A dos quarts d'onze.
Bona tarda i moltes gràcies per tot.
Gràcies, Soler.
Bona tarda i moltes gràcies.
Gràcies, Soler.
Bon Nadal a tothom.
Bona tarda i moltes gràcies.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Seixanta i més o menys.
Molt bona nit, estimats oients.
Avui, 16 de desembre, felicitem a les albines,
alícies, adelaides, els joseps,
que celebren el sant sota l'advocació de Sant Josep Mañanet,
Aceries, Misaels, Ados i Agnels.
Estem en la setmana anterior a les festes de Nadal.
Setmana de dinars i sopars d'empresa,
de regals de l'amic invisible,
de tot un món del denostat consumisme.
Però, a dies d'avui,
tot allò que faci moure el comerç,
encara que sigui per uns dies,
que augmentin els llocs de treball,
que s'alegrin els ànims de molts dels nostres veïns.
Tot això, repeteixo, benvingut sigui.
Concerts de Nadales,
representacions dels pastorets,
de pessebres vivents,
tot un seguit d'actes,
més o menys concorreguts,
complen de bones sensacions
a la immensa majoria dels éssers humans
del món cristià.
En adornar els edificis públics i no públics,
els Estats Units s'emporten el primer premi.
Edificis, arbres, música al carrer,
regals, papàs Noel arreu.
Per copsar una mica l'ambient d'aquell país,
escoltarem ara,
si el Carles ens suposa,
uns compassos de la famosa Nadala
de Little Drama Boy,
el petit timbaler,
típica estatunidaca.
I com que la propera setmana
l'equip de 60 i més o menys
ja té unes mini vacances,
fins passat festes
serveixin les notes del petit timbaler
per desitjar-vos uns dies familiars
sense rancúnies,
gaudint de totes les celebracions
que se'ns ofereixen
i almenys aquests dies
serveixin per sentir-nos
una mica més solidaris
amb el proisme
que potser no està
en condicions de celebrar les festes
com la resta de l'entorn.
Avui som amb vosaltres
l'Alina Santa Bàrbara,
catalanesa,
el petit timbaler,
la Mar de Bé,
la Montse Larrea,
en Joan,
en Maria García Puigdeball
i la Joan Algarra,
ajuntament,
en Carles Hernández Rius,
qui posa la música
i cuida del so.
Avui posem en marxa
l'audició 60 i més o menys.
l'alició 60 i més o menys.
En primer lloc,
parlarem d'un recital especial
que es fa a les 18 hores,
el proper dijous,
dia 17,
a l'Auditori Residència La Maiola.
La conferència Cuba,
un país petit però immens,
amb Vicenç Lozano,
periodista i reporter de TV3.
La segona part la composa
poesies de Nadal
originals de la poetessa
Soledat Gascó,
recitats per ella mateixa,
amb la col·laboració
de l'acordionista
Rosa Maria Tomàs,
que precisament
quan va venir al concert
a la nostra associació
de gent gran,
va ser un èxit total.
O sigui que us recomanem
aquest recital
del proper dijous 17,
o no sigui demà,
a les 18 hores
que organitza
l'aula d'extensió
universitària
per a la gent gran.
Bé,
una mica de música.
Bé, ara tu l'informa també
d'unes exposicions.
El celler de Can Ginestà,
que com ja sabeu
és aquest lloc tan maco
que nosaltres tenim
per fer les exposicions,
també ara tenen
un cartell,
un programa,
que ara el llegirem.
40 anys del Walden 7.
El cim de Can Ginestà
fins a l'11 de gener
organitza l'associació
de veïns del Walden 7
i l'Ajuntament.
Diafragma,
exposició en fotografies
de Joan Remell
i poemes
de Gemma Gorge.
El celler de Can Ginestà
fins al dia 17 de gener
es faran allà.
Un altre és
Persona,
exposició col·lectiva
d'artistes joves.
També,
el celler de Can Ginestà,
i permeteu que ho vagi repetint,
perquè així ens quedarà ben clar.
Sí, sí, i tant.
fins al dia 21 de gener,
el dia, o sigui, del dia, perdó,
del dia 21 de gener al dia 28 de febrer.
S'inaugurarà.
S'inaugurarà el dijous 21 de gener
a les 19.30 hores.
Aquestes són les, de moment,
les que tenim per avançar.
Les exposicions preparades.
Sí.
Molt bé.
Bé, aquests dies propers
tindrem alguns moments de lleure
i nosaltres hem pensat
oferir-vos propostes d'activitats
que pensem
que us poden interessar,
sobretot,
una visita a la Fira de Santa Llúcia,
tan tradicional,
tan nostra,
amb vocació de comprar
figuretes pel pessebre,
tios
i arbres de Nadal,
llums,
amb boles de colors,
etcètera, etcètera.
Segueix aquí, Lina.
L'Urgarda Petit
ens interpreta
una cançó tan popular
com aquesta
de romans
de Santa Llúcia,
amb la lletra
d'en Josep Maria de Sagarra,
inspirat
amb aquesta
Fira tan entranyable
i tan visitada.
Molt bé.
Aviam.
Si posem encara el disc
o us oferim ja.
Ah, espereu.
Això sí.
Us recomanem
que aneu
en servei públic
perquè no trobareu
lloc en els pàrquings
o en els carrers adjacents.
O sigui,
agafeu el metro
i l'autobús
no sé què dir-vos
perquè hi ha molt
de trànsit aquests dies,
però el metro
us deixa allà mateix
a la Rambla,
feu una caminadeta
i, bé,
escoltem
els romans
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.

de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
De Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
de Santa Llúcia.
Bé, després d'escoltar Montserrat Cavaller en romans de Santa Llúcia,
continuem amb les nostres propostes.
I és a veure que el nostre programa té una especial predilecció per a les sales d'art,
el seu entorn i tots aquells carrers que les rodeixen,
sobretot dos que són de la meva predilecció.
Infisso, infisso, infisso.
No per res, no per res.
El xocolata que es menja a la...
Els suïssos.
Els suïssos que menja.
Són boníssims.
El carrer Patritschol.
Sí, sí.
Bé, estem pensant en aquest carrer tan preciós i tan deliciós.
Primer és de rigor prendre un bon suïss en alguna de les granges típiques.
I després ja estem en condicions de visitar les sales d'art.
Trauma que ens ofereix sempre obres de gran tamany d'art modern.
I la sala parés que aquests dies ens presenta dues exposicions fantàstiques.
Fantàstiques, de veritat.
A l'espai número 2 trobareu la clàssica de Nadal amb pintures dels fons de la sala, dels pintors dels segles XIX i XX,
on destaquen Ramon Casas, Eliseu Mifrein, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Josep Roques Sastre i molts més.
Aquests dies propers tindrem alguns moments i val la pena que hi anem.
Bé, seguim? Aviam.
Un altre lloc és a visitar la Fundació Mifre del carrer Diputació 250.
Espera, que et passo a la continuació de la notícia.
De la notícia, molt bé.
Això que deia la Joana de l'altre lloc, que és aquí a la Fundació Mifre,
doncs en aquestes sales s'exhibeix, ben, ben, no sé el que diu,
ah, s'exhibeix fins al dia 10 de gener, obres que...
És que no ho entenies.
No, pensava en el que s'exhibia.
Ah.
S'exhibeix fins al dia 10 de gener.
No, relliguis-li, no, porta, porta.
Obres de pintors impressionistes, des de Van Gogh a Matís,
amb col·leccions dels museus d'Orsell i de l'Orangerí, no?
Orangerí, sí.
Orangerí.
Ens ens han prestat.
Bé, aviam, on som?
Aviam.
Tant a la Sala Parés com a la Galeria Trama,
l'entrada és de franc, o sigui que podeu anar tranquil·lament.
Sobretot a la Sala Parés hi ha un seient, a l'espai número 1,
que pots...
L'estestat.
Sí.
Home, sí, sí, és un addicte, és un addicte.
La Joana és un addicte.
Oh, i tant.
Bé, posem una mica de música.
Que va arrissar.
No, vam entrar, vam anar, vam anar a veure els impressionistes
i vam desfilar-m'ho des del presó.
Moltíssim.
No, vam anar a veure els album Popular,
Bongió.
justfèrval.
Fins demà!
Fins demà!
A càrrec del mag Marc i una audició de Nadales i les de sempre per la Coral Harmonia de l'Associació.
En acabar, ens felicitarem les festes i passarem una bona estona de companyia.
Aquesta és una de les moltes activitats programades al llarg de l'any.
Si us ve de gust participar-hi i passar una bona estona, no dubteu en apuntar-vos-hi.
Estem a la vostra disposició els dimarts al despatx en el Milenari, a dos quarts d'onze del matí fins a dos quarts d'una del migdia.
Bé, ja sabeu que el preu d'apuntar-se a la nostra associació és molt minso.
10 eurets anuals.
Sí, sí, en tot l'any. O sigui que realment passarem unes bones estades.
O sigui, també hi ha en principi un acord per anar de Calçotada a Montbrió. Eh, Joan Maria?
Sí, sí, crec que és l'onze de febrer.
Imagina't.
Em voldria equivocar, però més o menys...
No, bueno, així, com anirem anunciant, doncs ja està bé.
Bé, ahir al Palau de la Música de Barcelona va tenir lloc, un cop més, per quart any, l'audició de l'oratori de Händel El Macías.
400 intèrprets vinguts d'arreu es van juntar per fer una interpretació meravellosa d'aquest oratori de fama mundial amb un èxit extraordinari.
Escoltem una miqueta de l'orà del Macías.
Escoltem una miqueta de l'orà del Macías.
Escoltem una miqueta de l'orà del Macías.
Escoltem una miqueta de l'orà del Macías.
Escoltem una miqueta de l'orà del Macías.
Escoltem una miqueta de l'orà del Macías.
Estaríem escoltant aquesta versió de l'Aleluya, però ara ja es hem de posar amb la música amb sentiment.
Ho tens a punt?
Si no heu estat mai als Jardins d'Aranjuez, tanqueu els ulls i sota l'encant d'aquest moviment segon adagi del Concierto d'Aranjuez, de Joaquín Rodrigo, us trobareu en un lloc meravellós, d'ambient serè, tranquil, de somni,
que el seu compositor, potser a causa de la seva ceguesa, va copsar i plasmar amb tot el sentiment en aquest Concierto d'Aranjuez, sobretot en la dagi del segon moviment,
que ha inspirat tota mena d'versions en cançons populars, com per exemple la del francès Johnny Hallyday i també la que us oferim avui, la de l'orquestra de Paul Moriat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Diu, Hans van Gerent va ser, sense dubte, el millor falsificador de tots els temps.
I sense cap dubte, hauria arribat, ningú l'hagués descobert.
Sí, si no hagués vengut, Herman, ah, Herman Goering, que no sé qui era, eh?
Ah, i tant, ui, aquell era un acaparador d'art horrorós.
Mare de Déu, no, no, però l'art el tenia boig.
Diu, un Vermeer, fals. Diu, al finalitzar la guerra, el govern holandès, que també estava convençut de l'autontestat del quadre,
va posar a Van Mijeren, aquest m'agradaria dir-ho en alemany, ai, en holandès, sí, Van Geren, eh, costa molt.
És molt difícil.
D'haver vengut a l'enemic un tresor nacional.
Lògicament, el Van Mijeren aquest havia entregat una falsificació,
així que, per corroborar la seva declaració, va pintar davant del tribunal un nou Vermeer.
Diu, per una altra banda, és evident que Van Mijeren no és el millor falsificador,
sinó el millor falsificador conegut, perquè, esclar, el millor falsificador encara no s'ha descobert.
Oh, i tant.
Els que vindran, eh?
I tant.
Aquesta és una que, la que vindrà ara, fa gràcia.
Ho dic perquè no compreu un Vermeer, eh?
Ui, sí, anem a comprar, ja podem preparar.
Diu, el director del Museu d'Art de New York devia de tenir un mal dia
quan va autoritzar l'emplaçament de la botó d'Enric Matís,
el que també el coneixem.
Tras 47 dies i després que 1.000 visitants haguessin vist aquest quadre,
algú va avisar que tot aquest temps havia estat penjat al revés.
Aleshores, dit, vale, Titus, no?
Vull dir que...
Escolta'm.
Diu, cap suposar... Tornem amb els pintors, eh?
Sí, sí.
Diu, cap suposar que Mont no tindria un pintor tan famós
si no hagués estat per la loteria.
Ah.
O sigui que, senyor, es compreu la grossa, eh?
Diu, en qualsevol cas, Claude Monet, un altre dels impressionistes, eh?
Sí, sí.
Va poder deixar de treballar i agafar el pincell en 1891
quan va guanyar 100.000, 100.000, eh?
Oh, Déu-n'hi-do.
En aquella época, francs, amb la Loteria Nacional.
Molt bé.
Lo veius, 100 muchachos, esto estaba, se devien.
I tanto.
I n'hi-do un altre.
Paul Sassau...
Sassau.
Ah, sí.
...no va poder ingressar a l'Escola d'Elles Arts
perquè el tribunal va considerar que no posseï aptituds idònies
per ser pintor.
Imagina't.
Bueno.
Imagina't.
I hi ha l'últim, eh?
Que aquest ja ens anem una mica més lluny.
Diu, Leonardo de Vinci està considerat un geni universal.
Com a pintor va realitzar moltes obres impressionals,
entre elles la més valuosa o la que més té fama,
que és la Mona Lisa.
Com a científic, que l'altre dia ho comentàvem també...
Sí, sí, un dia parlarem d'ell més estès.
...va a imaginar unes màquines que s'eran massa avançades
pel seu temps.
Oh, i tant.
Com, per exemple, l'helicòpteró.
Va fer l'helicòpteró, però potser les hèlices no anaven
i es fumien de cap.
Sí, el pobre de l'ajudant va estar malalt tota la vida
del trastada que es va donar.
Sí, diu, però, si això no hagués estat suficient,
els seus contemporanis els descrivíem com a l'home més agraciat,
més guaperes, que hagués viscut mai.
Ara farien un sis de calçotat, segurament.
O de pectorals.
O de pectorals, això mateix.
Oh, sí.
O sigui, que ja sabeu que els genis tenen la seva part geniosa, eh?
O ingeniosa, eh?
I tant que sí.
Fins la propera, eh, senyors?
Moltes gràcies, Lina.
Bé, el Joan Maria va llegir a La Vanguardia
un reportatge, que ara, com fa dies que no parlem de la gent gran,
ja és hora que ens dediquem també una estoneta.
Una estoneta, només.
A mà, nosaltres som joves, eh?
Això sí, tens tota la raó del món.
Tota la raó del món tens.
Diu autorretrat del comprador sènior.
Els majors de 60 prioritzen l'atenció als preus baixos
i prefereixen el comerç de proximitat.
És un article d'Alicia Rodríguez de Paz,
publicat al diari La Vanguardia.
El procés d'envelliment de la població mundial,
i especialment els dels països més avançats,
també acabarà impactant en els hàbits de consum.
Bé, cal preveure canvis de profunditat
a la manera de comprar en un futur no gaire llunyà,
quan s'espera, per exemple,
que en menys de quatre dècades
la població espanyola de més de 60 anys
passi de representar l'actual 22,7%
a superar el 40%.
Déu-n'hi-do.
Tot i no hi ha gaire informació
consistent sobre l'evolució dels estils de vida
d'aquest important col·lectiu
que no para de créixer
i que, per tant, té un potencial econòmic clar.
Es tracta d'un segment important de consumidors
i usuaris que tenen necessitats
i motivacions específiques
i, per tant, requereixen ofertes
i serveis específics.
Diu el catedràtic de la Universitat de Salamanca
Òscar González,
autor de l'estudi
Economia de l'envelliment
centrat en els que tenen entre 60 i 85 anys.
La investigació de la Fundació de la Universitat de Salamanca
presentada aquesta setmana
i basada en una enquesta
a 1.450 persones,
950 de les quals majors de 60 anys,
revela que a l'hora de comprar
prefereixen els establiments a prop de casa
i aquells on poden trobar una atenció personal.
Els que superen els 60
asseguren que les seves decisions
a l'hora de comprar
no estan tan condicionades
pel preu o les promocions,
mentre que atribueixen més rellevància
a la qualitat.
Destaquen pel consum declarat
de productes en denominació d'orígin
o ecològic
i es mostren més lleials a les marques.
Mentre que els adults més joves
acostumen a recórrer el cotxe
per anar a comprar
gairebé la meitat dels que tenen
entre 25 i 30 anys,
la gran majoria de les majors de 60 anys
estan habituats a anar a peu.
Sí, els joves
sempre van amb cotxe a tot arreu.
Són dades que han de tenir en compte
sobretot els hipermercats
que ho tenen més complicat
que els súpers.
La gent gran
amb una capacitat econòmica mínima
s'inclinen per dedicar
part del temps
als viatges i al lleure
i a l'incerso.
I, segons l'opinió...
Sí, ara sí.
...dels encastats
estan més interessats
a visitar ciutats
o fer viatge de caràcter cultural
que en el turisme de platja
o de naturalesa.
Es confensen usuaris
de les agències de viatges.
N'utilitzen gairebé
un de cada quatre
per un 10% dels menors de 60 anys.
Solen fer desplaçaments
més prolongats
i mantenen la preferència
per contractar un hotel
per allotxar-se.
L'estudi realitzat
en col·laboració
amb la Fundació General
del FESIC
destaca l'augment
de l'interès de la indústria
dels viatgers
i lleure per la gent gran,
tant pel volum de negoci
que representen
com per la facilitat
que tenen
per contractar
al llarg de tot l'any,
atès
que disposen
d'un temps
que no està condicionat
a la dictadura
dels dies de feiners
o les vacances.
A partir del 60,
baixa la taxa d'estalvi
a favor de la despesa.
Altres estudis
ja han ensenyalat
com l'increment del pes
de les persones
de més edat
per acabar influint
en l'evolució
del mercat de valors
o immobiliari
per les seves decisions
de venda
d'accions
de borsa
i d'immobles
per guanyar liquiditat.
A propòsit
de si tenen problemes
per arribar
a final de mes
és entre els encastats
de més
de 65 anys
on es redueix
la percepció
de dificultats econòmiques.
Tot
i que una part significativa
dels jubilats
tenen pensions modestes,
els experts
en desigualtat
recorden
que la població
a partir
dels 65 anys
s'ha vist
més protegida
que altres col·lectius
de les dificultats
sorgides
durant els llargs anys
de crisi econòmica.
Però també
hem de tenir en compte
que moltes
d'aquestes persones
mantenen
ara els joves
que aquesta crisi
han fet
fora de la feina
i a vegades
fins i tot
fora dels seus habitatges.
O sigui que
sí
l'article
reflecteix
una part
de la societat
però
no del tot
perquè
sí
Falta
aquesta última part
que has dit tu
que és aquesta
que potser
no està
acopsada
però que diu
que l'enquesta
s'ha fet
ara bastant així.
Tindríem que mirar
la quantitat
de persones grans
que tenen acollits
els seus fills
que saps
i en fills
i que els tenen
que mantenir
amb la pensió
que tenen.
Sí, sí, sí.
Perquè els altres
estan sense feina
o per una sèrie
de circumstàncies
per tota una sèrie
de circumstàncies
les que siguin
sí, sí.
Bé, doncs
ja hem parlat
de nosaltres
els de 60
i més.
Bé, ara parlarem
dels joves.
totes.
Gràcies.
Les properes festes tradicionals de Nadal, Cap d'Any i Reis
haurien de ser festes familiars a la llar
per gaudir dels fills i nets amb tranquil·litat, bons àpats
i també d'una certa espiritualitat,
tant si homes creien com no.
Cada vegada es converteixen en unes festes més paganes
o vacacions d'hivern, de consum excessiu.
Ningú pensa en la crisi, les targetes de crèdit en fan el miracle
i tothom les utilitza a tot drap i per tota mena de productes.
Els bancs i les empreses els hi va d'allò més bé.
Tanmateix, el temps de reflexió i de juni el trobarem el mes de febrer
quan s'hagin de pagar les excessives despeses de les disbaixes nadalenques.
Ah, i les factures de les rebaixes del gener,
la majoria carregades a les targetes també de crèdit.
Oh, i tant.
Voldria fer un petit comentari a favor dels avis.
La crisi tan profunda que estem patint a Espanya des de fa 8 anys
està recolzada en molts casos gràcies als sacrificis dels avis
que a la seva minsa pensió i a tenir el seu pis en propietat
ajuden a sobreviure els seus fills i nets.
Allà sabem el que havia dit la Joana fa pocs segons.
Sí, sí.
Finalment, el nostre reconeixement als avis
i també a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
el seu alcalde i regidors i regidores de l'àrea social
per la seva tasca d'ajuda a les persones necessitades del poble.
A tots i a totes, mil gràcies.
Oh, i tant.
Jo aquí afegiria també càritas de diocesana d'aquí, que també ajuda.
També, també molt.
Per suposat, per suposat.
I no per un aspecte cristià, sinó perquè les coses s'han de dir.
No, no, perquè les coses s'han de dir.
Hi ha moltes coses que fan.
Bueno, perquè generalment...
Sí, l'Església a vegades és denostada per qui no considera que...
Sí.
Però és que se li ha de reconèixer que almenys en la seva...
La tasca caritativa de cara alcatres està molt bé.
Sí, sí, està molt organitzada.
Però tot el que sigui la part...
Perdona, que t'interessa.
Tot el que sigui la part social, l'altre dia vaig veure una trucada de la Creu Roja.
Jo col·lobo...
Ah, la Creu Roja també.
Sí, sí, també.
Sí, també, sí.
És que la gent també, les seves famílies, el que podria donar una mica més, també s'hi troba.
Però és el mateix, clar, perquè jo puc donar 20 euros més, però no em podré donar 200.
No, en absolut.
Jo sóc, perdó, Joana, jo també sóc de la Creu Roja, i arriba un moment que Creu Roja...
Ocs fam, càritas, i el de més, ja està arribant a un moment que dius...
Ja tens el teu...
I fills, i nets, i tens el teu...
No, no, no, tens el teu...
Aquí està, aquí està.
Aquí està, aquí està.
Aquí està, aquí està.
Aquí està, aquí està.
Aquí està, aquí està, aquí està.
Bueno, mira, una miqueta que du i...
No pots més, no, no, està limitat.
Amb la que bonament puguem col·laborar, i ja està.
Digues, digues, perdó, que també en torno a...
Molt bé, no, no, el tema de solidaritat a Catalunya és pionera des de molts anys.
Funciona, i tant.
I funciona, només cal veure la marató de diumenge passat.
Sí, i tant, i tant.
El que van recaudar crec que estan sobre els 7 i acabaran...
7, 13.000...
Sí.
7 milions, 13.000...
Però això no està tancat.
No, està tancat.
No, fins al març, el 31 de març.
Acabaran segurament sobre...
Que van arribar als 8.
No, no.
Una mica més, una mica més.
I al principi el que hem de veure és que aquesta gent allò està més que comptabilitzat i molt, molt vigilant.
Però això no serveix, serveix per estudiar, o sigui...
No, no, no, però vull dir que no ha sigut una cosa que es dona, que es dona, si a la babalada...
En general és investigació, que serveix per a tothom.
I no tots els projectes, tots són acceptats, eh?
S'ha d'estar molt, molt...
Estan molt revisats, molt controlats, i ho sé de bona tinta, perquè, esclar, uns projectes que tenen allà on treballa el meu fill, de càncer de mama,
doncs no van acabar de...
No arriba del tot.
No, no, perquè hi havia altres...
No arriba del tot arreu.
No, perquè hi havia altres que eren més urgents.
Per iuricaris.
Sí, sí, sí, sí.
Ja, ja, ja, clar.
Sí?
Segueix.
Què més tens?
Bé, ara parlaré del que va... la setmana passada.
Ah, sí, que la setmana passada es va quedar a la carpeta.
No vam tenir temps.
Molt bé.
Bé, doncs, el dia de la Puríssima, l'Orfeó Enric Morera, de Sant Just d'Esvern, es va desplaçar a Figueres.
Molt bé.
Tot i acceptant la invitació per prendre part a l'acte de la celebració del 150 aniversari del naixement del músic i compositor català Enric Morera i Viure.
La celebració, un concert de Nadal extraordinari, va començar el dia assenyalat a les 6 en punt de la tarda a càrrec de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà.
En aquest cas, era sinfònica, dirigida pel seu titular, el senyor Coll.
Intervingueren les fantàstiques corals, l'Orfeó Enric Morera, de Sant Just d'Esvern, la Pelifònica, de Figueres, l'Orfeó de l'Empordà i el grup de dansaires mediterrània dansa.
L'acte es va celebrar a l'incomparable Teatre Cinal Jardí, un edifici modernista, fantàstic.
Estava ple de gom a gom, d'un públic vinguet que va venir d'arreu, que va gaudir entusiasmat per la qualitat de l'espectacle.
La ballada esdevingué, tal com estava previst, un merescut homenatge a un dels músics i compositor de sardanes més important del país.
No de vegades, la capital de l'Empordà i l'hi deu al senyor Enric Morera i Viura, nascut a Barcelona el 22 de maig del 1865,
la composició de la sardana a l'Empordà, tan empreciada.
És molt bonica.
Com tantes d'altres seves, més d'una cinquantena en va composar, entre les quals figuren la santa espina, les fulles seques i la sardana de les monges.
De les més boniques.
Són les més conegudes.
Són les més conegudes totes.
Sobretot les amb tespines que posen els cabells de punta.
Segueix.
Moltes felicitats a tothom per l'estral·linària ballada i especialment a l'Orfeo Enric Morera de Sant Jús per l'èxit assolit a la capital de l'Empordà.
Molt bé, estupendo.
I felicitem el Joan Maria perquè és molt empurc de nès.
No, és que es nota bé.
Es nota una miqueta, sí.
Una miqueta.
Però passa una cosa, així com aquí m'agrada parlar del meu país, com sóc a Figueres, que hi vaig molt sovint, parlo de Sant Jús com un dels pobles més bonics de Catalunya.
No, hi ha pobles bonics.
Home, perquè tenim al costat de Collserola, Barcelona a prop, tenim la platja, que és un clavament fantàstic.
Però després també, sobretot, la gent tan amable i amb associacions, és a dir, és un poble fantàstic.
No, no, solidaritat, associacions, actes culturals.
Es nota que ets allà, eh?
Sí, es nota.
I és l'Empordà, no?
Així acaba.
Sí.
Bé, ara posarem una rafegueta i continuarà la Montse.
No sé si cal.
Continui.
Bé, Montse, aviam que ens expliques avui.
Doncs mira, ara farem una cosa així una miqueta més distreta.
Sí.
A l'hora de preparar una amanida, l'amaniment és fonamental, ja que és molt més que un complement
i pot marcar la diferència entre una simple amanida i un plaer per als sentits.
Ah, que ja us cal fer amanides, eh?
Us recomanem que aneu més enllà de la típica barreja d'oli d'oliva, vinagre de vi i sal
i alegreu les amanides d'estiu i d'altres.
I tant.
Amb uns ingredients com miso, soio, llavors de coco.
i l'amaniment és el darrer toc per realçar el sabor d'una amanida i val la pena ser creatius.
A l'hora d'elaborar-ho, us proposem una sèrie d'ingredients que us ajudaran a esquivar la monotonia del clàssic oli, vinagre i sal
que convertiran les vostres amanides d'estiu en una experiència diferent i sorprenent.
Teniu diversitat d'olis, cal deixar de banda el conegut oli d'oliva, podeu buscar sabors diferents en el món dels olis de llavors,
de lli, de girassol, de sésam, de sésam torrat, de coco, i tot això és un toc exòtic per condimentar les amanides amb fruites.
Molt bé.
Sobretot ara que diuen en aquestes festes per compensar l'espessor, diguéssim, dels rostits i tot això.
Això és per algerir el menjar que acostuma a ser amb aquestes diades una mica més fort.
Els que us agraden anar al carrer Patritxol, o a veure els suïts, o a veure els fantàstics exposicions que hi ha.
Una mica més davall, a la plaça del Pi, no tots els dissabtes, però quasi, almenys aquest mes de desembre,
hi ha tota una sèrie d'artesans que venen moltes coses.
Sí, naturals, molt bones.
Doncs, una de les meves, fent aquesta cosa, primer pel suís i tal, i després vaig a la plaça aquesta i compro-t'uns formatges artesans de cabra,
fets a Clua, de la província de Lleida.
Doncs, aquests formatges a trossets...
Dintre de l'amanida.
Dintre de l'amanida.
I uns quantes, una mitja amagrana, és una de les manides preferides per la tardor.
I tant, i a més a més, una altra cosa...
A més a més, afegeix també uns trossets de pa fregits, molt remenuts, dintre de l'amanida,
i, escolta'm, gaudeixes d'allò més.
Pots posar mangranes nous, i pots posar ametlles pelades, i pots posar quantitat de coses que donen sabor a les amanides.
A les amanides.
La qüestió és que a l'ístiu posar-hi més fruites, li van posar-hi més les coses del temps, i barrejar,
perquè si sempre l'amanida la fas igual, encara que estigui en l'amanida, seria avorrida.
De les persones que hem de menjar amanides a la força...
Divertides, no?
Sí, i tant, i tant.
Condiments que alegren les amanides.
Molt rebé.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit