Música
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Aquest cap de setmana la Lliga no es juga a Granada.
La Lliga es juga a Sant Jurs d'Esvern.
Aquest dissabte el Barça no és l'únic que juga el títol de Lliga.
A les 5 de la tarda l'Atlètic Sant Jurs rep el líder en joc l'ascens i el títol de Lliga.
El programa talismà viurà el partit amb l'Atlètic Sant Jurs dissabte a partir de les 5 de la tarda.
La Lliga es juga a Ràdio d'Esvern.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la Ràdio de Sant Jurs, 98.2.
60 i més o menys.
Molt bon capvespre, amics oïdors de Ràdio d'Esvern.
Tornem a ser amb vosaltres, disposats a oferir-vos una hora de ràdio amb curiositats,
temes d'actualitat, divulgacions científiques, informació municipal i bona música.
Tot dintre d'aquesta audició de 60 i més o menys del dia d'avui, 11 de maig del 2016.
Us saludem l'Alina Santa Bàrbara, la Montse, la Rea, en Joan Maria García Puigdevall,
en Carles Hernández Rius i aquí us parla la Joana Algarra.
La veu més jove de l'equip està de baixa.
Resulta que el que semblava un petit problema d'ortodònsia s'ha convertit en un seriós problema bucodental.
Ànims, Joan, que t'hi esperem, sa i estalvi.
Sinceres felicitacions pels qui avui celebren el seu sant.
Una de molt dolça pels ponts, patró dels arbolaris,
pels anastasis eudals, per les felices i els domènics i torrate.
I pel dissabte felicitem a les Gemmes Galgani, els Maties o Maciàs, Pasquals
i les que hi tenen per patrona, a la Mare de Déu dels Desemparats, a les Ampars.
Al final tindrà raó el refrany.
Pel maig, cada dia, un raig.
Aquesta primavera s'està comportant gairebé com el que toca.
Dies de sol i calor, tamborinades com les d'aquest cap de setmana,
i més, en fi, tot sigui a fi de bé pels nostres camps,
ambassaments i etcètera, etcètera.
Malgrat aquest enrebaçat temps meteorològic,
el nostre bon amic, Pere Ulguer,
deu estar satisfetxíssim per com ha funcionat el Saló del Còmic de Barcelona d'enguany,
ja que va augmentant en importància i nombre d'assistents.
118.000 visitants, 5.000 més que l'anterior Saló.
Aquest any ha tingut com a celebracions especials
els 80 anys fantàstics de Francisco Ibáñez,
el pare dels entranyabilíssims Mortadelo i Filemon,
i els excitosos tallers de dibuix dirigits pel mundialment famós Frank Miller.
Ah, és el creador del personatge Batman.
Enhorabona parella.
No et pots queixar de la divulgació que 60 i més o menys
ha fet del teu estimat Saló del Còmic.
I ara ja sí.
Endavant l'audició d'avui.
Endavant l'audició d'avui.
del nostre Bulletí Municipal.
En aquest poble, amics suïdors, tenim gent important i sobretot de l'espectacle.
I una d'elles és la Clara Segura Crespo.
Una noia molt maca, filla d'aquí del poble,
i que li han donat el Premi Nacional de Cultura
per la qualitat interpretativa d'una actriu versàtil i polivalent.
Diu la Clara.
El Premi és tota una sorpresa inesperada.
I una mateixa no té la sensació ni la perspectiva de valorar si és merescut o no.
El Premi, per a mi, és poder mirar enrere i pensar que fa, aquest any, 20,
que em dedico a aquesta professió i que encara tinc la impressió de fer poc que la faig.
Potser perquè dels reptes assolits encara en queden molts per fer.
Encara hi ha molta feina a fer per poder complir i omplir els teatres.
És llicenciada en Art Dramàtic i titulada en Solfeig, Can Coral i Piano.
Ha participat en més de 40 obres de teatre,
una dotzena de pel·lícules i diferents sèries i programes de televisió.
Últimament va fer allò de dia i nit, o bé, no, nit d'aquella...
Sí, dia i nit, sí.
Ha estat distingida amb el Premi Butaca com a millor actriu de repartiment
pel somi d'una nit d'estiu, en l'any 2002.
Premi Margarita Xirgo a la millor actriu de teatre per Ets aquí? en l'any 2005.
Premi Ondes per poca misèria, 2006.
Premi Gaudí com a millor actriu de repartiment en les dues vides d'Andrés Rabadan, 2010.
Etc, etc. I encara jo me'n recordo, jo s'hi recomano,
aquella pel·lícula que es diu Mare d'entro,
que va ser la primera, no?
Que semblava que la càmera l'estimava.
És que l'estima la càmera.
Perquè està bonica, bonica, de veritat.
Sí, sí, sí. Encara me'n recordo quan la seva tieta, la Magdalena...
És que la nostra nena, no sé, no sé per què s'ha encaparrat estudiar a l'Institut del Teatre.
I jo pensava també, era jo molt jove,
i com tenia una mica de relació amb gent que havia estudiat,
pensava, doncs, és molt important.
És molt important.
Sí, sí, se li ha de deixar fer el que un vol.
Oberta la convocatòria de subvencions de l'IBI 2015.
L'Ajuntament ha obert la convocatòria que subvenciona l'impost Bens Immobles, l'IBI, del 2015.
És el quart any consecutiu que s'otorguen aquests ajuts a persones i famílies que viuen en una situació desfavorable,
amb 54 famílies beneficiades l'any passat.
Les persones interessades que compleixin els requisits establerts a les bases
poden presentar la seva sol·licitud a principi de maig a les oficines de l'Ajuntament, l'OGI.
Sí.
Llavors, diu, qui es pot beneficiar?
Persones de 62 anys o més, propietaris de l'immoble de residència habitual.
Persones de 62 anys amb més o menys arrendetaris de l'immoble de residència habitual.
Unitat familiar amb una o més persones aturades, una de les quals sigui propietària de l'immoble.
Unitat familiar amb una o més persones aturades, una de les quals sigui arrendetària de l'immoble.
Famílies monoparentals, propietàries de l'immoble.
Famílies monoparentals, arrendetàries de l'immoble.
Famílies nombroses, arrendetàries de l'immoble.
Bases i formularis a santjust.cat.
Actuacions de control de peneroles al clavegueram.
L'Ajuntament ha dut a terme accions de control de peneroles, que són les cucaratxes en castellano, eh?
A la xarxa de clavegueram per tal d'evitar-ne la proliferació.
Aquests treballs es fan de forma periòdica i amb més intensitat durant l'època estacional en què apareixen més peneroles.
El control es fa mitjançant una empresa especialitzada que utilitza mètodes especialment indicats per obtenir uns resultats eficients.
Es recorda que les comunitats també han d'aplicar tractaments de sanejament, neteja i control de plagues,
desinfectació, de forma periòdica i sistemàtica per evitar que les peneroles proliferin en l'àmbit privat.
S'amplia l'horari d'obertura de les terrasses dels bars i restaurants.
Des d'aquest mes s'unifiquen els horaris de tancament de les terrasses dels bars amb la dels restaurants del poble.
Poden obrir fins les 23.30, de dilluns a dijous, i els divendres, dissabtes i vigílies de festius fins a la una de la matinada.
A més a més, durant els mesos de juliol i agost, s'amplia l'horari de tancament de dilluns a dijous fins a les 0 hores
i divendres, dissabtes i vigílies de festius fins a la una de la matinada.
A més, durant les festes tradicionals del municipi, s'unifica l'horari de tancament fins a la una de la matinada,
independentment del dia de la setmana.
Deixeu-me dir, un també de les notícies breus de l'Ajuntament, una que considero que és molt interessant,
perquè quan la vaig llegir em va agradar moltíssim.
I és que la línia 157 i 63, aleshores ja sabeu tots que paraven al parador i després aquí en el carrer, a l'Avinguda de la Indústria.
Doncs ara, aprofitant que tenim aquella parada davant de la farmàcia en el carrer Miquel Reverter,
que és al final del carrer...
Carles Mercader.
Sí, al final de Carles.
Bueno, més aviat és igual entre mig.
Bueno, aquella, aquella d'això.
Aquella parada.
Aquest caprabo que n'hi ha allà davant de la farmàcia.
Doncs ara aquest, el 157 i el 63, per facilitar la mobilitat de totes les persones, pararan allà també.
Jo ho considerava molt llarg, perquè a més et fa mandra una miqueta de tenir que pujar a una persona que li costi caminar,
si para davant de l'Avinguda de la Indústria, n'hi ha un cocinet.
N'hi ha un trosset, n'hi ha un trosset.
I aquest poble és costurut, encara que sembli que sigui pla.
Me lo dices y me lo cuentas, no?
Sí, me sembla que és clar.
Per pujar aquí a l'Ajuntament, jo és clar, a mi em va bé perquè la meva casa també està aquí dalt, no?
I em va molt bé.
Però no, està a la vora de l'Ajuntament.
La teva no, que està bé.
Davant?
Davant, sí.
Però vull dir que va molt bé perquè sembla que no i...
Facilita, facilita.
No, i si véns de Barcelona resulta que per baixar aquí, en aquest lloc, tens que agafar el JTM.
Sí, sí.
I en canvi ara, si passa el 63 o passa el 157, pots agafar-lo també.
Pots agafar el primer que vulgui.
Jo crec que és una bona idea qui ho ha fet.
Molt bé.
Otra notícia bona del poble.
Sí, i una notícia... No, ho rigueu, que sempre ho rigueu.
D'acord.
No ho rigueu de mi.
No.
Ara resulta que a la sala Parés fan exposició també d'estàtues.
Ah, bueno, sí.
Sí, però escolta'm, una cosa moderníssima.
Però això sembla que sigui de fusta, no?
Sí, és de fusta.
És molt maca.
És de fusta africana.
Ah.
Sí, aquí ho diu amb un cantonet, molt petitó, ho diu.
Home, ara que parlem de...
Perdona, que fa gràcia.
Fusta de bubinga.
Bubinga, sí.
Ah, ara va.
Bubinga, sí.
Això en el primer espai.
Sí.
o sigui que feia molts anys que no tenia jo coneixement d'aquesta part.
Però la pintura, el segon pla, dalt, el pis, el Josep Segur, amb un hiperrealisme extraordinari.
Tu, fixa't.
Sembla una fotografia.
però perfecte.
Però perfecte.
I amb quin detall, eh?
Sí, sí, sí.
Alguna cosa extraordinària.
Només que per veure, perquè aquest quadre és un quadre de gran format, eh?
Sí, sí.
Això és un fragment.
Sí.
O sigui que és Manhattan i a lluny el barri de Queens.
De Queens, sí.
I, escolta'm, val la pena.
Jo riu Hanson de darrere.
Sí, sí, sí.
El d'allò.
Ara, en el lloc aquell que estava en les torres, jo no he estat, eh?
Però hi ha una senyora que viu allà davant, de les torres aquestes, de les torres.
Sí.
Una americana que vivia aquí, que ha anat allà i ara torna a vivir en allà.
I diu que és preciós.
Preciós, preciós.
Sí, ha fet un lloc aquí.
Ha fet un edifici, per això.
Un edifici, un edifici que sembla, l'Empire State, s'assembla una mica, perquè és altíssim.
Però, a més a més, davant, jo dic, i això ja se sostindrà, perquè n'hi ha com una espècie d'estat,
una espècie d'edifici, també, que l'ha fet el que l'ha treballat.
Ah, ai.
I m'he de... Ai, ai, ai, ai.
No, jo dic...
No, per res, no per res.
No, per res.
Té molts grans idees, però val la pena que les portin a terme bé, eh?
Però van caient, van caient, al pont de...
Al pont de Venècia, tu.
No caigut, eh?
Sí.
I després, el pressupost, igual que sempre, el doble del que val la pena.
Hombre, naturalment.
No, no, però aquesta, sí, és una foto maquíssima, maquíssima.
Sí, sí, sí, però...
Però jo diria que és una foto, eh?
No, no, és una foto.
Gasta mió.
Ni meitat, carai.
És com els germans, aquells de Sabadell, que són tan hiperrealistes...
Sí, sí.
...que sembla realment que siguin fotos.
Que tinguis que agafen.
I no, i no.
El Pere sempre deia que era hiperrealisme.
Sí.
O sigui que allò, siguint els seus bases, que ell l'ha entès, doncs dic que és hiperrealista.
Sí, sí.
Joana, estic mirant ara l'enrevés, aquesta que foto...
Sí.
...aquesta de Lluís Ventós.
Sí.
I així has vist l'enrevés com la tenies.
Sí.
I dic, aquí falten unes fletxes.
Perquè el que es diu en català, en penso que és un jung, no?
No se'n diu?
Sí.
Bueno, el yugo.
Sí, el yugo.
El yugo, sí.
Per això dic, hi falten les fletxes.
Doncs no, no, no.
No, però de la fusta aquesta donen unes...
Unes tonalitats, eh?
Molt maques, eh?
Bé, doncs, val la pena anar a veure l'aviam.
Bé, Joana, perdonem-lo del carrer Patrichol, perquè ja...
No, ja saps que quan canvien el programa...
No per res, és clar.
No per res, és que el meu marit havia de treballar, i el meu fill també.
Clar, no, no.
Això s'ha d'anotar.
És que el suís és boi.
No em descobreixis, dona.
Bé, posem una mica de música i continuarem amb les curiositats.
Bé, posem una mica de música i continuarem amb les curiositats.
La música és preciosa.
O sigui que en poc temps és la segona vegada que la posem.
Però és que val la pena.
El tema de l'ara.
Maca.
Vinga, aquestes curiositats.
Les curiositats curioses ja no són tan maques.
perquè diu, enverenament per ferro.
Què diu?
Diu, els antics romans bevien el seu vi amb unes llarres que havien sigut bordejades, rematades, amb ferro.
I si això no era suficient, els metges els receptaven ferro contra la diàrrea.
No sé si alguna vegada us han receptat ferro per això.
No, ferro per això no.
No, no, diu, molts historiadors estan convençuts que aquesta va ser la causa de les intoxicacions per ferro,
que entre altres coses van produir esterilitat amb les dones romanes.
i diu, per aquesta raó, la classe dominant, o sigui, els que manaven a Roma, es va extinguir en pocs segles, eh?
S'ho posant, bueno, s'ho combina així al seu imperi.
Això i els bàrbaros i aquella...
No, que no van tenir força per contra els bàrbars, no, eh?
Però, independentment, a mi m'ha cridat l'atenció.
Perquè moltes vegades penso que donen coses d'esterilitat a persones,
persones que, per bo que sigui, tenen unes anèmies ferropèniques,
que se'n diuen, i que han anat aprenent d'allò,
i que després són dones que no han tingut gaire fills.
Són una mica estèrils.
Ah, podré.
No sé si s'ha estudiat.
Pode ser una concatenació.
Sí, sí, sí.
Alguna cosa ha passat, eh?
Vull dir, aquesta és una de les curiositats.
Una altra curiositat que fa gràcia,
aquesta és, diu, que el cos humà, no tot, té una funció.
I per això nosaltres portem una cadena d'ossets,
petitets, petitets,
que en realitat no haurien d'estar,
i que seria la cua.
La cua, sí, sí.
Claro.
Si veiem una cua, pensem que no és un dimoni,
sinó que deu tenir...
Deu ser això que diem de la rabadilla, no?
La rabadilla, una rabadilla larguilla, no?
Allò que és larguilla és més pequena.
No, és el final del coc, sis, no?
Sí, sí.
I després diuen, hi ha uns músculs que fan funcionar les orelles.
Sí.
O sigui, hi ha gent que mouen les orelles.
Sí, és veritat.
Sí, sí, és veritat.
Has vist aquesta?
Ai, qui era de la meva família que ho feia?
Un tiet em sembla que ho feia.
Però molt, eh?
Sí, sí.
No, el meu home ho feia.
El meu home feia gràcia,
mirava així, clic, clic,
i movia una mica les orelles i em feia.
Sobretot als nets, els hi feia gràcia.
Ja ho faig una altra cosa.
Ah, amb la llengua.
Llengua.
Què és això?
Bueno.
No ho explico, com tinc la...
A la patata?
M'arribo a la punteta de la llengua,
a la punteta del nas.
Sí.
O sigui, i la meva mami ho feia també.
Una habilitat.
Una habilitat.
Sí, i això és natural.
Natural com cal.
Bé, això.
Una altra curiositat, diu caníbals.
Ah.
Diu, els metges van ser responsables
que es conservés fins a la Revolució Francesa
l'acostum que es pot considerar canibalisme
en el sentit estricte de la paraula.
Perquè aleshores en Europa era molt acostum
triturar parts d'una mòmia
i prescriure els pols com a medicament.
Que dius!
Sí, diu, no sabem quants egipsis morts
han anat a parar a l'estómac dels nostres
se m'han passat.
Vull dir que...
Curiositat o no, però bueno, vull dir...
Mira, curiositat, sí.
Mira, quan anem al restaurant i ens posen uns pols...
No, ara que mengem ja gafucs i insectes i tot,
escolta, amb què hem de fer?
Bé, i ja que somriem, tornem a somriure,
i diu, somrissa, per favor,
diu, amb l'època que va començar
allò de les fotografies i tot,
si ens han quedat algunes,
es veuen la gent que o no somriu
o té un somriure molt forçat.
Ah, clar.
Diu, a què és degut això?
Diu, quan 1840,
cada daguerrotipo,
que era la manera que feien el d'allò,
exigia fins a 15 minuts que estigués inquietets.
Ah, per l'amor de Déu.
I esclar, pocs, acabaven.
Acabaven avorrit.
Diu, els molts retratistes,
per fer això,
els hi posaven i tots,
un va perquè ho atessin al cap, no?
Perquè es cantaven.
I per això es veuen aquelles...
I és veritat, si veieu,
tantieses.
Tantieses.
Totes les fies del 1800 i pico,
la cosa que és.
Sí, les primeres, sí.
I aquesta és curiosa del tot,
que és l'última, eh?
Senyors, no us acostumeu a masses curiositats.
Poquet a poquet.
Què diu més llum?
Diu, durant la Segona Guerra Mundial,
la Marina japonesa
va posar en pràctica un truc molt peculiar
per avestir de llum els soldats
en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Què consistia això?
Consistia en un cranc,
posaven a secar un cranc.
després el trituraven
i a continuació mesclaven
aquest pols amb l'aigua
a la palma de la mà.
I allò produïa un resprendor blabós
suficientment lluminós
per poder llegir les cartes
i així, diu, aquest resprendor
resultava de la reacció d'una enzima
d'aquest cranc.
Com si fossin coquetes de llum.
Si no voleu pagar l'endessa,
doncs ho poseu a la mà, no?
I bé, fins la propera, eh, senyors?
Molt bé, molt bé.
Gràcies.
M'ha vingut al cap una
que molta gent l'utilitzen
i segurament no saben d'allà on ve.
M'ha refereixut a el que deien els americans
i que s'ha estès
OK, OK.
És una O i una K.
Una K, sí.
Bueno, doncs això resulta que ve
quan l'exèrcit americà
atacaven els índios
i sortien i sortien i feien descobertes,
quan arribaven al ford,
en els fuertes,
el que manava la tropa,
anaven al comandant i li presentava
les baixes que hi havia hagut,
els morts, els ferits.
Sí, sí, sí.
I si no n'hi havia hagut res,
que tot anava bé,
li posava O a una O grossa
i a una K.
Una K.
I vol dir que no havia tingut cap baixa.
cap baixa.
Amb això, amb l'anglès,
era zero quillet.
Zero mot.
Zero mot.
I això es va estendre
fins als nostres llits.
I va dir que molt bé, eh?
Aquesta no la sabia jo, eh?
Molt bé, molt bé.
Això l'hem dit perquè...
Molt bé, perfecte.
Sí.
No n'hi ha t'acostarà
sense saber una cosa més.
Oh, quilt.
Oh, quilt.
Quilt, què?
Quilt quiere decir muerto.
Bueno, que no se han muerto.
Sí, que cero muertos.
Cero muertos.
Molt bé.
Bueno, muertos són dead, eh?
Dead.
Bueno.
Però, bueno, quilt vol dir
que no hi ha hagut baixa.
Perquè quil és quan te maten.
A Amèrica,
l'idioma és una mica diferent
de l'anglès.
No, no, no és el mateix.
El quilt,
el quilt,
que deies molt bé,
quil es escriu,
és perquè l'han matat,
vull dir que...
Una baixa.
Sí, una baixa.
Està muerto,
no creu que s'ha levantat.
Oh, mira,
Dios sabe.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui parlarem d'un dispositiu que es considera absolutament imprescindible
i que és obligatori, al seu ús, per una marxa segura, el cinturó de seguretat.
Portar-lo posat cada cop que ens desplacem amb automòbil és optar per la vida,
ja que aquest dispositiu pot reduir fins a un 80% la probabilitat de mort en cas d'accident.
Aquest missatge és constantment repetit, no solament per la Direcció General de Trànsit,
sinó també pels diferents organismes, associacions i d'altres estaments socials que tracten sobre el tema.
Però sembla que aquest Consell no l'han interioritzat en absolut les 2.728 persones
que en una sola setmana van ser detectades viatjant en cotxe sense posar-se'l.
Aquesta xifra es refereix solament a la campanya de vigilància
que agents de l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil
va portar a terme la setmana del 14 al 20 de març passat
en carreteres interurbanes de l'Estat,
exceptuant les del País Basc i Catalunya,
que tenen les competències transpassades,
cosa que vol dir que el nombre de persones que no es posen el cinturó és superior.
D'aquests viatgers que no el portaven,
com hem dit, són 2.728.
167 eren menors de 12 anys
que viatjaven sense ell
o sense portar el sistema de retenció infantil,
perquè 164, 46 anaven en el seient davanter
i 121 en el seient darrer.
Cal remarcar que en les carreteres convencionals
és on es produeixen 8 de cada 10 morts.
El cinturó de seguretat és un complement bàsic
i fonamental a la seguretat vial.
Podríem dir, sense equivocar-nos,
que és una assegurança de vida.
És perquè aquest motiu
que el seu ús és obligatori
per a tots els ocupants del vehicle
en tot tipus de vies.
A més a més,
la seva utilització correcta
és imprescindible
perquè compleixi l'objectiu
pel que ha sigut creat.
En la vigilància que es fa des a l'aire
per mitjà dels helicòpters de trànsit,
s'observen que molts dels ocupants dels vehicles
fan un mal ús,
com per exemple,
no portar-lo degudament cordat
o bé, no portar-lo posat
i que, quan es dona en compte
que l'helicòpter els grava,
s'apressen a posar-se'l de pressa i corrents.
Per la qual cosa,
encara que a vegades resulti una mica incòmode
o el nen protesti
per portar el sistema de retenció infantil,
hem de pensar que,
Déu no vulgui,
si patim un accident,
no portar el cinturon de seguretat
pot significar que és fàcil sortir
catapultat fora del cotxe
o bé,
que el viatger del davant
per efecte de la inèrcia de l'impact
es projecti violentament
sobre el cap del viatger del davant
o del darrere,
causant-li l'amor
com vàrem veure
amb la televisió
ja fa uns anys,
amb la campanya de prevenció
de Setmana Santa.
O sigui,
que amics nostres
no deixeu de portar-lo
perquè ens pot salvar la vida.
No, no fa tant,
no fa tant,
tot aquest grup d'Erasmus
que van venir de València
pel mes d'allò
per no portar
els que no portaven
el cinturon de seguretat.
Sí,
és molt antipàtic
perquè a vegades
et quedes trebat
i en algun moment
en qüestió de foc
a vegades
podria ser
difícil
de controlar,
de treure'l.
Però de totes maneres
és un 90
i escaig
de probabilitats.
Pot salvar molta cosa.
Bé,
posem una mica de música.
Tresne
Fins demà!
I ara, música per gaudir.
Avui us oferim fragments de la Rapsòdia per a Orquestra Espanya
d'en Manuel Xabrier,
compositor francès dels últims terços del segle XIX.
Aquesta Rapsòdia va ser estrenada el 4 de novembre de 1883
a la sala de concerts Société de Nouveau Concerts de París,
que feia poc havia estat fundada pel promotor musical Charles Lamoureau.
Durant els segles XVIII, XIX i part del XX,
molts compositors de la resta d'Europa
se sentien atrets per la música popular espanyola,
però va ser concretament en el segle XIX,
després del gran impuls de l'esperit romàntic,
quan les melodies, el folclor i el complicat entramat estilístic
es conjunten per convertir-se en un important polo d'atenció,
sobretot a l'altre costat dels Pirineus,
en el gust pels temes exòtics que prenen forma
en el moment musical clàssic de l'últim terç del segle XIX.
Compositors com Radell, Debussy, Glinka, Bizet o Xabrier
són vives mostres d'aquest moviment en les seves obres.
Emmanuel Xabrier, seguint les passes dels viatgers romàntics,
va recórrer amb la seva dona
l'ampli i variat paisatge de la península ibèrica
durant l'any 1882,
en una estada de quatre mesos,
durant els quals,
i fascinat per la gran varietat de melodies
i ritmes musicals populars del país,
anava notant curosament
totes les sensacions que aquesta l'inspirava.
D'aquí va sorgir la rapsòdia per Orquestra Espanya.
El tempo alegro con fuoco d'aquesta rapsòdia
està inspirat en el ritme d'una xota aragonesa
i una aflamencada malaguènia,
amb tot un aire brillant
que el va mereixer ser anomenat
en els cercles musicals francesos del moment
ambaixador de la música espanyola.
Escoltem uns fragments de la rapsòdia Espanya
de Manuel Xabrier,
interpretat per l'Orquestra Sinfònica
de Ràdio Televisió Espanyola
sota la direcció d'Adrián Lleper.
de l'Orquestra Sinfònica
sota la direcció d'Adrián Lleper.
de l'Orquestra Sinfònica
sota la direcció d'Adrián Lleper.
de l'Orquestra Sinfònica
sota la direcció d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
de l'Orquestra Sinfònica
de l'Orquestra Sinfònica
sota la direcció d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
d'Adrián Lleper.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No digueu que no convida a ballar la Jota, i és tot un senyor francès que ha fet aquesta música, oi?
Doncs sí.
El rebel també ha tingut melodies i ha tingut indiscutiblement el Vicent amb Carmen.
Sí, sí, estaven enamorats.
Aquest aniria al Pirineu de Huesca a estiuejar i possiblement la Jota per Huesca.
És que està barrejant Jota en Malaguenya.
Sí, sí.
Bé, ara, tu, Montse, explica'ns aquelles coses que...
Que, bueno, que són interessants i, bueno, sempre donen idies, no?
Sí, tant, que són interessants, i tant que sí.
Diu, descobreix els superaliments.
Rics en vitamines, oligoelements, minerals, proteïnes, bases i grassos essencials,
són el complement necessari d'una dieta natural que porta salut i benestar.
El nostre cos ha evolucionat a lo llarg dels mil·lenis
per poder processar i absorbir els nutrients dels aliments
que collim de forma natural de la terra i del mar.
Aquests aliments contenen proteïnes, carbohidrats, àcids grassos essencials,
vitamines, minerals i una gran quantitat de fitonutrients
de propietat saludables específiques.
No hi ha píldores o suplements que pugui igualar la vitalitat
ni la complexitat dels productes naturals ben escollits
perquè la majoria d'ells contenen els nutrients mencionats
en una proporció equilibrada de modul
que cada un col·labora amb l'absorció dels altres.
Si deixem d'alimentar-nos de forma natural,
estarem perdent les substàncies que ens protegeixen
de les malalties degeneratives i que ens ajuden a enfrontar-nos a l'estrès.
Durant els últims 100 anys, hem desenvolupat multitud de formes
de processar aliments que suposadament els fan més agradables al paladar,
que milloren la seva conservació a llarg plaç.
Però el desenvolupament actual de la tecnologia alimentària
fa que s'aliminin moltes de les virtuts dels aliments originals,
perden el seu sabor i la seva energia vital.
I després els hi afegim aromes i nutrients artificials
per compensar els que els hi hem tret.
I una cosa que enganya a les pàpiles gustatives que creen que el que estem ingerint és beneficiós pel cos.
O sigui, que li canvien, li treuen uns elements naturals,
i n'hi fegeixen alguns que són només de gust que no serveixen per gran cosa.
Entre els aliments processats consumint a la nostra societat de forma abusiva,
es troben especialment els elaborats amb farina refinada,
com el pa blanc i tot tipus de pastes i dolços.
També solem menjar arròs blanc i molt de sucre.
Desgraciadament, aquests productes componen un gran percentatge de la dieta moderna,
dels que pocs som conscients que el consum d'aliments refinats pot interferir en els processos digestius,
de moda que s'absorbeixen menys nutrients en una dieta ja que de per si és pobra.
La concentració del gluten en la farina refinada atasca a l'intestí,
de forma que les vellositats que la recobreixen acaben quedant llises
i es perden la superfície per l'absorció dels nutrients.
Amb la diminució dràstica de la fibra, el trànsit intestinal també s'allarga
i la menja té menys temps per fermentar.
El resultat, problemes tan molestos com la infló, gases i infeccions,
perfongs i, per altre costat, els cereals refinats,
provoquen una enorme pèrdua de vitamina del complex B,
necessàries per la salut i el benestar del sistema nerviós
i per l'equilibri del sistema hormonal.
Per altre costat, llavors, ens recomanen que prenem pastilletes,
que tot allò que...
Per posar el que ells han tret abans, més o menys.
Sí, més o menys.
Passa com el de llet desnatada.
Després s'han d'afegir calç i no sé quantes coses més.
Perquè ells abans l'han treballada per treure-li tot el que ens hi molestava.
No, ens molestava que l'aprofiten.
El meu maric, que era professor de farmàcia, deia res de llets desnatades, llets de rai, res de rai, res de rai.
Tot això és una cama...
Una cama, sí.
No, no, no.
No ens feu cas i vosaltres feu la vostra.
Això ens sembla a aquestes quatre persones joves que som aquí.
i ens conservem bé.
I tant, no, però per la gent gran val la pena que...
No, però jo l'anuncia ara que el fan, que fa gràcia perquè diu, pren això, no sé què,
diu perquè així la quantitat aquesta d'accés, de no sé què, de calç,
i diu alguna cosa de calç, i després diu, el producte tal que se li afegeix per nens...
Sí, sí, sí.
Jo continuo creient que una alimentació equilibrada i sana és el millor que pots fer.
Sí, sí, sí, sí.
Oh, i tant que sí.
Bé, mira, de la carxofa parlarem un altre dia.
Ara que parli el Glan Maria...
A veure què porta...
Bueno, sense sapiguero, el que he escrit té a veure també amb el que acaba de dir la Montse.
Sí, veus.
Ella parla que molts cereals d'aquests fan mal perquè porten massa gluten.
Porten massa gluten.
Doncs mira, jo he escrit ara que és similar a un pseudocereal, que no ho és, i que no porta gluten, i que és ideal pels celíacs.
Sí, ja l'havia tastat l'altre dia, fa un mes i pico que vaig tastar-lo.
Ara parlaré del fejol.
Ah, sí, volem comentar-ho.
Sí, el fejol és una planta de la família de les poligal... perdona, poligalàcies.
És originària d'àcia.
És un pseudocereal, sense gluten, i això el fa ideal pel consum per les persones celíaques.
En castellà té diversos noms, el fejol.
Els més corrents són alforfón i trigozarraceno.
El seu nom botànic és phaiopirum esculentum.
I bé, després que te l'aprèn, ja no cal.
Bé, dic de tres maneres perquè, si no, no ens entendrem.
Això fa com totes les coses.
No, no, més en llatí es coneix a tot el món.
En català, en castellà i amb el nom botànic.
I així és en podrem ser-ho tan gran.
Sí, llatí, llatí.
El valor nutricional del fejol és superior a tots els altres cereals.
Els hidrats de carboni són el seu principal component.
Però també té proteïna i diferents minerals i antioxidants
que fan del fejol un aliment molt beneficiós per a la salut de les persones.
Porta 50 coses, i entre ells anti-cajericiros, anti-no sé què,
tot el que recoman a la Montsella.
Exacte, sí, tot el que recoman a la Montsella.
el teu té, el fejol.
El fejol es cultiva principalment a Ucraïna, Rússia, Polònia, Estats Units, França.
El nostre país, el fejol, només es conrea a la garrotxa.
Tradicionalment s'ha utilitzat per fer pinsos per animals.
Garrotxa d'animals.
Però també farina per fer pa i creps.
Sí, sí, sí.
Són famosos els creps de la Bretanya, a França.
No, jo els he tastat a Olot.
Sí, sí.
Bueno, és que a Olot també hi ha un motiu.
El fejol s'assembla ara, abril o maig,
i es conrea a mig estiu, a finals d'estiu.
Això fa que si no és un lloc que és bastant húmit, com és el cas d'Olot,
i fresc, resulta que no creix.
A més, a més, és molt laboriós per conrear-lo.
Sí, per això també és una mica més cart que la farina.
Sí, una mica de força.
Però, bueno, segueix, segueix.
El pa de fejol és més compacte que el de blat.
Té més densitat.
És despès.
I per un servidor de vostès, el que més m'agrada és el seu sabor.
Per a mi és estupendo.
Ja.
M'encanta.
A Sant Jus, les fleques no tenen pa de fejol.
A Barcelona, cal buscar-los als establiments dedicats a pa ecològic.
N'hi ha alguns.
Sí.
I finalment, una recomanació.
Quan aneu de viatge a Olot, no oblideu de comprar pa de fejol.
Allà, quasi totes les fleques en tenen.
Ah, i també tenen xurros de fejol.
Excel·lents.
Sí, sí, sí.
I via pastisseria.
Aquests, esclar, els venen a l'atxurreria.
La setmana vinent, el mil·lenari fa una excursió a Olot per beure la faxeda.
Sí, per la fàbrica dels iogurts a la faxeda.
La fàbrica de l'Actis, que és una cooperativa.
Ja que estan allà, la setmana vinent, que es tornin cap aquí.
No aniràs tu?
Sí, i tant.
Doncs recomano.
A comprar el pa.
A comprar el pa.
Recomana als teus companys de viatge.
Sí, per això ho faig per la ràdio.
I com que hi aniré, també els hi diré que el que vulgui comprar...
Sí, sí, a tu els hi recomanes.
Sí, sí.
I li passo, nostre, és un poquitó.
Sí, sí.
Algum pastisset, home.
No, pastissos jo no, eh?
Que jo no menjo pastisset.
No, no, sí, és bastant dolç, soso, eh?
No ens fan molt carregats de sucre, no?
Sí, bueno, després també el pa aquest.
cal posar-hi una coseta, eh?
Sí.
A mi m'agrada molt en Rocafort i després en Vinegra de l'Empordà.
Però també hi ha una altra cosa pels que els agrada el dolç.
Agafes un bon tall.
Bueno, marmalada ensenia una altra, però llavors mel d'orangina.
Ah, també.
La mel d'orangina, perquè ens en tanquem, perquè amb això dels noms no passa,
és de la sar.
O sigui, la mel d'asar, que és boníssima.
Molt bé, fantàstic.
O veus, aquí ja no és el carrer Patrichol,
però ja tenim aquest pa.
No, no, no, esperem que ens portis una mostra, eh?
Queda en peu.
Escolta, l'hauré de guardar, perquè si no a casa entre la meva dona i els meus fills...
No, no, no, tu l'amagues.
Tu l'amagues i ens ho portes.
No, no, no, no, no, no.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ens anirem a viatjar per Catalunya
Bé, avui no marxaran gaire lluny
Podem agafar el tren tranquil·lament
I estem en pocs minuts
Bé, aviatjant per Catalunya
Parlarem d'una planta especial mediterrània
El càrrix
Que només creix en llocs molt especials
Seguirem la ruta d'aquesta planta
Que en català es diu càrrix
I en castellà
Carrizo
Sabeu el que és un carrizo?
Sabeu les... aquella...
Aquella... les tambombes?
Sí
Ah, per Nadal?
Sí
Doncs les canyes aquelles especials
De fer soroll dintre de la tambomba
Es diu...
És el carrizo
O sigui que...
Càrrix
Càrrix
Ostres, sembla ingles, això
Sembla?
Sembla, clar
Però aquests, els inglesos, la R la diria molt curta
Càrrix
Càrrix
Bé, si us va de gust veure el desenvolupament de la planta Catalunya
I fins i tot a la península ibèrica
Només podeu anar al tram de litoral
Que hi ha entre el Llobrecat i l'Ebre
O a les Illes Balears
Seguirem el rastre del càrrix
A través dels camins del Garraf
Pujant al coster de la fita
Doncs comencem
Ens n'anem des de l'estació de tren del Garraf
Prenem el carrer
Que dur a la carretera de Castell
Des de Castelldefels a Sitges
La travessem
I continuem per l'Avinguda del Castell
Fins al seu final
Allà trobarem una pita encimentada
Una pista, perdó
Una pista
Bé, jo parlant de planta
Clar, has dit una pita
Clar, també la trobem, eh?
També, també
Encimentada, no, la pita, eh?
Millor, millor
Perquè si no, no vivia
Allà trobarem una pista encimentada
Ja t'has fet la teva composició de lloc
Ja rius
Que pot pujar per sota del pont de l'autopista
Més amunt farem una volta cap a l'esquerra
I arribarem a un coll a la dreta del qual tenim un turó
Amb les ruïnes del Castell de Garraf
A l'altra banda de la vall
Hi ha una gran pedrera amb explotació
Prenem un camí amb la senyal verda
Passem una clotada i arribem a una petita carena coberta de pits
Pujem pel mig de la vegetació baixa de càrric
Més enllà, el camí fa unes voltes i arriba a una altra carena
Que atravessem, tot vorejam, una clotada del vessant
Això és molt recomanable pel nostre amic aminant Joan Maria
El camí ens porta a una petita vall coberta de pi blanc
Amb restes d'antics conreus
Amb marges que encara es conserven
Planes d'aquesta planta silvestre al càrric
Seguint el camí que continua fent voltes
I puja fins a una nova petita carena
Amb la vista molt àmplia
Hem caminat 30 minuts en front
Tenim una fantàstica vista de Can Lluçà
Al cim d'un coll
Voregem un turó rocós pel vessant
I sortirem al costat del pou de Can Lluçà
Travessem uns antics conreus
I el camí es bifurca
Prendrem el camí més ample
Passarem pel costat d'una vinya
I arribarem al coll de Can Lluçà
Encaminat per espai de 45 minuts
Ja queda poc per arribar al cim
Prenem la pista cap al sud fins a un altre petit coll
I ara ja sense camí marcat
Fem l'últim esforç fins al cim del coster de la fita
Hem caminat en total una hora
I per tot el camí ens ha acompanyat un buscatge de càrric
Aquesta planta arregla ve els sols argilosos de les contrades mediterrànees marítimes
Que tenen un hivern molt temperat
Sempre el trobem en les brolles
Que són masses vegetals de motes llenyoses
De brucs i romanís
També en pinedes esclarissades de pi blanc
Fa grans tofes que s'estenen a partir dels seus rissomes reptants
Així la trobem en els indrets on viuen
I pot cobrir d'ençament
Grans extensions d'un herbessar alt
Dents i esgarrafós
Aquesta planta la trobem
Al nord d'Àfrica
Al litoral d'Itàlia
I a la costa oest de Grècia
També la trobem en algun punt de Turquia
I a les illes balears
Excepte a Formentera
Ai
No li agraden les hippies
No, es veu que no
Això d'anar vestits de blanc i tot això
No, que no cal agradar-li
Bé, ja hem descansat
Tornem pel mateix camí
La dificultat ha estat força senzilla
Hem caminat, anada i tornada
dues hores
amb un desnivell d'uns 325 metres
Hem gaudit, sobretot, ara en primavera
de tot un buscatge de flors silvestres del càrric
molt agradables d'observar
però que hem d'anar amb compte
de no fregar-nos amb ella
perquè, desgraciadament
som molt boniques
però punxen
Com les roses
Bé
Com ja hem descansat
una estoneta
després d'aquesta caminada
et sembla que és caminar molt?
No ho sé
Tu, que camines, que estàs acostumat
Escolta, una horeta no és res
No, dues hores
Dues hores?
Una de pujar i una de baixar
Sí, no, està bé, està bé
Està bé
I 300 i escaig de metres
De desnivell?
De desnivell?
No, molt baixada, tampoc no és
No és molt
El que passa és que fas voltes
No arribes directe
No, no, arriba directe
Vas fent voltes
Bé, doncs, no farem més voltes
Ens acomiadem
Ens acomiadem
Recordem que dimecres, si Déu vol
tornarem a ser amb vosaltres
per explicar-vos aquestes coses
que se'ns acudeixen
i si ens voleu tornar a escoltar
dissabte, si a Déu plau
tornarem a ser amb vosaltres
a les 11
D'11 a 12
I el dimecres, de les 8, les 9
Fins aleshores, a tots
o molt bona nit
o molt bon dia
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau