Fins demà!
Fins demà!
60 i més. Molt bona tarda, o molt bon dia. Bona tarda. Avui, dimecres, dia 2 de maig de l'any 2012, festivitat de Sant Atenasi, bisbe d'Alexandria i Sant Sacundí. També la Mare de Déu de l'Araceli i de les Gràcies.
Portem ja 123 dies d'aquest any de traspàs i ens queden 243 per a finalitzar l'any. Ara, fa 200 anys, va tenir lloc l'aixecament i derrota del 2 de maig de l'any 1808. És el nom pel que es coneix la revolta popular sorgida a Madrid davant la incertesa política generada després del motí d'Aranjuez.
La protesta fa reprimida per les forces napoleòniques, tal com es veu a la pintura de Goya, la carga de los mamelucos. Al mateix dia, el bando de los alcaldes de Móstoles iniciava la guerra de la independència. Avui, per tant, és el dia de la comunitat de Madrid. O sigui, han fet més pont que nosaltres. Més, més. Allà, doncs, es commemoren aquests fets. Festa grossa, com cada any, a la plaça del 2 de Maio.
Recordem que la guerra de la independència o guerra del francès no va acabar fins al retorn de Ferran VII d'Espanya al poder l'any 1814. Bé, doncs, felicitats a totes les aracelis i a tots els que celebreu avui el vostre sant o aniversari. Us saludem des d'aquí, a Ràdio d'Esvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant Just en directe. Des de 60 i més a Ràdio d'Esvern,
En el 98.1 de la freqüència modulada, posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans i també, per què no, a tots els joves que ens vulgueu escoltar. Benvinguts, oients d'Esvernians. Seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio, estem amb vosaltres i, si voleu, ens podeu trucar aquí a Ràdio d'Esvern al 9337236
Sabeu qui som fins a les 9 i estem aquí per rebre tots els vostres sugeriments. A veure si un dia us animeu i truqueu. I si són també crítiques, les acceptem de tot cor. El que vulgueu, el que vulgueu. I ara recordarem alguns esdeveniments que van succeir tal dia com avui. El 2 de maig de l'any 1888 va tenir lloc la inauguració oficial de la Gran Exposició Universal situada al Parc de la Ciutadella.
Va durar fins al 9 de desembre d'aquell any i va rebre més de 400.000 visitants. I ens va deixar obres memorables com l'Art de Triomf, el Palau de Dilles Arts, el Mercat del Born...
el monument a Colom o les simpàtiques embarcacions d'Esbarjo, les golondarines. Ahir ho van celebrar, no?, el monument a Colom. Sí, pobres. Durant sis hores ho van celebrar. Involuntàriament van commemorar l'aniversari quedant-se penjats quatre turistes malaguells i dos de japonesos.
a dalt, a la cabina, als peus de Colom. Sis horetes es van passar allà dalt. Si hagués estat només a dalt, almenys haguessin estat molt airejats, però ficats a les sis d'ella, que vols que et digui, no devia ser gaire divertit? No, no. Afortunadament, els malagueins tenen molta salsa i s'ho devien passar pipa. Devien animar els japonesos? I tant. Bé, doncs haurem de posar una música una miqueta animada, ara, no? Això mateix.
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, molt bé, i a més molt adequat per celebrar el Dia de la Comunitat de Madrid, posar un èxit dels temps de la movida molt bé, molt dels anys 80 i molt Miguel Rios, sí, sí. Pocs anys abans a Madrid, el 2 de maig de 1879, Pablo Iglesias impulsa la fundación del Partido Socialista Obrero Español.
Militant auster i exigent en la tasca sindical i política, Pablo Iglesias ha esdevingut el model de dirigent obrer respectat i imbuït d'una particular autoritat i saviesa. No sé què diria ara d'alguns dels seus col·legues si aixequés el camp. Com moltes coses. Com moltes. D'alguns n'estaria molt orgullós, m'imagino, i d'altres no tant. Sí, d'altres no tant.
Que quan un partit és tan gran, doncs com en tots els col·lectius que hi ha molta penya, hi ha de tot, no? No, esclar que sí. I de Madrid passem als Estats Units, on el 2 de maig de l'any 1927 a Hollywood, Califòrnia, s'hi funda l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, que concedeix anualment uns premis de popularitat universal ben coneguts de tothom com els Oscars.
Molt present tenim també aquell 2 de maig de 1968, quan va esclatar a París el maig francès. Les manifestacions estudiantils van omplir els carrers de la capital de França. Seguint els estudiants, una vaga general secundada per 10 milions de treballadors va obligar a Charles de Gaulle a dissoldre l'Assemblea Nacional Francesa i a celebrar eleccions parlamentàries anticipades
el 13 de juny del 1968. Sembla ahir mateix, no? Ah, ahir mateix. Que les tenim molt, molt presents perquè les recordem molt, molt vives. I a més, com comentàvem de la revolució dels clavells la setmana passada, també el maig francès ens va donar esperances que el franquisme tindria final. Va tindre final? Quan va tindre final? Quan va tindre, sí, però pels temps del maig francès va haver aquí la caputxinada i van haver-hi moltes manifestacions i moltes mogures. Sí, sí, que van haver-hi branques que es van...
ascindir del de l'arbre principal. I tant que sí. O bé, el 2 de maig del 1989, quan el govern espanyol a Madrid ratifica el conveni europeu per la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants. Malauradament, encara avui al nostre país es donen fets aïllats de tortura
o maltractament. Hi ha molts altres països. Hi ha molts altres, però és que en el nostre, ahir, precisament, en un programa que dona TV3 els diumenges al matí, que es diu Signes del Temps, parlaven d'aquest tema i de casos concrets que han passat aquí, i fa ben poc, que fins i tot em vaig quedar sorprès que això ho tinguéssim tant a la vora, no? Sí, sí. Recordem també un 2 de maig de l'any 1997, quan a Oviedo, el Principat d'Astúries,
l'equip científic del Llaciment Arqueològic de Atapuerca obté el Premi Príncep d'Històries d'Investigació Científica i Tècnica. I l'any següent, el 2 de maig del 1998, a Brussel·les, Bèlgica, s'hi crea el Banc Central Europeu per definir i executar la política monetària de la Unió Europea. Una cosa ben difícil, per el que de moment s'observa. Però són notícia cada dia. Sí, sí.
I el que de ben segur cap culer no ha oblidat és aquell 2 de maig de l'any 2009, quan a l'estadi Santiago Bernabeu de Madrid, el Futbol Club Barcelona, dirigit per en Pep Guardiola, guanya per 2 a 6 al Real Madrid, entrenat per Juan de Ramos, amb dos gols de Thierry Henry,
Dos de Leo Messi, un d'en Carles Puyol i un altre de Gerard Piqué. Veus com notícies de futbol en memoritzem alguna, eh? També, també. És que aquesta és per memoritzar-la. Fins i tot els que no seguim el futbol han estat tan celebrades, n'han parlat tantes vegades d'aquestes victòries que estan ja en la memòria col·lectiva. A mi em van convidar a veure el partit i jo no vaig voler anar-hi perquè...
Clar, sempre tinc molts nervis. A Madrid estaves? A veure'l des d'aquí. Sí, no, estàvem a fora i a casa del veí tenien comprat allò del gol o no sé què, aquelles coses tècniques i l'estaven veient. I al final la mestressa de la casa va venir i diu, corre, corre, que guanyem
per 4, 2, una cosa així. Dic, encara són capaços de tornar a remuntar. Vine, vine, que ja tenim les pizzas a punt. I sí, sí, encara vaig veure, doncs, més gols. Molt bé, molt bé. Doncs mira, fins aquí hem recordat algun dels esdeveniments que van passar un 2 de maig. Ara fem memòria, també, d'algunes persones importants que van néixer tal dia com avui. Un 2 de maig de l'any 1754 naixia a l'Horta de València. El compositor
Vicent, Martí i Soler. Tot un referent de... Del classicisme. Del classicisme. Que m'enduia el full abans d'hora. M'enduies el full i jo en aquell moment no hi era allà per recordar-me. Bé, posem una mica de música.
Acompaño a mi sombra por la avenida Mis pasos se pierden entre tanta gente Busco una puerta, una salida Donde convivan pasado y presente De pronto me paro
Alguien me observa, levanto la vista y me encuentro con ella. Y ahí está, ahí está. Ahí está, ahí está viendo pasar el tiempo la puerta de Alcalá.
Ahí está, ahí está viendo pasar el tiempo La puerta de Alcalá
Bé, avui és que estem dedicant un record a la festa de Madrid. És el dia de la comunitat. Tots els madrilenys que hi hagin al nostre poble també tenen dret a escoltar cançons que parlin de la seva comunitat. Excepte els madrilenys que han llegat ja per estar mañana en el Salón del Còmic de Barcelona. Ah, i tant, també, si ho senten.
Si ho senten, doncs mira, estaran contents. Poden, poden, perquè saben que a través de Facebook poden connectar amb nosaltres des de qualsevol lloc, de qualsevol indret de l'estat espanyol. O sigui que ens podeu veure posant ràdio d'Esvern Facebook. Això mateix. Un altre 2 de maig de l'any 1853, neixia a Palma de Mallorca el polític i advocat espanyol Antonio Maura.
Protagonista d'una destacada i controvertida carrera política, fou identificat amb el regeneracionismo i la necessitat d'efectuar una reforma del sistema polític que es va anomenar Restauración. Va ser president del Consell de Ministres d'Espanya entre el 1903 i el 1907. I va deixar empremta, eh? Tot i no estant i gaires anys, va ser un home molt innovador.
I dos naixements de personatges del món del futbol tenen també la data del 2 de maig. Tal dia com avui, del 1935, naixia a la Corunya, a Galícia, el futbolista i entrenador Luis Suárez. Des de l'any 1954 al 1961 va jugar amb el primer equip del Barça, per seguir després triomfant a l'Inter de Milà. L'altre futbolista ha nascut també un 2 de maig, en aquest cas, el 1975, a Leighton Stone,
a Inglaterra, és l'admirat David Beckham. Va ser nomenat oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic l'any 2003, a més de destacar com a atractiu model i sec símbol en diverses campanyes publicitàries. És que el senyor està de gustar.
Té el seu encant, té el seu encant. L'altre dia, precisament, comentàvem, penso en el programa d'en Cuny, 8 al dia, deia, fa uns anuncis tan atractius, que la gent es queda amb ell, però no sap si recorda o no la marca dels sotets que anuncia, no? Però suposo que sí, perquè ja sabem que la publicitat sempre actua sobre el subconscient. Ah, això mateix.
Sempre subliminent. I l'altra cosa és el que et queda en la memòria. I a més, a la gent que li encanta fer propaganda, tu vas per un gimnàs en una piscina i la gent porta sempre calçotets i banyadors que segui ben bé la marca. Es brinden a fer publicitat gratuïta, o sigui que les marques encantats...
que una persona tan important sigui el seu líder de publicitat. Sí, i a més tothom es presta a ser home anunci, doncs encantats de la vida. I també, eh? Bé, i també recordem algunes persones importants que van morir un 2 de maig. L'any 1966 ens deixava un dels grans de la literatura catalana, l'escriptor Miquel Llor. La seva obra més important, Laura a la ciutat dels Sants, ambientada a la ciutat de Vic,
ha estat motiu d'estudi a totes les classes de teoria de la literatura. Segons el mestre Joan Triadú, l'obra de Miquel Llor és una de les més ben escrites del segle XX. Retrocedem ara en el temps. Un veritable geni deixava aquest món un 2 de maig de l'any 1519. Ens referim a Leonardo da Vinci, home d'esperit universal i l'artista més important del renaixement italià. Va ser...
Enginyer, dibuixant, pintor, escultor, arquitecte i precursor de nombrosos invents que van millorar la qualitat de vida dels éssers humans. I també un 2 de maig, però del 1857, moria a la ciutat de París el poeta romàntic francès Alfred de Muset. També autor dramàtic i novel·lista, ens ha deixat obres memorables com L'Orensatio,
que al nostre país hem vist interpretar per actors com Josep Maria Flotats, Lluís Omar o Josep Maria Pou. En el poliorama recordo una versió i una altra en el lliure. I no sé si al Teatre Nacional la van arribar a fer, perquè va haver dos o tres temporades que els donava per fer el Lorenz Sàgio cada any. Finalment, també vinculada al teatre, però en un gènere més lloguer, recordem que el 2 de maig de l'any 2003 ens deixava l'actriu Ivedet, valenciana Queta Claver,
tot i que va debutar fent teatre dramàtic a la companyia de Rafael Rivelles, va ser la revista i el Music Hall el que li va donar més popularitat. Amb títols com A Vivir del Cuento o El Virgo de Vicenteta va divertir milers d'espectadors. I també va ser Vox Populi, els romans que tenia amb algun polític important del seu temps. Important, important del seu temps, i tant que sí. Però, a banda d'això, era molt bona actriu. Molt, molt, molt. Molt bona actriu, perquè...
Si no estic mal fitxada l'altre dia,
la vaig poder veure en un paper de la Colmena. Sí, si no estàs mal fixada. O sigui, no vaig arribar a temps de veure el repartiment, però com tot eren actors i actrius coneguts, em va semblar que era ella. Tot i que va ser molt popular en el gènere de la revista i en el gènere còmic i mojijol, era una actriu dramàtica formidable. Es va formar la companyia de Rafael Rivelles, que era un dels grans actors. A més, tenint en compte una cosa que a la televisió també havia fet,
algunes representacions teatrals en el seu temps. A Estudio Uno i en cinema havia fet tant papers còmics amb pel·lícules de destape d'aquelles de l'època com amb papers dramàtics. Era una actriu amb molt registre. És molt polifacètica. I bé, per als que ens escolteu dissabte, dia 5 de maig, recordem algun esdeveniment coincidint amb aquesta data. El dia 5 de maig de l'any 1959, la soprano Maria Calas posava en peu el públic del Gran Teatre del Liceu de Barcelona...
amb un memorable recital on va cantar el bo i millor del seu repertori. Que d'aquests repertoris has portat alguna coseta avui, no? Sí. A veure si podem escoltar algun bocí, algun fragment d'aquest repertori magnífic de Maria Calas.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Queste sogre, queste sogre andine piave. I tuoi vali, i tuoi vali, i tuoi vali.
Una meravellosa versió de Casta Viva. Sí, sí, i una veu inoblidable. Quina veu? És que és tan inconfusible. Una meravella. Doncs bé, un altre 5 de maig recordarem de l'any 2002...
el València Club de Futbol es proclama campió de Lliga en guanyar per 0-2 al Màlaga. D'això no fa gaire, me'n recordo, perquè el meu gendre valencià va estar molt i molt content. Molt content, va, i tant que sí. Sense oblidar algun personatge famós que va néixer un 5 de maig. Recordem, en primer lloc, el filòsof, economista, polític i sociòleg europeu que va néixer a Prússia el 5 de maig de 1818.
Ens referim al celebrat autor de El Capital, Karl Marx. I força conegut entre nosaltres l'actor Tyron Power, que tantes pel·lícules d'aventures va protagonitzar i que va néixer a Cincinnati, als Estats Units, un 5 de maig de l'any 1914. Amb títols tan recordats com Sangre i Arena, va deixar l'empremta d'un galant admirable.
Malauradament, no va poder acabar el rodatge de la seva darrera pel·lícula, Salomón i la reina de Saba, ja que va morir d'un atac de cor i el va haver de substituir Jules Briner. Sí, atractivament amb cabells. Sí, sí. Com tota la primera part de la pel·lícula, o segons quines escenes les havia fet el Tyron Power, doncs realment va sortir amb cabellera. Sí, sí. O sigui, no fa gaire que el vam veure amb una versió, amb una d'aquestes televisions que fan cine tot el dia...
I més conegut encara, un altre popular artista que va néixer a Linares Jaén, un dia 5 de maig de l'any 1943. Ens referim a Rafael Martos, que ha triomfat arreu del món amb el nom artístic de Rafael, però que consti que ha escrit amb P, H i A. Escriure el seu nom amb P, H va ser una ocorrència d'un cap de màrqueting de la Philips, el segell discogràfic
que li va editar les primeres gravacions. Tot i que ja havia triomfat com a cantant infantil amb el sobrenom El Ruiz Senyor de Linares, en cançons com Jo soy aquel, digan lo que digan, o el tambor hilero, entre moltes d'altres, la seva veu prodigiosa ha donat la volta al món. I segueix, i segueix la donant, fins i tot aquí a Ràdio d'Esvern el podem escoltar ara mateix. Ara posem una de les seves cançons.
Fins demà!
Todavía su amor lo recuerdo, haz amigo el favor de ignorarla delante de mí. Ni siquiera pronuncies su nombre, que aún mi alma está hecha a jirones.
que yo no sé olvidar como ella olvida que estoy desconcertado que no sé dar ni un paso sin ella
que yo podría morir que estoy sin vida que nada me interesa que todo en mí es tristeza sin ella sin ella és una cançó molt maca no és de les més conegudes
però realment és una cançó molt sentida. Doncs crec que per molts anys es pugui acompanyar Rafael amb aquest saber fer i aquesta veu tan esplèndida i que està ara millor que mai. Bé, i ara passarem a Ecologia i TVOs, a la secció de la cultura. Bé, doncs aquesta setmana tenim, com bé has dit en l'apartat de cultura, dues activitats compliran Montjuïc durant quatre dies. Al Palau Sant Jordi, des de demà dijous, dia 3, i fins diumenge, dia 6,
tindrà lloc la Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable que porta per nom Biocultura. Alimentació ecològica i vegetariana, energies renovables, teràpies naturistes i més de 300 activitats que van des de xerrades, massatges i presentacions de llibres fins a demostracions de tota mena per oferir-nos formes de vida més saludables. En aquesta dinovena edició,
Biocultura espera rebre unes 80.000 persones. El preu de l'entrada és de 6 euros, però podeu aconseguir invitacions gratuïtes o amb el 50% de descompte en gairebé tots els restaurants vegetarians i tendes naturistes de Barcelona. Restaurants vegetarians, jo no sé si a Sant Jus en tenim algun...
Teníem un, però no sé si funciona encara. Però jo recordo el més proper, i que segur que hi ha invitacions, és el de la Riera, a la Riera Blanca, carrer Regentment Dieta, també a l'Hortet, al carrer Pintor Fortuny, al carrer de Santa Eusebi, al restaurant La Granja, carrer Arribau, a prop de Travessera. Em sembla que al carrer Canuda també hi ha un. Sí, al carrer Canuda hi ha un de molt important, que és el Self Naturista.
el carrer Santana, no? El carrer Canuda, el carrer Santana. Sempre les confong, la de Mont i la de Vall. És que abans també n'hi havia una al carrer Canuda, però després es va traslladar. I està, ara, si malament no recordo, que n'hi ha dos, l'Hurtet, el carrer Pinto Fortuny, i en Frona n'hi ha un altre, el mateix carrer. I tendes, doncs, al carrer Badal, cantonar de carretera de Sants, hi ha també una tenda naturista, i moltíssimes per tot Barcelona. I bé...
També aquesta setmana, no ens en descuidéssim pas, del 3 al 6 de maig, o sigui els mateixos dies, tindrà lloc la trentena edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, al Palau Vuit de la Fira de Montjuïc, a l'Avinguda Reina Maria Cristina, això és pujant a mà dreta. Sembla que demà no hi seràs aquí, que t'aniràs al Saló del Còmic. Clar, és que la gent de l'associació d'autors, amics i amants del còmic tenim estant allà a la Fira. Molt bé, molt bé.
amb entrada gratuïta aquest any per a totes les persones nascudes el 1982. Si en teniu 30 anys, que són els que compleixen el Saló, ja ho sabeu, només mostrant el carnet d'identitat hi podreu accedir sense pagar ni un cèntim. Pels que passem dels 30, l'entrada val 6 euros.
4 pels jubilats, o sigui, nosaltres paguem 4. I 2 pels escolars, que visiteu el saló en grup. I a més dels 30 anys del saló, hi haurà també celebracions per als 50 anys de cavall fort, als 50 anys de Spiderman.
30 anys de Planeta d'Agostini Còmics, 20 anys de la primera edició de Bola de Drac, tant amb televisió com amb còmic, a celebrar per tot lo gran, amb tot, amb exposicions, o sigui, exposicions del Fons de Planeta, exposicions de tots els dibuixars de Spiderman... Sí, perquè ara tornen a estar de moltíssima actualitat. I exposicions de 50 anys de cavall fort, amb tots els autors que han participat a la revista. Que són molts. Molts, molts. Nombroses xerrades i exposicions, a més d'aquests temes,
Mostraran la labor de l'escola de còmics Hoso, una mostra antològica de Little Nemo de Windsor McKay, obra pionera del disseny d'historietes i exposicions de Moebius.
Paco Roca, Juanjo Guarnido, Kenny Ruiz i molts d'altres. I quan diem molts és que són moltíssimes més. O sigui, no teniu més que entrar a la web del Saló, posar Saló del Còmic de Barcelona 2012 i us sortirà tota la quantitat d'exposicions que hi podeu veure. A més, les classes magistrals de moltíssims autors que donaran. Molt interessant el de les escoles JOSO.
perquè són molts professors de la JOSO i autors ja consagrats que han sortit d'allà, que totes les hores del dia a l'estant donen classes magistrals, tallers de rotulació, de dibuix, de color, de disseny, llapis, tinta, de tot. Ah, home, doncs ja ho sabeu, mira, anem cap allà i estarem divertidíssims. I un dels grans atractius d'aquest any seran els robots animats que es passejaran per tot el saló
interactuaran amb la gent, saludaran els aficionats i serà tot un aconteixement. Molt bé, molt bé. L'horari, per tant, al Saló del Còmic, com per Biocultura, és de les 10 del matí fins a les 8 del vespre. 9 de la nit, el dissabte dia 5. O sigui que ve molt bé i ve molt de camí.
Jo més a poc que pugui penso anar als dos llocs. Ah, molt bé. Oi, el dom de la vull cuidar només que la tens de senyor, eh? No, no, però puc anar al matí, per exemple, el diumenge, passar tot el matí a l'estand del Saló del Còmic i a la tarda, com que la meva consogra,
que és una mestra professora que es diu Anna Ferrer i presenta un llibre a les 5 de la tarda a Biocultura. Ah, molt bé. Doncs jo, si puc, aniré a la presentació d'Anna Ferrer, que, a més, ha fet un llibre molt curiós de com és l'ensenyament, la pedagogia a casa. És d'aquesta associació que els mestres, gairebé tots mestres,
i pares de famílies numeroses donen classe als seus propis fills a casa seva. I en el cas d'ella, la senyora Anna Ferrer no és un cas perquè té 15 fills i a tots els ha educat ella a casa seva. Perfecte. Experiència deu tenir moltíssima. Molta, molta. Bé, doncs, Arrel, d'això també podem recomanar...
Un llibre que realment s'ha venut moltíssim, però és que jo l'estic llegint i el trobo fantàstic. I l'estàs passant molt bé, no? Sí, recordo aquell temps, diu, Quan érem feliços, escrit per Rafael Nadal.
i realment és una època que no era per ser molt feliç, però que tothom sí que tenia moltes ganes de ser feliç. Precisament a la taula rodona de la presentació d'aquest llibre deien moltes persones que l'havien llegit, que amb el que disfrutaven és que ells també s'identificaven amb molts personatges del que sortien allà, o bé amb vivències que eren semblants a les que ells havien viscut. Sí, sí, aquí diu, a la folra del llibre... A la solapa. Sí, basada en les peripècies d'una família nombrosa de 12 germans,
a la Catalunya de postguerra. Quan eren feliços, és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor aboca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut, de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del barri vell de Girona. L'estiuetx a la fosca, una platja fabulosa. Al setembre, a Sapagès, al mas d'Aigua Viva,
i els anys d'internat al Cullell. O sigui que realment dona una visió de la Girona de postguerra fabulosa.
I a més era molt bé, i a més era necessari ja que se'n fes una de Girona, perquè en teníem d'aquests temps, ambientades en aquests anys, però en barris de Barcelona, moltes, de Vázquez Montalbán, del Terence Imoix, de l'Àngel Casas a Sants, del Joan Marcel Guinardó, o sigui, cada escritor ens ha donat la seva infància de postguerra al seu barri. I en aquest cas, Rafel Nadal ens porta a Girona, ciutat preciosa, on precisament l'associació de gent gran està estudiant... Sí, estem preparant... Estem preparant... Anar-hi el mes de juny. Oh, i tant...
Per la Festa de les Flors. Per la Festa de les Flors a Girona, que si hi ha Girona, és preciosa, amb la Festa de les Flors encara creix en bellesa. Bé, i després de parlar d'aquest llibre, parlarem d'exposicions a la Sala Parés, que ara ja feia dies que no en parlàvem. És d'Albert... Sí, una setmana feia almenys, no? No en vas parlar la setmana passada. No, ni l'altra tampoc, no, perquè saps què passa?
que van fer per dues setmanes el vi i la pintura per segon any, i també un recorregut de tot el fons, que ho van fer durant tres dies, i clar, durant tres dies no valia la pena de comentar-ho. Aquesta sí, perquè és molt natural també, és molt vegetarià, l'Alberto Romero Gil. O sigui, aquí tenim un plat.
d'una amanida d'espinacs, una preciositat, i un ram de roses també molt maco. Vull dir que us agradarà perquè és una pintura senzilla i molt entenedora. I també del Xavier Rodés, que és també molt natural perquè són paisatges com la Custres. A la mateixa sala Parés, no? A la mateixa sala Parés. L'una és a l'espai 1 i l'altra a l'espai 2, que és primera planta i segona planta.
I també és molt recomanable. Personalment, potser m'agradi més la d'en Roders, perquè potser és més de vida, o sigui que pots estar-hi. És un paisatge una mica especial, però pot ser-hi.
Jo no els trobo comparables, perquè són dos estils molt diferents, i mentre un va per lo panoràmic, l'altre es recull en la intimitat, en l'essència de les coses aparentment petites, però que tenen un gran significat. Aquest got amb unes roses blanques, és una meravella. Bé, us convidem.
que ho visiteu i, de paso, que us mengeu un suís. Que, escolta'm, també, allà al costadet, també és bo d'estar-se. I tant, recordeu que el xocolata va molt bé pel cor i, per tant, sobretot si és negre i consistent... L'altre dia, la xerrada que ens van fer a l'associació de gent gran, una doctora... La doctora Sant Pau? No, va ser la doctora Conxita... Ara no me'n recordo el cognom. Però ens va dir que... O sigui...
preocupar, que a través de preocupar-nos de la nostra salut abans que ens posem malalts, aconseguirem que realment no ens posem malalts. I una de les coses que... Això es diu prevenció, no? Medicina preventiva. Sí, sí. És que la salut la podem fer nosaltres mateixos, després parlarem de la diabetes. Però realment hem de procurar passar coses que ens facin plaer. I si un dia ens volem menjar...
una tauleta de xocolata, o una presa, o un suís, per un dia, quin lo va saber? I això, el nostre cervell rep aquesta sensació de plaer i també col·labora que la resta de l'organisme
estigui una mica sa. Ja vam recomanar, també des d'aquí, que visiteu el Museu de la Xocolata, que és a prop del Born, i ja us conviden a menjar xocolata allà, sempre que el visiteu, i només de beure tanta xocolata ja dona goig. O te n'afarta, també, si no pensis. No, perquè és molt lleugera la dosis que et donen. És molt agradable. Si lo bueno poco es mejor.
Clar que sí. I bé, ja que parlem de culturet en general, recordem també el teatre i alguns dels actors del nostre poble, que igual que hem recordat recentment els èxits de la Clara Segura Romea o de l'altre actiu del nostre poble, com és Marta Domingo. Ara no me'n recordava. Ai, la memòria. Marta Domingo, el Nacional, que va estar també esplèndida. Doncs ara recordem que podeu veure el Ferran Ranyer treballant al costat de Joan Pere, Lloi Bertran i Anna Gràs,
en l'obra divertidíssima de Santiago Moncada, Violines i trompetes, dirigits pel Miquel Gorriz, que això la van estrenar ja al Paco Morán fa anys, però és una versió més moderna, més dinàmica, i a més... Potser una mica més atrevidota i tot. No, jo diria que l'atreviment és el que hi ha en el text, i a més el que passa és que són actors molt bons... Bueno, recordeu que és al Teatre Borràs, eh? Li donen molta picardia, sí, el Teatre Borràs és a la plaça Urquinaona, com vostès saben...
I bé que hi ha representació, com és habitual als teatres, els dimecres, dijous i divendres a les 9 del vespre. El dissabte hi ha dues funcions, una a les 8 i una a les quarts de 10, i els diumenges a les 6 de la tarda. Molt bé. I que hi ha descompte per la gent gran, també. Això està molt bé. Mira, és un dels avantatges de ser gent gran.
Això actualment ho fan a tots els teatres i a gairebé també tots els cinemes, especialment... També hi ha un dia a la setmana, no?, que fan un preu per la gent gran? No, el dimecres per tothom, fan rebaixa per tothom. Els Renoirs, els dilluns i els altres cinemes els dimecres, però més els jubilats de dilluns a divendres cada dia.
En els cines... Tenen un descompte. Sí, sí, sí. Els cines Renoir, sempre. Els Verdi, també. Els Meliés. O sigui, hi ha uns cines que són molt adequats per anar-hi a gent gran, perquè a més fan molt bones pel·lícules, tenen molt bona pantalla i són molt recomanables. O sigui, que tu passes pipa. Ja saps que jo soc un habitual del Renoir.
i també del Cine Baix de Sant Feliu, que també està molt bé. Fa molt bona programació, jo sempre els recomano. Apropeu-vos a Sant Feliu a veure cine, a més l'horari és molt bo. No, i el cine està molt ben adequat ara. Està molt ben adequat, hi ha cinc sales, la funció dels diumenges sol ser a les cinc de la tarda, que és una hora molt bona, la primera sessió. Dóna temps a pair el dinar i anar després tranquil·lament amb cotxe o amb autobús fins a Sant Feliu, i val realment la pena. Bé, ara passarem una mica de música.
Ay, amor de hombre, que estás haciéndome llorar una vez más. Sombra lunar que me hiela la piel al pasar, que se enreda en mis dedos mi abrazo.
Amor de hombre, estás llegando y ya te vas una vez más. Juego de azar que me obliga a perder o a ganar, que se mete en mi sueño gigante pequeño de besos extraños. Amor de hombre, puñal que corta mi puñal, amor
una meravella de cançó molt fegades i és inolvidable aquesta versió
De la leyenda del beso, d'autullo i verd. Bé, i ara parlarem, com hem dit abans, d'una malaltia que realment és silenciosa, no dona símptomes, però que la pateixen molta gent i de la qual s'ha de tenir molta cura. Ui, cada vegada més, no? Sí, clar. Això també ho donen les societats benestants, que, clar, segons quina alimentació...
ocasiona aquesta disfunció del pàncreas. I això que ja no som tan benestants, ara. No, però això fa molt pocs dies. Fins ara hem passat uns anys fabulosos. Bé, és un reportatge, un article, publicat, com sempre, a 60 anys més, d'aquell ministeri que a mi em costa tant... Ah, el de la gent gran, ja està. Això mateix, ja està. Així simplifiquem. Això mateix.
Es un reportatge de Inés González y diu, diabetes, una enfermedad para tomársela en serio. La diabetes mellitus es una enfermedad crónica que afecta al 6,6% de la población mundial, lo que supone casi 285 millones de personas entre los 20 y los 79 años.
Las estimaciones para el año 2030 preven un incremento del 54% en el número de afectados, que significaría que el 7,8% de la población adulta mundial tendría diabetes. 438 millones de personas. En España, el porcentaje de población con diabetes es del 6,4%. Según los resultados de la encuesta Diabetes Actual,
tómatela en serio, de percepción a pacientes y profesionales sanitarios, revelan que los médicos implicados en el tratamiento de la enfermedad consideran la prevención y la adquisición de unos hábitos de vida saludables como la clave para evitar o retrasar la aparición de la diabetes tipo 2. O sigui, la dita melitus. El sedentarismo, el sobrepeso y una dieta inadecuada
son los principales factores de riesgo de la diabetes, especialmente del tipo 2, o sea, la melitus, que supone el 90% de los casos diagnosticados. I quan has dit d'un dels 79 anys, què vol dir? Que després d'aquesta edat llascura... No, no, no. Això és forever, no? No, és per sempre. Vol dir que pot aparèixer o es pot detectar entre aquesta edat. O sigui, igual, una persona que ha estat semblantment...
Bé, tota la vida, a lo millor, al 60, al 65, al 50 Xcats, pues li surt la diabetes. Vamos, que te puede dar en cualquier instante. Això mateix. Red social Comunidad Diabetes. Pulsomet, empresa editora de tuotromedico.com, ha puesto en marcha Comunidad Diabetes, una red social que sirve de instrumento de información, formación y comunicación de la enfermedad de la diabetes.
Esta comunidad, accesible desde diabetes.tuotromedico.com, se dirige a personas diabéticas y tiene como misión aglutinar y estructurar conocimientos sobre esta enfermedad y hacer partícipes de la misma a todos sus miembros. La diabetes es una enfermedad crónica considerada por la Organización Mundial de la Salud como uno de los principales problemas sanitarios,
Especialmente en los países de mayor desarrollo. Solo en España la cifra de diabéticos ronda los tres millones y medio de personas, si bien se da la circunstancia de que un millón y medio de personas más también la padece y lo desconoce. Los enfermos de diabetes requieren tener un estilo de vida específico, hábitos alimenticios apropiados y los cuidados necesarios en todo momento.
para lo cual necesitan disponer de información suficiente y veraz con la que pueda llevar un control de su enfermedad. En este sentido, Internet y más concretamente las redes sociales suponen un canal idóneo para estas personas para que obtengan información y compartan su experiencia y conocimiento con otras personas. Comunidad Diabetes nace con el objetivo de conectar a todas aquellas personas que padecen la diabetes
y aprovechar las posibilidades que brindan las redes sociales para poder transferir información entre pacientes y desde los profesionales sanitarios a los pacientes de forma rápida y efectiva. Para ello, el portal dispone de grupos de apoyo virtuales como lugar de encuentro e intercambio de experiencias y se complementa con un directorio de médicos endocrinos y guías informativas escritas por el cuadro médico
de Pulsomet. Esta información está certificada por Health on the Net Foundation, un sello que distingue la calidad y la fiabilidad de los contenidos sanitarios en la red. Perdó. Sí, recordem el nom de la red, de la xarxa, que és tuotromedico.com Sí, però tenint en compte una cosa, que aquí al cap porten un control de les persones diabètiques fabulós. Si realment obeïm
i fem les coses com ells ens manen i ens dirigeixen, porten un control fantàstic. A més a més, s'ha de fer molt exercici, tenir molta cura de les coses que mengem i un dia pots passar-te, però s'ha de tenir un altre sistema de menjar i de viure. I, sobretot, intentar per tots els nichans no tenir excés de pes. I així, doncs, i controlar...
Realment controlar si realment patim aquesta malaltia, que és tan silenciosa com el colesterol o com la hipertensió, que no dona senyals i un moment donat pot produir una mort sense donar-te'n compte. I, evidentment, aquestes coses sempre, sempre, sempre és molt millor controlar-ho a través del CAP, del centre mèdic més proper,
que no a través de xarxes informàtiques on et pots embolicar... Cadascú dona la seva experiència i no totes són iguals. Cadascú dona la seva vivència, la seva experiència i és el teu metge de capçalera la persona que t'ha de fer un seguiment i qui t'ho ha de dir. Perquè si no, caurem amb internet, amb allò que passava abans, és que m'ho ha dit la veïna i tinc una amiga que li va tan bé. Cada persona és diferent. Necessita una medicació especial, sense arribar a vegades a punxar-se
tenen un tractament ja adequat, controlat, i cada X temps, cada 3 mesos, s'ha d'anar en plan que estigui bé. I després controlar amb unes punxadetes que no són res, i realment aviam si controles aquest màxim o aquest mínim. O sigui que...
posem una mica de música i penseu-vos-ho. Música diabètica, vinga. No, diabètica, no. Però que hi ha uns grups que es diu Diabètiques Acelerades, que estan molt bé. Ah, sí? No, jo no ho sabia, això. Ara no les coneixies. No, no, no, no t'escosta ara sense haver-hi una cosa més. Bé, doncs escoltem no les diabètiques, perquè no les tenim, però una altra música.
No es por casualidad que tenga yo mi hogar junto a ti.
Fins demà!
És magnífic aquest cantant. El que dèiem abans, València, la de persones importants tant amb cantó com amb música, com pintura, són uns artistes. Terra d'artistes, clar que sí, clar que sí. Bé, i ara parlarem de les setenes jornades de l'Associació Estatal
de Programes Universitaris per la Rengren. Que diu el titular de 60 y más, la educación en el envejecimiento activo y la solidaridad intergeneracional. El texto es de Juan Manuel Villa y dice La celebración del Año Europeo del Envejecimiento Activo y la Solidaridad Intergeneracional en 2012 ha servido para enmarcar el desarrollo de las séptimas jornadas de la Asociación Estatal
de programas universitarios para mayores, donde se analizó la labor que realizan las universidades para mayores como instrumento de impulso de la educación superior en este grupo poblacional. La Universidad de La Laguna fue la universidad anfitriona de este encuentro, en el que, entre otros aspectos, se incidió en las aportaciones y los retos que, desde la experiencia de las universidades para mayores,
tiene la educación superior para mejorar el envejecimiento activo y la solidaridad intergeneracional. El debate y la discusión organizados en grupos de trabajo se centraron en la contribución que se hace desde este tipo de programas a una sociedad cada vez más envejecida, el papel de las instituciones de educación superior en la promoción de la solidaridad intergeneracional y cómo pueden mejorar las relaciones
entre la universidad y la sociedad para promover la formación académica de los mayores. Las jornadas contaron con la participación de 21 universidades que cuentan con este tipo de oferta educativa. Las universidades para mayores son estructuras formativas presentes en la mayoría de las instituciones de educación superior nacional, cuyo fin principal es acercar las enseñanzas universitarias
a un amplio segmento de la población que tradicionalmente había permanecido al margen de la educación superior, fomentando una enseñanza intergeneracional y siguiendo la línea de las políticas europeas de desarrollar acciones para el aprendizaje a lo largo de la vida. Los programas universitarios para mayores contribuyen a formar personas emancipadas,
crítiques, actives i, sobretot, participatives. Això és molt important, perquè sembla que no, però si tens una tasca o una afició a participar en aquests estímuls d'aprendre, com sempre hem dit, realment sembla que el cervell es desenvolupa molt més
i allunya aquelles malalties degeneratives que són tan triplistes. I sobretot està molt bé el participar en activitats intergeneracionals i moure't en associacions on hi hagi persones de totes les edats. Això activa molt les neurones, et refresca molt les... I si són grans, que siguin molt mogudes. Que siguin molt actives, perquè nosaltres a l'associació tenim un parell o tres de persones que, passant ja de certa edat,
Són les més actives de tot el grup. O sigui que jo sempre les poso d'exemple i realment és una delícia veure com elles treballen i l'empenta que tenen. Doncs vinga, gent gran en marxa. Això mateix. Posa, sisplau, ja a la sintonia de la poesia.
Recordem avui la manera apassionada d'expressar els sentiments que Alfred de Musée sabia transferir a les paraules, tant en vers com en prosa, i que va influir en el corrent romàntic de tota la literatura europea. Del Fred de Musée llegim el poema Acuérdate de mi.
Acuérdate de mí, cuando la aurora abra al sol el mágico palacio, cuando la meditabunda soñadora cruce la noche del silencioso espacio. Cuando al placer tu corazón palpite, cuando la tarde a delirarte invite, oye una voz que se dirige a ti diciéndote a través del océano, acuérdate de mí. Acuérdate de mí, cuando el destino
te haya para siempre ya de mí eclipsado. Cuando ya sienta el pobre peregrino marchito el corazón desesperado. Piensa en mi amor, en nuestro adiós supremo, que yo sé amar y sigo enamorado con idéntico ardor y el mismo fuego que invitaba tu cuerpo a ser amado. Acuérdate de mí cuando ya inerte mi destrozado corazón sucumba. Cuando la flor piadosa de la muerte sonría
sobre el mármol de mi tumba. Allá no te veré, pero mi alma, del alta noche en la solemne calma, como una hermana fiel volverá a ti. Y oirás que te murmura dulcemente, serenísimo amor, ceniza ardiente, acuérdate de mí.
Aquest poema i algun altre del mateix autor els trobareu a YouTube, recitats amb melodiosa veu. Si el temps ens ho permet, en llegirem un altre del mateix estil. Almenys, algunes... Algunes estrofes del fred de Michet, Amor perdido. La luna envuelta en vaporosa nube, triste asoma en remota lontananza. Más pronto al cielo despejado sube,
i a su puro fulgor serena lanza. A su luz, en el suelo humedecido, brota el aroma que perfuma el viento. Así dulce también mi amor perdido, surgir del corazón otra vez siento. Pasaron las congojas de mi vida, pasó cuanto turbaba mi reposo, y hoy en tu seno, soledad querida,
Niño de nuevo soy y soy dichoso. Condición de vivir afortunada. Lleves el tiempo lágrimas y angustias. Mas de la muerte juventud se apiada y no quiere arrancar sus flores mustias. Yo te bendigo virtud consoladora. Nunca pensé que tanto me doliera la horrible herida que recibí. Y ahora la cicatriz tan deliciosa fuera. Lejos de mí las que a fingir no acierto fúnebres frases de vulgar sentido...
Luto, insulto, que dan a un amor muerto los que nunca han amado ni han sufrido. Veus que romàntics avui, no? Però el segle XIX era així. Mira, segons qui ens escolti li agradarà i segons qui ens escolti dirà, però què diuen aquests ballots?
Sí, però a vegades, quan en diem algunes de molt modernes, tampoc agraden a tothom. Bé, doncs, hem arribat al moment final d'aquest 60 i més. Moltes gràcies, Marc Pere Arnau, per l'aportació tècnica, com sempre tan encertada i aconsegueixes, tu, Joana, per aportar-li la veu. I tu, Pere, també. I tots vostès per escoltar-nos. Això. Vostès són els que realment importen. Molt bona nit o molt bon dia...
Si ens escolteu en segona audició. Moltes gràcies i a reveure. A reveure.