. I que encara s'està investigant. Encara no se sap ben bé el motiu ni el perquè. Bé, recordem finalment l'actor, director i productor de cinema estatunidenc Sidney Pollack, que es deixava un 26 de maig de l'any 2008. Va obtenir dues vegades l'Òscar.
I el tenim ben present en pel·lícules memorables com Els tres dies del Còndor, tal com érem, The way we were o Capricis del Destí. Random Hearts.
Veig que ja ho tradueixes directament a l'anglès. El teu dubi d'anglès va millorant. Moltíssim, moltíssim. Nosaltres la vam veure en castellà, tal com éremos, en català tal com érem. I com has dit que era el títol en anglès? The way we were. Que bé que sona. Si m'escolta en anglès...
vindrà a tirar-me un rob pel cap. O al revés, notarà que vas millorant. L'altre dia, amb una entrevista amb el Víctor Amela, amb una senyora anglesa, cada vegada que ell deia una cosa anglès malament... Ella la rectificava, no? No, al contrari. Li deia, oi, però això és deliciós, això és divertidíssim. Parles un anglès amb errors, però adorable. Mira, doncs bé. Sexualment, deia. I quan me'n fas posar vermell, diu, no, no, si tal com el parles, és incorrecte però adorable, li deia.
Bé. Molt diplomàtica. Molt diplomàtica. En manera de dir ho has fet fatal. No, no, no. Bé, hem acabat i posarem música, no? Música endavant.
Por la calle de Alcalá, con la espalda al nido lá y los nados apoyados en la cadera. La florista bien iba y sonríe en escalar por la acera de la calle de Alcalá.
El gomoso que la ve, baile, dice, venga usted, a ponerme enla sola para lo que quiera. De la flor que usted me da, por mi vida no me da, el gomoso que la lleve a nada. Lleve usted, nato, a saballeros, si es que quiere una mujer. Nanos no cuestan dinero y son lo primero,
Dedicat a les festes de Madrid que total fa una setmana que van passar. Hi ha altres esdeveniments que també han passat
I què han de passar a la capital de la regna? Jo em pensava que el dedicaves a Dona Espe, Esperanza Aguirre, que està el tancastissa últimament en sus declaraciones de qui li vols dedicar. Em sembla que no s'ho mereix perquè em fa molta ràbia i a les coses que em fan ràbia no li dedico res. A mi m'has transportat als anys 80 quan el van muntar, que el vam veure a la Gran Via de Madrid, Esperanza Rey, pot ser?
Sí, l'última que ho va fer va ser Esperant Ferrei. Aquí cantava... Ara no me'n recordo qui cantava aquesta versió, però és igual. També la canta molt bé. Cantat per ella? Sí, va ser la representació. Va ser... Quina obra era? Ara no me'n recordo tampoc. O sigui, les coses se'n van així i això és cosa de...
de joventut. Veuen com fem bé portar-ho escrit? El que no portem escrit... Aleshores se'ns va de la memòria. Se'ns va del cap. La meva dona em diu a vegades no m'ho crec que se te'n vagi del cap les coses. Dic doncs ja t'ho pots ben creure. Perquè és que ella té molta retentiva. La Carme té molta retentiva. I és més jove que nosaltres i té retentiva i se li queden les coses al cap. Però és que a mi em diu una cosa i si no me l'apunto
M'oblido fins i tot de mirar l'agenda i aleshores no... No fas segons quines coses, perquè te n'oblides. Avui ja tenia oblidat que havia d'anar al dentista i quan ho he vist apuntat m'ha fet una ràbia i dic oi, ja me'n vull anar a prendre el sol i estar tot el dia nedant i gaudint d'aquest dia de primavera després de tants dies núvol. I res, dentista que té greu. Cap al dentista. Si no t'ha fet mal ja està bé. No, jo trobo que ho fa prou bé. Bé, doncs ja està. El recomanem, si tenen algun problema dental
on és el carrer, ara no, veus? És Marquès de Monistral. Jo hi vaig anar però no em recordava del nom. Marquès de Monistral número 5 tenen un... Ah, i ja també ara me'n recordo. De la que cantava Los Nardos. La Paloma San Basilio. Paloma San Basilio, sí, sí. Una cosa ens va portant a dalt. Això són moments d'espai. No els rebrà la Paloma San Basilio si van al dentista, però sí algun... és un...
És una consulta on hi ha diversos doctors, fan uns pressupostos assequibles i a més si un és d'alguna mútua li surt més bé. També li surt més bé. Bé, passem ara a memòria aquesta nit fabulosa que es produeix cada un cop cada any. O sigui, la nit dels museus, entrada gratuita i unes cues impressionants. Però impressionants. Ja vam veure per televisió que van treure el Museu del Prado
No, no, i aquí també, per als que donava la volta. Concretament el Museu del Modernisme Català, que és el que jo vaig visitar, que està al carrer Valmes 48. Al cor de l'Eixample. Sí, sí. Veus, també vaig portar uns prospectes i uns catàlegs i mira, val la pena.
El museu del modernisme català, recordem com hem dit, que es troba en ple centre del barri de l'Eixample, en un edifici modernista projectat per Enric Sagnyer entre 1902 i 1904. Aquest museu disposa d'una superfície de mil metres quadrats dividits en dues plantes. A la planta baixa s'exposa la secció de mobiliari fabulós, fabulós, amb obres d'Antoni Gaudí, Joan Busquets i Gaspar Omar.
En l'apartat dedicat a gaudir s'exposen diverses obres emblemàtiques del genial creador, així com dissenys en els quals va col·laborar Jujol. Jujol que el tenim també a Sant Joan d'Espí. Aquella casa tan bonica. Evidentment, hi ha la planta inferior
del Museu del Modernisme i en un ambient més íntim hi ha la secció de pintura i escultura amb obres de Ramon Casas, Santiago Rosinyol, Joaquim Mir, Josep Llimona o Eusebi Arnau, esculdor que va treballar en la decoració de construccions molt rellevants com el Palau de la Música o l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que com vam dir l'altre dia també es pot visitar. També es pot visitar. En visita guiada molt interessant. Molt interessant. Aviat, al mes de juny,
També la nostra associació farà una visita guiada precisament al Palau de la Música. O sigui que en el seu moment ja anunciarem el dia... Anunciarem el dia i hora perquè us pugueu apuntar. Això mateix. També un lloc molt, molt interessant va ser a la Fundació Foto-colectània, que està al carrer Julián Romea 6 de Barcelona. Es pot anar de dilluns a dissabtes de 11 a 14 i de les 4 de la tarda a les 8 de la nit.
i a la Fundació Soñol, Passeig de Gràcia 98, a Barcelona. Hi ha fotografies i obres d'una unió d'artistes a qual més interessa. El comissari és Reis Isdirán i l'exposició està coproduïda per a la Fundació Foto-colectània i la Fundació Barrier i patrocinada per al Bampestor.
També us la recomanem. Molt bé, molt bé. Després hi ha, més lluny, Camp Framis. Museu de pintura contemporània. Això ja està al 22 arroba. Això és del poble nou? Sí. O sigui, l'antiga fàbrica de Camp Framis. De Camp Framis. Que aculla el fons pictòric de la Fundació Vila Casas. O sigui, és un museu expositiu de 3.000 metres quadrats adreçats a l'exposició i contemplació de l'art contemporani. O sigui, si us agrada l'art modern, l'art d'avantguarda.
des d'ençà de la dècada del 60 fins a l'actual. Un ventall de propostes artístiques que ajunt a la celebració de mostres temporals d'artistes de la col·lecció, ja dels artistes guardonats a les diferents disciplines que recullen els premis anuals de la fundació. I el cicle, l'art de col·leccionar, que atorga al conjunt una visió gairebé exhaustiva de la producció artística del país. Això quan, a la nit dels museus, que va ser molt interessant,
I ara també us recomanem una exposició que durarà fins al juny. Són els tres artistes del moment. Barceló, Plensa i Sodí. Recordem que Miquel Barceló és el gran artista de fer la nit de les Balears, Miquel Barceló, que hi esposa obres originals i litografies. En Jaume Plensa, peces tridimensionals i dibuixos. I en Bosco Sodí, creacions matèriques sobre cartró i tela.
Bé, això és la Majoral Galeria d'Art. És el carrer Consell de Cent, aquell carrer que sempre recomanem, perquè...
Porta si porta, no? Tot són galeries d'art. Carre Consell de Cent 286, o sigui baixant a la parada de Malmes o fins i tot a la d'Aragó, la que vulgueu, a la d'Aragó del bus 63, ja ens deixa allà en front, pràcticament. Molt bé. I ja finalment, jo pel meu cantor, doncs us recomano la inauguració, va ser el 10 de maig, del fons Borrell. L'exposició durarà fins al setembre.
a la galeria Joan Prats. És art gràfic. O sigui que són litografies i obra sobre paper. Grafisme. Grafisme. És molt modern. Pràcticament ja sabeu que a mi això fins a cert punt m'agrada o no m'agrada, però que és molt d'actualitat. I especialment recomanable per grafistes i amants del còmic
Tenim l'exposició d'il·lustracions de Cels Pinyol, aquí el Marc Perarnau és un fan de Cels Pinyol, que es titula Ànimes de Matall.
és a l'hotel Eurostars Anglí, al carrer Anglí número 60, tocant el passeig de la bona nova, o sigui, davant la parada del 22. Ah, molt bé, està molt fàcil d'arribar-hi. Aquí també queda molt a l'abast. Una cosa encara més a prop, la presentació del llibre Nutricion física, mental i emocional, a càrrec de la seva autora Eva Diaz. Això és demà, aquí, demà dia 24, Sant Just, a les 7 de la tarda,
a la sala de les golfes de Can Gynestà i organitzat per la biblioteca Joan Margarit, evidentment d'aquí de Sant Just. Perfecte. Us la recomanem però perquè és un llibre interessantíssim i a més a més ens interessa molt saber la nutrició per on la portem. I tant que sí. Perquè som el que mengem i tenim la salut d'allò que mengem.
O sigui que val la pena que hi aneu. I si us voleu divertir, perquè diuen que la risoteràpia també fa salut, la companyia La Cubana ha prorrogat el seu espectacle al teatre Tivoli, Campanades de boda. O sigui que hi ha molta gent que ja l'hem anat a veure dues vegades.
Podem divertir-nos veient les aventures i desventures de la família Rius, una família que viu i treballa a Barcelona, regenta una de les floristeries més conegudes de la ciutat des de fa tres generacions, flors, rius, i entre aquesta família ja de tot tenen les seves...
Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana. Allò típic de la Cubana.
que si no heu corregut ja estareu sense entrada per veure vostre el Teatre Nacional, un dels presentatges més esplèndids, i el del Jugadors al Teatre Lliure, que també ha prorrogat tot el mes de juny. Ah, perfecte. Perquè és una obra molt interessant. Això vol dir que ha tingut molt d'èxit i molt de públic. Molt, molt. I el Romea, si voleu veure una obra... Aquesta ja és més complicada.
No, no és gens complicada, al contrari, és molt agradable, molt entretrinsura. Sí, jo l'he vist. Jo l'he vist de complicada, no en té res. El que és és molt eròtica, molt fresca. Però és una exhibició d'anatomia femenina i masculina que és d'autongotge. Ah, molt bé, molt bé. Tots aquells que vulguin prendre punts del natural, que hi vagin. Sí, tindran difícil per prendre punts perquè es velluguen molt de pressa, tant els actors com les actrius. Sobretot hi ha unes noeses masculines esplèndides del David Selves i el Nau Albet.
Ah si? Si voleu disfrutar veient anatomia masculina. Ara s'ensenya també l'anatomia dels xicots. Si, si, si. Ben fet, ben fet, ja hi ha hora. També la d'elles, però jo diria que tal com està muntada l'obra. Més modestament no? Si, les noies es mostren una mica més discret. I la dels nois no, les noies pel davant i pel darrere. Molt bé, molt bé. Totalment oberta i totalment exuberant. El David ja va començar a ser una mica granadent no? Està bé o no?
Està molt bé. Serà qüestió d'anar-la a veure. Aquí tens en el programa la primera escena del muntatge, la relació entre un taxista i un prostitut. Vaja, por dios. Relació eròtica intensa entre dos homes. Escolta, em costen les criatures a casa. Si algú ens escolta...
Val més que no diem aquestes coses. No, però si ho diem molt correctament. A més les criatures a partir de certa edat saben que aquestes coses existen. Sí, saben més que nosaltres els vells. És real, és com la vida misma. I que a més posen a internet el que volen. I se n'enteren de tot. Bé. Hi ha vegades que els impulsors diuen que ja ho sabien, ho han explicat. O el millor, te ho expliquen millor que no, que no tu ho saps. Estan informadíssims. I tant. Posem una mica de música, sisplau.
Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así. Aprovechar lo que pase de largo depende en paredes de ti.
Dale el día libre a la experiencia para comenzar y recibenlo como si fuera fiesta de guardar. No consientas que se esfume, asomate y consume la vida granel. Hoy puede ser un gran día duro con él.
Bé, estàvem escoltant el Joan Manuel Serrat amb una cançó plena d'optimisme, plena d'aquelles coses que volem sentir de bon matí. Jo ja em diu la meva dona, si poseu el Serrat o el Llach o el Raimon o la Marina Rossell us escoltaré, però si no me'ls poseu... I com ho sap ella si els posarem o no?
Normalment cada setmana posem un o altre. Sempre en posem algun, sí, sí. Parlarem ara també d'una cosa molt, molt, molt important en aquest temps de voluntariat. Estreta de revista 60 i más és un text de Ana Fernández Martínez i diu així. Los campos de acción de Cruz Roja son muy extensos y amplios. Por eso todos los voluntarios son importantes, sea cual sea la actividad que realicen. Cruz Roja.
el voluntariado, una forma de solidaridad. Cruz Roja española fue fundada el 8 de agosto de 1864. Sus principales actividades se vinculan a servicios y programas de protección social y sanitaria, prestación de servicios sociosanitarios, atención a personas mayores, a refugiados e inmigrantes, a personas con discapacidad,
a niños y jóvenes en riesgo o conflicto social, a personas reclusas o a mujeres en situación de riesgo. Pero también interviene en otros campos, como la promoción y defensa de los derechos humanos y el derecho internacional humanitario o el desarrollo de acciones voluntariado ambiental. En España se organizó bajo la orden hospitalaria de San Juan de Jerusalén, siendo declarada sociedad
de utilidad pública. Desde entonces, los distintos gobiernos han estado representados de una forma u otra en el seno de Cruz Roja, aunque esto no ha impedido que actúe siempre bajo los principios que inspiran a la institución. La institución, que va ser fundada, per a Enric Dinant, arrel de veure la desgràcia i la sang que va córrer en la batalla de Solferino. Evidentment.
Los principios fundamentales de Cruz Roja actualmente en vigor son humanidad, imparcialidad, neutralidad, independencia, carácter voluntario, unidad y universalidad. No hace ninguna distinción de nacionalidad, raza, religión, condición social ni credo político. Se dedica únicamente a socorrer a los individuos en proporción con los sufrimientos, remediando sus necesidades
y dando prioridad a las más urgentes. Se abstiene de tomar parte en las hostilidades y en las controversias de orden político, racial, religioso e ideológico. Cruz Roja es independiente y se caracteriza por su carácter voluntario. Bé, es realmente una institución inmensamente de buen rollo en tu tom,
i a més a més les altres religions també tenen la media luna i altres signes. Sí, el seu equivalent, això ho vam llegir un dia que va coincidir amb l'Efemérides quan es van reunir en un consell d'aquests internacionals amb el desacord que tenien alguns ferits
quan els impactava que els assistissin uns senyors que portaven una creu en la seva religiositat. Van decidir que si la creu roja o el seu equivalent actua en poblacions on domina l'islam és la mitja lluna al lloc de la creu. I ara hi ha un altre signe nou que és més anodí perquè és un signe de sucors, un signe vermell,
perquè vegin que quan ve una ambulància amb aquells signes per donar-los ajuda. I que no vagin amb prejuicis religiosos. Inicialment havia de ser una rodona, però també la van haver de canviar perquè la rodona era la bandera del Japó. Sí, realment sí. Segons qui fos, diguem. No ho rebutjava. O sigui que... Si ell, aquest senyor, va quedar tan esparberat i va dir que aquesta entitat havia de socorre tant a persones d'un bàndol com de l'altre, sense distinció de qui fos
el ferit. I realment sempre ha actuat així. Sí, sí, ho vaig llegir a més en els orígens de la Creu Roja i a més ell va desitjar que fos una creu senzillament perquè considerava que la ideologia cristiana tenia un pes en el món occidental i especialment en Europa. Aleshores és una síntesi de la creu, primer per la qüestió cristiana i segona perquè la bandera suïssa també porta la creu. Sí, va ser la inversa.
O sigui, la creu roja és sobre bandera blanca i ja ho sabem que és vermella. La creu blanca sobre font roja. I aleshores la va invertir, però vull dir que abans que ell els suïssos ja havien buscat un símbol cristià per la bandera del seu estat. Naturalment. I a més és simplificada. És que Europa és cristiana. Quan intervenen els grafistes aleshores hi ha una síntesi que el que van dir és que en lloc de ser una creu
que els 4 braços siguin iguals en lloc de ser el braç de baix més llarg. O sigui va ser la síntesis gràfica que vam fer. Però sempre hi ha en els punyetetes que se'n veien, oh és una creu, és un símbol religiós. A més si tu estàs fotut i et venen a ajudar, benvinguts siguin, portin el símbol que vulguin. I tant que sí, posem una mica de música.
Viaje con nosotros y quiere gozar. Viaje con nosotros a mil y un lugar y disfrute de todo al pasar y disfrute de las hermosas historias que les vamos a contar.
Viaje con nosotros y podrá encontrar atractivos monstruos que les sonreirán. Y disfrute del gusto que da y disfrute de la amistad de sirenas y de serpientes de mar.
Bé, un viatge molt alegre i molt divertit, el de Gorrutxaga. Molt bé, molt bé, un Gorrutxaga en plena forma i tant que sí. Seguim amb articles de la revista 60 i més. Aquí diu, una startup espanyola
Pionera en el sector sanitario ya cuenta con 50.000 pacientes y 200 médicos registrados. Doctor, doctor, una vía online para unir a médicos y pacientes. Todos de desearlo y frente a un ordenador nos podemos registrar gratuitamente en doctor, doctor y encontrar un extenso directorio de clínicas por especialidades, lugares y valoraciones para escoger la más adecuada.
La relación del médico con el paciente es más cercana y fluida con esta solución, orientada a mejorar la salud de los ciudadanos al acercar notablemente a pacientes y médicos. Health Solutions Online, SL, anunció recientemente la presentación oficial de Doctor Doctor. La web es www.doctordoctor.es. Ya saben que la banca de impulsar las HTPs
i les dobles vés corresponents. Però ja tots els internautes ho saben. Ja, ja ho saben i si no, la persona que tingui interès que ho consulti amb algú de casa seva. Si a Google poses doctor-doctor et remet directament a la web. Molt bé. També ho pots posar a Google directament posant doctor-doctor.
Bé, aquesta és una plataforma online, crec. Ai, perdó, perquè ho vaig provar l'altre dia a internet, si et surt amb anglès, llavors poses doctor doctor espanyol. I és com quan poses Facebook, si poses el costat espanyol et surt. Ah, llavors ja surt amb castellà. O sigui, si veus que et surt amb anglès o vol qualsevol altre idioma, perquè evidentment estan tots els idiomes i tu no el saps, si és com tu que domines l'anglès, cap problema. Cada un pot consultar amb l'idioma que vulgui.
D. Es una plataforma online creada por jóvenes emprendedores españoles que conecta de una forma rápida, sencilla e instantánea a los ciudadanos con sus médicos. De esta manera la plataforma facilita y favorece la comunicación e interacción permanente entre ambas partes, permitiendo que su relación sea mucho más constante, cercana, eficaz
Evidentment, si està creat per a espanyols, el lògic és que et sortia directament amb el primer idioma que sorties en castellà. Sí, el doctor, doctor, potser sí, no? En l'actualitat, esta iniciativa española ja alcanza els 50.000 pacients. Inscribir-se en la plataforma no supone coste alguno para el particular, donde puede encontrar un extenso directorio de clínicas y doctores, en l'actualidad, cerca de 200, con cita online,
por especialidades, lugares, valoraciones, para que escoja la más adecuada y pueda almacenar su perfil. Una vez se hace uso de ella, la plataforma no descuida al paciente en ningún caso, creando alertas para sus citas y revisiones periódicas con el médico que haya elegido. Segons Matthew Hoych, consejero delegado de la empresa Doctor Doctor, se preocupa por la completa seguridad y satisfacción
de todos los ciudadanos registrados al conectarles con su médico o clínica, permitiendo solucionar cualquier problema que tenga una manera más rápida y eficaz de hacerlo.
La industria de la salud se está digitalizando de manera rápida. Las clínicas cada vez más usan la red para la mayoría de sus gestiones con sus pacientes. Reservar citas online con el médico será en los próximos años algo tan común como es a día de hoy reservar un billete de avión. Ya habrán comprobado como los hospitales, incluido el clínic,
els hi recorden sempre per internet el dia que tens visita, el dia abans i dos dies abans i a tu recordes dues o tres vegades. El que passa és que a la força has de tenir un ordinador i tenir una adreça electrònica. Si no tens adreça electrònica ho fan per telèfon, truquen. Sí, sí. Doctor, doctor, cubre, la demanda de modernització que existeix en el sector sanitari de nuestro país
Actualmente, especialmente en el de la adopción de las nuevas tecnologías por parte de las clínicas y médicos para optimizar la gestión de sus procedimientos de una forma económica y sencilla. Doctor Doctor, com en dit Strowa, a doctordoctor.es, es una plataforma online creada por jóvenes emprendedores que pretende hacer más fácil la salud.
revolucionando y modernizando el sector sanitario con tecnología útil. Bé, posem una mica de música. Granada, bien asoñada por mí,
Mi cantar se vuelve jicado cuando es para ti. Mi cantar, hecho de fantasía. Mi cantar, flor de melancolía. Venga, te veo.
Ai, que estoma com canta, senyor Déu meu!
Que bien, que bien, Plácido Domingo. Segons, tant si canta cançó popular, com si canta òpera, com si canta sarsuela, té una veu tan extraordinària que realment val la pena escoltar-lo una bona estona. I sobretot, que sap cantar, no? Com tots aquests tenors que van cantar a l'ànima del Liceu, són gent molt experimentada i evidentment Plácido Domingo és un dels grans
dels grans tenors que venim en aquest país. Bé, ja podrem posar la sintonia de la poesia.
I bé, com tenim avui molta obra de José de Espronceda, doncs... Sí, com hem dit abans, ens el feien memoritzar quan anàvem al col·le, quan anàvem a l'Institut del Teatre. Doncs ara mirarem com està aquesta memòria i recordarem com tots vostès, molts de vostès segur que se la saben de memòria, també la famosa Canción del Pirata. Con diez cañones por banda, viento en popa a toda vela,
No corta el mar, sino vuela un velero bergantín. Baja el pirata que llaman, por su bravura el temido, en todo mar conocido, del uno al otro conci. La luna en el mar riela, en la lona gima el viento, y alza en blando movimiento olas de plata y azul. Y va el capitán pirata, cantando alegre en la popa, hacia al lado, al otro Europa, y allá a su frente, Estambul.
Navega, velero mío, sin temor, que ni enemigo navío ni tormenta ni bonanza tu rumbo a torcer alcanza, ni a sujetar tu valor. Veinte presas hemos hecho a despecho del inglés y han rendido sus pendones cien naciones a mis pies. ¿Qué es mi barco, mi tesoro? ¿Qué es mi dios, la libertad, mi ley, la fuerza y el viento?
mi única patria, la mar. Allà muevan feroz guerra, ciegos reyes, por un palmo más de tierra, que yo tengo aquí por mío, cuanto abarca el mar bravío a quien nadie impuso leyes. Y no hay playa, sea cualquiera, ni bandera de esplendor, que no sienta mi derecho y dé pecho a mi valor.
que es mi barco, mi tesoro, que es mi dios, la libertad, mi ley, la fuerza y el viento, mi única patria, la mar. A la voz de barco viene es de ver como vida y se previene a todo trapo a escapar, que yo soy el rey del mar y mi furia es de temer. En las presas yo divido lo cogido por igual, solo quiero por riqueza la belleza sin rival.
¿Qué es mi barco, mi tesoro? ¿Qué es mi dios, la libertad, mi ley, la fuerza y el viento, mi única patria, la mar? Sentenciado estoy a muerte. Yo me río, no me abandone la suerte. Y al mismo que me condena, colgaré de alguna antena quizá en su propio navío. ¿Y si caigo, qué es la vida?
Por perdida ya la di cuando el yugo del esclavo como un bravo sacudí. ¿Qué es mi barco? Mi tesoro. ¿Qué es mi dios? La libertad. Mi ley, la fuerza y el viento. Mi única patria, la mar. ¿Son mi música mejor? Aquilones. El estrépito y temblor de los cables sacudidos, del negro mar los bramidos y el rugir de mis cañones. Y del trueno al son violento y del viento al rebramar,
Yo me duermo sosegado, arrullado por el mar. Que es mi barco, mi tesoro, que es mi Dios, la libertad, mi ley, la fuerza y el viento, mi única patria, la mar.
