98.1
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
L'equip del Juguem a casa busca seguir sent el programa talismà de la ràdio.
Dissabte busquem la victòria de l'envol, que se la juga si vol aconseguir la permanència.
Música
Aquest dissabte a partir de dos quarts de quatre de la tarda
busquem la permanència, busquem seguir sent el talismà de la ràdio.
Primer van ser les ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern,
la ràdio de Sant Just.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Ràdio d'Esvern, 99.1.
Ràdio d'Esvern, 99.1.
i més
o menys
són les 8
i alguns minuts
del vespre de dimecres
dia 13 d'abril del
2016
aquesta audició és
60 i més o menys
i som de nou amb vosaltres estimats amics
per fer una hora de ràdio
amb el desig que us sigui
d'allò més agradable
i interessant
aquesta és la sintonia de Ràdio d'Esvern
en el 98.1 de la freqüència modulada
comencem felicitant els
Hermana Gils, Martís i
Agatòniques
que avui celebren la seva festa onomàstica
i per quan sortim en dissabte
en segona audició
desitgem molt bon dia del seu sant
els turibis
les engràcies, engracietes
i també els que tenen per sant patró
a Benet Josep Labra
que, segons diu el sant oral
era un senzill captaire
els aficionats al futbol
els hi desitgem
un bon resultat
perquè dintre d'una estoneta
ha de començar un dels partits més importants de la temporada
que pot donar el pas a la següent fase de la Champions League
ànims i congerem-nos tots, tots els culers
juntant les mans i els dits
perquè tot surti molt bé
i si no fos així
doncs paciència
i com deia aquell castís
que no es quiten lo bailao
estem amb vosaltres
els components de l'equip de
60 i més o menys
la Lina Santa Bàrbara
la Montse Larrea
en Joan Maria García Puig de Vall
en Joan Girivella
i aquí us parla la Joan Algarra
completant l'equip
el nostre Carlitos
Carles Hernández Rius
que ens posarà les músiques
i tindrà cura del so
comencem doncs
60 i més o menys
Bé, Joan Girivella
comença la teva efemèrides
i tot allò que ens expliques tan bonic
doncs avui, 13 d'abril
és el 104è dia de l'any
del calendari gregorià
queden 262 dies
per finalitzar l'any
el 13 d'abril de 1928
va néixer a Barcelona
José Agustín
Goetisolo y Gai
poeta català en llengua castellana
la poesia de Goetisolo
no va ser només
una proposta ideològica
limitada
a donar una alternativa
al capitalisme franquista
sinó que aspira
a la construcció
d'un nou humanisme
l'any 1954
for guardonat amb el premi
Adonais
el 1956
amb el premi
Buscant
per Salvemos el Viento
i el 1959
amb el premi
Auxias Març
amb claridad
i l'any 1992
for guardonat amb el premi
de la crítica de la poesia castellana
per la noche
per la noche le es propicia
la seva obra
com a traductor
és molt important
especialitzant-se
en la traductora
de poesia italiana
com la de
Cesare Pavese
Pier Paolo Pasolini
però destacant
en la traducció
dels poetes catalans
com Salvador Espriu
i Pere IV
i de ell
escoltarem
la poesia
El aire huele a humo
dedicat
a Gabriel Celaya
què harà
con la memoria
de esta noche
tan clara
cuando todo termine
què hacer
si cae la sed
sabiendo
que está lejos
la fuente
en que bebía
què harà
de este deseo
de terminar
mil veces
por volver
a encontrarle
què hacer
cuando un mal aire
de tristeza
la envuelva
igual que un maleficio
què harà
bajo el otoño
si el aire
huele a humo
y a pólvora
y a besos
què hacer
què harà
preguntas
a un azar
que ya tiene
las suertes
repartidas
o no
o no
no
推
Aquest mes d'abril, el nostre poble de Sant Jús
té una àmplia oferta d'actes culturals
i d'altres succeïts variats
que ens ve molt de gust comentar.
Per suposat que l'informatiu de Ràdio d'Esvern
ja us té molt ben informats
de tot allò que passa a nivell municipal,
però pensem que no està de més
que nosaltres ho tornem a recordar.
Aquestes informacions consten en el butlletí municipal.
Sant Jús recull més de 3.000 litres d'oli domèstic.
L'any 2015 es van recollir selectivament
3.103 litres d'oli usat
de les cuines del veïnat de Sant Jús d'Esvern
amb diferents centres educatius,
equipaments municipals,
el vestíbul de l'edifici igual d'encet
i altres punts de recollida.
L'entitat Esproceat s'encarrega
de la recollida i neteja dels recipients específics
per a la recollida d'aquest oli usat
que després es converteix en biodiesel.
Així es reutilitza un residu
que es transforma en biocombustible per a vehicles,
el qual redueix les emissions
de diòxid de carboni
i alhora s'evita la contaminació de l'aigua.
Sant Jús, punt de trobada
de jornades i actes d'àmbit català.
El mes de març ha estat intens
pel que fa a esdeveniments d'àmbit català.
S'ha endut a terme a Sant Jús d'Esvern,
la Casa de la Cultura de Can Ginestà,
ha acollit la jornada de treball
que reuneix les empreses públiques
d'habitatge de Catalunya,
que formen part de l'Associació de Vivienda Pública.
També dues taules rodones
del Congrés del Centre d'Estudis Comarcals
del Baix Llobregat,
una que ja s'ha fet sobre dones i cultura
i l'altra que es farà a l'abril
sobre economia social.
La coordinadora de centres d'estudis
de Parla Catalana
ha celebrat en guany
les seves assemblees al nostre municipi.
Nous plans municipals d'ocupació
per a persones aturades.
Aquest mes d'abril
s'incorporen 13 persones
amb plans d'ocupació municipals
subvencionats per l'Àrea Metropolitana de Barcelona
i per la Diputació de Barcelona
i està previst iniciar nous plans
amb els propers mesos.
Aviam, Xiri, què més diu?
Per això,
des del Servei Municipal de Promoció Econòmica
recomanen que les persones
que estiguin aturades
s'inscriguin en la borsa de treball
de l'Ajuntament
o el Servei d'Ocupació de Catalunya.
Més informació,
Servei Municipal de Promoció Econòmica
carrer Campa de Roseta
o al telèfon 93 480 48 00.
Promocions per gaudir en família
de l'oferta turística comarcal
Durant els cinc caps de setmana d'abril
tots els divendres, dissabtes i diumenges
les famílies amb infants
podran gaudir d'una oferta turística
dissenyada a la seva vida
amb descomptes molt especials
com paquets familiars,
activitats gratuïtes,
descomptes exclusius,
enllotjaments i restaurants
o menús infantils gratuïts
entre moltes altres promocions
que cada establiment ha preparat
especialment per aquest abril.
Sant Jus hi participa
en tres activitats
Visites a la Casa de la Cultura,
Can Ginestà,
al Mirador de la Xemeneia del Walden
i a la Penya del Moro.
És una campanya liderada
pel Consorci de Turisme del Bas Llobregat.
Més informació,
als supermes.cat
Mercat Setmanal dels Dimecres
Espai reservat
per facilitar la càrrega de la compra
Per facilitar que les persones
usuàries del Mercat Setmanal
dels Dimecres
puguin carregar la compra,
s'han senyalitzat
cinc places de zona de càrrega i descàrrega
al carrer Salvador Espriu.
Aquest espai regulat
només funcionarà els dimecres
dia de mercat,
dia de mercat amb volant,
de 8 a 14 hores.
Els vehicles podran estacionar
per carregar la compra
durant un temps màxim
de 15 minuts.
Nova línia de formació
tecnològica
a l'Escola Algueró.
El Gremi Comunicació Gràfica
de Catalunya
impulsa
el Barcelona Media Collage,
una nova línia de cursos
de formació gràfica
i multimèdia.
Totes les classes
es faran
a l'Escola d'Arts Gràfiques
Antoni Algueró
de Sant Just d'Esvern.
I el primer any
d'activitats
es preveu arribar
a les 200 persones matriculades.
De moment,
arrenca amb una oferta
de mitja dotzena
de cursos
vinculats a la innovació
i a la formació
de la multimèdia.
El Gremi té prevista
una inversió
de 500.000 euros
per engegar el projecte.
El ciclista
Sant Justenc
Albert Losada
ha participat
un any més
a la Volta Ciclista
a Catalunya.
Ho ha fet
amb l'equip
Catuxa,
format per ser
corredors
més,
entre els quals
destaca
Joaquín
Purito
Rodríguez.
Losada
i la resta
de corredors
192
i de 24 equips
han hagut
de superar
un total
de 7 etapes
i un recorregut
de 1.220 quilòmetres
que inclou
les 100
a 22 passos
de muntanya.
La Volta
ha finalitzat
a Barcelona
el tradicional
circuit
per la muntanya
de Montjuïc
passant abans
per la carretera
real
de Sant Just
d'Esverg.
El guió
Joventut
expressat
premia
el concurs
Imagina't
sobre rols
i estereotipes
de gènere.
Del guió
Deixa'ns triar
i Deixa'ns ser
lliures
realitzat
pel Centre
Ocupacional
Esprossat
de Sant Just
d'Esvern
presentat
per Antoni
Calpe,
Joan Cruz,
Carles Julber,
Xavier Martínez
i Esterlec
Mollà.
Ha guanyat
un dels premis
de la setena edició
del concurs
Re
Imagina't
en la categoria
de 14
a 16 anys.
És la primera
vegada
que aquest centre
que atén
infants i jovent
amb discapacitat
intel·lectual
s'hi presenta.
El grup
ja ha gravat
l'espot
a les instal·lacions
de la facultat
de comunicació
Blanquerna
amb el suport
del professorat
universitari.
L'acte
entrega
de guardons
està previst
pel dimarts
26 d'abril
a les 7
de la tarda
a la seu
de la mateixa facultat.
És digne
d'admiració
aquest grup,
aquests nanos,
amb aquestes dificultats
i el bé
que s'expressen
i les idees
tan clares
que tenen
de fer els guions.
És digne
d'admiració
de veritat.
d'admiració
L'actrius
enjustenca
Clara Segura
ha estat escollida
per rebre
un dels 10
premis anuals
que otorga
el Consell Nacional
de la Cultura
i les Arts.
En aquest cas
ha estat reconeguda
per la seva
qualitat interpretativa,
versàtil
i polivalent
i per la seva
trajectòria
tant en els escenaris
teatrals
com en els platós
cinematogràfics
i televisius.
Aquests premis
es lliuraran
el pròxim
dia 8
de juny
a Tarragona.
i ara parlarem
de l'associació
de gent gran,
no, Joan Maria?
Sí, sí.
el proper dijous
dia 14 d'abril
demà
a les 8 del dematí
en punt
des del Parc Parador
sortida
per anar
a l'Estar City
i també
a diverses
villes
d'aquestes
medievals
de l'Empordà.
Xerrada col·loqui
Podem demanar-me'n'hi
Podem demanar-hi
Podem demanar els serveis
socials
quan ens fem
grans.
Amb Cèlia Marcos
treballadora social
del CAP
i Carmen Aguilera
treballadora social
de l'Ajuntament.
Això serà divendres
29 d'abril
a les 2.45
al Centre Social
el mil·lenari.
Recomano't
que la gent
que hi vagin
perquè podran fer
preguntes
que segurament...
Molt interessant
i que a tots
ens va
molt bé saber, no?
Sí, sí.
Per això fem
aquesta xerrada.
Sí, sí, ja ho sabeu.
Aquest 2016
es compleixen els 25 anys
de l'agermanament
en Camoapa
i que Sant Jus
celebrarà
en diferents actes
al llarg de l'any.
Sopar,
de germanament,
exposició fotogràfica,
publicació
d'un llibre commemoratiu,
tòmbola,
cursa solidària...
Es farà un viatge
de joves
santjustencs
a Camoapa.
Sant Jus
solidari
estarà present
com és habitual
en les diferents
festivitats
que es fan
en el poble
per tal de celebrar
l'agermanament
en tota la població.
Sant Jus
solidari,
volem celebrar
una trajectòria
de 25 anys
d'amistat
entre les dues
poblacions,
de compromís
i de treball
conjunt,
que dia a dia
ha fet possible
diversos projectes
de desenvolupament.
El primer dels actes
serà un sopar
a l'Ateneu
de Sant Jus
d'Esvern.
Hem de ser-hi
tots i totes.
El motiu
és gran.
Han passat 25 anys
i encara hi som.
T'hi esperem.
També pots fer-ho
extensiu
als teus amics
i familiars.
L'agermanament
és de tots.
I tant que sí.
I tant que anirem tots.
com hem dit,
Sant Jus
solidari
fa la celebració
dels 25 anys
de l'agermanament
de Sant Jus
d'Esvern
en Camoapa,
de Nicaragua.
En l'assistència
de l'alcaldessa
de Camoapa
i el representant
de Sant Jus
solidari
a Nicaragua.
L'ONG
Sant Jus
solidari,
entitat gestora
dels projectes
de solidaritat,
exposarà la trajectòria
aquests anys.
Amenitzarà
la ballada
als tallers de música.
serà el divendres
22 d'abril
a les 21 hores
amb un sopar
a la sala municipal
de l'Ateneu
amb el preu
de 30 euros.
Podeu anar
a buscar
fins demà passat
dia 15
els tíquets
a Sant Jus
solidari
a les escoles
al carrer
Montserrat 2
de
11 hores
a 13 hores
i de 19
a 20
o bé
a l'antiga
granja
Carbonell
Carrer Bonavista
número 85
amb força contrarietat
tornem a parlar
sobre un tema recurrent
del que la nostra audició
no es cansa de comentar
des de fa molts anys.
Des del mateix moment
en què
a Sant Just
es van implantar
els contenidors
de recollida
de deixalles.
Primer
els de vidre
i paper
i després
se'ls van afegir
els d'envasos
i matèria orgànica.
El butlletí municipal
d'aquest mes
ha sortit
un article
amb forces
xifres
explicatives
constant
en paraules
del regidor
de Medi Ambient
Lluís Bonfort
que diu
que ha baixat
el contingut
dels contenidors
de reciclatge
i per contra
ha augmentat
els de contenidors
grisos.
per la qual cosa
l'Ajuntament
es planteja
formar una comissió
que estudiarà
quines normes
d'estímuls
es poden posar en marxa
per motivar
el nostre veïnat
a fer
un reciclatge.
El més perfecte
i possible
ja que no és gens difícil
pel gran nombre
de contenidors
distribuïts
arreu del poble.
Molt bé
doncs
no fa gaire temps
que 60 i més
posava el tema
en antena
amb aquests termes.
El nostre programa
sempre ha tingut
com a objectiu
defensar
la conservació
del medi ambient.
Per això
no ens fa
gaire mandra
repetir
una vegada més
les recomanacions
que ens fan
els ens responsables
del tema
sobre la nostra conducta
respecte
al tractament
que hem de donar
als residus
que es generen
cada dia
a les nostres llars.
Estem segurs
de fer servir
adequadament
els contenidors?
Doncs bé
atenció
contenidor
blau
dipòsits
en ell
diposa
o depositem
en ell
els diaris
revistes
tot paper
que no sigui brut
cartró
capses i caixes
de cartró
plegades
el contenidor
groc
envasos
i bosses
de plàstic
envasos
de metall
brics
de llet
de caldo
de vi
de sucs
safates
de por espan
d'alumini
i llaunes
de conserves
contenidor
verd
vidre
ampolles
i envasos
de conserves
pots de llagums
de fruites
sense les tapadores
metàl·liques
contenidor
marró
materia orgànica
restes de menjar
de peix
de carn
d'ossos
pa d'ú
peres de fruita
de patata
de tomàquet
etc.
viandes
ambadestats
taps de suro
però
atenció
no les càpsules
de fer cafè
gastades
que si teniu ocasió
els podeu portar
als contenidors
especials
dels establiments
exprenedors
del cafè
contenidor gris
rebuig
de les polsegueres
que es fan
a l'escombrà
bolquers
tovalloletes
humides
compresses
tovalloletes
suavitzants
de l'assecadora
etc.
etc.
etc.
els vidres
trencats
de finestres
tubs de neó
gots
restes de miralls
radiografies
estris vells
els podem dipositar
a les de celleries
itinerants
que tenen
estades puntuals
en els diferents barris
o bé
junt
a la costat
del mercat municipal
restes d'oli ossat
el mercadet
que es fa els dimecres
a la plaça
Camuapa
en una paradeta
especial pel cas
però ara
m'ha dit la Montse
que han traslladat
aquesta
aquesta recollida
d'oli usat
al centre cívic
o sigui
que ja ho sabeu
en lloc d'anar
al mercadet
aneu al edifici
rodó
del centre cívic
porteu l'oli brut
i es facilitarà
un envàs
un altre envàs
o sigui
cada cop
vas renovant
l'envàs
que tens a casa
sí
bé
si us ve de gust
anar
a aquest
lloc
o bé
si també
en el qual
es pot tirar
l'oli brut
dius que
el mercat
municipal
tampoc
el mercat no el recull
ara no
no
s'ha traslladat
al centre cívic
o sigui
que això
clar
aquest lloc
que estem
llegint
el vam llegir
fa
doncs
3 o 4 mesos
i clar
això ha canviat
al mercat
i una veïna
o una senyora
em va dir
no
al mercat
no hi vagis
que no hi ha
el centre cívic
deixes el teu
envàs ple
i et donaran
un envàs buit
molt bé
perdona
el centre cívic
què vols dir
a quin costat
no
Salvador Espriu
Salvador Espriu
el costat del cap
no
aquella cosa rodona
que n'hi ha
que és una
això en teníem
abans
l'oficina
la gent gran
això mateix
doncs allà
sobretot
teniu cura
de col·locar
les bosses
en els contenidors
corresponents
una sola bossa
fora de lloc
fa malbé
tota la resta
del contingut
del contenidor
i la feina
de les altres persones
que l'han de reciclar
bé
això
és massa complicat
no tenim lloc
ni temps
tampoc
si us pareu a pensar
en el bé
que fem
al medi ambient
que ens fem
a nosaltres mateixos
a la natura
evitar
les emanacions
a l'atmosfera
per culpa
dels fums
que provoquen
les cremes
dels abocadors
llavors
estem convençuts
creiem
que no us ho repensareu
fer el reciclatge
adequat
bé
i després de tota aquesta informació
que avui ha sigut extensa
i em sembla
que els enjustents
quedaran molt contents
doncs ara
aquelles curiositats
que ens tens preparades
l'Ina
com aquesta setmana
s'ha parlat
del Madrid
també farem
algunes petites coses
i curiositats
que passen
a Madrid
però abans d'això
comencem
amb un
d'aquelles
del llibre meu
que trobem
coses així
i diu
el rei
per un dia
diu que l'antiga
Babilònia
es convertia
en un de les
persones
del carrer
en rei
per un dia
però sobretot
quan aquest dia
era el primer d'any
però un cop
apagada
aquesta
passada
d'aquesta festivitat
bueno
doncs
el sacrificava
i tot el món
contentos
serà possible
però aleshores
va passar
que això
passava
anys
i anys
i anys
però una vegada
el jardiner
del rei
doncs
el van
fer
li van dir
mira tu seràs
el rei
per un dia
i ell ho va assumir
i aleshores
quan va estar
com a rei
el senyor
alguna cosa
havia fet
o ho va fer
que va durar
24 anys
sent
el rei
de Babilònia
què va passar
no no no
no diu
el que va passar
però el que diu
diu
aquests 24 anys
van ser
florecientes
per la ciutad
de Babilònia
però escolta
mentre era rei
potser vam anar a Catalunya
si no el colla
el rei
no no no
però si era rei
si era rei
doncs
la ciutat
va ser florecientes
jo trobo que això
és molt divertit
i aleshores
ens anem amb un llibre
que està escrit
per un pare i un fill
i que diu
Madrid o culto
i a les persones
que volen anar a Madrid
el mateix que aquí a Barcelona
jo penso que deu d'haver algun llibre
que diu
llocs on pots anar
que poden ser esotèrics
o no
que n'hi ha fantasmes
o no n'hi ha fantasmes
sí
jo en tinc un
i fum a l'hi hagi
un dia el portaré
i val la pena
no?
bueno
ja no ens ho explicarà
l'enxiri vella
que em sembla
que vol anar
vol anar
vol anar el diumenge
ja veurem el que li passa
aviam
ja ens portaràs informació
i ho faig
val
val
val
val
val
bueno
pues n'hi ha una cosa
que és xula
que diu que
normalment
quan nosaltres pensem
en Madrid
i la cosa
de la ciutat
entonces
aquí està
el mantó
de Vanilla
el xotis
i l'organillo
no?
les tres coses
és molt antic
bueno
sí
bueno
però és típic
jo he vist
a la porta
del
del calà
no
no
passar de la porta
del calà
per entrar
al parque
sí
les mujeres
con el botijo
con agua fresca
sí
per això
quiero decir
que són coses típiques
que les tenim
com retratades
bueno
aquest mantó
de Vanilla
de Madrid
no és
el que va
el que ho és
no
aquest mantó
de Vanilla
ve
que a l'època
floreciente
d'Espanya
es veu que era
quan també teníem
tantes colònies
i érem a l'imperi
doncs es portava
cafè
es portava tabac
i es portava
de les colònies
i de tots aquests llocs
i aleshores
es portava també
tabac
i aquest tabac
perquè es conservés bé
l'embolicaven
amb seda
i aleshores
aquesta seda
la duien
les naus
anaven fins a Sevilla
i allà
les treballadores
de les tabacaleres
de les tabacaleres
doncs aprofitaven
aquells
sacs
contenidors
de les fulles
i aleshores
se'ls tallaven
i es feien
uns mentones
li posaven
borles
li posaven
dibuixos
i van més contentes
i les brodaven
més contentes
que un xinxol
però
esclar
això ho feien elles
però com era molt llamatiu
després va anar
més amunt
més amunt
a les classes
més amunt
però després
se'n van adonar
que eren mentons
que també es feien servir
a la Xina
i a Manila
i tal
particularment
jo tinc
dos mentons
de Manila
de Manila autènticos
que m'ho va portar
el meu pare
quan va donar la volta al món
fa anys
i molt abans de la guerra
però no sé si estan
apurillats o res
que no els he fet servir
no
sembla que
les arnes
no es calen
la seda
no
no
fa pas gaire temps
la companyia
de tabacos
de Filipines
el que em portava
estava
la seu
la tenia
a Barcelona
i un dels últims
presidents
d'aquesta companyia
que era molt important
i bueno
era molt antiga
era el president
de l'Espanyol
i es deia
el senyor
Meller
ho dic pel Joan
que és de l'Espanyol
que no explica
una mica
qui era
qui era
el senyor Meller
fes el favor
d'enterar-te
de qui eren
aquests senyors
anem per una altra
ah bueno no
aleshores el xotis
el xotis
senyores mios
que es treballa
diu que es baila
en un ladrillo
dices que
el suelo en Madrid
és muy caro
i aprovechen un ladrillo
solo
en realitat
era una polca lenta
que venia
de Polònia
ah
i la van anar
canviant
canviant
es deia
xotis
escochtit
perquè és en alemany
eh
i d'aquí va sortir
la paraula
xotis
molt bé
i en quant a l'organillo
eh
Madrid Madrid Madrid
que lo hizo
mexicano
la cancion
l'ara
doncs aquesta
l'organillo aquest
en realitat va ser
un italià
que es deia
bruts
i no sé com se deia
sí
aprosese
aprosese
que era un músico
que feia tot
i aquest home
va veure que esclar
la gent no tenia
per distreure's
ni podia anar
a les grans festes
i els grans valls
i ell que va fer
com era músic
va fer una espècie
d'organillo
pianola
la pianola aquesta
i aleshores anava pels carrers
i així la gent
podia disfrutar
de les valleres
i tot això
oh mira
no cal que corris gaire
el meu barri
quan jo era petiteta
el sentíem de lluny
es passejava
li donaves uns centimets
la meva mare
li deia
el pianillo
no el organillo
clar
anava amb aquella manivella
i tarant
tarant
tarant
saps
molt bé
però tenia que tenir ritme
quan el
el que el feia anar
eh
perquè no era tot fàcil
perquè era allò típic
aquell rotllo de metall
que estava gravat
que donava un so
fer-lo amb el tempo
el tempo de la música
això és una de les coses
una altra de les coses
era la paraula
tio vivo
i el tio vivo
és una història
aniré molt de pressa
perquè això s'està allargant
el tio vivo
resulta que
en el 1834
va haver
una epidèmia de còlera
a Madrid
i aleshores
bueno una allà pum pum pam
de seguida enterrar
perquè no s'engutaminessin
i tal
i en una de les barriades
vivia aquest senyor
que es deia
no sé
Esteban Fernández
Esteban Fernández
i aquest bon home
tenia
quatre cavallitos
que era un carrusel
era quatre cavallitos
que anaven donant voltes
però l'home
pum
representa que es mora
representa
i aleshores
passa per davant
d'allò on tenia
aquests cavallitos
i en el moment
en què passava per davant
l'enterrament
vols dir
no sí
el que la portaven
en una caixa
perquè era possible
enterrar de seguida
només que l'havien embolicat
bueno l'havien posat
en una caixa
i un tros
de l'ona per sobre
sí
d'allò
aleshores
aquells que el portaven
veuen que s'aixeca una mà
i que
i que
i que tira l'allò
i que el tio s'assenta
i dice
el tio vivo
el tio vivo
el tio vivo
el tio vivo
és així eh
el tio vivo
el tio vivo
i va quedar
i va quedar
i aleshores va venir
tota la gent pensant
que allà havia passat
una espècie de miracle
i ell primer va pensar
això del tio vivo
no li acabava d'agradar gaire
no?
però després
tio vivo
tio vivo
i ara
aquest terme
unit
tio vivo
tot junt
és un terme
que la Real Acadèmia Espanyola
diu
com
el va acceptar
i l'última
ja esotèrica
és que Goya
que tenia
sus
partidarios
i detractores
ja al final de la seva vida
se'n va tenir
que anar
a França
i va morir
a França
sembla que a Bordeaux
s'entengla
i aleshores
quan allà tenia dos metges
que en aquells moments
s'havia posat de moda
i havia sorgit
com moltes coses
que sorgeixen
la frenologia
i aleshores
això era
una espècie
de ciència
que deien
que segons
les protuberàncies
del cràni
o del cervell
l'individu
tenia unes qualitats
són unes altres
diuen
que quan ell
va morir
amb el seu metge
amic
que eren molt amics
li va dir
que sí
que li donava permís
per estudiar
el seu cervell
i aleshores
després
bueno
aquell desvet
que va fer
una cosa d'aquestes
hi ha una fotografia
referida
a no sé qui
que és el cràni
de Goya
que és un cràni
que és una pintura
que té molta fama
però
esclar
el que sí que s'ha vist
de veritat
és que
com no sabien exactament
on te l'havien enterrat
i tal
on els van descobrir
i van veure
que havien estat enterrat
sense cap
sí
sí
que és veritat
no és veritat
no no no
sí
està en el cuerpo entero
sin cabeza
sin cabeza
sí
sí
és veritat
altre dia ho vaig sentir comentar
doncs ja està
és un descabezau
no?
sí
pobre
tindrà que anar allà
a fer l'exposició
al carrer Patrichol
i que González
li doguin
que li doguin
alguna
alguna tasseta
de xocolata
això mateix
el pròxim dia
us farem més coses
i ara
música
per gaudir
torna
Giuseppe Verdi
a la nostra música
per gaudir
amb un dels fragments
més coneguts
més coneguts
de la seva òpera
la Traviata
una de les tres
més famoses
i més representades
a tots els teatres
lírics del món
està basada
en l'obra teatral
La dama de les camèlies
d'Alexandre Admà
que mostra la vida
de la Violeta
una cortesana
de vida alegre
que s'enamora
d'un jove
de la bona i alta societat
que li correspon
però
sempre hi ha un però
el pare
de l'Alfred
li demana
que se sacrifiqui
per tal
que aquest amor
no malmeti
la futura carrera
professional
del jove
ella
accepta
escoltem
el brindis
en honor
de la cortesana
Violeta
en el decurs
d'una festa
extraordinàriament animada
és un fragment
molt descriptiu
de la vida galant
de mitjans
del segle XIX
interpreta
aquest brindis
de la Traviata
l'orquestra
i cor
del Maggio Musicale
Fiorentino
sota la direcció
de Sergion Pitjord
l'orquestra
de l'orquestra
deloly
d'una Dynasty
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Foscor!
Ara!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
podem descobrir!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
verdaderament mostra molts més matisos que mai.
I el blau del cel es mostra tan lluminós com la nostra ànima.
Molt bé.
No és aquella època en què ens convida aquelles coses que dius tu
d'abraçar els arbres?
Sí.
És la línia, sí.
Temps de canvi.
Té, sí, sí.
Sempre i quan no tinguis aquella estènia primaveral
que a vegades et dona un cansament
que no pots tirar de la teva ànima.
O sigui que perfecta.
Bé, posa una mica de música.
Bé, i ara, Joan, aquell comentari teu,
procura no fer-lo molt llarg, que aviam què passa.
Bé, són històries que són verídiques
i que segurament molta gent no coneix.
És sobre el castell de Sant Ferran de Figueres.
Ah, ah.
Anem a veure.
Han descorregut 250 anys
des de la construcció del castell de Sant Ferran de Figueres.
Va ser inaugurat l'any 1766.
Aquesta imponent fortificació
ha estat testimoni d'immemorables esdeveniments històrics,
com és el cas de la mort del general Álvarez de Castro
l'any 1810,
defensor de la ciutat de Girona
de les tropes imperials franceses de Napoleó,
a la Guerra de la Independència,
a la Guerra del Francesc també es diu.
Sí, aquí sí.
Sí, per recordar l'esdeveniment,
a les quadres del castell,
en una habitació tancada en gruixudes retxes de ferro,
t'ensenyaven una cadira metàl·lica destrelada
on deien van torturar fins a la mort del general.
La tortura, explicaven fins fa ben poc,
va consistir a no deixar dormir el general,
punxant-lo als soldats francesos amb les seves baionetes,
fins que va morir de son.
A l'entrada de la cambra,
calabat a la paret,
lluïa una làpida de marbre
que explicava la maldat dels soldats francesos.
Oh, i tant.
Doncs bé, la làpida ja no hi és.
I ara expliquen que la història de la general Álvarez de Castro
era una legenda.
En refereixo a que el van matar els francesos, eh?
O que el van torturar.
Sí, que el van torturar.
I es queden tan tranquils, tan pinxos.
Déu meu, veig que les mentides interessades venen de lluny
i que cal agafar-s'ho tot amb pinxes.
Un altre episodi, també, de la Guerra del Francesc,
va ser la Roirada,
a càrrec de mossèn Rovira,
al capdavant d'uns quants miquelets,
que eren soldats catalans,
que van conquerir el castell
amb poder dels francesos,
entrant ahir de nit
a través d'una porta auxiliar
de la qual en tenien una còpia de la clau.
La gesta va durar pocs dies,
el temps d'enterrar-se els francesos
i enviar un destacament
per conquerir de nou el castell
i passar al mossèn a la història d'Espanya.
Va, ja per dir.
L'any 1904,
aquí segurament molta gent no ho sap això,
arriba de visita secret al castell
el rei Alfons XIII.
Tenia llavors el rei 18 anys.
Si s'hi va celebrar un Consell de Ministres,
al castell.
Al castell?
Sí.
En el qual s'acordà
transformar una part del castell en presidir.
L'any 1906,
una vegada enllestides les obres,
s'instal·len els primers presos,
vinguts dels penals de Ceuta i de Tarragona.
Els presos vinguts de Ceuta
eren quasi tots deportacions de polítics
i nyanyigos.
Els nyanyigos
eren
d'esclaus,
fills d'iners d'esclaus negres,
que van anar a desagradar.
Aquells eren els nyanyigos.
Més de 400,
tots de nacionalitat cubana,
i entre ells,
el primer president de Cuba,
el senyor Tomàs Estrada Palma,
polític,
abocat,
llicenciat a la facultat de Sevilla,
president i general de la Cuba revolucionària,
pioner de la revolució
amb el senyor Josep Martí.
El senyor Tomàs Estrada
el van alliberar
per pressions dels Estats Units d'Amèrica.
El van tornar a Cuba,
nombrar-lo novament president de Cuba.
Aquest senyor va ser tres vegades president.
I el curiós del cas
és que he tingut ocasió de preguntar
a molts cubans que estan per aquí
i ningú sap qui era el senyor Estrada,
el seu primer president.
Es veu que allà va caure en desgràcia
perquè el van portar els americans
i ningú sap qui era.
No, no, no.
Han perdut el fil de la història.
Exacte.
O no els interessa que se sàpiga.
Bé, total,
el penal va tancar el 20 de gener de l'any 1933
i va ser a finals dels anys 80
quan novament algú va pensar en el castell
per engarjorar el tinent coronel Tijero.
Vaja.
Després del cop d'estat.
Per això,
per això sí,
li van construir un hotelet
de cinc estrelles
amb piscina.
piscina, televisió,
llacuzzi,
tot el que vulguis.
I encara el noi
es va queixar
que l'havien...
Que l'havien tractat malament.
No, malament no,
que l'havien enviado al Quinto Coño.
Ah, sí, sí.
I resulta que està al costat de França
i això ho ha perdut.
I tant, imagina't.
Extra ràdio.
Sí, sí.
Clar, clar.
Bueno,
doncs són unes petites pinzellades
que hi ha molta gent
que no sap.
Que les desconeix.
Sí, sí.
Allà n'hi ha un serial de televisió
que era aquell que estava molt ben fet
al 300.
Ah, sí, sí.
Que surt
i ell també es recrea
amb el castell de Figueres.
Sí, sí.
Que surt i tot,
unes coses, això...
Tota una selecció d'històries
de Catalunya.
No tan acurat,
però va estar molt bé també
aquell programa.
I ara últimament,
doncs,
bueno,
una persona
que és periodístic comunicador
de TV3
és el regidor de Cultura.
És un tal Croanyes
que està...
Sí, Toni Croanyes.
Sí.
Aquest també fa moltes conferències
i explica moltes coses.
Sí, sí.
I sempre que puc hi vaig
perquè m'expliquen coses.
Sí, sí.
Que m'agraden molt.
Jo el Toni,
el Toni que fa,
que és el productor d'això,
jo ho conec.
El que passa
que no me'n recordo,
ara,
perquè sempre és Torre...
Toni?
Sí, sí.
No me'n recordo.
És un xaval que surt sempre.
Sí, sí.
I ha fet diferents...
Un xaval ja grandecito,
però bé.
Bueno...
Quarenta i pico.
Para cuarenta...
Sí.
És un xaval, eh?
És un xaval.
Un xaval.
Que conste.
Carlos, xavalín.
No ho diguis, dona.
Ja.
No ho digías.
Viatjant per Catalunya
Com ja vam dir la setmana passada, en què vam recórrer els boscos de les Guilleries i vam prometre visitar la seva part urbanitzada, avui parlarem d'aquests indrets dits com a testimonis silents.
Un recorregut pels replecs de les Guilleries que ens mostra els seus pobles crescuts amb l'impuls de l'estiuetx burgers, temples romànics i un munt de massos fortificats que ens retornen els temps llunyans dels bandolers.
Si volem fer una excursió a les Guilleries amb un mínim de romanticisme, haurem de triar un accés que no sigui tan convuls com l'eix transversal.
Hem de fer-ho per una entrada tranquil·la, secundària, adaptada al territori.
Us aconsellaríem des de Ceba, accedint per l'acollada de Vilar, on podreu observar molt atentament un dels paisatges més potents del país.
Un tapís abrat de turons i carenes suaus, on costa apreciar-hi cap senyal humà evident.
Comencem el trajecte des de Ceba.
De camí cap a Viladrau, per una carretera plana de corbes, trobem enmig d'una espessa vegetació molt verda, el casalot d'espinzella de pedra rogenca.
Una masia compacta amb un aspecte de fortalesa, que té trets romànics i gòtics, una muralla, una capella i una torre de guaita.
Una mica més enllà hi ha un camí que neix de la carretera cap a Viladrau.
Segueix amunt fins a la sala, la casa fortificada on va néixer el bandoler Joan de Sarrallonga.
El mas Vidal, que té àmplies balestrades i d'altres masos a peu de carretera, ens guien cap a Viladrau.
Població de residència i estiuets des de fa més d'un segle, amb xalets i cases modernistes en gran nombre.
I una església, la de Sant Martí, que té més de cent anys d'història.
Passarem per sota dels pilars que sostenen l'eix transversal de camí cap a Espinelves,
un poble atoronat amb l'església de Sant Vicenç, que dintre d'un conjunt romànic està perfectament immers en els carrers empedrats i les cases típiques del poble.
El segon temple d'Espinelves, dit una mica amb vironia, és Can Celestino, una fleca on couen unes coques memorables.
Hem menjat la coca i aleshores seguirem per una carretereta que va pel costat de la Riera Major fins al pont de Mala Fugosa.
En darrere hem deixat el temple romànic, el de Sant Sadurní d'Ossos Mons, el Masferrer, un casalot robust i esgrafiat a la façana.
El pont de Mala Fugosa és d'enormes dimensions, singular en aquell lloc tan remot.
Seguint el rètol Mas del Silenci, ens enfilarem fins a Sant Pere de Castanguell,
una antiga rectoria perduda en un indret ple de boscos que ens mostren realment com són les guilleries.
L'edificació sense habitants, des de fa 80 anys, ha estat reconstruïda i rehabilitada com a allotjament rural.
Si tenim ànims ens podem enfilar fins a la masia de Vancells,
que té una balconada de privilegi sobre les cingles de Collsa Cabra i el pantà de Sau.
I encara més amunt podem arribar a l'ermita de Sant Andreu de Vancells
i baixada passant per a Vall Clarà i per sota del faig verd que arribem a la carretera
que conduieix a Sant Hilari Sacalm.
Sant Hilari, aquest poble, és potser la capital de les guilleries.
El poble on va néixer el general Moragues, qui té un gran monument a la seva memòria.
També se'l coneix com la vila de les Cent Fons, la seva església parroquial d'origen romànic,
es troba enmig d'un entramat de carrerons i placetes plenes de botigues i pastisseries.
A Sant Hilari Sacalm va haver-hi una època en què venien les gens a prendre les aigües,
de les quals el doctor Gravelosa va ser el primer en apreciar les seves bondats,
sobretot la de la Font Picant, descobriment que va transformar enormement la vida del poble.
Continuem. Se suposa que no estem gaire cansats.
No.
I com s'agrada molt, anem fent.
Travessem la riera d'Ossor pel pont dels soldats
i pugem fins al coll d'Anafra
i al santuari de la Mare de Déu del Coll.
El que fó un petit priorat benedictí s'ha transformat en l'actualitat en un lloc d'allotjament i restauració.
Ha resserat sota el puig de Sant Benet, en un dels llocs més emblemàtics de les guilleries.
Sí, vol dir resserat perquè li tapa el vent.
No, no, resserat ja.
L'església de Santa Maria té un aerós campanar de cadireta i un abscís netament romànic
i la imatge de la Mare de Déu del Coll, de formes gòtiques.
Però el que fa especial l'indret és el panorama que s'hi domina.
Les cingleres de Collsabra, les aigües blaves de Susqueda,
la delícia de la vall d'Ozó i, sobretot, el trobar-se immers dintre d'aquestes muntanyes extraordinàries, les guilleries.
I tant, des d'allà Collsabra es veu perfectament, va molt bé.
D'aquestes guilleries, diu Pla,
Som d'un verd tan fi, d'una llum tan suau, d'un color tan plàcidament ensunyat,
que semblen convertir la realitat immediata en un llunyà i esborrat record.
Bé, doncs com estàvem molt, molt, molt cansats
després d'aquest passatge per les guilleries,
ara us direm adéu i us esperem dimecres vinent.
Però recordeu que dissabte, si Déu vol,
d'11-12 tornarem a estar amb vosaltres.
O sigui, Alina, Montse, Joan Maria, Joan, Carles, a tots,
molt bona nit o molt bon dia.
Passiu bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Com una televisió diu,
diu, manana volveremos, diu,
i no és una amenaza, diu.
Ara escoltes ràdio d'Esfer.
Al Just a la Fusta,
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic.
que ja estic.