Seixanta i més.
Molt bon capvespre, amics veients de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Els components de l'equip de Seixanta i més són, de nou amb vosaltres, disposats a iniciar aquesta hora de temes variats,
amb música, comentaris, històries, en fi, aquelles novetats que s'hagin pogut produir en el nostre poble,
que seran reproduïdes per vosaltres dintre de Seixanta i més.
La taula de redacció us saluda.
La Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdevall, en Carles Hernández Rius.
I qui us parla, la Joan Algarra, diem endavant Seixanta i més.
Ahir, escoltant el telediari, que recollia les sensacions dels alumnes que es van presentar a l'examen de selectivitat,
em van venir a la memòria els temps en què els nois de casa passaven pel mateix tràngol.
Nits sense dormir, cafeteres plenes i buides a l'instant, estrès, silenci absolut,
que cap soroll distregués els estudiants que volien, en unes poques nits,
recuperar el temps que havien perdut en coses del jovent.
I no vaig poder evitar un somriure.
Fa tant temps.
Però una circumstància em va omplir de satisfacció.
Una alumna gitana.
I que havia una llei que reserva un petit nombre de llocs per a aquesta ètnia.
Això és magnífic i pot demostrar que no passarà gaire temps fins que els gitanos,
amb ganes de progressar, tinguin un lloc en aquesta societat nostra que voldria ser la de tothom.
Bé, doncs ara, el que farem serà donar notícies del nostre butlletí municipal.
Obres de reforç estructural del refugi antiaèri.
Aquestes obres tenen per objectiu reforçar l'estructura del refugi antiaèri
situat en bona part en el subsol de la finca del equipament de les escoles,
en la qual també hi ha accés.
Aquestes obres comptaran també amb la instal·lació d'enllumenat
per a permetre les visites puntuals obertes al públic.
Urbanització del nou parc de Can Sagrera.
El triangle que es troba al costat de la confluència del carrer Miquel Reverter
i el passeig de Can Sagrera
està previst iniciar aquest estiu
l'organització d'un nou parc de 2.500 metres quadrats.
Aquest nou espai contempla, a banda de grans superfícies enjardinades,
dues pistes poliesportives, una zona d'estada en font
i dues taules de ping-pong.
Nova escala d'emergència a la bona aigua.
La construcció d'una nova escala exterior al costat de l'oficina d'entitats
és una mesura més de la protecció contra incèndis del complex esportiu municipal la bona aigua.
La nova escala d'emergència està pensada com a sortida d'evacuació
de persones de la pista superior d'aquest equipament.
Ampliació del vial que connecta el polígon sud-oest amb el barri de Mas Lluís.
L'ampliació de les vies de circulació del vial superior a 3 metres
ha de garantir un trànsit fluid i un accés segur i còmodo al barri de Mas Lluís
i fer possible el pas de tot tipus de vehicles, com ara els autobusos.
També està previst millorar el pas per avianants
i arrenjament de l'espai que hi ha al voltant de la corba.
Ja tenim el cartell de la Festa Major del 2018.
El guanyador del concurs de cartells de la Festa Major del 2018
ha estat l'Òscar Álvarez García.
Aquesta és la sisena edició del concurs de cartells de Festa Major
que organitza el nucli,
que enguany ha pogut escollir entre 14 propostes presentades.
El cartell destaca l'edifici Gualden Set i la Xemeneia
i, com no podia ser d'una altra manera,
els colors groc i blau
que caracteritzen la rivalitat sana de la nostra festa.
Aquest any podrem gaudir d'un munt d'activitats fresques i divertides
des de l'1 al 6 d'agost.
Acaben les obres del carrer de l'Ateneu.
Una de les actuacions de millora per aquest 2018
era la remodelació i adequació del carrer de l'Ateneu.
Ara que ja s'han acabat les obres,
trobem un carrer renovat i molt integrat a la plaça Antoni Malaret i Amigó.
Amb més seguretat, més accessibilitat a la vida cultural i associativa de l'Ateneu.
Amb la plataforma única,
la zona està pacificada
i permet seguir un model urbanístic més sostenible,
més amable i on les persones tinguin prioritat.
Actuacions contra les plagues
Sant Jus d'Esvern té una xarxa de clavegueram
molt extensa a causa de la seva superfície urbanística.
Tant per a la rata de claveguera,
que té incidència durant tot l'any,
com per a la panerola americana,
més freqüent quan arriba la calor,
o sigui, durant la primavera i l'estiu,
utilitzen aquesta xarxa com a reservori.
Durant tot l'any es realitzen controls de plagues urbanes
a la via pública,
a la xarxa del clavegueram
i als edificis municipals.
No obstant això,
si trobeu espècies invasores al municipi,
podeu posar-vos en contacte amb l'Ajuntament
a través del telèfon 93 480 48 00.
Més informació i recomanacions
a www.sanjus.cat.
El mosquit tigre també és una espècie invasora
d'origen asiàtic,
que va arribar a Catalunya l'any 2004.
Aquesta espècie no transmet malalties a Europa.
L'aspecte nociu per a la salut d'aquesta espècie
és la seva agressivitat,
activitat diurna,
picada molesta
i la seva proximitat quotidiana a les persones.
Aquest motiu és suficient
per fer absolutament necessari
d'emprendre accions de control.
El mosquit tigre
cria les seves larves
en petits recipients domèstics,
normalment abandonats
i de rebuig.
Per evitar-ne la cria
a les cases particulars
cal buscar
i deixar sense aigua
qualsevol recipient.
El Consell Comarcal del Baix Llobregat,
conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert,
des de fa 10 anys
continuen fent actuacions
contra la proliferació
del mosquit tigre.
Més informació
en www.mosquititigre.com
Molt bé.
Necessites llogar una cuina equipada?
Promunça ofereix,
en arrendament,
l'espai de la cuina
del Centre Social al Milenari.
Són 81,3 metres quadrats
i el preu d'arrendament
és de 300 euros mensuals,
més impostos.
Presentació d'ofertes
entre l'11 i el 22 de juny
a Promunça.
Més informació
www.promunça.cat
La natura recupera
el seu espai
a Can Biosca.
Les darreres setmanes
s'ha procedit
a l'eliminació
de les edificacions
ubicades a Can Biosca.
És un espai guanyat
per a la natura
i la vall de Sant Just.
La ciutadania
la podrà gaudir
ben aviat.
Aquesta ha estat
les notícies
que hem estret
de la informació
que ens ofereix
el butlletí municipal.
aviam, aviam aquestes...
Coses que encara ens queden
de Barcelona, no?
Sí, encara, sí.
Aquestes curiositats, eh?
Sí, això ja s'està acabant
com s'està acabant
el nostre curs
d'aquest any.
Encara queden.
Començarem al setembre
després de l'examen
de selectivitat.
Aviam.
deia la Joana.
Sí, ja m'ho he provat.
Si no, repetiu-ho.
Això mateix.
Això mateix.
Bueno, com recordareu
estàvem amb la literatura, no?
I l'altre dia
doncs fèiem
l'Oberta Gueye
i avui
el que estem fent
és Joan Maragall,
el poeta de Barcelona
convulsa.
Diu, Joan Maragall
que va viure
des del 1860
el 1911
és el més clar
exponent
del romanticisme social
de la poesia
barcelonina.
A la seva obra
la ciutat de Barcelona
és subjecte d'amor,
temor
i preocupació.
Al llarg
de la seva vida
Maragall
durà a terme
una crítica constant
de la societat
burguesa catalana
en un complicat equilibri
entre el seu
anticonvencionalisme
romàntic
i la seva consciència
dels problemes
i la realitat
del país.
A Maragall
li toca viure
una època convulsa
de molt a prop.
La nit
que un anarquista
va fer esclatar
una bomba al Liceu
ell estava allí.
Com tots
va fer
el que va poder
i com tots
es va assumir
en l'estupor.
De tornada a casa
veient com la seva dona
donava el pit
al fill petit
escriuria
Forient
va esclatar
l'odi
per la terra
regalen sang
les collotorçades
diu colltorçades
testes
i cal anar
a les festes
amb el pit
ben esforçat
com a la guerra.
A cada esclat mortal
la gent
tremola
gira
la crueltat
que avança
la por
que se'n retira
se van partint
del món
mira el fill
que mama
la mare
que sospira
el pare
que ruga
el front
però l'infant
innocent
que deixa
satisfet
la buida
mamella
se mira
en ell
se mira
en ella
i riu
bàrbarament
això és el poema
que està aquí
d'aquesta obra
que li té
i diu
els successos
de la setmana
tràgica
de 1909
també li deixaran
una profunda
petxada
Baragall
publicarà
tota una sèrie
d'articles
en els quals
manifesta
el seu neguit
per el que està
passant
i deixarà una obra
o de Nova Barcelona
on dialoga
amb la ciutat
que estima
malgrat
que a ell
és difícil
de comprendre
i d'ell
de moment
no diu res més
i després
ens n'anirem
amb un altre
la setmana que ve
no?
si sí
vindrem
si ja vindrem
doncs ja està
de moment
ja sabem
alguna cosa més
de Baragall
a més
de les altres coses
que ja sabem
i ara
que ens n'anem?
les coses aquelles
que a vegades
resulten molt gores
molt gores
molt gores
ara són dos trossets
molt petitets
que els farem
i un altre dia
deixarem un altre
que és més llarg
aquest és més gore
sí
no
no són gores
ara ja no
aquí
ja ha passat
ha passat
sí
continua dient
això
que són fantasmes
però no
aquí diu
focs
fullets
d'un eixer
sin moro
i explica
la història
del cavaller
de la branca armadura
l'aparició fantasmal
que amb la seva brevesa
va ajudar
a alliberar Barcelona
de les tropes
de Al-Mansur
en l'any
985
t'has anulat
molt lluny
eh
mireu
és que aquests
fullets
tota la vida
han viscut
no?
sí
i tant
i tant
diu
els soldats
del conte
Borrells
segon
van emprendre
la batalla
amb tant d'erdor
que aviat
es convertiren
en amos
i senyors
de la situació
i encara
van perseguir
els musulmans
que es retiraven
en desbandada
més enllà
de la ciutat
que a mi
de Collserola
per la via natural
que aleshores existia
i que no és altra
que la que recorre
el tramvia blau
en aquestes muntanyes
van ser atrapats
i abatuts
pels cavallers cristians
que els van deixar
a més
insepultes
perquè fossin pas
d'aus
i animals
que ronyaires
i sembla ser
que precisament
per no haver rebut
sepultura
les ànimes
d'aquells desgraciats
van quedar
convertides
en centenars
de focs
fullets
que vaguen
desesperadament
per la vall
buscant el repòs
de la vida
que els va negar
són aquells diminutes
llumenetes
aquelles
flametes
blaboses
que les nits
caloroses
d'estiu
o quan bufa
tramuntant
a la tardor
es veuen
sorgir
de les entranyes
de Collserola
lluint
uns instants
i corrent
a flot de terra
enèrgicament
i amb un jamec
sort
abans de pagar-se
de nou
la gent gran
dels pobles
que envoltaven
la cadena
muntanyosa
diuen
que no és convenient
anar-hi a passejar
més enllà
de la mitjanit
perquè els focs
fullets
de l'exèrcit
d'Alman Sur
tenen
un permanent
afany
de rebenja
i si s'ho peguen
amb algú
en el seu ràpid
d'embolar
se li tiren
furiosament
al damunt
maleït-lo
mossegant-lo
pessigant-lo
i cremant-lo
dins
de les orelles
fins a fer-lo fugir
que dius
no se sap
que hi hagi anat mai
el cavaller
de la Blanca Armadura
durant un cop de mà
o sigui que no espereu
que aquest us ajudi
i aleshores
un altre molt curtet
que és l'ogre
de la muntanya
un cop
pel capdamunt
del Tibidabo
i amb la incomparable
vista de Barcelona
escampada als peus
cal girar el cap
a la dreta
fins que la mirada
trobi el cim
de Sant Pere Martí
que reconeix
per l'antena
de telecomunicacions
que hi ha ara
ara em penso
que allò
és de l'exèrcit
era un puesto
de l'exèrcit
dius
segons
una antiquíssima
tradició
anterior a l'arribada
dels romans
en aquest turó
conegut
com el Puig
de l'Ossa
residia un ogre
a qui els primitius
barcelonins
anomenaven
pare gegant
i es diu d'ell
que era un personatge
ric i poderós
que vivia allunyat
del món
en el seu castell
de parets d'argent
i portes d'or
incrustades
de pedres
precioses
i que només sortia
de tant en tant
per caçar
com que era un ogre
caçava nens
els quals
constitueixen
la part essencial
de la dieta
d'un ogre
no de la dieta
que ens fa
no de la dieta
que ens fa
la Montse
la Montse
que és la mar de senzilla
i vegetariana
diu
i esclar
els seus preferits
com es pot suposar
eren els infants
que no es portaven bé
també explica
que quan li venia de gust
prendre un bany
a la platja
d'aquella minúscula
Barcelona
baixava de la muntanya
d'una sola gambada
passant per damunt
de les senzilles
cassetes
i amb ficar-se
dins de l'aigua
aquesta pujava
de nivell
e inundava
tot el paratge
aquest és el motiu
pel qual
quan van arribar
a casa nostra
els romans
van decidir
alçar
la seva barcino
al capdamunt
de l'únic turonet
que hi havia
a prop del mar
el Montstaber
és a dir
l'actual
plaça
de Sant Jaume
de Sant Jaume
el pròxim dia
us explico més
i al Puigdosa
aquí no sé si hi ha
però als Plucs
hi ha un carrer
que es diu
Puigdosa
molt bé
i allà què?
qui era allà?
un carrer petitó
un carreró
pràcticament
però dius
la plaça de Sant Jaume
no està pas tan alta
sí, sí
ho és
és el tercer món
de la ciutat
de Barcelona
el tercer Puig
Puig
Puigolet
en aquell temps
no
perquè compte
que arribava
l'aigua
bastant amunt
bastant amunt
sí
l'han fet
recular
recular
sí
bueno
com a tot arreu
suposo que
a Holanda
també
el dia que s'enfadi
puja fins aquí
el dia que s'enfadi
pobres de nosaltres
hi ha una obra
que és molt xula
que es diu
Los pájaros
que després també
l'han fet
amb pel·lícula
que no té res
a veure
la pel·lícula
amb l'obra
jo l'he llegit
sí
però l'obra
també
Déu-n'hi-do
sí
l'obra
te quedes
molt angoixat
i aleshores
veus
els ocells
com van invadint
i
ara això és anecdòtic
que els ocells
invadiran
i bla bla bla
però el que sí que és
que a vegades
hem vist
que veus
aquest
aquest
eixam
se'n diu
sí
un eixam
de les gaviotes
que entren
dintre de terra
i que després
tornen
les gaviotes
són
carroñeres
són carroñeres
i és clar
com a la platja
ja no troben
la carroña
que necessiten
i entren
els pobles
els
els
seguint
la línia
del riu
no no
però els puestos
de les deixalles
i així
ara
què dius
és això
o d'acord
amb el llibre
de los pájaros
dels ocells
és
perquè amb la seva ment
ja
preveuen
preveuen
que el mar
pujarà tant
que ells
s'en tendran
a reposar
a reposar
bastant a dintre
de la terra
però bueno
amb allò
que hi ha
això ja és
més que amb el canvi climàtic
que pugin els
els ocells
està previst
està previst
que les platges
s'aniran a fer piles
sí
sí
sí
bueno senyors
ja
ja
ja ens has posat
el cor en un brete
que és el llibre en castellano
no
la por al cos
això
no res de por
eh
res de por
bé
ara posarem la sintonia
de les biografies
biografies de personatges il·lustres
avui
avui mostrarem
a grans trets
la personalitat
d'una escriptora
del segle XIX
l'obra
de
la qual
ha arribat
als nostres dies
Charlotte Bronté
autora
de la famosa novel·la
Janner
per poder comprendre
el caràcter
i la manera de viure
de Charlotte Bronté
ens hem de situar
a l'ambient
i la societat
en què es desenvolupava
la seva
relativament
curta vida
les gens
de George Eyre
tenen un caràcter
molt particular
l'autosuficiència
que els singulars
trets
d'aquestes persones
els fa
que gairebé
els predisposi
en contra
de qui
coneixen
per a primera vegada
però
per contra
senten
un gran respecte
per aquell
que té
qualitats
pràctiques
i els efectes
són
sincers
i ferms
encara
que no
els exterioritzin
el pastor
Patrick Bronté
quan el febrer
de 1820
va arribar
a Haworth
amb la seva família
Maria
l'esposa
i els seus sis fillets
Maria
Elizabeth
Patrick
Emily
Charlotte
Jan
Jan
venia
des del contat
d'Au
Irlanda
per fer-se càrrec
de la parròquia
d'aquest poble
de George Hyre
això de George Hyre
hi ha una raça
de gossos
petitets
molt macos
d'aquests
faldillers
que segurament
procedeixen d'allà
bé
era un home jove
de caràcter fort
però amb l'encant
i l'entusiasme
de tot bon irlandès
va iniciar
la seva tasca pastoral
en una rectoria
l'edifici de la qual
de dues plantes
i de pedra
disposava de quatre estances
en cadascuna d'elles
una d'aquestes
de la planta superior
va ser destinada
a estudi
i a sala de jocs
dels nens
la més gran
de totes
Maria
tenia set anys
a Horwood
hi havia
diferents
credos
però el senyor Bronte
va saber
establir
de molt bona
fins i tot
amistosa
relació
amb tots els diferents
fidels
de les diferents
esglésies
però alhora
mantenia
la seva família
a distància
dels veïns
la senyora Bronte
es va posar malalta
i al poc temps
d'arribar
a Horwood
per la qual cosa
els nens
van quedar
un tant
descuidats
corrent
pels prats
que rodejaven
el rectoria
tots
agafarets
de la mà
tant va ser
la felicitat
que van trobar
en aquelles sortides
que
de la més gran
al més petit
que gairebé
encara anava
a les tantines
que era l'An
sempre
espais lliures
verds
a l'estiu
i amarronats
a l'hivern
a causa
de la malaltia
de la mare
els més grans
van cuidar
dels més petits
eren uns nens
molt seriosos
i silenciosos
més del que seria
normal
a la seva edat
com el pare
va cuidar personalment
a la mare
fins que aquesta
va afinar
els nens
menjaven
sols
seien
a llegir
o parlaven
amb veu baixa
el seu estudi
per no molestar
la malalta
l'assistenta
que cuidava
de la rectoria
sempre va dir
que mai no havia vist
nens tan bons
el pare
els volia
ferms
i forts
i mai
no els hi havia
permetre
cap joguina
ni cap vestit
bonic
quan la mare
va morir
van viure
encara més
els uns
pels altres
Maria
llegia els diaris
i comentava
les notícies
als més petits
no van tenir
mai
llibres
per a nens
però la seva
intel·ligència
la de tots
es va veure
esporonada
per aquell ambient
serè i silenciós
només
interromput
pels
passatges
passeig
no?
pels passeig
les praderies
i en aquells
temps
es va obrir
una escola
per a fills
de pastors
protestants
les quatre
nenes
van ser
inscrites
en ella
les regles
eren
austeres
i el menjar
molt justet
tots
anaven
amb uniforme
seriosos
i lletjos
el fred
i la humitat
inundaven
tots els racons
de l'escola
i això
influïa
en la mala salut
de les alumnes
aquest ambient
el va
reflectir
xarlot
amb la seva
novel·la
genaim
a causa
de la mala
alimentació
va produir-se
una epidèmia
de febres
cifoidees
la germana
gran
la Maria
que patia
tuberculosi
es va greujar
i va morir
a casa seva
poc temps
més tard
la segona
l'Elisabet
patia els mateixos
símptomes
i també
va morir
ara
la responsabilitat
de cuidar
les criatures
va recaure
en la xarlot
paper
que hi havia fet
sempre
la Maria
tenia l'ajuda
de la Toby
una dona
del poble
que va estar
amb la família
tota la vida
i aquí
van estimar
i respectar
com un membre més
que no pas
com una serventa
van passar els anys
xarlot
va completar
la seva educació
a l'escola
de la senyora
Wallen
allí
va gaudir
d'un paisatge
molt diferent
que ella
va descriure
en la seva novel·la
Shirley
va viatjar a Brussel·les
com a professora d'anglès
i per aprendre alemany
tant ella
com les seves germanes
començaren
a escriure
primer
petits poemes
després
narracions curtes
i narracions llargues
pensant ja
en la seva publicació
Emily
narracions llargues
Anna
poesia
i contes
xarlot
va enviar
totes les obres
a l'editor
Robert Southie
el poeta oficial
de la corta anglesa
i aquest va respondre
que una ànima
meravellosa
s'amagava
darrere
d'aquelles
composicions
però
que no devien
escriure
només
per a la seva
sortida
al públic
Emily
que donava classes
en una escola
de Halifax
va haver de
tornar
a Hogwarts
a causa
de la seva
mala salut
estava demostrat
que solament
les seves
praderies
retornaven la salut
a aquesta família
tan especial
les germanes
bronter
van enviar
la seva obra
a un editor
d'Edimburg
amb pseudònim
Germans
Bell
les van publicar
però sembla
que no van tenir
gaire èxit
malgrat aquest resultat
van escriure
a cada una
un relat
en prosa
Emily
Wadringhage
que de duit
al castellà
és aquell títol
que sabem
de
cumbre
borrascoses
la paraula
aquesta
Wadringhage
està referida
al temps
i Wadringhage
vol dir altures
per això
diu
cumbre
borrascoses
Anne Bronter
amb el títol
d'Agnes Grey
i més tard
Charlotte Bronter
amb un relat
titulat
El professor
que per dir sort
seva
no va tenir
gaire èxit
Charlotte
no va defallir
i va començar
a escriure
Jans Eyre
quan l'original
d'aquestes
excepcional novel·la
va arribar
als editors
els senyors
Smith i Elder
primer
la va llegir
el corrector
senyor
Williams
que va quedar
entusismat
cosa que va decidir
l'editor
Smith
a rellegir-la
ell personalment
Jans Eyre
va ser
acceptada
i es va publicar
el 16 d'octubre
de 1847
l'èxit
va ser
extraordinari
tant que
la crítica literària
estava interessada
a saber
si aquest
escriptor
també havia fet
Watering Edge
i
Agnes Gray
o eren
tres autors
diferents
anys més tard
Charlotte
va escriure
sobre l'obra
d'Emily
Cumbres
borrascoses
i deia així
la força
és encara
en els seus principis
i és molt autèntica
té una manca
d'exposar
com es comporten
els tipus cruels
terriblement criminals
aquesta força
en principi
no va ser reconeguda
i els crítics
no van saber
fer-les justícia
l'èxit de Jane Eyre
va saltar a Amèrica
però les novel·les
de les altres dues germanes
van seguir
un camí
més lent
i va arribar
quan elles
ja no hi eren
en aquest món
Emily
va morir
en el decembre
de 1848
i en
en maig
de 1849
totes dues
de la mateixa malaltia
tuberculosi
finalment
s'havia descobert
que sota el nom
de Courier Bell
s'amagava
la tímida
i senzilla filla
del pastor
de Highwood
més tard
es va creure
convenient
fer una segona edició
de Cumbres
borrascoses
de l'Emily
i d'Agnès Gray
de l'Anne
la Charlotte
es va encarregar
de revisar
els originals
durant gran part
de la seva última
etapa
de la seva vida
la migranya
i el mal estat
del seu fetge
va interrompre
moltes vegades
la seva tasca
d'escriptora
això
i els amargors
de la mort
dels essers
estimats
en una família
tan unida
des de la infantesa
van anar
minant
la salut
de Charlotte Bronte
encara que
Billet
la seva
última novel·la
que sortia
al mercat literari
i que va ser
rebuda
amb una explosió
d'entusiasme
va ser
un lenitiu
per les seves
tristors
potser no era
tan intensa
com
Jane Eyre
però mostrava
amb més profunditat
el gènere
de l'autora
per altra banda
encara que breu
va gaudir
de temps
d'intensa felicitat
que va ser
el matrimoni
amb Arthur Bell
Nichols
aquest cavaller
havia estat
nomenat
coadjutor
de la parròquia
de Howard
l'any
1845
per ajudar
a Patrick Bronte
durant uns anys
havia tractat
a Charlotte
com amiga
com germana
i a poc a poc
va començar
a sentir
per ella
un sentiment
més intens
més pregon
el casament
es va decidir
pel 20 de juny
de 1854
ja que el senyor
Bronte
estava malalt
la seva antiga
professora
la senyora
Wollen
es va brindar
a acompanyar-la
a l'altar
va ser
una cerimònia
senzilla
però tendre
i adequada
al trenar
de la núvia
però
va passar
els mesos
ella va tornar
a patir
marejos
i vòmits
aquesta vegada
a causa
de l'embaràs
la seva
constitució dèbil
i la facilitat
per refredar-se
greument
van minar
la fortalesa
física
de la Charlotte
no podia
suportar
cap mena
d'alimentació
tot
ho vomitava
fins que el seu cos
va tenir prou
el dia 31
de mas
de 1855
el solemne so
de la campana
de Haworth
acompanyava
a la déu
d'una persona
senzilla
intel·ligent
i sacrificada
per tots els seus
l'escritora
Charlotte Bronte
de l'escritora
de l'escritora
de l'escritora
de l'escritora
de l'escritora
de l'escritora
el florent
de l'escritora
de l'escritora
de l'escritora
Avui, en aquesta secció de Música per Gaudir,
podem escoltar a Paloma Sant Basilio i Plàcido Domingo
en la bonica romança Soundwork
de l'òpera The Bernstein West Side Story.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
i els medicaments quan es posen al volant d'un cotxe.
Bé, és que hem llegit el titular d'un article aparegut a Llobregat Motor
que posen una mica als nervis que posen una mica els nervis de punta.
Diu, aquests són dotze medicaments molt comuns que posen l'automobilista en perill quan va al volant.
aquests són analgèsics, antidepressius, antitussius, cardiotònics, relaxants musculars i alguns més.
tant els medicaments indicats pel metge, com els que es compren sense recepta a la farmàcia tenen una influència directa sobre les capacitats per a la conducció.
i el primer pas perquè la seguretat no es vegi afectada és conèixer els seus efectes adversos.
hipnòtics, trastorns de la son, produeixen somnolència, disminució de la tensió i rebaixen la capacitat de reacció.
Sí, és això que molta gent pren pastilles per dormir, s'aixeca al dematí, agafa el cotxe i el pobre està com si estigués una mica fora d'aquell món.
Anxio-lítics, per evitar l'ansietat, produeixen so, somnolència, disminució de la tensió i també de la capacitat de reacció.
Antidepressius, produeixen nerviosisme, ansietat, somnolència, alteració de la coordinació i visió borrosa.
Els antigripals i anticaterrals produeixen forta somnolència.
Analgèsics, contra el dolor, produeixen somnolència, mareig, disminució de la tensió i de la capacitat de concentració.
Antialèrgics, somnolència i, si gastem coliris, gotes, per als ulls, visió borrosa.
Antimigranyes, produeixen somnolència, mareig i debilitat general.
Antipsicòtics, somnolència, mareig, agitació i cansament.
Anti, per què, per què ens somnolència?
De què rius, nena meva?
Anti, per què ens somnolència?
Perquè, si us fixeu, tots aquí produeixen una somnolència i al final ens quedarem adormits.
Tots adormits, tots adormits.
Després posa una mica de música forta, la banfa del sable, una cosa d'aquestes.
Antiperquinsomians, produeixen somnolència, episodis sobtats de son, espasmes, visió borrosa i confusió.
Fàrmacs, pelodiabetis, hipoglorosèmia, baixades de sucre en sang.
Antimestamínics, produeixen somnolència i capacitat de reacció reduïda.
Bé, a l'envàs dels medicaments que afecten a la conducció apareix un pictograma que serveix per identificar-los.
Uns triangles en tres colors, groc, taronja o bremell.
Aquests símbols no prohibeixen la conducció, però adverteixen que s'ha de llegir el prospecte per conèixer en detall els efectes adversos del producte.
La font de la qual hem estret aquestes dades és el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Continuem, perquè no és que ens hem pres cap...
No, no, no ens hem adormit, no, no.
Hem descansat una mica amb això dels pictogrames.
Hi ha una frase que hem escoltat infinitat de vegades.
Aquests medicaments poden produir somnolència, però l'avís queda molt curt.
En la cara bé de molts fàrmacs s'amaguen problemes com reducció de reflexos, sensació d'inestabilitat,
marejos, visió erborrosa, dificultat de concentració, efectes adversos perillosos, i pitjor encara,
desconeguts pel 80% dels consumidors diaris d'aquest tipus de medicaments, perjudicials per una conducció segura.
Per això, dintre de quatre dies, hi haurà els cotxes automàtics i s'haurà acabat tot això.
S'haurà acabat.
A lo millor, també prenen pastilles els cotxes.
Dintre del fuel, la cosa que li doni per anar, o per l'electricitat que li posin...
Continua, no, perquè no es tracta d'una realitat no contrastada.
En tot l'Estat està comprovat que almenys un 5% dels accidents de trànsit estan relacionats
amb el consum de segons quins medicaments.
Per reduir aquests accidents, els responsables principals del trànsit arreu del país
han unit esforços amb el doble injectiu sensibilitzar els professionals de la medicina
i informar exhaustivament els automobilistes.
En opinió dels experts, la relació entre segons quins medicaments i els accidents de trànsit
s'està intensificant.
Una de les autoritats principals de l'àrea de trànsit opina que actualment aquest augment es deu,
entre d'altres motius, a l'automedicació per part dels usuaris,
cosa que incrementa el nom d'accidents provocats per la seva ingesta.
L'experc en seguretat vial, el senyor Roberto Ramos,
opina que és molt difícil separar medicació i malaltia.
Si la gent pren medicació és perquè té alguna dolència o pateix algun símptoma.
Llavors, què és millor?
Conduir amb molt de dolor o bé medicar-se tot conduint?
S'ha de saber on està el punt d'equilibri,
perquè tampoc és aconsellable conduir amb un dolor intens.
Si no queda més remei que conduir i sota els efectes del fàrmacs, perillosos,
el Ministeri de Sanitat recomana posar especial atenció en el moment de l'inici del tractament
o quan es modifica la dosi.
És millor preguntar al metge si fos possible prendre una altra medicació que no afectés tant a la conducció.
I un cop al volant, les autoritats aconsellen reduir la velocitat i augmentar la distància de seguretat
per aconseguir un temps de reacció previsiblement superior.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
i Geològic de Catalunya, 2019
Espanya, Toros i l'ONU.
Les Nacions Unides insta l'estat espanyol a prohibir l'exposició dels menors a les corrides de Toros
amb el fi de protegir-los d'una extrema violència.
El passat dia 22 de gener va tenir lloc a Ginebra la sessió pública entre el Comitè de la ONU i la Delegació del Govern d'Espanya,
durant el qual els representants de l'estat espanyol van ser preguntats en diverses ocasions
sobre diverses qüestions relatives a la protecció dels menors.
Gràcies a un detallat estudi presentat per la Fundació Franz Weber,
relatiu als danys psicològics que poden patir els menors que estan exposats amb aquest tipus de maltracte animal,
elaborat per l'assistència científica de la CPA,
Coordinadora de Professionals per la Prevenció d'Abusos,
el Comitè dels Drets del Nen també es va pronunciar en contra que Espanya
permet que els nens i nenes adolescents participin i assisteixin a eventos taurinos
a fi de prevenir els efectes psicològics perillosos donada a la violència inherent amb aquestes celebracions.
El màxim organisme internacional en matèria de drets de la infància,
el Comitè de Drets del Nen, el qual avalua el compliment de la Convenció sobre els Drets del Nen
de l'Organització de les Nacions Unides,
va denunciar que els recursos per combatre les conseqüències de la crisi econòmica en els nens
han sigut inadequades i insuficients
i que això ha portat a un increment de la pobresa infantil i l'exclusió social.
Així mateix, Espanya també suspèn respecte a l'exposició de menors
a situacions de violència, doncs es permet l'assistència de menors
a corrides de toros, amb espaclaques amb toreros, amb encierros, amb becerrades,
amb tradicions cruels amb les que es pot presenciar l'agonia d'un o diversos animals
amb algun d'ells de curta edat.
La legislació espanyola estableix que deu protegir-se a la infància
de l'exposició a qualsevol forma de violència.
De totes maneres, l'edat pot entrar...
a quina edat poden entrar a la plaça de toros per presenciar com es tortura en els animals
i també poden ser formats en les escoles taurines com per exercir aquesta violència.
Existeix una contradicció entre els tractats internacionals de protecció de la infància,
els quals Espanya ha firmat i la realitat respecte a la infància i la seva relació amb la toromàquia.
ho permeten, que això es presenci per un cantó.
Estaria que Espanya hauria d'acceptar-ho, però per l'altre cantó ho accepta, però no ho prohibeix.
Pitjor encara el Ministeri de Cultura.
Hi ha més explicacions, però tot és en relació amb que la crueltat és dolenta
i es pot presenciar per criatures petites.
Clar, va dir jo als cinc anys i em vaig anar amb una corrida de toros important, eh?
Aquí es considera que és una tradició, però per un nen de set anys això és molt poc.
Jo tenia cinc anys i em van treure corrents perquè em vaig posar a plorar com una tonta.
Matar i torturar.
Clar, no, és que escolta'm, quan li claven les bares ja m'explicaràs, eh?
Per això, per això.
Ah, sí?
Doncs ja hem acabat amb això, ja n'hi ha suficient.
Però jo em pregunto, i el torambolado?
Ui, molt pitjor.
Molt pitjor.
I la cabreta aquella que llença en tal taula és el campanar?
Aleshores, que hauríem de fer moltes coses.
Bé, tot això ho permet Espanya, perquè són tradicions a les que no cal tocar.
Mediterrani.
Són tradicions.
No són totes mediterrani, eh?
Mira que eres famós i...
Jo, home, ara em venia de Grècia, tu, a la cosa...
Ah, bé, no, d'acord, d'acord, si tu em refereixes a mediterrani...
Sí, a mediterrani en tot, en tot l'entorn.
D'acord, d'acord.
Bé, doncs, ara, tu què tens?
Bé, jo avui no he treballat gaire.
Jo ho veig.
Vaig a veure un article a La Vanguardia d'un tal Esteve Giral
i m'ha semblat que era interessant de sapiguer-ho.
Molt bé.
Es tracta que avui dia l'obtenció més barata i eficaç de la reina de les gemes
al laboratori trastoca joiers, gemòlegs i taxadors.
Sí.
Estic parlant del diamants a tota màquina, el diamants.
No hi ha cap altra pedra preciosa que mogui tants diners
que tingui unes propietats similars ni genera tanta veneració.
El diamant, joia eterna, ha estat objecte del desig per la seva bellesa,
el seu valor i la seva raresa.
símbol, a més del compromís, incrustat en milions d'anells.
El diamant és el rei, concentra entre el 80 i el 90% del valor de totes les gemes en joieria.
Diu Egor Gravilenko, director del laboratori d'anàlisis i certificació de gemes de l'Institut Gemològic Espanyol.
Tal com va passar abans amb altres gemes, com el rubí, el safir o la maracta,
l'essor humà es va obstinar a trobar la manera d'obtenir el que es va crear fa milions d'anys a l'interior de la Terra.
I va descobrir, fa gairebé 70 anys, la manera de fer créixer el laboratori el preuat diamant
i fer-ho amb una composició química idèntica i la mateixa estructura cristallina.
No és una imitació, però és l'obtingut al laboratori, per l'home i no pas per la naturalesa.
Té les mateixes propietats físiques i característiques òptiques,
la mateixa durabilitat i bellesa que el diamant natural, afegeix Gravilenko.
Durant dècades, crear un diamant ha estat molt card i costós,
per la qual cosa no s'ha fet servir en joieria, però sí a la indústria.
Ara, gràcies als avenços tecnològics, obtenir-lo és més ràpid i barat,
i cada cop ho serà més.
El fenomen està sacsejant els fonaments de la joieria,
de la taxació i a mitjà termini fins i tot a la mineria.
Fins al punt que el denominador mundial del diamant natural,
la companyia sotafricana de BIRS,
ha decidit llançar-se a la comercialització del sintètic per la joieria,
cosa del tot impensable fa molt poc.
No, i tant.
Fins i tot va llançar una campanya a escala internacional,
Real Israel,
per combatre el diamant sintètic elegant,
l'única característica que no es podrà imitar mai en un laboratori,
la raresa d'una pedra preciosa extreta de la naturalesa.
El sintètic manca de raresa perquè es pot obtenir en les quantitats que faci falta,
certifica Gravilenco.
Es tracta d'una maniobra estratègia que rebenta preus per protegir,
sobretot, el gran negoci dels diamants naturals,
ara amenaçat,
i els diferència dels sintètics.
Fins ara no s'hi havien atrevit,
però han vist un enorme mercat.
Les explotacions mineres ja no tenen tan poc el benefici d'abans.
Destaca Joaquim Maria Nogués,
professor emèrit de Cristolografia i Mineralogia de la Universitat de Barcelona.
El terme sintètic encara genera rebuig entre els consumidors,
de manera que els fabricants prefereixen parlar de diamants creats al laboratori.
Màrqueting i maquinària sofisticada d'última generació
per reproduir de manera controlada les pressions i temperatures extremes,
850 graus que van tenir lloc a les entranyes de l'escorça terrestre,
a 160 quilòmetres de profunditat,
durant 900 milions d'anys,
per obtenir la venerable Gemma en només una setmana.
El diamant del laboratori té un altre valor afegit,
a més d'avuiament el preu.
El compardor sap amb certesa que no s'ha otingut en una zona de conflicte,
explotant recursos naturals o vulnerant drets humans.
Són les denominades gemes d'origen responsable,
els diamants lliures de conflicte.
Una pedra preciosa sostenible,
ara assequible per la classe mitjana,
i a més, sense assegurir un recurs natural escàs,
jugada a priori mestra.
Veus crítiques alerten que la gran quantitat d'energia necessària
per generar temperatures i pressions tan altes
desmunta l'argument de la sostenibilitat.
De Birsch, que durant dècades va comprar els diamants
a l'extinta Unió Soviètica a canvi de divises,
recorda el professor Noguers,
ha llançat la pedra preciosa amb una moderna línia de joieria.
El gegant ha sorprès tothom per haver arribat a vendre fins a un 75%
més barat que els seus compartidors,
la nord-americana Diamonds Fondry
i la russa Neu Diamonds Technology,
amb les seves gemes sintètiques,
un 30 i un 40% més barates que les naturals.
També dirigides al luxe,
però amb arguments com l'ecologia i els valors socials.
de Birsch assegura que ara respon a una demanda real
i creixent de nous compradors.
La seva nova línia inclou precisament diamants de colors atrevits,
tota una declaració d'intencions.
S'estudia contribuir a la planta d'Oragon dels Estats Units
en capacitat per fabricar mig millor d'aquilats el 2020.
El valor del diamant sintètic
ara representa només un 2% del diamants en joieria,
però d'aquí a una dècada podria arribar al 10%,
continuarà caient, diuen els experts.
El rubí, el safirri i l'amaracda
tenen els seus anàlegs sintètics des de fa dècades
i el seu preu és irrisori,
però si són naturals el seu valor continua pujant
i marcant nous rècords.
Sembla, doncs, que ara és un mal negoci
comprar un solitari amb un diamant d'un quirat per 800 alers.
Una desena part del preu del natural,
que a més de no ser únic ni rar,
serà més barat d'aquí pocs anys.
el preu continuarà caient,
no és un bon moment per invertir en diamants sintètics.
Ja ho sabeu, ni maractes, ni diamants, ni res.
Res de res.
Recordeu la pel·lícula Diamants de Sangre?
Sí, però aquell era autèntic.
És que són autèntics, aquestes vegades fets pels laboratoris.
No, no.
Aquests no tenen cap fallo.
Els autèntics, si es miren, tenen alguna falla.
Sí, perquè són naturals.
Tenen alguna falla.
Ai, què? No inventarem, a l'ésser humà.
Bé, no inventem el temps perquè ja se'ns ha acabat.
Ja fa estona que se'ns ha acabat.
O sigui que fins la propera setmana.
Adéu.
Adéu-siau.
Ja ens envia.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.