60 i més.
Molt bon capvespre, amics oients de Ràdio d'Esvern.
60 i més, l'audició dels dimecres és de nou amb vosaltres
per oferir-vos una hora d'entreteniments, música, actualitat,
temes tots interessants, o almenys, així ens ho sembla a l'Alina.
Avui la Montse ens sembla que ens ha fet una mica de vacances.
Aviam si ve abans que s'acabi el programa.
La Montse s'hi ve, en Joan Maria, en Carles Hernández
i qui us parla, la Joana, disposats a iniciar el 60 i més del dia d'avui.
Amigos, hola, molt bona tarda.
Esteu ja disposats a fer un bon capvespre,
perquè si encara, si ja tenim sol encara a les 10.
Bé.
Dindrem que començar a fer la dança de les lluvies dels indis
per veure si plau i comença a refrescar el temps.
Diu que sí, que a cap de setmana...
Ja ens veureu sortint d'aquí tots els fila indià i fent els...
A fent buuuu!
Això, per veure si venen...
Bé, posi una mica la sintonia, Carles, sisplau.
I ara, dues notetes de cultura.
Aviam, Linda, què dius?
Bé, una cosa bastant interessant.
Diu, els cinemes cinesa ofereixen fins al final de mes
la projecció de l'últim documental de la sèrie Exhibitions on Screen.
Aquest sobre el geni de Michelangelo.
Les més prestigioses galeries d'art han col·laborat en aquestes exhibicions
de les obres dels artistes més genials del món.
Sencer.
De tots els temps.
Poden consultar els horaris amb la pàgina web de Cinesa.
Ah, un resseny...
Cada mes ho hem fet, una ressenya del que han anat presentant.
Ara ja és l'última, esclar.
Ja venen vacances, ja venen a veure l'any que ve que ens presenten.
Bé, i saps aquella broma que em fèieu sempre?
De l'assumptu de la xocolata.
De la galeria Parés?
Sí, no, de la sala Parés.
De la sala Parés.
De la sala Parés.
Bé, resulta que ara sí presenten una exposició de pintura molt interessant
d'en Josep Moscardó, que comença demà.
I durarà fins al 15 de juliol, o sigui que hi ha temps.
Allà, passejar-se una miqueta, prendre-se un suïc i seure a veure-les a la primera planta.
I a la segona, molt interessant, Julio Maragall, escultures i dibuixos.
O sigui que a dalt serà una altra mena de cosa.
del bolder, pujar quatre o cinc estragons i, escolta'm, ja tens...
En aquestes propagandes molt ben fetes, que fan un quadre també, l'escultura que es presenta és molt bonica, eh?
Sí, és molt bona.
Jo soc una enamorada de les escultures.
Sí, sembla un botero, però diferent.
Sí, un botero, però a su aire.
Un botero boterito.
Sí, el botero potser és més exagerat.
Déu-n'hi-do, eh?
No, no, no, no, aquest està de bon any.
Sí, i a la pobra criatera que voleix, com se li escapi.
Bé, però val la pena que anem.
Això deu de ser fusta, no?
Segurament.
Ara, aviam si ho diu.
Espera-te, aviam si ho diu per aquí.
Ja ho hem fet.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, sobre fusta.
Fusta, fusta.
Fusta del Caribe.
Ah, mira, tu.
O sigui que...
Aquestes no es podreix.
No, clar, aguanta més.
Puja una miqueta de música, sisplau.
Ah, pràcticament ja hi som a l'estiu.
I tant, pràcticament, perquè avui fa una calor com pesta.
No sembla que la durada de la llum de dia convidi a fer una passejadeta en vehicle
abans de l'hora de sopar.
Per exemple, per la veïna Collserola, cap a Montjuïc, tant si val el vehicle.
Pot ser bicicleta, moto o cotxe.
Tant si val el mitjà.
El cas és que es porti.
Bé, Lina.
Sí, diu, per cert, a la revista Llobregat Motor va aparèixer un article signat pel senyor Cristóbal Covo López
a la secció Stop Accidents, que ens fa pensar si és segura la conducció a les nostres carreteres
o també pels nostres carrers.
Seria convenient fer un recull de l'essència que dimanava de l'article del senyor Cabó.
No hi ha cap dubte que a la immensa majoria d'aquells que ens agrada gaudir d'un bon passeig o viatge,
un vehicle, tant de dues rodes com de quatre,
ens ho passem força bé durant el temps que dura l'excursió,
però ens hem parat a pensar en què aquesta sensació tan placentera es pot perdre en qüestió de segons?
Molt s'ha parlat del tema, però s'ha pensat detingudament en ell?
Desgraciadament, són moltes les persones que queden afectades a les nostres carreteres o carrers
pels accidents de trànsit.
El passat cap de setmana van perdre la vida dos motoristes,
un ciclista i un automobilista es va salvar pels pèls de l'incendi del seu cotxe.
I diu el senyor Cabó que s'eliminaria la major part dels accidents de circulació
si es tipifiquessin en el Codic Penal aquesta actitud o aquesta actitud passota,
la desídia.
Sí, sí, la desídia.
Molts conductors no pensen en les conseqüències que pot tenir l'asset de fer un regular,
no, de fer del sol fet de no assenyalar un desplaçament lateral,
amb gir a la dreta o a l'esquerra.
Perdó, normalment aquí a Barcelona la majoria dels conductors no fan servir l'intermitent.
Seguim, seguim que ja veuràs, està comentat aquí.
Sí, sí.
Perdó.
No, no, no, perquè tu ets conductor i ja saps com va.
Sí, sí, no, ja, sí.
Diu, em gir a la dreta o a l'esquerra, o bé fer-ho al moment d'iniciar l'acció,
cosa que confon a qui el segueix.
Però, pensa en molts que aquests serveixen d'indicadors de maniobres,
dit en anglès molt xulament, no?
Molt xulament.
Un xulament xulament xulament xulament, sí,
amb un idioma vernàcul, intermitents.
Clar, una altra maniobra perillosa és avançar per la dreta.
Maniobra penada rigorosament pel codi de circulació,
però que molts s'ho passen, i, perdoneu per l'expressió,
per l'arc de triomf.
Aquí jo no sé si ho diu o no ho diu,
però si aneu per l'autopista i més igual,
si aneu a direcció Tarragona
o direcció Girona,
hi ha molts conductors d'aquests
de final de setmana, principalment,
que resulta que es posen
al carril del mig a 120
i no es mouen. I llavors què passa?
Que les gent es veuen obligats a avançar
per la dreta. No, no, el que han de multar
és el que va pel mig.
Que t'obliga a fer la mala
conducció. I us asseguro que en altres
parts d'Espanya
el sol fet d'anar a més de 100
metres o 200 metres. Pel carril
del mig els hi posen una munt a la guardissima.
Doncs aquí no. Aquí es veu que no
sé què passa. No, no, no. Segueix, segueix,
Maria. I continua...
Continua preguntant-se
al senyor Cobo. Quina
qualificació mereixen els conductors
que ho fan sota els efectes
d'haver-se pres alcohol
o drogues? Que ho fa
parlant pel mòbil
o inclús contestar missatges de
text? Que no respeten
la llum roja dels semàfors?
Que consti
que aquest cas
es dona més freqüentment
i que no se m'enfadi
entre els ciclistes
que no s'han parat a pensar
a l'afemblesa del seu pobre cos
que és la carroceria del seu vehicle.
I que em diu
dels conductors que fugen
després de patir un accident
del lloc del succés
deixant l'accidentat o accidentats
malferits.
Després
ja s'esbrinarà de qui és
la responsabilitat del fet
però l'ajuda
no és Déu negar ningú
pot anar-hi la vida
de l'altre.
Si marxa
que pensi que comet un crim
de l'ésser humanitat
de l'ésser humanitat.
Pensem que conduir
una màquina
que pot matar
com una vegada
un abocat
un abocat
li va dir
li va axibar
amb una clienta
terriblement espantada
després d'un accident.
pensi que
vostè porta a les mans
un arma de matar
i que encara que li caigués
davant del cotxe
una persona morta
per un atac de cor
i vostè
l'atropella.
Té el 80%
de probabilitats
que la declararien culpable
de la mort
de l'atropellat.
I us puc jurar
que aquesta és una cosa verídica.
Un altre tema
és
el de deixar el cotxe
amb el motor en marxa
quan estàs estacionat.
Sobretot els industrials
que porten paquets.
Però si és un moment
aquesta acció
que s'ha amb la tània inofensiva
pot tenir conseqüències
desastroses.
Entre elles
la pitjor
que això t'emportin
al vehicle
que això ja ha passat també.
Sí, moltes vegades.
O bé
el que el facin servir
per a qüestions impensades
sobretot
en aquests últims temps.
Com a final del comentari
un consell
Complim les normes
de circulació
el més acuradament possible
que si no us s'agraden
són les que tenim
i posem tota l'ànima
i l'atenció
quan conduïm
amb una actitud responsable
tots
ciclistes
motoristes
i conductors de cotxe
ens hi va la vida
a tots
també als vianants
que
igualment
igualment segueix
tenen la seva part
de responsabilitat
i disposant-nos
a gaudir
d'aquestes hores de llum
que ens regala
l'estiu.
Això mateix
o sigui que
anem en cura
gaudim del temps
és que
anem a veure
efectivament
és una màquina
de motor
si un sap
el mal que pot fer
ha d'estar
només per conduir
escoltar el motor
que això
molta gent
no ho fan
i mirar endavant
res de mirar
clar
ara hi ha els GPS
ja ho veus
quan un conductor
va darrere del freteu
quan hi hagi més accidents
sí
sí
sí
sí
bé
què farem
després allò
allò de girar a l'esquerra
o a la dreta
no res
no els intermitents
de totes maneres
abans de 10 anys
abans de 10 anys
els cotxes iran sols
o sigui
ens assentarem
i llegirem un llibre
conduirà el cotxe
i ho faran més bé
que nosaltres
hi haurà menys accidents
sí
sí
sí
sí
jo ho sé
10 anys passen de seguida
passen de seguida
o i tant
oi no
un moment
joana
no t'estranya
perquè amb molts avions
jo he estat a la cabina
d'un avió
molt poques vegades
però alguna
i s'hi diu
no no sí
i ostres que xulo
i tal i qual
no no
ho posen tot
el parell aquell
que condueix
quasi
després ja
el de la carratxa
o la lleramenta
però si no
si va pel carril
que té que
fa gràcia
perquè en inglès
es diu
a cross
a cross
vol dir a través
de
quan els espais
són oberts
esclar
un avió
diríem que és a cross
no
a vegades li diuen
through
que és a través
però amb els espais
tancats
perquè esclar
ells van
per una ruta
determinada
no poden sortir-se
perquè si se surten
és quan ve
la
o ve
si tens el company
com aquella desgràcia
de fa
dos anys
ah bueno
que ell és perquè
estava fora
de mente
o sí
per un costat
el conductor
com és allò
el pilot
el pilot
automàtic
doncs mira
ens porta per bon camí
si no es troba de cop
una muntanya
això
però
si tens un mal company
ja m'explicaràs també
el que t'hi pots trobar
ja ja
bé no pensem
aquestes coses
que són molt tristes
bé
i ara
després
d'aquests comentaris
automobilístics
i
aeroplanístics
sobretot
ara
que s'ha tornat
a posar en marxa
l'aeroplano
del TV
doncs mira
ara parlarem
d'una altra cosa
que no és tan amable
parlarem
de la nova campanya
contra el mosquit tigre
o sigui
el mosquit tigre
que aquests també volen
eh
sí
també volen
i el peor de tot
on és que volen
és que et piquen
i em deixen martiritzats
bé
comença
diu
el mosquit tigre
Aedes
albopictus
és el nom
eh
sí
amb llatí
amb llatí
diu
és originari
del sudest asiàtic
a l'estiu del 2004
es va detectar
per primera vegada
a Catalunya
com és
on viu
el mosquit adult
fa entre 2 i 10 mil·límetres
se'l reconeix
per les ratlles blanques
al cap i al cos
els ous i les larves
viuen en petites masses
d'aigua estancada
en àrees externes
properes a la presència humana
no els agrada
posar els ous
en aigües en moviment
ni en masses
d'aigua gran
clar
se'ls emportarien
sí
clar
que fa
és actiu
sobretot de dia
i principalment
als exteriors
de les cases
i s'amaga
en àrees
sombrívoles
volen només
fins a uns 400 metres
del lloc de gria
les femelles
produeixen molèsties
a causa del nombre
tan elevat
de picades
que fan
oh sí
llavors van fent
tit tit tit tit
i et deixen
encarabillat
un altre
penso que amb el mosquit
aquest també
passa igual
que és una
és veritat
el mosquit
no pica
el mosquit
mossega
ja
però qui pica
són les senyores
perquè saps que
necessiten
la sang
per alimentar-se
per donar vida
a tots els ous
que té dintre
de la penxona
sí
les senyores
sempre pican
sí
són els que
mosseguen
cal anar
amb molta cura
perquè no és
tan inofensiu
com es creia
en un principi
la prevenció
és el millor
mètode
pel control
d'aquest mosquit
el més important
i efectiu
és evitar
la posta d'ous
i el creixement
de les seves larves
aquàtiques
i eliminar
tots els punts
d'aigua
on pot créixer
l'aplicació
d'insecticides
sobre el mosquit
adult
no és un mètode
eficaç
per controlar
la plaga
però això cal
evitar
les acumulacions
d'aigua
a casa
buidar dos cops
per setmana
els recipients
de l'exterior
que puguin
acumular aigua
joguines
cendrés
gerros
galledes
plats de sota
el testos
plats d'animals
domèstics
piscines de plàstics
etc
buidar dos cops
per setmana
o tapar
amb tela mosquitera
espessa
els safreig
i les basses
petites
evitar acumulacions
d'aigua
en zones
de drenatge
o canals
de desguassos
evitar els forats
i les depressions
del terra
on es pugui acumular
aigua
i tapar els forats
dels troncs d'arbres
omplint-los de sorra
elimina l'aigua dels recipients
on troben
larves
del mosquit
com evitar
les picades?
doncs podem evitar
l'entrada
de mosquits
als edificis
instal·lant
teles mosquiteres
que ens impedeixen
el pas
per les finestres
portes
o altres
obertures
per evitar
les picades
és recomanable
que porteu roba
de màniga llarga
i pantalons llargs
millor si són
de color clar
així com mitjons
com curar les picades
renteu i desinfecteu
bé la zona
de la picada
el tractament
és sintomàtic
en cas que
persisteixin
les molèsties
consulteu
el vostre metge
si opteu
per utilitzar
un repelent
cal
fer-lo servir
només a l'exterior
i durant els temps
necessaris
i complir
estrictament
les instruccions d'ús
especialment
el nombre
d'aplicacions
diàries
per meses
no aplicar-lo
en nens menors
de dos anys
en nens més grans
s'evitarà
sempre que es pui
i mai no es posarà
a les mans
dels infants
ja que se les poden
portar a la boca
o als ulls
no és aconsellable
aplicar-ho
a la roba
quan ja no sigui
necessari
el repelent
cal netejar bé
la pell
amb aigua i sabó
si presenteu
algun tipus
de reacció
a la pell
renteu-vos bé
la zona
amb aigua i sabó
i consulteu
el vostre metge
i si no
ràpidament
com la meva cunyada
que la van haver de portar
al brosi
perquè no hi havia manera
que se li curessin
amb unes ampolles
espantoses
o sigui
que per totes les maneres
eviteu que us piqui
perquè abans
no
una mica grandet
però no
no passa res
i jo una vegada
vaig dir
és que em sembla
molt
que pot produir
malalties
més importants
que una simple picada
i per aquí
van dir que no
i resulta que ara
després del SICA
resulta que
amb la temperatura
adequada
pot produir
malalties
molt importants
i cada vegada
aquí com el temps
sembla que avui
estem espantant
entre cotxes
i mosquits
però la veritat
és que l'augment
de la temperatura
fa que n'hi ha
espècies d'aquestes
que són més aviats
de l'Equador
d'aquestes zones
de la jungla
i de tot això
i que han vingut
o sigui
tots aquests tipus
d'insectes
si són invasors
són invasors
i cada vegada
ens podem tenir més a la vora
i tant
de moment
van tenir sort
que van eliminar
bueno
en aquest país
la malària
i això va ser
que gràcies
als
molts insecticides
de temps enrere
però
el tanto
que
pot tornar
i tant
que pot tornar
el vector
és el mosquit
si fa tanta calor
algun dia d'aquests
es poden infectar
i ja tenim
llavors
un greu problema
el podem tenir
bé
posem una mica
de música
llavors
oi ?
Aviam, senyora Lina.
Bueno, com estem parlant de mosquits...
Ara també parlarem de mosquits amb ells.
No, no, no, tenia por, no.
Però, esclar, a vegades ens hem de córrer i anar a l'hospital, no?
Sí, no l'origen és que sí, que sí.
Sí, el que vaig a llegir ara, que també anem seguint aquelles coses de Barcelona,
doncs fa molta gràcia perquè diu
Com convertir un hospital deficitari en una obra d'art.
En el 1401, davant de la presència de Martí Lomar,
es va posar la primera pedra de l'Hospital de Santa Creu.
situat al carrer del Carme,
on avui hi ha la seu de l'Institut d'Estudis Catalans
i la Biblioteca de Catalunya.
Els successius pestes del segle i l'augment demogràfic
aconseguirien saturar els seus cervells fins a límits insolubres.
davant de tanta deficiència i amb la impossibilitat d'ampliar l'edifici ja existent
a causa de la superpoblació que patia el Raval,
es va acabar imposant la necessitat de construir una nova seu a partir de segle.
Clar.
Aquí fixeu-se que en el llibre ens diu des de 1401.
I a les hores va, pum, i em salta 500 anys.
I tant.
Ara, tal com ho deies, se'm encesa la llum i ara...
Bé, doncs es veu que el 1400 es tallava allà a l'Hospital de la Santa Creu.
De la Santa Creu, sí.
Però què va passar?
Ara hi ha la biblioteca...
Sí, no, no, jo havia anat a aquesta biblioteca, a més és maquíssima.
Hi ha molts edificis allà macos.
Bé, diu a l'hospital que se li va afegir el Sant amb el seu nom.
Com va ser això?
Diu, amb un projecte de Lluís, Domènic i Muntaner,
el nou hospital es va començar a construir el 1902.
O sigui, jo m'imagino que del 1400 al 1902,
no sé si van començar o no van començar,
però si comencen...
No, jo crec que...
Provo que van una mica retressats.
Sí, no cacen gaire aquestes dates.
No cacen gens.
Diu, al carrer de Sant Antoni Maria Claret.
Però no es podia inaugurar fins 18 anys després.
Les causes d'aquest endarradiment
s'han de buscar amb la manca de mitjans
i en els conflictes resultants
del model de gestió que l'administració del moment imposava.
Finalment, a l'hospital es va acabar
amb l'ajuda econòmica de Pau Gil,
un banquer adinerat de Barcelona
i es va inaugurar el 1930
com a mostra d'agraïment al mecenes
que havia fet possible al final de tantes obres,
el nom primer primitiu aquell de l'Hospital de la Santa Creu
se li va afegir el nom de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau.
Molt bé.
Aquest banquer em penso que va fer la fortuna a París.
O sigui, va fer molts cèntims
i llavors, clar, la terra tirava
i el va portar cap aquí.
Ja, ja.
Bueno, almenys el va ampliar.
No, però escolta, necessita...
Perquè els mecenes de principi de segle
i de finals del segle XIX
feien coses per la ciutat.
Però ara resulta que els mecenes
o fan part de les seves butxaques
en paraïsos fiscals.
O sigui que...
Ara hi ha un cas d'actualitat,
l'Amancio Ortega.
L'Ortega ha donat uns diners
per la sanitat a diverses comunitats.
i ha armat un cacau
perquè molta gent diu que no,
que això és caritat i que...
I que aquest ha de ser l'Estat.
Bueno, el que hauria de fer, sí, sí,
pagar el que deu,
no a paraïsos fiscals ni fer aquestes trampes.
I un cop fet això,
llavors que dongués.
Em sembla bé, molt bé.
Però de moment dir que no els volen els diners
és una estupidesa.
Sí, és per l'estudi de la quimioteràpia
respecte al tractament del càncer.
Perquè no tots els cossos
accepten igual la quimioteràpia.
I cada vegada està més personalitzat.
I tant.
Exacte.
Perquè passa una cosa.
Ara, a tots els que tenia càncer o el que sigui,
vinga, quimio.
I resulta que hi ha molta gent
que no els hi fa falta.
No, no, bueno, potser sí,
però a cadascú la seva dosi.
I això us parlo de fa 10 anys,
que a mi em va començar,
em va donar una bastant genèrica.
Vaig estar donant-me bastant de quimia
i després, el que sigui.
Però vull dir, ara no.
Ara segurament en cas...
Persona a persona.
I a més, ara n'hi ha coses encara més xules,
però bueno, ara ens estem desviant.
Sí, de l'assunto de Sant Pau.
Sí, ens n'anem a Sant Pau.
Diu, en un inici,
els pavellons de la dreta
estaven destinats als homes
i rebien noms de sants,
mentre que els de l'esquerra
eren per les dones.
I tots tenien denominacions
de santes o verges.
Sí, sí.
A més, cal destacar
que els pavellons propers a l'entrada
són més petitets
que els que estaven més allunyats.
I amb aquesta diferència
volien evitar
que la perspectiva
enganyés
a l'ull de l'observador
i impedís la vista
als pavellons
més llunyans.
I aleshores diu,
l'Hospital de Santa Creu
i Sant Pau
és una de les construccions
més grans
del modernisme català.
En general,
s'assabut mantenir
l'estil tot
i que els treballs
posteriors
s'han afegit.
i ara,
encara que no tingui
res a veure amb això,
però com que continua
un article petitet
que fa una certa gràcia,
els llegiré,
que l'Hospital
l'hem deixat allà
que està posat
i cada vegada
fan més obres.
I més diferents
del modernisme.
Però bueno,
aquí resumint,
ens parla també
que diu
que en el cicle 15
el govern comença
a permetre
l'existència
de bordells
a Barcelona.
Estem en el 1400,
si és aquest nom.
Diu,
i aleshores,
a partir de la zona
del Raval,
on segur que també
hi havia cases
de dones alegres,
era a prop del carrer
Princesa
i a la via de Carassa.
Aquest carrer
rep el nom seu
precisament
per la carassa
que té
en una de les seves
cantonades.
Clar,
perquè...
Diu,
què és una carassa?
Diu,
una cara de dona
esculpida
amb la pedra
de la paret.
I què diu?
I per què
estaven allà?
Diu,
perquè els que no sabien
llegir
o els que no sabien
d'allò
al veure aquella carassa
sabien que per allà
podien fer
un momentito alegre.
Hi ha una cosa,
no sé exactament
quin any era,
però fins aquell any
els hospitals
eren freqüents
que a cada llit
hi hagués
almenys
dos malalts.
Cap i cap,
cap d'allò.
A vegades
se'ls capiculaven.
Sí,
van al cap
amb un cantor
i els veus
el llit
era per més d'un.
Ara sembla
que
era normal.
Sí,
però ara això
està passant
a Síria,
ja està passant
al Líban,
ja està passant
a Tentia,
tot això,
perquè allà
tenen a vegades
que fer servir
el llit
per dos,
que no dona
aquesta cosa
que tenim aquí
que tenen els llits
que cada dia
els canvien la roba
que també és una mica
a vegades
no faria falta tant.
De totes maneres
els hospitals
diguéssim
de Catalunya
són molt antics,
ara en recorden
els que conec més.
L'hospital
que hi havia
a Figueres
tenia més de 500 anys,
l'han fet nou,
i el Dolot
encara existeix,
té més de 500 anys.
O sigui,
que allà en aquell temps
hi havia gent
que tenia cèntims
i que constaria
un hospital
diguéssim
pel necessitat
i pel poble.
Clar,
clar que sí.
Bueno,
i ara ens anem
a l'imaginari
que dic jo.
Això era
allò que toques.
Allò, sí.
Però ara
allò que penses.
La cosa etèria,
no,
la cosa etèria
d'aquells fantasmes
que anem seguint
també l'esoterisme.
L'esoterisme.
Sí,
això mateix.
Bueno,
diu,
els fantasmes
del portal nou.
Davant d'una
d'aquestes cases,
la que antigament
es trobava just
al costat
del portal
d'accés
a la muralla,
diuen els avis
del barri
que encara avui,
avui,
eh, senyors,
s'hi passegen
a l'anomenat
fantasme,
o els anomenats
fantasmes
del portal nou.
I ara?
Al tant,
torneu per allà
i no se'ls trobeu,
eh?
Segur que n'hi ha de fantasmes
de tot arreu.
Sí,
però no fantasmes
de la manera
que tu vols dir.
Algún dia,
algú dia
intentaré
descobrir
si aquí
en aquest poble
també veiem fantasmes.
Sí,
també,
real.
Diu,
obrint camí
amb el nostre
balat
d'una infinita,
diu,
obrint camí
un rostre,
perdona,
això,
diu,
un rostre
balat
d'una infinita
tristesa
i una taca
vermella
enmig del pit
alfadrí
i al darrere
amb el ferro
roent a la mà
abraçant
un bussot de pell
el ferrer
del portal nou.
Aquest ferrer
era un vell xeruc,
tan avart
com es pugui imaginar,
que després de treballar
durant molts anys
de sol a sol
havia aconseguit reunir
una petita fortuna.
però la seva avarícia
era tan gran
que només la treia
per comptar-la
i recomptar-la
les unses
que tenia
i que guardava
amb un bussot de pell
i ho feia també
que les tenien allà
amb un cadenat
i tot
perquè ningú
li prengués.
El fadrí
era l'únic luxe
que el ferrer
es permetia.
Què és un fadrí?
Un xicot,
no?
Un xicot jove.
Un fadrí?
Un xicot jove.
Un ullet.
És solter.
Sí.
Com ets fadrí
és que ets solter.
Doncs, bueno,
però vull dir,
no sé quina és relació
amb aquest.
Seria l'ajudant
l'aprenentet.
L'ajudant del ferrer,
l'aprenentet.
Bueno,
aquest fadrí
era l'únic luxe
que el ferrer
es permetia.
El tenia dispès
a casa seva
i com no li havia
de pagar cap sou
sinó simplement
donar-li de menjar
i de dormir
a canvi de la seva feina
trobava
que era un luxe
raonable.
Però al poc temps
de tenir-lo
amb la seva paranoia
va començar
a imaginar-lo
capaç de robar-li
i a partir
de les hores
amagava el bussot
dins la manxa
de l'aire
que feia servir
els ferrers
i només l'alteia
a fer-se de nit
que estava segur
que el noi dormia
al pis de dalt
per poder comptar
sense perill
les seves onces.
Una nit
que es trobava
en aquesta delitosa tasca
li va semblar
sentir un soroll,
un fregadís
de peus
a les escales
i va sospitar
que el fadrí
l'espiava
per conèixer
el secret
del seu or.
Sense pensar-ho
dues vegades
va posar
un ferro
al fornal
i quan va ser
ben roent
el va prendre
i amb ell
a la mà
va pujar
al pis superior.
A la sebra
miserable ràfaga
dormia tranquil·lament
el pobre fadrí,
del tot innocent
de les cabòries
del seu patró.
Aquest,
però convençut
que el noi fingia
no obdutà gens
a l'hora de clavar-li
al mig del pit
el ferro ruent.
Vaja, tio,
més bèstia.
El jove va morir
enmig de terribles dolors
sense comprendre
què era el mal.
Què li havia passat?
Què?
Què?
Que havia maripat?
Bueno,
per què faràs?
Què ha passat aquí?
Si m'ha entorrat com...
M'ha entorrat, tu?
Com si fos un bestiar
que li posa...
Plau, que el marques.
Diu,
el ferrer embogit
i esboronat
pel que acabava de fer
va tornar a baixar
ràpidament al taller
disposat
a tocar el dos.
Va recuperar
el bussot
dels diners
de l'interior
de la manxa
i es va adreçar
correcuit
a la porta.
Ah!
Però un espectre
d'aparença
aterridora
amb una taca
de foc
al mig del pit
li barrava el pas.
en reconèixer
la figura
del difunt
Fadrí,
el ferrer
va morir
instantàniament
de terror,
abraçat
aquell bussó
d'or
que tant
l'havia obsessionat.
A més,
per què
li van servir?
I de les hores
en sa
que de nit
el toc
de les ànimes
com dues
ombres
silencioses,
lents
i ateris
com només
ho són
els fantasmes,
el ferrer
i el
fadrí
del portal
nou
es passegen
per davant
de la casa
on va tenir
lloc
els terribles
esdeveniments.
Però escolta-me,
no cal
ara
com
han tret
les campanes,
ja no es toquen
les campanes
a les esglésies,
mira,
on s'estalvia
aquestes coses
tan terribles.
A vegades
sempre et pots
trobar
situacions còmiques
això quedaria
molt bé
per explicar
a nanos
petits,
que ui,
ja ja.
No, no,
els nanos
petits
no se li poden
explicar,
pobre.
No dir-li
que facin coses.
Ara penso
que poc sucreur.
No,
ni sucreur.
Amb els tipus
sucreurats
que deuen.
D'àvia.
Sí,
res.
A l'inrevés,
les àvies
ens expliquen
cada cosa
que ens quedem
ben esparverats.
Bé,
pugem una mica
de música.
per mi pobre MéxSpu.
Biografies de personatges il·lustres
Doña Rogelia
Doña Rogelia
Doña Rogelia no, era un personatge antic
però, en tant, com per fer la biografia d'un personatge il·lustre nou
Avui presentem la biografia d'Elisabet d'Àustria-Hongria
Aquesta famosa emparadriu va ser considerada la més vella d'Europa en el seu temps
Ella no va ser mai la dòcil i nyonya princesa
que ens han presentat les pel·lícules adulcorades
protagonitzades per l'actriu Romy Schneider
Lina, no es perdi
Sí, diu
Al llarg dels 40 anys va escandalitzar a totes les cases reals europees
amb els seus menyspreus i les seves eccentricitats
plantant-li cara al rígid pontrocol de la còrdia nesa del Salzburg
fet d'entendre els seus detractors
que no els sabatria de les seves profundes conviccions
Isabel de Baviera va trencar tots els motlles establerts a la seva època
En l'entorn dels seus estatus va néixer en el Palau d'Hocal de Múnich
la glaçada nit del 24 de desembre de 1837
Era diumenge i nit de Nadal
i la seva arribada al món va ser celebrada
com un auguri de bons aconteixements
La mare de l'emperador francès Josep d'Àustria
va ser la tortura de la Sicí
al llarg de tot el temps que van viure l'acord de Viena
tenint en compte, a més a més
que Sofia d'Àustria era tieta de la jove emperadriu
i aquella, Sofia, i Ludovica
la mare d'Isabel eren germanes
El dia 18 d'agost de 1848
francès Josep complia
i el gran somni de la seva mare
estava a punt de fer-se realitat
Complia 18 anys
Ah
Sí, sí, aquí no ho diu però jo ho sé
No és que estigués
No és que estigués
però ho sé
Sí, però per a moltes anys tu
Sí
La realitat
I que el seu fill fos
Bueno, i aleshores, quina realitat era aquesta tu?
I el gran somni de la seva mare
estava a punt de fer-se realitat
i que el seu fill fos
el cap de la casa imperial dels Casburg
El seu tiet
Ferran I
va abdicar amb el jove
perquè el seu pare
l'arxiduc francès Carles
no estava en condicions de fer-se càrrec
de les tasques del govern
L'arxiduc
Perdó
L'arxiduquesa Sofia
de fort caràcter
malgrat d'haver dit una i mil vegades
que no intervindria en els assumptes d'estat
sempre va exercir una profunda influència
en l'ànima i en el caràcter del seu fill
i en les seves decisions polítiques i domèstiques
I quan l'emperador ja té 24 anys
una de les seves determinacions
és que el jove francès Josep
deu casar-se
i la candidata que considera més adequada
és l'eduquessa Helena de Baviera
la més preparada i responsable
segons el seu criteri
per a ser una emperadriu d'acord
amb les premisses de l'acord de Viena
Sembla que el jove emperador
que aquesta tan dominat
sempre estava tan dominant per la seva mare
es conforma amb les disposicions maternes
però amb la celebració del seu aniversari
l'eduquessa Helena
és convidada a la festa
juntament amb la seva mare
Ludovica
i la germaneta
Isabel Sissi
una joveneta de 15 anys
lliure
amant de la natura
dels animals
sobretot dels cavalls
que em munta amb gran destresa
Ella
que és la primera vegada
que assisteix a un compromís social
d'aquesta importància
està passant per un mal moment
a causa de la mort d'un jove
de qui estava profundament enamorada
i presenta un aspecte força trist
melancòlic
la trobada entre l'emperador
i les duqueses
es produeix a la residència d'estiu
de la família austriaca
el jove
recorda lleugerament
a les jovenetes
d'alguna trobada anterior
a la llunyana infantesa
La impressió que li fa l'eduquessa Helena
és la de ser una jove distingida
bonica i elegant
però molt freda i estirada
La noia té 19 anys
però les seves velles faccions
tenen una expressió dura i distant
i els vestits que parla
i que porta
la fan més gran
del que realment és
Per contra
la Cici
més espontània
i infantil
li resulta encantadora
i els ulls
de Francesc Josep
no es poden separar
d'aquesta personeta
tan poc influïda
per etiquetes cortesanes
Realment va ser
un amor a primera vista
El dia següent
l'emperador va comunicar
a la seva mare
que la petita Cici
li semblava adorable
i que era ella
i no l'eduquessa Helena
l'escollida per esposa
Doncs no va servir
les indicacions
i els consells autoritaris
de l'arxiduquessa Sofia
sobre la conveniència
del casament amb l'Helena
com a més preparada
i madura
per compartir la corona
i que la petita Cici
no és més que una nena
Per primera vegada
Francesc Josep
s'ho posa en fermesa
a sa mare
i es mostra inflexible
la seva decisió
El dia següent
el destí de la Cici
estava ben decidit
Però
en el mateix moment
de l'anunci
del compromís matrimonial
queda palès
el rebuig
de l'acord de Viena
cap a la persona
escollida per l'emperador
Diuen que aquesta branca
de la família
Huitesbach
de Baviera
és la més humil
i senzilla
que la futura emperadriu
té les dents
un pot cuidades
que s'ha ben capaç
de complir
amb la disciplina fèrria
de l'acord
que té massa familiaritat
amb tothom
La veritat
és que
quan la duquesa Elisabet
s'entera
de la decisió
de l'emperador
es va posar
a plorar
amargament
però
la seva mare
Ludovica
li diu que
a un emperador
no se li poden donar
carabasses
Ningú
no entenia
el que havia vist
Francesc Josep
en aquella princesa
bàbara
de 15 anys
tan primeta
tan infantil
de mirada plena
de melangia
que semblava
una nena
que encara
anés a l'escola
La veritat
és que
malgrat
totes les circumstàncies
adverses
en el decurs
del seu matrimoni
per
amb dues parts
que consti
ella
la va estimar
ell
la va estimar
amb passió
fins al dia
de la tràgica mort
de l'emperatiu
Isabel
d'Àustria
i d'Hongria
La inestabilitat
tant física
com emocional
de la Sisi
va ser motivada
pel transcurs
poc feliç
de la seva vida
va emmalaltir
immediatament
després del seu casament
amb l'emperador
quan no va poder
suportar
l'ambient asfixiant
de la vella
cort austriaca
de petita
havia sigut
una nena forta
i molt saludable
però ja a l'acord
les normes
van acabar
amb la seva salut
va tenir quatre fills
amb molt pocs anys
tres nenes
Sofia
Gisela
i Valeria
i un nen
Rodolf
però
no se li va permetre mai
cuidar-se dels fills
els quals
veia tres cops per setmana
sempre en presència
del servei
o de la seva sogra
en unes estances
poc il·luminades
amb claror de dia
i finestres
permanentment tancades
a ella
a qui tant
li agradava
el contacte
en la natura
i a l'aire lliure
però era consell
del doctor
Ciburger
per evitar
que les criatures
en malaltissin
va patir
la desgràcia
de perdre
la seva primera filla
Sofia
a causa del tifus
abans de complir
els 20 anys
l'emperatiu
va donar a llum
al seu fill
Rodolfo
o Rodolf
a qui
malgrat els seus desitjos
tampoc
se li va permetre
amamentar
ho va fer
una dida
escollida
naturalment
per la seva sogra
van haver de passar
11 anys
i diferents estades
a l'estranger
a causa
de la seva mala salut
perquè s'atrevís
a imposar-se
al seu marit
i a la seva sogra
respecte a l'educació
i control
sobre la salut
dels seus fills

més tard
va néixer-se
va néixer la princesa
Maria Valeria
quarta filla
dels emperadors
que va ser cuidada
exclusivament
en tot l'amor
per la Sisí
que va dir
ara sí que sento
la felicitat
de saber
el que és
tenir un fill
propi
estic molt trista
perquè els altres fills
em van ser arrebatats
de seguida
de néixer
però malgrat
que l'arxidoquesa
Sofia
havia mort
l'any 1872
l'emperatrio
Isabel
no va tornar
a l'acord
de Viena
que ella odiava
cordialment
perquè encara
continuava
amb les seves
normes estrictes
i exigents
van passar els anys
l'educació
liberal
que finalment
havia rebut
amb l'ajuda
de sa mare
va enfrontar
fortament
a l'hereu
Rodolf
amb el seu pare
a l'emperador
per la seva manera
tan oposada
de fer política
es van formar
grups dissidents
a favor de l'hereu
oposats
al poder governant
fins que el 30 de gener
de 1889
l'emperadrio
va rebre
un cop brutal
del qual
no es va recuperar mai
la notícia
del suïcidi
del seu fill
Rodolf
en la seva habitació
del pavelló de casa
de Meierling
tenia al costat
el cadàver
de la seva amant
Maria Betzera
malalt i deprimit
va buscar la companyia
d'aquesta jove
aristòcrata
de 17 anys
per no morir sol
aquí s'inicia
el declivi final
de la Cici
ella es desprèn
de tot el seu
festuós vestuari
i de les joies
fabuloses
acumulades
al llarg
de la seva vida
no les necessita
perquè a partir
d'aquí
vestirà sempre
de dol
cobrint-se el rostre
amb un vano
de plomes negres
mai més
no va permetre
que ningú
li fes fotografies
ni que cap pintor
a l'hora de des
era el matí
del dia 10 de setembre
de 1898
a Ginebra
Isabel de Baviera
i la seva dama
de companyia
Irma de Starai
els Starai
això és un grès
eh
sí
sortien de l'hotel
Boa i Baix
a la riba
del llac Le Mans
quan un jove
es va abraonar
sobre l'emperatiu
Cici va caure a terra
però es va aixecar
immediatament
i va continuar caminant
per pujar al vagell
que la portaria
a Montreux
ja a coberta
Isabel
va desplomar-se a terra
era morta

Avui tornarem a escoltar música de Leo Delibes.
La setmana passada ja vam fer una petita semblança d'aquest músic francès,
molt popular en el seu temps, en què tant la música de ballet com l'opereta
era molt del gust del públic malomen.
Però en el cas de Delibes, també les poques òperes que ell va composar
van ser molt populars, sobretot l'Armé.
I de l'Armé, el dúo de les flors, escrit per a soprano i mezzo-soprano
en aquest cas Lillian Watson i Christine Kearns,
acompanyades per l'orquestra Royal Philharmonic, dirigida per Carl Davis.
Escoltarem uns fregments.
I de l'Armé, el dúo de les flors, escrit per a soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano.
I de l'Armé, el dúo de les flors, escrit per a soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano.
I de l'Armé, el dúo de les flors, escrit per a soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano.
I de l'Armé, elúde-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano.
I de l'Armé!
I de l'Armé, elcedor i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano.
I de l'Armé, el pseudor i mezzo-sś temperatures-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano i mezzo-soprano.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aviam, què ens dius amb aquest reportatge d'avui?
Bé, això és de la contaminació ambiental.
Ai, i avui deu haver-hi molta, no?
Sí, sí, però bueno, aquesta sembla que fa una mica de riure, però en definitiva no ho és, eh?
Ah, no, no, la contaminació no va riure mai.
No ho és, bueno, perquè en aquest cas és les flatulències de les vaques.
Ah, amigo, claro.
No, no creguis que sí, eh?
Sí, sí, és un problema a Suïssa, que tenen moltes vaques i...
I a la Índia, i a la Índia.
Ah, a la Índia, perquè pobretes, com no les maten ni fan res en condicions...
No, no, no, però ho he dit que sí, sí, eh?
Sí, sí, sí.
Metano, puro.
Metano, metano, puro.
Bueno, i després hi ha una altra qüestió.
No fa... fa un segle, els habitants del món no arribaven segurament a 3.000 milions.
Ara som cap a 10.000 milions.
Imagina't.
Per tant, els humans també contaminem...
També, també contaminem, també, també, també expidem metano.
Bueno, doncs, ara que està tan de moda parlar de la contaminació ambiental,
acabo de llegir en una revista especialitzada
que les flatulències de les vaques, per entendre'ns, els pets de les vaques,
són un veritable problema pel gas matar que emeten,
el qual és altament inflamable,
tant com poder calar foc a una granja o a un bosc.
Imagineu-vos-ho.
Però, sobretot, cal tenir en compte
que és el segon compost que més contribueix a l'escalfament global del planeta.
Mare de Déu, santíssim.
Només els tubs d'escapament del bestià boví són responsables del 14% de les emissions total del CO2.
Mare de Déu.
El problema sembla que ja té solució.
Ah, sí?
Segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Pensilvània, Estats Units,
han fet palès que és possible reduir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle de les vaques
a través d'un inhibidor de matar,
que actua directament sobre aquests gasos de les vaques llateres,
sense afectar la qualitat de la llet.
Què hi fan? Li enxufen el culete?
No ho sé.
Curiós.
Sí, curiós.
Si és un inhibidor, avui no ho observeixen.
Ah, sí.
No, segurament deuen ser pastilles o barrejat amb la llet.
Suposo.
Ah, inhibidor de la vaca.
Sí.
Per tant, els hi donen per, diguéssim, els darrere.
Sí, per eliminar.
Per eliminar el gas.
Per eliminar el gas.
Curiós, veritat, però cert segons els investigadors.
Confio que aquests investigadors de Pensilvània no es moguin del seu país.
no fos cas que vinguessin a investigar per aquí
i ens prohibissin cruspir-nos el nostre plat nacional,
la botifarra mongetes.
Home.
Fins aviat.
Això dels inhibidors em fan...
No, no, a mi em fa l'efecte que l'inhibidor
deu anar connectat a un lloc que jo més sé.
Però no, no, no, perquè també quan penseu que a vegades que diuen
es donen allò de l'aerofàgia, que...
Sí, sí, sí.
Vull dir, quan tenen aquelles coses que es...
Sí, la Bayer té pastilles, sí.
Sí, sí, sí.
Per reduir els gassos de...
Sí, hi ha persones que tenen molts gassos.
Sí, que tenen...
Imaginau-vos, per exemple, la persona que ha d'estar
quatre hores tancada a la ràdio, com el Carles.
Sí, sí.
Doncs, i que tingui problemes perquè mengi massa...
Ah, escolta'm, escolta'm, sí, em senten massa.
Masses mongetes.
Però una companya del meu fill
té aquest problema enormemente
i els seus companys ho saben i li comporten.
Comporten.
Oh, i tant.
O sigui que, escolta'm...
I una persona, bueno, la persona que em va donar la vida a mi
es posava a morir.
Quan festejava la nit, va venir el nòvio
i es posava a morir.
Clar, perquè la dona li feia la noia,
però era una noia de 20 anys.
i el metge, que treballava cuidant uns nens d'un metge,
li va dir, ah, no, no, escolta'm, deixa'l estar.
Diu, sí, sí.
Mira, li passa això i a partir que la cosa es va comportar,
mai més es va posar d'aquella manera,
perquè es posava a morir, eh?
Ja, ja, ja.
O sigui que ja no són les vaques sols.
A cada altra part de quan em faig els sorolls
i no és el fantasma.
No, és el fantasma.
Mira, però això el soroll sol és igual.
Lo triste es cuando sale el gas metano.
Això és el trist.
Posa una mica de música.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
O sigui que podeu agafar la moto, la bicicleta o el cotxe, que encara podeu donar...
Fent els warnings que deia aquell, els intermitents sempre, perquè diu que posaran unes multes extraordinàries a qui no els col·loqui.
Aquell que deia que no li anaven bé, es queixava que no anaven bé els intermitents, no?
Sí, anàvem, això, sí.
Bé, doncs senyores, senyors, acabem aquí.
Recordeu que el dissabte, si voleu, ens podeu tornar a escoltar.
I fins la propera setmana, que serà l'última ja.
Bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.