Música de la Música Moderna
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
Hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7...
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7...
Ens veiem a la plaça.
Ràdio Más Péu.
A les plenes de Ràdio Más Péu.
Tornem a la informació.
Seixanta i més.
Molt bon capvespre, amics de Ràdio d'Esvern.
Som de nou, amb vosaltres, els components de la taula de redacció de 60 i més, disposats a passar una hora que ens porti a l'hora de fer el sopar, o a sopar, segons quines cases.
Amb els nostres temes, ens proposem que passeu una estona amena.
L'Alina, la Montse, en Joan Maria i en Carles, àlies Carlitus.
I qui us parla, la Joana, ja estem a punt per dir endavant 60 i més.
Ahir, ens va colpir, a primera hora, l'espantosa notícia de l'atemptat,
al Manchester Arena, a la sortida del concert de l'estrelleta del pop juvenil, Ariana Grande.
No cal dir xifres, ni de morts, ni de ferits.
És un atemptat brutal contra una munió d'adolescents que l'únic que desitjaven era passar-s'ho bé
i que sortien tan feliços, havent gaudit amb les cançons de la seva estrella preferida.
I nosaltres, amb el cap, una mica ja més tevi, després del pas de les hores, preguntem
I ara, què?
Qui és i què ha aconseguit l'autor intel·lectual de la massacre?
Perquè el material diuen que ha mort en l'acció de la criminal Malifeta.
Són preguntes que nosaltres som incapaços de respondre i fets que no entendrem mai.
I ara, notícies del nostre botlletí municipal.
Habitatges socials
48 són les persones o unitats familiars que van sol·licitar uns dels 5 pisos socials de lloguer
gestionats per Promunsa, empresa municipal,
que es van incorporar aquest any al parc d'habitatge social de l'Ajuntament.
El contracte, que permet beneficiar-se de subvencions fins del 80% del preu del lloguer,
és per 3 anys i implorrogable.
Les persones o unitats familiars, que tot i complir els requisits demanats a les bases,
no accedeixin a cap dels pisos disponibles,
quedaran amb una llista d'espera per la propera convocatòria.
El parc d'habitatge social de lloguer comptarà, un cop adjudicats aquests 5 pisos,
en 12 habitatges, els quals s'han anat de sumar més, 9 més, fins a arribar als 21,
abans de finalitzar el mandat.
Compromís adquirit per l'equip de govern.
Ajuts al lloguer per a joves.
A final del mes de maig es podran presentar les sol·licituds
per optar a la subvenció que l'Ajuntament ofereix
al jovent que paga un lloguer de pis no superior a 900 euros.
A través dels mitjans municipals, ràdio, xarxes, webs,
s'informarà de la publicació de les bases i dels terminis de presentació de les sol·licituds
a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament.
Aquesta acció, que està dotada en 24.901 euros,
permetrà ajudar a pagar amb un import màxim de 200 euros
el lloguer de l'habitatge habitual de persones empadronades a Sánchez d'Esvern
des del 1 de gener del 1916, que tinguin entre 18 i 35 anys.
Per ser persona beneficiària de la subvenció,
s'ha de formar part d'una unitat de convivència de dues persones.
Subvencions IBI 2016.
Al ple del mes d'abril es va aprovar les noves bases
per sol·licitar les ajudes econòmiques per l'impost
Bens i Immobles, IBI, de l'any 2016,
amb una dotació econòmica de 30.000 euros.
Cada any s'han anat ampliant els col·lectius poblacionals
que podien beneficiar-se d'aquestes ajudes
fins a arribar en guany a la cobertura
de totes les persones o unitats familiars del municipi
amb uns ingressos topall que van des del 13.545 euros bruts
anuals per a persona soles
fins als 27.887 també anuals
per unitats familiars de 5 membres o més.
Per poder beneficiar-se d'aquestes ajudes
cal presentar una sol·licitud
a l'oficina Atenció Ciutadana de l'Ajuntament
durant el període corresponent.
I ara insistim una vegada més.
Neteja, sí, i més civisme, també.
Ningú dubta, el poble més net
és el que menys embruta
i això s'aconsegueix
amb uns bons recursos
i personal dedicat a la neteja
i també amb un comportament cívic
i compromès per part de la ciutadania.
Cuidem l'espai públic
perquè és de tothom
i el volem gaudir
en les millors condicions possibles
i mantenir el mobiliari urbà
en l'estat més òptim
adequant-nos a les normes de convivència
i tenint cura del nostre municipi.
S'han dut a terme diverses campanyes de civisme
en l'objectiu de sensibilitzar
les persones propietàries de gossos
perquè es recollin els excrements
de l'espai públic
tenint en compte que els excrements
els han de recollir els amos
i no els pobrets gossos
que no tenen ni idea.
Avui l'associació de gent gran de Sant Just d'Esvern
ha visitat el Palau de Capitania de Barcelona
complint així
la primera part del programa mensual
que aquesta associació organitza
per a tots els seus socis.
Queda pendent pel proper divendres
i demà passat
una xerrada col·loquia
orientativa sobre l'estat actual
i el futur de les nostres pensions.
Estaria...
perdó, estarà a càrrec
de la secretària general de l'UGT
de la Unió Baix-es-Bergadà
la senyora Mercè Gómez-Seva.
L'associació considera
que el tema és força important
pels nostres associats.
Per això la senyora Gómez-Seva
està disposada a contestar
totes les preguntes que se li facin
sobre qualsevol dubte
que se li pugui plantejar.
Recordeu que la xerrada
tindrà lloc, com sempre,
a la sala polivalent del Milenaire
a dos quarts de sis de la tarda.
Per aquells dels nostres oients,
amants d'exposicions
sobre temes concrets
i determinats.
Encara que semblin estranys,
el Col·legi de Metges de Barcelona
ha organitzat una mostra
extraordinària
a la sala d'exposicions
Agustí, Pedro i Pons,
al propi Col·legi de Metges,
tot celebrant el centenari
del doctor Joaquim Pinyol
Iaguader,
impulsor de la Càtedra
de Dermatologia de Barcelona.
L'exposició sota l'anunciat
de Xari la pell
d'Hermatologia històrica a Catalunya
és comissiorada
comissiorada
pels doctors
Alfons Zarzoso,
Sara Fejula
i Javier Sierra
i presenta un recorregut
pels desenvolupaments
al llarg de la història
a Catalunya
de la dermatologia
com a especialitat mèdica.
Es prenen consideració
els mestres i creadors
de l'escola
que van sorgir
de l'Hospital de la Santa Creu
i que van consolidar
l'especialitat
a la Facultat de Medicina
i als hospitals
de l'Eixample Barceloní.
En aquest ambient,
el metge
i dermatòleg
Joaquim Pinyol
Aguader,
descut l'any 1917
i mort l'any 1977,
ha estat homenatjat
en guany
pel Col·legi de Metges
per la seva gran tasca
en aconseguir
la modernització
i donar un gran impuls
a la càtedra
de dermatologia
de Barcelona,
reformant el seu prestigi
arreu del món.
Cartells de campanyes sanitàries
i fotografies
història
d'aquesta especialitat mèdica
il·lustren l'exposició
en el centenari
del naixement
del doctor
Joaquim Pinyol
Aguader.
Això sí,
aquesta exposició
és tan detallada
que potser
limita
l'interès
a les persones
a qui realment
pugui
cridar l'atenció
a aquests temes mèdics.
És a la sala
de l'exposició
Agustí Pedró
i Pons
del Col·legi Oficial
de Metges
de Barcelona.
Fins
el desembre
d'un guany.
O sigui que estarà
tot aquest temps
a disposició
de qui
la vulgui
veure.
il·ligitó
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tota la profunditat d'allò que es respira amb la serenitat d'aquests jardins
es fonen amb la primavera plena d'olors, de colors,
amb la nova vida de cada any de la natura,
per la qual cosa paga la pena passejar, sense pressa,
per l'extraordinària calma dels jardins de mossèn Cinto Verdaguer a la muntanya de Montjuïc.
Fins demà!
I ara, després d'estar tan poètics, tan enjardinats, tan a gust dintre d'aquella natura,
ara, amb aquestes coses, no ens posis la vida al revés, eh?
No, de moment no, però ara les xiques alegres de colzada, Cinto, ja veureu.
Molt bé, molt bé, això ja està bé.
Sí, diu, les mil i una mudança de les dones alegres.
Cap al segle XIV, el carrer Tallers era un dels punts amb més locals de mala reputació de la ciutat.
Ja ho veieu, aquí anem per marro.
La situació es va tornar tan descarada,
que en el 1350, per als ceremoniors, va prohibir que hi haguessin prostíbols a menys de 40 passes de les eglésies properes a la Rambla.
No tenim ni idea d'on van marxar les noies desterrades, però sí que sabem que el costum va deixar petjada.
Es té constància de l'existència d'un bordell a la mateixa zona durant la segona meitat del segle XVI.
Però, de nou, les dones amables van haver de tornar a fer les maletes.
L'estudi general s'havia construït a prop i les autoritats no volien que la moral dels acomodats estudiants es pogués veure malmessa en cap sentit.
Però el que s'ha assentat com una tradició consta molt de treure i el 1860, allò que encara es coneixia, com el pati del bordell.
De fet, podríem dir que el costum s'ha mantingut fins als nostres dies.
Diu, els orígens de la Universitat de Barcelona es trobem durant l'alreinat de Martí Lomar,
quan va voler otorgar a la ciutat l'estudi de medecina.
Poc temps després, en 1450, el Fos, el Magnànic, funda l'Estudi General de Barcelona,
que aquest sí que és la llavor directa de l'actual universitat.
A l'edifici situat a la part de la Rambla coneguda com dels Estudis,
precisament per l'influència de la universitat,
perdrà la seva utilitat en la prohibició de fer-li el cinquè.
I en 1843 es denroca aquest edifici.
O sigui, que les nenes bonites al dematí, d'una banda, les envien a una altra.
Ara les trobareu segurament per allà, al voltant del camp nou i tota la mandanga.
Sí, les noies van fer el seu edifici.
Un trosset de Barcelona.
Ara anem pels fantasmes.
Els fantasmes.
Què, com estan aquests fantasmes?
Ens, ens, tindrem molta por o què?
No, no, no, que res.
L'altre dia també fèiem allò que no era ben bé fantasmes,
que eren coses que passen, no?
I avui parlarem del Papu.
Del Papu?
Sí, diu, uns anys abans de l'enderrucament de les muralles,
al carrer del mestre Casals i Martorell,
aleshores anomenat de la clavadera,
perquè seguia el curs de la clavadera principal de la ciutat,
es va fer tristament famós
pels fets susseïts en una de les seves cases.
La Casa del Degullat va rebre aquest tètric nom
perquè hi va viure un nen
que, atret amb enganys i promeses per unes dones del veïnat,
va ser portat fora muralles i degullat salvatgement.
Tot seguit, les assassines van ficar el cos del nen en un sac
i van demanar a un traginer,
que en aquell moment arribava al portal de la muralla,
que els entrés la mercaderia,
a canvi de pagar-li un glob a la primera tasca que trobessin.
El traginer se va venir sense sospitar reestèr-lo
i les dones van passar al portal amb les mans buides tranquil·lament.
Però els burots, és a dir, els funcionaris encarregats
de cobrar els drets d'entrada de determinats articles,
van voler comprovar si el traginer duia alguna cosa de frau.
Van punxar el sac, que va començar a vessar sang,
i es va descobrir el marro.
El motiu d'aquest crim tan horrible
no era un altre que fer servir el cadàver del nen
per diversos negocis espantosos,
que en aquella època estaven molt de moda.
Es deia que la sang calenta i pura d'una criatura,
acabada de morir,
era un beburatge extraordinari
pels malats desnonats,
especialment els tísics,
i es pagava a preu d'or
entre els bruixots i els fetillers de la ciutat.
També el greix era molt apreciat en determinades indústries.
Això ens ha sortit diverses vegades, heu vist?
Allò, la grassa dels crios i tota la mandaca.
Sí, sí, això estava molt explicat
amb una novel·la del Xufo Llorenç,
de finals,
representa els finals del segle passat.
Sí, sí.
Sí, sí.
Diu,
aquest incident i d'altres que van tenir lloc a la mateixa època,
amb motiu de la construcció del primer ferrocarril,
i que seran també aplicats més endavant en aquest llibre,
diu,
que es va fer reneixer a Barcelona
la figura mítica i terrorífica del papo,
un personatge que espapava a les tendres criatures.
I el paladitz?
Aquest darrer era invocat especialment
quan el nen,
com solen fer tots els nens de totes les èpoques,
es resistia a banyar-se.
El paladitz,
jo no crec que això ho fessin, eh, ojo,
diu, el paladitz era un amal i prim com un prim.
Negre com el carbó,
pelut com un os,
amb cua i morro de gos,
mans enormes,
aspres com raspalls
i ungles com canxos.
Mare de meu, quin personatge!
A l'espatlla duia un serró de cuir
amb tota mena de nevalles,
ganivets,
llimes, esquiladors
i pedres de rassurar.
Segons la tradicció,
quan la seva presència era requerida,
posava el nen en remull
amb una caldera
amb llegiu bullent.
Mare del cert!
I tot s'ha dit!
Quina llegenda!
Millor que ens expliquis coses de fantasmes!
Això és terror,
això és terrorífic.
Això sí,
tenim el thriller,
tenim el terror...
Això és l'encina de terror de Sitges?
Aquest és un...
Aquell...
Escolta,
a mi la meva mare
em feia por amb l'home del sac, eh?
Aquest ja ens ha sortit.
Bueno, total,
que el pobre criu diu que me'l posen
amb llegiu calent,
amb llegiu calent,
quedaria més blanc que l'oura.
Ui tant!
Però bueno,
i tot seguit,
l'escatava
amb calç viva
i el fregava.
No li calava res?
No res,
els escatava.
Ah,
diu,
sembla un FSI
d'aquells que surt de la tele,
no?
Que deixen el Bouns,
aquella...
Sí,
sí,
sí.
Diuen que el viva
i el fregava
i el polia
amb les seves eines
d'una manera molt dolorosa.
I tant,
pobret.
Sí,
ja devia estar mort.
I com a pagament
s'endulla la guardiola
amb els estalvis
de l'infant.
Pobret.
I abans de marxar
l'ocequeava
amb un espectacle
amb un espectacle
de ganyotes
i d'ombarelles
aterridores
tot odolant
com un llop.
Aquest s'ha quedat allà,
el nano no què sé,
no sé si que el trobeu,
però aquí n'hi ha un trosset més
d'una altra cosa
que també són...
Tots van seguits,
no?
Diu,
el monestir de Sant Pere
de les Pueles,
que el coneixes tu?
Pueles,
clar.
Diu,
el van fer construir
abans del primer mil·lenni
al comte de Barcelona,
Sunyer I,
i la seva esposa
Riquildis.
Això és el que diu,
Riquildis,
m'agrada molt aquest nom,
eh?
Sí, sí, sí.
No m'arriquildis avui,
noia?
Diu,
fora del recint
murellat
de l'antigua ciutat.
El nom
li provenia
del fet
d'estar
constituït
exclusivament
per dames
de llinatge
noble,
puncil·les
i verges,
que aquesta és la paraula
Pueles.
Pueles.
Pueles vol dir verges.
i gaudia
de privilegis
eclesiàstics
molt especials.
Però el nom,
però el més anecdòtic,
perdó,
d'aquest monestir
que ha sobreviscut
a les anades
i tornades
de les monjes,
que segon el vent
constitucional
eren expulsades,
o sí,
col·locades a nou,
durant,
sí,
petits períodes de temps,
és l'escultura romànica
que representa
el seu sant patró,
el timpà
de la porta
del temple,
just davant
de la plaça
que va ser
en altre temps
cementiri
de la comunitat.
I és que
diu la veu popular
que cada any
al punt de mitja nit
a la rebella
de Sant Pere
la imatge
cobra vida,
s'aixeca
i es grata
el clatell,
es tova el coixí
que li fa de sa gent
i s'asseu de nou
a esperar
la festa
de l'any següent.
Però, esclar,
tot això
ho fa
amb tanta rapidesa
que és necessari
per parar
molta atenció
i estar dotat
d'una vista
excepcional
per poder
percebre-ho.
Per això
són tan pocs
els que poden
benar-se
d'haver-lo
contemplat.
Així és que
teniu que anar allà
a veure com
el Sant Pere
s'aixeca
i mou el coixí.
Molt bé,
doncs ja ho intentarem.
El pròxim dia
o un altre.
I tant.
Música
per Gaudí.
Avui podem escoltar
el moviment
vivatge
del concerto
per a trompeta
de George Friedrich
Handel,
compositor alemany
de nacionalitat
anglesa.
Com d'altres
compositors,
va tenir
l'oposició
del seu pare
per dedicar-se
a la música,
malgrat les seves
grans qualitats
innates.
Va deixar
Hamburg
anant a Itàlia
per trobar-se
amb Gaston
de Medicis,
a qui havia
conegut
a l'estrena
de la seva
òpera
Almira.
Sota el seu
macenatge
va estrenar
l'òpera
Rodrigo
a Florència.
Va ser
molt amic
d'Escarlatti,
Corelli
i Pasquini.
D'aquests músics
va aprendre
alguns trets
de la seva
melodia
que podem observar
sobretot
en la producció
de música
religiosa
amb estil
del concert
Corellià
i Vivaldià.
Té una
producció
musical
extraordinària,
òperes,
oratoris,
totes aquestes
obres
tenen
una gran
varietat
de tons
musicals.
Molta música
instrumental,
sonates
per flauta
o boe,
violí,
i trompeta.
Va sintetitzar
en la seva
producció
totes les
tendències
de l'època
on va imposar
la seva
forta
personalitat
musical
que va donar-li
un valor
universal
indiscutible.
Podem escoltar
el moviment
vivatge
del concerto
para trompeta.
Interpreta
l'orquestra
barroca
de Praga
sota
la direcció
de
Günder
von
Giff.
de
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui estem de porno pujat, eh?
Jo ja he dit que les nenes les s'han tretat, eh?
Les nenes...
Sí, bueno, doncs aquí no l'han tret, la muralla.
Les nenes alegres de colzada.
No, colzada, sí, d'un posterior concert.
Sí, vale, vale, vale, vale.
Sí, doncs sí.
La sala d'espectacles eròtic Bagdad conserva a l'interior un mur de la desapareguda fortificació medieval de Barcelona.
La cosa és així.
La ciutat, com tal, va reivindicar, durant dècades, l'enderrocament de les muralles que constrenyen el seu creixement i desenvolupament com a ciutat moderna.
Però, raons militars dictades, des d'on? Des de Madrid, ho van impedir fins a la segona meitat del segle XIX.
D'aquella muralla només n'ha sobreviscut el baluart i portal de Santa Madrona, al costat de les Drassanes, tot i que hi ha unes restes abundants amagades i desdisseminades per la ciutat.
Però aquestes, concretament les porno, estan, on ha dit, a dintre del Bagdad.
Diu, potser el fragment més sorprenent és el que es troba al Bagdad, la coneguda sala d'espectacles eròtics situada al carrer 9 de la Rambla, al costat del paral·lel.
L'antic mur sorprèn el visitant tot just baixar les escales davant de la petita botiga de joguines sexuals.
Cal reconèixer que només són uns quants metres de la històrica fortificació, que donen accés a la sala on tenen lloc les actuacions.
Aquest tram de muralla forma part de l'ampliació que s'hi va fer a partir del segle XIV, per incloure també dins de la fortificació la zona del Raval,
que s'havia desenvolupat més enllà de la Rambla, als segles anteriors.
L'any 2000, Joan Ida Lucia, propietària del Bagdad, va confirmar que el que sempre havia sospitat
des que van aparèixer unes restes de la muralla al carrer de Palai,
durant unes obres a l'estació del Ferrocarrils de la Generalitat.
Uns tècnics municipals van inspeccionar les restes i van certificar que es tractava d'un tram de la muralla medieval,
una plaça col·locada al mur al costat d'una imatge del faraó Tutu Kaman.
Ho anunciava els visitants.
No és l'única resta solta de les muralles, la romana i les dues construïdes a l'edat mitjana.
N'hi ha unes quantes, dotzenes, de trams repartits pels antics perímetres fortificats.
Un altre tram sorprenent és el que es custodia al soterrani del bar Trole, a l'Arc de Triomf.
Però porno, porno, porno, no hi ha cap més que el de la sala Bagdad.
O sigui, que ja ho sabem.
A veure la muralla.
El meu marit deia que havia anat al molino, que hi havia una vedeta allà,
i li començava a comportar i portava tapades les cames, era quan era jovenet, eh?
Van anar a veure jovenet, 18-20 anys, suposo, amb els amics.
Fins a 25.
I li deia, ei, ensenya, trigaven allà la gent, que l'ensenya a la cama.
I l'altre deia, no pot, que té la cama de fusta.
Deien de barbaritats.
Bueno, mira, són coses boniques i records de joveneses.
De joveneses.
Re, avui dia, això ja, tararí que t'he dit.
Bueno, aviam, com estem de salut, nena?
Senyoreta Mons.
Estem, estem.
Aviam.
No estem massa bé, estic una mica despistada.
Els papers m'ho peguen.
Aquesta despistada no se la fa tota de salut, noia.
Bueno, però mira, aquí hem trobat l'energia dels aliments.
Ah, molt bé.
Ja està.
Aviam aquesta energia.
Aquesta energia, diu, una dieta guarda relació amb tots els aspectes de la vida.
Per això, una alimentació òptima no és aquella que proporciona l'energia física i els nutrients necessaris,
sinó la que respon a les autèntiques necessitats personals.
O sigui, què vol dir?
Que cadascú necessita de l'alimentació...
El que més necessita el seu cos.
Això mateix.
Has de tenir enteniment per saber el que realment et va bé.
Clar, sabem que des d'Einstein, en l'últim termini, tot és energia.
També els aliments.
Quan en Occident diem que proporciona energia,
no ens referim sols a l'aspecte que es pot medir en forma de calories.
I en l'aspecte té un aspecte evident sobre el cos físic.
De totes maneres, l'energia dels aliments també actua sobre el funcionament de tot el sistema fisiològic,
inclús sobre els pensaments i les emocions.
O sigui, l'energia no es limita a la que produeix per transformació dels aliments en calories.
Aquesta no és tota la manifestació de l'energia.
És un aspecte molt estudiat científicament,
perquè ens encanta realitzar càlculs per extraure unes teories recomanades, generals,
que després, aplicades a cada persona, poden funcionar o no.
I diferents individus són, fonamentalment,
el que resulta energètic per una persona no ho és per l'altra.
Per exemple, una persona determinada
li pot sentar molt bé una proteïna animal,
mentre que una altra pot ser un lastre,
per les espècies, per els certs i els metabolismes, que són diferents.
El paper de la ment.
En realitat, tot depèn del centre de control que és la ment.
Depèn de com la ment condiciona per les emocions i les tensions físiques,
que percebeix la realitat
perquè la màquina corporal transformi d'una manera o d'una altra
els components dels aliments en energia disponible.
Per començar, la ment és la que resideix la capacitat d'auto-observar-se,
averiguar quines són les autèntiques necessitats personals
i decidir quins són els aliments més adequats per ell mateix.
Al marge de concebuda influència exterior,
per tant, en la ment i amb les emocions de cada persona
es troba la clau per treure el màxim profit dels aliments.
Molt bé, però és veritat, depèn de vegades.
Si prens un aliment o un altre...
La recepció, que el teu cos l'accepti i l'altregeix amb energia.
Notes que tens una certa resposta sobre...
Per això hi ha les al·lèrgies a certs aliments.
Sí, perquè el teu cos no les tolera.
Però hi ha vegades que estàs de caigut o el que sigui
i prens una mena d'aliment, una fruita, una tisana, el que sigui,
i et sents confortat, o sigui que...
Però això no és per a tothom igual.
No, no, no.
És la ment que també treballa per ajudar...
Això enllaça, per exemple, d'anar a passejar
a dintre d'un bost d'aquests frondors
i arribes i veus aquells arbres tan antics, centenaris,
acostar-t'hi a abraçar-los.
Això es veu que transmet també...
Sí, sí.
Perquè tu dintre d'un bost d'aquests,
quan tu passeges el que tens que fer és respirar fons
per captar l'energia...
Tota l'energia que desprenen.
...que porta la naturalesa.
Sí, sí, sí.
O que és carregar piles, diguéssim.
Sí, o aquella sensació, el que dèiem abans amb els jardins,
aquella sensació de benestar.
De benestar.
Si tu veus tota aquella gran catifa de diferents colors,
vaja, hi ha poques persones que no responguin.
I quan alcen la vista, pràcticament, és un bost d'arbres.
Sí, sí, perquè aquest de nom tan rara d'antoxiàfies,
tot allò que ha sortit, resulta que és de la família de les sequolles.
Que imagina't les sequolles...
Les sequolles són les més antigues, no?
Les sequolles més altes.
Les més altes, oi?
Sí, als Estats Units jo tinc una fotografia
que hi ha un forat a la base de les sequolles
i passen els cotxes.
Sí, sí, sí.
Un viatge que vam fer, no sé on era exactament,
que vam veure una sequolla,
que amb cinc o sis persones no l'abrecen.
Al nord dels Estats Units toquen a Canadà.
No, perquè als Estats Units hi ha estat.
No, no, però és Canadà, és Canadà,
però és la part oest.
Sí, sí.
Que per la banda de Vancouver i tota aquella zona...
Jo em fa una pena,
quan veig que l'arbre que sigui,
a darrere, els patis de casa meva,
i davant, que hi ha un altre pati,
aquest any no sé si ha estat...
Les palmeres.
No, les palmeres és aquell bitxot fastigós
que s'ha halat per dintre.
Però les està matant, eh?
O i tant, i tant.
A nosaltres teníem un grup preciós
de tres palmeres amb un test
i se'ls ha halat totes.
Sí, sí.
A la Mediterrània tenim el d'això,
si és el de les oliveres,
que n'hi ha moltes que són mil·lenòries.
Sí, i tant.
Doncs això que explicava,
doncs ara veig que estan tallant els nespres.
Ah, sí?
Perquè, sobretot, aquest any,
han fet aquests que jo dic...
Tanta flor que no podrà aguantar l'arbre.
Una quantitat d'enespres que s'ha menjat l'arbre.
Però nosaltres, clar...
És que l'han ofegat internament.
Sí, sí, sí.
Que curiós, no?
Bé, és que a vegades es tenen que podar els arbres fruiters.
S'han de podar o s'han de treure les fruites.
Sí, perquè sinó l'arbre després resulta estar carregat de fruit
que ja no donarà...
Ja no ho pot viure.
Ja no ho pot viure una mica, vull dir.
Sí, sí, s'han d'esclarir.
I aquests, que et dic,
ja feia 3 o 4 anys que donaven una producció
i no els agafava ningú.
Doncs mira, l'estan tallant.
I a darrere he vist que també ja està tallant l'altre.
Què hi farem?
La natura té les seves...
No, no, n'hi ha una cosa que és molt xula
parlant d'aliments i de coses.
És que, sobretot en la cosa vegetal,
cada any té les seves característiques.
Tens anys que dius,
aquest any els tomàquets seran bons
o les cindres seran bones.
Uns altres anys ho són.
No són.
Bé, jo aquest any us ho dic.
Són caríssims,
però les cireres són molt bones
i les maduixes,
maduixots,
perquè maduixes petites no trobem,
són boníssims.
Serà un any d'això.
És pel sol,
perquè no ha fet gaire bé hivern.
Ja fa temps que el que no trobo bo
són els tomàquets.
Oh, calla!
Costa molt de trobar.
I costa molt de...
Ah, són...
Perquè els compreu verdes.
si els comprensiu l'agafada...
No, no, no.
Però mira, mira,
no n'hem d'acord com si fos de fusta.
Els tomàquets...
A més a més,
la pell dura,
duríssima.
Encara que el peli,
se'n fa mal de els dits
de pelar-los.
És curiós perquè
jo crec que deuen ser tomàquets
d'hivernacle.
O sigui,
d'allò de...
Ara els reguem,
ara no els reguem.
Ara una temperatura...
Crec que en diuen hipocònicos
perquè, a més,
els reguen quan fa falta,
sinó els paren,
paren el rec
i paren el creixement.
vull dir,
és un sistema molt...
Sí,
dona molta producció.
Són molt macos,
però res de res.
Sí,
mira,
la pagessa d'allà de casa meva,
allà a l'Empordà,
s'hi posa quatre motetes
i ens dona
per fer un parell d'amanidetes.
Ja està, ja està.
El meu fill diu,
no se t'acudeixi posar-les a la nevera.
No,
que no.
Aquestes han de ser
fetes natural.
Les tomates,
mai de la vida han d'anar
a la nevera.
A la nevera.
A la nevera.
amb el fred.
Es fan malbé internament
i no valen res.
Bé,
doncs,
i aquest reportatge
que ens has preparat?
Ah,
sí,
sí,
doncs mira,
coses per menjar.
Ah,
sí?
Bé,
si continuem.
No se les agafa gana.
Vale,
amunt.
Meduses.
Ah,
ui.
Ah,
mira,
sí.
Quasi sense adonar-nos,
ja estem a l'època
d'anar a prendre banys
de sol i de mar,
amb els beneficis
que això comporta
per la nostra salut
física i mental.
Impagable
relaxar-se
una estona
tombat
a la sorra calenta
de qualsevol
dels moltíssimes cales
de la Costa Brava,
sense descuidar-nos,
de sucar-nos bé
la nostra pell
amb la crema solar
de protecció adient.
Cal controlar
que l'exposició
al sol sigui curta
per evitar
els càncers de pell.
És recomanable
que anem
a capossar-nos
a l'aigua
abans de notar
una excessiva calor
a la nostra pell.
A l'entrar a l'aigua,
ben segur
la trobarem
una mica freda.
Fer unes quantes
braçades
ens ajudarà
a equilibrar
la nostra temperatura
corporal
i poder gaudir
del bany de mar.
Enguany
un no ha de patir
de les punxes
de les grotes
tan doloroses
al clavar-se els peus.
Temps enrere,
quan era jovenet,
les grotes
constituïen
una veritable plaga
a totes les platges
del nostre litoral.
Gràcies al turisme,
sobretot
als francesos,
que van ser
els primers
a cusprir-se-les,
per la qual cosa
avui dia
quasi
no queden grotes.
ara,
el perill
del mar
ve d'un altre animal
anomenat
medusa,
que a l'entrar
en contacte
casualment
amb la nostra pell
provoca
una forta
i dolorosa
urticària,
cada estiu
n'hi ha més quantitat
i segons
les corrents marítimes
que empenyen
aquests animals
a les platges
provoquen
veritables plagues.
Cada any
és més normal
veure la bandera
vermella
que impedeix
el bany
a causa
de la quantitat
de meduses.
Acabo de llegir
la propaganda
del Festival
Internacional
d'Imatges
Submarí
del Oceà
Onagràfic
de València
del 26 al 28
de març
d'enguany
i resulta
que una de les activitats
programades
pel FIS Kids
és pel més
que és pel més joves
és ni més
ni menys
que una cata
de meduses.
Diu que sí,
que les volen cuinar.
Sí, sí,
i assisteixen
concursants
del programa
MasterChef
Junior 3
que oferiran
un taller
per preparar
senzills
plats de meduses.
Si tenim en compte
que la nostra
reconeguda xef
Carme Ruscalleda
3 estrelles
i Michelin
més dos canter
del japonès
en el seu restaurant
de Sant Pol de Mar
també cuina meduses
i que països
tan reconeguts
de cuines
com Xina
Japó
Tailàndia
i d'altres
d'asiàtics
ja fa temps
que cuinen meduses
no serà estrany
doncs
que la història
de les garotes
es tornarà a repetir
aquesta vegada
a les meduses
tan emprenyadores.
i tant
i que Déu vulgui
que sigui
i que vulgui
i que vulgui
i que vulgui
aprofitar
ja que les sardines
cada vegada n'hi ha menys
sí
mira
menjarem meduses
menjarem meduses
quants minuts
ens queden carinyo?
bé doncs
podem viatjar
per Catalunya
acabar un viatge
que vam interrompre
que vam interrompre
l'altre dia
a tu
sí
menys mal
que anàvem
programats bé
no?
sí
viatjar per Catalunya
en la nostra feixuga
i accidentada ascensió
cap als cims
de Sant Llorenç
damunt
per culpa
dels telèfons
mòbils
de la lina
la setmana passada
ens vam aturar
a la coma
d'en Vila
una antiga macia
en ruïnes
però
que en cas de pluja
és un petit
aixopluc
que compleix
la seva funció
des de l'ermita
de Sant Jaume
contemplem
una magnífica
panoràmica
abans d'arribar
al coll
d'Estenalles
que marca
el punt d'inflexió
de la nostra caminada
a gairebé
mitja hora
de camí
15 minuts
i anem lleugers
arribem al cim
del Montcau
que en 1052 metres
és la segona
alçada
del massís
baixem
per l'altre vessant
fins al coll
d'Eres
on un monolí
ens cita
en Joan Maragall
no sé
no sé
el que teniu
que us estimi
tant
muntanyes
Joan Maria
en tenim
aquí
veus
des d'aquí
fins a la mola
el camí
està perfectament
marcat
amb fites
per dinar
fem una parada
als hòbits
aprofitant
el racer
que ofereix
una balma
d'obra
gaudint
de la seva orientació
al soleil
a 5 minuts
d'aquí
trobem
un trencall
que en direcció
és
enfila una canal dreta
som el pitor
si volessin tornar
on hem deixat el cotxe
hi arribaríem
a menys d'una hora
continuarem
per la carena
del pagès
fins a arribar
a la imponent
cova del drac
on segons
una legenda
un feroig drac
dut pels serraïms
per espantar
les tropes
cristianes
del conte
grifer
es mostrava
tot buscant
les seves víctimes
ja hi som
a la mola
de Sant Llorenç
de Mont
l'antic
l'antic
l'antic
l'antic monestil
benedictin
de Sant Llorenç
de Mont
extraordinària
justament
per aquest motiu
durant les mesos
d'estiu
dalt del seu
campanar
així com
el cim
de la muntanya
i el puig
de la cola
s'hi han instal·lat
guaites forestals
que vigilin
el risc d'incendi
d'una extensa
zona del Vallès
occidental
i del Bages
visitem
molt de gust
aquest auster monestir
monestir romànic
de Sant Llorenç
de Sant Llorenç
de Sant Llorenç del Munt
així com el bar
adjacent
per llegir
els curiosos
plafons
pirografiats
que allí
són penjats
a més a més
podem aprofitar
la vinentesa
si ens va de gust
per fer
un bon àpat
que hi ha
cars a la planxa
no a la planxa
no a les pedres
i a la brassa
boníssimes
diu
desfem el camí
que ens ha dut
fins a la Mola
i quan som
el tracall
del canal
del Pitort
ens llancem
canal avall
fins a arribar
a la Barata
on hem deixat
el cotxe
i cap a Sant Just
que falta gent
diuen que
la serra
de l'Ovac
i Sant Llorenç
del Munt
enganxen
i és cert
perquè nosaltres
els hem visitat
dos caps de setmana
tot seguit
tot seguit
sí senyor
amb telèfon
i sense
Bé i ara
per acabar
doncs farem
d'aquell llibre
que va editar
qui ho va editar
aviam
la Direcció General
de Política
Lingüística
i l'Ajuntament
d'Igualada
Campanya
del Lloro
barbarismes
versificats
o sigui que
senyora Lina
senyor Joan Maria
un paraure
un paraure
fer un
i aviam
què passa
Alfombra
no, no
catifa
o estora
podeu triar
és paquet
no cajetilla
quan es tracta
de tabac
cotxilla
noi
quina daga
llenguatge
veu clavat
tres sinònims
entre d'altres
coltell
ganivet
tallant
xaparrón
riuixat
o xàfec
sigilós
no
reservat
quin tu
no
digueu recluta
si és que no és
el capità
l'anella
cordó
cadena
que recull
un feix
de claus
no l'anomeneu
llavero
és clauer
que resti clar
del gasto
no direm
despesa
en direm
despesa
i del bandatge
en vanat
i avui prou
deixem-ho córrer
per si algú
ja rufa el nas
molt bé
bé
senyores
senyors
hem arribat a la fi
d'aquest programa
seixanta i més
recordeu que
si us ve de gust
podeu tornar-lo a escoltar
el diumenge
al matí
a les 11
bé
l'ina
Montse
Joan Maria
Carlos
moltes gràcies
a tots
per escoltar-nos
i mira
fins la propera setmana
si Déu vol
fins la propera
bona tarda
adeu-siau
bye bye
no
anglicismes
no
anglicismes
això sent
no senyor
anglicismes
no
Fins demà!
Fins demà!
Qui eren tots els empresaris que anava amb ell?
Que fins ara mutis!
400 pisos per vendre!