però sí que n'ha escut per fer això i és un privilegi poder-ho trobar i gaudir-ho i això és una etiqueta el que deia abans que els nens han vingut a fer alguna cosa i a veure què fan a veure com els ajudem a que siguin el que són tu serveixes per això, disfruta-ho passa-t'ho bé i tingues
Amb aquest talent tan maco que ens acabes de dir, llegirem l'última, si et sembla, Montse. Referent als talents, també hi ha un tros de l'Evangeli que també en parla. Cada persona té uns talents i llavors han de ser posats al servei de la comunitat. Aquí, quan acaba, per resumir, diu que el Buda Watama, fundador del budisme, en una certa ocasió va dir que aquesta existència nostra és tan transitoria com les nubes d'otoño.
Contemplar el nacimiento y la muerte de los seres es como mirar los movimientos de una danza.
La vida és com un relàmpago en el cielo. Corre com un torrente per la ladera empinada d'una muntanya. És a dir, és tot transitori. I aleshores és molt xulo, perquè si ens adonéssim, perdó, que estic a dir en català, ens adonéssim, d'això, doncs possiblement viuríem més feliços si apliquéssim aquestes lleis de l'èxit. De l'èxit que no té res a veure amb...
Consalera la portada d'una revista, eh? Del corazón o de donde sea, no? Àlex, ha estat un plaer que hagis vingut. Igualment. Ens queda un minut. Què vols dir al seu llibre? Res. Hi ha un altre llibre que es diu La setia de leis espirituals de ser padre.
Ah, vale, que és la que estàs ara amb una lectura intensa, no? No, aquesta era quan érem petits, que vaig entrar jo en aquesta, sí, perquè ja està. Que també és de xopra. És el mateix, el llibre és del mateix format, però és el mateix, però per ser pares, en vez d'èxit, l'èxit de ser pares, no? I intentar portar els nens una miqueta, intentar que siguin feliços, no? Què els diries als uïdors?
Que els hi diria? Sí, falta un minut. Que els hi diries? Sí, perquè nosaltres diem paraula viscuda. Que siguin ells mateixos. El senyor Marc, que està aquí davant, darrere de la peixera, ens diu que aquest rellotge no va bé, que són les 8, que els hi tenim que dir adeu, i que el pròxim dissabte, si vostès volen, poden tornar a escoltar aquest programa. Han diferit, els quals anava a dir tu ara, han diferit per descomptat. Senyors, bona nit. Bona nit. Moltes gràcies. Gràcies.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sabe català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El seu pare es va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Música Música
Seixanta i més
Avança el mes de gener, que és temps de fred, de plantes, de plantar els rocers, que ara estan adormidets, i de portar animalons a venir. Ja ho vam fer, diumenge passat. El costum de celebrar el ritual per a protegir els animals és molt antic. El bestiar ha estat, durant segles, el motor econòmic de moltes famílies pageses. Per cert, que no hi havia gaire animalons el diumenge...
Bé, perquè potser no t'hi vas fixar bé, potser l'animal el portem tancat a dins. No, i a més aquest no és un poble gran de molt de bestiar. No, per altres anys sí que havien portat hamsters i no vaig veure gaire moviment d'animals exòtics. En canvi avui per TV3 des de Porreig...
Ah, sí? Una caravana d'animals de beneir. I que no hi havia manera, eh? De quantitat i quantitat, eh? Sí, sí. I és que Sant Antoni Abad és a casa nostra des de fa molt i molts anys al Patre dels Animals. Festa molt popular i hem dites tan antigues com el verset mallorquí que diu Sant Antoni ha vengut amb un as amb quatre cames, amb un cobo d'enseimades i una botella de suc. Molt bé. A gairebé tots els pobles...
surten per Sant Antoni els Tres Toms, ritus que consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Els Tres Toms més antics són els dels treginers de la Noia, que tenen lloc a la ciutat d'Igualada. Això ho he consultat a la web d'Igualada,
I es veu que gairebé a l'edat mitjana o poc més ja tenien aquest costum de portar... És que Igualada és una ciutat amb tots els aspectes. L'art, la poesia, la literatura, les arts... És una meravella, aquella ciutat. Té tres teatres preciosos. I fan un concurs de poesia. Bé, ja hi hem estat. Bé, doncs...
Benvinguts, oients desvernians. Passen 5 minuts de les 8 del vespre. Avui, dia 15 de gener, és el 15è dia de l'any del calendari gregorià. Justos. Ara sí que tenim poca feina a comptar. No, ara no. El mes de gener coincideixen els dies de l'any amb els dies del mes, clar. Això mateix. I també tenim per endavant 350 dies per viure tan bé com puguem aquest any 2014.
Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, on ja sabeu que podeu dir-hi la vostra trucant aquí, al programa 60 i més. Tant senzill com marcar el 93-372-3661...
Des d'ara mateix i fins a les 9 del vespre. I sabeu que ens podeu proposar el tema que vulgueu, o també criticar-nos, portar-nos la contrària, perquè a mi ara ho comentava la Joana, em feia gràcia una oient de Facebook que deia que discutim poc, que ens ballem poc, que la Joana i jo estem massa d'acord, però si esteu vosaltres amb alguna opinió contrària, doncs ens truqueu i la dieu, no hi ha cap problema.
Doncs amb moltes ganes que estem aquí de compartir aquesta hora amb vosaltres, ja ho sabeu, en companyia de la càlida veu de la Joana Algarra, el saber fer d'en Marc Pere Arnau i qui us parla, Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les zones. I no oblidem...
Els creatius pioners d'aquest programa, en Lluís Domènec, la Càndida Nevado i l'Antonio Jordà. Salutacions per la Càndida, que aquests dies no està gaire bé, i el Lluís, que està també convalescent de la caiguda que va tenir i que s'està rehabilitant poquet a poquet.
Bé, que sempre poden enviar-nos aquelles idees que nosaltres acceptem tranquil·lament. Almenys l'Antoni Jordà em sembla que sí que està bé. Sí, sí, sí, està en plena forma. Que duri, que duri. Que duri, que duri. Que passa que no ve perquè li fa una mica de mandra. És que la nit, ara a l'hivern, és una mica negra.
Bé, doncs, per la primavera ja vindrà a fer-nos companyia. Espero que sí. I ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu el vostre sant aniversari. Avui, festivitat de Sant Plàcid, un nom, per cert, molt freqüent al País Valencià. També Sant Mour i Santa Secundina. Demà dijous, Sant Marcel. Divendres, Sant Antoni Abad. I dissabte, que sortim en segona audició, el festegen les margarides i les caroles.
També aquest dissabte és la famosa i popular xatonada a Vilanova i la Geltrú. I si no us podeu desplaçar, també a Sant Jús podeu tastar un xató deliciós tant al restaurant de l'Ateneu com al restaurant La Bonaigua.
a la carretera reial. I segurament en molts altres restaurants de Sant Just, que jo no hi he estat, però també deuen fer xató. Avui mateix n'he menjat al restaurant vegetarial La Riera, al carrer Regent Mendieta, tocant a Riera Blanca, i és que bo... No tens costum d'anar-hi allà, no?
Sí, perquè jo tinc... Perquè, sí, si vas per allà a la prop, aleshores, doncs, si t'agrada... És que el tinc davant mateix del Club Natació Mediterrani, del qual soc soci, i gairebé cada dia hi vaig anar d'una estona pels matins. Molt bé. Doncs posem música.
Fins demà!
I ara esdeveniments que van tenir lloc un dia 15 de gener. Una beguda que de ben segur tots heu tastat, feta de sarsaparrella, es diu així, no? Sarsaparrella, català? Sí, el Marc em diu que sí, es diu sarsaparrella. I altres ingredients...
que es mantenen en secret. Secret o voces, perquè... No, no, no, però el pic, el pic, no se sap. No se sap, no se sap. No, no. Es registra per primera vegada el 15 de gener de 1889 a la ciutat d'Atlanta. El seu nom, segur, segur que tots l'heu tastat. Tots, tots. Coca-Cola.
Un poeta clàssic català, del que ja n'hem parlat en diverses ocasions, en Miquel Costa i Llobera, rebia un calorós homenatge per part de l'Associació per a la Cultura de Mallorca, un dia 15 de gener de l'any 1931. Com que ens agrada moltíssim el pi de Formentó d'en Costa i Llobera, igual el tornem a dir avui al final del programa.
I un altre 15 de gener, però de l'any 1969, al cosmòdrom de Baikonur, la Unió Soviètica llença el Soyuz V, amb tres cosmonautes a bord, amb la missió de cobrar-se el Soyuz IV, que es trobava en òrbita.
Un any després, el 15 de gener de 1970, Muammar al-Gadhafi és proclamat president de Líbia. Líder polèmic i carismàtic, el coronel Gadhafi es va fer amb el poder a través d'un cop d'estat contra el rei Idris.
I va fer excentricitats al llarg de tota la seva vida. Sí, sempre semblava que estava una mica geladillo. Sí, tot i que el pobre va acabar ben malament. També era un 15 de gener de l'any 1973 quan el president dels Estats Units d'Amèrica, Richard Nixon, anuncia la suspensió d'accions ofensives al nord del Vietnam com a conseqüència dels progressos en les negociacions de pau. O sigui que va ser una mica derrota. Sí...
Més proper tenim aquell 15 de gener de 1978, quan a Barcelona es produeix l'incendi provocat del restaurant Espectacle Escala, on hi van morir quatre treballadors. Encara avui no s'ha aclarit qui va ser el culpable d'aquell fet.
Mentre el govern inculpava membres del sindicat CNT per l'incendi, els dirigents senetistes sempre han sostingut que l'incendi era degut a un complot governamental.
Aquí el lamentable era que van perdre la vida quatre persones. Sí, sí, però es va debatre molt i molt en el segon dia. Molt, molt, molts dies. I em sembla que encara no està la cosa gens aclarida. I un altre 15 de gener de l'any 1981 a Andorra, amb la creació del govern andorrà denominat
Consell executiu s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
També tenim present, el 15 de gener de 1991, dia en què expira el termini marcat per les Nacions Unides per la retirada de tropes iraquianes que ocupaven Kuwait, preparant el camí cap a l'inici de l'anomenada Operació Tempesta del Desert.
I els internautes, que ja som majoria, recordem molt bé el 15 de gener de l'any 2001, quan a través de l'Enciclopèdia Lliure, basada en el sistema col·laboratiu Wiki, neix oficialment la Viquipèdia, que tant ens ajuda. Bé, i ara, si tornem dos dies enrere, què va passar? Un 13 de gener? De quin any, Pere?
Un 13 de gener? De quin any? És que ara m'agafes... No sé de qui parles. No, no saps de qui parlo. Ah! De vostè, jove. De mi? Ai, gràcies per dir-me jove, sí. Vaig néixer el 13 de gener de 1941. Ah, que jove! I l'Associació de Gent Gran de Sant Just, més 121 persones que m'han felicitat per Facebook, doncs, a totes i a tots, moltíssimes gràcies per haver-se'n recordat. Re, tu ho mereixes tot.
Jo ni sabia que tenia tants amics que havien pensat en mi aquest dia, però moltes gràcies. Sí, jo vaig pensar, però com sabia que estaves de mucha comida i no sé què i no sé quantos, al final a la tarda se'm va passar.
Ah, no, no hi ha problema, no, no. Com jo sabia que havies rebut una felicitació de 231 persones, doncs mira... Ara hi ha 32, no? Bé, 32 no, més, perquè a l'associació de gent gran també som, quants? No, no, 231. 231, doncs si 231 el sumo, el 121 que vaig rebre... Imagina't, imagina't!
