us esperem aquí a Ràdio d'Esvern
el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre
recordeu que dissabte repetirem
aquesta audició, si Déu vol
a dos quarts d'onze del matí
fins aleshores a tothom, adeu-siau
adeu-siau
Ràdio d'Esvern
la Ràdio de Sant Lluís
seixanta i més
Amics oients de Ràdio d'Esvern
ja tornem a ser amb vosaltres
els components de l'equip de
seixanta i més
ha passat una setmana
gairebé sense sentir-ho
han passat les festes de tardor
amb el brugí corresponent
del dissabte de botigues nocturnes
les paradetes del diumenge
les músiques dels diferents conjunts
els cercaviles
els gegants
els castells
i amb tota l'alegria i assistència massiva
acompanyat d'una mica de pluja
que, com diuen els castellans
de tot o ai
en la vinya del senyor
l'Helena Santa Bàrbara
la Montse Larrea
en Joan Maria García Puigdevall
i avui
el nostre amic
sempre enyorat
Enric Riva
fent les tasques
d'en Carles Hernández
que ha rebut
una mica de pa de set
per paliar
els seus dolors de maluc
bé
com ja estem tots presentats
qui us parla
la Joana Algarra
dic Endavant 60 i més
I comencem
perquè l'Alina
ens expliqui
una exposició
que tenim aquí dalt
de Can Ginestà
preciosa
Com vosaltres sabeu
l'Ajuntament
i Can Ginestà
sempre es fa
ressò
es fa solidari
de les coses
que estan a fora
i que poden ajudar
i que es pot ajudar
i aleshores
ara
han fet una exposició
fotogràfica
amb motiu
del 25 aniversari
de l'agermanament
entre
Sant Just d'Esbert
i Can Moapa
es titula
Entre pobles
aquesta exposició
va des del 13 d'octubre
al 15 de novembre
s'inaugurarà
dijous
o s'ha inaugurat
ja
el dijous
13 a dos quarts
de 8 del vespre
i val la pena
que la visiteu
perquè
us donareu compte
de les altres realitats
que n'hi ha
no i que
són unes fotografies
molt maques
estupendes
Bé
fa uns anys
en temps
de rauja
constructora
es va promocionar
el Pla Urbanístic
Porta de Barcelona
conegut
popularment
a la comarca
com
a Pla Caufec
aquest pla
induïa
un centre comercial
de 25.000 metres quadrats
al barri
de Finestrelles
de la Veïna Esplugues
a tocar
de la Diagonal
segons informació
apareguda
a la premsa
del Baix
la Junta de Govern
de l'Ajuntament
d'Esplugues
de Llobregat
va aprovar
la concessió
de la llicència
d'obres
per la seva
construcció
però
cal recordar
que el projecte
urbanístic
Porta Barcelona
Pla
Caufet
estava dividit
en dues parts
la part nord
on es va
projectar
una zona
residencial
de luxe
amb la construcció
d'uns 500
habitatges
i la zona
sud
tocant
Hospitalet
de Llobregat
en la que
estava previst
la construcció
d'un centre
comercial
i d'oci
i al voltant
de 200
habitatges
a més
hi havia previst
la construcció
de dues torres
d'uns 90 metres
d'altura
destinada
a activitat
empresarial
i hotelera
i 16 edificis
de gairebé
30 metres
per habitatge
això va ser
el pla inicial
el que es va
oposar
frontalment
la plataforma
opositora
en manifestacions
i fins i tot
demandes judicials
contra els manifestants
ara tu
Joan Maria
La plataforma
opositora
ja ha anunciat
mobilitzacions
per aturar
el projecte
i demana
que es faci
una consulta
ciutadana
per conèixer
l'opinió
dels veïns
a més
la plataforma
està en converses
amb regidors
de l'oposició
per proposar
un ple extraordinari
també s'estan
registrant
instàncies
a l'Ajuntament
perquè
en el ple d'octubre
es comenci
a parlar
del tema
d'altra banda
no es descarten
mobilitzacions
de veïns
i veïnes
al carrer
per aturar
un pla urbanístic
que semblava
enterrat
l'Ajuntament
d'Esplugues
ha confirmat
que la constructora
que va comprar
una parcel·la
de gairebé
60.000 metres quadrats
l'any passat
va sol·licitar
fa mesos
els permisos
d'obra
i que no
i que ha estat
fins aquest
mes
que se'ls ha concedit
l'empresa
podria iniciar
el projecte
fins que no donin
l'empresa
no podria
iniciar
el projecte
fins que
no donin
els permisos
de construcció
perquè encara
estan treballant
amb la Junta
de Compensació
per la Urbanització
de la Zona
realment
si us sembla
és un lloc
que no pot quedar
com està
perquè el van aixecar tot
van treure els arbres
els van tornar a posar
i darrere d'això
ara
aquelles grans
testes
de Verdó
serveixen
per llit
dels
ports
senglars
que
van per la zona
a famílies
senceres
podolen per la zona
sí
o sigui que
veurem
d'això
el pla
era
gegantí
és una sola
exactament
és gegantí
és 60.000 metres
quadrats
i toca
Collserola
perquè per la banda
arriba fins a la carretera
de Collal
però
esclar
tampoc
així
no podia ser
no pot quedar
s'ha de buscar un equilibri
perquè això
si va endavant
per altra
reclararà el paisatge
perquè així no pot quedar
no
està molt bé
que la muntanya
tinguin cura i tot
però després també
fa falta
pòssos de treball
que la gent pugui fer de paleta
i també
no és convenient
per tothom
aviam
aviam com es resoldrà
perquè
per un
és com la parrala
que sí que sí
que no que no
o sigui que
ja veurem
i ara
ara
l'Alina
ens explicarà
aquelles curiositats
que a vegades
més que curioses
són fantasmagòriques
eh
no no
fantasmes sempre estaran
ah sí
perquè vosaltres sabeu
la meva tendència
anglòfila
i els fantasmes
amb els
apareixen
tu
apareixen
i a més
escolta
de fantasmes
i fantasmons
tenim
tenim la tira
no no
ja
per tot el món
per tot el món
i ara fem un rodolí
sí
vale
doncs
avui us porto unes curiositats
de vegades a la ciutat
no la coneixem
excessivament
i n'hi ha coses molt maques
a Barcelona
dintre de la capital
el que és la capital
i diu
n'hi ha una plaça
amb fanals de gaudí
aquesta plaça
és la plaça real
que és l'única plaça
porxada
de la ciutat
pot ser
va ser construïda
el 1848
sobre el terreny
del convent
dels Caputxins
de Santa Madrona
que dona nom
a aquest tram
de la Rambla
sí
i el que no sàpiga
on està
és baixant
des de la plaça Catalunya
a l'esquerra
anar-se
després del carrer Fernando
és la plaça real
i com a anècdota
us diré
que allà
hi havia un cap
del seguro
jo treballava
la residència
que li deia
la resistència
de Franco
que era la vall de Drón
i després me'n vaig anar
al cap
perquè per les hores
em convenia més
i era la plaça real
sí
però aquella plaça
era molt maca
tota la vida
i feies unes cervesetes
en mi
tierna infància
unes cervesetes
tu tierna infància
no es pot considerar
tierna infància
dissent
això sí
ah
vale
entonces tierna infància
continuem amb la plaça aquesta
continuem
doncs dissenyada
per Francesc Daniel
Molina
és equilibrada
elegant
de línies simètriques
i amb un gust
molt d'acord
amb l'estètica europea
del segle XIX
la font de les tres gràcies
l'estany
al centre de la plaça
té la companyia
de dos fanals
que Gaudí
va dissenyar
el 1878
quan tan sols tenia
26 anys
el vocabulari aquest
diu
perquè se li diu
plaça real
diu el seu nom
respon a la voluntat
de dedicar-la
a Ferran
setè
ja que era ell
que reinava
en el moment
de la seva construcció
amb el rerefons
de l'absolutisme espanyol
tot era pou
per enaltir
la figura del monarca
vaja
diu
la seva construcció
és considerada
com el primer projecte important
de renovació urbana
de Barcelona
del segle XIX
ja sabeu senyors
aneu a la plaça real
i busqueu
els fanals
d'en Gaudí
ens buscarem
oh i tant
aquesta és una de les coses
això
i després se parla
de la literatura
a Barcelona
aquesta
aquí no entra
en detalls
i molt menys
però sí que parla
diu
fixeu-se bé
diu
posi'm una carta
d'amor
si us plau
o sigui
és com si anéssim
al botiguer
i diguéssim
posi'm tres uns
de pernil dolç
i tant
és el que es demanava abans
no?
diu
antigament
es considerava
que l'ofici d'escriva
tenia l'origen
diví
perquè eren ells
els que transmitien
la paraula dels déus
li otorgaven
el caràcter permanent
però
no més
no només
hi havia escrives
per la paraula de déu
ja que existien
copistes
i calígrafs
que es guanyaven
la vida
als mercats
on la seva ploma
tintes
i papirs
descrivien allò
o escrivien
el que la gent
del carrer
els dictava
peticions
als governants
testaments
precs
cartes d'amor
tot
perquè
eren
els que sabien escriure
a fer
el batisme
va ser endèmic
fins fa ben poc
per això
a principis
del cicle 20
encara era molt normal
trobar escrives
al llarg
de les rambles
de Barcelona
sobretot
a la plaça
de la virreina
no?
l'ina
anem a veure
no sé quants anys fa
però jo he vist
que al final
del paral·lel
a mà esquerra
a la vora
de la porta
no sé si s'ha dit
Santa Madrona
o així
però Santa Madrona
no seria per la part
de darrere
doncs no
el mateix
paral·lel
amb esquerra
allà hi havia
gent assentada
escrivint cartes
per la gent
encara n'hi ha
encara hi ha
molta gent
que no sap escriure
el nostre amic
el Pere
el Pere Oliver
realment
quan va anar al servei
a Àfrica
es va passar
tot el servei
ensenyant a escriure
als seus companys
que no en sabien
i n'hi ha una cosa
abans no hi havia
bolers
ni plumes
ni res
i aleshores
es feien
amb plumes
d'aus
però esclar
es anaven desgastant
i aleshores
tenien una espècie
d'una navaget
d'una navalla
que li deia
talla plumes
vull dir
que quan s'ha dit
talla plumes
què és això
doncs les plumes
que tallaven
perquè aquests escrives
poguessin
continuar
la seva taxa
i ara ens n'anem
pel fantasma
senyors
vagin mirant
ara
a veure si n'hi ha alguna cosa
que puja per aquí
però no
a tot arreu
n'hi ha
i fantasmones
bé
també n'hi ha
fantasmes
i a Barcelona
també
mireu
n'hi ha un llibre
que penso que ja ho heu comentat aquí
que diu
els fantasmes de Londres
i allà n'hi ha molts
dintre del teatre
de bla bla bla
i bueno
doncs aquí a Barcelona
també hi ha un llibre
que diu
fantasmes de Barcelona
i posa
el peix
Nicolau
diu
entre els pescadors
del poble nou
existia la creença
que el dia de difunts
i només aquest dia
es pot veure
a prop de la platja
una bestiola
que és mig home
i mig peix
segons s'afirmen
es tracta
de l'ànima en pena
d'un pobre ofegat
maleït
per un diable marí
que no pot entrar
ni al cel
ni a l'infer
i que vaga pel mar
sense repòs
ni abric
per tota l'eternitat
vaya por dios
el 2 de novembre
el monstre
s'acosta a l'espigó
per recordar
els pescadors
que aquest dia
no poden pescar
ah no?
no
no poden pescar
perquè l'ànima dels difunts
doncs
vaguen per allà
i tenen que reçar
i ja està
i si no
l'únic que troben
si és que van
caps de mort
ah
aleshores
es diu
que el monstre
home peix
es
es
es
identifica
per la tradició
com el llamentón
ah
que es diu així
precisament
perquè de tant en tant
sembla que
gemegui
i es lamenti
de la seva desventura
no me'n parlis d'això
que vaig haver de fer
una rosa
llamentón
i la pobreta
no no
encara estava viva
pobrissona
i no em fa vergonya
parlar d'això
mira
no em va sentar bé
tu
em va quedar boníssim
però em va sentar fatal
sí però mira
que vas
fumar
i tenim un altre més
perquè és divertit
això
diu
la mitologia popular
mediterrània
es parla d'un escert
de característiques similars
conegut
com el peix
Nicolau
ah
aquest personatge
era un home
de cintura cap amunt
i peix
de cintura cap avall
i esclar
quan sortia del mar
doncs es tenia que arrossegar
i aleshores li posaven
un cosi
es veu el que és un cosi
perquè posés la cua
pobret
era un sireno
un sireno
ah
toma ya
era un sireno
no de sirena
sí però de sireno
no havia sentit
Nicolau
tens una tendència
cap a la dona
ja ho veig
es diu
que el peix Nicolau
era un noiet
que es passava el dia
bueno
banyant-se a la platja
en lloc d'ajudar sa mare
a fer les feines
de la casa
ella un dia
estava tan enfadada
que li va dir
li va dir una maledicció
i diu
et tens que convertir
en peix
i així va ser
i aleshores
aquest jove Nicolau
que no podia estar massa estona
fora de l'aigua
es va llançar el mar
i es dedica a explorar
nedant
tot
però aquest va fer
tot a la costa mediterrània
ah
i anava donant
tot a la
un mapa
de la costa mediterrània
ah
molt bé
i que a més
tornava a casa seva
i després
n'anava un altre cop
i a la primavera
la següent
tornava a aparèixer
i un any
va avisar
que tenia la intenció
d'explorar
l'abadia
d'Alcúdia
a Mallorca
que es considerava
molt molt
perillosa
i aleshores
va prometre
que al cap de 3 dies
tornaria
però vam veure
una taca de sang
i no va tornar
i el pobre peix Nicolau
ja no va sortir
ah
si n'erito
ens quedem al Cienel
o sigui
que si aneu
per Alcúdia
no digueu Nicolau
no digueu
que surti el sireno
eh
potser si el sireno
és tan guapo
com la sirena
doncs val la pena
veure-li la cara
també
també podria ser
Alcúdia
hi ha els esquadrons
dels hidroyons
de l'exèrcit
a l'aire espanyol
oh ja ja
si hi ha el Nicolau
per allà
malament no?
malament no?
malament malament
la pròxima setmana
farem més
més possetes d'aquestes
molt bé
i ara
i ara
música
per Gaudí
avui us oferim
el pròleg
el pròleg de les danses
sinfòniques
el fragment dels jets
de l'extraordinària
comèdia musical
West Side Story
del gran compositor
i director d'orquestra
nord-americà
Leonard Bernstein
nascut a Massachusetts
i famós mundialment
ja que va dirigir
com a titular
les orquestres
filarmòniques
de Viena
i Israel
durant moltes temporades
i la filarmònica
de Nova York
des de 1958
fins 1969
va composar
música religiosa
tant per a temples
cristians
com per a sinagogues
té una extensa
producció
d'opertes
destacant
Cândida
l'òpera
Aquiet Place
el ballet
Dibuc
sinfonies
com Jeremia
i Cádiz
però
la seva obra
més coneguda
és la comèdia musical
West Side Story
representada
a Nova York
per Josep Carreras
i Kiriki Tenakawa
i portada
més tard
al cine
amb un èxit
fabulós
és una versió
moderna
de la famosa obra
de Shakespeare
Romeo i Julieta
en versió moderna
Leonard Bernstein
era
un fumador
empadreït
tant
que degut
a patir
un emfisema pulmonar
quan dirigia
una importantíssima
sinfonia
va tenir
un atac de tos
tan violent
que van estar a punt
d'haver de suspendre
l'audició
malgrat el seu èxit
va decidir retirar-se
relativament jove
72 anys
però
només
5 dies després
de fer-ho
va morir
sobtadament
podem escoltar ara
el pròleg
de les danses
sinfòniques
la part dels
jets
de la comèdia musical
West Side Story
interpreta
l'orquestra
sinfònica
de ràdio
i televisió
sota la direcció
d'Enrique García Asensio
asensio
es
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit