Fins demà!
Seixanta i més
Avui dimecres és dia 11 d'abril de l'any 2012. Festivitat de Sant Felip de Gortina, Bisba, Sant Estanislau de Cracòvia i Santa Gemma Galgani. Cent dies d'aquest any de traspàs que ens han passat volant. En portem 102 i ens queden 263 per finalitzar l'any. Ja hem viscut la Setmana Santa...
escoltarem les caramelles, ens hem menjat la mona, molt bona, per cert, la que ens van fer arribar la pastisseria tica, aquí a la ràdio. Sí, sí, boníssima. Tot un detall que els agraïm. Ja ho sabeu, si a més de felicitar l'aniversari d'una persona estimada, el subsequieu amb un pastís de la trilla...
els tindreu molt contents, i que consti que no és publicitat. No, no, no, ho diem d'acord, perquè a més era boníssima la mona que ens van portar, i a més era poqueta gent aquí, o sigui que vam gaudir d'un bon tall de mona cadascú. Avui també és el dia de Sant Joan de Gaza, Eremita, i Sant Isaac, el monjo, entre molts d'altres. Celebreu com cal. Els saludem des d'aquí, a Ràdio Desver, on vivim, amb tu, amb tots vostès...
Sant Just en directe. Des de 60 i més a Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. I posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans i, per què no, a tots els joves que ens vulgueu escoltar. Benvinguts, oients d'Esvernians. Seguidors, fans, amics i amigues de la ràdio. Estem amb vosaltres i, si voleu, ens podeu trucar aquí a Ràdio d'Esvern
El 93, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. I ara recordarem alguns esdeveniments que van succeir tal dia com avui. L'11 d'abril de l'any 1713, a Utreix, als Països Baixos,
s'assigna el Tractat de Pau entre el Regne de la Gran Bretanya i el Regne de Portugal, per donar fi als conflictes provocats per la guerra de successió espanyola. També un llunyà 11 d'abril de l'any 1814, a França, el castell de Fontainebleau
Napoleó Bonaparte és obligat a exiliar-se a l'illa d'Elba. I era un 11 d'abril de l'any 1905 en què el notable físic Albert Einstein presentava a Berna, a Suïssa, l'aprovada Teoria de la Relativitat. Un altre 11 d'abril de 1919, a Versalles, França, es funda l'Organització Internacional del Treball al finalitzar la Primera Guerra Mundial.
I ara posarem una mica de música per no xerrar tant.
Molt bona música, sí senyor. Molt alegre almenys. Molt alegre, molt alegre. I ara passem a l'11 d'abril de l'any 1963 a la ciutat del Vaticà, a Roma, on el papa Joan XXIII publica l'encíclica Passem interris.
adreçada no solament als catòlics, sinó a tots els homes i dones de bona voluntat. Va ser una crida a la pau basada en la veritat, la justícia, l'amor i la llibertat, on es defensaven els valors democràtics, l'ecumenisme i la diversitat de criteris. Recordem, ara ho comentàvem amb la Joana, que les autoritats franquistes la van considerar submersiva. No solament les autoritats franquistes, dintre de l'àmbit
també del Vaticà, també va haver molts detractors que la van trobar no subversiva, perquè és una paraula forta, però que era fora de lloc. Però si la diversitat de criteris i la llibertat de pensament encara hi ha ara gent del catolicisme oficial que s'espermera. Només tens que mirar el rebombori que va armar. Jo el vaig veure, perquè vaig veure la transmissió, dues transmissions que donaven i anava fent sàping
la que van donar des d'Alcalá i la que van donar des de Madrid, i jo em vaig quedar agarrativat d'aquí avui, en ple segle XXI, un text tan dramàtic, tan punyent com La passió de Crist, que es pot explicar i llegir d'una manera directa, fer-lo tot amb aquella cantarella... Sí, perquè encara tenen la tendència de com, normalment, com a vegades són sacerdots grans,
Doncs realment ho fan a l'estil antic. No, no, però eren diaques molt joves, eh, els que oficiaven. Perquè ja estan ensenyats així. El que passa és que estan ensenyats d'aquesta manera, o sigui, que hi ha una marxa enrere... I a més a més, és que tu no pensis com aquí. Aquí és que són molt aperturistes, a Catalunya. I les coses les diem clar i català. I a altres llocs necessiten de fer una miqueta com de comedieta. Sí, però jo ja dic que ho vaig trobar excessiu i sobretot molt ranci.
O sigui, precisament si volem donar una visió d'una església contemporània i que la gent jove s'interessi, hem de donar un llenguatge actual. No, no, parlar clar i català. Parlar d'una manera natural. O claro i castellano. Però no adornar-lo con estos sonsonetes que ja semblen d'una comèdia antiga. Sí, sí. Ai, perdó. Déu em perdoni. Bé, i de Roma ens n'anem al Cap Canabral, als Estats Units.
on l'11 d'abril de l'any 1970 s'enlairà l'Apolo 13. Aquest coet va patir un accident dos dies després, però la tripulació va aconseguir fer tornar la nau a la terra.
Tornem ara a Barcelona, on el dia 11 d'abril de l'any 1974 naixia el tenista Àlex Corretja. He recordat per formar part de l'equip espanyol de la Copa Davis des de 1996 fins al 2003, del qual va ser campió l'any 2000 i finalista el mateix 2003. Es va retirar, si no recordo malament, l'any 2006 a causa d'una lesió ocular. Sí, pobre, no va poder continuar jugant.
De l'esport passem a la poesia, perquè el dia 11 d'abril de l'any 1977 ens deixava l'escriptor francès Jacques Spevert. Desenent, va mostrar el seu gust per la lectura i una gran facilitat per adoptar vivències. A més de dramaturg, va escriure en un brossos guions per a la ràdio i el cinema. I la lletra de diverses cançons que van interpretar Yves Montand i Edipiaf.
Avui els seus poemes són de lectura obligada a les escoles franceses. En llegirem algun al final del programa. I el mateix dia, 11 d'abril de l'any 1977, el recordem per aquella enrabiada que va tenir el ministre de Marina, Gabriel Pita de Veiga, perquè havien legalitzat el Partit Comunista d'Espanya. Evidentment, aquells factòtoms del franquisme, això no ho van poder digerir mai.
Això que es fes una setmana santa quan ells estaven de vacances va ser terrible per ells. Va ser terrible, sí, sí. Si no recordo malament, no sols es va enfadar, sinó que va dimitir del seu càrrec. Pensem ara a l'11 d'abril de l'any 1983, any en què va morir l'actriu Dolores del Río, recordant que va ser la primera estrella mexicana de projecció internacional. Tenia una elegància natural que sabia transmetre a la càmera.
Tot i que de joveneta anava per monja, va arribar a ser una gran actriu que tan aviat feia de santa patidora com de llova perversa. La vam veure fent de Maria Candelària o bé d'Estrella a la Rosa de Fuego.
o aquella inolvidable deseada al costat de Jorge Mistral. D'això ens en recordem molt, perquè era d'aquelles pel·lícules en blanc i negre que vèiem de nens. De nens, sí, sí. I que era una actriu que tenia molta força. Sí, sí. A més, a mi era una bellesa que jo no la trobava molt atraient, però realment era una bellesa típica mexicana. Vist avui és una bellesa antiga, no? Sí, però a mi mai la vaig trobar, no sé, al costat d'altres estrelles que eren...
com més dolces, no ho sé. I estàvem acostumats a veure les estrelles del cine americà, que tenien un look molt diferent. Ell ja també va treballar a Hollywood. Va ser la primera de projecció internacional a l'estat de Mèxic.
I bé, si ens posem el dia 11 d'abril de l'any 2006, ens trobem que es fa efectiva a Madrid la sonada renúncia de José Bono, el càrrec de ministre espanyol de Defensa, i la sortida de la ministra d'Ensenyament, María Jesús Sansegundo, del govern del Zapatero. Això fa quatre dies i sembla que faci allò més temps, eh? I entraven Pérez Rubalcaba, interior, i Mercedes Cabrera, ensenyament. Molt bé, sí, no, no, això és del temps actual.
I en canvi sembla que parlem també de l'antiquetat. Mar, posem una mica de música, sisplau.
Per què arriba la llum on hi havia sols homes? Potser és hora de dir que l'esperança nova no ens esborra el record dels que han mort en silenci, en llits de solitud i en sols de vergonya. Amb un dolor atros per tot l'abandon nostre,
Perquè arriba la llum on hi havia sols ombres, obrint portes al cant d'una esperança nova, però sentim l'aflicció de l'Àfrica que ens crida, qui és pobre amb diners no es pot comprar.
Estaríem escoltant en Lluís Llach i així la Carme n'estaria molt contenta. Ah, la Carme Cabero, sí. Que li agrada moltíssim. I a més es va portar un desengany perquè la setmana passada...
Venia en un disc, un compact de Lluís Llach amb el diari i no ens ha funcionat. Dues vegades hem canviat i dues vegades no ha anat bé. No sé si l'aparell el tenim d'una altra manera de programar. No, a vegades és que quan són tan fidels aquests aparells de reproducció, a vegades segons està gravat el CD, no funciona. Bé...
Continuem amb les nostres efemèrides. Finalment, recordem el dia 11 d'abril de l'any 2009 perquè ens deixava l'escriptora de novel·la rosa més popular de tots els temps i la més llegida en llengua castellana després de Cervantes. Ens referim a la perseverant Corint Tellado, que va escriure més de 4.000 títols, a més de col·laborar en cinema, ràdio i televisió. I que va fer aficionar-se a la lectura a molta gent de la seva època.
perquè com els temes eren senzills i molt entenedors, realment la gent es va aficionar i va aprendre, o sigui, va agafar gust a la lectura. I era l'equivalent femení de les novel·les de duro, no? Sí, totes eren en llengua castellana en aquella època, clar que sí, però vull dir que pels nois i pels senyors, hi havia Marcial La Fuente Estefanía, González de Desma, hi havia tots els senyors que escrivien,
amb pseudònims, això sí, Silver Sarfer feien servir noms... El Coyote i tota la... El Coyote era del José Mallorquí, sí, sí, que va ser un excitado també d'aquella època. Em penso que Corintellado i José Mallorquí van ser els que van vendre més durant aquells anys. Sí, sí, sí. I van aficionar la lectura. Lectura senzilla, perquè, esclar, no eren uns temes profuns, però...
Era molt que la gent aprengués i s'aficionés a la lectura amb aquests temes senzills. A més, havien arribat a fer dues novel·les per setmana, la qual cosa vol dir que no paraven. Una amiga de la meva tieta, que era una senyora senzilleta, també feia una novel·la cada setmana i li pagaven pingües beneficios. Se'ls ha de reconèixer que requereix una facilitat especial, perquè diuen que són novel·les senzilles o no, s'ha de saber escriure molt, i tant que sí.
I pels que ens escolteu el dissabte, dia 14 d'abril, recordem algun fet històric d'aquesta data. En ple Oceà Atlàntic, un 14 d'abril de l'any 1912, ara fa 100 anys, va xocar amb un iceberg el transatlàntic titànic, enfonsant-se durant dues hores i 45 minuts. Ah, i va dir el senyor que és responsable, comissari, diguis el que vulguis, de l'exposició que s'està fent al Museu Marítim,
que no va ser que xoqués, que va ser una... Ho vaig sentir. Una frissada només. I va dir que les planxes estaven tan ben encaixades que només els... Va fer saltar els ramatges, allò que està soldat. Al tocar lleugerament, una planxa va saltar amb l'altra i per allà hi va entraiga... Estava tan ben fet, és que si hagués xucat i s'hagués trencat, realment no hagués durat el que diem aquí.
Dos hores i 45 minuts. S'hauria enfonsat pel seu pes, a més a més... Ràpidament. Ràpidament. Bé, i va ser durant el seu viatge inaugural entre la Gran Bretanya i New York d'un total de 2.224 persones a bord en van morir 1.515 i 709 van salvar la vida. El sinistre del Titànic s'ha convertit en un dels naufragis més famosos de la història.
Ha donat lloc a nombrosos llibres i pel·lícules on realitat i ficció es donen la mà.
La passió entre Kate Winslet i Leonardo DiCaprio n'ha estat una bona mostra. Que actualment la podem tornar a veure, perquè les sales de cinema, i ara en tres dimensions, tornen a projectar aquesta atractiva versió de James Cameron rodada l'any 1997. No és la més fidel a la història, però és el millor titànic mai vist en cinema. D'això no hi ha cap mena de dubte. Diu que aquest tema d'aquesta mort no és realment així, però que està basat en un tema...
d'un senyor que se'n va portar a la secretària i que va viure aquest amor tan ardent. Sí, també en van parlar i precisament en una pel·lícula que han passat no fa gaire per Antena 3 surt potser més fidel la versió aquesta. El que passa que no és tan atractiva com la de la pel·lícula de James Cameron. I com has dit abans, el Museu Marítim de Barcelona acull fins al 30 de setembre una exposició molt interessant sobre el Titanic. Tampoc podem passar per el que va ser un 14 d'abril de l'any 1931
quan va ser proclamada la Segona República Espanyola. A la capital d'Espanya, arran de la victòria electoral republicana del 12 d'abril, a l'hora baixa, el poble madrileny es llençà al carrer multitudinàriament. El comandant de la Guàrdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continuïtat de la monarquia i el rei Alfons XIII,
es veu obligat a abdicar. I aquell mateix dia, a Barcelona, Francesc Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica. També un 14 d'abril, però, de l'any 1945, als Estats Units Harry Truman n'ha esdevé president com a conseqüència de la mort de Theodore Roosevelt.
a causa d'una embòlia coronària dos dies abans. I acabem amb aquesta data tan característica per recordar dos catalans il·lustres que van néixer un 14 d'abril. El 1920, a Cervera, província de Lleida, l'historiador, editor i polític Josep Benet. I alguns anys abans, el 1886, a Tornobous, Urgell, el sindicalista i líder de la CNT,
Salvador Seguí, el noi del sucre. Bé, posem música.
For I don't love you anymore To waste our lives would be a sin Release me and let me
Espai de cultura. Fins al 30 de juny d'aquest 2012 es pot visitar el Col·legi Major Ramon Llull, l'antiga residència d'estudiants, que per cert és un edifici que val la pena visitar-lo perquè arquitectònicament és maquíssim. És al carrer Urgell 187 de Barcelona. Parlem de l'exposició Imitador del foc sobre l'obra poètica de Bartomeu Rosselló Porcel.
El comissari de l'exposició, Josep Camproví, defineix la mostra com un itinerari per la biografia del poeta amb la qual es pretén atiar el foc d'aquell jove, apressat, vitalista, màgic dominador del llenguatge que ens va deixar autèntiques paraules revelades. I que va escriure molt i en molt poquet temps, perquè va morir els 25 anys.
El col·legi major, o sigui l'antiga residència d'estudiants, queda enfront de la sortida del metro del carrer Urgell de la línia 5 de l'estació Hospital Clínic. O sigui, que per anar-hi va bé el 157 fins a Collblanc i després el metro, o bé l'autobús 63 baixant a la parada del clínic del carrer Villarroel. I no podem passar per alt. En un espai de cultura, el nostre adeu, el popular cantant melòdic Josep Guardiola,
que va morir abans d'ahir, als 81 anys. Va ser pioner als festivals d'Eurovisió i Benidorm i una de les presències més habituals al festival del Mediterrani. Va triomfar, sobretot, els primers anys 60, adaptant al català i al castellà èxits italians, francesos, anglosaxons i fins i tot grecs. Va ser dels primers a gravar cançons ballables en català i a moltes persones de 60 i més ens van acompanyar les seves melodies
celebrant festes i guateques juvenils. La seva veu greu i melodiosa, de claríssima dicció, va adaptar als gustos del públic hispà infinitat d'èxits forans. Pequeña flor, qué tiempo tan feliz, extraño ser la noche, perder campiña, los niños del Pireo i tantíssimes més són algunes de les cançons que ens van alegrar la joventut. Va triomfar també a Llatinamèrica, sobretot a Mèxic i Venezuela, on li deien el sinatre espanyol
I en el seu temps va vendre tantes còpies com el SIDEX, el Duo Dinàmico i altres cantants que van donar color a uns temps on massa coses eren viscudes només en blanc i negre. Recordem l'homenatge que Guardiola va rebre el 1999 en el que hi van prendre part Joan Manuel Serrat, Diango i Loquillo, entre d'altres. I ara el nostre petit homenatge serà escoltar-lo també aquí a Ràdio d'Esvern.
Cuando cruelmente dijiste adiós el verde valle sin alma apareció
Mi Corazón.
La cançó era Verde Campinha, com tots vostès hauran reconegut. Una de les més populars i de les més escoltades. Sí, totes, els Sixtintons, també. Sí, aquesta la teníem també perquè l'hem escoltat aquí no fa gaire a la ràdio. Però ara ha sortit aquesta. Molt bé, no? Totes eren molt maques. Bé, us recordem que demà dia 12, a dos quarts de vuit del vespre, a les golfes de Can Ginestar, hi haurà la presentació del llibre Dieta Catalana i Salut,
de la doctora Pilar Sempau, que organitza la biblioteca Joan Margarit. I també, si no demà, demà passat,
Tenim cinema a Sant Just. Com sempre, la sala Utopia del casal de joves se n'ho corren molt bé, s'ho fan venir molt bé per passar bones pel·lícules. O sigui, és demà passat, 13 d'abril, a dos quarts de 12 de la nit. No, a dos quarts d'onze, perdó. A dos quarts d'onze, a deu i mig. A deu i mig. I la pel·lícula que faran serà Principians, que el seu títol original és... Benny... No, Vegines. Molt bé, no? Sí, sí. O sigui, l'Ivan McGregor, Christopher Plumbert i Melanie Lawrence.
són els seus intèrprets. La sinopsi és que Olivier, Olivier, o com vulguis dir-ho... Oliver, deu ser més aviat Oliver, no? No ho sé. Coneix a la irrevenent impredictible Anna pocs mesos després de la mort del seu pare, que va sortir de l'armari al quedar-se a Bidu després de 45 anys de casat. Ell s'esforça a amar-la amb el valor, el sentit de l'humor i l'esperança amb les quals el seu pare...
li va ensenyar a viure, però amb una família tan peculiar com va ser la seva, encara ha d'aprendre com funciona una relació. La curiositat és que el guió, escrit pel propi director, té caràcter autobiogràfic. El seu pare va sortir de l'armari als 75 anys, 5 anys abans de morir. O sigui, que tota la seva vida amb relacions hetero va descobrir 5 anys abans de morir... No, no ho va descobrir, segurament. El que passa és que la societat i l'entorn...
els obligava a sentir d'una manera especial. I quan ja es tenen 75 anys...
I arriba un moment que dius, escolta... Ja no val la pena dissimular, no? No, clar que no. Aleshores, anem al que calgui. I aquí hi ha una altra... Aquesta encara ho anunciem a molt de temps, però com que sembla interessant, perquè el tema de la independència ha de tornar a estar més viu que mai, degut a tantes provocacions en Mers Catalunya, fan que la gent ja comença a estar una miqueta tips, no?, de tanta provocació. I aleshores hi ha una xerrada...
de l'Assemblea Nacional de Catalunya, la sala cinquantenària de l'Ateneu, el proper dijous, no demà, sinó la setmana vinent, 19 d'abril, a les 8 del vespre, Salvador Cardús, que es titula, precisament així, De la independència possible a la inevitable. Molt bé, i què més tenim? Tenim teatre, potser?
Sí, en teatre hi ha moltes coses divertides que sempre va haver per la gent gran distreure'ns. Oh, i tant. També parlem de les tràgiques de tant en tant. Sí, no, no, però aquesta sí, aquesta està molt bé. La Loles León és divertidíssima. I la Bibiana Fernández, el que dèiem de sortir de l'armari. La Bibiana Fernández...
també fan una obra, escolta'm, divertidíssima, La gran depressió. Tot i que el tema va de depres, eh? Són dues persones deprimides que s'animen l'una a l'altra. I l'una a l'altra es fan companyia, canten cançons, l'espectacle és divertidíssim, té gags esplèndids i a més fan una parella insòlita. I el que té depressió, doncs mira, això li passa. És la companyia teatral La Perla.
Sí que és distribuïda per Pentación Espectáculos, que és una empresa de Madrid que organitza normalment espectacles molt bons. I en quin teatre es fa? Arteria Paral·lel, on estava abans el teatre espanyol. Ah, sí. I després del teatre espanyol era el Talía i l'Estudio 54, però el local és el mateix. O sigui que ha anat passant de diverses activitats...
I mira... I sempre estàs teatre. I tant. O sigui que, això sí, falten pocs dies. Em penso que està tota aquesta setmana i després ja canvien d'espectacle. Què més recomanàvem de cultura? Ah, sí, que vam visitar l'altre dia, que ens va agradar molt el claustre restaurat de l'església més antiga de Barcelona, que és el monestir de Sant Pau del Camp. No cal dir on és, perquè voleu saber gaire de tothom el que està darrere...
en el cor del Raval, molt a prop de la Rambla del Raval i molt a prop del Parabel, o sigui, entrant per on estava abans el Teatre Arnau. Sí, només que agafis el carrer Jampau, avall, avall, avall, el trobes. I el trobes allà. Abans d'arribar al Paral·lel. Sí, sí. I val la pena perquè la restauració ha estat estupenda. No, jo dic el Paral·lel perquè si entres pel Paral·lel encara el trobes més aviat. Oh, clar, el trobes de seguida. Està gairebé tocant el Paral·lel davant del quartel de la Guàrdia Civil. Sí, sí. I aleshores veus la història...
La visita guiada val només dos euros per la gent gran, pels joves val tres euros, està molt bé de preu, visites el claustre restaurat, visites l'església, que és una preciositat, i a més la visita és guiada, o sigui que t'expliquen. T'expliquen tot, i a més a més has portat aquí un díptic. Sí, un díptic, inclús hi ha les restes antigues de l'església anterior que hi havia a la Romànica.
Sí, la preromànica. La preromànica. O sigui, que té un altre nom. Per qui ho posa? És el... Com es diu allò? Paleocristiar. Té un nom especial. Aquí hauria de dir-me ara un expert en arquitectura, perquè no me'n recordo. La vella església era del segle XI, del segle XI, i després la restauració va ser del segle XII. I es conserva gairebé com era l'antigó d'una extraordinària senzillesa, el qual vol dir que després...
La de coses que m'ha anat afegint, no? Potser no calien. Veure aquestes esglésies on hi ha simplement una creu i la imatge de Sant Pau és una figura tan senzilla, tan senzilla, clar, un romànic del segle XI. És que el romànic és molt senzill, té aquelles cares hieràtiques que no tenen expressió, són completament immòbils.
Esclar, és un estil d'una època. Un estil molt valorat ara i que no ho era gens quan nosaltres érem joves, quan jo estudiava història de l'art. No, perquè, clar, em preferien el romànic. Els professors deien que allò eren pepones, que l'art començava amb el renaixement, amb el gòtic i el renaixement. Bé, el romànic ja va començar a fer somriure les...
les estàtues... El gòtic, vols dir? El gòtic, el gòtic. Sí, el romànic encara estaven molt, molt... No, el romànic és hieràtic, i per donar sensació de moviment, a vegades tenien els braços amb una articulació, però completament hieràtic. Però és d'una gran bellesa, i són els crítics que els hi van dir amb els professors d'història de l'artic, no digueu disbarats, que això és d'una bellesa, i precisament és d'una plasticitat, i és d'una bondat, reflexa una bondat i una senzillesa en la romànic,
i una espiritualitat molt fonda. El que passa és que està dit en poques línies. Sí, sí, sí. Després, clar, en un país tan barroc com el nostre, hem necessitat, a vegades, vinga, columnates i vinga, imatges retorçades. Oh, depèn de l'època. Però són de l'època, són els costums de l'època. Clar, quan arribem al barroc hi ha molts més retorçat que el barroc. I mira, bé, posem una mica de música.
Bésame tú a mí Bésame igual que mi boca te besó Dame el frenesí Que mi locura te dio ¿Quién si no fui yo Pudo enseñarte el camino del amor? Muerta mi altivez
Fins demà!
Bésame con frenesí. Dame la luz que tiene tu mirar y la ansiedad que entre tus labios vi. Esa locura de vivir a mal es más que amor frenesí. Bé, i ara passarem amb un tema de molt interès pels nostres oyents, gent gran,
i per a gent no tan gran. Sí, perquè el proper dimarts, ja ho diem amb endalació, el dia 17 d'abril, a dos quarts de set de la tarda, un tema molt important per a la gent gran. Conferència sobre temes econòmics. Productes enganyosos o tòxics...
de bancs i caixes d'estalvis. I mira que en fan un munt, hi ha una quantitat de publicitat dirigida a la gent gran que realment... Per això convé assabentar-los d'allà on es fiquen i on posen els seus estalvis. I a més els bancs i caixes t'ho venen tan bé, diuen escolti que això és una cosa segura i després quan intentes treure aquella pasta que ha d'ha assegurat, que és el...
el més segur del món i la solució del teu futur no pots treure ni un altre i a vegades si pots treure segons quin producte un 30% és en accions del banc o sigui que de líquid res parlaran per dir-nos-ho el senyor alcalde i un membre d'ADICAE associació d'usuaris de bancs caixes assegurances i productes financers per aclarir problemes amb aquestes entitats en acabar es podran fer consultes
tindrà lloc, com sempre, a la sala polivalent del Centre Social al Milenari, al carrer Àngel Guimarà, número 1 de Sant Just, i organitza l'associació de gent gran de Sant Just d'Esvern. Ho diem sempre, suposo que ja tothom sap on és el Centre Social al Milenari, però sempre pot haver algú que hi va per primera vegada, o sigui, s'ha de dir on és. Clar, al carrer Àngel Guimarà. Bé, i ara passem amb un tema també dolorós, perquè sap greu,
d'aquestes persones que han estat tan populars amb el seu temps i que estàvem acostumats en la nostra joventut a veure-les a la petita pantalla, doncs... És que tota la gent que surt per televisió ja semblen que siguin de casa, no? Perquè estem tan acostumats a veure'ls cada dia. Tantes hores a dintre. El tens allà posat, que fins i tot quan no ho mires ho tens posat i allà van parlant, no? Van parlant i van explicant-te coses. Bé, doncs volíem recordar-vos, com ja deuen saber vostès, perquè ja s'ha dit molt, però nosaltres ho diem també, que ens ha deixat
Marisa Medina. Els seus inicis van ser a Televisió Espanyola com a locutora a MOF, dedicada a llegir guions de programes culturals. Va debutar, davant les càmeres de Televisió Espanyola, en 1962 en el programa Antena Infantil. Posteriorment va realitzar numeroses aparicions en molts d'altres programes, principalment durant els anys 60 i 70, sent durant molt temps
la locutora de continuïtat més popular. Doncs era l'única que apareixia a pantalla sense llegir els habituals papers de l'època, demostrant gran naturalitat i fent-se càrrec
de la presentació de programes especials com a festivals. Era una dona amb moltíssimes taules, perquè memoritzava i deia les coses sense n'explicar. Oh, i si llegia, no ho semblava que llegia. Ho feia molt bé. I fins i tot va fer algunes incursions en el món del cinema i de la cançó. Va arribar a compartir fins i tot escenari amb Julio Iglesias. L'any 1970 es va casar amb el compositor Alfonso Santi Esteban, amb el qual va tenir tres filles
i del qual es va divorciar l'any 1983. Per allà l'any 2000 va col·laborar en algun programa de Telecinco, com el TNT de Jordi González. El 9 de maig de 2009 va sortir el programa de televisió Donde estas corazón, que com vostès saben va ser molt popular d'Antena 3.
Després va reconèixer, i a més ho va dir públicament, que patia càncer de còlon i de fetge. I el 27 d'agost de l'any 2010, en una entrevista en el programa Salva Medelux, va confirmar que li quedaven entre un i dos anys de vida. Marissa Medina va desaparèixer d'entre nosaltres l'11 d'abril del 2012, als 69 anys, per causa d'aquest càncer tan fastigós
Aquesta paraula és horrible. L'11 d'abril, que és avui, no?
Sí, realment. Estem parlant d'avui. Sí, realment. Com jo ja ho he escoltat a primera hora del matí, amb els primers telediaris, doncs, és clar, semblava que havia passat molta estona. No, no, és que ha estat aquesta matinada, avui mateix, el dia 11 d'abril. En els diaris no ha sortit encara. Encara no. Ho hem escoltat per ràdio i ho hem escoltat per televisió. Sí, sí, el càncer ha estat la causa del seu traspàs. Va publicar, recordem, un llibre de poesia, Quien espera...
Va escriure una biografia, Canalla de mis noches...
Recordem de treballs de televisió, Fin de setmana, Manos al volante, Noches d'Europa, moltíssims més. I en cinema, en aquells anys de les pel·lícules del destape, va fer La casa de los Martínez, Les senyoritas de mala companyia, Vida íntima d'un seductor, pel·lícules d'aquestes molt típiques dels anys 70. Però em penso que en va arribar a fer alguna fins i tot als anys 80, La loca història de los mosqueteros o algo así es deia.
No, no, tenia moltes taules, com tu dius, i realment la trobaran a faltar molta gent de la petita pantalla, sobretot els seus companys. Bé, posem una mica de música, sisplau.
Bé, continuem amb la cultura. Una exposició de Carlos Busquets...
50 anys, il·lustrant llibres per a infants. El celler de Can Ginestà acull del 19 d'abril, el 3 de juny, una exposició molt especial. Es tracta dels dibuixos que durant més de 50 anys el veí Carlos Busquets ha fet per il·lustrar llibres per nens i nenes. Ara, després de molts anys treballant,
la família del Carlos ha volgut recuperar tants dibuixos originals que restaven adormits en calaixos per fer una petita mostra de la seva extensa obra. Generacions de nens i nenes han crescut llegint contes clàssics i faules amb les persones i les personals il·lustracions d'embosquets, com ara el llop i les set caruetes o el gat amb botes de la col·lecció Arlequín.
així com moltes sèries de nines retallables. Molts d'aquests dibuixos tornaran a cobrar vida en l'exposició de Can Ginestar per delectar els antics seguidors i sorprendre el nou públic.
L'autor se sent molt feliç de poder mostrar part de la seva obra al seu poble i la família ha expressat la seva satisfacció per poder comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament amb l'organització d'aquesta exposició, que també és un homenatge al dibuixant. Sí, fa il·lusió perquè la informació l'hem tret del butlletí municipal i està adornada amb uns dibuixos
del Carlos Busquets, que són una delícia. Són preciosos, són preciosos. I a més d'aquella època en què jugàvem retallables. Els nens avui els retallables ja no els viuen. No, ja no. Només que mouen els dits per fer canviar les iPads, els iPids i els iPods. I escolta... Els retallables ja no els fan ni fred ni calor. No, no, no. En canvi s'enganxen a tot el que té pantalla però d'una manera... No, no, i ho aprenen de seguida tant que em costen a mi. Vaja, és que jo ja... El meu cervell no ho accepta. Què vols que et digui?
Bueno, i continuem també en cultura i us recordem el correfoc, llibres, tallers i QRs de patrimoni per celebrar Sant Jordi. Sant Just d'Esvern celebrarà Sant Jordi el diumenge 22 d'abril, tot i que hi haurà activitats molt diferents dies abans. Presentacions de llibres, la cantada de caramelles, la cantada de caramelles és aquest cap de setmana que ve, el baby contes,
i el cinquè correfoc de dimonis i bèsties de foc, que són algunes de les propostes previstes i que es poden consultar a la contraportada del butlletí municipal d'aquest mes, d'abril-maig 2012, al butlletí que edita l'Ajuntament de Sant Just. I també a santjust.cat. Bé, el dissabte 14 d'abril, a partir de les 8 de la tarda, la plaça Verdaguer serà el punt de trobada dels majestuoses bèsties de foc.
presidides pel rifenyo, el drac de Sant Just, els dimonis a pagallums de cama blanca, les colles convidades i tothom que s'hi vulgui afegir. La inauguració de l'exposició de Carlos Busquets al celler de Can Ginestar i la presentació de la miscel·lània d'Issetena també són cites obligades aquests dies. El dimenja 22, durant el matí al jardí de Can Ginestar, s'omplirà de parades de llibres, de roses i tallers per infants.
També hi ha previstes diferents activitats, alliberament de premis de la 24 concurs de prosa i poesia en català per a no professionals i portes obertes a l'arxiu, a la biblioteca i a les aules dels cursos d'arts plàstiques municipals, que tot és molt interessant, interessantíssim.
Destaquem la presentació del llibre Pinta, el volum número 13 de la col·lecció Fragments del taller de plàstica municipal Carrau Blau. En aquest llibre es presenta la pintura de plaer que, extrapolada al món dels infants, només es fa real amb un adequat procés d'aprenentatge, amb vivències i situacions pleents emocionals, intel·lectuals i sensitives. També la presentació dels primers codis QR
per accedir a la història de Patrimoni de Sant Just. Ara són les Macies de l'entorn i el mercat municipal, el Molifariné, la Penya del Moro i el Refugi Antiaeri, i la llista s'ampliarà fins a arribar als 40. Els QR es poden llegir des de les aplicacions dels dispositius mòbils en connexió a internet. És el que jo et deia, només que pulsar...
Tecles o tocant pantalles? Sí, però això és el que avui ens comuniquem la gent. És així. I la veritat és que, gràcies a aquestes maneres de comunicació, tenim una relació molt més constant amb tots els amics i coneguts. No, i a més a més, la cultura també s'exposa a tothom que hi vulgui accedir-hi. Bé, posem una mica de música.
¿En dónde estás, amor? Que ya no sé qué hacer sin ti Este dolor me mata Y me tiene sin vivir
No ves que ya no puedo más y hasta el reloj retrasa y me oculta la verdad.
La Festa de la Pau comença a escalfar motors. Ja preparem la Festa de la Pau. La propera Festa de la Pau tindrà lloc el 12 de maig. Sembla que sigui molt lluny, falta un mes encara, però és que la feina a fer és molt gran. És d'aquí un mes, passa volant, eh? Sí, si no, és que s'ha de preparar i realment esperem que sigui molt treballada i que atregui molta gent. I molt participada.
Prop de 25 entitats ja estan abocades en la preparació de la trentena edició d'aquesta festa. Hi ha previst un ampli ventall d'activitats i, com a novetat, en Guany es vol decorar la plaça de la Pau amb banderes plenes de desitjos que els infants podran fer en un taller. Molt bé, ja continuarem parlant, però...
realment, guardeu una estoneta, perquè per aquest dia 12 de maig, que durant tot el dia, estarà la festa de la pau en marxa. I ho anirem recordant, eh? Cada setmana, per això, que no se'ns passi, ho anirem recordant. Ho anirem recordant. Posem música.
I ara passarem a fer-vos una exposició d'un llibre que s'ha publicat i que ens dona informació la revista 60 i més, que edita aquell ministeri que a mi em costa tant d'entendre, aviam, deixem-ho llegir. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Imserso, per entendernos. Más o menos, sí. Más o menos el Imserso. Sí, el texto es de Franco Bolli.
Y diu, bocaditos de sabiduría para sentirnos bien. Sentirnos bien es la antesala de la felicidad y es algo que todos podemos trabajar y mejorar en nuestra vida diaria si decidimos que nos merecemos ser más felices cada día.
Este es el objetivo del libro Bocaditos de sabiduría para sentirnos bien. Un libro, com hemos comentado antes, escrito por Franco Bolli, del que el propio autor nos ofrece un resumen. I aquí ve l'article, que és molt llarg, i no és ara qüestió de donar-lo tot, però aquí ens dona uns exemples de bocaditos con afirmació. No dejes para mañana lo que puedes hacer hoy.
Ayer ya no existe y mañana tampoco. Afirmación. Hoy disfruto en acción en el momento presente. Fíjate en lo que cada hora da de sí, si actúas con gusto y confianza en ti mismo. Afirmación. Me encanta comprobar lo bien que lo hago. Planifica las 24 horas que tienen todos los días. Afirmación. Me organizo, decido y actúo para vivir con éxito.
¿Y satisfacción? Planifica tu trabajo y trabaja tu plan. Afirmación. Disfruta lo que estoy haciendo y consiguiendo. Me doy las gracias cada mañana y digo qué guapo que soy. Disfruta de lo que has emprendido. Fíjate en detalles que te gustan.
Veo mi trabajo desde unas nuevas perspectivas. Cuando descubres que piensas en negativo, dale la vuelta y dilo en positivo. Esta semana practica cómo darle la vuelta al pensamiento. Disfruto en transformar en positivo lo que no me gusta. Lo que tu mente puede imaginar, tú puedes realizarlo. Fíjate en cuánto lo quieres, visualiza cómo te sientes. Decido hacerlo.
Si te motiva, empiézalo. Tu mente se activa. Te das cuenta de que puedes y te abres a las posibilidades. Lo estoy consiguiendo. Si no podemos devolver ya los favores recibidos, podemos hacer favores a otras personas. Yo me siento bien devolviendo favores. Todas las personas recibimos la ayuda de alguien. Cuando recuerdo la ayuda que he recibido y de quién, doy las gracias con cariño y realmente con agradecimiento.
Busca lo positivo de cada persona. Cada día hago tres cumplidos a alguien para reforzar su autoestima y satisfacción. La competición, más que con otras personas, es con nosotros mismos. Superarme me hace un ganador en mi vida. Yo me apoyo en mí mismo y me supero. No hable solo de lo que te interesa. Interésate por las necesidades de los demás. Pregunta y escucha.
Te sentirás importante para ellos. Yo estoy interesada en los demás y cuido mi comunicación con ellos. Dar y ayudar es un instrumento para sentirse bien. Yo disfruto dando a los demás y ayudándoles a ser más felices. Date cuenta de lo que ha pasado desde cuando empezaste a trabajar los bocaditos.
date a ti mismo un fuerte abrazo de agradecimiento por lo que has hecho y conseguido. Hoy mejor que ayer y mañana mejor que hoy. És un llibre, té una portada molt simpàtica i bé, no em sembla que sigui massa car. No ho posa el preu, però val la pena perquè és un llibre d'aquells d'autoajuda i que sembla que realment...
És interessant. Sí, a més ara es porten molt, els llibres d'autoajuda. Sempre, sempre han estat molt en marxa. Bé, posem una mica de música. Música
La ironia i sovint el sarcasme són presents a l'obra poètica de Jacques Prèvert. Amb traducció al català de Miquel Desclot us llegim algun text molt breu. Avui són molt curtets els poemes, però intensos, com la majoria dels poemes d'aquest autor francès. Per a tu, amor meu, he anat al mercat dels ocells i he comprat ocells per a tu, amor meu. He anat al mercat de les flors
i he comprat flors per a tu, amor meu. He anat al mercat de la ferralla i he comprat cadenes, feixugues cadenes, per a tu, amor meu. I llavors he anat al mercat dels esclaus i t'hi he buscat, però no t'he trobat, amor meu.
La cançó més curta. L'ocell que em canta dins el cap i em repeteix que jo t'estimo i em repeteix que tu m'estimes. L'ocell del solo sense fi el mataré demà al matí. Paradís. I Déu, sorprenent, Adam i Eva els va dir
Continueu, sisplau. Per mi, no us hi amoïneu. Fou com si jo no existis.
Bé, doncs, tenim encara una mica de temps, però per encetar un tema que sigui llarg, no ens hi cabria. Per la qual cosa, potser que donem les gràcies al Mar per posar-nos aquestes músiques. I bé... I avui està content, eh?, pel resultat d'air al Barça. Ah, no, aviam, em sembla que estan contents molt. Sí, sí, sí, perquè va ser... Va deixar sorprès el personal, eh? Bé, bé...
O sigui que no, van jugar molt bé i mira, doncs van disfrutar. El fill va venir contentíssim del camp i el marit que va anar a la penya, doncs també va venir contentíssim. 4-0, 4-0, perquè jo tenia por, que és el que ens va donar el disgust al principi de la temporada. I avui no et vindrà a buscar perquè estarà pendent del que farà el marit. No, perquè començarà a les 10. Ah, comença a les 10 el partit d'avui. Sí, com comença a les 10, tranquils. Oh, sí que s'ha de patir tard avui.
No, mira, patir, no. No, no, dic pels que seguiu a futbol. Ah, a tu no t'agrada. Jo no el segueixo, jo em busco una pel·lícula guapa quan fan futbol, em poso a llegir un llibre i ja està. Bé, a mi m'és igual. Crec que fan el Barça, sí, que em fico el d'això, el despatx, i hi poso una altra cadena. Però jo me n'entero pels veïns, eh, perquè quan marquen un gol tant l'equip contrari com el propi... Al contrari, quan... Oh!
I quan el cel nostre comencen a aplaudir, és natural. Cadascú s'estima el seu. I a tirar petards i el que calgui. Aquest any està molt emocionant la lliga de futbol. I tant que sí. Fins i tot la gent que no seguim el futbol veiem amb un cert interès.
Sí, els resultats. Els resultats, perquè, clar, a més, són notícia de portada de tots els diaris, per tant, és evident que el que li interessa més a la immensa majoria en aquest país és el futbol, perquè tots els diaris, no només els esportius, porten el resultat de futbol del dia següent. Bé, us recordem que el dissabte, si no vol, tornarem a estar amb vosaltres, sí? Segur, no? Bé, i llavors... Sí, que és 14 d'abril, data assenyalada, com hem dit, inauguració de la República. Això mateix.
Llavors, també, el proper dimecres, si Déu vol, tornarem a estar amb vosaltres, amb vostès, a les 8 de la nit, amb 8 i una mica, i tornarem a parlar de coses que ens semblen que us poden interessar. Moltes gràcies, Marc i Joana. I jo, tu, Pere. A reveure. A reveure.