Santa Ciela. Res, que estiguis per sempre tan guapo i que continuïs amb aquestes ganes de treballar i amb aquests ànims d'anar a nedar i de col·laborar amb aquest programa. Moltes gràcies, senyores i senyors, nois i noies, que us heu recordat aquest dia. Molt bé. Posem música. Your cheating heart
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Naixements que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1622, a París, ho feia el dramaturg, actor i director francès Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière. Considerat el gran mestre de la comèdia francesa, segueix sent un dels autors més representats avui en dia.
Obres com l'abar, el misàntrop o el malalt imaginari han estat traduïdes a gairebé tots els idiomes. I un altre 15 de gener de l'any 1866 neixia a Trono, a Suècia, el que va ser un destacat pacifista i prèmit Nobel de la Pau l'any 1930. L'arcabisbe luterà Nathan Schöderblom és recordat com un dels principals impulsors del moviment ecumènic.
Pocs anys després, el 15 de gener de 1874, naixia a la ciutat de Barcelona un dels pioners del cinema a Catalunya. El director, guionista, productor i operador de càmera, fructuós i alabert. El barri de Sants va ser l'escenari on va rodar les seves primeres pel·lícules. La sortida de missa a l'església de Santa Maria
I la sortida dels treballadors de la fàbrica de l'Espanya Industrial van tenir tant d'èxit que tot seguit va rodar pel·lícules de ficció. Per cert, l'any passat les van poder veure a la Filmoteca. Aquesta sortida de missa de l'Església de Santa Maria de Sants és realment impactant. A mi em sorprèn que la gent en aquell temps li devia cridar molt l'atenció. I es devien quedar molt sorpresos de veure's reflexats allà. Sí, jo l'havia vist...
Una vegada que vam passar també, ui, fa molts anys, aquelles sessions que fan a la pedrera, a la primera planta, la vaig veure sortint, o sigui, aquesta pel·lícula com a record de molts cineastes del principi del cinema, i entre elles de finals del segle XIX, primers del segle XIX.
i la sortida de treballadors de l'Espanya Industrial no em cridava tant l'atenció perquè com que la vèiem cada dia des de la finestra a tocar de la fàbrica Espanya Industrial sentíem la sirena, la vèiem a cada torn quan entraven i sortien els treballadors amb les seves bates, amb els seus monos d'obrer i era ja un espectacle diari però per les persones que no estaven acostumades a aquell moviment de fotografia que semblava que se't venien a sobre
Els va impactar molt. Sí, els va impactar moltíssim. Amb ells el mateix efecte que ens fa ara nosaltres quan veiem cinema en tres dimensions. Sí, sí. Potser aleshores més. Més perquè no ho havíem vist mai. Això mateix. En canvi, nosaltres estem acostumats ja, estem acostumats a les arts visuals. Amb tot i amb això, a l'Expo de Sevilla, que al pavelló de Suècia van fer també un trenca gels que semblava realment que se't venia a sobre...
Sí. O sigui, va ser una meravella, eh? Sí, sí, i aquí a l'IMAX Port Vell, que és el lloc on fan millors reportatges en tres dimensions, n'hi ha que impacten molt. Jo veig que quan hi vas amb els nens es posa la mà al davant i es fa una mica de pols més petits. Bé, i del cinema passem a la música, ja que el 15 de gener de l'any 1885 naixia a Venècia el violinista, director d'orquestra, musicòleg i compositor italià Cesare Berinson.
Entrem ara al segle XX, ja que el 15 de gener de l'any 1901 naixia a Cebres, a França, el geògraf Gonçal de Riparà i Ruiz, que va ser membre fundador de la Societat Catalana de Geografia. Pocs anys més tard, el 15 de gener de 1908, naixia a Parada de Cil, província d'Orense, Antonio Jacome Pumar, fundador dels germans missioners dels malalts pobres.
També era un 15 de gener, però de l'any 1929, que neixia a Atlanta, als Estats Units, el religiós i activista a favor dels drets civils dels negres Martin Luther King, distingit amb el Premi Nobel de la Pau de l'any 1964. Recordem, finalment, algun personatge que va deixar aquest món tal dia com avui.
La magnífica soprano i cantando per a Victoria dels Àngels moria a Barcelona el 15 de gener de l'any 2005 i el polític i diplomàtic espanyol Manuel Fraga Iribarne moria a Madrid el 15 de gener del 2012. I també teníem un record per al poeta argentí Juan Helman, tot un gegant de les lletres, que va morir ahir als 83 anys a la ciutat de Mèxic.
Bé, ens sembla que podem escoltar a la nostra molt estimada Victòria dels Àngels. Bé, ens sembla que podem escoltar la nostra molt estimada Victòria dels Àngels. Bé, ens sembla que podem escoltar la nostra molt estimada Victòria dels Àngels.
Fins demà!
A vostre gent l'uva, on seré l'uva i no. A vostre gent l'uva i no.
Bona nit.
Meravellosa aquesta veu. Inolvidable. Molt bé, molt bé. Avui, doncs, ara l'escoltaríem sencera, però com passa sempre. Tenim un rellotge que ens empaita i, per tant, passem a l'espai de cultura. Recordeu que si hi ha alguna cosa que us hagi interessat molt, que hàgiu vist en cinema o en teatre i ens la voleu recomanar, no teniu que fer més que, des d'ara i fins a les 9 de la nit, trucar-nos al 93 372 3661 i el Marc us passarà amb nosaltres al docutori.
Molt bé, doncs ara anem... A l'espai de cultura, com hem dit. Això mateix. Ben segur que molts de vostès van gaudir de l'excel·lent muntatge de l'obra Agost de Tracy Letts, que van protagonitzar les admirables actrius Anna Lissaran i Emma Beiglar-Sau al Teatre Nacional de Catalunya, sota la direcció de Sergi Belbel.
i que va ser també un exitàs al Teatro Maria Guerrero de Madrid amb Amparo Baró i Carmen Macchi en els papers de Violet i Bàrbara. Allà la va dirigir Gerardo Vera. Jo me'n vaig quedar amb les ganes perquè vaig intentar tres vegades anar al Nacional de Catalunya i una vegada al Maria Guerrero i va tenir un èxit tan gran i la van fer tan poc temps, tot s'ha de dir, que estic segur que mig món ens hem quedat amb ganes de veure-la.
