Seixanta i mes.
S'aixeca el taló. Avui és el Dia Mundial del Teatre. Aquell lloc per escoltar i contemplar que van inventar els grecs fa una pila d'anys. El teatre és l'art escènica relacionada amb l'actuació d'una història fictícia parlada, muda o cantada que ha anat evolucionant al llarg dels segles. Val a dir que gairebé
Tots els actes del Dia Mundial del Teatre a Barcelona ja es van fer abans d'ahir, el dilluns, però és pel fet que el dilluns és el dia festiu dels actors, i aleshores molts actes i moltes conferències gairebé sempre ho passen el dilluns. Però a nivell universal és avui el Dia Mundial del Teatre i la ràdio també en forma part de la seva història, ja que el radioteatre va tenir un paper molt important al nostre país. I importantíssim.
En parlarem avui aquí a la Sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui és dimecres, dia 27 de març. Us parla la Joan Algarra fent el programa 60 i més amb tantes ganes com sempre
de compartir una estona amb vosaltres. Qui us parla, Pere Oliver, faré costat a la Joana per dir alguna cosa de l'art escénic i d'altres temes en aquesta hora de ràdio per les persones grans o de qualsevol edat que ens vulgueu escoltar. Amb la molt estimable col·laboració del nostre company, Marc Pere Arnau, atent a posar les músiques, coordinar la part tècnica i barallar-se i enfadar-se amb l'ordinador
perquè no faci cap entremaliadura. Benvinguts uients d'Esvernians. Passen quatre minuts de les vuit del vespre. És el 87è dia de l'any del calendari gregorià. Tenim per endavant 279 dies d'aquest 2013 per viure'ls tan bé com les circumstàncies ens ho permetin. És el moment de felicitar a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari. Avui dia, 27 de març.
festivitat de Sant Alexandre, Santa Lídia, Sant Rupert i Sant Gelassi, entre molts d'altres. A més, com bé sabeu, també és Setmana Santa. Dimecresant avui. Dimecresant, exacte. El moment més important de l'any litúrgic cristià, amb tot el conjunt de celebracions que representen la passió mort i ressorrecció de Jesucrist que culmina el diumenge de Pasqua. Des d'aquesta pantalla invisible que és la ràdio,
i ens permet fer volar la imaginació. Estem aquí per viure i conviure i compartir aquest capvespre parlant de coses que ens agraden. Ja sabeu que també ens podeu trobar a la web radiodesvern.com, clicant la ràdio a la carta, a qualsevol hora del dia o de la nit, on teniu un BDEU de propostes dels variats programes d'aquesta casa, aquí a Ràdio Desvern, al 98.1 de la freqüència modulada.
i molt millor encara. Ens podeu trucar en directe fins a les 9 del vespre aquí a la nostra emissora i en Marc us posarà amb nosaltres. Esperem les vostres propostes al 93 372 3661.
el telèfon de ràdio d'Esperna. I també ens podeu trobar a través de Facebook. Aquesta setmana hem tingut la sorpresa que una persona des de Salamanca ens ha escoltat a través de Facebook. Que lluny, no? Oye, muchas gracias por escucharnos y además nos pilló en el momento final que recitábamos un poema, Camino del Calvario. Ah, menys mal que no se entendió. Sí, no se entendió. No, no, pero escuchó antes alguna cosa en catalán y decía pues el del catalán, muchas cosas se entienden. Pues sí, sí, claro que se entienden.
Doncs una salutació, un saludo, muy fuerte para esta persona si nos vuelve a ver desde Salamanca. Y cualquier otra persona que nos haya visto o escuchado a través de Facebook, de la webcam, es que ahora tenemos tanta tecnología a nuestro alrededor que nos pueden salir con las sorpresas que menos esperamos. Muy bien, pues pongamos un poquito de música.
A l'estiu de l'Eixample, a l'estiu de l'Eixample, a l'estiu de l'Eixample, a l'estiu de l'Eixample, a l'estiu de l'Eixample, a l'estiu de l'Eixample,
I ara esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1513 a la Florida, ara als Estats Units, l'explorador Juan Ponce de León esdevé el primer europeu
català i a les costes continentals de Nordamèrica, quan hi arriba, cregut que era una altra illa. I quina illa! I ben gran! I tant! El mateix dia de l'any 1625, Carles I es converteix en rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda i reclama el títol de rei de França. I un 27 de març de l'any 1792, a Londres, al Regne Unit,
s'hi estrena, amb notable èxit, la Sinfonia Sorpresa de Joseph Hind, sota la direcció del mateix compositor. Important va ser també aquell 27 de març de l'any 1802 quan es firma el Tractat de Miens, que va posar fi a les guerres napoleòniques entre la Gran Bretanya i França. I a la segona meitat del segle XIX neixia el que avui coneixem com a còmics o tabeos, la historieta il·lustrada.
que el 27 de març de 1869 va començar a fer camí dins les pàgines de la revista La Flaca. I podem dir que precisament en aquesta segona meitat del segle XIX comença la història de la historieta. Valga la redundància. Perquè els pioners de la historieta espanyola, a través d'aquesta revista i després de moltes altres, recordem que van ser Eduardo Saez, que firmava Mecachis,
Josep Lluís Palliser, que té un carrer dedicat aquí a Barcelona, el Passatge a Palliser, i el nostre molt admirat, Apeles Mestres. Pràcticament, són ells els inventors, jo diria que del còmic. Pràcticament el còmic en versió catalana o castellana. Aleshores, evidentment, no se'n deia encara còmic. No, que va, ja ha sigut un posterior. Història il·lustrada. I bé, un fet remarcable va tenir lloc al nostre país el 27 de març de 1892,
Últim dia de l'Assemblea per debatre les bases de Manresa, origen incipient de la doctrina catalanista. També era un 27 de març de l'any 1918 quan la República de Moldàvia era nacionada al naixent regne de Romania.
després de dos mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus. I el 27 de març de 1973 recordem que Marlon Brando rebutja l'Òscar de Hollywood que li va concedir l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. I ben present tenim encara aquell 27 de març de l'any 1977 quan una tragèdia va succeir a l'aeroport de Los Rodeos a l'illa de Tenerife.
Dos avions Boeing 747 xoquen en pista provocant la mort de 583 persones. Encara em recordo com si fos avui.
posaven els cabells de punta. A més, feia poc que havia tornat de Tenerife i et semblava un lloc tan meravellós, gairebé. I tan segur. Però aquell aeroport, tota la vida, que havia sigut molt difícil. Sí, perquè la Boira fa com una depressió, oi? Fa com una depressió. I aleshores sempre més o menys hi ha Boira. Arrel d'això, van construir un aeroport al sud,
Totes les vegades que he estat a Canàries he vist que al nord de Tenerife gairebé sempre hi ha núvol. I al sud, en canvi, fa un sol esplèndid. I, a més, aquests núvols i aquesta boira baixa, i, a més, és molt dolent per l'aviació. Actualment, no tant.
perquè amb els radars ho detecten millor. Però de totes maneres no fa pas tants anys. El que passa és que era un aeroport molt i molt difícil. I segueix en funcionament aquest aeroport. El que passa que ara està pels trajectes curts entre les illes. I en canvi els trajectes llargs tenen l'aeroport del sud. I fa gairebé quatre dies, el 27 de març del 1996, sortia a la venda el primer ordinador de butxaca.
El palpilot, em penso que es deia, no? Crec que sí. I ja tenim l'era digital en marxa. I no pararà. I no pararà, no pararà. Absolut. Doncs gràcies que hi sigui, així ens podeu escoltar, ens podeu veure i sentir des d'allà on vulgueu. I tant. Posem música, sisplau, Marc.
velles i vents han mos desig complir. Faent camins dubtosos per la mar, més triponent contra ells veig armar. Xaloc llevant, los deuen subvenir, amb llurs amics, lo grec i lo millor.
fent-ho mil frecs al ventre muntant alt. Que en son bufar l'oci aparcial, i que tots cinc complisquen mon retorn.
Apassem ara els naixements de persones que han passat a la història. Del dia com avui, de l'any 1662, neixia a París la princesa Maria Lluísa d'Orleans. Casada amb el rei Carlos II de Castilla, esdevingués reina consort de Castella i Aragó. I un 27 de març de l'any 1852, a Villena, prop de la Can, neixia el que va ser famós compositor de sarsuela, Ruperto Chapí, el rei que ravió
El Tambor de Granaderos i La Revoltosa són algunes de les seves obres. Cent anys després, un 27 de març de 1952, neixia el campell a la llitera Aragó, el polític d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida. Seguim amb la política, ja que el 27 de març de 1955 neixia a Sant Jaume de Galícia,
el polític espanyol Mariano Rajoy, avui president del govern. Doncs apa, ja tenim dos polítics per felicitar el dia d'avui, no? Encara que està molt lluny i potser realment no ens escoltarà.
Doncs tant en un com en l'altre els felicitem de tot cor. Esclar que sí. I de la política passem al cinema, ja que el 27 de març de l'any 1963 neixia Agnocs Bydl, als Estats Units, el guionista, actor i director de cinema més iconoclasta del moment, en Quentin Tarantino. I no deixem el cinema. Ja que pocs anys després neixia Los Ángeles, a Califòrnia, el 27 de març de 1970,
l'actriu estatunidenca Elisabet Mitchell. Com es diu que no ens oblidem del món de l'esport, ja que el 27 de març de 1974, a Dellà, a Mallorca, neixia el ciclista Joan Horrac i el mateix dia de l'any 1992 ho feia el futbolista Marc Moniesa a Lloret de Mars.
I també, com cada setmana, tenim algú per recordar, que va deixar aquest món tal dia com avui. El 27 de març de l'any 1378 moria Roma Pierre Roger de Beaufort, el setè i últim papa del pontificat de Vignor. Ho va ser de l'any 1370 al 1378, amb el nom de Gregori Onzé. Més propers tenim, al nostre país, el dibuixant, pintor i litògraf francès Xavier Percedissa,
que moria del dia com avui de l'any 1875. El polític i militar català, Frederic Escoffet, que ens deixava el 1987. I 20 anys fa, exactament avui, que moria el poeta i periodista valencià, Vicent Andrés Estallés.
De les seves paraules vitals i apassionades en llegirem una mostra al final del programa. Val a dir pel que he llegit amb algun article d'avui que està considerat com un dels millors poetes de la llengua valenciana contemporània i que el comparen per la grandiositat i riquesa de la seva obra a Rois de Corella i Àusias Marc, que precisament d'Àusias Marc hem sentit un poema preciós cantat per Raimon fa un instant. Bé, doncs posem música.
No. No. No. No. No.
Música. Música. Música.
Molt bé, doncs, entreteniments a dojo. Revisem com cada setmana exposicions, pel·lícules que hem vist, notícies que ens han arribat a l'ànima. Aquesta tria que fem, la fem molt al nostre gust perquè comentem sempre les coses que hem vist nosaltres. Les coses que hem vist, les que tenim notícia... Per això dic que ens podeu trucar i dir-nos alguna que hàgiu vist vosaltres. Ha d'agradar molt una pel·lícula per veure-la dues vegades, o més, a mi m'ha passat amb Anna Karenina, de Joe Wright.
i això que queda ben lluny d'aquella trista i patidora Greta Garbo de la versió de Clarence Brown de 1935, que encara em recordo que ens la vam portar a veure quan érem petits perquè la van estrenar al nostre país als primers anys 40. Els temps són uns altres, tot i que l'argument segueix filparrant de l'obra de Tolstoi, aquesta versió tan teatral, amb decorats que pugen i baixen, parabens que s'arrosseguen, llums que s'ensenen i apaguen,
i paisatges enlluvernadors que tan aviat són dalt de l'escenari com omplint la platea, resulta un espectacle visual esplèndid. Si més d'una vegada s'ha dit que el cinema és la forma contemporània del teatre, aquesta pel·lícula ho és plenament.
En aquesta versió, la carènina diu més aviat un conte que una tragèdia, explicat amb saviesa tot i que els Òscars no han estat gaire generosos amb aquesta pel·lícula. Només l'hi van donar pel vestuari. Al final no és com la de sempre? Al final no és com el de sempre? No, no, sí que és com sigui. Sí, sí, al final és tràgic. Al final és tràgic però presentat d'una manera amb molta teatralitat. Hi ha gent que li... O sigui que què penses tu? Que aquest teatre ha filmat?
Bastant sí, però amb molta fantasia, perquè tot emplegat, ja ho he explicat, a la plateia brulla amb flors, apareix el paisatge, una vegada estan els espectadors, una altra vegada estan el paisatge. És una manera molt original, que molta gent li va entusiasmar, a mi m'agrada molt, però hi ha gent que no li va agradar gens perquè deien que, a més es veu com pugen i baixen els decorants, els teatres. Llavors, això a molta gent no li agrada perquè li trenca el fil de la...
La tragèdia, perquè en el fons és una tragèdia. No, no, és una tragèdia completa. Una tragèdia en final terriblement tràgic, però presentada d'una manera que sembla un conte, però hi ha gustos per tot. És que els contes, si els analitzes profundament, a vegades són terribles tragèdies. La majoria, la majoria. Sí, llops que es mengen a les nenes, bruixes que es mengen als nens...
i trencant-li braços com si fos un caramel. La prova és que ara han fet el conte del Hans Eligretel i l'han presentat com una pel·lícula de terror. Per això. Segons com s'agafa el conte, pot ser dolç o terrorífic. Bé, però la molt més oscaritzada Argo de Ben Affleck, amb els seus revolucionaris humanistes assaltant l'empeixada dels Estats Units, em va semblar força més pel·lículera i de propaganda.
veient com són bons els americans. Bueno, ja estem acostumats. Tot i que la pel·lícula té força intriga amb un crescendo molt atractiu de la meitat fins al final. Bé, està bé. A més...
Amb què surt el Ben Affleck també, oi? Sí, sí, sí. Amb aquella cara de nen bo que no la mou ni per res, ni per riure, ni per plorar, però mira, què hi farem? És el que hi ha, però no oblidem que avui és el Dia Mundial del Teatre i ens caldrà fer un esforç, malgrat la pujada de l'IVA, per anar a veure alguna de les moltes obres en cartell als teatres de Barcelona.
Ho recordem que torna Cançó d'amor i de guerra només quatre dies al Teatre Victòria, des de demà passat dia 29 i fins al dilluns dia 1 d'abril. Espero que tinguin molta, molta assistència perquè val la pena. Més dies tenim encara per davant per veure l'esplèndida Mercè Arànega interpretant La marxa iguals de Bona gent al Teatre Goya Codorníu. La crítica està generós amb ella i ens parla d'una obra
en molt de ritme, divertida i apassionant, dintre de la seva tragèdia, que és molta. També ho és, també, sí, sí, tant és tragicomèdia.
Jo d'aquesta encara no em puc parlar perquè no l'he vist encara. No sé si tu l'has vist. No, jo no l'he vist. He vist diferents fragments a la televisió. He sentit les crítiques. O sigui que estic desitjant anar a veure-les. Jo he vist el tràiler per internet i veig vella que actuen sempre amb aquesta força extraordinària. La Mercè és enorme. Està tot el temps a l'escenari. És un paper d'aquells durs de fer.
I darrers dies també per veure la magnífica interpretació de Lluís Omar i Eduard Fernández a la sala Villarroel, on ens mostren fins on pot arribar una gran amistat a Adreça Desconeguda. I tot seguit, tornarà a la Villarroel el gran èxit de la darrera temporada, de l'estiu passat, amb el Festival del Grec, El Principi d'Arquímedes, de Josep Maria Miró Icoromina. Una obra inquietant i meravellosa que no deixa ningú indiferent. A més,
Allà s'ajunten el món del teatre i el món de la natació. Dues coses que a mi m'agraden molt. Ah, t'encanten. Per això parles també d'ella. L'acció passa al vestuari d'un club de natació. Però es mullen o no? No arriben a mullar-se? Sí, sí, perquè hi ha una dutxa al costat. Ja venen de la piscina, es dutxen, surten mullats. Sí, sí, sí. Van amb banyadors, es despullen, es vesteixen... Bueno, bé. Està bé. És variadet. Sí, sí. I ara posem una mica de música.
Bona nit! Bona nit!
Bé, potser la música no s'hi diu gaire amb el que ara hem de parlar, però realment, dintre de la seriositat d'aquests dies, una mica d'alegria, no ben malament tampoc. I esclar que no, perquè més és
Són dies de vivència litúrgica per uns, però per altres són dies simplement festius. Això segons les creences i el sentit de cadascú. Avui en parlarem una mica de Semana Santa, perquè no sé per quina raó no es fa per aquests dies el programa Veus de la Parròquia. No, per tradició. Nosaltres fem, a Veus de la Parròquia, el moviment anual
dels nens d'escola. Ja des de bon principi aquest any farà 20 anys i des de bon principi per setmana santa fem el temps de vacances d'escola i per vacances també. Ara ja us direm nosaltres la web de la parròquia per si el voleu consultar. I com tots els anys per aquestes dates tornen les passions d'Esparreguera, Olesa i Cervera
seguint la tradició del teatre fet pel poble i per a tots els pobles que ho vulguin presenciar. Cal dir que han arribat a un nivell de perfecció admirable en la posada en escena i val la pena tornar-hi. Cada any hi ha eficiència en alguna novetat. Per tant, és del tot aconsellable que cerqueu la pàgina web Passions a Catalunya 2013 on teniu tots els preus i horaris. I també recordem que demà es fa
la dança de la mort a Berges. És espectacular i també és un teatre fet del poble pel poble. En aquesta web de passions a Catalunya surten també les processons. És una representació a la plaça. Després hi ha la processó, que jo em vaig quedar glaçada tant al teatre com esperant la processó, perquè hi ha un pas de la processó que són les dones i les nenes
que acompanyen la Dolorosa. I realment totes vestidetes amb aquell fred que feia i això que era malabril. I vestidetes de l'època de Nostro Senyor, pobretes, les nenes sobretot, estaven blanques de fred. Doncs en aquesta web ho teniu tot. Ho teniu tot indicat, totes les processons, tots els actes litúrgics, els trobareu en aquesta web.
tots els que se celebren aquests dies en qualsevol indret de Catalunya. I els actes més propers aquí a Sant Just i a Sant Feliu els podeu trobar a la web de la parròquia, o sigui, sanjust.org barraparròquia o bé a la web del Bisbat de Sant Feliu, que és bisbatsanfeliu.cat. Molt bé. A més de religiós, la Semana Santa és també un fet cultural amb un munt de tradicions laiques.
Des que fos establerta durant el concili de Nisea, que es va celebrar entre el 20 de maig i el 25 de juliol de l'any 325, cada comunitat ja ha anat afegint maneres diverses d'enfocar-ho. Això ho he consultat també avui a la web. Nisea actualment no es diu Nisea, no em recordo quin nom té, i és a Turquia.
Tot i que el més important es respecta des d'aleshores. Aquell famós concili convocat per l'emperador Constantí per consell del bisbe Osio de Córdoba, a més d'instaurar la Setmana Santa, va servir per establir la pau religiosa, fer créixer la fraternitat entre les comunitats cristianes i perfilar per primera vegada la doctrina trinitària. Com hem dit, també les processons són un fet característic d'aquests dies. A l'arxiu de la ciutat de València,
n'hem vist una documentada de l'any 1238 i també la del silenci, que ve de molt antic, tant a Castella com a Andalusia i també a Catalunya. Encara avui perduren, i fins i tot n'hi ha de laiques, com la de l'Hospitalet. Laiques vol dir que no són organitzades per cap parròquia, sinó que ofre dies que ha organitzat la gent i donen culte o veneració a un sant determinat. A un sant, sí, una imatge o una creença.
i sobretot el protagonista de la passió, que evidentment és Cristo. Sempre, Jesucrist sempre. Bé, i si el que voleu és passar uns dies d'esbarjo, prop del mar o la muntanya, hem pogut comprovar que aquest any, amb la crisi que no ens deixa, encara podem trobar ofertes a les agències de viatge per fer turisme per Pasqua. Tenim les més properes, tant a Viatges Vivo, que era abans Viage Sibèria, com al Com viatges a Esplugues,
Heu d'anar a esplugues perquè no tenim cap agència de viatges i trobareu propostes molt assequibles per a majors de 60 anys. I perquè jo n'he trobat avui mateix. S'enjust que jo sàpiga, no? Si n'hi ha alguna que ens trobi... Semblava que a la plaça de la Pau hi havia una agència de viatges. Ah, potser sí, potser sí. No ho sé segur. Jo havia anat anys enrere a la Mallola però ja fa temps que ha tancat. Ha tancat. Bé, i no diem la Mallola perquè ja fa temps, com tu dius, que ha tancat.
Que aprofiteu el que podeu encara, que bé us mereixeu veure una mica de món. I si us quedeu aquí, no oblideu de comprar la mona als vostres fillols o als vostres nets o... Amb aquests pastissers fabulosos que tenim a Sant Just. Sí, sí, sí. Tots, tots ho fan de meravella.
No un més que l'altre. Tots tenen la seva cosa especial però tots fan lluir d'aquella manera la mona. Recordo que l'any passat estaven fent el programa just a la Fusta i es va portar una mona de la pastisseria Trilla. Els vam agrair moltíssim perquè era molt bona. Però aquest any no ens han portat res.
No s'ha acabat? Encara no és pas. Encara no és el dia de la mona. Potser ens l'aportaran la setmana que ve. Potser sí, però ja haurà passat. És igual, sempre està bona. Nosaltres ens a la halem igual. A més, aquí hem provat de cel·les, de trilla, de xivata... Tots, de tot són boníssims. De totes les pastisseries de Sant Just, que ho fan molt i molt bé. Molt bé, posem música.
Ah... ah... ah... ah...
Quina meravella de casta viva, la meva molt admirada Maria Calas.
És tan especial, és que de seguida la reconeixes. És una meravella. Única i irrepetible. I tant, i tan irrepetible. I recordo aquella meravellosa posada en escena que va fer la Núria Espert a Masterclass sobre la vida de Maria Cales, la recordes? Sí, va ser fantàstica. Bé, i ara parlarem del paper de les 3 a l'actualitat. És un reportatge d'Enrique Danderfer.
i està publicat a la Guia Park de Collserola, que fa aquests petits articles perquè són molt interessants. Doncs endavant. Bé, diu així. Deixa'm mirar aquí a la llum perquè, com tu deies, està imprès negre sobre marró i per veure-ho necessites gairebé lupa. Això els recomanaria els dissenyadors, i ho dic des del meu bon saber de dissenyador gràfic, amb el qual he treballat
Més de 50 anys de la meva vida. I en lletra tan remenuda. Imprimir en negre sobre fosc no ho feu mai, si us plau, perquè costa molt de llegir i perjudica la vista. Jo, ni quan ho feia jo, ni quan estava de director artístic a Planeta, no li deixava cap dissenyador que fes foscos, al contrari.
Si el fons és fosc el tens en negatiu, però és un perill perquè es pot moure una mica la màquina, o sigui que encara que ens agradi molt fer virgueries als dissenyadors... Hi ha coses que no s'han de fer. No hi ha res com allò de negre sobre blanc, com es diu en periodisme. Això mateix. Negre sobre blanc i ho entén tothom. Bé, aviam si tenim sort i ho fem ben entenedor. Diu, el paper de les tres és la causalitat de nombroses malalties. És tan enorme?
que no és exagerat dir que un 80% de les patologies estan directament relacionades amb alguna forma de tensió mental. El dol, la flexió, la por, la preocupació, la ràbia, són emocions que tenen efectes terribles en la funció del cos.
Els investigadors han descobert que aquestes emocions indueixen al cervell a secretar unes substàncies químiques anomenades neuropèptides. Aquests compostos tan potents tenen una profunda acció inmunosupresora. Per aquesta raó, en els últims anys s'ha reconegut que l'estrès és un important inmunosupresor i una de les causes principals de la malaltia.
que el sistema nerviós té ramificacions amb terminacions nervioses que caben en les glàndules que regulen el sistema inmunitari. Hi ha una biointeracció constant entre les hormones i les substàncies neuroquímiques. Tècniques com el kiromasatge o el Reiki actuen sobre les terminacions sensitives de la pell i el sistema energètic humà amb la finalitat de relaxar-se.
La proposta de la relaxació és separar-se de certes activitats que sotmeten el cos a un excessiu estrès. Quan un individu està estressat, s'activa l'anomenada resposta de lluita o fugida, amb la que la persona pateix un increment en la freqüència cardíaca, la tensió arterial i la freqüència respiratòria.
l'estrès s'ha convertit en un dels mals que més afecta avui dia. Segons les estadístiques, la xifra de persones que pateixen trastorns generats per l'estrès és molt elevada. I, si no, Enric Danderfer. Bé, ja ho sabeu, res d'estrès. La vida s'ha de prendre amb molta tranquil·litat i, escolta, el que no es fa avui es farà demà i el que ha de passar passarà sempre.
i ens consta que molts avis i molta gent gran va molt estressada perquè avui els toca treballar amb alguns tant o més que quan treballaven en una empresa. I tant que sí, tothom deia, bueno, el meu marit un d'ells, tinc ganes de jubilar-me perquè tindré temps de fer el que em doni la gana, que sé que allò, i ara té més feina que mai.
A més, molts han de donar servei als nets, als fills i filles... I tu, papa, com que no tens feina, que ja estàs jubilat, em pots fer aquesta cosa, que l'altra busca-me allò...
i, realment, tenen molta feina. Allò que diu tantes vegades en Pep Quintana quan li diuen, tu que ara no fas res ens podries fer això altre. Com tu t'atreveixes i goses pensar que jo no faig res. No faig res. No, sí que fan, sí, els nostres avis. Fem, fem.
Fem, fem, fem. I més aquesta gent que es busca, ja ho veus, ser voluntaris com moltíssima gent gran, que quan treballaven no podien fer-ho, i ara s'han fet una feina immensa a l'associació a la qual pertanyen, ja que estem en quatre o cinc associacions. Però mira, la gent mateix del Centre d'Estudis en just temps, la feinada que arriben a fer. Tu saps el que costa fer unes missalànies d'aquestes? Molt. Molt ben elaborades que estan i ben fetes i ben treballades. I els estudis...
O sigui, són estudis històrics molt estudiats i amb una feina d'investigació extraordinària. La gent gran ens estressem encara que no vulguem. Bé, una mica de música.
No, no, no.
Bé, i ara donarem unes quantes informacions que hem rebut. Ja que hem rebut el bulletí ahir mateix i tenim coses fresquetes, doncs val la pena que les donem a conèixer.
I recordeu també que al bulletí hi ha la informació de totes les activitats que es fan al poble. Nosaltres ja no el diem perquè donem per suposat que el trobeu al bulletí. Avui a mi m'ha fet molta llàstima veure que hi ha veïns que, tal com reben el bulletí, el llencen a la paperera de l'escala. Està molt ben editat i informa moltíssim. I després diuen que no es fan coses a Sant Just. Precisament al bulletí municipal teniu una informació a l'abast de tothom. Bé, aviam, aquí.
Transports Metropolitans de Barcelona rectifica i la línia de bus 157 arribarà a Coll Blanc a partir del maig.
O sigui que això és una molt bona notícia perquè vol dir que TMB, Transports Metropolitans, ha atès la petició de l'Ajuntament i de les persones usuàries, aquests que cada dia signàvem unes llistes a arribar al bus al carrer Ernest Lluc i les hi anàvem enviant perquè veiéssim que són moltes de les persones que agafen aquesta línia i van quedar mal servits. De que la línia quedi a mig camí i precisament el que demanem és que arribi fins a Coll Blanc. La línia 157
Iniciava el seu recorregut a Sant Joan d'Espí, passava per Sant Just d'Esvern i finalment acabava el seu recorregut al Passeig Marítim de Barcelona. Però fa quatre mesos, amb la nova planificació d'autobusos, transports metropolitans de Barcelona, va canviar el recorregut d'aquesta línia i va excursar l'itinerari acabant-la a Ernest Lluc, Parada Trambaix, a 400 metres del metro de Coll Blanc.
Per arribar fins al passeig marítim, ara s'ha d'agafar un altre bus, el D20. Les persones usuàries i l'Ajuntament van expressar, vam expressar perquè vam ser molts els que ens vam dirigir a TMB, la nostra queixa i reclamar un canvi que milloreix la connexió amb el metro. La millora es posarà en marxa a partir del mes de maig i el bus 157 tindrà el seu final al costat de la parada de metro de Coll Blanc de la línia 5.
Aquest canvi forma part d'un conjunt de millores que es faran a la xarxa Bus, davant els quals l'Ajuntament estarà atent a la seva aplicació tècnica per tal que respongui a les demandes i sol·licituds de les persones usuàries. Ja posats a demanar, jo recomanaria que estudiessin també la possibilitat que el Bus L77 que va des de TV3 fins a l'aeroport pogués arribar fins a Sant Just.
Perquè ara, la gent que ens hem de desplaçar a altres llocs del Baix Llobregat, com per exemple per anar a Piera, per anar a Igualada i anar fins a l'estació del carrilet, hem d'agafar l'L10 fins a TV3 i després l'L77 fins a l'aeroport o fins a Sant Boy o fins allà on vagis. I aleshores, com que no estan ben connectats, has d'estar 20 minuts esperant cada autobús
Seria molt bo que estudiessin total per un autobús, això són dos minuts més. Anar des de TV3 fins aquí, com a molts són tres o quatre minuts per un autobús. Fer-ho a peu, en canvi, per gent gran... És molt xafogós. No és el caminar, és que has de travessar rotondes i llocs on no hi ha semàfors. I et jugues el físic per venir a peu, perquè m'hi he trobat diverses vegades, per venir a peu. Des d'allà on hi ha l'hospital i des d'on hi ha TV3 fins aquí, no hi ha semàfors en alguns llocs.
No, hi ha llocs que no. O sigui que estaria molt bé que l'L77, que a més funciona molt bé, surti de mitja hora actualment i va fins a l'aeroport. Això seria ideal perquè molta gent que ha d'anar a l'aeroport, si poguessin agafar l'autobús d'aquí Sant Just, ja posats a demanar, doncs escolta'm, els usuaris ens necessitaria molt bé. Total, allargar-lo una miqueta més. Eh que l'L10 l'han estirat fins a Sant Feliu? Sí, fins on ha convingut. Doncs no costaria res que l'L77
Des d'aquí, aviam si ens escolten i llancem aquesta demanda. La proposta està feta. Ho seguirem dient, per veure si algú ens escolta. Bé, nou servei de convalescència per a persones que viuen soles. L'11 d'abril es farà una taula rodona al Centre Social del Vilanari per presentar un servei pioner a l'àrea metropolitana adreçat a persones de Sant Just d'Esvern hospitalitzades a l'Hospital Moïses Brogi.
El servei que es presta en col·laboració amb aquest hospital és una atenció domiciliària per a les persones que una vegada tinguin l'alta hospitalària i no convisquin amb persones que puguin ajudar-les necessitin col·laboració a casa seva per les activitats de la vida diària. La persona podrà gaudir d'aquest servei des del primer moment que arribi a casa seva, fent més fàcil i còmode la seva recuperació.
La taula rodona serà moderada per la regidora d'acció social, Gina Pol, i assistiran l'alcalde de Sant Just, el gerent de l'hospital, Albert Pons, i el responsable de detenció domiciliària de la Diputació de Barcelona, senyor José Antonio Domínguez. Bé, posem música.
No, no, no, no, no.
Bé, ara recordem que l'equip d'Espanya, la Roja, que diuen, ahir va guanyar per 1-0 a França en el seu propi camp. Va ser un 0-1 molt ben marcat. Molt ben marcat pel Pedro. El que passa és que s'ha destornillat un turmell. O sigui que veurem què passa.
Bé, però això ve a compte perquè a motiu de l'interessant i emocionant partit que va jugar a la selecció espanyola ahir, dimarts, a la qual figuraven molts jugadors del Barça i que va guanyar, com hem dit, per 0-1 en gol de Pedro, llegirem un article de Miguel Núñez Belló que s'obre a l'entrenador Vicente del Bosque.
Sí, una entrevista era. Jo la vaig llegir a 60 i més. És una entrevista que li vam fer a Vicente de Bosque. Clar, l'entrevista és molt llarga, ja no és tan d'actualitat perquè sembla que és un mes que està publicat. Sí, és del número anterior. Però hi ha un article que parla del Bosque Marqués de la Humilda. Llegirem un fragment. Un fragment. Trabaja con un balón de oro bajo sus pies y un deseo en la cabeza. Acabar bien el tiempo que nos queda.
Sabe muy bien que la última palabra, la imagen de la Dios, es la que queda en la retina de la mayoría. Le preocupa y hasta en eso se muestra responsable. Una actitud que enjuicia solo cuando está en la cama. No me miro al espejo y analizo con preguntas, dice. Podría alardear del éxito con demasiados motivos. Mundial Eurocopa, Liga de Campeones, Liga de España,
però la vanitat la desconeix. Fins i tot, quan era jugador, assimilava el triomf com a una cosa normal. Lígades, copes del rei... Encara que va ser centrocampista, va començar sent el màxim goleador en el filial del Salamanca. Ejemple de paciència, va passar pel Castelló, va ser accedit al Córdoba i al Castelló fins a arribar al Real Madrid, amb qui va guanyar cinc lígades i cinc copes del rei. Va ser internacional amb Espanya en 18 ocasions,
y colgó las botas en 1984. Pero nunca la pasión de enseñar, lo hizo desde abajo para llegar más arriba de lo que un sueño puede alcanzar. Le podemos admirar como el primer marqués del bosque, título concedido por su majestad del rey, como doctor honoris causa por la Universidad de Castilla-La Mancha, o mejor entrenador 2012, por la FIFA. Da igual.
No existe huella de opulencia, solo agradecimiento y cariño. El mismo que profesa a su familia, a su mujer y a sus tres hijos. Si el amor existe, son ellos. Está convencido. Això ens demostra que tenir una certa edat, que podem dir madura, no ens priva de fer activitats molt importants pel bé comú, sobretot aquest d'entrenar i d'entrenar tan meravellosament.
I recordeu que això es pot aplicar a tots els oficis i a totes les tècniques i totes les maneres de treballar que s'han viscut amb passió i amb veritable vocació. Aleshores, aquí aquest senyor ha mostrat a més que és un gran cavaller, com diuen.
Un autèntico caballero. I molt humil. Demostra més la seva caballerositat. I no respon a les provocacions d'altres senyors, que han estat molt bons, són molt provocadors. Però tenen molt teatre. No ho volia dir. No és cap barbaritat perquè ho diu tothom i ho sap tothom.
I no és profecia, com deia el poema, sinó que és una cosa evident que més crec que ell disfruta fent-ho. I en canvi, aquest senyor no respon a les provocacions ni d'aquest senyor ni de cap altre. O sigui que sumareix tant el marquesado com el títol de millor entrenador d'aquest any. Bé, posem música.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent que va alçant-se des del fons dels segles, de gent que anomenen classes subalternes
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places... Molt bé, doncs hem escoltat una vegada més en Raimon amb un poema preciós. Doncs ara parlarem de l'all, no? M'has dit que vols parlar de l'all perquè a tu t'agraden molt. A mi no tant, però... A mi m'agrada posar-los amb els sufregits. Sí, tenia raó, la dona...
d'aquell famós jugador de futbol que deia que a Espanya fa olor a all. Però és que realment l'hi posem a tot arreu i l'all és la gran estrella de la medicina preventiva. Jo soc incapaç de menjar-me un all cru però en canvi m'encanta l'allioli. Una fideua amb allioli és boníssima. Donem ressò d'aquest article de la gran doctora metge especialitzada en dietètica
Pilar Sant Pau Jové, que el va publicar a la Vall d'Avers ja fa uns anys. I diu així. Molts productes de consum ens conviden a comprar-los amb l'eslògan d'oferir un 20 o un 30% més de producte gratuïtament. La nostra reacció pot ser aprofitar l'oferta o desconfiar de si el producte ha estat o no manipulat, reduint-ne la qualitat. No estem acostumats al fet que la vida ens doni un plus de més sense donar-ne res a canvi.
fa la impressió que a l'hora de repartir desgràcies tot siguem a la llista, però que quan es tracta de salut, sort o amor, pocs són els que hi entrem. Tampoc és justa geogràficament la vida, ja que hi ha llocs del món que no tenen productes alimentaris suficients per mantenir la salut dels seus habitants. Els lleidatants són privilegiats en la repartició de la natura. Tenen un gran epicentre de vitamines i minerals.
Tenir horta és tenir medicina preventiva. Els aliments, com les persones, tots tenen un lloc al conjunt de l'ecosistema. Però si haguessin de triar un producte que serveixi per gairebé tot, aquest és l'all, malgrat que a tu no t'agradi. Un condiment que, consumit en moderació, un o dos al dia, té propietats per millorar tots els aparells de l'organisme.
Ara bé, on l'alla és el rei és en l'aparell cardiovascular, on millora la fluïdesa sanguínia evitant la formació de lipoproteïnes de baixa densitat o colesterol dolent, segons un estudi fet per l'Institut Ravindranath Tagore de la Índia. En l'àmbit oncològic, és el producte de l'alimentació que encapçala la llista dels estudis dels aliments en la prevenció del càncer, segons
National Cancer Institute, a causa d'un ingredient, el dialilsulfur, que actua neutralitzant agents cancerígens. Investigació en animals és on es fa la fase d'estudi. Les tres causes més freqüents de mort són les tres C. Cor, càncer i carretera.
Doncs bé, l'all contribueix a la prevenció de les dues primeres. Sí, perquè per un accident de carretera, encara que es prengui abans un all... No, no, però acaba de llegir. Però espera't, que per la tercera ho fa d'una manera indirecta, millorant la circulació cerebral i, per tant, gaudirem de bons reflexos a l'hora de conduir. Ah, molt bé, això. Molt ben explicat. I tant. Així va bé per tot estrès. I tant que sí. I una cosa que no diu aquí, però jo sí la recomano, perquè per la gent que...
Som hipertensos, l'all també va molt bé. Hi ha unes pastilletes, unes píndoles d'all a la farmàcia i a les arboristeries que te les empasses sense notar. Això, no has d'amastegar-les ni païr-les. Que a mi em costa molt de païr l'all. És alt concentrat i aleshores te'l prens amb una píndola i ja està. Cap a dintre falta gent. O si no vinga fideu as amb all i oli. Això mateix. Bé, una mica de música.
Encara que els balsos són molt posteriors, donen entrada a un recull d'aquell llibre
de mil i una curiositats sobre Barcelona, que escriu Sílvia Suárez i Anna Priscila Magrinyà. I diu, Catalunya ja es pot anomenar Catalunya. A ver-liuenco.
Quan el fill de Ramon Baranguer III, amb el mateix nom i un número més a les seves espatlles, Quart, es casa amb Peronella d'Aragó, el comtat de Barcelona s'enllaça amb el regne veí. Amb aquest matrimoni neix la corona d'Aragó. Cal puntualitzar, però, que aquest moviment estrategi no significarà la fusió de les dues dinasties. Simplement serà una aliança, ja que cada estat va continuar mantenint intactes tant les lleis com les demarcacions pròpies.
L'únic que sumava els dos territoris era la figura del Sobirà que va passar a anomenar-se Comte Rei. Gràcies a aquesta unió s'acaba la conquesta de la Catalunya nova i és a partir d'aquí quan ja podem començar a parlar de Catalunya amb els límits geogràfics amb els quals la coneixem actualment. Ramon Barranguer IV, des del 1114 al 1162, es va casar amb Peronella d'Aragó
quan ell tenia més de 20 anys i ella només un pobret. El matrimoni, però, no es va fer efectiu fins al 1150, quan la noia comptava en 14 primaveres a les seves espatlles. Bé, ara ja podem posar la música de la poesia.
Recordem, com hem dit abans, el poeta valencià Vicent Andrés Estellés, que avui fa 20 anys de la seva mort. Bé, podem llegir una poesia seva que diu la vida contada a un nen del veïnat. I llavors Déu li va donar la vida a l'home. I era tan vella i delicada que l'home no sabia què fer amb ella i sols era feliç a dormir.
El dematí, però, tornava la congoixa i li venia aquell desig enorme de plorar i duia als seus braços la vida com qui du un nen de bolquers, com qui du un cetrill de nitroglicerina. De vegades, la duia com si fos un real i volia mostrar-la, però tots en tenien i no li feien cas. I callava, tristíssim. Ja t'has menjat el berenar?
Com veieu, és molt natural i planera, no? Molt, moltíssim. Bé, i ara en direm una altra. Les famoses oracianes, que diu així. Res no m'agrae tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat tallat en tires. Canta llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra. M'agrae mol el pimentó torrat, més no massa torrat que el desgracie
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada. L'exposa dins el plat amb tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat. Després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafa un tros de pimentó
L'enlaire, àvidament, eucarísticament, me'l mira enlaire i de vegades arriba a l'èxtasi, a l'orgasme. Cloca els ulls i me'l fot.
Com tenim encara uns minuts, llegim també la man de tota la vida. Sabia que vindries, que ja era l'hora de parar taula dignament, d'obrir la porta i enramar el vent amb les paraules de la primavera. Amor i més amor d'aquell que espera, amor i més amor d'aquell que sent la pentecosta de l'amor, l'advent i en el vent el gran crit de la bandera. Tenia a punt amor totes les coses
perquè sabia que vindries, ara, amb un escàndol de sonets i roses. Amor i més amor, i més encara, hi ha ve maries i vitralls i aloses, i tots els blats novells de la tarara.
M'agrada molt.
Ens ha agradat molt recordar una vegada més Vicent Andrés Estellés, tot i que va ser un dels poetes que van formar part del repertori del dijous passat, va ser, no?, de la setmana passada del Dia Mundial de la Poesia, que també el vam recordar, però ens ha agradat molt portar-lo aquí a la ràdio, perquè, a més, és un llenguatge molt planer que està a l'abast de tothom i s'entén perfectament. I, a més, tant Raimon com Avirimo i jo han convertit en cançons els seus poemes.
i ho han fet a la manera del valencià, perquè hi ha poemes d'ells que es poden dir a la manera del català, però n'hi ha d'altres que les paraules són tant de valència, de l'horta de valència, que les de direm valencià. L'has de dir en valencià, qui en sap, Iga? Tu, perquè tu en saps. Com és que m'agraï un poc socarrat? Clar. Està molt bé. Tu has passat moltes temporades a València, quan eres remenut,
i esclar, és gairebé la llengua mare. Esclar, les meves abueles i tios, i encara molta gent quan vaig a València, parlem en València. Naturalment, y on remerece el que a lo suyo parece. Bé, doncs hem arribat al moment final d'aquest programa de 60 i més. Recordeu que el podreu tornar a escoltar, si us ve de gust, el proper dissabte de 11 a 12. I si no, fins el proper dimecres
A les 8 del vespre estarem o intentarem estar amb vosaltres per tornar a dir-vos aquestes coses que a vegades es poden agradar o no es poden agradar, dieu-nos-ho. Fins aleshores, el que diu la Joana, truqueu de tant en tant i ens ho feu saber. Ja sé que alguns escriviu a través de Facebook, és els temps en què vivim, haurem d'estar a l'aguai del Facebook. Doncs moltes gràcies per sentir-nos, per escoltar-nos i a reveure. A reveure.
No, no, no, no.