60 i més...
Del bon estiu, el pagès enviu. Comença, doncs, l'estació, amb més hores de llum, i la claror i el bon temps, entre cometes, ens faran companyia tres mesos llargs.
Demà passat, dia 21, a les 7 hores i 4 minuts, arriba l'estiu. I demà mateix, dia 20, a dos quarts de sis de la tarda, rebel·la per la gent gran al centre social El Milenari. Això mateix. Servirà d'entrenament per tenir el cos a punt per la gran rebel·la de Sant Joan, amb all, coca i cava, que tindrà lloc el proper diumenge, dia 23, a les 11 de la nit, al Parc de Joan Maragall. Però, també dissabte, dia 22, tindrem Ballaruca. A les 9 del vespre, al Parc
Plana Pedrosa, l'Associació de Veïns de la Plana Vell Soleig prepara una nit d'estiu en sopala fresca, ball i gatzara. I com cada any, la Flama del Canigó tindrà el seu recorregut de relleus pels carrers del poble, el proper diumenge a les 9 del vespre, amb lectura d'un manifest i encesa de la foguera a 3 quarts de 10 de la nit. Us ho anunciem aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
on, a més d'escoltar-nos, ens podreu explicar allò que us vingui de gust. Avui dimecres, dia 19 de juny, trucant al programa 60 i més. Com cada setmana, la càlida veu de Joan Algarra. Un bon coixí de veu, i tant que sí. I el bon domini tècnic d'en Marc Pere Arnau atén a posar les músiques i el que calgui ens faran companyia.
També l'internauta, en Pere Oliver, ha enganxat a l'ordinador per veure què passa pel món i dirà la seva. Cada dia més, perquè des que he vist aquesta nova reforma que ha fet a Google...
Sí? És interessant? Es pot entrar a tots els museus del món i pots veure primeríssims planos de la pintura que més demana. Ah, fantàstic. Pots anar de museus, com es diu Marc, espera que me'n record ja de memòria. Ai, el que em deies abans de la memòria. Google Art Project. Molt bé. Digueu-ho en anglès perquè s'ha d'escriure en anglès. No, ja ho has dit, ho has dit perfecte.
Quina meravella, ja hi ha pres una paraula d'anglès d'escoltar la Joana. Està bé, està bé. Doncs bé, benvinguts oients desvernians. Passen 4 minuts de les 8 del vespre, avui hem començat aviat. Sí. 19 de juny, com hem dit abans, és avui el 170è dia de l'any del calendari gregorià. Queden per tant quants... 195 dies per finalitzar l'any. Molt ben comptat. És el moment de felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sano aniversari
Avui, festivitat de Santa Aurora i Sant Gervasi. Demà, Sant Héctor i Santa Florentina. Divendres, Sant Lluís i dissabte, dia 22, que sortim en segona audició.
Sant Paulí, de Nola, i Sant Tomàs, mort. Sense oblidar, com hem dit abans, que el proper diumenge, dia 23, és la rebel·la de Sant Joan, nin màgica que, del cos de la Terra, fa créixer tots els éssers vius. Felicitats, Joana, i que ho passeu molt i molt bé tots els Joans, Juanites, Juanitos i Juanes, d'arreu del poble i de més enllà. Això mateix. Moltes gràcies. I des d'aquesta pantalla invisible, que és la ràdio, i ens permet
fer volar la imaginació ens podeu explicar allò que us vingui de gust ho tornem a repetir ja sabeu que teniu un telèfon a la vostra disposició des d'ara i fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 36 61 ràdio d'Esvern entre tots fem la ràdio
Bé, ara posarem una mica de musiqueta. I mentre sona la música, podeu pensar què ens voleu explicar. Ens podeu proposar, per exemple, que l'últim programa, que és la setmana que ve, parlem d'havaneres o parlem d'alguna cosa. Avui posarem una vanera. Una vanera o un parell. Perquè avui n'hem parlat a TV3, hem fet un programa preciós des de Calella de Palafrugell. És que s'acosta el temps de les havaneres a Calella.
Clar, jo soc col·laborador de la revista de Calella, Escòdul, des de fa bastants anys. Ah, molt bé, ja, con razón. Estic molt identificat amb Calella, tot i que fa molts anys que no hi he estat, però me la millo des de lluny i l'estimo. Jo vaig estar l'any passat. Veus que bé? Sí, els estius, com som una mica a prop, doncs mira, d'acostem. Doncs avui escoltarem d'alguna manera. D'acord.
I would die.
Fins demà!
Bé, doncs la cançó és preciosa, neva, neva, neva, mai, mai. Mai no serà, no? No. Bé, doncs, però, clar, com la cançó trigava a entrar al...
allò que diem l'estribillo, doncs continuem. I algú es pensava ara que sonaria una manera perquè les hem anomenat, però més endavant ja les posarem. I ara esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui, per exemple, de 1790. En plena Revolució Francesa es decreta l'abolició de la noblesa, de les ordres militars, escuts i qualsevol tipus de distinció entre francesos. També a França, uns anys després, el 19 de juny de 1812, el papa Pius VII
pressoner de Napoleó, és tancat al castell de Fontenebló. I al mateix dia de l'any 1842 a Castella, les restes de Don Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Nadamenos, i de la seva mulher, Doña Jimena, són traslladats des del monestir de San Pedro de Cardenya a la Casa Consistorial de Burgos. Revoltat segle XIX, ja que el 19 de juny de l'any 1867, a Mèxic,
El Cerro de les Campanes, de la ciutat de Querétaro, moria afusellat l'emperador i poeta Maximilià I. Una pintura memorable d'Eduard Manet és la crònica gràfica per a la història d'aquella execució. El van enredar com a un xinès. De mala manera, i tant. Aquí el manà van bé, que estava tan tranquil a Europa, per l'emperador d'un país tan republicat i tan difícil.
A més, a mi em semblava, sobretot pel que escrivia, o sigui, un poeta amb una sensibilitat tan extraordinària... La seva dona era una mica més especial. Sí, el van enredant la política i malament rai, no? Pobre, va acabar fatal. Va acabar molt malament. I un altre, 19 de juny de 1911, va tenir lloc a Lisboa la proclamació oficial de la República de Portugal. Pocs anys després, el 19 de juny de 1917, al Regne Unit,
la Cambra dels Comuns recull el dret al vot a les dones majors de 30 anys. Alguns anys abans, la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania recull un text jurídic francès que ja va ser proclamat a finals del segle XVIII, concretament el 26 d'agost de l'any 1789. Fins aleshores, les dones no disposaven del dret de vot ni tampoc tenien accés a les institucions públiques
les llibertats professionals ni els drets de propietat. Encara era, en ple segle... No, no, encara ara, encara ara. Ara, en ple segle XXI, alguns països es fan enllonguis. I tant que sí, no tenim més a veure. Però és que en aquella època, que era molt difícil, i moltes dones, per segons...
quines feines havien de vestir d'home per poder accedir-hi. I tant que sí. Sobretot, la primera dona que va anar a la universitat aquí a Espanya va haver de vestir de cavallet. I tant que sí, i tant que sí. I les escriptores que havien de signar com a home perquè publiquessin els seus versos...
Com sabem, són vàries en nostre país. Vàries que van haver de signar com un home per poder publicar. Però és que, malauradament, per això citem-ho del segle XXI, i sort que ho està denunciant dia si dia també aquesta formidable periodista que és Pilar Rahola, de com avui encara. I amb el pretext de l'Alcorà, que és una mentida com una casa, perquè no ho diu l'Alcorà, hi ha uns senyors que condemnen la dona a anar dins d'una presó de vestimenta. A l'ostracisme. A l'ostracisme, oh.
Bé, i ben present tenim encara, canviant de tema, aquell 19 de juny de l'any 1987 a Barcelona, quan la banda terrorista ETA atempta contra el supermercat Hipercor, provocant un balanç de 21 morts i 40 ferits, i que ha deixat, malauradament, un rastre d'emocions trasbalsades, de dolors...
I de persones molt afectades que no reixiran mai més. De persones que segueixen afectades físicament i psíquicament pel mal que van patir. I per acabar amb algun fet agradable, fent memòria d'aquella sèrie de la BBC, els joves, comèdia surrealista i alternativa estrenada per la mateixa data i que va tenir un gran èxit al ser emès a doblada al català per TV3.
Va ser divertida, aquella sèrie. Molt divertida. Desmanegada. Una mica bestiota, però sí, molt divertida. I, a més, l'aldoblatge. Felicitats als actors catalans perquè li van saber donar... No, no, el to adequat. Un to adequat i una traducció conceptual. O sigui que, en certa manera, la gent es pensava que això passava aquí, perquè estava molt ben fet. Posem música.
que nos ve.
Recordem ara alguns naixements de persones que han passat a la història. Que el cor té raons, que la raó ignora, ens va deixar dit, entre molts altres pensaments, el filòsof, matemàtic i teòleg Blaise Pascal,
que va néixer a Clermont-Ferran, a França, el 19 de juny de l'any 1623. Un altre geni, en aquest cas de la música, naixia un 19 de juny de l'any 1868 a Galícia, a l'imperi austro-hongarès, actualment Ucraïna. Ens referim a Heinrich Schenker, virtuós pianista, creador de famosos tractats d'harmonia i contrapunt. I de la música passem al cinema, ja que el 19 de juny de 1877
naixia a Sabana, a Georgia, l'actor estatunidenc Charles Coburn. Tot i que va debutar als teatres de Broadway amb només 17 anys, nosaltres el recordem com a actor de caràcter i sobretot en comèdies inoblidables com Me siento rejuvenecer o Los caballeros les prefieren rubies. Fa poc temps l'hem vista doblada al català com Els senyors prefereixen les roses.
Les roses. Les roses? Les roses de flor, no. Les roses. Les roses de rúbia. Estàs, oi, tu? Muy acadèmico. No, no és que esté acadèmico. És que escolto molt el programa de l'Òscar Dalmau i sempre parla que la pronúncia... Clar, la pronúncia és, i precisament és una de les coses que a mi em fa a vegades dubtar del català. Perquè la mestra sempre deia, tal com ho pronuncieu, no?,
perquè també ho pots fer malament. Perquè pots dir, la casa! I és casa. És que en aquest cas, si parles d'una rosa, va amb una sola S. Si parles de rosses, va amb dues S. A tu i a mi ens passa també una cosa.
que hem rebut l'ensenyament tot en castellà i hem treballat en mitjans de comunicació... Que ens obligaven a parlar correctíssimament al castellà. I teníem com a eina de treball el castellà. I aleshores, per això de vegades ens corregim mútuament i anem aprenent sobre la marxa. És que jo diria que des que estem a Ràdio d'Esvern, almenys jo, he après una mica més de català del que sabia. Per tant, alguna cosa s'aprèn.
Bé, i de les seqüències passem a les vinyetes, perquè el 19 de juny de l'any 1932 naixia un dels màxims representants del TVO valencià, Josep Sanchís, creador, entre d'altres personatges, del gat Pumbi i el soldadito Pepe per a la revista Jaimito. L'any 1954 va ser un fèrtil creador d'historietes fins l'any 2011, en què va morir. L'any 1996...
Fou guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per tan llarga trajectòria professional. Una de les seves obres pòstumes és el magnífic Diccionari Ilustrat
de la llengua valenciana. I a més va ser un membre actiu de l'Associació d'Autors de Còmic d'Espanya, a la qual també en soc soci. Ah, tu ets soci de moltes coses. No, de l'Associació de Gent Gran, del Círculo Artístic de Sant Lluc, del Mediterrani, de l'Associació d'Autors, no sé si em deixo encara alguna, perquè la gent gran hem de ser activa i així com a més llocs estem, més coses fem.
I ara tornem al món de l'espectacle, ja que el 19 de juny de l'any 1954 neixia Missouri, l'actriu estatunidenca Kathleen Turner, tota una sexímbol de Hollywood dels anys 80, que va triomfar en pel·lícules com Fuego en el cuerpo, Tras el corazón verde o La joya de Milo. També era un 19 de juny de l'any 1971 quan arriba al món un altre nom conegut del teatre, el cinema i la televisió.
Ens referim a l'actor valencià Nacho Fresneda. Algunes sèries com Hospital Central, Amar en tiempos revueltos o El cor de la ciutat l'han fet molt estimat pel gran públic. I ara em penso que també surt amb una sèrie que es diu Gran Nord. La sèrie Gran Nord també surt Nacho Fresneda. Sí, El cor de la ciutat va ser l'amant de la... com es deia aquella noia...
Bé, una de les protagonistes era d'això. Era àrab i el maten. I va ser un drama, però, dels grossos, perquè tothom estimava aquell personatge. Sí que recordo més que molts es pensaven que ell era àrab. I en una entrevista va dir que era valencià i va començar fent teatre a Matera València. I és el més de la ciutat de València. Bé, i també com cada setmana tenim algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui.
El 19 de juny del 2007 moria a Madrid el cantant Ellfari. I el mateix dia de l'any 2012 moria a Barcelona l'escriptor Emili Teixidor, autor, entre d'altres, de la formidable novel·la Panegra. Bé? I ara sí posem... Una mica de música. Sí, endavant, endavant.
Gràcies.
Su larga cola luciendo va. Los marineros se vuelven robos y hasta el piloto viene con paz. Cuando en la playa la bella lola
Su larga bola luciendo más. Los marineros se vuelven locos y hasta el filoso pierde el compás.
Sentia yo cuando en la playa salió el pan lleno y te saludó.
Veus? Ja hem arribat a les havaneres. Molt bé, molt bé. Jo estava preparant avui el guió del programa d'avui i és que m'he quedat clavat escoltant TV3.
quan he vist que anunciaven la 47a cantada de Venedes a Calella, que serà a dos quarts d'onze de la nit el proper 6 de juliol. Evidentment, l'emetrà TV3 i moltes altres cadenes. Es veu de Catalunya, es veu de molts llocs d'Espanya i de mig món. Però l'ideal és veure'l des d'un balconet sobre la platja, allà als apartaments,
que llavors ho veus fantàsticament. Que sigui, de pas, va, un baston llogar, un balcó a Calella. Bueno, però a qui algú quiere algo le cuesta. Ah, claro, no, no, no, no, sí, sí. A mi em meravella que fa diversos anys que col·laboro amb la revista Escòdol de Calella. I no s'ha anat mai? Quan era jovenet havia anat, però ara, quan parlo amb algú d'Escòdol, em diuen, oh, no, és que no tenim pressupost, per segons què, o sigui, per algunes coses... No, no, per ir de baix, com deia una senyora...
que era de la teva terra o de la tu media tierra, de Baez no volen res. Jo no he pretès en cap moment anar de Baez, com tu dius en un valencià bastant col·loquial. Anar de Baez vol dir ir de balde, que és una barreja de català-castellà. Anar de Baez. Però està registrat en el Pompeu Fabre i és una expressió molt vàlida. Doncs jo no pretenc anar de Baez. Jo només pretendria que algun dia... Tinguessin una gent gentilesa amb tu.
Un detallito, perquè jo col·laboro amb molta gent d'associacions i de llocs, i gairebé tothom que et demana un dibuixet o que et demana una col·laboració o que et demana alguna cosa, algun detall tenen alguna vegada. Sí, però no, no, què va. A Calella... No, no, ho volen tot per ells.
Sí. Ho volen tot per ells. Jo no volia dir la paraula endogàmia, però potser algú em renya, però tendeix, però això és també molt català, eh? La tendència a projectar molt la història del nostre poble, des del nostre poble, els que vivim allà, els que hem nascut allà, i els altres sempre són una miqueta foresters. I aquestes coses passen. Estan en el fons, en el subconscient. No en tothom igual, ni en tots els pobles igual. I sembla mentida, perquè hi ha gent de molts altres països i tot,
Però això els fa encara una mica més tancats, si ho sé, perquè no és a Calella, però ben a prop, doncs tenim una caseta i...
I costa d'entrar dintre del cercle. En canvi, sí, per les coses que són de cara al gran públic, són molt internacionals. I aleshores no hi ha pressupost, que això també ho crec per un butlletí, per una cosa que es fa, evidentment, tan voluntari com això. O sigui, tota la gent que col·laborem allà no cobra ningú ni cinc. Però, en canvi, l'Ajuntament de Calella o d'aquests llocs de la Costa Brava tenen pressupost per portar cantants number one, perquè no
només el recital de veneres. A Calella va Bertín Osborne, va Julio Iglesias, va Sílvia Pérez Cruz, va tot... I gent d'altestànding, i que costa un pastor. Cantants d'altestànding, i llavors, esclar, es gasten tant en l'altestànding... Que pels col·laboradors no queda.
Que si tu a vegades dius, és que jo necessitaria, almenys que em paguessin els escàners o la tinta xina, diuen, home, però com dius això? Llavors el que queda com a ranci ets tu. El que quedo com a ranci soc jo per reclamar una cosa que, sumat un darrere a l'altre, totes les convencions que fas, potser et costa 100 euros, però com vas a reclamar 100 euros quan s'estan gastant una milionada en segons què? Això, mira, de gratis. Doncs tira, com has dit tu, de baix. De baix.
Bé, ara passem a una altra secció. Doncs vinga, cinema per gent gran. Ja ho dèiem la setmana passada. La gent gran, sobretot els de ciutat, ens vam criar als cines de barri. O, i tant, els bons escriptors ho han deixat ben escrit
en molts dels seus llibres. Terence Moix, Juan Mercè, Vázquez Montalbán, Àngel Casas, cadascun d'ells ha explicat com eren els cinemes al seu barri. L'Eixample, Gràcia i el Guinardó, El Raval, Ustafrancs i Sants... Jo me'n recordo...
del Màxim, que estava al costadet mateix de casa, o el de Lícias, que estava tocant el passeig de Sant Joan. Jo em recordo molt de l'Arenes, el Bohemio, Galileo... Sí, bueno, el meu pare, que venia de treballar tardíssim, m'embolicaven amb una manta cada espai, llavors no hi ha tanto follón, que si els petits, que si els grans...
m'embolicaven amb una manta i anàvem, portàvem un bocata i, escolta, m'ha de veure una pel·lícula amb la nena embolicada amb una manta. Clar que sí. Si jo ho vaig comentar una vegada, m'envaz que et munt el van, dient, ja està bé. Entre el Terensi i tu heu parlat de tots els cines de tots els barris de Barcelona, menys els de Sánchez de Francs. Però va venir un dia i Àngel Casas va escriure, fred als peus, i allà parla dels cines de Sánchez de Francs. O sigui que gràcies, Àngel Casas, per parlar tan bé del barri on vaig néixer. I tant.
També a Sant Just té una llarga història cinèfila, molt ben explicada a l'abans, publicat per F2 i molt ben documentat pel Centre d'Estudis Sant Justens. Però el fet és que des de l'any 1990, en què va tancar el Cine Texas, Sant Just és orfe de cinema en pantalla gran, com es plugues, i tants indrets de Barcelona on la crisi i el canvi de costums perjudica el setè art.
Per això no ens cansem d'aplaudir la bona feina del Cine Baix de Sant Feliu, que manté encès a la flama d'oferir pel·lícules de qualitat, tant d'estrenes recents com obres clàssiques, que, per cert, guanyen molt en pantalla gran i en versió original. Segueix en cartell Fill de Cain, de la que ja us vam parlar la setmana passada. I si us agrada la bona música, hi podeu veure també Searching for Sugarman, de Malik Mendehul.
que va sobre el tema de les grans melodies i lletres profètiques de les cançons dels anys 60. I sis pel·lícules més que trobareu a la web del Cine Baix. O millor, si us apropeu al número 21 del carrer Joan Batllori de Sant Feliu, el centre mateix de la ciutat, on ben a prop de la catedral es donen cita també als devots del Bon Cinema. Com que sabem que, a més a més del cinema, sou amants del Bon Teatre, haureu vist que el Festival Grec de Barcelona, com cada estiu,
És a punt de començar. Bon moment per apropar-nos al centre de localitats de la Virreina i veure els descomptes que podem aconseguir
tant per la gent gran com per tots els públics en ofertes de preestrena. I fins al dia 30 de juny podem veure encara l'obra mestra del teatre de Valle Inclán, Luces de Bohemia. Si fa un parell de temporades us va entusiasmar el muntatge de l'obra dirigit per Oriol Brogi, no us farà cap nosa repetir visita amb un concepte totalment diferent de posada en escena. Jo diria que més bretxià. Més encara?
Sí, més a la forma brets. Ah, ben complicat és. No, complicat no, és potser més fred. No, no, és brets. Has de posar més imaginació perquè els actors et donen la paraula amb molta claredat, però queda una mica fred el muntatge. El concepte te l'has d'aprendre a tu. Si no l'heu vist mai, és el moment de no deixar-se perdre aquesta realitat hispana?
que segueix tan vigent avui com el dia que va ser escrita. Per això els clàssics són clàssics, perquè la seva qualitat convida a tornar-hi constantment i plantejar-nos-els des de noves perspectives. És el que fa la companyia aragonesa Teatro del Temple amb un grapat de molt bones interpretacions on destaquen els protagonistes
Mariano Anós, fent de Max Estrella de forma magistral, i Jorge Basanta en el paper de Don Latino de Hispalis. La podeu veure, repetim, fins al 30 de juny al Teatre Golla Cudurniu, carrer Joaquim Costa, 68.
Molt a prop de la plaça Universitat. És curiós que al Teatre Goya de tota la vida li han afegit Codorniu que no s'hi paga, no? Clar, tu diràs. Això em va fixar fa un any o dos que van començar a fer-ho molt els teatres de Madrid i ara veig que també ho fan aquí. Perquè aquest és propietat de en Josep Maria Pou, el Teatre Goya. No ho sé si és propietat d'ell o ell és el director artístic, això no ho sé. A mi em fa l'efecte que quan va contractar la primera vegada a la...
se me'n van els noms, així, així. I quan ho va contractar, qui vols dir Conxa Velasco? Ah, Conxita Velasco. Bueno, me'n recordava de Conxita, però no me'n recordava de Conxa. Perquè l'adeus jove, encara, clar, és que està molt jove. Està molt jove, però sortia molt vella, que feia de prostituta i tot. Sí, sí.
Això és com feia de Madame Rosa, però en canvi en l'espectacle següent de Jo lo que quiero es bailar estava molt més jove que en el muntatge anterior, perquè en aquell anava maquillat de més gran del que era ella. Un feia una prostituta vella i l'altre feia... I llavors ho van comentar que ell s'havia fet càrrec d'aquell teatre, o sigui, del teatre, o sigui, que era l'empresa i era d'ell.
Ara, si ara l'ha traspassat, bueno, representa que Codornio és un bon espònsor. La veritat és que no ho sé, no sé si Codornio... Quan consta el nom en el teatre, que a més està... És que és un bon espònsor, segur. A més, no és només el Teatre Goya, el Teatre Alcázar de Madrid ja no es diu Alcázar, també porta el nom d'una firma comercial, i diversos teatres de Madrid ja fa dos anys que porten el nom d'una firma comercial. No ho repetirem perquè com que nosaltres no ens donen ni cinc...
per anunciar els seus noms. No els hi fem. I a Codorniu, mira, perquè ens queda més a prop i li diem per què li han posat go i a Codorniu, que hi farem. I lluable ens va semblar també la bona dicció dels actors. A més de la interpretació, com admirable vam trobar també el concurs de lectura que va tenir lloc dimecres passat al Teatre Nacional de Catalunya, on escolars de tot el país van recitar passatges de llibres. Això sí que va ser una iniciativa extraordinària, perquè els nostres joves
de mica en mica, darrere de les tauletes, acaben per no saber llegir i just escriure. Bé, aquesta iniciativa de la Fundació Enciclopèdia Catalana
S'inspira en un certamen que se celebra amb èxit a Alemanya des de fa més de 15 anys. I com molt bé dius, els avis tenim un gran paper en aquest afer, ja que podem animar els nostres nets i netes a llegir en veu alta i a parlar en públic, cosa que solen aprendre tots jugant i, sobretot, quan els ensenyem a fer sketchos, a fer una mica de teatre, a fer petites obres de teatre. La sonoritat clara, la bona dicció i entonació s'aprenen des que som ben petits.
Igual que hem de prendre de petits a tenir cura de les nostres coses i a saber respectar la dels altres. No fos cas que, quan siguem avis, correm el perill que algunes persones no ens tractin bé. D'aquest tema anirà la xerrada que uns agents dels Mossos d'Esquadra impartiran a la sala polivalent del Centre Social al Milenari el proper divendres, o sigui, demà passat, dia 21 de juny, a dos quart de sis de la tarda. És un tema molt interessant. Noves normes
per evitar maltractaments a la gent gran. En acabar la xerrada hi haurà col·loqui per donar respostes a les preguntes que cadascú vulgui plantejar. I com a mostra que a la gent gran mereixem ser ben tractats, alguna sorpresa agradable hi haurà després, no? Alguna, potser sí. Alguna, alguna.
Ai, no sé si som a temps encara d'apuntar-nos a la sortida cultural del proper dijous, al monestir de Sant Benet, o ja està tot ple. Pràcticament era dimecres, avui, era l'últim dia. Avui, avui, avui el darrer dia. Si hi ha alguna plaça, potser sí, potser sí que hi ha les dues encarregades, que potser si queda alguna plaça es pot.
Això, si teniu moltes ganes d'anar-hi, és trucar a la senyora Ros o a la senyora Flores, no és així? Durem algun telèfon? Sí, sí. La de la senyora Flores és el 933 714 737. Ja veieu que és un fix, eh? És un fix, sí. Per tant, no truqueu a una hora prudent. Sí. No la desperteu, perquè a més no sé si queden places o no, eh? Això no, és a l'aventura.
I a la Rosa Ros, el telèfon... Mòbil, en aquest cas és mòbil. 600-882-888. Realment val la pena perquè és una excursió extraordinària, una visita extraordinària, tant al monestir com després a la segona part.
és visitar la finca, perquè aquesta finca la va rehabilitar la família de Ramon Casas. I ens ensenyaran...
ens ensenyaran, diguéssim, tot l'utilatge, com ells vivien. I, a més... És una visita de 45 minuts, que és un dia a la vida de Ramon Casas. A més, a més, dinarem a dintre de l'excursió. Ai, la gent que tenim metges aquests dies, quina enveja ens esteu donant. Perquè és un lloc que els qui no tenim cotxe ho tenim difícil per accedir-hi. És aquí mateix, però realment val la pena.
perquè la rehabilitació del monestir i ara fan unes coses de tipus virtual que val la pena anar-hi i no que us ho expliquem. Mira, em sembla que trucaré a la senyora Ros i emplaçaré la visita mèdica. Val la pena. M'atrau molt més anar a Sant Benet de Bages que anar a l'hospital a fer-me una revisió. Això sí. De debò que sí. Bé, posem música.
I ara, una iniciativa extraordinària d'un jugador molt jove, però molt extraordinari, com Jordi Albà. Què farà un campus per a nens i joves a l'Hospitalet? Nois i noies de 7 a 14 anys podran gaudir aquest estiu del primer campus Jordi Albà que tindrà lloc de l'1 al 19 de juliol a l'Estadi Municipal de Futbol de la Feixa Llarga i al Poliesportiu Municipal de Sergio Manzano.
Aquesta iniciativa del lateral hospitalenc que juga al Futbol Club Barcelona vol treballar els aspectes bàsics per a un futbolista i promoure els valors que Jordi considera principals. El treball en equip, la humilitat, el fair play, o sigui, el bon fer, i la capacitat de no rendir-se mai. Els participants rebran un diploma de mans del jugador que els visitarà juntament amb la selecció espanyola de futbol.
I de pas, jo felicitaria la revista, la publicació del diari de l'Hospitalet, que com línia 3 aquí a Sant Just i també al barri de Sants estan donant una informació magnífica, o sigui, premsa que es reparteix cada mes de manera gratuïta.
i estan fent una labor formidable d'informació. I que, a més, tenen web tant al Diari d'Hospitalet com línia 3 Sant Just, Espluga, Sant Joan d'Espí, línia 3 Sants o línia 3 del barri que vulgueu de Barcelona. Entrant a la seva web teniu tota la informació que vulgueu. Molt bé, i ara recordar-vos que un cop al mes, amb el nom de les veus del monestir, es fan unes mostres líriques, fabuloses, al monestir de Pedralbés.
Bé, és monestir viu i realment sempre ens han fet uns programes extraordinaris. I també restaurat de fa poc i que dóna goig de visitar, eh? Ha sempre sigut un lloc preciós, ara més que mai. Bé, serà demà a les 19 hores, com sempre, sota el títol Summertime, tiempo de verano, amb obres de Bernstein, Gerswin, Barber, etc. Amb el cor a tempo i la Rachel Bernstein, soprano.
O sigui, que agafeu el 63 i està aquí mateix. Fins a la Creu de Pedralbes, ja sabeu. Demà mateix... A més, l'entrada és gratuïta. Sí, sí, sí. I demà mateix a les 7 del vespre. O sigui, entrada gratuïta al Monestir de Pedralbes. Si aneu abans, podeu visitar més coses d'allà. Sí, però sobretot cal que aneu abans perquè sempre és molt ple. I val la pena, si és a les 7,
que un quart o així estigueu per allà i podeu agafar lloc. Tres quarts d'hora abans millor que mitja hora. Això mateix. Perquè si no, clar, és gratuït i aleshores quan està ple... S'omple, s'omple de seguida. Bé, i ara una iniciativa d'allò contra el tabac, que és una lluita que tenim sempre, és...
El tabac ve lluny. Amb un folletó molt ben editat, molt ben dibuixat, molt graciós, i que el trobareu al centre de salut d'aquí de Sant Just i de qualsevol centre de salut que visiteu. Sí, que edita el Departament de Salut de la Generalitat. I diu, també, com a lema inicial, el tabac, deixem-lo estar. Un bon eslògan. Bé, el tabac és una droga que mata moltes persones al nostre país per malalties del cor i dels pulmons i per diferents tipus de tumors. Per això, això no és tot.
Fumar produeix molts efectes que afecten la teva vida quotidiana i la teva imatge personal. Aquí mostrem uns quants. Avança l'aparició de la menopausa. Afebleix els ossos i augmenta el risc de fractures després de la menopausa o quan ja es fan uns anys, els senyors.
Accelera l'envelliment de la pell i fa que tinguis més arrugues a la cara i que apareguin abans. Provoca mala lei, problemes greus a la boca i als dents. Fa que els cabells i la roba facin pudor. Redueix la fecunditat i augmenta el risc d'embaràs extrauterí. Triplica el nombre d'avortaments espontanis durant la gestació. Provoca alteracions en el pes i la mida del fetus. Eleva el risc de mort sobtada del lactant. Els fills de fumadors pateixen més infeccions respiratòries...
i més trastorns de nas, gola i orella. Si són asmàtics, se'ls pot agreujar les crisis. No busquis excuses com ara jo ja fumo cigarrets l'all. No.
Les cigarretes light són igual de perilloses perquè finalment t'acabes empassant els mateixos tòxics, que no són precisament el tabac, són totes les altres coses que porten. Sí, els editaments que tenen. El quitrà i altres marranades que porten. Oblida-les perquè l'únic que val és deixar de fumar del tot. No busquis una excusa com si ho deixo, m'engreixaré. Alguns fumadors s'engreixen entre 2 i 3 quilos, però això és poca cosa, canvis.
del que es guanya amb salut. Seguir una dieta equilibrada, evitar els aperitius i les llaminadures, no pigar entre hores i fer exercici regularment us ajudarà a oblidar-se del tabac d'una forma saludable i controlar el pes. I ens diu el fulletó, el tríptic aquest, així ho pots fer, ets a temps de deixar de fumar. Mentalitza-te'n.
És qüestió de força de voluntat. Comenta amb la teva parella o amb les persones del teu entorn que estàs disposat a fer aquest esforç. Bé, confia en tu mateix i pensa que deixar de fumar sempre és una benedicció. Demana consell al teu metge o a un altre professional sanitari del centre de salut més proper i segueix les seves recomanacions. Marca un dia per deixar-ho.
Recorda algun cas real que coneguis i pensa en la teva salut. Beu aigua o suc de fruita i modera el consum d'alcohol i d'excitants, com el cafè o el te. Fes exercici regularment. Aprena a relaxar-te. Ja ho sabem, que això és molt difícil.
Però és una cosa per la salut. Existeixen materials d'autoajuda i professionals que et poden aconsellar. Si cal, utilitza algun medicament que t'ajudi a superar la dependència nicotínica. Això sempre sota el manament del doctor. Fes-te algun regal amb els diners que t'estalvies. I sobretot, estigues convençut o convençuda i sigues tenàs. O sigui que em deixa el tabac?
fora del teu alcance. Bé, posem música ara. Amb un tros de carbó i un tros de buirofell i puja un senyor sense llenar la pell tu posa-li i posa el cap
Bé, i ara uns consells apareguts al butlletí del nostre poble. Consells de la policia local
per unes vacances més segures. No deixar correspondència acumulada a la bústia. És recomanable instal·lar un rellotge programable de serveis, rec, llums o sensors de llums de jardí, per exemple. En cas de tenir una alarma connectada a una central, comprovar el bon funcionament, comunicar la nostra absència i deixar-nos un telèfon de contacte. Asegurar-nos que les portes i finestres reuneixen mínimes condicions de seguretat
I no guardar un joc de claus en cap indret. No donar informació referent a vacances a ningú, a ningú, que no sigui de confiança. Això és molt important, eh? Molt important. No expliqueu, me'n vaig de vacances, sobretot per internet o a Facebook, perquè ho sabran milers de persones. No, no, ni a la perruqueria, ni al mercat, ni a la botiga, perquè sempre hi ha alguna orella a punt de prendre nota.
Bé, la policia local reforça aquests mesos el pla especial d'actuació i vigilància. Si detecteu qualsevol moviment sospitós, comuniqueu-lo trucant als telèfons 93 473 1092, urgències al 061 i Mossos d'Esquadra al 088. Repeteix, sisplau, els telèfons.
Sí, el repetim perquè els tingueu tots a l'abast, eh? O sigui, el telèfon de la policia municipal és el 93 473 1092 93 473 1092 Urgències 061 061 i Mossos d'Esquadra 088 088 Bé, posem una miqueta de música.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bé, és un pas doble, però com el toca, una banda militar és a pas de marxa, no a pas de pas doble, que si no aniria una miqueta més airós. Jo el recordo més de quan el cantava Conxa Piquet. Conxa Piquet, és que feia la interpretació fabulosa. Sí, sí, és per recordar-ho. Per Conxa Piquet és inoblidable. Sí, sí. Bé, aviam, vols fer footing i anar a les fonts, un munt de fons, aquest dia 29?
El dia de Sant Pere, el dia del meu sant fer el fúting? No, el dia de Sant Pere vaig nedar. Vaig nedar, i tant. Mira, cada uno l'oso. Jo sóc de la natació mediterrani i sempre que hi ha un acte en què hi ha participació de nedadors veterans, doncs m'agrada més nedar que córrer. I el dia de Sant Pere és? El dia de Sant Pere, els dies assenyalats, sempre hi ha algun acte que podem nedar a la piscina del nostre club. Però jo ho recomano per qui vulgui fer fúting, esclar que sí. Bueno, no es ven de fúting, és passejar.
És una recomanació de l'última revista, Guia Park. Llavors serà fònting, que és diferent. Sí. És allò de passejar, visitar les fonts, asseure, aprendre l'aigua fresca. Sí, fònting, sí. I si vols anar corrents, millor. El meu fill ho fa corrents. Sí, sí.
Doncs el proper dissabte 29 de juny anem d'excursió a Collserola. Si ens voleu acompanyar, ja ho sabeu. L'excursió és molt bonica. Passarem per zones molt salvatges, per altres d'una àmplia visita panoràmica i visitarem deu fons, cadascuna amb la seva pròpia arquitectura. Sortirem de l'estació dels Ferrocarrils Catalans del Baixador de Vallvidrera ben aviat, a dos quarts de buit. Caminarem en direcció sud, passarem per davant de la mina Grot
i després gaudirem del magnífic entorn del pantà de Vallvidrera des del seu mirador. Pujarem cap a Massauró i flanquejarem cap al coll de Can Cuiàs, on tindrem una gran vista de la vessant del Llobregat. Bé, una llarga baixada ens donarà el Parc Cervantes de la Diagonal i després el Palau de Pedralbes, on es visitarà l'última font, la Font d'Hèrcules, la qual va dissenyar Gaudí.
Acabarem el nostre recorregut a l'estació del metro de Palau Reial. En total, uns 14 quilòmetres. I visitarem 10 fons. La vegetació que trobarem al llarg de l'excursió és molt variada perquè passarem per zones ombrívoles i zones de solanes.
Consulteu primer els que tingueu una edat avançada si esteu en forma de caminar 14 quilòmetres, que 14 quilòmetres és un passeig llarg. Els que esteu en forma, jo mira, ho recomano a la Carme, la meva esposa, que cada dia té més ganes de caminar. Si està en forma, doncs vinga, cap a fer fònting, que no és fer fúting, és caminar a poc a poc i anava bé a aigua fresca. És que això de fúting, no sé, està a cert punt.
Footing és córrer, fónting és visitar les fonts caminant, perquè si les visites en cotxe no té cap gràcia. No, és que no pots anar en cotxe aquestes fonts. Mira, ja hem dit que el pont de sortida era l'estació dels ferrocarrils al baixador de Vallvidrera. Hora estimada d'arribada a l'estació de metro de Palau Reial mantenint un ritme regular de les dos quarts de dues a dos quarts de tres.
La dificultat és senderisme per pistes amples, per corriols estrets i per camins poc marcats i molt emboscats, amb algunes pujades i baixades bastant inclinades que, en el cas d'estar humides o mullades, poden relliscar. Hi ha arbres caiguts que barren el camí i que cal passar fent equilibri i prenent precaucions. Uns 14 quilòmetres... No res si esteu en forma. Ara, segons...
Com esteu, no és tan recomanable. Horari de caminar, 4 hores 20 minuts. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, eh? A bon pas. A bon pas, a bon pas. Per llocs pots anar. Si rellisques, baixes corrents. Bé, el material necessari. Cantimplora, binocles, llanterna, brúixola, botes o sabatilles esportives en sola gravada, pantalons llargs i roba usada per caminar per les zones arbustives.
Els pals també aniran molt bé. I GPS, perquè no us perdeu. Mapa Collserola Part Natural, Editorial Alpina. A la web fontcollserola.com barra i trobareu les fotos de les fonts i mapa amb el track i els white points. Molt bé.
Arxiu del track, descripció de totes les fonts i perfil de l'excursió. Recordeu que per consultar això ho de dominar bastant les pàgines web. Si no us fareu un embolic. Mira... I t'ho dic a tu, Joana, que no et llencis a la muntanya... No, no, no, jo ja saps que les meves cames no ho permeten. Consultant la web amb un cibercafè no t'aclariràs. No. I jo tampoc m'hi apunto, aquesta excursió. Aquí cadascú ha de saber el que dona de si el seu físic. El meu fill em va fer, no tan llarga, però una excursió d'una hora i pico...
I prometo que peixades, camins tallats, deixar caure, i no, no, no. Has d'anar molt ben arreglat. Mira, es visiten les fonts. Són 10 en total. Font de Masseuró. Font de Can Llavallol. Font de Can Marlès. Font de les Cees Primera.
Font de la seva segona. Font del rector. Font del ferro. Font de la mandra. Font del xup o de la senyora. I finalment, com ja hem citat abans, la font d'Hèrcules. Això mateix, que és al jardí de Pedralbes, dels Cervantes. A la font d'Hèrcules agafes una fortalesa total o hi arribes allà desmaiat i n'han de fer boca a boca, segons com estigui el teu cos. Bé, també aquí hi ha una nota explicatòria que diu fes fonts fent fontins
No té cap mena de responsabilitat sobre les persones ni les coses davant de qualsevol incident, accident, pèrdua o d'altres danys o perjudicis que es puguin ocasionar abans, durant o com a conseqüència de l'excursió. L'activitat no està federada ni té cap assegurança. O sigui que si et fos muntanya-ball allà tu, no? Això és una manera fina de dir-ho. De dir les coses tal com són. De dir les coses tal com són. Però jo crec que per gent experimentada és...
una excursió que la tens això volia jo puntualitzar gent experimentada que sé d'un pobre dibuixant mundialment famós i autor de xinxant que un dia que va fer senderisme va caure a muntanya avall i això és un fet històric jo cito-ho sui va un dia tota la seva vida dibuixant i ficat dins de l'estudi se'n va fent senderisme i va rodolar a muntanya avall per això dic no feu l'aventura aneu amb compte perquè si no teniu experiència s'han de portar com a mínim dos pals eh
Perquè si portes dos pals, et recolzes molt més bé. I més quan et diuen, i això em sembla molt fort, que si caus és la teva responsabilitat. És que ho han de dir. Bé, posem una mica de música.
Bé, i ara farem un recull d'aquelles curiositats d'aquest llibre tan maco de les escriptores Sílvia Suárez i Anna Priscila Magriñá Mil i una curiositat sobre Barcelona
L'edifici més alt del món estava, en aquell temps, naturalment, a Barcelona. Era un dels edificis que formen part del conjunt arquitectònic del Palau Reial Major, o sigui, el Mirador del Rei Martí, una torre de cinc pisos situada entre el Palau del Lloc Tinent i el Saló del Tinent. És possible que Martí l'Humà, que va viure de 1356 a 1410, que havia succeït al seu germà Joan I, quan aquest va morir sense descendència,
fes construir una torre molt alta en el mateix lloc on ara hi ha aquest mirador que porta el seu nom. Però que aquesta construcció no va tenir res a veure amb ell, ho diu la cronologia, ja que el rei va morir l'any 1410 i l'edificació no es va aixecar fins l'any 1555. Diuen que els barcelonins afirmaven, davant de tots els forasters, que aquella era la torre més alta del món. I no és que volguessin enganyar ningú,
Resulta que molts d'ells realment s'ho creien. La Generalitat agafa embrencida. Durant el regnat de Martí Lomar tindrà lloc l'adquisició de la casa que esdevindria l'entorn inicial del Palau de la Generalitat. Es tractava d'un edifici situat al carrer Sant Honorat que representants dels tres estaments de les Corts van adquirir el 1.400 per 38.500 sous,
Quan el rei mor, la Diputació del General de Catalunya estableix un govern provisional amb un Parlament que durarà dos anys. Les Corts de 1413 reorganitzaran la Generalitat i li donaran un caire polític, un pas definitiu per al creixement de la institució i del seu autogovern. El Palau de la Generalitat és una construcció arquitectònicament molt heterogènia, ja que anirà creixent a mesura que s'adquireixen solars nous
i afegits d'altres immobles del voltant. Bé, doncs ara ja posarem la música de la poesia. La poesia
avança d'any espriu. Per tant, ens ha semblat a dient en aquest penúltim programa de la temporada dir algun poema de la pell de Brau. El caminant i el mur. Si corre sempre endins de la nit del teu odi, cavall foll safarat, el fuet i l'espasa t'han de governar. No pot escollir príncep qui vés sa sang, qui ha traït roba o qui no alça a poc a poc el temple del seu treball. Amb el foc
Primer cremes la llibertat. A tança't a mirar-te en aquest glaç. Aprèn el veritable nom del teu mal. En el rostre de l'ídol t'has contemplat. Salvarem els mots de la nostra llengua, el meu poble i jo. A baixar graons de dol apreníem, el meu poble i jo. De ballatge al pou, esguardàrem enlaire, el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos, en encès espera, el meu poble i jo. No convé que diguem el nom. No convé que diguem el nom del qui ens pensa enllà de la nostra por. Si topem a les palpentes amb aquest estrany sec i ens sentim sempre mirats pel blanc esguard del sec,
on, si no en el buit i en el no-res, fonamentarem la nostra vida. Provarem d'alçar en la sorra el palau perillós dels nostres somnis i aprendrem aquesta lliçó humil al llarg de tot el temps del cansament. Car sols així, són lliures de combatre per l'última victòria damunt l'esglall. Escolta, Seferat, els homes no poden ser si no són lliures. Que sàpiga Seferat
que no podrem mai ser si no som lliures. I cridi la veu de tot el poble. Amén. Cançó d'Albada Desperta, és un nou dia. La llum del sol llevant vell guia per aquests camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent.
Cartot, en un moment et serà après. Bé, i ja hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Doncs això esperem.
que perquè tot en cap moment no ens sigui pres, seguirem fidels al nostre poble, com ens recomana molt bé Salvador Espriu. Això mateix. A reveure. A reveure.
Bona nit.