Seguim, amb José de Esbronceda, con Marchitas ya las juveniles flores. Marchitas ya las juveniles flores, nublado el sol de la esperanza mía, hora tras hora cuento y mi agonía crece y mi ansiedad y mis dolores. Sobre terzo cristal, ricos colores, pinta alegre, tal vez mi fantasía, cuando la dura realidad sombría mancha el cristal
y empaña sus fulgores. Los ojos vuelvo en incesante anhelo y gira en torno indiferente el mundo y en torno gira indiferente el cielo. A ti las quejas de mi mal profundo, hermosa sinventura yo te envío. Mis versos son tu corazón y el mío.
y para acabar, también de José Despronceda, el mendigo. Mío es el mundo, como el aire libre. Otros trabajan, porque como yo. Todos se ablandan si doliente pido una limosna, por amor de Dios. El palacio, la cabaña, son mi asilo, si del abre o el furor troncha el roble en la montaña,
o que inunda la campanya el torrente asolador. Y a la hoguera me hacen lado los pastores con amor, y sin pena y descuidado de su cena, ceno yo. O en la recachimenea, que recrea con su olor, me regalo codicioso del banquete suntuoso con las obras de un señor. Y me digo el viento brama, caiga furioso turbión, que al son que cruje de la seca leña,
libre me duermo sin rencor ni amor. Mío es el mundo, como el aire libre. Otros trabajan porque coma yo. Todos se ablandan si doliente pido. Uno limosna por amor de Dios.
Doncs molt bé, fins aquí la vena romàntica d'Espronceda. I no es veu peculiar manera de fer anar al gramàtic en aquells temps. Algú va dir per què utilitza el porqué quan hauria de dir para, però és que les proposicions en aquella època... Es feien servir segons que no convingués el text. És segle XIX i es feien dir de diferent manera, exacte. Ara dirien, otros trabajan para que coma yo. I llavors era el porqué, però és que s'utilitzava d'aquella manera, era la forma. Doncs bé, així estem arribant al final del programa. Moltes gràcies per ser aquí.
per escoltar-nos, moltes gràcies al Marc Pere Arnau. Que ens ha posat la música. La música esplèndida, a tu Joana. I a tu Pere també. I sobretot a vostès per estar aquí per ser-hi, per escoltar-nos. I si ens volen tornar a sentir, quan ho poden fer Joana? Al dissabte vinent. Molt bé. A les 11 del matí. Al dissabte vinent, a les 11 del matí.
Bon dia, si ens escolteu en dissabte, bona nit si ho heu fet avui dimecres i remeure. Bé, fins dimecres vinent, que les 8 tornarem a ser amb vosaltres.
Bona nit!
Esa es la situación y así no debe continuar. El engranaje burgués del mediocre socialismo impide la misión del prometedor futuro productivo. Creadores de incomprensión y anquilosamiento, el apoyo al viejo sistema capitalista. No hay cambio. No hay progreso. No hay cambio. No hay progreso. No hay progreso. No hay progreso. No hay cambio.
No hay progreso. Solo la adaptación camaleónica a otros vientos, mientras las viejas estructuras consolidan su poder y el ruido del ejército se aplaca con nuevas compras de armamento. No existe. Ya no hay compromiso social en el gobierno.
Su laxitud es obvia, la realidad de la corrupción del Estado y la parálisis del poder toman otra vez forma en nuestras cortes. Debemos impedir el conformismo, el fácil desarrollo de las cosas, ir contracorrientes si es necesario. Por un lado, suprimir la fanática sumisión al Estado socialista, y por otro, erradicar de una vez las sombras fascistas del pasado.
Esta debe ser nuestra misión. La misión de los nuevos sindicatos. La misión de los sindicatos futuristas. La producción al poder. La producción al poder. La producción al poder.
Bona nit i benvinguts al Cara B, una setmana més. Mentre a fora segueixen les coses sense canvis, aquí intentarem, amb la música, mirar d'alegrar-nos la proper hora. I ho farem començant amb la música dels Climax Blues Blend, també coneguts com Climax Chicago, o també en el seu moment va ser Climax Chicago Blues Blend, un grup britànic que va tindre curiosament molt més èxit als Estats Units que les Illes Britàniques.
Escoltem la peça del 1976 Mighty Fire.