Fins aquí, aquesta audició de Veus de la Parròquia.
Avui hem parlat la Quima i una servidora, la Joana,
i moltes gràcies al Carles, que ens ha posat musiquetes
i ens ha renyat perquè tenim sempre la mateixa sintonia.
Fins el proper dissabte, que sortirem en segona audició,
o el proper dimecres, que hi serem amb vosaltres,
a dos quarts de vuit del vespre.
Bona nit a tothom. Gràcies.
Primer van ser les Ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
60 i més.
Molt bona nit, amics ullents de Ràdio d'Esvern.
De nou, com cada dimecres, ens plau els joves del grup de 60 i més
a casa vostra, Sevi, en aquest temps de capvespre,
que ens acosta a l'hora del sopar.
Tenint temes força entretinguts,
que comentarem cadascú aportant la seva opinió
sobre música, salut, viatges, curiositats,
bé, un poti poti, que procurarem que sigui el més amè possible.
L'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea,
en Joan Maria García Puigdevall
i qui us parla, la Joana Algarra,
saludem molt efessivament, amb molta estimació,
amb molt de carinyo, el nostre Carlitos.
Molt bona tarda, molt bona nit i ben, ben arribat.
Bé, que ens posarà les músiques i cuidarà de la part tècnica.
I desitgem que l'audició gaudeixi per a tots vostès
d'un llarg motiu de passar-nos bé aquesta estona.
Bé, sent més preàmbul, endavant, 60 i més.
I comencem amb informació
del nostre butlletí municipal.
Endavant, Lina.
La línia 157 recupera la parada de Travessera de les Cors.
És important, això, eh?
Molt important, perquè abans era una mica incòmode.
Sí, incomodíssim.
La línia 157 ha modificat el seu recorregut
d'una manera definitiva a la zona de Coll Blanc.
Així, el nou punt d'origen final de la línia en aquesta zona
serà la parada 3.305, Riera Blanca, Travessera de les Cors,
on paren les línies L50 i L62,
que també donen servei a Sant Jus d'Esbert.
Aquest canvi ha estat molt sol·licitat per les persones usuàries
després que es canviés amb la posada en marxa
de la nova xarxa de bus de Barcelona.
La línia 157, Riera Blanca, Travessera de les Cors
Aquí, Lluís Marí, aquí a dalt, torna a l'espai.
Torna a l'espai de joc a la vagoneta.
El servei d'espai de joc va reprendre l'activitat
amb una jornada de portes obertes a principis d'octubre.
És un espai compartit on els nens i nenes
poden gaudir, divertir-se, imaginar i explorar
les seves capacitats, i que alhora facilita que els pares i mares
que acompanyen aquests infants puguin relacionar-se entre ells.
Es compta amb el suport de dues persones professionals
del camp de l'educació, que els estimulen, els ofereixen recursos
i donen suport a les possibles iniciatives i o inquietuds
que se'n derivin d'aquesta relació educativa.
Ara tu, Montse.
Es fa de dilluns a divendres de 17 a 19 hores.
O sigui, de les 5 a les 7 de la tarda.
hi ha abonaments anuals, dels dies 10...
10 dies, es fan abonaments de 10 dies.
I tiquets diaris i la inscripció han de fer-la directament a la vagoneta.
Centenari de l'arribada de mossèn Antonino Tenes a Sant Just.
El Centre d'Estudis Sant Justencs i la parròquia ha celebrat aquest centenari
amb un acte eclesiàstic presidit pel bisbe i amb cants gregorians
per recordar que va ser mossèn Antonino Tenes
qui va fundar la primera coral gregoriana a la parròquia.
Antoni Tenes i Alibés, si bé ell sempre va signar Antonino,
va néixer a Ripoll el 14 de maig de 1881
i morir sent rector de Sant Just d'Esvern el 31 de desembre de 1953.
La família s'havia traslladat a Sant Boi de Llobregat
i, posteriorment, a Barcelona.
És aquí on va sentir la vocació sacerdotal
i va ingressar al seminari de Barcelona el 1896.
Ara la Montse, el 29.
El 29 de desembre de 1916, perdó,
que va...
Es va fer càrrec, va venir a la rectoria.
Sí.
De la parròquia de Sant Just d'Esvern
va ser... on va ser?
Durant 30?
Durant 38 anys.
No va voler anar mai a parròquies de més categoria
ni fer oposicions per canonja.
L'any 1917 va fundar el Cor Parroquial o Escola Cantorum.
Entre 1926 i 1936
va publicar unes notes històriques al butlletí parroquial.
Durant la república, el 1933,
va promoure i va seguir la construcció de les escoles parroquials Núria.
Per la guerra, l'any 1936,
es va amagar casa de les seves germanes,
que vivien a Barcelona.
El temple parroquial, però, va ser incendiat
i els guarniments i la totalitat de fitxers històrics van ser destruïts.
Passada la guerra, va seguir la reconstrucció del temple parroquial.
Començava a fer la catequesis en català
i en el 1947 va publicar el llibre
Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just d'Esvern.
En 1950, l'Ajuntament li va otorgar el títol de fill adoptiu.
També té un carrer del municipi amb el seu nom.
Recomano't que aneu a Can Ginestar,
que hi ha tota una exposició de fotos de més de 100 anys
que corresponen a l'època del senyor rector.
Ah, sí? Sí, sí.
Molt interessant, molt interessant.
I continuem la informació del nostre butlletí municipal.
I aquí una cosa molt interessant, eh?
Molt, molt.
Escolteu-la bé.
Diu congelació de l'IBI residencial
i ampliació de les bonificacions per l'any 2017.
El ple del mes de setembre va aprovar de forma provisional
la modificació de les ordenances fiscals i reguladores
de preus públics per l'exercici 2012-7
amb el vot a favor de l'equip de govern
i l'extensió de Convergències, Ciutadans i PP.
Les associacions veïnals van ser convocades dies abans
perquè coneguessin la proposta que es presentava al ple.
Montse.
L'impost municipal pel que fa a recaptació
i el que més afecta a les famílies del IBI residencial
no augmenta per al proper any.
Així, l'increment del rebut d'aquest impost serà del 0%.
En cas dels immobles no residencials, oficines, comercials, oci, hostaleria i indústria,
hi haurà un increment del tipus del 0,6% o del 7,10%.
S'aplica el 10% dels immobles industrials amb valor cadastral més alt.
La majoria de tributs que afecten a la ciutadania es congelen
de forma que l'impacte a la seva butxaca sigui mínim.
Les ordenances per 2017 també preveuen majors bonificacions i fraccionaments
dels pagaments per tal d'ajudar al màxim de famílies possible
a l'hora de fer front al pagament de tributs.
Així, s'ampliarà la bonificació de la plusvàlua fins al 95%,
tenint en compte el nivell d'ingressos del nucli familiar sol·licitant.
L'ordenança preveu la bonificació fins al 75%
de la renovació de les concessions dels nínxols del cementiri municipal.
En matèria d'urbanisme, es bonificaran fins al 90% les obres
per millores d'accessibilitat als habitatges.
Es redoniran un 30% les tarifes aplicades per instal·lar terrasses al bar i al carrer
i quedaran excentes de taxa per a la utilització especial o privativa de la via pública
les entitats sense ànims de lucre que no facin activitat comercial.
I ara escoltem les paraules de la regidora d'Hicenda, Quima Jiménez.
Els impostos, taxes i preus públics són la principal font de recaptació
per a l'administració pública i indispensables per poder oferir,
mantenir i ampliar, si s'escau, serveis socials per finançar les actuacions
en el manteniment dels parcs i la via pública,
garantir uns equipaments i serveis públics de qualitat
i per reforçar les polítiques de foment de l'economia productiva local
i de creació de l'ocupació.
Les ordenances municipals per a 2017
reforcen el compromís d'aquest equip de govern
amb les polítiques de benestar,
sense perdre de vista,
les directrius de moderació fiscal
i de rigor pressupostari.
O sigui que realment és una molt bona notícia.
perquè, escolta, amb tot el que sigui estalviar una miqueta
de les nostres pobres economies,
unes economies que cada cop estan més feixugues,
doncs val la pena i és d'agrair.
O sigui que agraïm les paraules de la regidora
i també del conjunt del grup municipal.
Del grup municipal, clar, i tant.
Grup de govern.
I ara podeu escoltar informació sobre el parc natural de Collserola,
en el seu butlletí de la tardor 2017.
Pla de gestió sinergètica 2016-2017.
Fins al dia 18 de febrer hi haurà caça menor
i batudes de caça major, el senglar.
A les zones de caça controlada del parc,
segons el calendari publicat per la secció
de Biodiversitat i activitats sinergètiques
de la Generalitat de Catalunya,
l'òrgan competent en matèria de caça.
Al web del parc trobareu el calendari detallat
amb els dies i les zones afectades per la caça major i la menor.
Sí, realment, sabíem si tenim sort i pobrets,
em sap molt de greu perquè m'agraden els animalets,
però controlem una miqueta la quantitat de...
Fauna de porc senglar.
De porc senglar, que...
És que s'estan domesticant, acabaran sent com gossets.
No, no hi ha baixos.
No, no, sí, sí.
I en barris de Barcelona, els que toquen a Collserola...
Collserola, que baixen.
Al principi va fer molta gràcia
perquè donaven de donar de menjar als garrinets,
però no, no pot ser de cap...
No feien de tant en quant una...
Sí, fan unes batudes autoritzades, sí.
Controlades perquè s'anós i tot això.
Jo inclús he llegit, no sé si és veritat,
aquí a la zona de Collserola, no ho sé,
que els senglars normalment, els salvatges ben bé,
tenien molt pocs garrins.
No ho sé.
I algú els va cruçar amb porcs normals
i en vez de tenir, no sé, dos o tres,
que s'ha passat a vuit o nou.
Llavors això ha disparat la natalitat del Collserola.
O sigui, jo això no sé si és cert o no,
però jo sé que cada nit,
quan ve el meu fill de treballar,
que passa per allà sobre de la ciutat diagonal,
doncs hi ha una família,
pare, mare i cinc fillets.
I no, no, tan tranquils.
O sigui que no s'espanten.
I a mi la por que em fa
és que un dia se'n creu i un,
que sigui dels petitots,
amb la moto.
No, no, que el tira.
El tira a la moto.
Que el tira.
Escolta'm, el meu fill gran,
un de gros,
clar que anava a 190 per una carretera solitària
a la nit,
però li va destrossar el motor de l'Audi,
eh, no pensis.
El meu fill també a Lleida,
també va xocar amb un porc senglar.
Sí, sí.
I no el va trobar,
no el va trobar,
perquè va baixar de seguida,
dius, jo no he vist ningú.
No, va passar la,
la, com se diu,
la femella,
li la criem.
No, ell,
4 o 5 en duia.
No, quan va venir la grua
i se'n va dur el cotxe,
va xocar, va xocar.
Diu, és que jo no sé
contra què m'he donat,
si la carretera és lliure.
No, no, un porc senglar.
Diu, aquí té
un munt de pèls de porc senglar.
Un porc senglar.
Vostè li ha donat un cop
a un porc senglar i gros.
O sigui que s'ha de donar
amb molta cura.
Ja, ja, sí, sí, és veritat.
Vinga, continuem,
continuem.
Informació també del
bolletí de Collserola.
és ara sobre les activitats
i una molt important
és que la Masia de Vilajoana
ha estat remoledada
al complet
des del mes de juny passat
en què ja es pot visitar
segons el Museu d'Història de Barcelona,
Vilajoana,
casa Verdaguer
de la literatura
amb una proposta
museística renovada.
Aquí baix, Lina.
La rehabilitació de l'edifici
es va iniciar
al setembre de l'any 2014
seguint el projecte
encarregat pel Consorci
de l'any 2010,
el despatx d'arquitectes
Morató en Arderiu.
El finançament de l'obra
ha estat a càrrec
de l'Ajuntament de Barcelona
mitjançant
el districte de Sarrià,
Sant Gervasi
i a l'Institut de Cultura
de Barcelona
amb aquesta actuació.
Bé, ara li passarem
el bolletí
perquè continuï
aquí dalt
el Joan Maria.
Amb aquesta actuació
l'edifici ha recuperat
la seva singularitat
com a peça arquitectònica.
Alhora també s'ha museïssat
amb una nova exposició
que té com a fil conductor
la paraula.
Ara passar-li a la Montse.
És que no tinc més
que un exemplar
del bolletí
com era molt interessant.
La remodelació
ha estat total
i ha implicat
tant les sales
dedicades al museu
com l'arranjament
del nivell superior
que inclou
diferents sales
de treball
i un nou habitatge
per als mesobers
per als...
Sí, sí, els mesobers
els que cuiden
de la masia.
de l'equipament.
Sí, sí, sí, sí.
Aviam.
Durant la restauració
s'ha treballat
amb l'objectiu
de conservar
al màxim
d'elements
arquitectònics
originals,
mosaics,
vigues,
a més a més
també s'ha descobert
elements amagats
al subsol
que s'han analitzat
i en algun cas
recuperat.
Aleshores
tota la reforma
de l'interior
de l'edifici
ha sigut
els estàndards
actuals
de seguretat
fet
que ha obligat
a la instal·lació
d'un ascensor
per accedir
als nivells superiors.
Estupendo
això
ja ens anirà
molt bé
perquè
no hem de posar
de pujar
per port d'això
per les escales.
Que molt millor.
No,
és que tenim
les cames bé, no?
No, no,
no podem
i ja val la pena
perquè
és molt interessant
i ha quedat
molt maco.
Diu,
resta pendent
la remodelació
de l'espai exterior
de la part
de darrere
de la casa
amb un projecte
d'enjardinament
i de tancament
perquè funcioni
com a espai
d'acollida
als grups.
També
s'està treballant
en un projecte
que connecti
l'equipament
amb l'aparcament
de l'àrea
de Lleure
de Santa Maria
de Vallvidrera.
La Vila Romana?
No,
l'equipament
aquest hi has dit,
no?
Sí.
Diu,
l'equipament
va obrir
aquest estiu
amb un període
de prova
amb la nova exposició
basada
en quatre eixos
que prenen
la paraula
com a fil conductor
de la visita.
Aquí continuem,
diu,
l'exposició
també inclou
un espai
dedicat
a Collserola,
al parc natural
on està situada
la casa
i la natura
que tan significativa
va ser
per en Berdaguer.
Durant l'estiu
es van portar
a terme
diferents actes
d'equipament
com el recital
poètic
Llonàtics
Llonàtic
és el nom
del re...
Llonàtic
estarien tots
una mica llonàtics
dins del programa
Poesia als parcs
de la xarxa
de parcs
de la Diputació
de Barcelona
en col·laboració
del Consorci
i del Museu
d'Història
de Vilajoana.
Sí.
O sigui,
que es fan
moltes coses
i sobretot
en recordeu-se
un recital
poètic
de Llonàtics.
Ah,
això,
això
deu ser
molt original.
Llonàtics
Bé,
continuen les activitats
de l'Associació
de Gent Gran
de Sant Just
amb una sortida
a l'anomenada
Toscana Catalana
que és estupenda.
Aquí,
vinc.
Diu...
Serà el proper dijous
17 d'aquest mes
de novembre
amb una visita
a Cacerres,
al Berguedà,
una preciosa població
que encara conserva
moltes cases antigues
de pedra
i el seu interessant
casc antic.
també s'anirà
també s'anirà
al Museu
d'Art
del Bolet
de Catalunya.
He instal·lat
a les antigues
dependències
de l'Ajuntament
del Municipi
que mostra
una col·lecció
formada
per més
de 200 espècies
de bolets
fets amb fang,
classificats
per tipologies
i exposades
amb vidrieres,
dintre d'una decoració
simulant el bosc.
És tan perfecta
la seva realització
que qualsevol
dels bolets
allà exposat,
si fossin col·locats
en algun lloc
del bosc,
es podrien confondre
amb els bolets
autèntics.
És que tenim
una sortida
fabulosa.
I en acabar
aquest matí
tan interessant
comportarà
l'estómac
Anda!
Confortarà
l'estómac
jo dic això
comportarà
l'estómac
dels visebans
un menú
extraordinari.
Fideuà
marinera
cuinada
amb
llenya
del Sina
Gerret
de Vedella
del Berguedà
a la Jardinera
i postres
mous de llimona
i castanyes
i també
panellets
fets de la casa
ben regats
amb mistela
del Berguedà
cafès
o
el que us agradi
o la infusió
etcètera
etcètera.
Aviam
el que en maria.
Hem de tenir en compte
que al matí
ja s'haurà esmorzat
amb un bon sortit
d'embotits artesans
amb pa de pagès
aigua
vi
i cafès.
Bé, no.
Té de donar-me
un menys.
Sí,
és com a remate final.
Sí.
Esperem
que la sortida
complagi a tothom
i si algun dels socis
no s'ha inscrit
i s'ho ha repensat
va trucar per telèfon
a la senyora
Rosa Ros
als números
fix
900
33
700
129
037
o bé
al mòbil
600
882
888
i si queden places
ella ho s'atendrà
com sempre
tan amablement
perquè és un sol
de persona.
I després d'aquestes informacions
llavors la Lina
ve aquí
amb els seus
llibres
documentació
els seus
separadors
de tot.
El llibre de peteta
que digui.
El llibre de peteta
no,
no,
aquest llibre de peteta
la veritat és que
val la pena
recomanar a les persones
que estiguin interessades
en sapiguer
les curiositats
de Barcelona.
Sí.
Primer la Joana
va ser molt maca
el va deixar
la Juanita
i la veritat
és que sí
el vas mirant
i sempre trobes coses
molt interessants
que alguna d'elles
són sapigudes
però que unes altres
doncs per exemple
la que avui us llegiré
diu
una llegenda
de quatre barres
diu
Guifré
el Pilos
i això de Pilos
ho deien
perquè el tio
tenia molt de pèl
segurament
diu
es treien
una de les llegendes
més significatives
de Catalunya
el naixement
de les quatre barres
o sigui
Guifré
com a conte
ja tenia un escut
era
daurat
i sense dibuixos
massa poc
treballat
pel seu gust
però
quan va quedar
greument ferit
en una batalla
el fill
de Carlemany
Lluís
el Piatós
d'això
estem senyors
parlant
de fa dos dies
sí
de l'any
778
840
va ser aquest
Lluís
el Piatós
no
clar
després de Crist
va mullar
els seus dits
a la ferida
d'en Pilos
i va dibuixar
quatre ratlles
amb la sang
del conte
sobre l'escut
groc
amb aquest nou
ornament
el rei
Frank
volia recompensar
l'esforç
esmerçat
per Guifré
davant dels enemics
i aquí comença
la vida
de les quatre barres
aquest senyor
Guifré
el Pilos
es troba
a la seva tomba
en el latín
monester
benedatí
de Santa Maria
de Ripoll
senyors
ja sabeu
d'on venen
les quatre barres
això ho he llegit
amb alguna
i després
dintre d'aquestes
curiositats
que trobem aquí
n'hi ha una
que fa molt gràcia
a mi
em fa una mica
de gràcia
que diu
fer-se dona
amb un canvi
de sabates
jo pensava
que hi havia
unes altres coses
però es veu
que al canviar
de sabates
se't fa dona
diu
no descobrim
la sopa d'all
si diem
que molts
dels carrers
dels nostres
pobles
i ciutats
porten
per el nom
els oficis
dels antics
que tenien
el seu gremi
instal·lats allà
el carrer
dels rellotgers
els boters
els metges
el que vulguin
potser
el que no està
tan entès
és el significat
del carrer
tapineria
els tapins
eren
una sort
de sandàlies
de suro
folrat de cuir
amb una coberta
de roba
les tapines
o xapines
com també es coneixien
constaven
de 3 o 4 soles
de suro
per evitar
humitat
i de pas
per fer més esbelta
la figura femenina
això sobretot
i a l'edat mitjana
una dona
no podia calçar
tapines
fins que no es
caçava
adiós
és en aquest costum
on hem de trobar
l'explicació
de l'antiga
dita popular
passar de sabatilles
a
xapines
o tapines
o sigui
que
jo m'imagino
que avui dia
n'hi ha moltes dones
que si tinguéssim
que dir
que estan casades
amb aquestes sabatons
que porten
amb 3 o 4 pas
de suro
tu
doncs
que dius
ei
no sé ni com
no
no cauen
no se'n van
a fer piles
sobre això
del nom
del carrer
també coincidia
per exemple
el carrer de l'Argenteria
en aquell carrer
hi havia tots
els que traficaven
amb la plata
que era l'Argent
estaven tots
un costat a l'altre
per tant
si un volia anar
per exemple
a comprar sabates
anava al carrer de sabaters
i tenien totes les botigues
i anava a tins
tot que volien
era una competència
però sabeu
no era per gremis
podem enterar-nos
el carrer Robadors
ah sí
quin significat
havien estat
jo el carrer Robadors
no ho sé
però jo una vegada
per un congrés
em vaig anar al Marit
a Lisboa
vaig agafar el tramvia
que puja
al Mercado
de los Ladrones
i allà em volien
fer una estafa
a mi també
vaig comprar
no sé què
i et van estafar
no
no em van estafar
perquè jo sabia
el cèntic que portava
que era un billet gros
no sé escudos
no sé què
i jo dic
però si se los he dado
i la senyora
hostia no m'he de donar
de lo bueno
d'aquella manera
una mica portugués
a lo portugués
a lo galai
i jo vaig dir
digo sí sí
i va venir el policia
i li va dir
a ver vamos a ver
i me'l van tornar
i ara anem
i ara anem
que ja sabeu
que a mi m'agraden
les coses
dels fantasmetes
i aleshores
diu
misterioses tombes
al cementiri nou
uf
a l'època
dels nostres avis
s'existia
a la creència
que a la mort
li agradava
amagar-se entre les branques
del xiprés
especialment a les nits
de Sant Joan
i dels difunts
i durant aquestes festivitats
la gent no s'acostava
als cementiris
per por
que la tètrica dama
se'ls hi tirés
al damunt
des de dalt
dels arbres
altres
deien que les òlives
les que
eren les que
s'amagaven
entre les branques
i es devia
la maledicció
que la mare de Déu
els havia llançat
el dia
que anant a presentar
el petit Jesús
al temple
una òliva
va odolar
a la copa
del xiprés
i el nen
es va posar
a plorar
aleshores
esclar
li va dir
eh
la va condenar
aquest ocell
a la resta
de la seva vida
ha d'espertar
únicament
durant les hores
nocturnes
i a rondar
pels cementiris
i a veure's
a l'oli
dels llantels
de les tombes
raó
per la qual
se l'anomenava
també
bruixa
bueno
sigui el que sigui
quan anaven per allà
es veu que trencaven
eh
les lloses
les làpides
coses així
no
i esclar
eh
diu això
és que aquí
parlen
els
els esprits
per aquí
no
diu
també
podia ser
que a les rodalies
del cementiri
hi havia un antic
masoleu
propietat
de les federacions
esperitistes
de l'època
o potser
perquè a les rodalies
tenia lloc
durant la nit
diabòliques
manifestacions
de bruixes
i bruixes
sí
diu
antigament
uns dies abans
de la festivitat
de tots els sants
diu
els enterradors
feien un repàs
general del cementiri
i buscaven
totes les coses
totes les tombes
que estiguessin
més o menys
trencades
les creus
que havien per allà
i tal
i bla bla bla
diu
perquè això
eren signes
que el diable
rondava per allà
diu
aleshores
estudiaven
el difunt
si el difunt
era
una persona
que d'haver
sigut un pecador
o una mala persona
treien
la creu
perquè no
trenquessin res
treien
de damunt de la tomba
però si veien
que no
que tot era bé
que aquell senyor
era bé
doncs li deien
la família
arregliu
que aquí
no vindrà res
diu
quan el nom
de creus
trencades
o esborrallades
era molt gran
era senyal
inequívoca
que les bruixes
havien pres la zona
com a centre
dels seus
sàbats
i que trencaven
les creus
per testimoniar
la presència
de Satanàs
i aleshores
calia ja
recórrer
a la liturgia
i que vinguessin
a exhortitzar
totes aquelles coses
de per allà
sigui com sigui
el motiu
de la trencadissa
de les làpides
de Montjuïc
la imaginació
popular
ha decidit
que és la causa
que les ànimes
empenen
és esclar
i que el seu origen
pot ser tan remot
com remot
és l'existència
dels cementiris
en aquest paratge
atès
que encara
que es nomeni
cementiri nou
que això
no l'havia sentit
jo
com un motiu
que el cementiri nou
però bueno
diu
fue inaugurat
en 1883
i es té notícia
ja
que els romans
de l'antigua
Bertino
enterraven aquí
els seus difunts
i que precisament
el nom
de
muntanya
Mont
Juïc
prové del fet
d'haver ser
d'haver sigut
un assentament
d'un cementiri jueu
jueu
o sigui
jo he anat
al cementiri
allà tinc un pisset
que dóna de cara
el mar
el mera
sí
vull dir que
cada un tingui
el que tingui
jo no tinc
ja estem allà
toca el sol o no?
sí
toca el sol
serà més car
doncs aquest
sí
tinc el pisset
i a més el tercer
molt maco
i mira
voler el mar
això mateix
això mateix
senyors
fins a la propera
i ara
música
per gaudir
avui
podem escoltar fragments
del primer bomllivent de la suite
els planetes
Mart
el portador de la guerra
del compositor anglès
d'origen suec
Gustav Holst
que va viure
entre finals del segle XIX
i el primer terç
del segle XIX
el seu pare
que era pianista
i organista
volia orientar-lo
cap a ser concertista
de piano
però ell
es va decidir
principalment
per la composició
després d'aconseguir
una beca
quan estudiava
en el
Royal College
of Music
de Londres
més tard
va ensenyar música
durant algun temps
en dues escoles femenines
i finalment
en el
Morley College
on
amb tota llibertat
va assajar
i aconseguir
uns extraordinaris
efectes orquestrals
molt avançats
per l'estil de música
del seu temps
de naturalesa mística
i aficionat
a l'astrologia
l'any 1914
va començar
a composar
una suite
per a Gran Orquestra Sinfònica
dedicada
als set planetes
coneguts
en aquell temps
Mart
Venus
Mercuri
Júpiter
Saturn
Urà
i Neptú
això va ser
a l'espai de temps
de la Primera Guerra Mundial
va acabar la seva suite
el 1917
cal dir
que fou estrenada
degut a les terribles
circumstàncies
de l'època
d'una manera
gairebé privada
amb una audiència
del seu cercle
més íntim
un dels assistents
a l'estrena
fou
Ser Henry Hood
director d'orquestra
molt famós
acompanyat
del tresorer
de la
Philharmonic
Society
Orquestra
que van quedar
entusiasmats
i van contribuir
a les representacions
per a gran públic
que van donar
a Holst
una gran fama
internacional
malgrat que
Gustav Holst
té una gran quantitat
d'importants obres
moltes inspirades
en la música popular
anglesa
sempre se'l recordarà
per la suite
Els Planetes
de la qual
escoltarem uns fragments
del primer moviment
Mart
el portador
de la guerra
en interpretació
de la New York
Philharmonic
Orquestra
sota la direcció
de Leonard Bernstein

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
No es pot pujar si no es demana perquè no es malmeti el paisatge.
Es diu que en dies clars des del Puig es pot veure la costa catalana.
Bé, hem arribat al final d'aquest bon passeig
per alguns punts importants de la serra de Tramuntana, Mallorca,
amb uns paratges meravellosos que aquell que la visiti una vegada
sempre li queda el desig de tornar-hi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, aquesta dansa tan bonica de Copélia dona pas a aquestes coses que ens porta aquests reportatges en Joan Maria.
Bé, abans de començar l'escrit d'avui, que es tracta sobre la postres,
vaig llegir el diumenge una petita ressenya que crec que és interessant de comentar.
Molt bé!
I portava, el català estrena la seva primera gramàtica normativa.
Des del 1918 la llengua es regia per l'obra del Fabre
i l'Institut d'Estudis Catalans actualitzava periòdicament.
La primera gramàtica normativa de la història de la llengua catalana
serà a les llibreries el proper dia 23 de novembre d'enguany.
És una obra extensa pensada pels especialistes.
A continuació arribarà una versió reduïda,
la gramàtica essencial, molt menys descriptiva i més clara pel que fa a la normativa.
L'Institut d'Estudis Catalans considera que quatre anys el que durarà el cicle de l'ESO
és una moratòria suficient perquè les noves normes gramaticals i ortogràfiques
de la nostra llengua s'apliquin al 100%.
Jo crec que és una cosa que devien de sapiguer
i també, per què no, que a les pròximes festes de reis i tal,
els avis i les àvies, el millor...
Demanin als reis la gramàtica pel 100%.
Sí, perquè ara gramaticalment encara, com diu el reportatge,
encara es guien pel principi.
Sí, sí.
Pel que hi havia, pel que hi havia.
Sí, de l'any 1918, o sigui, se n'ha anat fent...
Els anglicismes que vagin punzant la tira de coses de quasi 100 anys.
Sí, i tant.
I ara el reportatge d'avui són sobre el tema de...
Les postres.
Dels postres.
Oh, ui.
Bueno, en aquest moment, l'entrada de la tardor,
jo crec que és bon moment que, quan anem al mercat,
ens recordem de comprar les coses de l'època,
que són les magranes, les castelles, de pastisseria els panellets,
després el moniatus, i sense descuidant-se,
que a més va molt bé per la salut, dels fruits secs.
Ah, també, eh?
Aquí tenim les avellanes, les nou, les amelles, les panses,
les figues seques, i tot ben regat amb vidols naturals de garnatge.
De garnatge.
Bé, ara parlarem també d'un postre de confiteria,
que és molt raro.
Sí?
Sí, perquè només es coneix a l'Alt Empordà.
Ah, ja sabia que sortiria això, eh?
No, i tant, i tant.
Bé, resulta que se'n diu flaona.
Una flaona.
Flaona.
És el postre típic de Figueres.
I què és una flaona?
Doncs imaginem-nos agafar una pasta, una circunferència d'una pasta.
No sé d'aquest ha fet, és de color com groguem.
En aquesta pasta...
No sabem biscuit, no?
Sí, no, no, no ho sé.
No és de farina.
No, no, no ho sé.
Si jaixes una mica, jo en veuràs.
Bé, doncs agafem aquesta pasta circular,
amb un diàmetre d'uns 12-15 centímetres,
i la doblem.
Llavors queda una mitja circunferència.
Sí.
Bé, doncs a dintre, llavors, abans de doblar-la,
hi posem crema.
I llavors es tanca, com un castell, i es posa al forn.
I el forn resulta, pel que posa, puja.
I puja uns 12-15 centímetres dalt.
Això és realment la flaona de l'Empordà.
Però, perdó, perdó, Joan Maria, aquí dius la pasta,
la pasta que és una pasta fullada.
No, no, fullada no.
No, no, ni bril.
No ho sé, no ho sé.
És un biscuit.
O biscuit.
Biscuit, biscuit, sí.
Aquí no hi entro, perquè, no ho sé,
l'he menjada 50.000 vegades,
però no m'ho s'ha acordat mai.
No, doncs em podies haver preguntat.
La pròxima vegada ho tens que preguntar.
No, mira, quan aneu a Figueres,
aneu a comenceu al pastisserí, em compreu,
i allà està.
Bé, llavors, d'on ve de les flones?
Agafat aquí, que ve d'un llibre,
d'un tal Jaume Fàbrega,
que deia la cuina de cadaqués.
I parla, precisament, de les flones,
el llegiré.
Les flones són uns pastissos
que els cadaquésents solien menjar
per Sant Valdiri,
que és el dia 20 de maig,
en el decurs d'un aplec.
Aquest dolç tradicional
els solien aportar pastissers de Figueres,
d'allà on encara s'elabora.
Cal recordar, a més,
que un dels poquíssims contactes
dels antics cadaquésents
amb el món
era el mercat semanal de Figueres,
el dijous.
Quan s'anava al mercat,
sovint es portava aquesta llaminadura
pels nens.
La flaona, o flaó,
és antiquíssima,
d'un equívoc origen medieval.
el poeta J. V. Foix,
que estiuejava al port de la selva,
el de Serrià,
i coneixia cadaqués,
a onze nadals i un cap d'any,
aquest llibre,
ha abocat aquell
llepofílies antigues,
i que diu així,
escrit per el Foix,
si fos penisser dels frares,
els afores de Riells,
que és una cala que hi ha cadaqués,
que hauria grosses fugaces,
prou farcides de mels rares
i pinyonats a garbells.
Vindria a fer ballmanetes
i omplir la pos de puntetes,
de flaons i de crespells.
Aquí la poesia del Foix.
Sí, sí.
Continua't.
Els flaons o flaones
són dolços encara avui
populars als països catalans
i a Occitània,
a la regió del Llenguedoc,
França,
i fins i tot en alguna regió italiana.
Hi ha, per exemple,
els flaons de Morella,
a Castelló,
farcits,
un formatge fresc d'oella,
el brull,
una espècie de mató.
El formatge sembla que ha estat
antiguament l'element comú
d'aquests farcits.
Hi ha també els flaons de Menorca,
farcits amb formatge
fresc,
però en aquest cas,
de vaca.
També a Eivissa
es fan flaons,
omplers amb formatge d'ovella
i aromatitzats amb menta
o herba sana,
herba bona.
Citem finalment
els flaonets de Calaceit,
a la vora de Saragossa,
a la franja de Ponent,
plens de confitura.
Fins aquí,
a l'origen dels flaons o flaones.
Ah, molt bé.
Estupendo.
Ja està.
Quan anem a Figueres,
ja ho sabem.
Sí.
A demanar flaons.
i compreu llavors també
el vi de l'Empordà,
el vi de l'Empordà,
que és el vi natural de garnatge.
Aquest garnatge.
I lliga molt bé.
Jo em sembla que ja ho he explicat,
però una vegada,
en una de les excursions,
vam anar-hi també per allà dalt,
a prop de,
no me'n recordo ben bé,
al Poblet,
perquè vam anar dos o tres,
i allà on vam dinar
era un hotel,
un restaurant,
i el senyor,
el costum que el senyor gran
sempre va a beure
per les taules tal i que qual,
i ho faria garnatge.
Jo es venia amb garrafetes
de dos litres.
Bé,
doncs llavors diu,
veieu,
mira,
jo fa dos mesos
que fotia,
perdó,
per la paraula,
fotia una pudor a xipré
que diu,
però mira...
La sementilla de Montjuïc.
Sí.
Que,
mira,
a partir
d'uns bons ponxes
d'aquells que feien amb ou
i garnatge,
mira que bé que estic.
I realment sí que estava bé.
El cas és que
ens vam portar cadascú
una garrafeta de dos litres
cap a casa.
Sí,
aquest senyor era el gran publicista.
Sí,
marketing el que vulguis.
Marketing.
Marketing.
Marketing.
Bona nit
Deixem ballar l'elefant i ara acabarem aquesta secció de cuina amb aliments ecològics.
Sí, però què són?
És un reportatge que signa Viviana Lleberia.
Diu, frutes, verdures, carbs i formatges ecològics han saltat en els darrers anys de l'aparador de la tenda especialitzada a la secció de productes frescos de les grans superfícies, a preu molt competitius.
En un clima creixent de sensibilització per la relació entre salut i alimentació sana, la societat demana cada cop més productes ecològics, menjar fresc, saborosos i autèntics, que no perjudiquin ni la nostra salut ni la del medi ambient.
Les dades de la Comissió Europea no admeten cap dubte.
A la darrera dècada, la superfície que la Unió Europea dedica a la producció ecològica ha crescut a un ritme mitjà de 500.000 noves hectàrees l'any.
I actualment ja hi ha tota la zona més de 186.000 explotacions ecològiques.
Per poder comercialitzar productes ecològics, els agricultors han d'obtenir una certificació oficial i per això han d'acreditar, entre altres coses, que no usen organismes modificats genèticament
i que els seus productes no han estat tractats amb pesticides, fertilitzants, sintètics o en el cas de les fruites i verdures
o amb antibiòtics i altres medicaments en el cas de la carn.
Per la seva banda, els rematers han de garantitzar que els seus animals no s'han criat exclusivament al corral, sinó que han pasturat a l'aire lliure.
Amb aquest tipus de condicionaments en la producció, el consum de productes ecològics repercuteix positivament
no només en la qualitat de la nostra alimentació, sinó també en altres aspectes relacionats amb el medi ambient,
com és el manteniment de la qualitat de l'aigua o la promoció de la salut i el menestar dels animals.
I també en el preu de les nostres butxaques, que resulta molt més car.
I com a final, parlarem sobre mascotes exòtiques sense riscos.
Segons diu el veterinari, senyor Llorença Reïma.
Entenem per mascotes exòtiques un animal que pertany a una espècie diferent de les domèstiques.
En teoria, podem tenir com a mascota qualsevol animal.
Les possibilitats són infinites, depèn dels gustos de cadascú.
Encara que les opcions són molt diferents, totes tenen una exigència comuna.
Exigeixen responsabilitat i formació per part de l'amor.
Si un vol tenir una mascota exòtica a casa, haurà de plantejar-se el següent.
Benestar.
Tant de la mascota com de les persones amb les quals ha de conviure.
S'hauran d'estudiar detalladament les característiques de l'espècie en qüestió
per saber si s'adapta bé a la vida domèstica i quin tipus d'atenció i dedicació requereix.
Seguretat i sanitat per a les persones que conviuen a la casa i pel seu entorn.
Si es tracta d'una espècie perillosa, s'ha d'adoptar les mesures necessàries per evitar riscos.
Un veterinari especialitzat és el millor assessor per saber quin tipus de vacunes, alimentació, higiene, etc.
requereixen unes mascotes exòtiques en concret.
I quines precaucions sanitàries cal adoptar?
Legalitat vigent.
No totes les espècies animals es poden tenir lliurament a casa.
Per algunes s'exigeixen determinades condicions a les instal·lacions
i fins i tot determinats coneixements dels amos.
D'altres estan directament prohibides,
bé sigui per la seva perillositat o bé per tractar-se d'espècies protegides.
Si es tenen dubtes, cal preguntar al Col·legi Oficial de Veterinaris de la seva província.
En el lloc web del Col·legi de Barcelona es pot trobar un full dedicat a mascotes
on s'inclouen les exòtiques.
Futur.
Futur.
Cal preguntar-se què passarà quan la mascota sigui adulta.
Si no es podrà quedar a casa abans d'adquirir una mascota,
s'hauran de buscar alternatives raonables.
En cap cas,
ens podem plantejar
d'alliberar l'animal exòtic
en un espai públic sense més ni més.
En resum,
mascotes exòtiques sí,
però amb responsabilitat.
N'hi ha una llegenda urbana
que deia que els agafaven
cocodrils o caimans
o coses sobretot en Amèrica
i que després, quan ja era una miqueta gran,
es tiraven per la iguera
o per el vàter
i que les clavagueres
estaven plenes d'aquests animals
que s'agrandien
perquè, esclar, tenien menjar.
Hi havia rates, hi havia de tot.
El que passa és que potser els llocs que venen això
també t'haurien d'informar
quan compres un animal determinat.
El meu fill tenia una serp
que era petitona,
era dòcil
i era...
que es podia agafar amb la mà
i que no mossegava ni picava,
però aquella serp
va desaparèixer de casa.
Se'n va anar a casa d'ahir.
i nois...
Se'n va anar.
Se'n va anar.
El que se'n va és el temps.
Ja ens hem d'acomiadar.
Ja doncs, se'n va anar.
Se'n va anar.
El temps també.
I nosaltres ens en anem.
Fins el proper dissabte
i que tornarem a sortir a l'antena,
si Déu vol,
i bé,
fins el dimecres vinent.
A tothom,
a l'audiència
i a vosaltres,
tots amics,
molt bona nit
o molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Chao.