This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
60 i més
Molt bon capvespera, amics oients
A través de Ràdio d'Esvern iniciem un dimecres més l'audició 60 i més
Un magasin de temes variats que la taula de redacció ha escollit per oferir-vos alt
Som la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdevall
Carles Hernández Rius i una servidora, la Joan Algarra
El passat diumenge vam poder veure a la televisió unes imatges colpidores però alhora esperançades
L'arribada al port de València de les tres naus que després d'una llarga setmana portaven a terra a més de 600 persones
Homes, dones, infants i fins una petita nena
Petiteta, amb uns encantadors munyitos que somreia que suposo que no sabia per què
Sí, va ser un cas emocionant perquè desgraciadament en d'altres ports no els havien volgut
No sabem el seu destí final, tenen 45 dies per resoldre'l
I després, però almenys saben que és possible una vida millor que morir de fam, de malaltia incontrolada a causa de la guerra
Aquests han estat sobre uns 630 persones
Tele, ràdio, premsa, fotògrafs, autoritats
Però i tots els que arriben a diari a les costes del sud de l'Estat que sumen molts més
I els que han quedat al mar sense vida, sense control
Aquests no tindran ni tele, ni ràdio, ni autoritats
Solament la injustícia d'haver abandonat el seu país
I que ningú, mai, no en sàpiga el seu destí final
És per pensar-ho
Per pensar-ho una bona estona
No us ho sembla?
No us ho sembla?
Informació del nostre poble
L'associació de gent gran ha programat, pel dia d'avui, una sortida per visitar la comarca de l'Alt Empordà, a Cadaqués, fent un recorregut en trenet
Com esperem que l'excursió hagi estat d'allò més amena
La propera setmana ja us farem una mica de reportatge sobre la sortida
50 anys de la Flama del Canigó
A motiu del 50è aniversari de la Flama del Canigó
Tradició catalana vinculada al solstici d'estiu
Diversos veïns i veïnes de Sant Just d'Esvern
Pujaran de matinada al cim del Canigó
Muntanya del Pirineu català
On es renova cada any la flama
I des d'on la transportaran fins a Sant Just
Un cop arribin, es farà un recorregut pels carrers del municipi
Fins al parc del Canigó
On encendrà la foguera de Sant Joan d'enguany
Tothom hi està convidat
A celebrar aquesta festa ancestral
En coca i vidols
L'acte està organitzat per Òmnium i l'Ajuntament
Rebella de Sant Joan i Flama del Canigó
Dissabte 23 de juny
A les 20.45
Arribada de la Flama del Canigó
Al parc de Torreblanca
Recorregut fins al parc del Paladó
I continua en marxa a peu
Fins al parc del Canigó
On es farà la lectura del manifest i encesa de la foguera
Recorregut
Parc de Torreblanca
Carretera Rial
Avenida Indústria
Carrer Miquel Reverter
Parc del Parador
Marquès de Monistrol
Carrer Bonavista
Carrer Freixes
Creu del Padró
I el parc del Canigó
I recordeu també
Rebella de Sant Pere
Al parc de les bases de Sant Pere
Botí, Ferrada i Vall
Amb l'Associació de Veïn de les bases de Sant Pere
I l'agrupament Escolta Martín Luther King
Divendres 29 de juny
A les 21 hores
Funcions IBI 2017
Bé, 18, clar
Fins al 30 de juny?
Bé, 17
Però és respecte a l'any passat
Ah, bé
Acabo de llegir, així ens entrarem
Això mateix
En el ple del mes de gener
Es van aprovar les noves bases
Per sol·licitar les ajudes econòmiques
Per l'impost de béns immobles
El que se'n diu l'IBI
De l'any 2017, ara 2018 i 2019
Amb una dotació econòmica de 30.000 euros
Cada any
S'han anat ampliant els col·lectius poblacionals
Que poden beneficiar-se d'aquestes ajudes
Fins a arribar, en guany
A la cobertura de totes les persones
O unitats familiars
Del municipi
Amb uns ingressos topalls
Que van des del 13.545 en 06
Si 07 ja no val, eh
Bruts anuals
Per a persones soles
Fins als 27.885 en 05
Tornem-hi amb el 05
S'ha de ser cabuda
Bruts anuals per a unitats familiars
De 5 membres o més
Per poder-se beneficiar d'aquestes ajudes
Cal presentar una sol·licitud
A l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament
Abans del 30 de juny
Podeu consultar les bases a santjus.cat
Ajut al lloguer per a joves
Fins al 25 de juny
Les persones joves de Sant Just d'Esvern
Que visquin de lloguer
Al municipi
En un habitatge de cost de lloguer
Del qual no superi
Els 900 euros mensuals
Poden demanar una subvenció
A l'Ajuntament
Que pot arribar fins als 200 euros al mes
Les bases que regulen aquesta subvenció municipal
Es poden consultar a santjus.cat
I les sol·licituds s'han de presentar
A l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament
Durant el termini
Aquesta acció
Que està dotada
De 20.701 euro
0,3
Ha de permetre ajudar
A pagar
Un import màxim
De 200 euros mensuals
Al lloguer
De l'habitatge habitual
De persones empadronades
A Sant Just d'Esvern
Des de l'1 de gener
Del 2016
Que tinguin
Entre 18 i 35 anys
Per ser persona beneficiària
De la subvenció
S'ha de formar part
D'una unitat
De convivència
De mínim
De dues persones
Més habitatges socials
Fins al 6 de juliol
Està oberta una nova convocatòria
Per optar
A uns dels 7
Habitatges socials
De lloguer
Que actualment
Estan lliures
I que pertanyen
Al parc d'habitatge social
De l'Ajuntament
El contracte
Que permet beneficiar-se
De subvencions
De fins a un 80%
Del preu
De lloguer
Ha de ser per habitatge habitual
I té una durada de 3 anys
Amb possibilitat
De prorrogar-lo
Dos anys més
El parc d'habitatge social
De lloguer
Gestionat
Per l'empresa municipal
Promunsa
Disposa actualment
De 21 habitatges
Podeu consultar
Les bases
I els requisits
A promunsen.cat
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
I'll see you next time
Ara que encara no fa excessiva calor
En segons quins llocs
Ens ha semblat molt recomanables
Unes sortides
Que poden ser força agradables
Tot portant canalla
Que no sigui massa petita
Montseny
Els senders del flou
Si el que voleu és escalar
O millor passejar
Per camins de muntanya
Podeu descobrir els senders
Més potents del Montseny
A partir dels tracs
De l'èpic
Enduro Montseny
En ple bosc de pins
Alsines i roures
Que esperem que us agradaran
Quan el turisme rural
Tot tipus d'allotjaments
Que allí trobareu
Us faran sentir com a casa
Escolliu qualsevol
De les cases
Que s'hi ofereixen
On podreu descansar
Després de la caminada
Que acabeu de fer
Delta de l'Ebre
El parc natural
Del Delta de l'Ebre
És la zona humida
Més gran
De Catalunya
Amb una superfície
De 320 kilòmetres quadrats
Les zones humides
Que el formen
Són l'entorn vital
Per innombrables espècies
De peixos
Plantes
I animals
I sobre unes
360 espècies
D'ocells
A més
Enconrea
Arròs
D'una qualitat
I de sabor
Únic
Mont Natura
Delta
És un gran centre
Pensat per entendre
I gaudir
De la màgia del Delta
Aquest centre
Ofereix
Tallers infantils
Activitats
Per a tothom
I visites guiades
Des de navegar
Per la desembocadura
Del Delta
Fins a descobrir
Oliveres mil·lenàries
I seguim
I ara
Gaudeix
De la muntanya
La vall d'Aran
Que es caracteritza
Pel seu paisatge alpí
I la seva arquitectura tradicional
De la qual són típiques
Les cases de pedra i fusta
Enteulades de pissarra
A l'hivern
A més a més d'esquiar
Els amants de la neu
Trobaran l'estació
Més gran de l'estat
On a més a més de l'esquí
Els visitants
Podran gaudir
De banys termals
Visites culturals
I degustar
La típica
La típica
Cuina
Ara
Ara
Ara es queixaven
Perdoneu
Però es queixaven
Que no estava
La típica
Cuina catalana
Com pot ser això?
És igual
No entrem
En districcions
No entrem
En nada más
No ens disbiem
No mené allò
El senglar
El pa és un dels animals
Preferits pels caçadors
De la Vall d'Aran
I el cibet
El cibet és una de les formes típiques
De presentar-ho
De presentar-ho
Perquè si no es pot menjar
Perquè si no es pot menjar
Si no es pot menjar
Si no es pot menjar
Si no es pot menjar
No hi ha
Ni Déu
Que pugui arrossegar
Els plats de caça
Són una constant
D'aquesta comarca
I a l'hivern
Se li fegeix
La potent
Olla
Aranesa
Els bolets
Les truites de riu
Els embotits de porc
Tots ells acompanyat
Per licors autòctens
Elaborats
Amb fruites del bosc
Entre elles
El cassís
Els aranyons
O les pronyons
Els pronyons
I l'aigua de nodes
Que és el suc de les nous verdes
No ens negaran
Que els programes
Que us hem presentat
Són d'allò més interessants
I engrescadors
Si realitzeu algun d'ells
Podeu veure
Podeu venir aquí
A Ràdio d'Esvern
A comentar-nos
Si us ha agradat
Si heu trobat
Alguna inconveniència
En fi
Allò que us sembli
Interessant
De comentar
Estem
A la vostra disposició
I ara després d'aquests passejos
Que escolta'm
Són molt agradables
Ara estic cansada
Estic cansada
No, no, no et cansis
Perquè ara
Ara et quedes aquí
He pujat el pic més alt
Ah, sí?
Estic relajats
Ara podem aguantar
El que ens explica l'al·linada
El que ve darrere
Mireu
Aquesta vegada
No explicaré res
De les curiositats
De Barcelona
No
Perquè
Aquest misteri
Que explicarem ara
És una mica llarg
Aleshores
Es faria molt passant
O sigui
Que avui només
Que farem
El misteriós
Parc d'atraccions
I diu així
És maco, eh?
Vull dir
No surten fantasmes
No, no
Diu
No heu passejat mai de nit
Per un parc d'atraccions
No vull dir
Una nit de festa
Quan tots els artefactes
Estan en moviment
I els sorolls
La música
La llum
Són ells mateixos
Una festa
Vull dir
Una nit
De cada dia
O de cada nit
Quan tot és silenciós
I ombres
Les nits
En què la gegantina roda
De la sínia
Està aturada
I el que damunt
S'ingronxen
Mogudes per la prisa
Les petites cabines
Les nits
En què els cavallets
Resten immòbils
Com fantasmes
Amatents
Quan els saltos de xoc
S'alineen
Silenciosos
Mirant en la penombra
Amb els apagats fars
Dels seus ulls diabòlics
Quan el tren de la bruixa
No xiula
Ni s'otrega
Amb la seva alegria innocent
Les nits
En què la caça de la por
Té un aspecte
Paurós
Perquè la por
Sembla
Begar lliurement
Per les parets
De falses tranyines
Per les reixes
Cobertes de verdet
Per les més morres
Ocultes
I els passadissos
Llobrecs
Ai, quin por
Les nits
És que és molt xulo
És molt xulo
Mireu
Oh, que pot
Les nits
En què els miralls
Deformats
De la sala màgica
Tenen una brillantor
Misteriosa
Sense ningú
Que s'hi miri
Com si darrere del vidre
Pogués sorgir
De cop i volta
L'ombra
D'un atic
Reflexe captiu
De nit
Un parc d'atraccions
Sembla
Tota altra cosa
Gairebé
L'antítesis
D'allò que es veu
Al dematí
Tot això
Et donaré
Simadores
Amb aquesta frase
Segons els evangelis
El diable
Va provar
D'atemptar
A Jesucrist
Perquè
Pequés
Quan
Dejonava
Perdoneu
En el desert
Algú la devia recordar
En pujar per primer cop
A la muntanya màgica
De Barcelona
I contemplar
Amb els ulls
Meravellats
L'aspecte
De la ciutat
Escampada
Als seus peus
Com un ric mantell
Grudat de llums
Tibi
D'Avo
I el Tibi D'Avo
Li va quedar
I Tibi D'Avo
Va ser a substituir
L'antic nom
Que es deia
El Frara Blanc
En que fins aleshores
S'havia conegut
Frara Blanc
Perquè hi havia
L'antiga masia
Propietat
Dels pares dominics
Els de l'hàbit blanc
Per distingir-la
D'una altra finca
Propera
El Farar Negre
Propietat
Dels jesuïtes
Us va agradant
Eh?
I aquí no hi ha
Cap fantasma
Cap fantasma
Fares blancs
Fares negres
Diables
Sent dubte
Aquesta és una muntanya
Que no pot renunciar fàcilment
Al seu misticisme
A la seva màgia
I potser per això
El Tibi D'Avo
Va ser un paratge solitari
Durant molt de temps
Fins que al final del segle XIX
El doctor Andreu
Un farmacèutic famós
Per les seves pastilles
Contra la dos
Va adquirir la gegantina finca
I va fer-se construir
Sobre les runes
De l'antiga masia
Dels fares blancs
La preciosa casa
Que es veu
Quan es puja
Per l'avinguda
Tibi D'Avo
Concretament
El número 31
Avui ocupada
Per un restaurant
De rostits
Ahà
Això va dedicat
Al Joan Maria
Que li agrada menjar
Amb postos bons
D'acord
En l'any 1899
Es va fundar
La Sociedat Anònima
Del Tibi D'Avo
I es va urbanitzar
El camí
Que puja
Fins al peu
De la muntanya
I es va iniciar
La construcció
Del tramvia blau
I del funicular
I es va posar
La primera pedra
Del parc d'atraccions
Un dels més antics
D'Europa
La muntanya
Del frara
Del frara blanc
La muntanya
Del diable
Es convertia
En la muntanya màgica
I per si de cas
Quedava alguna
Reminiscència
Del maligne
Dominant
De la ciutat
En 1902
Es va iniciar
La construcció
Del temple
Expiatori
Al capdamunt
Se va col·locar
Una estata
De bronça
Del sagrecor
Obra
De Frederic
Marés
Que amb els seus
Immensos braços
Oberts
Semblava voler
Abraçar
En un vol
Tota la ciutat
I ara
Això ho he llegit
Ara
Però una vegada
Vaig dir que Barcelona
Era la ciutat
Més maca
Que jo havia vist
D'Europa
Perquè si tu
Obries els braços
Podies abarcar
Tota la ciutat
Des de dalt
Del Tibidabo
Amb totes
Fixeu-se
Agafa Montjuïc
Agafa allà les tres
Xumeneies aquelles
De
Sí
I li vaig dir
A un urbanista
A un arquitecte urbanista
Dic
Ja podeu fer
Que és de propaganda
Nanus
Bueno
Aquí ja estem aquí
Que ja ens hem fet això
Diuen que quan
En si ballaven
Un dels sobrers
Va caure
Daltabaix de la cúpula
I es va matar
Un trist accident de treball
Un trist accident mortal
Que no podia
Entarbolir
Però la màgica
Encissadora
Del parc d'atraccions
Que neixia
Als seus peus
Com a contrapartida
Una mica
Enjugassada
De tant
Misticisme
De mic en mic
El Tibidabo
Es va anar
Revestint de fantasia
Primer amb l'atalaia
Incomparable punt de vista
Sobre Barcelona
Després
Amb el ferrocarril
Aeri
Que transportava
Els visitants
En elegants cotxes
Suspesos
Sínies
Cavallets
Trenets
Cases encantades
Van acabar
De convertir
La muntanya
En un festival
De moviment
Música
Llums i color
I l'avió
I a l'avió
Jo una vegada
Vaig portar
Perdona Joan
Una vegada
Vaig portar
Amb una senyora
Estrangera
Molt amiga
I els joves
Pujaven a les atraccions
I jo diuen
Però tu no te preocupes
Que subiremos al tren
Sí
Perquè a mi
Les atraccions
No m'he gustat
Tu
I anem a baix
A pujar al tren
Que ni ara
I el primer
Que ens diu
El que estaven allà
Agafant els billes
Dice
Quítense les gafes
Cony
Quan agafes
Aquell tren
Fa tot
Bumba
No és el trenet
No, però l'avió
Feia patxoca
Ara no ho sé
Però quan jo era molt petita
Vaig pujar a ma mare
La família no va voler ningú
I ma mare
Que era molt valenta
Diu
Sí, sí
La nena i jo pugem
I escolta'm
De vi
Va ser molt emocionant
Diu
Bueno
Diu
Quan cau la nit
I tot s'atura
Quan els perfils
De les atraccions
Es tornen borrossos
En la penombra
I les remors
Es desventen
Tan sols remors
De vent
La muntanya màgica
Es revesteix
D'un halo misteriós
Diuen
Que algunes nits
De l'any
Ronda un fantasma
Pel parc d'atraccions
I ja ha sortit
Ara ha sortit
Ara ha sortit
El fantasma
Està amagat
Potser són els ulls magnètics
Allò que veiem brillar
Al capdamunt de la muntanya
Imaginar que són
Els reflexos de la lluna
Sobre els colors vius
De les atraccions
Potser és el seu trepitx
Aquell soroll sumor
Que pesen
Que és el grunjar
De la cínia
Amoguda pel vent
Tal vegada
La sombra
Es reflexa
En la superfície
Deformada
De la gran sala
Dels miralls màgics
Contrafeta
Fascinadora
Més enllà
Del simple efecte
Òptic
Diuen
Que l'espectre
De la muntanya
Viu
A la casa de la por
No podria ser
D'una altra manera
Que de tant en tant
S'esmull
Al museu dels autònoms
A la recerca de companyia
I amb els seus dits
Eteris
Posen marxa
Els vells inquietants
Ninots animats
Aleshores
Des de baix de la ciutat
Se sent llunyana
I nostàlgica
Com si sorgís
D'un món encantat
La música enganxosa
De fira
Que acompanya
Els moviments mecànics
Hi ha qui diu
Que el fantasma
Del tibidabo
No és altra
Que l'espectre
D'aquell pobre
Que va caure
Daltabaig de la cúpula
De la iglesia
I que no ha pogut
Abandonar mai més
El paratge
On va trobar
La trista mort
Altres
Creuen
Que pot ser
L'ànima en pena
D'algun d'aquells
Frades blancs
Que ronda
Per la muntanya sagrada
Esdevinguda
Muntanya màgica
Qui sap
Però avui
Quan entreu
A la casa de la por
Pregunteu-vos
Quan us sobressalti
Algun dels nombrosos
Trucs de terror
Que poden passar
Per als ingeris aquests
Si es tracta realment
D'un truc
O si tal vegada
Molés
Per la vostra intromissió
És el fantasma
Del Tibidabo
El culpable
Del vostre esglai
Aquí he trobat
A faltar una cosa
I és que
Aquest
El temple expiatori
Del Tibidabo
En realitat
Són dues esglésies
I hi ha molt poca gent
Que ho saben
Sí
Perquè una
Construïa sobre l'altra
Una sobre sobre l'altra
Sí
I després
També seria interessant
Un dia
Fer una recopilació
De totes les basíliques
Que té Barcelona
Que crec
Que amb aquest tema
És la segona ciutat del món
Que té més basíliques
La primera
Naturalment és Roma
I valdria la pena
Poder recopilar-los
I explicar-los
Allà a la zona
I això
Té un potencial
De turisme cultural
De primer ordre
A nivell mundial
Si es protegeixi amb això
Gent que té
Poder adquisitiu
I que els agrada
Que els agrada
L'art
Sí
Seria una qüestió
De promocionar-ho
Això mateix
I que nosaltres
Que hem fet visites
En ciutats diferents
Sempre hem entrat
A visitar
Alguna iglésia
La més important
O una o dues
Però sempre
Sempre hem entrat
Cada one
El seu estil
Ho tenim en compte
Sempre
Valen
I ara
Un avís
Per a vosaltres
Amics i amigues
Que ens escolteu
I que probablement
Conduïu
Hem llegit un article
Que hem considerat
Molt important
Com a recordatori
D'un tema
Que hauríem de tenir
Molt en compte
Quan som propietaris
D'un automòbil
L'administració vigila
I diem
I diem
Administració
Referint-nos
A la direcció
General
De trànsit
Hi ha
6 despistes
Que ens poden sortir
Força cars
Conduir
Amb el carnet caducat
Deixar-te'l
A casa
No portar
El permís
De circulació
Del vehicle
Circular
Sense
Segurança
No haver passat
L'ITUV
I descuidar-se
De pagar
L'impost
De circulació
I conduir
Borratxo
I amb el cotxe
Arrubat
I amb el cotxe
Arrubat
Bé
Les obligacions
Que tenim els conductors
Són diverses
Complir
Amb les apertències
Del còdit
De la circulació
Portar el cotxe
En perfect estat
I
Atenció
No descuidar
El calendari
Un despiste
Pot convertir-se
En una multa
De fins a 3.000 euros
Però i 3.000 euros
Són molts calés
No els guanyo pas
Cada dia
No
Recàrrecs impositius
O pot ser
Embargament
De comptes bancaris
Sí, sí
Montse
Pensem
Que el temps
Que passa
Molt ràpid
I de cap i volta
Ens adonem
Que el carnet de conduir
Ens ha caducat
És cert
Que fins als 60
95 anys
Obtenir-lo
Amb 10 anys
De vigència
Però a partir
D'aquesta edat
Deu tenir
Deu tenir
Cura
Del pas
Del temps
Que s'ha
Transformat
En 5 anys
Conduir
Amb el carnet
Caducat
Està tipificat
Com
Infracció
Greu
I està multat
En 200 euros
Sense pèrdua
De punts
Descuidar-se
El carnet
A casa
No és tan greu
Com el cas anterior
Però costa diners
Si la gent
Et demana
El permís
I no el portes
A sobre
Però està en vigor
La multa
Pot arribar
Fins als 100 euros
Com a infracció
Lleu
Però generalment
Solament es paguen
Uns 10 euros
No portar
No portar el permís
De circulació
Del vehicle
També es considera
Falta lleu
I pots pagar
10 euros
Però
Compte
Si el que passa
Del cert
És que el cotxe
No té el permís
De circulació
La multa
És de 500 euros
Ja que es considera
Falta greu
Circular
Sense assegurança
Encara
Que sigui
Un sol dia
De caducitat
O no portar-lo
És considerat
Una falta greu
Tots els cotxes
Han de portar
L'assegurança
De responsabilitat civil
Com a mínim
I quan vens
La pòlissa
La cobertura
Desapareix
No existeix
Pròrroga possible
Si els Mossos
O la Guàrdia Civil
Ho detecten
La multa va
Des de
601
A 3.000 euros
La quantitat
Depèn
De diversos factors
Si el vehicle
Estava circulant
En el moment
La seva categoria
La implicació
O no
En un accident
El temps passat
Sense assegurança
O bé
Si el conductor
És reincident
I conduir
Amb la ITU
Vecaducada
Equival
A 200 euros
De multa
Si és un agent
El que
El detecta
La infracció
I no un radar
Aquell retirarà
El conductor
El permís
De circulació
I li donarà
Un volant
Per qui vagi
Fins a un centre
D'inspecció
Abans de 10 dies
També
S'han de pagar
10 euros
Si no es porta
La targeta
De la ITUV
Encara que estigui
Feta la inspecció
No ens oblidem
De pagar
L'impost
De circulació
Aquesta taxa
Municipal
També és obligatòria
I el seu import
Depèn del tipus
De vehicle
I de cada ajuntament
En aquest cas
Cap agent
Ens privaria
De circular
Per no haver
Pagat l'impost
Però
El consistori
Corresponent
Anirà aplicant
Recàrrecs
Que augmentaran
La xifra
En funció
Del temps
Que es trigui a pagar
Si al final
No s'atén
Al deute
Després dels
Corresponents
Avisos
El compte bancari
Pot
Quedar
Embargat
Per la quantitat
No pagada
I els corresponents
Recàrrecs
Compreneu
Perquè
Comentàvem
Sobre la necessitat
D'estar
Molt atents
Al calendari
Respecte
Als diferents
Pagaments
I obligacions
Impositives
Si tenim
Un automòbil
A la nostra disposició
A la nostra disposició
Per gaudir
Estem escoltant
El galop final
De l'opereta
Orfeu
Els Inferns
De Jacques
Offenbach
Compositor alemany
Nacionalitzat
Francès
Del segle XIX
Des de molt jove
Va viure a París
On va estudiar
Al Conservatori
De Música
Va ser conegut
Molt aviat
Per haver compost música
Sobre les faules
De la Fontaine
Però les obres
Que el faria famós
A nivell mundial
Van ser
El gran nombre
D'oparetes
I pantomimes
Moviment conegut
Amb el nom de
Booth
Parisienc
Les més conegudes
Bataclan
Orfeu
Orfeu
Orfeu
Orfeu
els Inferns, La vida parisenca
i Els contes de Coffman.
De l'opareta Orfeu
els Inferns, escoltarem
el galop final. Interpreta
l'orquestra de la OBC,
Orquestra Sinfònica de Barcelona i Catalunya,
sota la direcció
de Ramon Bracons.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
lloc quan no entenem la posició de l'altre, quan no entenem el seu sofriment i quan no
el respectem. Mahatma Gandhi sostenia que les tres quartes parts de les misèries i
dels mals entesos en el món acabaria si les persones es posessin les sabates dels
altres adversaris i així entendrien el seu punt de vista. L'educació en la seva finalitat
persegueix la millora del ser humà i deuria facilitar l'eina per desenvolupar les
seves potencialitats. L'escola, institucions educativa per excel·lència és un mirall
de la societat on es reflexa el model social i cultural imperatiu que
reprodueix algunes conductes i actituds impregnades de violència. De totes
maneres té tindre la capacitat de deixar de ser un espai de reproducció
sociocultural i desdevenir una eina de la transformació personal i comunitària
per construir una societat més justa, respectuosa i harmoniosa on és la cultura
de la pau sigui el marc que la sustenta. És més llarg però ho farem per un altre dia.
No, però doni durant la substància que has donat, fillet. I tant, i tant.
Vayan siguiendo los consejos, senyora Ràdio. I tant, i tant que sí.
Hi ha una altra meitat que ja la llegirem. No ho abandonis perquè això val la pena recalcar-ho.
Sí, perquè és veritat que quantes vegades... Empatia i compassió. Sí, i a més a més
perquè és un animalet, doncs és un insecte. Per què l'has de matar? No trepitjar-lo
va bé per tu però va millor per ell. Pobre pèstia, t'ho diràs. Sí, però ara resulta
que es posarà de moda menjant-se, menjar els insectes. O sigui, no els trepitjarem
però ens els menjarem. Perquè té molta proteïna.
Sí, esclar, esclar. Té proteïna. Sí, molta, esclar que sí.
Sí, però si menges moltes formigues t'enverines, eh? T'enverines.
Sí, t'enverines. Sí, t'enverines.
Clar, perquè té el clàssic formic.
L' clàssic formic és un varí. És un varí i gordo.
Bueno, com totes les coses, si et fas un farn, a més de menjar un bistec de 200 grams,
t'en menges un de 700 grams, possible que t'agafi alguna cosa.
No, no, clar. Com que no?
Si ho fas cada dia, sí, però si ho fas un cop cada quant, no.
Ja, ja, ja.
Agafaràs l'ací túrit i tindràs la gota contenint els raïs.
Això mateix, per menjar massa. Aviam, què tens preparat de tu?
De salut, home. Aviam.
Hi ha un article que és de la Vanguardia de Tendències,
que està escrit per la Maite Rius, i parla sobre
els metges espanyols, rebuixen ara per ara la recomanació americana
de tractar com a malalt a qui té una pressió arterial superior a 130-80.
130-80.
Ser hipertens, o no pot ser, que en aquests moments qüestió de fronteres,
de fronteres físiques i numèriques.
les societats mèdiques asseguren que a Espanya hi ha 12 milions de persones
amb hipertensió, el 33% de la població adulta.
Cuidado, eh?
No tant.
Que passarien a ser 17 milions, penso que serà un 40 i escaig, o no?
O sigui, que és molt, eh?
Si apliquéssim el criteri de diagnòstic que des de finals de l'any passat
fan servir els cardiòlegs americans.
Hipertens és qui té una tensió arterial superior a 130-180.
El novembre passat, el col·legi americà i l'associació americana del CORT
van presentar una nova guia d'hipertensió
que entre altres recomanacions rebaixa el llindar del diagnòstic
140-190 a 130-180,
fet que ha suscitat una gran polèmica entre les societats mèdiques espanyoles i europees
perquè implica augmentar considerablement el nombre de pacients hipertensos,
amb el consell augment de tractament farmacològic.
És clar, llavors t'ha recetat pastilles per la pressió.
Jo crec que aquest és el fonamental.
A més, no és el mateix tenir 20 anys que tenir 70.
Ja.
Ni a l'estiu, ni a l'estiu, ni a l'hivern.
ni a l'estiu, ni a l'estiu, ni a l'hivern.
Jo crec que aquí hi ha els interessos espoliós de prendre pastilles nots.
A l'estiu, el que acabes de llegir,
vull dir que si està a 13, 130, 80,
està dintre de lo normal.
I això és aquí mateix, també.
que els interessa més que estiguis a 11 o a 12 i a 6 i mig, a 7.
i a 8, per no dir 130, 80, tot també depèn de la freqüència cardiaca.
Vull dir, a l'estiu està dintre de lo normal.
Dintre de lo normal.
El que està clar és que hi ha molta gent que no s'ho miren.
I a partir de cert redac, convé mirar-ho perquè podries...
Això és tan horrorós, monictus.
Atacs del cor.
No, no, no, no.
Monictus, els ictus són terribles.
Sense estar capficat, perquè hi ha gent que també està molt capficada
i en cada moment per prendre la tensió arterial,
sí que s'ha de controlar.
Com la de l'ull, que aquí no fan cas.
Sí.
Doncs bé, a partir dels 50 senyors, això els dic, que vagin al tanto.
Exactament està bé, no?
Perquè la tensió de l'ull...
És primordial, eh?
Perquè fa un glaucoma, vostè no es dona el compte i dius que no sé quan tres dies.
És que quan te n'adones ja t'has quedat sec.
Perdona, Joan Maria, que estàs llegint.
Bueno, aquí, això és molt llarg aquest article,
però hi ha la contravèrsia que els americans han posat el...
El barem.
El barem, sí.
...mol baix, perquè la gent es mediquin i facilitar que les companyies...
La farmacèutica.
La farmacèutica treballin a tot.
Esforri.
Esforri.
Però aquí queda clar, és que, perdona que ho digui,
però que no hi hagi confusió pels oients.
Diu que els americans diuen que el normal és 13-8.
13-8, sí.
13-8 és el normal d'aquí.
No és que aquí sigui una altra cosa.
També, també.
A partir d'aquí, diuen que et sí per cent.
I llavors hauríem de respetar pastilles.
A partir d'aquí.
I també per als oients.
El que han de vigilar és que la mínima no baixi de 9, com a molt.
Exacte.
És el 8.
perquè un dia, si està molt d'allò només a l'ambulatori i que li miri l'atenció, se li puja 16 o 17.
i és que està nerviós només de passar-ho.
Sí.
Ara, la mínima no.
La mínima és la que s'ha de vigilar.
S'ha de controlar.
Exacte.
perquè l'articulo és estupendo.
Continuo.
Perdona, eh?
Vale.
Llavors, clar, una de les coses que almenys una vegada al mes convindria prendre l'atenció.
Sí.
Per exemple, a la farmàcia.
Però aquí diu, consells per prendre's l'atenció a casa.
Vale.
Sí.
Com un ja té certa edat, potser és comprar-se un aparater i controlar-se.
Sí.
Jo ho faig.
El matí i a la nit.
Jo també.
Jo també el tinc.
Els consells que donen són molt bons i per això...
Sí.
No, no.
Vale.
Vinga.
Aviam, els consells.
Un estudi programat per la Societat Espanyola de Hipertensió,
amb persones ateses als centros d'atenció primària,
mostra que la pressió arterial mesurada durant 24 hores
diagnostica la hipertensió i perdiu la mortalitat amb més precisió
que la pressió mesurada a la consulta mèdica.
perquè aquesta última ofereix una dada puntual
que es pot estar desvirtuada pel nervis del moment.
Sí, claro.
Per això, els metges de família reindiviquen
que se'ls doti d'un aparell Holter de tensió arterial...
Holter, clar.
Holter que és un 24 hores.
Són 24 hores, sí.
...monitoritzar els pacients de manera ambulatòria durant 24 hores.
Sí.
Diuen mapa.
que sobratllen la necessitat de protocolitzar l'automuserament de l'atenció dels pacients
que tenen el seu propi tensímetro a casa.
Perquè, si ho fan bé, les dades seran més significatives i fiables
que les obtingudes a la consulta.
El Duart Guixà, del CINFEC, remarca que durant els mesuraments
la persona ha d'estar relaxada i en estat de repòs.
No pot parlar, tossir, llegir ni fer cap altra activitat.
Ni creuar les cames.
Tampoc no ha de tenir la bufeta plena.
S'ha de seure en una cadira amb l'esquena repenjada al raspaller i els dos peus a terra,
sense creuar les cames.
I el braç ha de recolzar-se amb una taula a l'altura del cor.
Aconsella fer almenys dos mesuraments espaiats d'un minut i calcular-les la mitjana.
i explica, perquè un diagnòstic, el metge, ha de demanar al pacient
que prengui i anoti la seva atenció cinc dies a la setmana.
Dues vegades al matí i dues a la nit.
Mentre que pel seguiment n'hi ha prou fer-ho una vegada a la setmana.
Els que tenim aquest aparat on hem vist poses i et donen una lectura.
Al cap d'un minut em donen una altra.
Doncs aquí et diu, fas la mitja i és el correcte.
Jo crec que això aclara molt bé
No, no, que s'ha de fer.
S'ha de fer.
Moltes vegades si un està nerviós es posa un tranquil·lentín
o un dia de pan sota la llengua
i al cap d'un rato t'ho mires quan estàs tan nerviós i baixa.
Després hi ha una cosa que també, això ho he comprovat personalment.
quan prens l'atenció i després vas a caminar a mitja horeta o tres quarts d'hora i tornes a casa, la pressió t'haurà baixat.
Clar.
Per això no m'estranya que el metge diguin que cada dia s'ha de caminar almenys més de mitja hora.
Sí.
Et regula la pressió.
Sí.
Sí, sí.
I a vegades passa que pots anar a prendre la pressió i també hi ha el que diuen la de la bata blanca.
Sí, sí.
que a vegades et fan entrar i et fan sortir i esperar cinc minuts i tornar a entrar.
Sí, sí, sí.
Perquè tu...
Sí, sí.
Si ha de ser un que estigui tranquil, que això mateix, que hagi anat al lavabo i que no hagi menjat,
que no estigui en posició de digestió i tot això.
Jo el tinc la parella.
El que passa és que no ho faig massa sovint, eh?
No, sí.
Perquè tampoc cal obsessionar-se, eh?
No, però com a mi em fa molta por.
Sí?
Sí.
Em fa por per les conseqüències.
Ja.
Perquè un atac d'ictus.
Dones la llauna a la família i tu et quedes fet una vírgia per allò que et queda de vida.
Un drap.
O sigui que...
Bé.
I ara parlarem de coses una mica més...
Més alegres.
Més alegres.
Sí, sí.
Cal dir que en la nostra més callunyana infantesa, les circumstàncies terribles de la guerra
i dels següents anys, no ens permetien grans alegries respecte a gaudir de gaires jovines.
Però això no vol dir que en els aparadors d'alguns establiments dels nostres barris
no lluïssin papones, molt senzilles, de cartró, amb un vestit que era una samarreteta,
però que feia que ens passessin força estones a contemplar-les.
res a veure amb les nines sofisticades, actuals, amb figura i vestits de models d'alta costura.
O les nines de famosa, tant les de la primera època com les actuals,
o els bebers de tamany natural, que semblen autèntics.
Tota aquesta parrafada serveix d'introducció per recordar la indústria de la joguina,
que molt amants, des de mitjans del segle XIX, l'enginy dels fabricants,
primer de manera artesanal, amb materials molt senzills a l'abast de tothom,
i, més tard, amb d'altres mitjans, van omplir d'il·lusió nenes i nens.
Però m'estic referint més a la fabricació industrial que a la joguina en si,
perquè nines s'han trobat en excavacions arqueològiques de molts segles en sat.
Comencem per joguines de paper i cartró.
De totes maneres, les joguines al final del XIX feien joguines amb la cara de porcellana,
amb uns vestits fabulosos.
Aquestes nines avui són de col·lecció i valen molts cèntims.
ara això eren per gent de molts diners.
Com deia la Joana, paper i cartró.
Diu, materials humils per excel·lència,
el paper i el cartró han proporcionat moltes hores de distracció als infants de totes les èpoques.
Des dels soldats i les nines retallables,
als teatrets, passant per les titelles,
en aquesta indústria van destacar algunes empreses,
com l'editorial Seix,
productora dels meravellosos teatros para niños,
que van rebre el primer premi a l'exposició i fira de joguines,
de principis del segle XX.
Moltes altres empreses del ram de les arts gràfiques,
també van fabricar retallables que van culminar en joguines de tipus articulat.
L'any 1981 es van publicar uns retallables de més importància cultural,
la col·lecció Barcelona de paper, que mostraven tota una sèrie d'edificis modernistes.
A més podem assenyalar tot un reguitzell d'articles de paper,
podem dir festius i globus, banderoles,
de diversió d'alguns instruments musicals, en fi,
productes destinats al gaudi en les festes infantils.
Per la seva importància podem recordar una empresa que ha arribat als nostres dies en ple èxit,
adoptant, a mida que han sortit materials nous,
noves formes d'industrialitzacions.
Parlem de la industrial bolsera,
inaugurada l'any 1919
i que compta en l'actualitat amb una extensa xarxa de botigues,
tant a Barcelona com d'altres ciutats dels entorns.
Per finalitzar aquest apartat,
podem recordar l'empresa de 1848 El Ingenio,
que ha arribat als nostres dies fabricant primer maniquís i després nans gegants,
caretes, atreços per teatre, etcètera, etcètera.
I també les cases Estalella i Carnaval
tenen en l'actualitat botigues especialitzades en articles de paper i cartró.
Joines de cauçu, goma, cel·luloide i plàstic.
A finals del segle XIX va haver-hi una àmplia difusió de nous materials,
com el cauçu i la goma,
i alguns fabricants els van aprofitar per fer joguines,
tal com nines.
I ja aleshores, ja a primaries del segle XX,
va aparèixer el cel·luloide,
amb el qual també es van fer bols de billar i nines.
A mitjans del segle passat es van posar de moda les nines de goma
i es va iniciar l'era del plàstic en gran èxit.
La primera fàbrica va tenir Ergam,
amb la força d'èxit, però que finalment es va tancar en 1999.
Els anys 20 del passat segle,
Barcelona gaudia d'una important indústria cinematogràfica.
A redors d'aquesta indústria,
també va aparèixer el cinema domèstic i familiar.
Les primeres càmeres i els primers projectors infantils
eren de fabricació francesa,
sota el sistema patentat pels germans Paté,
que utilitzava pel·lícules de 9,5 mil·límetres.
Es tractava de Paté Baby que es venia als grans magatzems.
La rèplica catalana va ser el CineNIC,
una proposta més modesta i econòmica,
a mig camí entre el cinema i els dibuixos animats.
Els germans Nicolau van patentar un aparell cinematogràfic infantil
i van posar en marxa l'empresa de projector Nixa.
Inicialment era una simple caixa de cartró
amb una bombeta de 40 watts,
amb un mecanisme manual
per fer discórrer una bobina de paper vegetal,
on s'havien dibuixat imatges en dues línies horitzontals,
la de dalt amb una part del moviment
i la de baix amb la part complementària.
L'èxit fou instantàni i durant els anys 30
seria fabricat amb llicència en un bon nombre de països,
incluent-hi els Estats Units i el Japó.
La competència d'altres sistemes més evolucionats
i sobretot la televisió van disminuir dràsticament les vendes
i finalment l'empresa va tancar l'any 1978.
Fins aquí aquest petit repàs, el món de les joguines,
i els diferents materials en què han estat fabricades
al llarg de gairebé dos segles.
Ja que parlem de jovines,
el museu més important del país
es troba a la ciutat de Figueres,
a la Ramla de Figueres.
Sí, senyor.
Podeu anar-hi amb l'AVE
i de passo al Museu de Lí.
El Museu de Lí s'ha de fer tanta cua.
No, el Museu de Lí no es fa cua
si tu carregues les entrades per internet.
i a partir d'ara del 15 de juny
es pot anar a visitar el vespre també.
També?
Sí.
Si no passes calor.
Sí.
Si no arribes a dir això de Figueres ho hauria dit jo.
Jo he dit que es pot visitar de nit.
No, no, no.
El Museu de Figueres.
El Museu de la nit.
El Museu de Lí.
Sí.
El Museu de Lí.
El Museu de Lí.
El Museu de Lí.
El Museu de Lí.
El Museu de Lí.
El Museu de Lí.
de Lí.
El Museu de Lí.
El Museu de Lí.
El museu de lí.
El Museu de Lí.
I per acabar farem uns pensaments que fan pensar
escrits per Josefina Peralda.
Corregir errors només pot ser difícil quan no són descoberts ni pel cor ni per l'ament.
De què ens servirà fugir de tu mateix si no saps on anar?
No ploris per les flors marcides si te quedes la llavor al meu vocabulari.
Si et quedes la llavor.
Sí, sí, sí. El meu vocabulari és molt reduït. En tinc prou en quatre lletres.
Amor.
L'enveja, per molt que s'amagui, sempre transpua. És com la humitat.
Els ressentiments són núvols en el cel de cadascú.
Abans de desconfiar dels altres, pregunteu-nos fins a quin punt desconfiem de nosaltres mateixos.
Això ha quedat aquí molt bé i són pensaments, però avui visito una cosa que diu que tenen unes escoles,
no sé exactament on, que posa, aquí ensenyem a pensar, no el que pensar.
Ah, si no el que pensar.
No sé si s'agafa, però queda bé.
Sí, home, sí, sí, és molt profund això.
Molt profund.
Diu, diu, estan en els cartells de totes les coses.
Sí, sí.
Aquí ensenyem a pensar.
No, al que pensar.
No, al que pensar.
Està bé.
Clar, perquè si no sembla que està induït.
Per els espíritus d'aquells que us explico.
Sí, sí.
Induït.
Com se diu?
Com se diu allò, que diuen ara la paraula aquella...
No ensinestrat, no.
No, home, que t'estan, que t'estan...
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Ara no ho surt a mi, tampoc, no.
Que estem...
Adoctrinats.
Adoctrinats.
Gràcies, Carles.
A això.
Vale, adoctrinats.
Molt bé, moltes gràcies.
Això no ho trobava.
Sí.
Bé, doncs, adoctrinem els nostres oients a que la setmana vinent, el dimecres,
tornin a ser amb nosaltres, perquè ja serà l'últim dimecres que hi serem.
Ara, el dissabte, si ens voleu tornar a escoltar, doncs, moltes gràcies.
Home, el dissabte, quasi, quasi, és l'hora d'anar a la verbena, eh?
Ah, no, que és al matí.
No, de 8 a 9 encara es pot escoltar a la ràdio tranquil·lament.
Sí, sí, sí.
Bé, senyores, senyors, molt bona tarda i molt bon dia, perquè podem dir tarda,
perquè a les 9 de la nit encara fa això.
Encara fa això.
Bé, fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
98.1
Ràdio Tastel
98.1
El Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Sóc una urbanita, ho reconec
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita
Acompanyat d'una bona amanida
I tens un plat baratíssim i facilíssim de fer
També és un dels llibres més robats