Música
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Eh, has vist quin abric m'he comprat?
És de la botiga aquella que et vaig dir, de Sant Just.
Ostres, m'agrada.
I les sabates pel Miquel, de Sant Joan d'Espí.
I aquest rellotge?
Per la Sandra.
Ja l'he complat a la botiga aquesta de Sant Feliu,
la que et vaig dir dels complements.
I com és que voltes tant?
Volta, calla, calla, que potser me'n vaig a Irlanda.
A Irlanda?
Per Nadal, bé, bé.
Si tu també vols viatjar fins a Irlanda, pren bona nota.
Fes les teves compres a Sant Feliu, de Llobregat, Sant Joan d'Espí i Sant Just d'Esvern.
Per cada compra de més de 10 euros aconseguiràs un gomet.
Necessites 10 gomets i com a mínim 3 han de ser de colors diferents.
Enganxes el tarjetó promocional i quan l'hagis completat,
diposita-la a les urnes que trobaràs als equipaments municipals.
Espavila.
Tens fins al 5 de gener per aconseguir-ho.
Recorda, per Nadal no cal creuar la Diagonal.
Cada ovella, el seu curral.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
015.
Radio Desvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio Desvern.
98.1.
60 i més.
Benvolguts, amics oients.
Ja tornem a cent dimecres i el magacín 60 i més torna a la sintonia de Ràdio Desvern
per oferir-vos una estona de temes variats, música i comentaris
que la taula de redacció del programa ha seleccionat
per passar amb vosaltres aquesta hora de ràdio que dona pas a l'hora de sopar.
Som l'Alina Santa Bàrbara, avui la Montse ens ha fet vacances.
En Joan Maria García Puig de Vall, en Carles Hernández Rius i qui us parla, la Joana Algarra,
que estem disposats a iniciar l'audició d'avui de 60 i més.
Com a primer comentari de l'audició d'avui,
volem dedicar uns moments a recordar una figura que ens ha deixat aquests dies passats.
Una important figura de la música pop que ens va fer ballar el so de les seves interpretacions.
Ja començàvem a ser una mica amadurs,
però el seu ritme ens posava en moviment encara que no volguéssim.
Johnny Halladay.
Durant un temps, ell, a temps de rock, i la seva companya, François Jardí,
amb les seves melodies, ens van fer gaudir de la música del moment,
tan ballant de manera trepidant amb l'un com suaument amb les cançons de l'altre.
Ella en fa l'efecte que es va anar esveint amb el pas del temps,
però ell, Johnny Halladay, ha estat fins a l'actualitat la gran figura del rock francès,
tant que algú ha arribat a dir d'ell que era l'Elvis Priestley europeu.
França el va rendir un gran homenatge d'acomiat en el seu enterrament
amb un personatge excepcional,
Manel Macron, que va estar al seu enterrament.
Escoltem uns moments de la seva música.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Biografies de personatges il·lustres.
Música
Avui presentem la biografia de Montserrat Caballer.
Música
La gran cantant, Montserrat Caballer, va néixer al barri barcelonès de Gràcia.
Des de molt joveneta ja sentia una gran afició pel Belcanto,
que acomplia assistint ocasionalment a les localitats populars del Gran Teatre del Liceu.
Mentrestant, la seva veu començava a desenvolupar una potència i unes tonalitats excepcionals.
Davant d'això, un familiar seu va decidir sol·licitar de la família Bertran i Mata,
amb qui tenien amistat, un ajut pels estudis musicals de la naixent soprano.
Aquesta generosa família, encantats davant de les facultats de la joveneta,
no solament van col·laborar econòmicament amb la seva formació musical,
sinó que també van proporcionar-li, amb efecte, l'ambient adequat
per del desenvolupament social de la seva carrera.
Va rebre classes de cant de la professora hongaresa Eugènia Camen
i també de la gran Conxita Badia,
qui li va ensenyar dicció i capacitat expressiva.
El director Napoleone Anovasi li va ensenyar tècniques vocals,
qui va detectar amb ella totes les condicions adequades
en una soprano lírica.
Va acabar els estudis l'any 1954
amb el primer premi del Conservatori del Liceu.
La seva professora, Conxita Badia,
va aconseguir que ella intervingués en el concert de Cluenda
d'un cicle dedicat al Mita d'Orfeu,
organitzat a la Casa Bartomeu de Pedralbes
per una institució cultural del moment,
que promovia concerts musicals de música culta.
L'èxit va ser extraordinari.
Ja en aquesta època,
començar el seu debut absolut en el camp operístic.
Però en aquells temps,
malgrat la seva gran vàlua
i les moltes intervencions
arran del panorama nacional,
la soprano sentia que el seu gran potencial
havia de sortir de l'entorn
i triomfar en altres països.
Per tant, es va traslladar a Itàlia,
on no va tenir gaire sort.
Va trigar un temps a aconseguir un contracte
amb l'òpera de Basilea,
on, amb un èxit darrere d'un altre,
va obtenir la plaça de cantant titular
interpretant la mimí de la bohème de Puccini
en l'any 1956.
Després de tres grans temporades a Basilea,
interpretant tota la gama
de protagonistes principals líriques,
i després d'algunes escapades
a l'òpera de Viena,
on va aconseguir un gran domini
de la llengua germana.
Es va traslladar a Bremen,
cantant dos anys més,
especialitzant-se
en protagonistes magnerianes.
El paper que va ser crucial
per la seva carrera
va ser el de Arabella,
de l'òpera de Richard Strauss.
Paper que va interpretar
al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona,
on va tornar l'any 1962.
Va ser el principi d'una carrera d'èxits.
A Reus va cantar Madame Butterfly,
al costat d'un tenor emergent,
Bernabé Martí,
amb qui es va casar l'any 1964
al monestir de la Mare de Déu de Montserrat.
Aquest mateix any
va estrenar a l'Europa
l'oratori
El Pessebre de Pau Casals.
Montserrat Cavaller
ja tenia una carrera consolidada
i una immensa experiència
en repertori.
Però va ser la primavera de 1965,
quan es trobava a New York,
que se li va presentar
l'oportunitat de representar
l'òpera Lucrecia Borja,
al Carnish Hall,
el dia 20 d'abril de 1965.
Va ser un esdeveniment espectacular
i Montserrat Cavaller
va obtenir un triomf definitiu.
La premsa nova i arroquesa
publicava uns titulars extraordinaris.
Calas més de Valdi.
És que és una frase feta.
Calas més de Valdi igual a Cavaller.
Ara, aureolada pels seus grans èxits internacionals,
va tornar al Gran Teatre de Liceu
amb una interpretació extraordinària d'Ell Trovatore.
L'entusiasme del públic va ser tan gran
en les tres funcions que va representar
que els aplaudiments amb mans i peus
se sentien al carrer,
fora del teatre,
i van durar més i menys que 23 minuts.
És un déu-n'hi-do, no?
Molt aviat va començar
els enregistraments discogràfics,
dels quals destaca el seu gran èxit
Lucrezia Borgia, de Donizetti.
Del seu feliç matrimoni amb Bernabé Martí
van néixer dos fills, Bernabé i Montserrat.
Aquesta també té una extraordinària carrera
com cantant i ballarina
que es va iniciar a l'escala de Milà
amb la representació de West Side Story
de Leonard Bernstein.
Montserrat Cavaller és una de les figures
més importants del món de l'òpera
del nostre país,
juntament amb altres cantants
que sempre han portat el món líric català
en el cim mundial del cant clàssic oberístic.
La seva va ser la veu inolvidable
dels Jocs Olímpics de Barcelona,
juntament amb la del pluralat
Freddie Mercury.
Ella ha popularitzat tant cançons típiques
com melodies basades
en la poesia del moment.
Montserrat Cavaller va oferir un recital
al Palau de l'UNESCO
el 23 de març de l'any 1981
amb motiu de la inauguració
de l'exposició
Catalunya avui.
La gran pianista Rosa Sabater
va fer l'acompanyament.
Els temes assolits
eren dels millors poetes.
mestres, geners, salvat de passeig,
segarra, garcets i dels millors músics catalans
Tolrà, Montpou, Granados.
Avui que celebrem la festa de les Llucietes,
les modistetes,
podem escoltar en la veu de Montserrat Cavaller
els romans de Santa Llúcia,
lletra de Josep Maria de Sagarra
i música d'Eduard Tolrà.
O sigui que
escolteu aquesta cançó
que és preciosa.
que és preciosa.
Anem tots dos a la fira,
amiga dintre joc,
que una mica d'un cani alegre
i nostre tristor.
Un cremc repat de bolsa
i una enclamada del bosc
i una tronca morillera
i un ovell i un bastó.
Fins demà!
que una mica de muntanya
ens faci el menjar més dor.
Per qui vull a Santa Llucia
dir-ne tan gloriós
que les paraules m'amudiran
quan he vist la meva amor.
Aquí posem el punt final de la biografia d'avui,
la figura universal de l'escena lírica,
la gran cantant d'òpera Montserrat Cavallé.
Bé, doncs, et semblava que tenies una anècdota
amb la gran Montserrat Cavallé.
En el Liceu es va estrenar una òpera
d'un insigne músico d'aquest poble també,
que es diu Leonardo Balada,
que es diu, l'Òpera es diu Cristóbal Colón.
I la senyora Cavallé, doncs, va fer de reina Isabel.
I el d'allò, el tenor, aquest que va estar amb la leucèmia,
com es diu, el Josep Carreras,
el Josep Carreras era el Cristóbal Colón.
L'òpera és molt maca,
molt agradable de sentir,
i nosaltres, com el Leonardo Balada és íntim amic nostre,
doncs vam anar amb el meu home.
I quan va acabar la representació,
diu, vina que us presento la Montserrat.
I vam anar al Camarino.
I diu, mira Montserrat,
diu que són amics però germans,
que siguin meus.
I aleshores, doncs, el meu home,
la Montserrat, tal, tal.
Jo, quan la veig, li faig la gran reverència,
dic, majestat.
Però una reverència perquè, clar,
era la reina Isabel, no?,
que encara anava vestida.
I el que fa gràcia del Montserrat Cavallé
era aquell moment que em pensava...
I feia aquella veu que tenia.
Sí.
Va fer unes rianes que encara se senten.
I va fer gràcia això de la majestat.
Majestat.
Home, clar.
Saps, ell va fer-li la reverència.
Molt bé.
Per ser divertit.
Bé, després que has explicat
aquesta anècdota,
ja toquen les teves curiositats.
Anem per les anècdotes?
D'acord.
Doncs ja que estem amb el Montserrat Cavallé,
anem per un lloc que està a la vora del Liceu.
Sí.
Diu,
una plaça en fanals de gaudir.
La plaça real és l'única plaça
empurxada de la ciutat.
Va ser construïda en 1848
sobre el terreny del convent
dels caputxins de Santa Madrona,
que dona aquest nom al tram de les Rambles.
Dissenyada per francès Daniel Molina,
és equilibrada, elegant,
de línies simètriques
i amb un gust molt d'acord
amb l'estètica europea del cicle XIX.
La font de les Tres Gràcies,
l'estany al centre de la plaça,
té la companyia de dos fanals
que Gaudí va dissenyar en 1878,
amb tan sols 26 anys.
La construcció és considerada
com el primer projecte important
de renovació urbana de la Barcelona del XIX.
El seu nom,
la plaça real,
correspon a la voluntat
de dedicar-la a Ferran VII,
ja que era ell qui regnava
en el moment de la seva construcció.
Amb el rerefons de l'absolutisme espanyol,
tot era poc per anotir
la figura del monarca.
I diu que aquesta plaça
connecta amb un primer passatge cobert
que es va fer a Barcelona,
que és el passatge Bacardí.
I aleshores n'hi ha
el Palau Impressionant de la Música Catalana.
O sigui que estem pel barri, eh?
Ja, ja, ja.
Una mica ara ens anem cap a la...
via la lletana.
Diu...
El músic Lluís Millet
i el compositor i escritor Amadeu Vives
fundaren l'Orfeó Català
en 1891.
Pocs anys després,
l'institució encarregarà
a un dels arquitectes
per l'autonomàcia del modernisme,
el barceloní Lluís Domènech i Montaner,
la creació de la seva seu social.
El finançament,
com ja havia passat
feia més de mig segle
amb el Gran Teatre del Liceu,
va anar a càrrec
d'industrials
i financiers català.
I es van comprar
els terrenys
de l'antic
convent de Sant Francesc
per dur a terme
la construcció
que es faria
entre els anys
1905
i 1908.
El Palau
de la Música Catalana
es va inaugurar
el 8 de desembre
de 1909.
I aquí n'hi ha un detall
de l'edifici.
Diu,
amb una de les cantonades
de l'edifici
destaca el conjunt escultòric
la cançó popular
catalana
de Miquel Blai.
Una figura femenina
fa les funcions
de mascaró de proa
i darrere seu,
personatges
de totes les classes socials
simbolissen
que el Palau
és obert a tothom.
Sant Jordi,
per sobre de la multitud,
corona l'escena.
omplint l'estança
de llum i color
a banda i banda
de la sala
de concerts
s'eleven vitralls
des de la terra
fins al sostre.
Al centre
hi ha una gran lampada
en forma d'esfera invertida
que reprodueix
un gran sol
de cristalls
daurats
envoltat
de vidres blaus
i blancs
que dibuixen
cares femenines.
Del costat esquerra
hi ha la representació
de la música
popular catalana
amb el bus
de Josep
en Selm Clavé
sota un arbre
i un grup de cantaires.
A l'escenari
és un hemicicle
situat
en el fons
on s'hi han representades
18 musses
realitzades
en museis.
Cadascuna d'elles
porta un instrument
diferent.
Aneu al Palau
que us agradarà molt.
Com a edifici
entres dintre
i és espectacular.
A més,
si tens
la sort
com jo
que era molt joveneta
i vam anar
a celebrar
un dia
de la ràdio
al Palau
és
aquell escenari
no sé
per què
que et quedes
et quedes
sobtat
i mira
dintre
de la poca cosa
que un se sentia
amb tanta gent
i tot
doncs
realment
va resultar
extraordinària
una experiència
que és...
Jo anava al Palau
els dimensis
quan era més jove
i anava
però és clar
del de tot
era un puesto
de gallinero
diu
Pau Casals
va dirigir
l'orquestra
de l'Orfeó
des de 1920
fins al 1936
quan va esclatar
la guerra civil

aquesta quantitat
d'edifici
i ara
com l'església
de Sant Francesc
la van enderrocar
i van afegir
part de l'edifici
sembla
que es veu
una mica més bé
i anem
als
aquells fantasmes
que li agraden tant
al Joan Maria
oi?
sí
ara és curiós
perquè tant
el Liseu
com el Palau
de la Música
catalana
són dos puestos
que tothom
hauria d'anar
almenys una vegada
a la vida
a veure
i les dues coses
sempre ha sigut possible
per la iniciativa privada
i sobretot
pagant
per la borgesia catalana
són els que van pagar
i a diferència
de tot el rest
d'Espanya
tenim el Palau
Nacional
de Madrid
que aquest l'hem pagat
entre tots
pel Teranés
i escolta'm
i ara
ara
el teatre
que va estar
molt de temps
que era el seu
de l'òpera
ara l'ha pagat
l'Estat
o sigui
que és una cosa
no és
de la iniciativa
privada
no
ja no funciona
bueno
escolteu
també paguen
les carreteres
les de Madrid
per treure-les
les autopistes
també les paguem
les tenen
que aportir
i esclar
perquè no tenen prou
i aleshores
diu que aquí
les augmenten
el preu
el preu
de l'autopista
però el ministre
de l'Interior
ha dit
no l'Interior
el ministre d'Indústria
ha dit
que l'any que ve
la llum
serà més barata
ah sí
sí
ho he dit
després
després de la millonada
que ara ens vindrà
la factura
d'aquest mes passat
pobres de nosaltres
bueno no no no
no ens posem tristos
que ven a dalt
no tristos
ara anem
els fantasmes
que ens faran
una mica d'allò
si us en recordeu
l'altre dia
vam dir que allà
Montjuïc
en aquell fossat
de la Font del Gat
per allà
estava el Diable
i tota la mandanga
no?
Continuem a la muntanya
perquè almenys
que ens toqui l'aire
no?
Això mateix
i diu
al cim de la muntanya
prop de l'actual emplaçament
del castell
existeix una cova
on es diu
que habitava
una altra d'aquestes bestioles
que sembla que senten
una especial tirada
per la zona
el famós
drac
de Montjuïc
que posseïa
set caps
i tres cues
la creença popular
en aquestes bèsties
mitològiques
va estar arrelada
durant segles
per tota Catalunya
i els trets físics
en què les descriu
són similars
en tots els casos
i ara escupeu
el que tenen que tenir
ho dic
perquè si veieu
una cosa d'aquestes
sapigueu
que és un drac
un drac
autèntic
diabòlic
i autèntic
i autèntic
diu
té que tenir
una mida gigantina
cos gruixut
i llarg
com d'una gran serp
d'un
a set caps
què dius
dues o quatre potes
amb burpes
i ungles
ales immenses
de rap penat
i en cada laró
rematat
per una pua
cua retorçada
en forma de llança
les fuetades
de la qual
solen ser
mortíferes
si ho veieu
s'apareix
val més
que marxem
grans goles
per les quals
llancen terribles
flames
i fumarades
reguicells
de dents
esmolades
com ganivets
i llengua
punxen
ulls
flamejants
de foc
pell
amb escames
agrumullada
negra
de color verdós
són molt
feroxes
i quan bramen
fan retronar
la terra
ah i aquesta
aneu al tanto
que busquen
l'isterine
que busquen
l'isterine
aquesta gent
perquè diu
el seu alè
és pudent
per això
dic que busquen
l'isterine
enverina l'aire
i a l'aigua
i mata
la vegetació
i tant mateix
a Barcelona
es parla
d'un altre
espaciment
de característiques
del qual
són
lleument
diferents
de la tònica
general
i es tracta
de la famosa
vibria
una tradició
representada
per un d'aquests
dinots
de cartó
pedra
que surten
a passejar
per la ciutat
amb les festes
assenyalades
la
vibria
barcelonina
no és un drac
és una
dragonessa
la llegenda
la suposa
una dama
encantada
i el seu aspecte
és aleshores
terrible
i seductor
té la pell
escamosa
i dura
com la
d'un cocodril
dues potes
de l'àliga
urpes
ales
de rap penat
i una cua
punxent
i retorçada
al cap
dues orelles
punxegudes
com un cèrbol
una boca
plena
de temibles
dents
i una llengua
bífida
però
el més
extraordinari
de la seva
anatomia
són
sens dubte
els pits
femenins
d'aspecte
molt seductor
i els ulls
luminosos
com rovins
que fascinen
a qui els veu
de manera que
la víctima
no se n'adona
de l'horrible
aspecte
de la víbria
sinó només
dels seus
encants
femenins
i cau
irremissiblement
a les seves
grapes
no em diguis
al tanto
muchachos
no em diguis
hauríem de fer
una vegada
un llibre d'aquests
els monuments
aquí a Barcelona
i a les gòrgoles
que representen
també
dracs
i moltes coses
clares
els desaigües
de les
taulades
i aquí van sortint
ara aquests
que han escrit
això
jo els hagués
preguntat
que va sumar
ahir la nit
no
de veritat
que potser
les escultures
aquestes
o la imaginació
del que ho està dient
perquè es col·locaven
una mica
sí
perquè esclar
quan la veus
hi ha un acudit
que no era
de la Montserrat
Cavallana
que cas
però un
que es casa
amb una diva
però molt lletja
molt lletja
i l'amic
li diu
però escolta
com t'has casat
amb ella
què fas al dematí
quan sa xica
diu
li dic
canta nena
canta
home
clar
molt bé
posa una mica
de música
sisplau
Carles
que serà
Fins demà!
Bé, les malalties infeccioses són aquest any les protagonistes de la Marató del 2017.
El proper diumenge, 17 de desembre, se celebrarà la 26 edició de la Marató de TV3,
que en aquesta ocasió estarà dedicada a les malalties infeccioses responsables d'una de cada tres morts al món.
Les malalties infeccioses són causades per la invasió o proliferació de microorganismes
que es multipliquen en el cos humà fins a perjudicar-lo.
Poden afectar l'aparell digestiu, el respiratori, el reproductor, el sistema immunitari, el nerviós, la pell i, en alguns casos, tot el cos.
Les malalties infeccioses més habituals són les provocades pels virus.
Les més greus són l'hepatitis i la sida.
I els bacteris, com la sèpsia, la meningitis, la bronquitis, la pulmonia o la tuberculosi.
Un moment. I aquí he de fer una d'allò. Sí que són infeccioses, però la tuberculosi és el bacilo de coc i no el virus.
Tinc entès, és igual. Continuem.
Bé, però no és infecció.
Sí, això sí.
Sí, aviam. Jo en diria.
Segons els experts, a la pròxima dècada aquestes malalties es convertiran en una greu epidèmia.
I el 2050 podríem arribar a causar la mort de 10 milions de persones, nombre superior al del morts per càncer.
La Marató se centrarà sobretot en les malalties infeccioses que per la seva incidència i creixement s'han convertit en àrees prioritàries de l'assistència i la recerca a Catalunya.
Entre elles s'inclouen malalties com la sèpsia, la creixent rellevància de la resistència als antibiòtics a molts bacteris causants de processos infecciosos comuns.
Les infeccions relacionades amb l'atenció sanitària i les pròtesis, la vulnerabilitat dels pacients amb un sistema immunitari deprimit, les malalties emergents i les malalties del viatger.
Els tons...
Sí, els fons que es recaptin del proper dia 17 de desembre es destinaran a impulsar noves eines de prevenció per reduir el risc de patir una infecció.
Dissenyar mètodes de diagnòstic més eficients, ràpids i personalitzats i disposar de nous tractaments efectius per combatre els microorganismes que causen aquestes malalties.
Els voluntaris seran un dels eixos essencials de la Marató, de TV3 i Catalunya Ràdio.
Amb la seva col·laboració al llarg de les 15 hores de durada del programa, faran possible la recepció dels milers de donatius i el funcionament de les seus telefòniques.
Aquest any, un cop més, un total de 2.400 voluntaris participaran en l'atenció dels donatius que arribaran a través del telèfon 905-115-050.
Els interessats a inscriure-s'hi, com a voluntaris, poden fer-ho a la web de la Marató, les tres dobles bs, punt ccma.cat barra tb3 barra marató.
Les farmàcies, compresa, també es comprometen amb la Marató.
Gràcies a l'iniciativa de la distribuidora Fedefarma, farmàcies d'arreu de Catalunya i també de València han participat en diverses activitats vinculades a la Marató,
promogudes per la cooperativa des del 2014, entre elles l'organització del Partit dels Famosos,
el 2014, accions internes de recaptació, el 2014 i el 2015, Fedefarma per organitzar iniciatives 100% destinades a recaptar fons,
donació directa o difusió de les campanyes.
Entre tots els farmacèutics associats han aconseguit reunir 21.000 euros
i aquesta nova edició de la Marató la cooperativa espera seguir sumant fons per la recerca de les malalties infeccioses.
Bé, hi ha un gran cartell al carrer de la Creu que diu, truca a la Marató.
Nosaltres també us ho recomanem perquè realment és...
No, no, van a on tenen que anar.
Oh, i tant que sí, i és un patronat, diguéssim, digueu-ho així,
que controla tots els projectes que es presenten i no tots són acceptats ni molt menys.
I a més es porta un control dels diners extraordinari.
Bé, fes el teu donatiu a trebetres.cat barra marató barra donatiu.
O sigui que ja ho sabem.
Bé, fes el teu donatiu.
Bé, fes el teu donatiu.
Música per Gaudí.
Avui escoltarem uns fragments d'una marxa inconfusible
que durant molt temps ha acompanyat a les parelles en el moment de les seves noces.
La marxa nupcial de l'obra El somni d'una nit d'estiu,
basada en la popular peça teatral de William Shakespeare del mateix títol.
El seu autor, Felix Mendelssohn, malgrat la seva curta vida, va ser un nen prodigi.
Nascut a Hamburg, Alemanya, als nou anys ja feia concerts de piano.
A partir dels 12 va començar a composar amb una gran facilitat.
Amb molt poc temps ja tenia registrades 60 obres de diferents estils.
Aquesta producció manuscrita resta dipositada a la Biblioteca Reial de Berlín.
Va viatjar per tot Europa i de cada país extreia l'esperit musical que aplicava les seves obres.
De la visita a Escòcia queden per la prosperitat la gruta del Fingal i la sinfonia escocesa.
De l'estada a Itàlia podem escoltar la sinfonia italiana.
Del viatge a Londres es destaca romances sense paraules.
L'any 1841 és el moment nomenat pel rei de Prusia, director de l'Orquestra Reial.
El 1843 va fundar el Conservatori de Música de Prusia,
incluint com un dels més importants professors a Robert Schumann.
Durant aquesta època va composar El somni d'una nit d'estiu.
Com ja hem dit, malgrat la seva curta vida, 38 anys,
la seva producció musical és immensa,
destacant també com gran pianista i organista.
Podem escoltar alguns fragments de la marxa nupcial
del Somni d'una nit d'estiu,
amb interpretació de l'Orquestra Sinfònica d'Hamburg,
sota la direcció de Pietro di la Corona.
de l'Orquestra Sinfònica d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit.
de l'Orquestra Sinfònica d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit.
de l'Orquestra Sinfònica d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit.
de l'Orquestra Sinfònica
de l'Orquestra Sinfònica d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit d'una nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de la pluja de meteors de les Gemínides,
que seran visibles al nostre cel de Barcelona
la nit dels dies 13 i 14 de desembre.
Tot un veritable espectacle,
ja que es calcula que seran visibles uns 120 meteors per hora.
Un bonidor, eh?
Bé, d'aquí a veure aquestes senyals del cel,
per això dic uns auguris,
llavors dic, tenim, doncs, per aquesta setmana
uns veritables auguris del cel.
Algú que no sàpiga res d'això,
diu, bueno, això pot ser un senyal del cel
en forma de pluja de meteors i un asteroide.
Cal no deixar-nos entabanar,
si algun polític té la mala pensada
d'atribuir aquests fenòmens naturals
a l'antagonista.
En senyals negatives del més enllà,
si no votem els seus.
a les eleccions del dia 21 de desembre.
Això.
Esteu tots avisats.
Això, per fer les coses com Déu mana.
Bé, però com s'acosta a Nadal,
també hi ha una cosa molt bonica
per veure a Barcelona.
O sigui,
el Nadal ja ha arribat
a la famosa casa de moda Santa Eulàlia,
fidel al seu origen mediterrani.
L'equip d'Azul Tierra,
amb Toni Espuc al davant,
ha dissenyat els aparadors
i l'interior de la botiga.
A la planta inferior
podrà visitar un pessebre
napolità tradicional.
Es tracta d'un conjunt únic
que segueix la tradició
dels naixements napolitans
del segle XVIII.
Carles III d'Espanya,
no el nostre Carles,
aquest és un altre.
No, el nostre...
Carles III d'Espanya,
també rei de Nàpols,
va ser qui va portar a Madrid
el costum del pessebre,
estenent-se posteriorment
per tot el país.
Les seves delicades figures
estan articulades.
Totes elles tenen el cap fet de terracota,
ulls de vidre
i peus i mans de fusta.
estan vestides en diferents teixits
segons la seva categoria a l'escena.
Seda pels personatges principals
i cotó i llana pels secundaris.
Bueno, i penso que us convidem.
Oh, i també, diu,
els convidem a gaudir
un nadal mediterrani i barroc
de la mà de Santa Eulàlia,
ja que els models
potser ens ho hem de pensar una mica
per comprar-los.
No, passem de llarg.
No, mira, veure'ls,
contemplar-los també agrada.
Bé, recordem que Santa Eulàlia
va ser fundada a Barcelona
l'any 1843.
No li donarà, també.
I, sens dubte,
és el número d'Espanya
de la moda.
Sí, i tant.
I inclouït
que et fan el vestit de mida.
L'única cosa
que has de tenir molts diners,
perquè si no,
no cal entrar-hi.
Què en dius, ara?
No, no res.
Què va, què va.
Però això per nosaltres, rai.
No.
No.
Bé, bé, bé, bé.
Viatjant per Catalunya
Avui visitarem uns paratges
molt adequats
pels amants de l'esquí.
La Vall de Núria.
Sobretot després de l'inici
d'aquest desembre,
que ha estat, tal com diu
la popular Nadala,
un desembre congelat,
tenint en compte
que la Vall de Núria
és l'equilibri perfecte
entre tradició,
turisme
i esport.
Núria és un lloc
estretament relacionat
amb els pastors,
ja que van ser ells
els qui van trobar
la imatge
que, segons la tradició,
Sant Gil
va amagar la muntanya,
just en el punt
en què es va localitzar
la talla
de la Mare de Déu.
Allà es va construir
una petita església
que marca el principi
de la presència humana
en aquell lloc.
Una presència constant
que ha fet
que Núria
s'hagi convertit
en un lloc de visita
i pelegrinatge,
que sap integrar
les edificacions
amb l'amfiteatre
d'unes majestuoses
muntanyes
muntanyes
que freguen
sobre els 3.000 metres.
Amb el pas dels temps
cal admetre
que l'afició
a pujar a muntanyes
i recórrer
els senders
de tota mena
ha augmentat
d'una manera considerable
en els últims temps.
Els orígens de Núria
cal buscar-los
en el personatge
de Sant Gil
que s'hi va recloure
cap a l'any 700
per dedicar-se
a l'oració.
La persecució religiosa
el va foragitar
de les muntanyes
però va deixar
ben guardats
la Mare de Déu
i 3 objectes
una creu
una campana
i la famosa olla
que simbolitza
el santuari.
L'edificació
d'un temple
a la zona
es remunta
al segle XI
quan el pelegrí
Amadeu
hi va construir
una edificació
molt senzilla.
Com ja hem dit abans
Núria
en l'actualitat
ha assolit
un complex equilibri
entre
religió
tradició
esport
i turisme
en el centre
d'un dels llocs
més espectaculars
i notables
del país.
L'any 1931
va tenir lloc
un aconteixement
molt important
en la història
de Núria
la inauguració
del cremallera
que comunica
Ribes de Freser
amb el santuari.
Justament el fet
que no s'hi pugui
accedir
amb cotxe
dota
el seu entorn
d'una màgia especial.
El propi trajecte
del cremallera
és espectacular.
Les extraordinàries
gogues
de Núria
les imponents
roques
de tot el món
i la visió final
amb l'estany
i el santuari
causen
una gran admiració
a qui ho veu
per primera vegada.
A l'edifici
del santuari
s'obre
de l'arquitecte
nou sentista
Josep Danés
i Torres
que es va inspirar
amb l'arquitectura
romànica
i també
amb l'alpina
però amb la inclusió
d'elements
no sentistes
i clàssics.
Cal remarcar
que aquesta obra
no va ser
l'única obra
pirinaica
d'aquest arquitecte
ja que va
projectar
d'altres construccions
a la serralada.
Algú
pot pensar
en el seu moment
que l'església
i el conjunt
d'edificis
que l'envolten
tenen un cert
aire de casernes.
que és una arquitectura
que recorda
més a l'estil
francès
que no pas
al català.
Cal recordar
que l'hotel
va tenir lloc
els treballs
per redactar
el futur
Estatut
de Núria
de l'any
1932.
No podem parlar
de Núria
sense esmentar
l'esquí.
Actualment
acull
l'única estació
del país
a la qual
no pot accedir
el trànsit
rodat.
La relació
de Núria
amb aquest esport
és
de
Vellentubi.
L'any
1921
es va dur
a terme
la primera
travessia
Núria
la Molina
amb un equipament
i uns mitjans
que avui
ens faria pensar
en una aventura
perillosa.
A banda
de l'esquí
alpí
la zona
és tot
un referent
en el món
de l'esquí
de muntanya
sense deixar
de parlar
de l'excursionisme
i el montanyisme.
En aquest sentit,
Núria
és un veritable paradís.
Pics
com el Puigmal
de 2.909 metres,
el Torreneules
de 2.711 metres,
Finestrelles
de 2.829
o el Nou Fons
de 2.861
són alguns
dels cims
accessibles
des del santuari.
A banda
hi ha dues experiències
que si teniu
bona lè
i bones cames
i arribeu
fins a elles
no les oblidareu
mai.
Els estanys
de
Carança
Carançà
i la travessia
fins a
Ull de Ter.
És molt lluny,
Ull de Ter d'allà.
Oh, i tant.
No, no gaire.
El que passa
és que hi ha
molta altitud.
Sí.
Es passa
pel coll
de la Marrana
i ho dic
perquè hi ha passat.
Sí, sí, sí.
Jo he estat
a Ull de Ter
però per l'altra banda.
Diu
pocs llocs
dels Pirineus
aconsegueixen
reunir
en un sol punt
els llocs
més enlluernadors
de la Serralada.
Grans espais,
tradicions,
fe,
història.
Aquest lloc
és Núria,
un lloc immens,
inacabable,
i amb un bon hotel
que fa d'anar-hi
un dos o tres dies
per relaxar-se.
I tant que sí,
i tant que sí.
i tant que sí llegueixen,
t'enarguen.
I ara, precisament, un tema de força actualitat.
Ens el porta a Viviana Llevaria i és Vida sense bosses de plàstic.
En els últims anys, arribar a casa carregats de bosses de plàstic gratuïtes s'ha convertit en una rutina més de les compres.
Però, sobretot, s'ha convertit en un problema mediambiental, molt seriós, de bas mundial.
S'estima que cada espanyol consumeix de mitjana unes 230 bosses de plàstic a l'any.
Fet que es tradueix en milers de tones de residus, dels quals només arriben a reciclar un 10%.
Bona part d'aquestes acaben dispersant-se en la natura, sense control,
i triguen entre 150 i 1.000 anys a descompondre's, amb la qual cosa causen greus desequilibris en el medi ambient.
En l'actualitat, 4 de cada 5 bosses de plàstic es consumeixen als Estats Units i Europa.
Per aquest motiu, la majoria de governs han començat a prendre mesures per posar fre a aquest problema.
A Catalunya, el cobrament de les bosses a les botigues ha obert el camí a la resta d'Espanya.
Des del passat mes de març, els establiments estan obligats a cobrar les bosses de plàstic, amb nances,
gràcies a l'acord voluntari a que van arribar a l'Agència de Residus i al sector comercial.
Amb aquest mateix objectiu, el Ministeri d'Agricultura està preparant un real decret
que ampliarà el cobrament obligatori a tot Espanya a partir del 2018.
La bossa de plàstic ha estat emblemàtica en la cultura del que és efímer, del fet usat i llançat.
Però ara que coneixem els greus perjudicis que ocasiona, ens hem d'acostumar a buscar-li un substitut.
I és que amb un petit gest, tots podem evitar danys al planeta i millorar l'ús dels recursos.
Cada vegada és més freqüent l'ús de bosses plegables, còmodes de portar i amb bona capacitat.
Els carrets sempre han estat aquí i encara que ocupin una mica,
esperem tornar a veure molt aviat els cistells de la compra,
fabricats en materials 100% reciclables.
O sigui, el cabàs clàssic...
Jo el tinc i és el que vaig.
Sí.
I el meu em renyava perquè diu, vens carregada com una burla.
Cada un ho la suïo.
Sí.
I sempre el porto.
O sigui, a mi si em va jo pel carrer, jo vaig amb el meu cabàs.
Sí.
Jo aquí no tant, perquè qui va a comprar és el meu jefe.
Però, realment, anem a la platja amb un cabàs, com els de sempre, així, amb unes nances llargues, penjada a l'esquena.
I escolta, em va perfecte, eh?
No, jo el clàssic, agafes el meu de les nances.
Jo és perquè els braços a vegades no m'ho permeten.
No, no, i ara ja, del lloc que estic, com ni el mòbil, que no el faig servir mai per res, truco.
Ei, veniu-me a buscar, que no puc.
I menys mal que no està.
Afortunadament.
I cada vegada més també hi ha les bolses d'allò, de paper, com abans.
Sí, com abans.
Per exemple, la fruita, la poses de d'entra.
No, no, i els americans, si et fixes en les pel·lícules, sempre porten una gran bolsa de paper amb totes les coses dintre.
I no sé per què aquelles bolses no podrien tenir unes nances també de paper.
Però no aguantaria el paper, no aguantaria.
El que abans fixar-me va ser en aquest viatge, que no embolicaven les coses.
Que aquí fa l'efecte que la gent embolica massa paquets.
Potser sí.
A les botigues, que ens agrada, és molt bonic, el llacet i tota la mandanga.
Sobretot, ho dic ara, perquè venen els regals.
Sí, sí, i què fas amb el paper?
Les tripes, el fas, i els llaços, els llences, perquè moltes són de...
El cabell jo no me'ls puc posar, jo segur.
És que tot això t'ho paguem més car.
Jo tampoc.
Perquè, per exemple, com anàvem a comprar cigrons, mongetes, etcètera, etcètera, anava amb sacs.
Sí.
I te'l passaven a quilos amb una bossa de paper i, de vegades, de mateix diari, i te feien un cucurutxo i...
I l'omplien, l'omplien.
Llavors, això és més barat, tu, i granel.
Sí.
Ens hem acostumat que ens hi posen bossos de plàstic, molt moques, i això vol sèntils.
I amb bossos de plàstic, també, perquè no suqui la bossa.
I, clar, en aquell moment, el peix tota la vida s'havia servit, quan jo era petita, amb paper de diari.
I, doncs, no.
Eren peixos que els agradava les notícies.
Això mateix, quedaven ben assabentats del que passava pel món.
Sí, bueno, i el paper de diari t'havia servit per una altra cosa que no m'explicaré per allò.
No, perquè una altra part del nostre cos també es quedava molt assabentat de les notícies.
Com anem de temps, Carles?
Ja està?
Doncs bé, ens acomiadarem.
Senyores, senyors, fins la propera setmana.
I també recordeu que, si ens voleu tornar a escoltar, el dissabte hi serem amb vosaltres a les 11 del matí.
Guardeu-se del fred.
Això, que diu que tornarà a baixar la temperatura, eh?
O sigui, que quedeu ben avisats.
Fins la setmana que ve, si de vol.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Aixec.
Fins demà!
El Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Sóc una urbanita, ho reconec
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita
Acompanyat d'una bona amanida
I tens un plat baratíssim i facilíssim de fer
També és un dels llibres més robats
De les biblioteques públiques dels Estats Units
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca