Fins demà!
Fins demà!
De dilluns som a la primavera, exactament, segons la tele, des de les 11 i 29 minuts del matí.
Però no creieu que la primavera atmosfèrica ja fa temps que ens honora amb la seva presència, sobretot en les hores centrals del dia, en què si t'abrigues massa sues d'allò més?
Però fa goig anar pels jardins veient les noves brostes amb plantetes, arbres, herbes...
Ara fa falta que no canviï el vent i s'emporti la primavera segrestada i tornem a necessitar abrics, mocadors, etcètera, etcètera, amb els conseqüents refredats, grips i més,
i que pensaven que ja estarien desats a l'armari per l'hivern vinent.
Esperem que això no passi i que es mantingui ferm a l'estació més bonica de l'any, que, per mi, que consti, és la primavera.
Tornem a felicitar els fallers valencians per les magnífiques falles que han creat, sobretot, tant la que va guanyar el primer premi,
com la de la plaça de l'Ajuntament, una construcció de 41 metres d'altura, l'última en cremar.
Seguint la marxa de les noves tendències, han estat sòbries amb figures modernes i construccions elegants i esbeltes
que van cremar molt bé gràcies a l'aparícia dels pirotècnics i la manca de vent.
Però allò que no els podem felicitar és pels quatre gulets que es van emportar del Camp Nou.
Bé, dit això, l'equip de 60 i més, l'Alina, la Montse, en Joan Maria i en Carles i una servidora, la Joana,
inicien l'audició d'avui de 60 i més.
Ahir es va celebrar el Dia Mundial de la Poesia.
Seguint el ritme dels diferents temps, aquesta expressió escrita plena d'espiritualitat
ha omplert hores d'esbarxo, de serenor i també de sentiments més exacerbats en la poesia èpica.
Però per escriure poesia, a vegades, no és imprescindible que les línies segueixin una mètrica, un ritme pautat.
També hi ha prosa poètica que, com aquests records d'infantesa, escrits per una joveneta
i que vaig trobar entre els fulls d'un llibre molt antic.
Fins als deu anys vaig ser una perfecta nena de ciutat.
Vivia en un barri de la capital.
Al meu carrer encara s'hi jugava a la xerranca, al vell mig de la calçada,
amb els quadrats i els números marcats a terra d'una via sense asfaltar.
Però, quan vaig fer els deu anys i per raons de salut, em vaig anar a viure al camp.
Encara recordo les hores passades al jardí, des d'on es veien immensos camps de blat i ordi
que, per causa del vent, es movien com si fossin les onades del mar
i amb un soroll que la meva imaginació d'infant em feia creure que estava contemplant de debò
el mar des de la barana del terrat.
Quan a hores d'ara hi passo, tant en cotxe com a peu,
la melangia em fa desitjar tornar a ser aquella noieta que passava hores i hores
contemplant les onades d'un mar que, de mica en mica,
s'anava tornant groc i després daurat
per acabar desapareixent a cops de fals per la mà dels pagesos.
Fins demà!
I ara, informació del butlletí municipal.
L'espai municipal entre els carrers Rambla i Major
es transformarà, en breu, en un nou parc pel gaudi i la relació ciutadana.
L'equip de govern ha decidit tirar endavant
el projecte d'urbanització d'aquesta zona tan cèntrica
que estava reservada per a la futura parada de metro,
ja que les administracions competents
no tenen prevista l'arribada del metro al municipi en els propers anys.
Es destinaran gairebé 1.300 metres quadrats a espai verd
en camins que donaran transversalitat en totes les direccions
i dues zones d'estada,
una de les quals comptarà en jocs infantils amb vistes cap a la Rambla
i envoltada d'arbres i zones agerdinades.
A l'espai restant, a la part superior del solar,
s'hi farà aparcament públic
per donar servei a les necessitats d'estacionament
de l'entorn d'unes 14 places noves.
L'Ajuntament disposa de 8 instal·lacions solars fotovoltaiques
amb més de 1.500 metres quadrats de superfície de captació solar
que generen anualment uns 300.000 quilowatts d'electricitat
que s'injecten a la xarxa general de distribució elèctrica.
Els ingressos que generen per la venda d'aquesta energia
al 100% renovable serveixen per amortitzar els costos
d'aquestes instal·lacions i permet noves inversions.
La gestió es fa a través de l'empresa municipal Poromunça.
També es disposa d'una instal·lació solar fotovoltaica d'autoconsum
que genera electricitat per il·luminar una part del parc del Canigó,
així com diverses instal·lacions solars tèrmiques
que generen calor per escalfar l'aigua calenta sanitària
de diferents equipaments municipals,
com ara l'escola Brasol Marrex,
els gimnassos de l'escola Canigó i Montserrat
o el camp de futbol.
El passat 27 de gener es va aprovar el real decret
que regula el procediment extrajudicial de reclamació i negociació
amb el banc per a les persones afectades per les clàusules terra.
Hi ha un termini de tres mesos perquè la persona i l'entitat financera
arribin a un acord i es posin a disposició de la primera la quantitat a retornar.
Aquest termini comença en el moment de presentació de la reclamació.
L'Ajuntament, a través de l'Oficina d'Informació al Consumidor,
assessora les persones afectades en aquesta matèria.
Cal sol·licitar cita prèvia a través de l'app Sanjuscat
o del telèfon gratuït 900-102-658.
Les persones que vulguin verificar si estan afectades per aquesta clàusula
poden dirigir-se al servei amb l'escriptura del préstec hipotecari
per tal que el personal determini si hi consta la clàusula terra.
I ara continuem el recorregut cultural
per les diferents sales d'exposicions i museus dels entorns del nostre poble.
A la Veïna Esplugues podem visitar
l'interessantíssim Museu de la Rajoleta de Ceràmica
i Cantintorer del Carrer de l'Església
que ofereix també tot un seguit de temes variats i molt interessants.
I ara ens n'anirem al Museu Antoni Tàpies.
Fundació Antoni Tàpies
L'edifici de la Fundació d'Antoni Tàpies
situat al vell mig de l'eixample barceloní
constitueix un dels exemples arquitectònics
més característics de la Barcelona modernista.
Seu de l'antiga editorial Montaner i Simón
fó construït entre 1881 i 1886
per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Compta en diversos espais expositius
un auditori, una terrassa
on s'emplaça l'obra emblemàtica d'Antoni Tàpies, Mitjó
i una biblioteca formada per més de 48.000 llibres
i especialitzada en l'art modern i contemporani.
A més a més de recollir els fons més extens
de l'obra de l'artista
i una destacada col·lecció sobre cultura i art asiàtic,
africà i oceànic.
La llibreria Botiga disposa d'un fons
d'importants publicacions de i sobre
Antonio Tàpies i la seva obra.
També s'hi poden trobar les publicacions
que la Fundació edita amb motiu dels projectes
que es desenvolupen al museu des de 1990,
així com un recull de llibres relacionats
amb l'exposició en curs.
Bé, ja hem lligit totes aquestes coses d'interès del públic
i ara l'Alina era aquí tota carregada
amb les seves coses
que veurem què ens porta avui.
A mi el que em fa gràcia, i abans de començar,
és que en un principi
potser la nota que treia menys nota
quan estava estudiant era història.
A mi les històries me...
Passava.
Sí.
No t'agradava.
No, gaire.
A mi m'és igual aquell que es casi amb l'altre
i allò de més allò.
Però ara, que la Joana va ser molt amable
i em va deixar aquell llibre
de les mil i una curiositats de Barcelona
i anat traient aquelles coses
que us he explicat a vegades,
doncs veus que la història,
i des de la primaria, es van repetint.
Sí.
I ara us llegiré una cosa que...
No sé el que us semblarà,
però jo quan l'estava llegint deia
Noi, això passa sempre.
Sí.
Diu, quan Barcelona es va partir en dos.
Durant el reinat d'Alfons el Magnàning,
1.396, 1.458,
o sigui, fa una mica de temps.
Sí, fa una mica de temps.
Sí, fill d'en Ferran d'en Tequera,
a Barcelona es viuen situacions molt tenses.
La crisi econòmica ho fega tant
que la Generalitat i el Consell de Cent
decideixen aplicar
una sèrie de mesures proteccionistes
que no agraden gens
a l'oligarquia urbana de la ciutat.
Les circumstàncies s'agreixen
i els ciutadans de Barcelona
es divideixen en dos corrents.
Menestrals, artesans,
membres de la petita noblesa
i alguns mercaders menys adinerats
creen un partit reformista
que lluita per la igualtat.
Aquest partit es diu
la vostra posició
a aquesta nova formació política,
l'oligarquia barcelonina
forma un partit
per defensar els seus privilegis.
La viga.
O sigui, tenim la busca i la viga.
Sí, senyora.
Bueno, veus, aquí l'entesa,
amb històries, la Joana,
que ho sap tot.
No, no, no, en absolut.
Diu, en 1453,
el governador i lloc tinent general
de Catalunya,
Galcerán de Recassens,
suspèn les eleccions
que havien de servir
per renovar els membres
del Consell de Barcelona
i lliure el poder de la ciutat
a la busca.
En l'actualitat,
aquesta actuació
hauria definit
com un cop d'estat
en tota regla.
Mora bé bé.
Jo no sé si ara també
n'hi ha una busca per aquí
o una busca per allà.
Sí, busca que busca
d'encontrar-se.
Però vull dir, eh,
que tot...
No, no, roba el món
i torna el born.
Diu, entre les seccions
de la busca
hi ha la modificació
de la composició
del Consell de Cent,
amb l'ingrés
al seu centre decisori
de cinc consellers,
dos ciutadans honrats,
un mercader,
un artista
i un menestral.
Per primera vegada
els estaments inferiors
accedeixen al poder.
també es redueix
els càrrecs
per aturar
la burocràcia
i es baixen sous,
interessantíssim això,
eh,
i es baixen sous
en un intent
de recuperar
les arques esgotades
del govern.
qui se'ls havia gastat?
La vida...
Quilosa, no?
Quilosa.
No sé,
me sona música de Palau,
no sé com va això.
Bueno,
diu,
la vida passa
al contratac
i tenint en compte
i tenint en compte
que el cop
havia pecat
de certa timidesa
i la Generalitat
havia donat
un suport continu
als més poderosos,
els estaments inferiors
veuen
les seves esperances
frustrades.
I en 1462,
amb l'esclat
de la Guerra Civil
catalana,
la busca
per el poder.
Pobreta.
i el poder
torna a quedar
en mans
dels més poderosos.
Com sempre,
mi senyor.
Us sembla
que això va així?
Quants anys passa això?
Home,
del 1462,
doncs,
d'entrada...
El 1462
és bastant modern,
perquè això
és una de les crisis,
jo me'n recordo
que ja de l'antigua Egipte
hi havia set anys
de...
Ah, sí,
de Ganaix
des d'estat d'abundó.
D'abundó,
això passava sempre.
Això és un mes
de 2050.
Però jo heu
més que el poder...
Això és política,
no és natural.
Ah, jo...
Bueno, és que la vida
és política,
perquè 1.400,
però és que fa l'any
1.800,
no me'n recordo,
hi va haver a Barcelona
un tancament de caixes.
Van decidir
que s'emportaven
masses diners
cap a Madrid,
i això és la mateixa història.
Però si estem igual.
I llavors van dir
doncs no pagarem.
Sí.
Aleshores va venir
el capità general
i el presó de Madrid,
això és història,
i va dir doncs vinga,
els capitostes
d'aquí a Catalunya,
els principals
que no pagaven,
tots a la presó.
Sí.
Al cap de 15 dies,
tots varen pagar
i es va...
I es va solucionar.
Esclar,
ara volen fer el mateix,
no sé si en sortiran.
Avui hi ha el que passa.
Ara sortiran poder
el tirar per la colota,
no ho sé.
No ho sé.
La Guerra Civil Catalana,
1462-1472,
esclata a causa
de les diferències
entre la tradició
pactista
catalana-aragonessa
i a l'estil
i a l'estil autoritari
dels Trastamara.
però la crisi
es farà sumar
una nova lluita
a aquest segle
tan convuls.
La primera guerra
dels remensers.
Els pachesos
se'ls seran
per reivindicar
al final
de l'opressió
que els propietaris
de les terres
es xercien sobre ells.
I ara us aclaro
el terme remensers.
Perquè jo quan l'hi vis
dic,
bueno,
més o menos
m'ho pensava,
però com a mi
m'agrada consultar,
ja que a casa meva
puc consultar,
va dir més llibres
que a cabells al cap,
això segur.
Ara en aquest moment
sí.
Doncs els remensers
eren tots aquells
pachesos
que havien de pagar
si volien deixar
les terres
i anar-se'n
amb unes altres terres
a conrear.
I aleshores
amb el senyor
era com un vasallatge
que havien de compensar.
Que havien de compensar.
Perquè d'aquests remensers
hi havia que estaven bé
però uns que es volien
de gana.
I se n'anaven
amb unes altres terres
noves
dintre de la península
perquè els hi pagaven més
i aquests no.
Perquè eren més d'això.
No podien marxar.
No faig més curiositats
perquè això ja s'ha allargat.
Encara hi havia aquí
el Ferran II d'Aragón
que el pròxim dia
us ho llegiré també.
Molt bé.
Que aquest tenia
moltes...
Moltes...
Dius Fernando el Catòlico.
Conyi,
doña Rogelia,
tu.
I es carregava tothom
i a base de bé
el tipus de la incisió.
Això no quiere decir
que no poda ser catòlico,
no?
Sí, no, no, no.
Unos términos
molt mal, molt mal expressaos.
I bueno,
i així per amenissar l'assumpte
ens n'anem
a la part màgica
dels fantasmes
que això no fa tant...
No.
Són llegendes
però que en realitat
estan contrastades
o no contrastades
si escrites, no?
Però basades en una realitat.
Bueno,
la que llegirem avui,
sí,
la que llegirem avui
doni duret també.
però també té una analogia,
una similitud.
A veure si després,
quan acabem,
m'aviem el que...
Ho trobem.
Ho trobem.
Ja ho veureu.
Diu...
El carrer Contoners
es deia antigament
carrer d'en Vilardell
per qui va tenir la casa
aquesta nova família
de cavallers
que van ser famosos
per posseir
una espassa màgica
de la qual no solament
es parla
en contes i llegendes
sinó també
en cròniques històriques
de l'arxiu
de la Corona d'Aragón.
Sembla ser
que a l'edat mitjana
un temible drac
assolava el camí
entre Barcelona i Girona.
Ai, ai, ai.
Ara he de recordar-me
de l'alcalde de Girona,
de l'alcalde que hi havia abans, no?
Amb el mal costum
d'endrapar
totes les bèsties
i persones
que hi transitaven.
Un dia,
el cavaller
Soler de Vilardell,
que era d'aquests
valents medievals,
va decidir
anar
a trobar la bèstia.
Es disposava
a sortir de casa
quan se li presentava
un rodamont
demanant el malgnar.
El Vilardell,
que seria molt maco,
va deixar l'espassa
al cantó de la porta
i entrar dins
a la recerca
d'unes monedes.
Però tan aviat,
espereu-se,
que això
s'ha canviat
de lloc, no?
Sí,
has enganxat
a les dues pàgines.
dues pàgines
i aleshores
seguríssim
que això
no pot ser això.
Ja has trobat
el camí.
No,
encara no.
Que queda enganxat
a això.
Diu,
aquí comença
aquí,
que diu,
però tant,
però,
quan va tornar
al portal,
el rodamont
havia desaparegut
i en el lloc
de la seva espassa
hi havia un altre
de gran temple
i preciosa
empunyadura.
a la fulla
brillava
una inscripció
que deia,
escolteu,
eh?
Espassa
de virtut,
braç
de cavaller,
pedra
i drac,
jo partiré.
El cavaller
prengué l'espassa
i se n'anava
a buscar
el seu drac
i abans
d'escometre'l
va provar
el temple
de l'arma
arremetent
contra una enorme roca
mentre es pronuncia
en veu alta
el conjur
que,
sens dubte,
donava virtut
a l'espassa.
La roca
va quedar
a partir de l'instant
en dues mitats.
Aleshores,
el cavaller
s'enfrontava
a la bèstia
i li assegava
el cap
d'un sol tall
mentre exclamava
Braç
de cavaller
espassa
de virtut
pedra
i drac
jo partiré.
Si us adoneu
aquí
hi ha hagut
una mica
de canvi,
eh?
Diu
Portat
per l'alegria
de la victòria
i sense adonar-se
que havia invertit
els versos
perquè el primer cas
deia
es passa de virtut
Braç de cavaller
i aquí deia
Braç de cavaller
es passa de virtut.
Soler de Vilardell
el salbràs
brandant l'espaça
màgica.
Aleshores,
una gota
de sang
del drac
va relliscar
per la fulla
fins a arribar
al cor
del cavaller
el qual
va morir
a l'instant
en Virinet.
Encara avui
es pot veure
a prop
de Sant Saloni
el Vallès Oriental
el munt
de pedres
en què va ser
cobert
el cadàver
amb un turonet
que es diu
la roca
del drac.
L'espassa
màgica
de Soler
va ser tinguda
en gran estima
i molts prínceps
i reis
manifestaren
el seu desig
d'adquirir-la
però la família
mai no va
voler
despendre's.
És
una curiosa
sentència
que es conserva
a l'arxiu
de la cortesia
de la ciutat
i es dictaminava
que en un duel
que tingués
lloc
en l'any
1270
entre
Bernat
de Santelles
i Arnau
de Cabrera
fó considerat
nul
perquè Santelles
havia obtingut
la victòria
amb l'espassa
de Vilardell
a sent prohibit
per les lleis
de cavalleria
per fer servir
armes màgiques.
Amb el temps
l'espassa
va anar a parar
a mans
dels contes
de Barcelona
els quals
la tingueren
com la seva
preuada joia
i la transmeteren
sempre
per herència familiar
com consta
en diversos documents
d'èpoques successives.
Qui té l'espassa?
Ah!
O què?
Jo quan l'he llegit
he pensat
us en recordeu
de...
com se deia
aquella
Excalibur?
Excalibur, sí.
L'espassa, o sigui...
Sí, la del rei Arturo.
El rei Arturo, és a dir...
Tot, eh?
Sí.
Tot tenen una relació.
Si no és aquí, és allà
i si no a collar.
Avui no busqueu l'espassa, nens
i ireu seguint bé
i que passeu bona setmana.
Molt bé.
Ara escoltarem música
per gaudir.
Molt bé.
sota-ne.
Ara escoltarem
el moviment
vivatge
Estem escoltant el moviment vivatge del concerto per a trompeta de George Friedrich Händel.
Aquest compositor alemany, de naixement, però que va viure la major part de la seva vida a Anglaterra,
on va arribar a ser una figura capital de la música d'aquell país.
Director i compositor d'òperes cortesanes, va abandonar molt aviat aquesta tasca
per dedicar-se totalment a les seves grans obres corals, als oratoris bíblics,
el Messias, Judes Macabeu, Israel, Egipte i moltes més.
Música aquàtica número 2 va ser composada arran d'un passeig pel Tàmesis
i una festa posterior celebrada pel rei George I l'any 1717.
Aquesta obra està formada per tres suites, la primera i la segona estan escrites per instruments de metall.
A concert per a trompeta vivatge, Händel va harmonitzar els estils italians, alemanys i britànics,
creant un conjunt, un estil propi que respon al qualificatiu de compositor visual.
Escoltarem el concerto per a trompeta vivatge,
interpretat per l'orquestra barroca de Praga,
sota la direcció de Günter von Trich.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Biografies de personatges il·lustres
Música
Al llarg de tot el mes de març,
S'han anat succeint arreu activitats en record i homenatge a les dones treballadores,
sobretot a les que van patir en defensa dels seus drets,
com éssers humans, tot demanant resposta per una de les parts més importants de la societat,
com és el tèxtil productiu.
Avui, com a record d'un esperit lluitador i treballador fins als últims moments de la seva existència,
farem a grans trets el perfil biogràfic d'una gran dona dotada de gran valua artística
que va aplicar en la seva constant tasca en tots els temes culturals i artístics que va practicar,
com són el dibuix, sobretot dibuix, la literatura, la pintura, l'escultura, el col·leccionisme,
produccions que estan plenes de tendresa, amor a l'entorn, a la natura,
sensibilitat extrema i profund amor a la pàtria.
A partir d'una etapa de la seva vida,
cosa que li va ocasionar molts inconvenients i desenganys
i que li mostraven com un vertader ser excepcional
a qui, en molt temps, no li va fer a la societat d'aquell temps molta justícia.
Estem parlant d'una dona extraordinària, la Lola Anglada.
Lola Anglada va ser la primera a dibuixar en professional de Catalunya
i, tal vegada, la més important, amb una personalitat molt característica
i una lucidesa i una enorme creativitat.
Pertainia a una família benestant, de gran tradicció catalana,
lligada a la indústria tèxtil.
Havia nascut a Barcelona el 28 d'octubre de 1892
i la seva infantesa va estar marcada per un ambient
on es tenia gran respecte per la cultura i l'art.
Això va propiciar la bona educació que va rebre.
Tant ella com les seves germanes, Conchita i Angelina,
totes tres dotades de grans qualitats artístiques,
Lola pel dibuix i se germanes per la música.
La predilecció de la Lola pel dibuix va ser molt ben acollida
i propiciada pels seus pares,
que van posar al seu abast tots els elements per perfeccionar-la.
Ella va dibuixar tot, va dibuixar de tot.
S'hi anava en el teatre, l'escena i els personatges amb tot detall,
els convidats a casa, ses germanes,
i no solament del natural, i també feia paisatges,
imaginaris, animals monstruosos, sortits de la seva fantasia.
També la dansa va ser, de bon principi,
un dels seus temes tractats més profundament amb la seva obra.
A partir dels 13 o 14 anys,
per perfeccionar la seva afició,
el seu pare va contractar
primer a l'il·lustrador Antoni Utrillo
i més tard a Joan Llaveries,
qui col·laborava habitualment a la revista Cucut
i també a la publicació infantil en Petofet.
Va fer i guanyar unes oposicions
per anar a classes del natural,
d'on la va fer fora l'encarregada
de la defensa social,
que la va considerar massa jove
per dibuixar models nus.
El seu professor, en Joan Llaveria,
la va introduir en el món professional.
Per la seva influència,
la joveníssima Lola Anglada
va començar a col·laborar a la revista en Petofet.
I no només com a dibuixant,
sinó també com a traductora del francès,
del conte La carta d'en Joan.
Això demostra que ja,
de vell entubi,
el seu interès literari
va anar unit a la seva tasca
de dibuixant i il·lustradora.
Cal destacar la importància
d'una altra de les seves facetes,
el dibuix satíric,
que va prodigar com a primera activitat
professional,
amb publicacions periòdiques.
Aquesta activitat
li va permetre establir un contacte
amb els grans dibuixants del moment,
que en aquells dies
es renovaven completament
la tradició
de la il·lustració del país,
encara que és un aspecte
de la seva bona obra
molt poc conegut.
Va fer moltes exposicions,
a vegades
amb companyia
de Joan Llevaria,
i també
molts cartells
que li donaren
gran popularitat.
I la van instal·lar
dins del món
de les arts barcelonines,
fet que demostra
que la Lola Anglada
va considerar
sempre el dibuix
no com una art aplicada,
només destinada
a il·lustrar llibres,
sinó
com un art
digne de figurar
en galeries
i ser jutjat
per la crítica.
Però
a Lola Anglada,
com a molts altres
joves artistes
de la seva generació,
l'ambient
barceloní artístic
se li va fer
petit.
Ella tenia
uns altres somnis.
En canvi,
París
era el punt
de referència
de l'art català
ja des de la generació
anterior.
Era lògic
que,
per una jove
i il·lusionada
artista,
aquesta ciutat
representés
la fita
dels seus somnis.
Lola parlava
francès
perfectament,
per la qual cosa
ella
i la seva germana
Conxita
i també la mare
es van
traslladar
a París
on ja
l'any
1921,
Lola
ha signat
un contracte
amb la
Livreria
Hachette
per il·lustrar
novel·les
i contes
d'evació
per infants.
A més a més,
dibuixava
per la casa
Livreria
Clàssic
Natan
que li encomana
la il·lustració
d'obres
pedagògiques.
I és
a París
que s'interessa
per el col·leccionisme
d'antiguitats,
sobretot
per les nines,
on
el mercat
de les
posses
troba
una bona
font
d'aquestes
lloguines
que,
amb el pas
dels temps,
va anat
adquirint
una gran importància,
sent única
a Catalunya
i una de les
més importants
del món,
dins
de les fetes
per particulars.
Fins als anys
trenta,
l'Ola Anglada
alterna la seva vida
a Barcelona
a llargues estades
a París,
on sempre troba
una societat
més oberta,
més acceptadora,
dels nous valors
i més solidària.
Allà
va fer amistat
amb Francesc Macià,
que li va encomanar
el seu entusiasme
patriòtic
i a partir d'aquesta
es transforma
en una defensora
abrandada
de la causa
catalanista,
de la qual cosa
ho seria
tota la seva vida,
com també
de la democràcia
i de les llibertats.
Malgrat això,
mai no va accedir
a càrrecs polítics
de cap mena.
És llarguíssima
la llista
de la seva tasca
com a il·lustradora
i com a directora
de publicacions
per a joves
i per a nens,
portades
per a publicacions
diàries
per a adults
amb els textos
originals
seus.
el seu llibre
Margarida
va expressar
la seva descoberta
personal
del món
fora de la ciutat,
endinsant-se
en la natura,
un món
ple d'encant
de petits personatges
de flors
que parlen.
En referir-se
a l'obra
de Lola Anglada,
Josep Maria Cadena
la qualifica
de poeta
de la infantesa
en un article
al diari
de Barcelona
el 30 d'agost
de 1970.
També va fer teatre
per a infants,
un teatre
clar i entenedor.
Marta Romaní
la qualifica
d'artista
dels nens
barcelonins.
A l'esclatar
a la Guerra Civil
tot queda
transtornat
i es trunca
el sistema
de vida
de la immensa
majoria
de les ciutats
i dels ciutadans.
També els projectes
de Lola Anglada
es van veure
interromputs
i després
definitivament
apartats.
Tot i la relativa
automarginació
que viscà
l'artista
durant la Guerra Civil,
ella va tenir
una participació
artística
de molta importància
amb la creació
d'un personatge
popularíssim,
el més petit
de tots,
la mascota
de la Catalunya
democràtica
i revolucionària
contra el feixisme.
Aquest personatge
va tenir
gran popularitat
i un valor
de símbol
difícilment possible
d'imaginar.
Va ser enviat
arreu
per part
de la
Comissaria
de Propaganda
de la Generalitat
com a
crit d'ajut
per a la
Causa Republicana.
Per ser
més útil
per la seva
difusió
a l'Ola
Anglada
se li va
encomanar
un llibre
amb textos
poètics
amb els actes
del personatge
mascota.
Ella ho va
acceptar
amb la condició
de no tenir
condicionants
en temes
d'escriure,
cosa que
se li va
concedir.
El llibre
és un missatge
de benevolència
i solidaritat
que arriba
a molta gent.
sigui per les causes
que sigui,
al final
de la guerra
va representar
tot un seguit
de sofriments
amb els...
Està aquí
tot un partit
de sofriments
per l'artista
que estava
compromesa
amb els sofriments
de la dona
durant la guerra.
Va ser
denunciada
i es va
haver d'amagar
per no anar
a la presó.
Passats dos anys
d'alcalde
de Tiana
li garantir
que no li passaria
res
i llavors
es va traslladar
aquesta població
a la casa
Pairal
de la família
on vivia
la seva germana
gran,
l'Angelina.
Allí va passar
un temps
mig amagada.
Ja
el 1951,
al mes de juny,
va poder fer
una exposició
a la Galeria Sida
presentant
obra antiga
i actual,
motius
buitsentistes,
ceràmiques
i també pintura,
a la que s'havia dedicat
durant l'espai
de la guerra.
La crítica
li va dedicar
molta atenció
tant per l'interès
artístic
de l'obra
com per la intenció
de recuperar
l'artista
per les arts
catalanes.
Una altra
activitat
a la qual
ella també
va excel·lir
va ser
l'escultura.
També,
autodidacta,
va modelar
escultures
de gran qualitat,
destaquem,
entre altres,
la ben plantada,
que representa
una airosa
camperola catalana
i les figures
d'una parella
amb un nen
tot caminant.
molt de mica en mica
l'Ola Anglada
va poder anar
prenent part
de la vida pública,
feia exposicions
i publicava llibres.
L'any 1960
se li va fer
una exposició
d'homenatge
al cercle
artístic
de Sant Lluc
que va dividir
la seva obra
en dos apartats.
L'obra
realitzada
des de l'adolescència
fins a 1930
per una banda
i per l'altra
des d'aquesta data
fins al 1960.
Novament,
la crítica
es feu resó
de l'exposició
de l'Ola Anglada
i es va poder expressar
en una entrevista
realitzada
en el Sempronio
la revista Destino
el 25 de març
de 1960
sobre la seva solitud
i la indiferència
que l'emvoltava.
en castellà
que venga alguien
a sacar-me
de la isla
de Santa Helena.
Però haurien
de passar
molts anys
perquè això
es complís.
Ella feia
propostes
molt clares
que li donessin
un lloc
on es posar
la seva obra,
les seves
nombroses
col·leccions,
els llibres,
les nines,
les antiguitats,
els objectes
aplegats
no solament
pel seu gaudi
personal
sinó també
per la col·lectivitat.
Quan ja era
una anciana
la voluntariosa
artista
encara creava
suspicàcies
entre les autoritats
franquistes
i mai no
li van concedir
allò
que ella demanava.
A l'any
1974
els acords
amb la Diputació
van donar
com a resultat
que l'artista
declarés
com a hereba
a la institució
barcelonina
de bona part
dels seus béns
i la seva obra
artística
i més tard
s'inaugurava
la Biblioteca
Infantil
que du el nom
de l'artista
i també
que es promueguessin
premis
amb el nom
de la dibuixant.
La feina
de l'Ola Englada
és sens dubte
la millor generació
gràfica
que Catalunya
hagi tingut mai.
L'Ola Englada
és una artista
personal
i portantosa
que dona
tot el seu art
a Catalunya
i que hauria
de ser
tinguda
com una glòria
nacional
i la seva obra
exhibida
en museus públics
pel gaudir
dels amants
de l'art català.
Sí, senyora,
tot el raó té.
Fins demà!
Fins demà!
I ara la Montse
ens parlarà
d'aquelles coses
que també ella ens parla
que són tan interessants.
Mira,
el temps
sembla ser la causa
que dona
mal de cap,
o sigui,
mal de cap
en el sentit
dolores de cabeza.
humitat,
temperatura
o pressió
poden originar-los.
Moltes persones
pateixen
mal de cap,
intensos
i no coneixen
les seves causes.
Existeixen
moltes possibles,
però,
segons un estudi
realitzat
en l'Hospital Infantil
de Boston,
Estats Units,
més de la meitat
de les migranyes
es deuen
es deuen a influències
atmosfèriques,
és a dir,
a canvis de temperatura,
humitat o pressió.
Aquestes persones,
el temps actua
com un desencadenant,
de la mateixa manera
que els altres
pateixen
els efectes
de la cafeïna,
l'estrès
o la falta de son.
Els autors
de la investigació
que han analitzat
la relació
entre les condicions
atmosfèriques
i els mals de cap
de 77 persones
creuen
que si les persones
sensibles
amb aquestes variables
coneixessin
l'origen
dels seus símptomes
podrien estar
al tanto
de les previsions
meteorològiques
per prendre
mesures preventives.
Encara que és possible
reaccionar
als canvis de temps,
de qualsevol
gatipo,
la més freqüent
és la que pateix
la combinació
d'alta
o baixa
temperatura
amb la humitat.
Les persones
reaccionen
immediatament
als canvis
mentre que altres
presenten
símptomes
d'un o dos dies
abans
o després.
En molts casos,
els afectats
culpen del temps
però s'equivoquen
en la variable exacta
que els influyeix.
les tècniques
de relaxació
podrien servir
per evitar
l'atac
de dolor
quan se sap
que va
canviar el temps.
Que ens fa servir
una miqueta
com a d'ombra del temps.
Com a d'ombra del temps,
sapiguem que tenen mal de cap.
Tothom riu
però
si tothom
realment
que té una petita cosa
li afecta.
Molt bé.
El temps
és una cosa
que està
per
nosaltres.
I tant.
Marca també
l'humor
de les persones.
També.
Una cosa
de totes maneres
que es té
que tenir en compte.
Si ja teniu mal de cap
i veieu
que
té
que incrementar-se
abans que s'incrementi
preneu
alguna
espineta
si us va bé
una analgésia
quan se pot
passar.
Perquè si no
és molt difícil.
Això
són
consells
d'experiència
viscada.
No, no, no.
Experiència no.
No, no.
De científics.
Vull dir que
no es té
que esperar.
O sigui,
és molt interessant.
D'on te la raó
en tens.
És molt interessant
però que comença
una mica
no dir
no, no,
perquè encara
ho puc suportar.
No, no, no.
L'entida coxina.
El primer que es té
que fer
és prendre
una aspirina
si és que va bé
o que prengui
síndrom
que no ho prengui
però que prengui
una cosa
perquè si no
és molt més difícil
d'erradicar.
Sí, sí.
O quan jo vaig tenir
l'atactam
que vaig haver de deixar
de treballar
el doctor Martínez
em va dir
escolti'm
només que tingui
el més petit símptoma
faci el favor
de vendre's
dos tonopanes.
Sí.
I llavors
dic
per escolti'm
no, no, no.
Ha de tallar-ho
abans de...
Quan jo estava
a l'ambulatori
ve un i diu
necessito dos tulipanes
perquè me duelen la cabeza.
Sí, no.
Doncs ja te daré
dos tulipanes.
ara iré a la jardineria.
Bueno,
què tenim de reportatge,
Joan Maria?
Bueno,
he preparat el futur
del transport rodat
de l'àrea metropolitània
de Barcelona.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Unes apunts.
Si la memòria
no em falla,
mai les autoritats
de la Generalitat,
de l'Ajuntament
de Barcelona
i dels diferents
pobles que formen
l'àrea
metropolitània
de Barcelona
es vien reunit
per intentar
trobar solucions
al greu problema
de la contaminació
atmosfèrica
que estem patint.
precisament avui
és un dia
en els alts.
Avui fatal, eh?
Avui fatal.
I que afecta
greument
a la salut
de les persones
i que la comunitat
europea
ens ha multat
per no complir
els seus
requeriments
ambientals.
L'altre problema
és la massificació
del trànsit rodat
a les hores punta,
a l'entrada
i sortida
de la ciutat
de Barcelona,
a la qual cosa
provoca
retencions
i pèrdua
de moltes hores
de gent parada
dintre dels cotxes.
Tots sabem
que miracles
no se'n fan
cada dia,
però el primer pas
ja s'ha donat.
Reconeixent
quins són
els problemes
més greus,
ara caldrà
que els tècnics
facin la seva feina
i proposin
solucions
a curt
i llarg termini
i els polítics
les facin
realitat.
De moment,
la Direcció
General de Tràfic
ja està enviant
als propietaris
de vehicles
uns adhesius
que classifiquen
els motors
segons
la contaminació
ambiental.
Sembla
que a finals
d'enguany
els cotxes
que no portin
l'adhesiu
als parabrises
no podran
entrar a la ciutat
de Barcelona
els dies
declarats
de contaminació
alta.
S'està ampliant
els carrils
bici
de manera
que puguin
accedir
a les poblacions
metropolitanes
amb bicicleta.
Alguns
ajuntaments
bonifiquen
la compra
de bicicletes
amb motor
elèctric.
També
s'estan
instal·lant
pàrquings
de bicis
oberts
i tancats
en claus.
No acaba
d'arrencar
el cotxe
elèctric.
Falta
estimular
la seva
compra
i,
sobretot,
solucionar
el sistema
de carregament
de bateries
tant al carrer
com als pàrquings
col·lectius
i privats.
Tampoc
la seva
autonomia
permet,
ara per ara,
sortir de viatge
amb cotxes elèctrics.
La majoria de fabricants
de cotxes
han fet
la seva feina
i tenen en catàleg
cotxes elèctrics
o híbrids
de molta
baixa contaminació.
Aquest mes,
el Saló de Ginebra,
un dels més importants
del món,
alguna marca
ja ha presentat
el seu proper cotxe
propulsat
per motor
de pila
de combustible
que funciona
amb hidrogen.
Pel tub
d'escapament
solament
surt vapor
d'aigua.
És,
per tant,
el veritable
cotxe
d'emissions
zero.
Per això,
ja fa molt temps
que es lluitava,
però a les cases
no els interessava.
Una cosa
és dir-ho
i l'altra
és fer-ho
i després
hi ha molts interessos
geopolítics
que ha fet
a les nacions.
I tant,
i mentre funcionen
amb gasolina,
que n'hi ha
encara amb reserva...
Mentre les 7 hermanes
sean les ames
del mundo,
tindrem cotxes
amb gasolina.
Sí,
bueno,
i ara també
els russos
tenen molta
de gasolina
i la volen vendre.
No,
i a Alaska
han donat...
Permís,
per fer...
Sí, sí,
per explotar...
Però fins ara
no es podia perforar
a Alaska.
Amb el nou
ha dit que això
de...
I que sí
que es pot perforar.
s'ha de fer diners de tot.
Al final
sempre acaben
posant-se d'acord
per perforar
el que sigui.
Sí.
I tant.
Bé,
hem dit
que el veritable
cotxe
d'emissions
zero
és el que
funcionarà
amb hidrogen.
Sí.
És el cotxe
del futur
amb permís
del cotxe
sense conductor
que també
està amb el pròxim
comercialitzat.
Ja en comencen
a córrer.
Sí.
Sí, sí,
Joana,
és aquí a tocar.
Ja ho sé,
ja ho sé,
ja ho sé,
però jo no li tinc
gaire confiança, eh.
Ah, bueno.
Jo m'acompraré
un dron.
És com una aventura
això del cotxe
sense conductor.
No.
És com cosa.
Mira l'altre dia
...
Té uns sensors.
Passejant
per aquí a Sant Just.
Vaig veure un?
No, no, no.
El veure no.
Vaig veure
un enganx...
Un enganxina.
Un enganxina
que deia
he perdut el meu dron
entre els carrers
tal i tal.
a casa meva
van anar-me una tarda
també
he passat
festes
també.
Escolti'm,
vols mirar el seu terrat
que per aquí s'ha caigut?
Sí.
Estàvem jugant
i s'ha perdut per aquí
i dic,
doncs ho sento,
però aquí no hi és.
Bé,
més coses que fa falta
amb el transport.
A Barcelona
falta acabar
la línia 9
del metro
per donar més cobertura
al transport públic
i poder treure
cotxes circulant
de la ciutat.
L'impost
que cobren els hotels
per l'estada
del turistes a la ciutat,
una quantitat justa,
s'hauria de destinar
per sufragar
el transport públic
i la netesa
de la ciutat.
Seria una manera
de beneficiar
els barcelonins
de les molèsties
del turisme de masses.
S'ha de posar en marxa
el més aviat possible
el tramvia
que uneix
el transbaix
amb el tram Vessós
pel tram central
de la Diagonal.
És el més assenyat
i que moltes ciutats
europees
fan servir
per carreguar
les seves ciutats.
A Barcelona
el tramvia
dona servei
únicament
als dos extrems
de la ciutat.
Estrany, no?
Segurament
caldria reduir
la velocitat
de tots els vehicles
dintre la ciutat
de Barcelona.
A més,
els transports públics,
taxis,
autobusos,
camionetes
de repartiment,
etcètera,
tots haurien de ser
obligatoriament
d'emissions zero.
Hi ha molta feina
per fer.
I crec que sóc honrat
i a part de criticar
també he donat
algunes solucions
perquè alguns
seran bones
i altres dolentes.
Tot és segons
el color
dels vidres
de les ulleres
en què es mirin
les coses.
Jo també.
Fins a la setmana
que ve,
si de vol.
Molt bé.
Bé,
jo el que us dic
abans d'allò,
de treure d'aquest tema
és que els híbrids
no paguen
a l'autopista.
Sí, sí.
No, la broma, eh?
Ja, ja.
Perquè jo, en algun dels fills,
i això ho dic
perquè jo penso,
i té un híbrid,
un cotxe molt maca,
un híbrid,
silenciós,
una meravella
i, bueno,
sí, sí.
És un híbrid.
Sí, bueno,
perquè a vegades
pot ser elèctric,
a vegades en un moment
pot anar a l'altre.
En un moment
pot ulçar una marxa
i una altra.
Però l'híbrid,
de manera elèctrica,
fa pocs quilòmetres.
Sí.
Després es queda
sense autonomia.
Té poca autonomia.
Per dintre la ciutat, sí.
Sí, no, no, no,
però vull dir que...
I aleshores veig
que anaven per l'autopista
i passen sense pagar.
Jo dic,
noi, noi,
que és la sort que tens,
tu,
que ets fill de l'home.
És per promocionar-ho.
Sí, i diu,
no, no,
diu,
és que els cotxes
com el meu
no paguen.
Les autopistes.
El resto d'Espanya,
els autobis
són totes de franc.
Aquí només paguem els catalans.
Ja, ja, ja.
Els unis que paguem tot.
N'hi ha un sector
que per la banda de Madrid
que també paguen una mica, eh?
Paguem nosaltres.
Aquestes han fet totes fallides,
els hem de pagar totes altres.
Va, Armar,
com ens pot que queda poc temps,
saps què?
Anirem aquí,
aquesta...
Descobreix si tens intolerància
a algun aliment
i troba't millor,
que és molt adequat.
Diu,
en fer un test
d'intolerància alimentària
podràs saber
quins aliments
has de mirar d'habitar
i com adaptar la dieta
per millorar
la teva qualitat de vida.
Lina.
Vinga.
Diu,
A veure,
els senyors s'escoltin bé, eh?
Per veure si els hi passa això.
Diu,
tens símptomes
com ara
restrenyiment,
diarrea,
infló,
dolor abdominal,
eczemes,
agné,
mal de cap,
mereixos,
rinitis,
de manera recurrent?
Aquests podrien
respondre
a l'existència
d'una intolerància
a algun aliment
inclòs
a la teva dieta.
Ojo al dato,
com deia Quendo.
Tens una intolerància.
Tens una intolerància
o una hipersensibilitat alimentària
és una reacció indesitjada
i inesperada
davant de la ingesta
d'un aliment determinat
i acostuma a manifestar-se
entre 8 i 72 hores
després d'haver-lo menjat.
S'estima
que el 40%
de la població
pateix
aquest tipus
d'intoleràncies.
La manera més eficaç
de prevenir-les
consisteix
en excloure
de la dieta
de les persones
sensibles
aquells aliments
que les causen.
Per detectar
que provoca
aquestes molèsties
i poder
adaptar
les teves necessitats,
disposes
de la possibilitat
de fer-ne
un test
d'intolerància
alimentària
que pots adquirir
a la teva farmàcia.
La realització
d'aquesta prova
es basa
en una simple punxada
en un dit
i a partir
dels resultats
obtinguts
de la mostra de sang
es coneixen
els aliments
potencialment
perjudicials
per a tu.
Hi ha diferents
llistes
segons
el nombre
d'aliments
a analitzar.
50,
100,
200 i 300.
I una vegada
fet el test
se't lliura
l'informe
de resultats
on es reflecteix
el detall
dels aliments
que cal que evitis
durant un temps
determinat.
D'aquesta manera
pots establir
una dieta
personalitzada
basada
en aquests
resultats
evitant
i alternant
els aliments
que originen
aquestes intoleràncies
de manera
que les molèsties
desapareguin.
Pregunta
al teu farmacèutic
a la farmàcia
et poden ajudar.
I tant que sí.
Bé,
ja hem arribat
al final,
oi Carles?
Sí?
Doncs ens acomiadem.
Ja ho sabeu
que el dimecres
vinem
tornarem a ser
amb vosaltres.
Ja serà
una miqueta
més claror.
Avui ja,
avui el dia
serà l'home del temps
que tenim aquí
molt maco.
Sí.
Doncs ja,
no sé si ho ha dit,
però avui el dia
és una miqueta
més llarg que la nit.
Més llarg,
això mateix.
Bé,
doncs,
però recordeu
que tornarem
a emetre
aquesta audició
d'avui
el proper dissabte
a les 11 del matí.
O sigui que fins aleshores,
senyores,
senyors,
a tothom,
companys d'equip
i uïdors,
molt bona nit
o molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si s'ho ha pagat
de la seva butxaca,
ningú li pot dir.
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva.
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia.
Si volem veure
un d'aquests grups
més de casa,
hi ha moltes oportunitats,
molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal
en un Barça-Madrid,
pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà.
Amb el temps
tot se soluciona.
Just a la Fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
de 10 a 1.
Fins demà!