SETJANTA I MÉS
Amigues i amics, oients de Ràdio d'Esvern, els de 60 i més, membres d'un col·lectiu que, sí, és ben cert que com tenen més de 60 anys, s'entén bé, menys el nostre Carlitos que no té 60 anys.
Però és igual, els anys, que ens manqui, el carrendari, podem passar-los bastant, amb molta feina a fer i molt alegrament.
Perquè el nostre afany de fer coses i de passar-nos-ho bé fa que les xacres de l'edat no ens molestin gaire.
El que molesta més és el temps meteorològic que, a través de la llevantada, ha obligat els organitzadors d'ajornar les nits del carrer,
o sigui, la nit de tapa, sobretot, que tant d'èxit en té, del proper dissabte fins al proper mes de novembre.
O sigui que ja veurem què passa.
Aquesta és almenys l'última informació que ha arribat a la nostra taula de redacció,
que avui està gairebé només en la meitat de components,
ja que la Lina és molt lluny i la Montse té unes petites molèsties
que li han privat d'estar amb nosaltres aquesta nit.
Les saludem amb molta estimació.
Per nosaltres, en Joan Maria, en Carles i qui us parla, la Joana,
estem ja a punt per posar en marxa 60 i més.
La Lina és la Lina és la Lina és la Lina és la Lina.
Bé, comencem.
Ens ha arribat a les mans un tríptic molt orientatiu
sobre el cost que paguen els municipis de l'àrea de Barcelona
sobre la recollida selectiva dels residus que generem les llars catalanes.
L'any 2018 es van recollir selectivament
solament el 35,5% d'aquests residus municipals,
però encara estem lluny de l'objectiu proposat pel proper 2025,
que és arribar al 55%.
Si assolíssim aquest objectiu,
podríem estalviar uns 20 milions d'euros en el seu tractament.
Que quants residus generem?
Cada habitant de l'àrea metropolitana genera un total de 460 quilos
d'aquests residus anualment,
dels quals només 164 són separats de manera correcta.
Queden, doncs, 296 quilos que haurien de ser tractats adequadament.
I encara que ho hem explicat moltíssimes vegades,
moltes persones ens pregunten
com puc contribuir a millorar la situació des de casa?
Doncs molt senzill, separant-los correctament.
I com?
A banda que normalment els contenidors
ho expressen per mitjà dels rètols corresponents,
ara ho tornarem a repetir.
En primer lloc, intentarem reduir-los al màxim.
I dels que, imprescindiblement fem,
hem de tenir en compte la posada correcta
en cada un dels contenidors corresponents,
per tant, us donem una norma de com fer-ho.
Contenidor verd, vidre.
Contenidor blau, paper i cartró.
Envasos de cartró i plàstic en el contenidor groc.
I el rebuig restant en el contenidor gris.
Ens queden les restes del menjar,
aliments fets malbé,
marro del cafè, taps de suro,
tovallons de paper, que no siguin de celulosa.
Aquestes restes orgàniques
es dipositen a l'envàs especial
que per tal efecte poden demanar al nostre ajuntament.
La fracció orgànica és la que té més potencial de millora
i, precisament, en aquesta és la que hem de centrar
els nostres esforços i cura.
També hem de tenir molt en compte
que un 90% de la brossa que dipositem
en el contenidor gris
és susceptible de ser reciclada
amb més atenció.
Ens preguntem com es paga la gestió de residus.
Doncs els municipis s'encarreguen de recollir-los
i transportar-los fins a les plantes de tractament.
La ciutadania paga els costos de recollida
per mitjà d'una taxa especial.
O bé, en el cas que els municipis
no tinguin establert aquesta taxa,
el pagament corre càrrec dels pressupostos municipals.
Per tant, ens dol, i alhora ens empipa,
obrir els contenidors
per llançar els nostres residus
i observar que estan plens
de bosses rebossants
de tota mena de deixalles,
absolutament barrejades.
O sigui que és decebedor
perquè tu treballes
i els altres desfant la teva feina.
Els nostres veïns
han de saber que una sola bossa,
fora de lloc i amb residus barrejats,
inutilitza tota la feina ben feta
per la resta del veïnat,
anul·lant la resta del contingut del contenidor.
I seguim amb les preguntes.
Com es fa el tractament d'aquests residus?
L'àrea metropolitana de Barcelona
s'encarrega del tractament dels residus generals
en els municipis que l'integren.
La ciutadania paga el cost del tractament
per mitjà de la taxa metropolitana
del tractament de residus
que es cobra a través de la factura de l'aigua.
Quant ens costa el tractament dels residus?
Doncs cada llar paga 60 euros l'any de mitjana.
Les activitats comercials i econòmiques
paguen uns 34 euros
i la resta és a càrrec dels pressupostos generals
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
I, perquè consti,
hem de constatar que podem sentir-nos orgullosos
del nostre Ajuntament de Sant Just,
ja que es troba entre els que menys paga,
ja que és un dels municipis
que millor separem els residus selectivament
i, a més, el que menys en produeix per càpita.
L'Ajuntament de Sant Just
està preparat per assolir l'objectiu de l'any 2025
de reciclar adequadament
un 55% dels residus municipals.
O sigui que els felicitem
i ens felicitem.
L'Ajuntament de Sant Just
Bé, com hem dit abans,
a l'Alina,
que n'és fora uns dies,
li encanta parlar de temes de Barcelona,
sobretot de la Barcelona antiga.
Com avui ell es troba, com he dit,
molt lluny d'aquí, a Basten,
jo em permet ocupar el seu espai,
tant amb un tema de la ciutat de Barcelona,
jo he dit,
d'un carrer de la ciutat de Barcelona,
que, més que un carrer,
és una avinguda de grans dimensions.
La gran avinguda de les Corts Catalanes.
La Gàmbia, a més de ser el carrer més llarg de tot l'estat espanyol,
és una de les vies més importants de Barcelona.
Amb una amplada de 50 metres
i un recorregut de més de 12 quilòmetres,
travessa la ciutat d'un costat a l'altre
i dóna recer a 689 portals.
Al Pla Cerdà se la identificava en la lletra N, número 11,
però l'any 1900 el nom va ser substituït per Cots,
que va perdurar fins l'any 1931,
quan va passar a denominar-se
Avinguda de les Corts Catalanes.
Ja durant la dictadura franquista
se li va canviar el nom
per Avinguda de José Antonio Primo de Rivera.
Passada aquesta època,
se la va batejar amb el nom que ostenta actualment,
Gran Via de les Corts Catalanes.
El més significatiu d'aquesta artèria
és la seva personalitat logística,
ja que, atès que travessa tot Barcelona,
pràcticament va des del riu Llobregat
fins a fins del de Sos,
i tenint en compte la gran amplada,
esdevé imprescindible per a la comunicació automobilística de la ciutat.
No hem d'oblidar que al final del segle XIX
el passeig de Gràcia també tenia un paper bàsicament comunicatiu,
enllaçava Barcelona amb el poble de Gràcia.
Però, avui, aquest immens passeig,
independentment del seu trànsit rodat,
és fonamentalment un lloc,
un indret esplèndid
per on es pot passejar,
mirar, comprar, etc.
En canvi, la Gran Via,
tot i que mostra una condició molt important
de parador,
ja que s'hi pot llegir amb facilitat
l'evolució de la ciutat,
no és tan lloc com el passeig de Gràcia,
ja que la seva personalitat bàsica
és logística.
Per tant, la Gran Via no destaca gaire pel seu comerç
i és natural,
ja que aquestes vies tan dinàmiques
tenen altres característiques.
Si recordem que el recorregut
és de gairebé 13 quilòmetres,
crida l'atenció poderosament
la uniformitat del nivell social que hi trobem.
A Nova York, per exemple,
el perfil de la cinquena vinguda
és molt divers
quan el seu perfil humà.
Del carrer Déu fins al 42,
el nivell social baixa lleugerament,
però des d'aquest fins al 8,
que és on acaba,
el nivell descendeix de manera exagerada.
En la nostra Gran Via
també n'hi ha de canvis,
però no són tan trencadors
com els de la famosa vinguda de Nova York.
Evidentment,
l'encreuament amb la Rambla de Catalunya
és espectacular
pel que fa a l'urbanisme,
però durant tot el recorregut,
els nivells socials
són molt semblants i agradables.
A la Gran Via
és tres trams,
un del central més homogènere,
que transcorre per un exemple
molt consolidat
i que connecta
les places d'Espanya
i de les Glòries.
Un segon tram,
en direcció sud-est,
comença a la plaça d'Espanya,
des de la plaça d'Espanya
a la plaça d'Europa
i, finalment,
el tram que travessa
el barri 22 Arroba
i va a la recerca del riu Besós.
Però, ara,
abans de parlar
dels edificis més significatius,
ho farem des de les seves places.
La plaça d'Espanya,
amb les seves torres venecianes,
dissenyades per Ramon Ramentós,
i la font barroca
de l'arquitecte Josep Maria Jujol,
en col·laboració
amb l'escoltor Miquel Blai,
tenen una vocació bàsica,
crear un marc urbà
que magnifiqui l'entrada
al conjunt de la Fira de Barcelona,
construïda el 1929
en motiu de l'exposició internacional.
Avui ha recuperat molta vida
gràcies al Centre Comercial de les Arenes,
un projecte de l'arquitecte Richard Rogers,
que és Premi Pisa 2007.
La plaça de la Universitat,
a més de ser un important punt de trobada,
allotja el primer edifici
que es va construir
més enllà del recinte emmurellat,
la Universitat,
inaugurada oficialment l'any 1882
i és d'estil neuromàntic.
És obra de l'arquitecte Lies Rogent,
que la va projectar en tres cossos,
de manera que s'enfatitza amb exactitud
la unitat de les dues illes de cases que ocupa.
Conformada per la confluència de tres vies,
la Gran Via i les rondes de Sant Antoni i Universitat,
la plaça pertany a l'arquitecte clàssic
de zones concretades
per un binomi indissoluble,
espai urbà
més edifici institucional.
La plaça de la Universitat
no s'entén sense l'edifici de la Universitat.
Una altra característica li ve donada
per la seva localització,
ja que està entre Ciutat Vella i l'Eixample.
En definitiva,
és un espai urbà
que fa de llindar,
és a dir,
uneix i separa
dues parts importants de Barcelona.
La plaça de Tetuán,
sorgida de la Cruïlla entre la Gran Via
i el Passeig de Sant Joan,
és una mena de respir
enmig de dues importants avingudes de Barcelona.
Un oval d'aproximadament mil metres quadrats
que amaga un gran nombre de vicissituds històriques.
Amb l'objectiu d'homenatjar els voluntaris catalans
que van intervenir en l'episodi bèl·lic
de la conquesta de Tetuán,
l'Ajuntament de Barcelona,
l'any 1874,
va convocar un concurs entre arquitectes
per dissenyar aquesta plaça.
Va guanyar el projecte presentat
per l'arquitecte Agustí Font i Carreres,
que proposava la col·locació d'escultures
de Joan Roig i Soler.
No obstant això,
el monument mai es va construir.
Avui la plaça de Tetuán
acull la Font de la Sardana,
una obra de Frederic Marès,
i el monument al doctor Robert,
de l'escultor Josep Jimona.
Aquesta darrera escultura
es va instal·lar inicialment,
el 1910,
a la plaça de la Universitat,
seguint el projecte
de l'arquitecte Domènech i Montaner,
i que després va acabar
l'escultor Josep Jimona.
L'any 1940 es va desmuntar
i es va mantenir durant molt temps
amb la foscor.
Uns anys després,
l'antic monument va ser restaurat
i va veure una altra vegada la llum.
El 14 de maig de 1985
es va erigir, com ja s'ha dit,
a la plaça de Tetuán,
segons el projecte
de l'arquitecte Josep Miquel Casanovas.
Al final del trajecte de la Gran Via
en direcció a l'aeroport
hi ha la plaça d'Europa.
Sembla un parc temàtic
d'arquitectures d'autor.
d'en Rafael Moneo,
de Jean Nouvelle,
de l'estudi Alonso Belanguer,
Albert Vilaplana,
Oscar Tusquets,
Toyo Ito,
la plaça d'Europa,
de 33 hectàrees de superfície
i concretada per 28 edificis
que representen els països
de la Unió Europea,
queda situada dins
el gran districte econòmic
de l'Hospitalet.
El temps dirà
si es deve simplement
un espai urbà de pas
o un lloc públic
per gaudir dels ciutadans.
Respecte dels edificis
de la Gran Via,
comentarem un,
que quan jo era molt nena,
m'impressionava moltíssim,
sobretot perquè per mi
simbolitzava la gran ciutat.
allò que no existeix
a nivell de barri
i només descobreixes el centre,
el Dumb Town.
Ens referim al Teatre Colisseum,
un edifici inspirat
en el de l'Òpera de París,
que és obra de l'arquitecte
francès de Paula Nebot.
Durant molt temps,
la cúpula d'aquest teatre
va ser lloc de trobada
de la cultura catalana.
La casa Golferic
va ser construïda l'any 1901.
i va néixer
del desig del seu propietari,
un ric comerciant,
de gaudir d'una vila modernista
amb rics acabats
de fustes nobles.
I parlant de fons,
crec que cal esmentar
la fonda Diana,
que avui podem contemplar
la cruïlla de la Gran Via
amb el carrer de Roger de Llúria.
Tal com indica el seu nom,
el monument inaugurat el 1919
està dedicat
a la deessa Diana.
Cerdà va concebre les Glòries
com un gran centre de Barcelona
on confluirien
tres eixos importantíssims,
Diagonal, Gran Via
i Meridiana.
Abans de les Olimpiades del 92
es va projectar el conegut tambor,
avui parcialment enderrocat.
En definitiva,
un error urbanístic
d'enormes dimensions
que no sé pas com se solucionarà.
Tinc la impressió
que les Glòries
és un espai maleït.
Ni tan sols
la proximitat del Teatre Nacional,
l'Auditori
i d'un important centre comercial
no ha pogut evitar
que continuï sent
un lloc inòspit
i desert durant la nit.
Creiem que el tema Glòries
és fonamentalment
una qüestió
de programa.
Hem de saber amb claretat
què cal fer,
és a dir,
què volem que realment sigui,
si no es convertirà
en un immens forat mental
d'incògnites
sense resposta.
Bé,
aquest és,
més o menys,
la història d'aquesta
Gran Via
de les Corts Catalanes
que és enorme
però realment
per passejar
no crida gaire.
Fora de petits trams,
la resta
és una Gran Via de Pas
perquè els cotxes,
que no poden córrer molt,
però puguin córrer.
O sigui que
ja està coneguda
aquesta Gran Via
de les Corts Catalanes.
de les Corts Catalanes
i ara,
després d'estar
en un lloc
amb tants cotxes,
tanta edificació,
tant de tot,
que és realment
ciutadà, ciutadà,
ara,
què us sembla
si ens anem
a unes illes
molt remotes
del món?
No em negareu
que les illes
tenen
quelcom misteriós.
Envoltades d'aigua,
semblen
universos
aïllats
de la Terra.
Tenim paradisos
a prop,
com les illes
Balears
són les Canàries.
Però,
en el món,
existeixen
altres territoris
remots,
esperant
els més aventurers.
Però,
compte,
no tots aquests
paradisos
llunyans
són igual
d'hospitalaris.
Coneguem
una mica més
sobre alguns
dels territoris
més inexplorats
del planeta.
Tristan de Cunyà,
l'indret
més remot.
Pertany
a l'arxipièleg
amb el mateix nom.
Ostenta
el títol
de ser
el territori
poblat
més allunyat
del planeta.
Es troba
a l'Atlàntic Sud,
a 2.810 quilòmetres
de la ciutat
del Cap.
Pertany
al Reina Unit,
l'única manera
d'arribar
és a través
de vaixells
d'una companyia
pesquera.
El trajecte
dure sis dies,
si el mar
està en calma.
La seva geografia,
a més,
no ajuda
que la illa
pugui
explotar-se
fàcilment.
Té penyes
segats
de més
de 600 metres
d'altura.
La majoria
dels seus habitants
estan assentats
a Edimburg
del 7 mars.
Sentinel,
perillosa
en les distàncies
curtes.
Sentinel
del nord
és una petita
illa
pertanyent
a l'arcipiàleg
de les illes
Andaman,
a l'oceà
Índic,
administrada
oficialment
pel govern
de la Índia.
No es troba
precisament
lluny de la població,
sinó que el motiu
que causa
que els vaixells
no atraquin
a les seves costes
són
els seus habitants.
Els aborígens
natius
de Sentinel
prohibeixen
l'entrada
als estrangers
llançant-los
fletxes.
Que bèsties!
Es desconeix
quants són
i la llengua
que parlen.
Encara
deuen anar
a taparrabos.
Es creu
que viuen
en tres petites
comunitats.
Cacen
i recollecen
en la selva
i pesquen
en les aigües
de la costa.
Origen
dels
archipiàlegs.
Un conjunt
d'illes
que s'originen
a partir
dels volcans.
Un archipiàleg
neix a causa
de la quantitat
abundant
de residus
magmàtics
que van generar
una sèrie
d'errupcions
volcàniques
succeïdes
en època
de la prehistòria.
Tot i tenir
un naixement
i una base
rocosa,
els seus sols
són fèrtils.
les illes
toquelau
les més
sostenibles.
Les illes
toquelau
de Nova Salanda
són un emplaçament
llunyà
que depèn
d'aquest país.
No tenen
aeroport.
L'única manera
d'arribar
a elles
és mitjançant
un vaixell
de càrrega.
Per aconseguir
els recursos energètics
necessaris
per subsistir,
aquest
archipiàleg
ha instal·lat
panells
solar,
vaja,
que adelantats.
Es tracta
del primer
territori
del món
que genera
tota la seva
electricitat
a partir
d'aquest
sistema
sostenible.
Els 1.500
habitants
de les illes
utilitzen
un total
de 4.000
panells
solars
per proveir-se.
Déu-n'hi-do.
Mira,
doncs aquests
sí que estan
a la línia
del que
voldrien
estar els
altres,
no?
D'estalvi
i no fer malbé
la natura.
Bé,
posa una mica
de música,
sisplau.
Bé,
posa una mica
de música,
sisplau.
i no es
.
Bé, i ara una informació que considerem força interessant
per a tots els nostres veïns que pateixen dificultats de mobilitat
i que vulguin gaudir d'una activitat de moviment
que no poden realitzar a causa de la seva situació.
És el projecte Ambici Sense Edat
que la nostra ONG va decidir acollir a l'Assemblea Extraordinària
del passat 25 de setembre per tal d'implantar-la aquí al nostre poble.
Parlem de Sant Jus Solidari.
L'objectiu és poder retornar una pseudocapacitat
d'anar amb bicicleta a les persones que ara,
per les seves circumstàncies personals, no poden fer-ho.
Aquesta senzilla però innovadora activitat
ara és possible gràcies a la utilització d'un vehicle
amb assistència elèctrica, tipus Trisho o Rish House,
molt d'ús fa un temps en certs països asiàtics.
Aquest vehicle és un tricicle adaptat especialment,
equipat amb una capota plegable i una plataforma
per pujar als usuaris.
Però qui el condueix?
Doncs un conductor voluntari
qui els portarà a passejar per aquesta natura excepcional
que ens envolta
i reconeixer els racons més bonics
d'aquest poble extraordinari que és Sant Jus.
El lema de Sant Jus solidari
és el dret a sentir el vent als cabells
i en aquest projecte espera oferir a la gent gran
o amb mobilitat reduïda
una activitat que pugui ampliar els seus orissons
i millorar la seva qualitat de vida.
Però alhora ofereix a propers voluntaris
l'ocasió de relacionar-se
amb diferents membres de totes les edats.
També pensem que és una situació ideal
per fer ponts generacionals
entre la joventut, la mitjana edat i la gent gran.
Qui és que la pateix?
La solitud és la nostra societat actual.
Sí, ells són els que pateixen
perquè tothom té feina
i els vellets a vegades es queden solets.
Bé, amb tota la bona voluntat
de les persones que s'envolten.
Però la vida és així.
Bé, aquesta és la història d'aquest projecte.
El seu origen data de l'any 2012 a Copenhague
quan Ole Kassou va començar a oferir
passatges gratuïts en la bicicleta Trishow
a persones de residències de gent gran
en mobilitat limitada.
Posteriorment es va passar i posar en contacte
amb una consultora de la Societat Civil de Copenhague
que es va interessar pel projecte.
Es van comprar 5 vehicles
i es va crear la Cycling with Wach
com a organització
que va estendre per tots els racons de Dinamarca
fins a travessar les fronteres aquest projecte.
Des de l'any 2015 està present a 42 països
amb més de 1.500 localitats de tot el món.
A hores d'ara, Catalunya s'ha incorporat a Barcelona i Terrassa.
A la resta de l'estat espanyol
ja funciona Sant Sebastián, Saragossa, Navarra i Albacete.
En dies propers està prevista la seva implantació
a la Laguna, Tenerife, Vic, Matlleu, Madrid, València, Gandia i Alacant.
El projecte Ambici Sense Edat
es basa en la generositat i l'amabilitat.
Com a principi fem l'acte de convidar
una o dues persones d'edat avançada
o de mobilitat reduïda
a fer una passejada amb bicicleta.
No negareu que és un acte molt senzill
que tothom pot fer.
Com funciona el projecte?
Ambici Sense Edat.
Doncs bé, els voluntaris realitzen un curs de formació
per conèixer la normativa de circulació local,
coneixement del vehicle i conducció del mateix.
S'inscriuen per fer passejos amb bicicletes
amb la gent gran a través d'un sistema de reserves
senzill amb la freqüència que desitgin o puguin.
En l'actualitat, més de 200 iniciatives a tot el món
col·laboren en el projecte amb bici Sense Edat,
amb una oferta de més de 1.000 tricicles
i el nombre segueix creixent.
Més de 6.000 conductors
asseguren que a les persones grans
els agrada sortir de les seves residències d'avis
amb bicicleta per gaudir de l'aire fresc
i de la comunitat que els envolta.
En el cas de Sant Just,
el projecte s'ha presentat a l'Ajuntament,
que ha mostrat força interès i valora el fet
que darrere hi hagi una entitat sense ànim de lucre.
La Junta Directiva de Sant Just Solidari
va fer una valoració positiva
i la va portar a l'Assemblea de Socis i Sòcies
que la va aprovar, per unanimitat,
tot i ser un projecte d'un sector
en què l'entitat no acostuma a treballar.
Per poder dudar a terme el projecte,
es necessiten persones voluntàries
per conduir el tricicle,
previ al curs de formació
amb la freqüència de temps
que ells puguin dedicar.
Cal tenir els 18 anys complets.
Per ser voluntaris o voluntàries,
rebre més informació
o bé si coneixen algú
que li es pugui interessar,
us podeu adreçar al coordinador
del projecte Carles SD
i a l'adreça electrònica
ambicisensedat
arroba justsolidari.cap
o marcar al telèfon
625 132 626
Repeteixo, 625 132 626
o bé contactar amb Sant Just Solidari
de Sant Just d'Esvern.
El rejó de la Sarzuela
El rejó de la Sarzuela
Avui al rejó de la Sarzuela
podem escoltar el coro de Barquilleros
de la obra de Federico Chueca
Agua, Azucarillos i Aguardiente.
Orquesta Filharmonia
amb la direcció
de Pere Osa
de la Sarzuela
El rejó de la Sarzuela
Parquilleros
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!








Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Endarrerit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Canvia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No demà!
Fins demà!
recrimeixen quasi el 45% dels cotxes a nivell mundial.
Actualment Espanya és el segon fabricat de cotxes d'Europa.
Si bé, cap marca important és de capital espanyol.
El sector està molt preocupat pels enormes reptes d'un immediat futur incert.
D'una part, la competència de les fàbriques asiàtiques
pel seu enorme potencial del seu mercat interior.
L'altre és el canvi tecnològic.
De passar de motors de combustió interna per altres més nets,
d'elèctrics, híbrids, de pila d'hidrogen, etc.
Les inversions que han de dur a terme els fabricants de cotxes són enormes.
A més, no estan clares les regulacions dels diversos països,
cosa imprescindible si es vol avançar ràpid el canvi.
Aquest panorama de la indústria de l'altre mòbil
encara afegiria als dubtes del públic indígena.
A l'hora de tenir el motor del seu nou cotxe,
què? Diesel? Gasolina? Elèctric? Híbrid?
Segurament la resposta correcta depèn de diverses variables.
Ah, quants quilòmetres fem a l'any?
Més de 15.000 quilòmetres.
L'opció més rentable és un cotxe motor dièsel de nova generació.
Bé, si només fem servir el cotxe per ciutat
i viatges de menys 250 quilòmetres,
doncs els vehicles amb motor de gasolina de nova generació,
elèctrics o híbrids, seran els indicats.
Com podeu veure, l'elecció no és difícil.
Només cal anar al concessionari de la mostra marca predilecta
per comprar-se un cotxe nou.
El cotxe és molt més que gaudir de la sensació de llibertat.
Per molts és una fita de l'èxit personal.
Això implica la poca racionalitat a l'hora de comprar-se el cotxe,
perquè resulta que al final comprem el que en realitat no necessitem.
Per acabar, recomano que en tot cas,
el canvi de marxa sigui automàtic,
perquè és una gran millora tècnica que facilita la conducció
i a sobre dona més seguretat passiva al vehicle.
Molt bé, ja està el consell donat.
I ara parlarem, en lloc de cotxes,
d'un habitacle que realment crida molt l'atenció,
sobretot als joves.
I Loved You.
Hi ha gustos per a tot i cases per a tots els gustos.
I ja no parlem més de decoració, espai i color,
sinó del concepte.
Viure en un espai petit pot semblar angoixant per a alguns,
però d'altres gaudeixen, tradient partit,
a un immoble petit i acollidor que integra espais.
Descobrim què és un loft i quins orígens té.
La llum i l'espai.
Al màxims protagonistes,
un loft és un habitatge que es caracteritza
per tenir una distribució oberta,
sense gaires o directament sense,
amb vans separadors,
i en grans finestrals pels quals
es cola una gran quantitat de llum.
Un altre lloc distintiu del loft,
respecte d'un pis convencional,
és l'integració del top d'aire,
les canonades i el cablejat,
en la decoració de la llar.
Aquests elements,
que habitualment es troben a l'interior de les parets,
sobressurten aquí a l'exterior,
a causa de l'ús anterior que es donava a l'edifici.
En el cas del loft,
eren fàbriques i tenien un fort caràcter urbà.
Bé, i ara parlem del disseny.
Les línies dominants són les rectes
amb acabats llisos.
De la mateixa manera,
les formes geomètriques
i les línies rectes
que formen angles marcats
també en són protagonistes.
En general,
compten en molt pocs elements decoratius,
perquè la màxima dels lofts
és la senzillesa
per poder transmetre una idea
d'espontaneïtat.
És per això que el mobiliari
que més enganxa
s'enquadra dintre
de l'estil minimalista.
Fills de la indústria.
El loft va néixer
a la segona meitat del segle XX
als Estats Units
gràcies a la desindustrialització.
Els barris en què abundaven
era Tribeca, el Soho
i el barri oest de New York.
El fet que el preu del lloguers
fugés molt
i existís una necessitat
d'establir-se en espais amplis
va convertir les fàbriques
en una alternativa d'allar
assequible per a alguns sectors
de la població.
Al principi,
els artistes s'ho van prendre
com una opció interessant
per viure i dur
a terme les seves obres.
Més endavant,
el concepte es va traslladar
a botigues, restaurants,
galeries d'art
i altres tipus d'espai.
Bé,
on comença
i on acaba el menjador.
La manera que té
aquest tipus d'immoble
tan particular
de diferenciar
cada estança
és mitjançant
panells
de materials diversos
com el vidre,
que no arribin
a tocar el sostre.
També es poden
emprar fins i tot
elements de decoració
o mobiliari
per marcar
els esmentats límits
d'una habitació
a l'altra,
com podrien ser
plantes,
llibreries
o sofàs.
Moltes vegades,
els dissenyadors
del loft
aprofiten
l'alçada
del sostre
per crear
una segona planta
en la qual
situar el dormitori
o la zona de treball.
En dos,
es podrien
concebre
com un espai
més íntim
i personal
que la resta
de la casa.
Per aquest motiu,
algunes persones
podrien necessitar-hi
una mica més
de privacitat
que la resta
de la casa.
I a l'estil?
L'estil més habitual
que decora
aquest tipus
d'avantatges
és l'industrial.
Les parets
poden ser
de maons
que al mateix temps
es poden haver pintat.
Tal com comentàvem,
els elements bàsics
de l'estructura
de l'edifici
es poden observar
per dotar
l'habitació
d'un toc senzill.
Materials
que s'hi fan servir.
Ciment,
maons,
metall,
plàstic.
i colors
que hi predominen.
Tons
os,
beix,
terra,
blanc,
negre,
blau
i gris.
Bé,
ja tenim
tot el lof
ordenat
i ara
a posar els mobles
que puguem posar.
a posar els mobles
t' 7
a posar els mobles
que s'hi fan ferricament
d'all
a posar els mobles
que s'hi fanません.
I ara, de l'Urbanites, passem a la, com podríem dir, a la natura.
Seguint el corrent.
Els oceans estan en continu moviment com la nostra terra.
Aquest anar-hi-venir marítim pot tenir diferents velocitats i temperatures depenent de la zona.
Per què passa? Cap a on ens pot portar?
Seguim-li el corrent per esbrinar-ho.
Què són els corrents marins?
El concepte de corrents marins es refereix al moviment de les aigües que formen els oceans.
Aquests desplaçaments poden seguir direccions diferents.
Una metàfora d'aquest fenòmen que podrien fer seria com si hi hagués un riu dins de l'oceà.
Tots els oceans del món tenen corrents.
Aquí.
Per què s'originen?
Aquí.
Detectem tres cabuses clares que estimulen els corrents marins.
diferència de temperatures.
L'aigua del fons de marí té baixes temperatures, mentre que la que es manté a la superfície està temperada.
La interacció entre en dues dona com a resultat una doble corrent, una per l'aigua càlida i l'altra per la més gèlida.
Moviments terrestres.
Els moviments planetaris de rotació i traslació porten com a conseqüència el desllat de les aigües,
moltes vegades en el sentit contrari de rotació de la Terra.
Vens.
El vent és un element més de la natura que contribueix a desplaçar la superfície de l'aigua a través de les zones.
Els moviments que ocasiona l'atmòsfera també influeixen en l'aigua.
Segons les seves característiques, els corrents oceànics són el moviment de rotació terrestre que els fa constants.
El sentit que seguirem és d'est a oest per latituds intertropicals i d'oest a est en les mitjanes altes.
Corrents de marea.
L'atracció lunar és la principal causa d'aquest tipus de corrent diari superficial.
Està relacionat amb les aigües càlides i involucra enormes desplaçaments d'aigua de l'hemisferi nord al sud i viceversa.
Corrents d'onatge.
Són les que modifiquen, en gran part, el litoral i són produïdes pels vents,
especialment per les tempestes o huracans que s'associen al moviment de les masses d'aire,
tant d'origen continental com marítim.
Corrents de deriva litoral.
Són el resultat de l'acció de corrents oceànics en arribar a les costes,
el traçat a les quals presenta alguna inclinació o desviació respecte a la seva direcció original.
Corrents de densitat.
S'originen pel contacte entre corrents que posseixen diferents densitats a causa de les diferències de temperatura.
És habitual que aquesta situació es doni en estrets que separen dos mars diferents,
com seria, per exemple, l'eix equatorial o el cercle polar àrtic.
Tipus de corrents marins.
Podem classificar-los segons diferents paràmetres.
Segons la profunditat.
Corrents de superfície.
El moviment giratori de la Terra provoca aquest tipus de corrents.
els vents també tenen un paper rellevant.
Generen energia i corrents circulars.
També poden originar formes espirals o bucles amb latituds tropicals.
Els corrents superficial influeixen en el clima i les temperatures allí on passen.
Corrents de profunditat es generen a més de 100 metres sota el mar.
La seva aparició compensa el moviment de les capes superficials.
i bé, espera't, no, perdona que t'interrompessi,
però ja em fa l'efecte que hem arribat al Carles i ens fa senyals
que estem arribant al final dels corrents.
No ens quedava més que dir perquè són importants,
però un altre dia continuarem el tema que és molt important.
Senyores, senyors,
oients, amics,
fins al proper dimecres, o bé,
si ens voleu escoltar en segona audició,
el dissabte podem estar amb vosaltres
perquè a les 11 en punt
serà el programa en diferit.
Fins aleshores,
molt bona nit
o molt bon dia.
que és un lloc de referència pels hàbitres europeus.
del Bar al laboratori.
Al laboratori.
Carles, les tres prioritats d'avui.
La primera.
La primera, les connexions entre el Trident.
Li farem la feina al Xavi
perquè pugui després veure-ho bé
com ha funcionat aquest temps.
Sí, senyor,
perquè era una de les qüestions
que preocupaven el Xavi Campos
després del partit d'Eivar.
La segona.
La pressió del Barça,
mirarem on recuperem la pilota.
I la tercera.
On juguen els interiors.
On juguen els interiors.
avui, Artur i De Jong.
Si un es despenja més,
si l'altre és més posicional.
Marca el repte d'avui?
Doncs donat que Messi, Suárez i Griezmann
fa molt de temps
que no marquen fora de casa a la Champions,
preguntem
qui dels tres davanters del Barça
xutarà més vegades
entre els tres pals.
I recordem als oients
que han d'entrar al Twitter de la TDT
per poder participar-hi.
Ja sabeu que els jugadors
fan molt d'exercici
i segueixen una dieta equilibrada.
Doncs tots ens hauríem de cuidar
igual de bé,
sobretot aquells que tingueu
el colesterol alt.
És important alimentar-vos bé
i si, a més,
preneu un Danacol al dia,
això us ajudarà
a reduir el colesterol
de manera 100% natural
en només dues o tres setmanes.
Vegeu les pautes de consum
a Danacol.es.
Si preneu medicació
i durant l'embaràs o la lactància,
consulteu-ho amb el metge.
Aquí a Praga,
mosaic.
Mosaic, blanc i vermell,
com no podia ser d'una altra manera
amb els colors de l'equip
per tot l'estadi,
amb unes lletres
que no distingeixo
ben bé què és el que posa
perquè ho posen a Zubac.
Aquest és l'himne d'Aguiú, no?
Ai, a Zubac, perdó.
A Zubac.
Aquest és l'himne,
no és l'himne que ens ha presentat?
Jo és que no me'n recordo.
No me'n recordo.
Pot ser que sí,
el que passa que com només ho canta
aquest cantó de la tribuna
no acaba d'agafar sonoritat potent.
Marta, qui juga pel Barça?
Ter Stegen a la porteria,
Semedo, Piquet,
l'anglè i Alba a la defensa,
al mig del camp Busquets,
amb De Jong i amb Artur.
I al davant el trident
format per Messi,
per Suárez i per Griezmann.
Per l'Eslàvia.
Colar a la porteria,
no ho diré tan ràpid això, eh?
Soufal,
Cudelà,
Choborca i Boril a la defensa,
doble pivot per Sou,
Txec i Xefxic.
A la dreta,
Masopos,
a l'esquerra,
Zelení,
a la mitja punta,
Estanxo i al davant,
o la Inca.
Bernat Codi,
últims resultats de l'Eslàvia de Praga.
A la Lliga acumula 19,
partit sense perdre
i ha guanyat els últims 5 que ha jugat.
A la Champions és diferent,
empat contra l'Inter
i derrota contra la Borussia.
La TVT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de...
Assistència sanitària,
El RAC,
Estrella Damm,
Agbar,
Portaventura,
Danone i CaixaBank.
Netejar els boscos d'ampolles de plàstic
és una de les valuoses accions
en què ha participat la Laura,
una dels més de 14.000 empleats voluntaris
de CaixaBank l'últim any.
Generar un efecte positiu en les persones
ens fa diferents
i això és ser una banca socialment responsable.
CaixaBank.
Escoltar,
parlar,
fer.
Els jugadors s'acaben de fer una fotografia
tots barrejats,
els de l'Eslàvia per del Barça.
Tots barrejats amb tot l'àrbitre
i tots els seus assistents.
És dins de la campanya
en contra de qualsevol tipus de discriminació
a favor de la inclusió,
la diversitat
i l'accessibilitat
de la UEFA
dins de l'Equal Game Football People Food.
Ara ho veiem per la televisió.
Recordem que el partit d'avui
l'emet Movistar Liga de Campeones
i que veu escoltar
a la TET, a la vostra televisió,
a l'opció d'àudio número 3.
Vinga, doncs a tothomar.
Bona nit.
khiat
Onun
innerhalb
attiva
esc
ch
",
attiva
dins d'avui
tera
到
刻