Però això sí, ara amb cinema, com que el cinema és obert a tothom i ho fan més dies... Sí, fan més dies i van menys gent i... No, no, no, no, de moment aquesta pel·lícula, el dia que hi vaig anar, i sobretot si aneu avui, els dimecres, recordeu que fan un preu especial a quantitat de cinemes de Barcelona, entre ells els del Palau Balanyà, els de l'empresa Cinesa i molts d'altres...
Podeu veure-ho a meitat de preu, que està molt bé. Doncs el passat cap de setmana, agost, ha arribat als cinemes, dirigida per John Wells i en Meryl Streep fent de Violet i Julia Roberts de Bàrbara. La podem veure en català al Palau Balanyà, en castellà a l'Arenes Multicines i a d'altres. I si presteu atenció al doblatge, sentireu la veu d'en Mai Fegil en el paper de Violet Weston.
I també vaig reconèixer la de, com es diu l'altre actiu, Emma Vilarassau, doblant a Bàrbara. El paper del pare vaig reconèixer la veu de Lluís Marco. A veure si pareu atenció al doblatge. Recordareu les veus de la televisió. Sobretot quan tanques els ulls, com que els veus en els serials que fan per TV3, els reconeixes ràpidament, almenys els del doblatge en català. En castellà encara no l'he vista.
I també la podeu veure en versió original, o sigui, a l'Icària i al Renoir, i en alguns cinemes més hi consulteu la cartellera. Agost és el tempestuós retrat d'un clan familiar. Un grup de personatges pertanyents a una mateixa i fracturada família es reuneixen en torn d'una colèrica matriarca després de la mort del cap de casa.
Entre crits, plors i revelacions surten a la llum les inclinacions i vicis d'uns personatges en conflicte constant. Aconsellem, però, que no mireu el tràiler per internet, ja que és un d'aquells tràilers que t'ho explica tot. Ah, no, no val la pena. Però que t'ho explica tot el que passa a la pel·lícula. Llavors ja no té gràcia.
Això sí, els que ja l'hagiu vist a l'obra de teatre ja ho sabeu, evidentment, la podeu mirar tranquil·lament perquè tot l'interès serà per veure com és de diferent la manera d'interpretar dels americans a la dels actors del nostre país. Com que som uns enamorats del teatre, també us recomanem l'obra que fins a finals d'aquest mes es pot veure a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya.
És el seu títol Fum, escrita i dirigida per un dels més joves i prometedors autors de la dramaturgia catalana, en Josep Maria Miró. En Josep Maria Miró és l'autor i director de l'obra. O sigui, amb dues coses. Sí, sí, sí. A més, li tinc una especial simpatia perquè, com que va ser company de treball nostre a l'editorial...
quan era molt jovenet i un director extraordinari. Sí, sí, sí, és que és una de les joves promeses. Ara ja no és una jove promesa, em sembla que ja es pot dir que és un autor consagrat perquè és la tercera o la quarta obra que estrena. I en aquesta el tema de fum va de dues parelles, no explicaré més només de què va, una de jove i una que ja no ho és tant, que coincideixen a l'hotel d'un país estranger en el qual hi ha hagut un esclat de violència.
Durant tres dies es veuran obligades a estar irregloses ja que s'han estremat les mesures de seguretat a la zona. Aquesta trobada posa de manifest els fràgils equilibris de quatre éssers humans que es veuen abocats a una espiral de mentides i traïcions.
Quatre personalitats ben diferents, molt ben interpretades per Lluís Marco, Carme Elias, Anna Saún i Joan Carreras. Recordem que aquesta obra es pot veure només fins al 26 d'aquest mes i també a finals d'aquest mes s'acaba l'altra obra que estan representant el Nacional, que és La Rosa Tatuada. Una meravella. Que si no l'heu vist no us la perdeu perquè veureu en estat de gràcia la Clara Segura i el Bruno Oro
interpretant meravellosament bé els seus personatges. I tant que sí. Posant música.
Quina música més meravellosa i quina pel·lícula més meravellosa també. Jo és que l'he vista 4 o 5 vegades i no em canso de veure-la cada cop. La interpretació, els paisatges, el tema, la música, és que és encantadora. Digues el títol per si algú no l'ha identificat. El doctor Zivago.
Ja, però estic segur que algú de les generacions joves igual no l'ha vista. No, jo crec que sí, perquè l'han passat sovint, aquest any passat, sobretot als canals que només fan cine, l'han passat dos o tres vegades.
Sí, a més, estic segur que més d'un se l'ha despenjat també d'internet. Ah, molt estrany. Sí, sí. A més a més, jo la tinc també en vídeo, o sigui que... Que la pots veure sempre que vulguis. Això mateix. Bé, i ara llegirem alguna coseta encara del bolletí que ens queda. Sí, sí, sí. Abans el bolletí sortia cada mes, ara sabeu que... No, ara cada dos. Ara cada dos. Tenim encara el de desembre del 2013, gener del 2014, i aviat...
Sortirà el de febrer, però encara falten 15 dies. Bé, aquí és que és molt interessant. Participació en un projecte comarcal d'ocupació. Tres persones de Sant Just d'Esvern, de les 30 seleccionades de tot el Baix Llobregat, participen en un projecte vinculat a la reconversió professional de persones aturades dins del sector turístic.
El Servei d'Ocupació i Innovació de Sant Just ha fet la difusió i el seguiment del projecte entre les persones inscrites a la Borsa de Treball Municipal que tenien un perfil que s'adequava al projecte.
que impulsa el Consell Comarcal amb la col·laboració del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, combina actuacions de suport i dinamització del sector amb actuacions de foment de l'ocupació. Les persones que participen en el programa, que compta amb el cofinançament del Servei d'Ocupació de Catalunya i Fons Social Europeu,
té un pressupost de 128.480,55 euros i rebran formació i accions d'orientació laboral.
Bé, i també una informació, una altra informació del nostre bolletí, que diu que Sant Just ha participat en la onzena xarxa estatal de Ciutats Educadores. En el marc de la onzena trobada estatal de la xarxa de Ciutats Educadores, que ha tingut la seva trobada bianual enguany a la ciutat valenciana de Gandia, Sant Just d'Esvern ha presentat dos projectes.
Un és la redacció d'una guia orientativa per la difusió i l'intercanvi d'informació i bones pràctiques entre municipis en matèria d'èxit escolar. I l'altre, un treball per la implantació de codis QR a diferents elements patrimonials de Sant Just.
En la cloenda d'aquesta edició també es va aprovar per unanimitat una resolució en defensa del paper dels municipis en l'educació i es va posar de relleu la preocupació per la pèrdua de competències municipals que planteja la llei de reforma de l'administració local, actualment en tràmit. Bé, posem una mica de música.
Georgia, Georgia, the whole day through Just an old sweet song keeps Georgia on my mind Georgia, Georgia, a song of you
All the arms reach out to me, all the eyes smile tenderly.
Una cançó deliciosa amb una veu que va morir molt jove. O sigui que és una llàstima, però les grans figures de la cançó a vegades moren pels seus defectes i pels seus vicis.
Com els que no són cantants, també. No, però potser l'ambient es presta més a aquestes coses. Bé, és igual. Ara parlarem d'un tema que és tot el contrari del que hem comentat, que és en busca de la longevidad.
Sí, és un informe que va venir publicat a la revista 60 i més del que llegirem només algun fragment. Respectem l'idioma en què està escrit, perquè està editada a la revista Madrid, per tant, ho llegim en castellà, i diu textualment. Victoria Varas, experta en antiàngin natural i autora del libro Antiàngin, que és un programa para regenerar el cuerpo y revitalizar la mente.
Como afirma la Organización Mundial de la Salud el siglo XX ha supuesto la revolución de la longevidad. Tanto los avances médicos como la mejora en la alimentación han permitido aumentar la esperanza de vida de forma espectacular.
Nuestra preocupación por retardar los efectos que la edad produce en nuestro cuerpo también va en aumento y por ello muchas personas acuden a la cirugía. Sin embargo, cada vez son más los que optan por la medicina natural para retardar al máximo estas secuelas que produce la edad a partir de los 40 años.
Bien.
Los hombres, por término medio, tienen una salud mejor que las mujeres, sufren menos enfermedades, recurren menos al médico y a las medicinas y, sin embargo, viven menos años.
Por ello hay más viudas que viudos. Bien. ¿Por qué envejecemos? ¿Quién lo sabe eso? Sí, existen múltiples teorías que tratan de explicar el envejecimiento desde una perspectiva genética, endocrina o metabólica.
Pero la tendencia actual aborda este hecho de un modo más global. Nuestro organismo está en constante proceso de cambio y existe un equilibrio entre los daños que se producen por el paso del tiempo y la regeneración. Cuando este equilibrio se rompe y la regeneración no logra suplir los daños, se produce un deterioro. Envejecemos. Ben...
Aquí hay unas cuantas curiosidades de una vida longeva. Que conste que el artículo es larguísimo, pero, claro, como es muy largo, no vale la pena llegirlo todo. Pero estas curiosidades son muy importantes. En las últimas cuatro generaciones, la esperanza de vida ha aumentado más que en seis millones de años de evolución. Okinawa...
Nova Escocia, Canadá y Cerdeña son los lugares del mundo con mayor esperanza de vida. Las personas delgadas y aquellas que ingieren menos calorías tienden a ser más longevas. Una dieta equilibrada, maridada con ejercicio y descanso adecuado son factores determinantes para llegar a centenarios con una buena calidad de vida.
Un vaso de vino tinto, una siesta breve, una vida tranquila y sin estrés. Eso es más difícil. Y rodearse de gente querida alarga la vida. Las emociones son vitales. ¿Las mujeres tienen una mayor esperanza de vida que los hombres? Las mujeres que son madres a partir de los 40 años tienen cuatro veces más posibilidades de superar los 100 años.
Un curioso estudio determinó que los hijos de padres divorciados viven una media de cinco años menos. Desde 2003 existe un premio llamado Ratón Matusalem destinado a promover investigaciones antiaging. Esto de antiaging vol dir antiarrugas.
El que passa és que... Hoy si no metemos en el lenguaje una palabra en inglés... No, no, no, no es modern. No queda guay. No, no, no. Per ser guays y modelnos hay que decir introducir palabras en inglés. Però és que l'inglès ens està colonitzant completament. Tant amb les noves tecnologies com amb la tècnica, com en tot. Sempre fent servir paraules en anglès. Mira, el que sigui. I és curiós que precisament
quan saps el significat d'aquelles paraules i què vol dir cada paraula és quan entens millor la tecnologia perquè quan tu saps que Windows vol dir finestra o computer to play vol dir de la computadora a la planxa en la mesura que ho entens amb el teu llenguatge si ho diguéssim en castellà o en català és com els mails un correu
Jo sempre ho dic. Sí, però aleshores has d'afegir correu electrònic. Com que correu electrònic és més llarg... Bueno, també has de posar e-mail. I tothom diu e-mail sol. Però ja està acceptat, eh? L'acadèmia ho accepta. Ja ho sé, ho accepta perquè tothom ho diu.
i com és d'ús corrent, ja està. O acaba acceptant l'acadèmia i així moltíssimes paraules. És més còmode que fer una paraula que vulgui dir el mateix sense haver de fer-lo més assistent. Si en moltes ja existeix, va haver un debat quan tothom feia servir la paraula còmic en lloc de la paraula tebeo,
Va haver un debat i el debat va acabar que l'acadèmia va acabar incluint la paraula còmic en el diccionari de la llengua espanyola. Però aquí hi ha una explicació. I l'acadèmia catalana també posant còmic amb accent obert a la O. Aquí hi ha una explicació perquè TVO, en el seu moment, primer que era posterior a les il·lustracions i a les publicacions en pla còmic,
Va ser posterior, i era el nom d'un TVO, d'una publicació. Sí, però es acaba convertint en genèric. Quan una cosa es fa popular, i això ha passat inclús en marques comercials alimentàries, quan una cosa es fa popular, o sigui, el donut no es diu donut de fabricació, és una marca, però és que... Bueno, com el Kleenex. Com el Kleenex, i com tantíssimes, i aleshores... Com els dodots. S'acaben convertint en genèrics paraules que provenen d'una marca.
Això és el que a mi m'enfada, perquè l'acadèmia tindria l'obligació de fer unes paraules que contrarrestessin aquest poder tan enorme que té l'anglès a sobre del nostre país. L'acadèmia no es pot posar mai per davant del sentit del poble. Allò que el poble ja ha fet popular, que és Vox Populi, que és que ho diu tothom, si ara l'acadèmia diés no, en lloc de dir-li clínex, li heu de dir aquesta altra paraula, no se la prendria, la gent li seria dient clínex. Escolta'm una cosa, escolta'm una cosa.
que treballin una mica, que és molt còmode anar arrossegats per el que diu la gent. No, no, no, això no és... Jo crec que aquí el poble té la paraula. I quan una paraula és de... És que si no, serien borreguitos que només seguirien el que ens manen els senyors perquè saben més.
Bé, ja hem discutit una mica, això va per aquest ciutadà que ens deia a través de Facebook, que nosaltres no discutim, de discutir una mica, però tampoc ens podem tirar els plats pel cap perquè no quedaria bé. Bé, escolta'm, posa'ns, sisplau, la sintonia de viatjar per Catalunya, si pots. Doncs apa, anem a fer com el foraster de viatge per Catalunya. Això mateix.
Fins demà!
Avui anem a la Costa Brava, no? A Montgrí. Montgrí és l'Empordà de terra i mar. Montgrí és... És un cim. És una comarca. És concretament un territori que no és gaire gran, però que té una cosa molt singular que es veu de tot arreu, que és... El castell. El castell.
El castell que està al cim del Montgrí. El cim del Montgrí és un testimoni de la lluita ferrissada entre la monarquia i el poder feudal. El castell medieval de Montgrí és una mena de dau de parets altes coronades per marlets ben delimitats. De la fortalesa Estan s'elvira tot l'Empordà i el sector del Pirineu Oriental presidit pel Canigó. Això mateix.
Allà va pujar mossèn Cinto a escriure el seu famós poema. Es va quedar allà bocabadat i li va venir la inspiració i va començar a escriure. Ara, clar, Montgrí és el cim d'aquesta muntanya que als peus té el poble Torruella de Montgrí, el centre com tal del que és el territori petit.
La plaça porticada de Torroella acull a la casa de la Vila, la capella de Sant Antoni i altres edificis d'estil gòtic i renaixentista. Amb tot, el nucli antic es forma al voltant de l'església parroquial de Sant Genís i del palau de Torroella, dit El Mirador. Això és la part antiga. I en aquesta plaça, precisament...
Es fan unes jornades molt interessants de còmic, ja que a Torroella de Montgrí està l'editorial Panini Comics, que publica superherois i edita cromos i fa... Sí, cromos molt, moltíssims. Exacte, doncs estan a Torroella i gràcies a que estan allà, doncs, organitzen unes jornades de còmic.
Molt bé, art entre natura. L'ermita de Santa Caterina va ser fundada al segle XIV en un lloc solitari per tres monjos monserratins. Es troba al vessant nord del Montgrí i destaca per la densa decoració pictòrica interior.
Cada 25 de novembre s'hi celebra una plec que porta gent de tota la comarca. I aquesta informació l'estem traient de la revista Descobrir Catalunya. I realment les fotografies que publiquen són extraordinàries.
Val a dir que la revista, en el seu logotip, destaca la paraula descobrir i Catalunya molt petitó. O sigui, perquè avui una paraula sola sempre queda més... No, i a vegades és que no és absolutament de Catalunya. A vegades també parla de les illes i parla una mica del País Valencià.
O sigui que és de Catalunya principalment, però també d'altres indrets. És descobrir els països catalans de nord a sud. Aleshores ens inclou a tots. Sí, també ha saltat la frontera i també ha parlat dels països de la Catalunya nord. Clar, la Catalunya nord, sí, sí.
Ens diu en un article signat per Josep Socarrats, titulat De fit a fit, que Jaume II va alçar el castell de Montgrí per controlar els moviments del comte d'Empúries, enemic del rei, instal·lat al Palau de Bellcaire.
Bé, és un article llarg que parla de les grans lluites que van haver-hi i de com van acabar. Bé, també el subsol del Montgrí acull nombroses coves que van servir de refugi pels humans durant la prehistòria. Imagina't!
Els senyors de Torroella de Montgrí van lliurar el poble a la monarquia l'any 1272, que des d'aleshores va ser considerat vilareial. Per això, més enllà del castell, Torroella conserva un bon nombre de vestigis d'aquell passat, especialment en el seu urbanisme endreçat.
La plaça Major, porticada, és el centre del nucli antic que està delimitat pels passeig que ressegueixen el traçat de les antigues muralles. En aquest perímetre s'hi amaguen diverses cases senyorials, entre les quals és destacable el Palau Solterra, que allotja un museu d'art contemporani. És una meravella, meravella, eh? És una meravella de sala d'exposicions.
L'he visitat, he visitat aquest museu. Ens estàvem a l'Estartit i vam anar un dia fins a Torroella per visitar-lo. I a més, la gent que no tenim cotxe no és un conflicte, de vegades encaixar els horaris dels autobusos i el transport públic. Sí, hi ha la xarfa.
Sí, però la que t'entretens massa... Ah, ja perds l'horari, ja està. Només n'hi ha un o dos al matí i un o dos a la tarda, és molt complicat. Ah, pels que teniu cotxe no hi ha problema. No, nosaltres anem molt sovint perquè, esclar... Et fas l'horari tu mateix. Al Manel li agrada més, que és el meu marit, li agrada més, diguéssim, com a poble, mira, li agrada més que la Bisbal d'Empordà, que et digui...
Per visitar el castell de Montgrí hem de pujar-hi a peu. La sendera ens mena fins a una de les millors talaies de l'Empordà i potser de les millors de Catalunya. La panoràmica des d'allà es veu la Costa Brava meravellosament bé. Sí, que has de pujar un trosset a peu que costa molt, eh? Si agafes un dia de boira com avui, no. No, però normalment...
Sí, i quan agafes un dia de vent de... D'altra muntanya. Llavors ja no t'hi pots estar. I a vegades és curiós perquè dalt fa sol i veus un mar de núvols als teus peus. Això mateix. Isolat dalt del cim i sense cap utilitat concreta...
El pas dels segles el van anar degradant fins que ara fa unes quantes dècades. La pressió de la plataforma ciutadana Salvem el Castell va aconseguir que les administracions s'arremenguessin d'una vegada i restauressin el monument entre 1988 i 1989.
Avui, l'alt del cim, dins del castell... L'accés, vols dir? L'entrada, sí. És lliure. Tu pots entrar, ningú no et demana res. Només s'hi pot pujar caminant, que és el que he dit abans, en una passejada, no, amb una ascensió dificilíssima.
Una passejada de només mitja hora, diu aquí. Sí, sí, però hi ha pedres, còdols, hi ha tot el que vulguis més. Depèn de com estigui un de forma. Pujant per Santa Catarina no costa tant, però si entres directament des de Toruella és molt antipàtic.
Dins de la fortalesa, una escala de caragol ascendeix al capdamunt d'una torre per poder albirar terra endins el palau dels dissortats contes d'Empúries a Vallcaida. Allà dalt potser no us sorprendrà de trobar al vostre costat el mateix Charlton Heston en persona,
Està ara en forma per pujar d'anamunt el xar de la festa? Ara no ho sé. Probablement... Ho diu en sentit figurant. No, ja, ja, esclar, és una metàfora. Probablement l'única peça que li falta, aquest enorme decorat de pedra, que en va tenir prou amb la façana per passar a la història. És que no està acabat. O sigui, dintre està buit completament. Com el rei ja sabia que els comtes d'Empúries...
no anava a no guanyar i que perdrien ho van fer més que en senyal de dir si veniu trobareu guerra i no el va acabar o sigui que encara li falten també una de les torres però bé mira com a curiositat està allà i escolta l'han arreglat i val la pena i fa il·lusió quan és una gran diada que pengen la senyera per la muntanya des del castell i fa molt de goig
I els emblemes medievals, també. O sigui, pengen els escuts medievals, les banderes de l'època, i ara, naturalment, com és actualitat pura, es penja també l'estelada, no? No, l'estelada aquest any la posen a baix, a l'entrada de Torruella. A l'entrada de Torruella. A dalt, a la muntanya, pengen la Quatribarrada, només. Almenys aquest any. Jo els altres no sé què faran. Bé, doncs, ara...
Pensem en en Toni Jordà, que ens passa sempre el dia que agraden les paraules dels savis, ja sigui d'anistòtils, ja sigui de Schopenhauer.
Tret d'internet, a internet trobeu un bé de Déu de frances d'aquestes, i avui ens recorda que el filòsof grec Aristòtil, que va viure de l'any 384 a 322 abans de Crist, deia, entre moltes altres paraules, avui hem destacat aquestes, que l'amistat és una ànima que habita dos cossos. És com un cor que habita en dues ànimes.
És no ser cregut, encara que digui la veritat. L'únic estat estable és aquell en què tots els ciutadans són iguals davant de la llei. Fixa't, això ho va dir el rei Joan Carles I d'Espanya en l'últim missatge nadalenc, i resulta que és una frase d'Aristòtel. Suposo que es devia inspirar. Home, clar, sí, sí, sí. Les paraules sàvies serveixen pels discursos de tots els caps d'estat.
És un principi indiscutible que, per saber manar bé, és molt necessari saber obeir. Els savis tenen els mateixos avantatges sobre els ignorants que tenen els vius sobre els morts. Si els ciutadans practiquessin entre si l'amistat, no tindrien necessitat de la justícia. Avar és el que no gasta en allò que deu, ni el que deu, ni quan deu.
O sigui que una quantitat de saviesa extraordinària. I no és d'avui, és de fa ja molt temps. Ho hem dit, ho hem dit. 300 anys i escaig abans de Crist. Molt bé. Bé, ara potser farem una miqueta de cuina senzilla. Què et sembla?
Sí, perquè ens... Oh, i el rellotge com corregull, i després de la cuina haurem de passar la poesia ja. Si volem dir el petit poema que tenim previst, com hem dit abans, de Juan Gelman i el de Miquel Costa. Sí, sí, suposo que sí, que tindrem temps. Bé, escriu Magda Carles en el magazine de La Vanguardia. Libritos no, solo para niños.
I, evidentment, ha estat el magazín de l'edició en castellà. Com sabeu, la Vanguardia s'ha dit en català i en castellà. Sí, però aquesta, com és de fa temps, encara no es feia la versió en català. Doncs respectem l'edició castellana, que diu així. Tiene poco pedigrí, pero es un plato estrella entre los más pequeños. Ya se sabe que el rebozado les encanta. Y si, además, se aplica una sabrosa ración de carne, rellena de jamón y queso, el éxito está asegurado. Normalmente...
Para elaborar el librito clásico se utiliza lomo de cerdo, aunque puede hacerse con óptimos resultados, con ternera, pollo o lo que se quiera. El resultado siempre es espectacular. Su textura combina el crujiente del rebozado con la suavidad untuosa del queso fundido.
Gusta y alimenta porque los libritos en general aportan una ración considerable de proteínas de alta calidad biológica, hierro, fósforo, vitamina B y si hay una dosis sustanciosa de queso, algo de calcio.
Las ventajas de este intelectual bocado son, entre otras, que es nutritivo, fácil y apetecible y los inconvenientes que puede conllevar bastantes calorías y grasa.
A lo anterior hay que sumar que no es precisamente un plato digestivo. Ahora bien, si el frito se realiza correctamente en buen aceite de oliva y los ingredientes tienen la calidad y la cantidad adecuada, puede incluirse tranquilamente en el menú. O sea, mejor un menú para mediodía que para la cena. Ah, sí. Una forma de hacer libritos más ligeros es cambiar la fritura por la cocción en el horno.
hay que hacerlos algo más delgados se colocan en una fuente untada con aceite y se gratinan por los dos lados un librito distinto puede obtenerse sustituyendo el queso por una lámina de piña natural o piña en su jugo queda suave y refrescante
Para enriquecer el sabor del rebozado se puede mezclar el pan rallado con parmesano, también rallado, queso, por cierto, exquisito, o con perejil y ajo picados. Bien, es una cuina molt senzilleta que a les criatures els agrada moltíssim i que val la pena de quan en quan. Bé, i ara ja passarem a la música de la poesia.
Per al proper programa triarem un recull del gran poeta que ahir ens va deixar, Juan Gelman, tot un Premio Cervantes que descriu en els seus versos la tragèdia del poble argentí sota la dictadura del general Pidela.
Mi Buenos Aires, querido. Hay que atraparlos. También aquí nacieron dulces hijos míos que, entre tanto castigo, endulzaron bellamente.
Hay que aprender a resistir, ni a irse ni a quedarse. A resistir, aunque es seguro que habrá más penas y olvidos. Hem recordat avui a l'Efemèrides el formidable poeta romàntic Miquel Costa Illovera. Escoltem algun dels seus versos. El pi de Formentó.
Mon cor estima un arbre més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger. Conserva de ses fulles l'eterna primavera i lluita amb les ventades que salten la ribera com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va a la fontanella ses ombres a vessar.
Misdéu, un gi d'aroma s'atesta consagrada i li dona per terra l'esquerpa serralada per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encativam, el crit sublim escolta de l'aigua i la marina, o del voltor que puja sent l'ala gegantina remoure son follam.
Arbre sublim
Del genin és ell la viva imatge, domina les muntanyes i aguaita l'infinit. Per ell la terra és dura, més besa són ramatge, el cel que l'enamora, i té el llam i l'oratge per glòria i per delit.
que quan a lloure bremulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor es pola damunt les nubolades sa cavallera real.
Arbre, mon cor t'enveja, sobre la terra impura, com a penyora santa dure jo el teu record, lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura, oh vida!
Oh noble sort! Amunt, ànima forta, traspassa la buirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes l'amor del món irada i tes cançons tranquil·les aniran per l'avantada com l'au dels temporals.
Bé, i aquí, amb aquests versos tan impressionants, tant d'un poeta com de l'altre, hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui, de 60 i més...
I que ens podeu tornar a escoltar dissabte, si us ve de gust. I tant. O si heu arribat tard per sentir-nos avui, dissabte al matí, i tornem. D'11-12. Molt bé, d'11-12. Doncs moltes gràcies, Marc, per posar les músiques sempre tan atentament i tan bé. A tu, Joana, i a tots vostès per escoltar-nos. I a tu, Pere. O sigui que us emplacem pel proper dimecres i esperem estar amb vosaltres a les 8 del vespre. Doncs fins aleshores, a reveure. A reveure.
Bona nit.
Un dólar se compra por valor de un centavo, los bancos quiebran, los tenderos guardan un revólver en el cajón, los maleantes andan sueltos, nadie sabe qué hacer. Y lo que es peor, no se ve una solución. El aire es tan malo que no se puede respirar y los alimentos tan malos que no se pueden comer.
Seguimos sentados ante el televisor mientras un locutor nos cuenta que durante el día ha habido 15 homicidios y 60 delitos violentos, como si eso fuera lo más corriente del mundo. Sabemos que las cosas están mal, peor que mal. Están locas, todo en todas partes se vuelve loco y ya no queremos salir a la calle. Nos quedamos en casa y lentamente el mundo en que vivimos empequeñece y solo decimos, por favor, dejadme vivir tranquilo en mi living, dejadme con mi tostadora, con mi radio, mi televisor y mis electrodomésticos y no diré nada, dejadme en paz, pues yo no voy a dejarles en paz.
Quiero que se irriten conmigo. No que protesten, ni que hagan manifestaciones, ni que escriban a su diputado. Porque yo no sabría decirles qué es lo que deben escribir. No sé qué hacer con la crisis, ni con la inflación, ni con los rusos, ni con el crimen en las calles. Lo único que sé es que tienen ustedes que montar en cólera. Tienen que decir, soy un ser humano, maldita sea. Mi vida tiene un valor. Quiero que ahora se levanten todos. Que se levanten todos de sus sillones.
Quiero que se levanten todos y que vayan a sus ventanas, que las abran y que saquen la cabeza gritando. Estoy más que harto y no quiero seguir soportándolo.
Bona nit i benvinguts a una nova edició de Cara B. Avui començarem amb el grup nord-americà Stephen Wolf, que al llarg de la història s'ha associat definitivament com a compositor de l'himne dels motards, aquella peça que va ser Born to be Wild, que també formava part de la pel·lícula Easy Rider. Avui escoltarem una altra peça, una no tan coneguda, que és Don't Step on the Grassam.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
So they close the rise to things you have no right to do.
Fins demà!
Fins demà!
Bé, continuem aquí després d'aquest sideral.