cultura. Va, recordem alguna coseta. Bé, recomanem el Papus, quan l'humor podia ser delicte. Exposició itinerant, que es pot veure al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rambla de Catalunya, 10 principal, de dilluns a divendres, de 9 a 2 i de 3 a 7 de la tarda. Fins a finals d'aquest mes.
Jo la recomanaria molt especialment perquè hi ha anat per molts altres llocs aquesta exposició, però estar allà, a més que es pot seure còmodament, estar-hi una hora escoltant i veient, sobretot a la gent gran perquè ens recorda moltes coses que les hem viscudes, i a la gent jove...
perquè encara algú ens diu, oh, no va ser tant allò. Doncs si veuen aquesta exposició, veuran el que va ser, fins a quin nivell van arribar les amenaces al Papus. Ui, enormement, eh? Van matar el conserge Juan Peñalbé. Encara me'n recordo de la bomba que van posar, com va quedar l'edifici, tot fumat.
Però a més, les amenaces eren contínues a totes les altres revistes que no van durar tant de temps. La Codorniz, escolta'm, cada dos... Però la Codorniz era molt anterior. Sí, però cada dos per tres estava també tancada. Però l'exposició tracta de...
concretament, la transició. Se centra en el Papus, i clar, de passada parla del Pol Favor, del Cul de Sac, Barrabàs, Materratos, perquè moltes hi havia, els mateixos col·laboradors, i a tots ens amenaçaven, a tots els que treballàvem en aquestes revistes, però ningú s'esperava que arribessin a tant. Sí, es van passar. Però aquí també s'analitza
Qui ho va fer? Qui va donar les ordres? Com van quedar en llibertat molt aviat? Ah, sí, clar. Els que eren doctors materials. I amb noms i de tot, eh? El que passa és que per això dic que s'ha de veure i s'ha de saber per què. Dius, ah, però aquesta persona va fer això. Ah, i al cap de dos mesos estava en llibertat, no? Al cap d'un any, perquè va tenir una conducta excel·lent. Dius, ostres, ostres, ostres. És tan excel·lent que va posar una bomba. Sí.
I demà, dijous, dia 10, taula rodona sobre el còmic franco-belga a càrrec d'Antoni Guiral, historiador i guionista, i Josep Oms, dibuixant. Això és a l'Institut Francesc de Barcelona, carrer Moyà, número 8, entre Aribau i Toset. I demà passat, dia 11, els dibuixants. Josep Oms, autor de Millenium.
i Enric Rebollo, autor de Torrente, signaran exemplar a partir de les 6 de la tarda, a la llibreria Norma Còmics, Passeig de Sant Joan, número 9, a Barcelona. Si no poden anar a aquest acte, tant Millennium com Torrente estaran seguríssim a totes les tendes de còmics, a l'EFNAC i al Corte Inglés. Val a dir-ho que Millennium, el dibuixant, però l'autora és l'autora de la...
La guionista ha treballat amb l'autora de la sèrie, de la sèrie Millenium. L'autor, el que passa és que l'autor va morir i ara és la seva dona que porta... La que ha fet l'adaptació, exacte. Sí, porta, ui, con art o dolor de la família del marit que volia, bueno, es va quedar en tots els drets perquè Millenium és una trilogia.
És una trilogia. I ho veurem. I continuarem fent els volums. Avui ara els drets, per això he dit autora, els cobra la senyora. Perquè deu haver aconseguit que amb el judici hagi sortit ella la guanyadora. En el cas d'Enric Rebollo, és el dibuixant, però no oblidem que el guió de Torrente, el brazo tonto de la ley, és Santiago Segura.
Però amb aquest xicot, amb aquest senyor, no hi ha problemes, suposo. Sí, sí, sí. No, cap ni un. Al contrari, si ho hem fet entre tots dos. El que passa és que hi ha aquí un dubte encara, que tant el Josep Oms com el Santiago Segura estan fent tantes presentacions aquests dies i a tants llocs que és possible que ells no estiguin en persona sinó...
Sí, o sigui, com dèiem, en holograma. En holograma no. El Josep Poms quasi segur que sí, però Santiago Segura, com que fa tantes coses a la sol·licitat, és allò que... No, però al presentar aquest llibre, potser sí. Sí, sí. Sí, li farà gràcia. Jo recomanaria sobretot... Millenium.
Millenium jo sí, perquè la novel·la em agrada moltíssim. Però també molt especialment la de la xerrada de demà d'en Toni Guiral, perquè és un gran expert en còmic franco-belga. I si us agrada Tintin, si us agrada Estèrix, si us agrada... Perdona, tanc-tanc. Eh?
Sí, però aquí tothom el coneix, perquè ja sé que tu parles idioma. No, no, no, és l'anècdota d'un senyor gran, que pobret, ja no és amb nosaltres, i van anar a França i diu, quina cosa els hi portaria jo als meus nets? I s'acosta allà a un quiosc i diu, doni'm vostè, sisplau, uns exemplars de Tintín. I aquella dona se'l va quedar mirant així. Tintín, i això què és?
la pronúncia diu és igual normalment això és molt curiós però tenim tal de formació professionals comiqueros que normalment quan vas a una tenda ni demanes el senyales i aquell que t'agrada t'entra pels ulls i dius aquest està bé com a anècdota molt divertit bé, què més tenim?
Bé, no sé si parlem una mica de la Diada Nacional del País Valencià. Home, no pas gaire, però... Ja ho hem dit, perquè ja hem dit sis avui. Sí, ja hem dit moltes coses. Llavors, sabem que les celebracions de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València i, per tant, com la data simbòlica del naixement del poble valencià.
A nivell de tot el territori valencià, és una celebració institucional que té com a origen directe en l'any 1977, quan el plenari de parlamentaris proclama per aquesta data el Dia Nacional del País Valencià.
Jo, com que he tret aquí moltes dates de la Viquipèdia, i la Viquipèdia ho diu amb tot detall i pot accedir tothom, jo gairebé us aconsellaria... Si esteu interessats. Des de la conquesta de la ciutat de València per Jaume, el Conqueridor, fins a l'actualitat,
Ho trobareu tot a Viquipèdia, a l'Enciclopèdia Catalana, i no cal dir-ho si teniu una enciclopèdia de la Biblioteca Valenciana on està amb tot de tant. No, però a la Catalana també, segur que sí. Tant a Viquipèdia com a l'Enciclopèdia Catalana, com dèieu.
trobareu detallada tota la història, orígens i celebració de la diada del 9 d'octubre des dels primers temps fins a l'actualitat. El Tadeum, a la Catedral de València, es va reintroduir
A l'any 1991, com a nova etapa de la processó cívica. Al final de la processó s'interpreta l'himne de València. A més dels gotges en Dionís, que va lliurar el poble de la fam. La processó acaba en una gran mascletà, més el castell de focs de la nit de la vigília.
També és tradicional a València, cap i casal, la celebració de la mocaorà de Sant Dionís, l'equivalent valencià al dia dels enamorats. Pots dir mocaorà, eh? Jo no ho dic tan bé com tu perquè jo no sé pronunciar valencià. Només és que el xic o l'home regalen a la seva xiqueta, a la parella, una safata que conté uns dolços de maçapà cuit
La Piuleta i el Tronaor. Ah, molt bé. Com veus, un nom molt valencià. Sí. Embolicats en un mocaor per al coll. Ah, molt bé. Perfecte. I a partir d'aquí, la festa segueix... No, no, perquè els valencians festeros ho són fins al capdamunt. Bé, doncs, fins als valencians, si ens escolten, si poden acostar-se a València, doncs, molt bé, perquè celebraran la seva diada.
Bé, i ara posarem la música de Viatjar per Catalunya. Ho tens a punt? Molt bé.
El 14 de novembre, l'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esvern ha programat una sortida a les Borges Blanques. És una excursió d'un sol dia, però nosaltres, aconsellats per la revista Descobrir Catalunya i el seu descobridor de rutes, Salvador Giner, us guiarem perquè passeu un cap de setmana d'allò més distret. Esteu a punt? Doncs aquí tenim les dades que suposo que a vos agradarà molt.
Les borges, torres o construccions de pedra en àrab, referim a les borges blanques, clar, han estat socialment l'econòmica, modelades per tres elements principals, l'oli d'oliva, el president francès Macià i el canal d'Urgell. Mira, precisament TV3 avui crec que fa el programa des de les terres de Terra Alta, sí, el programa aquest que fan tots els dimecres, el foraster. Ah, sí.
Doncs, com dèiem, l'oli aportar vitalitat comercial i reconeixement internacional. Tot i la competència encara serveix un bon pessic de la fama com a millor oli del món.
El president, fill de Burgencs, el pare del qual s'establia Vilanova i la Geltrú per ampliar el negoci de venda de l'oli a l'estranger, va mantenir els vincles molt amb la ciutat i feu capital de la comarca.
L'aigua del canal, acabat de construir el 1863 i en ple funcionament des de la dècada del 60 del segle XX, hi va afavorir el boom de la fruita dolça. Tres elements que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest cap de setmana que us recomanem.
Arribarem divendres a la tarda. Recomanem per proximitat que us enllotgeu a l'hostal Benet. L'hostal Benet, sona bé això. L'hostal Benet de tracte familiar, no? Sí. I situat en una casa restaurada del segle XVII. És a la plaça, configurada de forma rectangular per dues llargues porxades, amb algunes façanes modernistes, com la que toca el portal del Rosselló i lloc d'episodis destacats de la història local.
Des dels balcons de Calmias, el president Francesc Bacià s'adreçava a la jornació que es delia per escoltar-lo. Just en font, en fren, a l'altra banda, l'edifici de l'antic ajuntament, que després va ser el jutjat, que fóu enderrocat fa uns anys i en el mateix punt, actualment, hi ha un centre cívic.
A la cantonada tenim l'Espai Macià, un centre de perpetuació i reconeixement de la figura de l'avi, amb objectes personals autèntics.
Al tard, si ens ve de gust un bon sopar, una opció és el mateix allotjament, l'hostal Benet, reconegut a les guies especialitzades i guanyador de diversos premis de cuina. Ara hem arribat al dissabte al matí. Al bar Borges ens serviran esmorzars de forquilla. Més lleugers ens els oferiran els forns, fuster, capell o rosselló, amb el privilegi afegit d'escollir tres llocs.
dels cinc forns de tot el país on s'elabora l'anomenat pa de ronyó, un panet irregular de molla espessa amassat amb farina especial i cuit obligatoriament amb forn de llenya. I per acompanyar-lo, que millor que proveir-nos d'embotits normals i ecològics de producció pròpia.
Per dinar, és interessant el menú que ofereixen ben a prop al restaurant La Masia. Dissabte tarda a la tarda, gaudirem d'una mica de tranquil·litat fent un tomb pels jardins i les bases del terrall, tacats d'escultures commemoratives. També hi ha la biblioteca, que substitueix la de 1918 de la Mancomunitat i una premsa d'oli de viga del segle XVIII. Al davant,
Hi ha tres voltes del desaparegut convent del Carme, que no era aquí, sinó a uns 500 metres, tot i que podien estar connectats. El 1970, en construir el Brulletó del Jardí, vam descobrir un túnel que conduïa o bé al convent o bé al Palau del Marquès d'Olivart.
El marquès d'Olivar, gran propietari polític i jurista internacional, qui el 1912 va malvendre de contraband a la Universitat de Harvard la seva formidable biblioteca de dret, 14.000 volums, la col·lecció privada més important del món.
El Palau és avui l'Ajuntament. L'edifici ha sofert modificacions internes per adaptar-lo a nous usos, però l'estructura i la façana són les originals.
El passeig sota els arbres, la calma que transmeten les bases d'aigua i la verdor dels jardins, fan del terrall un lloc de quietud, el punt d'esbarjo preferit dels burgencs. Una visió general es veu des del quiosc, el bar panoràmic sota del qual romà un antic abaurador de pedra. Déu.
A la nit, fixeu-vos en la llanterna al llum del capdamunt del campanar. És realment singular, potser únic al món. Té l'origen al segle XIX. Si s'ensenia, era l'avís també pels pobles veïns que el canal d'Urgell baixava aigua suficient per moure el morir de la farinera.
Ja hi som, el diumenge al matí. Esmorzarem amb productes genuïns com la coca allarregada, farcida de xocolata, que bo, de xocolata, i els reganyats, una coca amb oli en forma de dits entrellaçats.
O sigui que no només el senyor Suchart fabricava xocolata i carmels, no? Aquí també fèiem moltes coses i molt bones. I de productes de qualitat en venen també a les agrobotigues de les cooperatives, la Burgenca i Sant Isidre.
La gent en gran encara l'anomena cooperativa dels republicans i cooperativa dels carlistes, dedicades en especial a l'oli d'oliva vèrsia extra d'elaboració pròpia. Després, som a temps de desplaçar-nos a la Fira d'Antiguitats de cada diumenge al Salat.
Allí mateix hi ha el parc temàtic de l'oli. Que visitarem. Que bé. Visitarem, sí, sí, el 14 de novembre. Molt bé. On ens mostraran el procés d'elaboració de l'oli d'oliva i les activitats relacionades en una masia originària del segle XVIII.
la nostra recomanació és que clugueu la visita amb un àpat de la masia salat dins el mateix recinte. Bé, suposo que, i si no teniu temps de veure totes aquestes coses tan boniques, almenys, si per sobre, ja us hem fet una mica de recorregut, que la revista Descobri Catalunya ho explica perfectament. Molt bé, molt bé, molt bé. Bé, doncs, posem una mica de música.
Bona nit. Aviat farà 15 anys que vaig venir aquí per primera vegada amb l'Elisa. Molta neu ha caigut en 15 anys. Una mica n'ha quedat enganxada en els meus cabells. Bona nit.
Com podeu constatar, he tornat més prim, més alt i més jove per poder fer més bé el recital d'avui.
Tornaré a cantar algunes de les cançons que vaig cantar llavors i moltes més que encara no havia escrit.
Bé, aquesta era una presentació que és d'un concert en viu i en directe del Raimon. Però, esclar, la presentació és llarguíssima i se'ns acabaria el programa. El proper dia començarem una mica més dintre. Aquí la nostra pretensió era veure la universalitat del català i del valencià, que tot el que es diu en valencià o català es pot traduir també a totes les llengües. Bé, doncs, ara posem música que no sigui del Raimon.
Fins demà!
Recordem un instant només, ja que ens ha trucat en Ramon Pereira i ens ha parlat del terror, que és un gènere apassionant, però he de recordar que, a més del terror, ell és poeta, escriu autèntiques meravelles en poesia, evidentment ell mateix no ho ha dit, però que té un blog. Si vosaltres poseu el seu blog, ramonpereira.com, trobareu la informació que ell ens ha donat i moltes més coses sobre ell i la seva obra. Bé, resulta que aquesta informació és que també sol·licita
que fem propaganda perquè amb petits mecenatges poden tirar endavant aquestes revistes que són còmics de terror, però que hi ha molta gent que els agrada moltíssim. Clar que sí. A més, ell no ha trucat des de Sant Jús, ha trucat des d'Horta, ens ha vist per la webcam. Oh, mira, que bé, moltes gràcies. També funciona. I a més, com dic sempre, i estic segur que molta altra gent ho feu,
Ràdio d'Esvern té moltes visites de Facebook, moltíssimes. O sigui que, com aquí, només els molts savis no tenen internet, jo només conec del món de la comunicació la Joana Algarra i el Josep Maria Espinàs. La resta de mortals... No, no, jo és per prescripció facultativa. Ja, ja, ja. O sigui que, mira...
Bé, parlarem una miqueta del bosc de Collserola, ara que començaran els ceps i tot aquest assunto dels bolets, si et sembla. Bé, diu, un bosc ben viu, i ha sortit en la publicació d'aquest mes del guia parc de Collserola.
Doncs diuen que l'estiu és per gaudir del sol, dels dies més llargs, de les nostres meravelloses platges. Oh, que guai. Jo quan s'acaba l'estiu enyoro la platja a l'immediat. També de les terrasses de la nostra gent. D'altra banda, està la tardor, que ara sí, ara em sembla que ja comencem la tardor, que la setmana passada encara feia temps d'estil. Galor, galor. Que ens ofereix gaudir d'una llarga passejada per la muntanya, fora del soroll i de la monotonia aclaparadora de les ciutats.
Bé, afortunadament, és afortunat aquell que, quan camina pels seus camins, sap apreciar la immensa varietat de colors que ens ofereix la natura. I és tota la gamma de marrons, el color vermell també hi és present, les tonalitat de verds, de grocs...
I, si parem bé bé l'orella, també podrem escoltar els seus sorolls. I és que, sense que els podeu veure, els seus habitants ens observen des de les branques dels arbres, dels seus nius o des de la terra posats de forma estudiada rere aquella falguera, damunt d'aquella fulla que està a punt de caure.
És per aquest motiu que no s'ha de cridar al bosc. Es trenca aquest equilibri exquisit que no es troba cap altre lloc. Comparable seria el soroll que fan les onades quan es trenquen els nostres peus. Ai, que poètic, que poètic. Oh, és tan maco, sí. A més, és que si buscant bolets et surt un barrufet...
Imagina't, aquí pots trepitjar, trepitja una criatura blava allà. I tant. I què en dieu de les seves olors? Us sona la de la terra mullada? O l'aroma que desprenen al tocar qualsevol de les plantes aromàtiques que hi viuen?
Sortides màgiques. I d'aquí ja podrem sortir un altre cop a buscar bolets. Tu ja no tens ganes, Joana? No. No? No, no, no. No sóc gaire aficionada, no gens. El meu marit sí, però jo no. Jo tampoc, però sé que n'hi ha que us en moriu de ganes.
És un acostum molt arrelada a casa nostra. De fet, crec que la muntanya ens crida, ens convida amb el seu flaire a rovellons, trompetes, apagallums i fredolics, entre molts d'altres. En vam parlar, també, la setmana passada. També, també. Però com que sabem que hi ha boletaires a cabassos, hi ha potser més boletaires que bolets. Però vaja, som capaços d'anar ben lluny per poder gaudir de l'instant precís en què veus aquell bolet meravellós, treus el ganivet,
per tallar el seu peu i allargues aquest temps tot el que pots per assegurir-lo durant més estona. Bé, saps què? Continuarem la setmana que ve aquest article perquè com és tan poètic i tan bonic i encara hi serem a tardor, doncs l'acabarem d'escoltar perquè val la pena.
I recordeu que ens podeu trucar i explicar-vos les vostres experiències cercant bolets. O sigui que el micro no està obert només a poetes i guionistes, està obert a tothom que ens escolti. Es podeu parlar del que vulgueu. Bé, doncs, sisplau, posa la sintonia de la poesia.
Bé, hi ha una música que s'esveix i el Pere ens parlarà. De què en parlaràs, Pere? Doncs que acabem amb un poema de Carles Salvador, poeta, pedagog i gramàtic valencià que exercida mestre al poble de Benassal a l'alt maestrat. És encara avui llegit i memoritzat per molts alumnes de segon de batxillerat.
Recuperem aquest text d'un treball realitzat per escolars de l'Institut Sánchez Guarné de Silla, València.
Com de contenta va la lluerna! Fa amb goig el seu camí i un daler sols la governa, conservar aquell llumí de la seva vida interna. És un cuc com un bocí despenjat d'estrella eterna, transporta de bundesí la claror de sa llanterna. Mai no sé si el meu destí va unit al de la lluerna,
La saviesa per a mi és un fruit que m'enlluerna i jo en soc com pelegrí que amb l'estel del nord s'orienta. Si em passeja per a si, per completar l'experiència, és per aprendre a sentir i comprendre bé la ciència.
Als museus en vull gaudir la creació i la experiència. Per conformar la cultura és necessària l'acció. La música i la pintura, la lectura o l'audició completen l'arquitectura del fons de l'educació. Quan aprenc en passa ferma és que vaig per bon camí i un de l'er sols me governa. Conservar aquell humí
de la meva vida interna que és la flama i el destí.
Si vostès han anat per València i per molts pobles del País Valencià, veuran que Avinguda de Carles Salvador, Plaça de Carles Salvador... Sí, és un personatge molt popular. És tot un personatge, que ja n'hem parlat a vegades, que va treballar amb Pompeu Fabra per unir, que de la llengua catalana, valenciana i balear, totes les paraules de tots es poguessin fer servir. Per tant, és un dels grans gramàtics, a més de poeta, de tot el...
de tot el nostre país. Jo tinc encara aquells records de memòria de quan eres molt xiquet, no? De infantesa. De infantesa, perquè ell va morir durant la dècada dels 50, era mestre de Benassal, Benassal era el poble de la meva mare. Sí, Benassal és on va morir el meu tiet, també. Sí, sí, sí, i ell era mestre, tot i sent...
que va néixer a València, cap i casal, i va morir en València, era el mestre de Benassal. I aquest poema és del llibre Cant i en cant de Benassal de Carles Salvador. Molt bé.
Bé, hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui, ens acomiadem de vostès i us esperem en aquesta sintonia el proper dimecres i fins aleshores us desitgem que passeu unes bones festes del Pilar.
I que esteu molt bé, i que la tardor i els bolets estén amb vosaltres. Molt bé. Hem parlat tant de València que hem parlat poc de Saragossa. O sigui que si hi ha algun mañico, que ens llame, que ens truqueu el proper dia. El proper dia posarem jotes, aviam si les truquem. Molt bé, però fotiques. Bé, doncs fins el proper dimecres. Doncs a tots, molt bona nit. A reveure i adeu-siau. Adeu-siau.