L'àdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.2.
Seixanta i més? Gent gran, cada vegada més gran. La setmana passada, dues besàvies van deixar aquest món a una edat ben avançada.
La camperola peruala Filomena Taipe moria als 117 anys i, en poques hores de diferència, la nord-americana Gertrude Weaver als 116. I aquestes centenàries no són una excepció. Cada vegada s'allarga més el camí de la vida. Però no sempre són sinònims quantitat i qualitat. Això anava a dir. Sovint veiem persones d'edat avançada que són tractades com objecte per al desús.
L'esperança de vida als països del primer món augmenta uns dos anys i mig cada dècada.
Seguim aquesta escala de progrés. Els experts calculen que la majoria dels nens nascuts el 2015 poden arribar a complir els 100 anys de vida. Això podria ser el futur, però el present, segons l'Institut Nacional d'Estatística, ens diu que a Espanya hi ha gairebé dos milions d'avis que viuen en soledat i això es converteix en un greu problema.
és difícil calcular quants d'ells se senten abandonats, sols, i sovint amb la tristesa de ser tractats com una càrrega econòmica. Per altra banda, hi ha centenars de milers d'avis que sostenen la família amb la seva pensió com a únic ingrés del nucli o aportació imprescindible per subsistir.
D'altres ocupen alguna de les 5.500 residències que hi ha per tot l'estat espanyol i molts amb problemes per poder-les pagar degut als pocs diners que reben de les pensions. Ara que venen eleccions és l'hora de recordar al govern que cal millorar el futur de la gent gran.
Ho repetim avui aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada i dins el programa 60 i més, on us oferim, com sempre, un petit tast de les coses que ens semblen més interessants, avui en diferent, tal com us vam anunciar la setmana passada.
Benvinguts, oients desvernians. Avui dimecres, dia 15 d'abril, festivitat de Sant Elm i Santa Anastàcia. Demà dijous, Santa Engràcia. Divendres, dia 17, Sant Robert i Sant Elies. I dissabte, que sortim en segona audició, Sant Eleuteri Bisbe. I diumenge vinent, tercer de Pasqua.
amb la Lluna Nova sota el signe d'Àries. Moment, doncs, per felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari. De nou qui us parla, la Joana Algarra, junt amb els meus companys Carles Hernández Rius i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta estona de ràdio en la vostra companyia. I com que demà comença el Saló del Còmic de Barcelona, avui us direm alguna de les novetats que hi podeu trobar.
De moment, hi posem música. Això mateix, que el Pere ja ens parlarà després de dibuix.
Fins demà!
Fem ara memòria d'alguns fets que van passar tal dia com avui, 15 d'abril, que és el 105è dia de l'any del calendari gregorià. I ens queden, per tant, 260 dies per viure el millor possible el que resta per finalitzar l'any. El 15 d'abril de l'any 1892 es forma la Companyia General Electric, una empresa multinacional en seu a Fairfield, als Estats Units.
Està present a més d'un centenar de països i participa en gran varietat de mercats, incluent la generació, transmissió i distribució d'electricitat, a més de contribuir a la producció de tota mena de motors, locomotores, avions i gran varietat de materials plàstics. Aquests plàstics, que avui deies que ens van tan bé, no?
Sí, sí, sí, que ens rodegen per tot arreu, però que mica en mica ens van enverinant. Exacte, van bé per unes coses i malament per unes altres. I un altre 15 d'abril, però de l'any 1912, va passar una tragèdia de la que es va fer ressò la premsa mundial i ha servit de tema per a diversos llibres, pel·lícules i exposicions.
A l'Atlàntic Nord, a les dues i vint minuts de la matinada d'aquell fatídic dia, s'enfonsava el Titànic, després de xocar amb un iceberg. D'un total de 2.224 passatgers en van morir 1.515 durant el naufragi.
el titànic, fouberat l'any 1911 i entrar en servei l'any següent, després de ser anunciat i propagat com el vaixell més luxós, gran i segur del moment. Quina idea! Jo no sé si aniria amb ell, eh? Però no ho sabien abans de pujar, van anunciar com el vaixell de màxima seguretat.
Ja, ja, ja ho van fer també abans d'enfonsar-se. Que en aquest món no hi ha res 100% segur. També l'avió Concorde el van anunciar com el més segur. Sí, i mira, quin final. O sigui que hi ha creuers, que no hi ha hagut accidents amb creuers, amb ferris. Són transports segurs? Fins que deixem de fer-lo.
És que ni el caminar pel carrer 100% segur. I tant, ens ho pegues i trenques un os. Evidentment que sí. També era un 15 d'abril, però de l'any 1920, quan es produeix molt a prop de masses justes als Estats Units el robatori a mà armada d'una fàbrica de sabates on resulten assassinats un comptable i un guarda de seguretat.
D'aquest fet són injustament acusats els anarquistes Sacco i Vanzetti i després d'un sany a la presó els van executar el 23 d'agost de 1927.
Aquests freds queden molt ben explicats en una memorable pel·lícula que va dirigir l'any 1971 Giuliano Montaldo, en Gianmaria Volanté i Ricardo Cucciola, post a post de la pell de Sacco i Vanzetti, que van fer, representa els dos justiciats. Sí, sí, que a més ho van fer molt bé i va ser una gran pel·lícula.
Un altre 15 d'abril de l'any 1942. Dins el marc de la Segona Guerra Mundial, les tropes de la Unió Soviètica aconsegueixen obrir la línia del ferrocarril de Leningrad trencant el setge de les tropes alemanyes.
Recordem que va ser el setge més llarg de la història, que va durar 900 dies entre el 8 de gener de 1941 fins al 27 de març de 1944. Va ser espantós. La intenció de Hitler era matar de gana i de set la població assetjada. I gairebé ho va aconseguir, perquè la gent es menjava el cuir de les sabates i després imagina't com moria.
Sí, sí, ho va parodiar Charles Chaplin amb una pel·lícula buscant sentit de l'humor de les coses més pràgiques. Sí, sí, però això és horrorós, eh? Les botigues de menjar ràpid McDonald's, avui tan populars, també van tenir un primer dia.
Aquest va ser el 15 d'abril de l'any 1955 a Illinois, als Estats Units. Mister Dick McDonald va tenir la brillant idea de trobar una fórmula per alimentar els que tenien pressa.
L'invent va ser tot un èxit i va ser d'hamburgueses, sandwichos, begudes i postres, va crear uns menús molt atractius i molt econòmics. Esteses les franquícies per tot el món atenen aproximadament 47 milions de clients al dia. Alguns d'ells, a Sant Just, d'Esvern, on fan ben poc, tenim un McDonald's.
Sí, a la carretera general. Sí, sí, sí. A més, és una solució. És una solució. Si un dia tens molta pressa i gent ha d'anar a sopar, doncs, mira, acabes la feina, vas a buscar uns quants menús i quedes, però, perfectament. O els portes tots allà, perquè el que està molt bé és el local. El local de Sant Jus és maquíssim. Ah, doncs, animem-vos. Bé, bé, posem una mica, una mica de música.
Fins demà!
Fins demà!
Ara recordem alguns personatges que van néixer tal dia com avui. El 15 d'abril de 1452 ho feia Leonardo da Vinci, florentí d'esperit universal que fou a la vegada científic, dibuixant, pintor, arquitecte, urbanista, filòsof i escriptor.
Les seves reflexions sobre l'art i la vida han estat un important llegat a les següents generacions d'artistes. El seu dibuix de l'home de Vitruvi és un dels millors estudis que mai s'han fet sobre les proporcions del cos humà. Observem que en aquesta exposició que es pot veure encara a l'Hospital Clínic, l'home de Vitruvi està present davant de tots els anatomistes que estudiaven el cos humà. I tant que sí, i tant que sí.
Un 15 d'abril, bastant més proper de l'any 1843, naixia a Nova York un dels més importants homes de lletres estatunidencs, l'escriptor Henry James. És conegut fonamentalment per les seves novel·les, narracions breus i contes, on analitza amb profunditat el comportament humà.
Otra vuelta de tuerca, Washington Square, Retrato de una dama i Las Bostonianas, són les seves obres més llegides. Seguim el món de les lletres, ja que el 15 d'abril de l'any 1879 naixia a la ciutat de Santander l'escriptora Concha Espina.
Corresponsal del diari El Correo Español a Buenos Aires, alternava el periodisme amb la redacció de novel·les. La Rosa de los Vientos, Altar Mayor i Luna Roja són algunes de les seves obres més conegudes.
Un altre personatge de gran capacitat intel·lectual i ferma espiritualitat neixia el 15 d'abril de l'any 1908 a l'Arbós. Ens referim al monjo benedicti i abat de Montserrat, a Aureli Maria Esquerrer. Va tenir un paper de primer ordre en la vida de Catalunya durant la postguerra.
La seva actitud no va agradar al règim de Franco, que el va obligar a abandonar el país i passar a residir al monestir de Bidolbdoun, a Llombardia, al nord d'Itàlia. Val a dir que un altre abat, si no recordo que si hi ha Maria Just, va aconseguir que al final de la seva vida, ja molt malalt, pogués tornar a Montserrat, on finalment...
Això no t'ho puc dir, però no sé si va tornar a Montserrat. Sí, jo ho he llegit així, almenys, segons la Viquipèdia, van així. Bé, doncs, a vegades no te'n refis gaire. Si no Montserrat... Ja ho confirmarem. Si no Montserrat a Catalunya, sí. Això està confirmat perquè també ho vaig mirar l'Enciclopèdia Catalana.
Ell va tornar a Catalunya els darrers anys de la seva vida. Però amb Montserrat em sembla molt que no. És possiblement no, perquè estava molt malalt i aleshores és més possible que anés a algun hospital o a alguna casa d'acollida on passés els seus darrers dies. I també un reconegut esportista va néixer a Segovia un 15 d'abril de l'any 1960.
l'inoblidable Perico Delgado, guanyador del Tour de France el 1988 i de dues voltes ciclistes a Espanya el 1986 i el 1989. A més, va quedar en segon lloc al Giro d'Itàlia de 1990 i en primer lloc a moltes etapes en diverses curses on va prendre part.
I dels famosos que ens han deixat el dia com avui, tenim un record per al genial pintor Francisco de Goya, que va morir el 15 d'abril de 1838, i en el món de les lletres, tres escriptors que han deixat empremta.
El poeta César Vallejo, que moria el 15 d'abril de 1938 i el mateix dia de l'any 1980, ens deixava el filòsof Jean-Paul Sartre i l'any 1986 el dramaturg Jean Genet.
I ja que citem el teatre, un record també per l'actriu catalana Conxita Bardem, que va morir el 15 d'abril de l'any 2008. Realment era un dia que devia estar escrit a les estrelles, perquè aquestes dates que marxessin d'aquest món molts escriptors, perquè també dues veus de la consciència ens han deixat pràcticament ara mateix, no?
Abans d'ahir, Gunter Gras i Eduardo Galeano han estat portades els darrers dies, ahir mateix van ser portades a tots els diaris, perquè les seves obres quedaran per sempre. Com denúncia social. Sí, sobretot el timbal de llauna. El timbal de llauna és una obra que... És molt punyent.
que a mi intel·lectualment no m'agrada gaire vull dir que no em va fer el pes però bé, era una mica difícil de llegir això ja és l'estil de cada autor que té entre uns que uns altres ara és evidentment tot un senyor premi Nobel no el anirem nosaltres a qüestionar no, i premi príncep d'Estudies i premi príncep d'Estudies evidentment que sí
Bé, doncs, és això el que ha donat aquestes dates.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una meravella. Els cors de Nabucco. Sí, sí, sí. Els cors d'esclaus de Nabucco. El cor d'esclaus reivindicant la pàtria, reivindicant el seu llibre. Oh, va servir d'inna en el seu moment contra els austríacs. Certament, certament. O sigui que Verdi va ser un nacionalista perfecte.
Bé, ara continuem amb Radiocultura. Som a les portes del saló més fantàstic de tots els salons que es fan i es desfant. Ai, Carles, que exagerao que eres. Qui eres exagerao? Tu...
Jo no. Home, per favor. El saló més fantàstic de tots els salons que es fan i es es fan, clar que sí. Ara continua amb el ritme de la sardana, continua. Demà mateix, i fins diumenge dia 19, la Fira del Còmic de la ciutat de Barcelona té una cita amb la historieta mundial. El certamen ocuparà 36.000 metres quadrats amb 19 exposicions i nombroses activitats divulgatives.
A l'Avinguda Maria Cristina de Montjuïc, com darrerament es celebra tots els anys. Molt bé. I podrem veure originals de Will Eisner, de les pàgines de Spirit, que avui compleix 75 anys.
A més d'il·lustracions de Diego Valor, el personatge creat per Daniela Cunha, exemplars de Mari Notícies, sèrie de Carme Barberà, que traurà de l'oblit les autores de còmic femení dels anys 40 al 70.
I entre moltes altres mostres, també veurem l'humor gràfic de Jaume Perich, que als 20 anys de la seva mort és absolutament vigent, que consti que el Diego Valor era un dels meus còmics preferits. Sí, i moltíssimes més coses. De les dibuixants femenines també, però el Diego Valor era el meu, eh?
Doncs aquest any se li reta homenatge amb il·lus d'aquesta obra tan formidable de Daniel Acuña. Val a dir-ho que també el manga i els superherois, com no podia ser d'altra manera i seran representats, que és cada vegada més gran i més fantàstic i extraordinari, és indagable perquè cada vegada hi acudeix més gent. Vull dir, és tan més viu que mai. Però vols dir que no ha baixat una mica el manga?
No, no, no, al contrari, jo crec que es llegeix més manga ara que el 92. Potser ha calat una mica més, a banda dels joves, amb les persones de mitjana edat. Jo crec que els agrada molt el manga. El manga agrada molt sobretot a la gent molt jove.
Molts jovenets i jovenetes, sí, sí. La gent de mitjana edat llegeix més superherois i còmic espanyol i còmic franco-belga. Hi ha més tintinòfils entre gent de 40 anys que no pas otakus. Bueno, a casa meva ho han sigut d'ensar que tenien 8 anys, perquè la seva mare els hi comprava. O sigui, ja no era per ells sols. La majoria dels otakus són molt jovenets i sobretot el manga, on ha tingut molta incidència en el públic femení.
O sigui, a l'època dels superherois, prou feines hi havia noies que llegissin cómic i, en canvi, amb el manga van entrar molt les noies. Sí, perquè hi ha manga també molt femení, molt bonic, aquelles heroïnes amb aquells cabells i aquells ulls tan grans i tan rodons agraden molt. És que dins del manga hi ha molts gèneres i n'hi ha que hi ha expressament per les noies, que n'hi ha expressament pels nois, com hi ha expressament pels gais, com n'hi ha per les senyores que fan labors i cada un té un nom, o sigui...
Hi ha el Yahoi, hi ha el Kentai, hi ha el Kodomo, que és pels nens petitons, o sigui, hi ha molts gèneres de marca. Però també aquí, a Sant Just, tenim una setmana intensa plena d'activitats. Demà mateix, dia 16, inauguració a dos quarts de vuit del vespre al Celler i als Jardins de Can Ginestar de l'exposició Inveí d'Artes Just,
arbres florits i ornamentació dels jardins a càrrec del taller municipal de plàstica Carrau Blau, una mostra on hi participen nombrosos artistes del nostre poble. Bé, i demà passat, dia 17, a les 8 del vespre, tertúlia la sala Piquet de l'Ateneu sobre el teatre català actual.
De l'escriptura a l'escenari, amb Toni Cabré, escriptor i gestor coloral. I a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, dissabte dia 18, a les 8 del vespre, recital de Joan Margarit, amb poemes del seu darrer llibre, Des d'on tornar a estimar i alguna primícia que ens té reservada.
També el mateix dissabte, a la nit, cabaret artístic al Casal de Joves i moltes més activitats que trobareu a la web de l'Ajuntament. I prepareu-vos pel diumenge dia 19, que és Festa Grossa, diada de Sant Jordi a Sant Just d'Esvern, amb parades de llibres a Can Ginestar, Ball...
i música de gratlles, presentacions de llibres, un d'ells per cert és L'Àguila Negra, de Joan Carreres, i tot al·legats ara amb un munt de sorpreses preparades per celebrar com cal el nostre patró. Ai, m'han recomanat sobretot que això us ho aconselli, que també diumenge a les 8 del vespre a la sala municipal de l'Ateneu, el grup de teatre el 2050 ens oferirà l'obra 30 d'abril, de Joan Oliver.
De les novetats literàries d'enguany ens fixem també en dues novel·les sobre la història de l'Hospital de Sant Pau. La veu invisible de Gisela Pous i l'Hospital dels pobres de Tania Juste.
De moment, entre els més venuts, Escac a l'Estat, de Pere Martí, Algú com tu, de Xavier Bosch, Hombres buenos, de Pere Cerraverde, i Diario de un Ministro, de José Bono. Aquests, segons les estadístiques, són els més llegits. Ja no dic si els més bons o atractius. No, no, no, simplement els que tenen més sortida. A gustos de cadascú. Evidentment, entre els llibres més llegits,
hi ha, com no pot ser d'altra manera, les persones que han tingut ocasió de promocionar-lo més a totes les televisions. Sí, i tant. Perquè tant el senyor Pérez Reverte com el senyor Bono han anat a tots els canals de televisió de tot el país a presentar el seu llibre. Bueno, Pérez Reverte ja és un nom per això, la literatura. Ara, el senyor Bono, com a ministre, també fa gràcia de veure les coses que explica i com les explica.
També és un nom, també, perquè té una personalitat curiosa. Sí, sí, a la seva manera. Pot agradar o desagradar. O no pot agradar, però... Però, en certa manera, provoca un cert interès. Això mateix. I recordem, també, que fins al 3 de maig podeu veure a Caixa Fòrum, a Montjuïc, allà on està l'edifici de Can Cana Ramona, l'exposició Pixar, 25 anys d'animació.
Un interessant recorregut per tot el procés de realització d'una pel·lícula de dibuixos animats. Si us agrada el dibuix, si sou joves i voleu posar en el vostre futur la carrera, l'ofici, la professió de dibuixant, aquí teniu un mitjà per veure quantíssimes especialitats, perquè ja l'animació és una gran indústria, i ja des de...
Avui dia és molt... O sigui, té molt de futur. Té molt de futur, molt de present, i sobretot moltíssima diversitat de tècniques. O sigui que si el que té gràcia fent esbossos a Maia Llapis fa només esbossos a Maia Llapis. Fa els plots, fa els primers esbossos. Després hi ha un altre que fa el dibuix ben acabat, un altre que fa la tinta, un altre que fa el color, un altre que fa el fons, un altre que fa l'animació, un altre que fa les maquetes. És que és tot un procés...
Tot un procés industrial. Però vols dir que abans la gent, els dibuixants, no s'ho feien tot? No, i ara també, però cada un la seva especialitat. La Walt Disney Factory, que és potser de les més antigues, des del començament... Ja ho feia, ja ho feia. Igual que en els còmics de superherois, el TV Americà, que és indústria pura i dura, cada un fa la seva especialitat.
O sigui, mentre un fa la primera vinyeta, hi ha un altre que està fent ja la segona, un altre la tercera i l'altre la cinquena, de cada una amb la seva especialitat. O sigui, que aquell nom que posa al principi tal, tal, només que és una pantalla, diguéssim. No, el nom és el cas de la Pixar, la Pixar, el cas de la Walt Disney, Walt Disney... No, m'ofereixo als dibuixants. No, si tu et quedes al final d'una pel·lícula de dibuixos animats,
Tu mira els títols de crèdit i veuràs quantíssims dibuixants de tot el món. Ara ja les televisions han optat per tallar els crèdits finals. O sigui que ja no te n'enteres de qui és. Ni precisament amb les pel·lícules amb actors vius. Però el cinema no. Això fa molt mal fet. Fa molt mal fet a la televisió perquè no pots veure... Després del segon intèrpret ja plaf.
tallen. Jo al cine em quedo fins al final i hasta veig qui són els dobladors i m'agrada veure tothom... Bueno, ara perquè ho expressen. Al final, a vegades, les veus dels dobladors, però abans no te n'enteraves. No te n'enteraves. Amb el meu temps, encara que doblessis o no doblessis, res, tu, ningú s'enterava de qui era aquell senyor que parlava.
I si són de dibuixos em quedo sempre fins al final i veig el nom de tots perquè moltes vegades veig el nom de persones conegudes i m'alegro moltíssim que tants dibuixants d'aquí, que aquí els costava tantíssim trobar feina, han trobat feina i més ben pagada treballant amb estudis americans o amb estudis francesos o les coses es valoren més que aquí. Avui mateix feien un reportatge aquest matí a la televisió
dels sous que cobraven per la mateixa feina a Alemanya, a Bèlgica, a França, a Finlàndia, a Dinamarca i a Espanya. I, evidentment, a Espanya anem a la cua. Però això no és d'ara. Això és de tota la vida. Però el que he vist és que és una cosa molt exagerada. La diferència, a vegades, és el 50%.
La diferència és tremenda i aleshores, esclar, a poc que un s'espellungui i diu, bueno, vaig aprendre francès, vaig aprendre anglès i me'n vaig a treballar fora, té unes possibilitats que aquí, fent la mateixa feina, cobra la meitat. Bé, esperem que a poc a poc això s'arregli, no? Sí. Almenys els nostres fills o els nostres nets. Esperem. Tant de bo, tant de bo. Ara, us recomanem ara una visita al Museu de Cultures del Món. És una veritable meravella.
El Museu de Cultures del Món de Barcelona ens convida a fer un viatge per les manifestacions artístiques d'un nombre significatiu i representatiu de cultures d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.
mostra i explica la diversitat cultural mitjançant l'experiència estètica dels pobles des d'una perspectiva pluridisciplinària a fi d'esdevenir una plataforma de difusió i projecció social del patrimoni per al coneixement d'altres cultures del món.
La Casa Marquès de Llió i la Casa Nadal del carrer Moncada, que acullen el Museu de Cultures del Món, són dipositàries de fragments d'història de Barcelona des dels temps medievals fins al segle XXI. Aquest edifici tenen tant valor com els objectes que contenen, però sobre la vista a la resta del món podem dir de l'Àfrica que...
Les sales dedicades a l'Àfrica fan un recorregut per l'art des del fang de Guinea Equatorial i de l'antic regne de Benin fins a aproximar-se a les arts de l'Àfrica Occidental i Central a través de l'estatuària i les màscares.
D'oceania, les sales d'oceania mostren les arts de Nova Guinea i els seus entorns més immediats. Un dels eixos principals gira l'entorn de la Casa dels Homes, principalment de l'àrea del riu Sepic,
per bé que la diversitat de peces permet fer palesos altres aspectes artístics i culturals rellevants. D'Àsia, les sales dedicades a l'Àsia s'inicien amb l'art dels pobles indígenes muntanyencs de Luzon, al nord de les illes filipines, per presentar tot seguit altres expressions artístiques dels archipèlegs de Filipines i d'Indonècia. D'Amèrica.
L'Amèrica precolombina està representada per l'art de Mesoamèrica, amb les figures funeràries de ceràmica procedents de tombes de Jalisco, Colima i Nayarit, i també amb peces de la cultura del centre de Veracruz i màscares de Mezcala i Tetihuacan.
L'àmbit dedicat a Mesoamèrica inclou així mateix cultura maia. O sigui que és una meravella i sembla que en principi, però no, no, realment és alguna cosa extraordinària.
I el tenim enclavat en un àrea que, a més, ja fan ofertes i visites dels tres museus, com fan a Madrid l'oferta dels tres museus. Sí, aquí vas al carrer Montcada, ja ho saps. Sí, tenim el mateix entorn, el Museu Europeu de Cultura, el Museu de les Cultures del món i el Museu Picasso. Això mateix, s'està tot en un conjunt. Tots tres al carrer Montcada, o sigui que, si us apropeu al carrer Montcada, podeu visitar dels tres museus, no els podreu visitar tots tres alhora perquè són enormes, tots tres al mes.
No, però si dediques un o dos dies a la setmana, si tens uns dies de vacances, doncs val la pena aquell que li agradi realment la cultura. Posem una mica de música i dedicarem unes frases a la primavera.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I bé, escoltem aquesta cançó tan maca que estem ja amb l'esperit predisposat a escoltar aquestes frases de Rebindranat Tagore. La primavera ha penetrat dins el meu cor amb les seves fulles i les seves flors.
Les abelles s'oncegen tot el matí i els vents juguen ociosament amb les ombres. Una dolça font brolla del cor del meu cor. L'alegria purifica els meus ulls, talment el matí banyat per la rosada i la vida tremola en els meus membres com les cordes sonores del lleut. Amor dels meus dies eterns, que quan puja la marea vaga solitari per la platja de la meva vida.
No voletegen els meus somnis al teu voltant com papallones d'ales de tots colors? No són les teves cançons les que sento resonar en el meu pregon del meu ésser? Qui sinó tu pot sentir el murmuri de tantes i tantes hores que avui sento passar per les meves venes i el clam de la vida inquieta que mou les seves ales dins el meu cor?
I ara, una petita informació del nostre polletí municipal. 14% d'estalvi energètic després de dos anys d'aplicació del Pla d'Eficiència. L'any 2014 ha estat el segon any d'aplicació de mesures d'estalvi i eficiència energètica dins el Pla d'Eficiència Energètica Municipal.
En aquest temps s'han aprovat dos decrets amb els objectius per a cada exercici de reducció de consum energètic tant del conjunt com de l'enllumenament com el dels equipaments. El Pla d'Eficiència Energètica Municipal inclou actuacions relacionades amb tres àmbits. Millora de la gestió energètica.
mesures d'estalvi energètic i inversions de millora de l'eficiència energètica i també procés d'aprenentatge organitzacional.
Principals resultats de 2014. Reducció del consum energètic municipal, electricitat i gas natural del 7% respecte a l'any 2013, per sobre de l'objectiu establert al Decret d'Estalvi Energètic 1,5%.
En dos anys, l'estalvi de consum energètic arriba a un 14%. Això ha suposat un estalvi econòmic d'uns 257.000 euros i una reducció de l'emissió de 420 tones de CO2 en aquests dos anys.
pel que fa a l'objectiu de reducció del consum energètic de cada equipament i enllumenat que l'any 2014 es va establir en un mínim del 3% respecte a l'any 2013. L'enllumenat i els semàfors han superat l'objectiu amb un 5 i 43% respectivament de reducció energètica.
Dels 26 equipaments considerats, 20 han superat l'objectiu i no han arribat a una reducció del 3% i 5% han augmentat el seu consum respecte a l'any 2013. O sigui que han quedat uns quants equipaments fora de norma. O sigui que esperem que aquest any ho puguin aconseguir.
I ara parlarem d'exercicis que ha de fer la gent gran.
El ball és molt aconsellable per a les persones grans. És enballir a bon ritme.
El ball té importants avantatges des del punt de vista psicològic. Encara que sempre hi ha excepcions, la majoria de la gent considera que ballar és una activitat divertida i socialment atractiva. Ofereix la possibilitat de conèixer altres persones, augmenta l'autoestima, redueix l'estrès i ajuda a desenvolupar habilitats socials.
Per sobre tot, per sobre fins i tot dels beneficis que aporta a la salut física. Les persones que ballen valoren molt el fet que els permet relacionar-se amb altres persones i sentir-se part d'un grup. També hi ha estudis que han observat els beneficis del ball en persones amb depressió.
En ser una activitat social, contrarresta la sensació d'aïllament que experimenten algunes persones grans amb tendència a la depressió o que viuen soles. I encara més, perquè també existeixen investigacions que han estudiat de quina manera poden les revistes mèdiques més prestigioses, per exemple...
el New England Journal of Medicine, que va publicar un estudi en el qual es va comprovar que ballar, juntament amb d'altres activitats com llegir, tocar un instrument o jugar a jocs de taula, disminueix el risc
de demència que és molt important en la mateixa línia d'altres estudis revelen que ajuda a preservar la memòria i redueix la probabilitat de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer al cap i a la fi ballar significa aprendre coses noves passos, moviments i ritmes i això suposa un desafiament mental que estimula el nostre cervell recomanacions per començar a ballar
Informar-se sobre els cursos o sessions de ball per a persones grans que s'ofereixen a la comunitat. Aquí a Sant Just cada dos per tres hi ha anuncis de cursets de ball. No, però a banda d'això, el mil·lenari, el centre social al mil·lenari, fa també cursets de ball. Que, escolta'm, el trist del cas és que gairebé totes les persones que hi van són del gènere femení. O sigui, les senyores. I tu hi vas allà ballar cada tarda? Jo sí, el xatxatxà, que m'agrada molt.
Adequar el tipus de ball a les capacitats físiques de cada persona. Seguir de recomanacions dels professors o monitors. Utilitzar calçat que no rellisqui i roba còmoda. Hidratar-se convenientment. I abandonar la vergonya, ja que ballar és una activitat divertida destinada a augmentar el nostre benestar i la nostra confiança.
No és necessari ser cap expert per començar a ballar i mai és tard per gaudir de la vida. Doncs vinga, a ballar s'ha dit. Posem música de ball? Aviam, no sé si el que tenim programat ara sigui de ball, però vaja, és igual. Si no la cal que el Carles vulgui, que et posi la música que vulgui i alegria.
Fins demà!
Molt bé, molt bé. Aquest balset va molt bé. Per començar, no xatxatxar, que he dit jo. No, no, un balset, a poc a poc. I escolta'm, fabulós. Avui, com que no tenim la webcam, no heu pogut veure el balset que s'han marcat aquí la Joana i el Carles. Seguríssim. Unes passes de ball formidables. Bé, doncs ara posarem la música de viatjant per Catalunya.
I per contrarrestar el vall anirem amb bicicleta. Molt bé, Joan, així m'agrada que deixis la bicicleta estàtica i pugis a la bicicleta... A la bicicleta normal i corrent. I t'endincis per camins de muntanya, com has fet aquesta vegada. Mira, ruta per les Garrigues, la vall del Set i la serra La Llena. Ah, doncs va ser un bon tip de padejar, eh? Això. De padelejar, que no és el més bo.
És el mismo saborear que pedalear. No, no, no. Saborear-te i hinxar. I pedalear-te i hinxar de cansar-te. Les Garrigues és una comarca excel·lent per la pràctica del cicloturisme. Les carreteres estan en bon estat, hi ha molt poc trànsit de vehicles i disposem d'una interessant xarxa de camins agrícoles que coneixen les poblacions de la comarca. Veieu, això està bé, perquè aneu per dins de camins, entremig del paisatge, sense cap cotxe que us faci pont i que us passi corrent pel costat.
I a més, el paisatge plenament mediterrani de metllers i oliveres és bonic al llarg de totes les estacions de l'any. I si sou cicloturistes dels que no s'espanten davant la possibilitat de carregar les alforges, podeu comprar oli d'oliva de primeríssima qualitat en molts dels molins que ens venen oli al detall.
A partir d'aquest jardí cultivat per l'home amb paciència i sacrifici, durant l'itinerari tenim dos atractius naturals ben diferents. Per una banda, l'accés a la serra La Llena, que fa de divisòria entre les comarques de les Garrigues i el Priorat i que marca una inflexió respecte al paisatge anterior.
Més endavant arribem a la vall del Set, un riu de cabal molt modest però que genera uns cinturons beixetals i algunes de les raconades de pedra i aigua absolutament delicioses.
El set és desplaça de l'est cap a l'oest i pràcticament en línia recta sense trobar obstacles en forma de muntanya, cosa que és molt poc habitual. Hi trobem tres paisatges diferents. De seguida ens adonem que ens movem en un món netament rural.
Els tractors circulen pertot arreu. Els carrers dels pobles tenen un aire adormit durant les hores de feina. Ben poca gent s'està al carrer. Les olors de llenya, d'oliva, de pa que s'escapa per les xamanelles del forn ens parlen d'un ritme de vida sense més atabalaments que els estrictament necessaris. Una meravella.
La primera part de l'itinerari, entre l'Albaixers i Juncosa, fins a l'accés a la cresta de la llena, ve dominada pels oliverars i els camps en mallers, un prodigi de bellut vegetal. Són arbres de color llampant que tenen unes fulles que esclaten quan les toca un raig de sol.
l'olivera fa reflexos platarets, mentre que l'en Maller destaca per la fulla d'un verd molt clar que contrasta fortament amb els neuro dels seus troncs. Un cop accedim a la serra, la Llena, tenim al davant uns quilòmetres planers on els esglaons de vinyes ens informen clarament que hem entrat al priorat per uns moments.
Els plegaments de les roques aglomerades fan dibuixos capriciosos. És un dels moments més espectaculars de l'excursió. En la part final de la ruta, resseguim durant uns quilòmetres, al riu Set, de ben a prop, per una pista agrícola sense asfaltar.
A més de l'atractiu del despoblat de les vesses, ens podem aturar els petits gorgs i basses per descobrir la presència vegetal i animal que viu al voltant d'una aigua extraordinàriament clara i juganera, just a sota del pont de l'Albagés. El set s'atura una mica i forma la bassa més gran del tram.
No us sembla una cosa fantàstica pels que aneu amb bicicleta? Bé, aquí tenim la fitxa tècnica del recorregut, que són 67 quilòmetres. No està malament, no. No, però un bon ciclista, ben avançat a fer-ho, no està malament, com tu dius. Aquí hem tingut de convidats, ara ja fa algun temps, la gent de l'associació de ciclistes d'aquí, de Sant Just, i aquestes recorreguts els tenen molt per la mà, dominen molt.
Bé, l'època recomanable, primavera, tardor i hivern, perquè l'estiu és horrorós per molt que matinem. La calor és massa forta i l'estiu no és recomanable. Però ara encara fa bon temps. Des d'ahir, precisament, ha pujat molt la temperatura. Sí, però tornarà baixant, sembla. I fa una primavera molt suau.
La dificultat és baixa, només cal salvar una pujada forta a la Serra La Llena, però no és gens llarga. Has d'anar amb l'equip següent. Una bicicleta de cicloturisme en rodes mixtes, ja que a la vall del Set circulem per una pista sense asfaltar amb molta grava, com ja hem dit abans. La cartografia és les Garrigues,
O sigui, que és de 1,50 mil segons l'Institut Cartogràfic de Catalunya. I recomanacions, dur força aigua i evitar de totes passades les hores de sol. En cas de calcular malament l'horari, és preferible aturar-se i fer una migdiada sota una olivera que no pas deshidratar-se i agafar una insolació.
O sigui que, no sé què us semblarà aquesta ruta, però em sembla que per al que practiquen el cicloturisme els anirà força bé. Doncs, endavant.
I ara, per a descansar una miqueta d'aquesta carrera tan feixuga, posarem una miqueta de música. El dia que me quieras La rosa que engana Se vestirá de fiestas
y al viento las campanas dirán que ya eres mía y locas las fontanes se contarán su amor la noche que me quieras desde el azul del cielo las estrellas de los años
mirarán pasar y un rayo misterioso harán ido en tu pelo. Luciana, curiosa, que verás que eres mi consuelo.
Bé, si ja que hem descansat amb aquest tanc tan maco, doncs ara farem allò que t'agrada tant, Pere. Ah, sí? Els rodolins. Sí, els rodolins estan molt bé. Del llibre aquest de la campanya del lloro.
I a més ens ensenyen a parlar i escriure com cal, no? Perquè hi ha prou que tenim barbarismes i castellanismes a d'ajud. Que a vegades no els podem evitar, sobretot quan parlem i així directament. Són dues llengües que com que les practiquem les dues... A vegades s'entrecureuen. En dues fem barreges i creuaments. Això mateix. Bé, em voldria dir quin saldo tinc a la conta corrent?
És el compte, no la compta. L'ha fallat aquest client. Veig que m'haureu de fer un préstem, perquè això va malament. Caldrà que parli amb el jefe i ell dirà que s'hi pot fer. Ha dit préstem i era préstec. I el mot jefe no és admès. Director, cap, quan es tracta de citar qui mana més. D'acord, pagueu-me que aixeque.
El mot correcte era xec. És barrat. Li abono el compte. Barrat. Barrut! Qui l'ha fet?
Jo els voldria trinco-trinco. De moment, faci l'ingrés i després podrà cobrar-lo en efectiu. Li va bé? Quan l'home deixant la caixa s'embutxacava els calés sent un crit de «Tots a terra! Això és un atracament!» «Un atraco? És un atraco!» va cridant tota la gent i l'atracador replica «He dit un atracament!»
I ara ja posarem la música de la poesia.
Com hem dit abans, el 15 d'abril de 1938 moria César Vallejo. Ara el recordem dient algun dels seus poemes, precisament aquell que ens parla d'un cafè que està enfront de la Comédie François, que quan vaig estar a París em vaig recordar precisament de César Vallejo quan ell va viure allà. I el poema es titula «Sombrero abrigo guantes».
Enfrente a la comedia francesa está el café de la regencia. En él hay una pieza recóndita con una butaca y una mesa. Cuando entro, el polvo inmóvil se ha puesto ya de pie entre mis labios hechos de jeve
La pavesa de un cigarrillo humea y en el humo se ve dos humos intensivos el tórax del café y en el tórax un óxido profundo de tristeza.
Importa que el otoño se injerte en los otoños, importa que el otoño se integre de retoños, la nube de semestres, de pómulos la arruga. Importa oler a loco postulando y qué cálida es la nieve, qué fugaz la tortuga, el cómo, qué sencillo, qué fulminante el cuándo.
Hasta el día que vuelva.
Hasta el día en que vuelva, de esta piedra nacerá un talón definitivo, con su juego de crímenes, su yedra, su obstinación dramática, su olvido. Hasta el día en que vuelva, prosiguiendo con franca rectitud de cojo amargo, de pozo en pozo, mi periplo, entiendo que el hombre ha de ser bueno, sin embargo.
Hasta el día en que vuelva y hasta que ande el animal que soy, entre sus jueces nuestro bravo meñique será grande, digno, infinito dedo entre los dedos.
Eslavo con respecto a la palmera. Alemán de perfil al sol. Inglés sin fin. Francés en cita con los caracoles. Italiano exprofeso. Escandinavo de aire. Español de pura bestia.
Tal el cielo ensartado en la tierra por los vientos, tal el beso del límite en los hombros. Mas solo tú demuestras, descendiendo o subiendo del pecho, bolchevique, tus trazos confundibles, tu gesto marital, tu cara de padre, tus piernas de amado, tu cutis por teléfono, tu alma perpendicular a la mía, tus codos de justo y un pasaporte en blanco en tu sonrisa.
Obrando por el obre en nuestra pausa, matando tú a lo largo de tu muerte, y a lo ancho un abrazo salubérrimo, vi que cuando comías después tenías gusto, vi que en tus sustantivos creció hierba.
Bé, després d'aquest record, ja posarem el punt final a la nostra audició.
Recordeu de celebrar el dia de Sant Jordi a Sant Just, el proper dia 19, i també el Saló del Còmic, que és des de demà fins diumenge. Molt bé, ja ho sabeu. Els que voleu comprar llibres i gaudir d'un bon dia de festa, el diumenge, aquí, que ens hi ha d'estar, i el resta de la població, perquè a les llibreries també suposo que vendran llibres, no? I tant, i tant. Acudiu a Resenya, que tenen moltes ganes que els visiteu.
I tant que sí. Bé, llavors, recordeu que el proper dimecres, si Déu vol, voldrem estar amb vosaltres i que retornarem a repetir aquesta audició dissabte vinent a les 11 del matí. Fins a les hores. A reveure. A reveure.
Un argument sòlid en profunditat i en amplitud. Aleshores el Paris Saint-Germain no bascula fins a Montoya, sinó que Maxwell ajuda els centrals. I el Messi ve cap a dintre i busca Neymar, Iniesta i Luis Suárez, el Barça tindrà dificultats perquè la pilota trobi línies d'associació. Obre social la Caixa, l'ànima de la Caixa. La Caixa, tu ets l'estrella. 11 minuts de la primera part, no hi ha gols al parc dels prínceps.
Els dos equips es respecten, el Barça té una miqueta més de pilota, però no ha creat oportunitats de gol. Quina localització i possessió, Sergi Cotí, que es controla Marc Domènech al minut 11 de la primera part del partit? La possessió és del 60% del Barça i s'està jugant un 65% del temps al camp del PSG.
Juga a la dreta de l'atac al Barcelona. Juga Montoya. Veu que no pot passar cap a demanar. Envia cap endarrere. Rep la pilota al mig del camp Messi. Tancat a camp propi el PSG. Iniesta cap a l'esquerra per Neymar. Perd la pilota Neymar. Surt el PSG al contracop. Passada cap a l'esquerra per Pastore. Corre Pastore al cercle central. Posa el peu Busquets. Li pren la pilota. Molt bé Busquets. I Rakitic la juga per Iniesta.
I Nietzsche avança, no gaire de pressa. Espera la col·leció de Rakitic. Rakitic combina cap a la banda esquerra, Alba. Alba més cap a l'esquerra, Neymar. A prop de l'àrea contrària, Neymar. Sembla que es prepara Pachut. No és així. Es toca un defensor. Això serà corna? No.
Ha pogut evitar que estigui cornafant. Derville canvia de pilota a fora. Es va aixafar en prou el Paris Saint-Germain. La línia de mig camp molt a prop de la defensa. Marquinhos i Thiago Silva ben blindats. I el Barça, Neymar i Messi assumint responsabilitats al joc interior. 12 de la primera part del partit. No hi ha gols a París. Domina el Barça territorialment, sense perill. Banda esquerra, mig del camp Messi. Aturat tots els jugadors, tots. Aquí no es mou ningú, pràcticament. Pilota cap a la banda esquerra, Alba.
Cap endarrere Rakitic. Rakitic ho mira. Dos, tres tocs. Cap endarrere Mascherano. Li torna la pilota. Rakitic. Dos, tres tocs. Pilota per Neymar. Cantor esquerre cap endarrere. En mig del cap Mascherano. Alça el cap. Desplaça cap a la banda dreta. Debra Montoya. Tal com ve. Tres, quatre tocs. Pilota cap endarrere. I n'hi està. N'hi està cap al cercle central. Cusquets. Mascherano cap a l'esquerra. Alba.
El va mirar els companys. Vol enviar profunditat per Neymar. Surt a creuar-se. Error defensiu, però no ha encertat Neymar. La pilota ha anat a fora. És l'out. A la dreta la defensa. Ni fan d'erbit ni Thiago Silva han pogut evitar la centrada de Neymar, però la centrada no ha estat bona i el refús de Marquinhos ha sortit a l'out. Posa la pilota en joc al Barça. Som el Tritza per la primera part. Prova d'Aquitix d'avançar la banda esquerra. Combinen més cap a l'esquerra per...
Suárez, que aprova la centrada per Messi, remata Messi, pilota el pal! Ha rematat Messi amb el peu a esquerra, la pilota ha anat al pal dret de la porteria de Sir Igual, 13 de la primera... A l'escoltes, ràdio d'Esbert, sintonitzes, ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, durant la 8.1, ràdio d'Esbert.
Fins demà!