primer coneixen perfectament del bé en els mals, sapiguem com s'ha originat, al llarg de la història també ens explica una miqueta com ha evolucionat aquest procés, tota la població del planeta en aquest sentit, per preveure una miqueta que en el futur això continuï existint, hi ha formes de canviar les coses.
Ara, evidentment, aquí també jugarà un paper important la ètica i la moral. La ètica i la moral, que segurament estan molt desfastijats, són més necessaris que mai per eliminar l'avarícia i l'especulació.
Bé, el temps se'ns ha tirat a sobre parlant d'aquest tema tan interessant i realment saludem la Dolors. Moltes gràcies, Jesús. Moltes gràcies al Jordi Domènech, que avui ens posa les músiques i ens acomiadarem fins dimecres vinent. Si voleu tornar a sentir aquest programa, el tornarem a passar el dissabte a dos quarts d'ons. Fins aleshores, a tothom, molt bona nit o molt bon dia.
Bona tarda, us parlem Maria Josep Guitart i Joan Catà. Els agents rurals sostenen que la hipòtesi d'un foc intencionat és la que pren més força per explicar l'incendi del Baix Empordà. Les farmàcies i els hospitals concertats hauran cobrat els deutes dimecres vinent segons el govern central. La FAPAC denuncia que de moment s'han denegat més d'un 40% de les beques menjador.
Esports, a aquesta hora comença el Cerdanyola Prat de la Copa Catalunya de futbol. Fa mitja hora que s'està jugant l'Escor Castelldefels, on es manté l'empat a 0. I el Barça femení empat a 1 al descans del partit al camp del Zurich a la Lliga de Campeoners.
L'incendi forestal de Vilopriu al Baixa Empordà va ser intencionat. Amb aquesta hipòtesi treballen els agents rurals. En els últims 10 anys, 66 dels 70 incendis declarats a Vilopriu han estat provocats. L'incendi s'ha donat per controlat aquest matí. Fem Girona, Sònia Tubert.
El foc que aquest matí s'ha donat per controlat va començar dilluns prop d'una pista forestal a tocar de la carretera que uneix Camallera amb Vilopriu. Els fets que a la zona no hi ha cap línia elèctrica, que no hi van caure llamps aquella tarda, que és un camí poc transitat i que quan va començar el foc ja era fosc, units amb els successius incendis intencionats que hi ha hagut a Vilopriu des de fa anys, fan pensar els agents rurals que darrere aquest hi ha la mà de l'home.
Segons el director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona, Albert Ballesta, però és aviat per concloure si va ser intencionat o fortuït. Podria ser que un senyor hagués anat a passejar, això sí, però podria ser indicatiu que potser hi va i si anava expressament, però jo aquesta afirmació encara és molt d'hora com per fer-la.
Un cop controlat aquest matí l'incendi, ara els bombers continuen remullant la zona per evitar que rebifiqui cap punt calent i tenir-lo totalment extingit abans de demà a la tarda, quan hi ha previstes de nou fortes ventades. Les flames han deixat un paisatge calcinat a unes 500 hectàrees de bosc i camps dels municipis de Fuixà, Vilopriu, Colomés i Jafre. I en declaracions a la xarxa de comunicació local, Fermipia, alcalde Vilopriu, diu que no li estranyaria que fos provocat.
Es pot anar qualsevol tipus de vehicle, qualsevol pesto. Això també vol dir que, per desgràcia, qualsevol persona que vulgui fer una malifeta ho pot fer-ho ràpid i escapar-se per qualsevol del puny que pot sortir, perquè estem comunicats amb xarxa de camins en tots els municipis veïns, i és bastant ràpid de sortir la persona que vol fer una malifeta, a més a més.
Última hora, Enric Fossas serà el nou rector de la Universitat Politécnica de Catalunya. Fons de la Universitat han indicat aquest vespre a la xarxa que la segona volta de les eleccions a rector celebrada avui ha donat la victòria al catedràtic Enric Fossas en detriment del catedràtic Antoni Elias.
El govern central assegura que dimecres que ve les farmàcies hauran cobrat els 400 milions d'euros de deutes endarrerits. Així ho ha dit el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, després de reunir-se amb els farmacèutics. Barcelona, Enric Fàbregas. Divendres el Consell de Ministres aprovarà el pla de pagament de proveïdors que permetrà sofregar el deute de més de 400 milions d'euros que es deuen a les farmàcies catalanes.
Els ho ha anunciat en persona el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Bateta, en una reunió amb els representants del col·legi de farmacèutics. El pla també reserva diners per pagar proveïdors de l'àmbit de la sanitat i l'educació. El govern central vol haver pagat tots els seus deutes abans del mes de maig.
La FAPAC denuncia que de moment s'han denegat més d'un 40% de les beques menjador. La Federació de pares d'alumnes ha exposat les xifres dels consells comarcals que s'encarreguen de gestionar els ajuts. El consell comarcal que ha denegat més beques és el del Tarragonès, seguit pel Bages amb un 53%. Ensenyament preveu concedir 74.000 beques, 100.000 més que el curs passat.
La CUP de Reus al Baix Cam ha organitzat una sèrie d'actes públics en defensa d'un model de sanitat pública i de qualitat. La formació es mostra crítica amb la Comissió Sanitària al Parlament i alerta que les irregularitats sorgides a Reus són un problema estructural. Reus Digital, Joan Marc Salvat.
Des de la denúncia interposada per la CUP a la fiscalia el 9 de gener del 2012 per les presumptes irregularitats de Josep Prat al capdavant del holding municipal d'Innova, el cas s'ha anat ampliant. L'affair segueix sota segret de Sumari i la CUP ha preparat una sèrie d'actes públics per evidenciar que el cas d'Innova no es queda únicament a Reus. David Vidal és regidor de la CUP.
A través de persones que vindran a explicar el seu exemple, les seves denúncies que han fet a Badalona, a Barcelona, a Berga, veurem que el que aquí s'està denunciant és un problema estructural del model que està dissenyant i tirant endavant Convergència i Unió i que va començar el tripartit i que porta en conseqüència una pèrdua de drets assistencials i de qualitat tot el que fa a l'àmbit sanitari. El 29 de novembre es farà una xerrada sobre la sanitat a Reus i el 14 de desembre una manifestació per defensar-ne un model públic.
Notícies en xarxa.
60 i més.
L'estiuet de Sant Martí gairebé no falta mai a la seva cita anual. I més aquesta tardor que va començar amb un anse i ens ha permès prendre el sol i el bany abans que arribin els primers freds que ja s'albiden.
No ho diran, però avui vinc de la piscina. Fins al dijous. Fins al dijous. Demà a la nit em sembla que entrarà força fred. Fins ara encara puc anar amb piscina descoberta. Ara vindrem... Tu ets que és molt valent. Ara vindrà l'Artrossis quan menys m'ho esperi i em dirà... S'ha acabat.
Tot just abans d'air i lluns va ser Sant Martí, antic patró de Catalunya, molt estimat i venerat arreu del territori. Martí ve del llatí i significa que pertany al Déu Mart. Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
On podiu dir-hi la vostra es viu i en directe, avui dimecres, dia 13 de novembre, trucant al programa 60 i més. Només heu de marcar el 93-372-3661 i aquí ens trobareu fins a les 9 del vespre.
M'agrada molt que ho hagis començat a dir de la manera del mallorquí i de l'ivissenc. M'ha agradat. Es viu en directe. No perquè jo ara he esbrinat a través de Facebook, que ens ha seguit algú d'Àvila i d'Alcalá, però mira, de Mallorca i de Menorca no em consta que ningú ens hagi escoltat. Bé, doncs estem celebrant a Sant Just el tercer novembre literari i de ben segur que heu assistit alguns dels actes organitzats a la Teneu, a Can Ginestà o a la Biblioteca Joan Margarit.
En podeu parlar amb una servidora, Joan Algarra, o amb el meu company Pere Oliver. I en tenim en la part tècnica en Jordi Domènech, que passarà al locutori i entre tots debatrem el tema del dia. Literatura a Sant Just. Aprofiteu que no és gaire freqüent que en aquest programa estigui en Jordi Domènech. No, però és que hi ha hagut tants actes i s'ha reposat una amb l'altra. S'ha reposat una amb l'altra. Esclar, tothom ha fet el que ha pogut.
Ja m'ha dit, estic molt cansat però li hem demanat que es llegeixi la poesia final. Molt bé, perfecte. I aleshores, com que ell no ho dirà, però nosaltres sí que ho hem verificat, que és el que té més fans a Facebook, doncs aleshores, ell i la penya del morro. Clar que sí, és que és molt divertit. I aleshores el que és una evidència és una evidència. Natural, natural. Això ho he vist, no és que algú ho hagi... Són dates reals.
Bé, som uns bons lectors, els enjustencs, fem bon ús de la biblioteca municipal. Hi ha molts lletreferits entre nosaltres. Benvinguts uients d'Esvernians. Passen amb algo així com vuit minuts de les vuit del vespre. Avui dia 13 de novembre és el 317è aniversari de l'any
del calendari gregorià i queden per tant 48 dies per a finalitzar l'any. És el moment de felicitar a totes i a tots els qui celebreu avui el vostre sant aniversari. Quin sant és avui? Vejam Santa Agustina, Sant Dídac i Sant Leandre. Ens diu lo nomasticó, que Agustina ve del llatí Augusta, consegrada pels augurs. Dídac ve del grec, que vol dir instruït,
I Leandre també ve del grec i significa home lleu. Està bé que esbrinem els noms gràcies a aquestes publicacions que la teniu per cert a l'abast, ja ho hem dit el dia passat, a Resenya, a Can Vila i suposo que amb altres quioscos i llibreries de Sant Just. Una altra qüestió etimològica, oi quines paraules ens surten avui, però és el que tu deies, les arrels, és que molts noms procedents de la cultura greco-romana
Evidentment la nostra van passar després a la cultura cristiana o viceversa, analitzant si venen de l'abreu o l'orameu. I aquí ja entren els filòlegs. I un d'ells ens diu Caillago, ve de Iacobus. Després ve el Diogo portuguès, el Diego castellà i finalment el català Didac.
Exactament, Didac. Tots derivats de l'apòstal Santiago. I aquí encara hi ha més, perquè hi ha una veu, penso que és Aramea, d'on ve les arrels del nom Jaume, que també ve de Santiago. I això m'ha fet molta gràcia, perquè aquestes coses jo les he sabut de gran, perquè com tu saps que la meva abuela i la meva mare eren valencianes,
Em deien sempre, les coses sèries s'han de dir en castellà, perquè a Déu se li parla en castellà. I això sembla que sigui de la meva infància, però és que fa... no fa pas tan gaire temps, vaig anar a l'enterrament del meu oncle, a Castelló, i celebrava els funerals el prior de Nostra Senyora de Llidó, Nostra Senyora de Llidó en patrona de Castelló. I li vaig dir, puc fer una lectura en valencià? I em va dir, no.
A mi no m'estranya que us fotin el canal nou, perquè si hi ha gent encara avui pensant així, no són tots els valencians, evidentment, però tu imagina't.
Per una gran part sí. Dins de l'església, que encara fonamenta en això, ben diferent de l'església que... Però sembla mentida, perquè realment els homes, parlo dels homes perquè realment són qui manen, però són persones molt leïdes i escrivides. Sí, sí, sí, però és una qüestió de costums. A mi m'ho diu la meva família valenciana. Són costums. Va, molt bé. Què hi farem?
A mi no m'estranya que ara tothom protesta del tancament de Canal 9. Últimament es veu que havia derivat molt.
van ser els pioners de la telebassura, i que algú em contradigui si estic equivocat. Tothom estava molt disgustat. Y ardientes defensores de la lengua española, que hi ha la defensa, com és la Real Academia, Televisión Española, la Televisió de València... Però escolta'm una cosa, els altres idiomes són idiomes nacionals també d'Espanya. Clar que sí, reconeguts... Amb una riquesa de llenguatges que té aquest estat,
i realment ningú no ho valora. I el català o valencià, la manera del català o viceversa, està defensat plenament per la biblioteca valenciana, que són allà uns estudiosos del monestir de Sant Miquel dels Reis, però són pocs, són minoria, i porten, jo què sé,
anys, jo diria que segles, intentant convèncer que la seva llengua és la de Joanon Martorell, la de Ramon Llull... Ah, nou i optimal, nou i optimal, però que sigui valencià, no castellà. Però el que volen defensar el valencià ho trobo meravellós. Però està el búnquer barraqueta, que són polítics que diuen que no. És qüestió de política, ja no qüestió de intel·lectuals ni de res, és de polítics. Home, amenicemoslo con música. Sí, posem una miqueta de música. Ja endavant.
No, no, no.
No, no, no, no.
M'ha agradat molt.
Bé, ja que parlàvem de llenguatges, de nacionalitats de l'estat, no estava malament recordar Granada. Clar que sí, clar que sí. És una ciutat meravellosa que m'encanta i que, a més a més, aquesta melodia de l'ara...
que no era precisament espanyol, doncs... Sóc un enamorat de Granada y los granainos i molt agraïda que m'hagin invitat, diverses vegades, al Salon del Còmic de Granada. Molt bé, perquè m'han pagat el viatge cada vegada, m'han convidat als millors hotels i m'han deixat per participar en Daula Rodones. No, no, no, s'ha de reconèixer una cosa. La gent d'Andalusia és molt i molt generosa, almenys amb un 80%.
Doncs molt bé. Doncs mira, hoy, para algunos andaluces que nos escuchan, y este muchacho que nos sigue escuchando de Alcalá, muchas gracias, leeremos luego un fragmento de Miquel Martipol en castellano. No sé si algú s'enfadarà, però és evident Miquel Martipol i Espriu estan traduïts al castellà, a l'anglès, al francès, a l'alemà, per tant, són els nostres grans poetes, en llegirem un fragment.
i ara esdeveniments que van tenir lloc un dia 13 de novembre. I fins i tot una mica abans. Els diaris ens han recordat que aquest mes és el centenari del naixement de l'escriptor Albert Camil. Bon moment una setmana literària per fer memòria d'un autor que va tenir molta importància a les nostres vides. Cada vegada que un home és encadenat al món, nosaltres estem encadenats a ell. La llibertat ha de ser per tothom o per ningú.
ens va deixar dit, Camí, convençut que el destí de la humanitat és col·lectiu. Obres com La Pesta o L'Estrany, peces teatrals com Els Justos, que en el seu dia van poder representar, formen part d'aquelles idees i valors per defensar-les davant els corrents de pensaments en voga, ja fossin cristians, marxistes, acrates o existencialistes. Camí ens recordarem sempre com un paladí de la llibertat.
Per mi tinc un record meravellós perquè durant els nou anys que va existir el Teatre Experimental Català, l'obra que més vam representar va ser El Justus, amb Núria Feliu i Modessala de protagonistes. El que passa que el temps és el que és i com que d'això...
Les coses et passen una mica de moda. No, no, que passen de moda i que està una mica oblidat. Amb el teatre de Camí passa com amb el teatre de Passolini, que actualment gairebé no representa. Berthold Brecht. Berthold Brecht sí, encara representa bastant. Però no gaire. Passolini ara ha tornat a l'actualitat per l'exposició que li van fer. Com ara torna a l'actualitat a Espriu perquè després de quatre mesos tenint a Passolini el Centre de Cultura Contemporània, tenim Espriu.
Però Camí va ser admirat per la claredat del seu pensament i la manera d'expressar-se. Recordem que va ser Premi Nobel de Literatura el 1957 amb només 44 anys. I ben segur que hauria escrit molt més de no haver mort d'accident als 47 anys. Per què durant la nostra joventut ens va impactar tant l'obra de Camí, la de Passolini o la del mateix Espriu, que enguany comemorem?
De vegades tenim la impressió que ha canviat molt la manera de pensar actual. Però, quan tornem als personatges d'El Justus, als escrits cursaris o al llibre de Cinera, descobrim la contemporaneïtat. La contemporaneïtat és difícil de dir. És molt difícil. Escolta, no posis aquestes paraules tan difícils amb els bions, home, dels nostres autors predilectes.
Però si diem centre de cultura contemporània, di contemporaneïtat... Ah, sí, t'has sortit de de de... Per mi no m'ha sortit, vés, perdó. No passa res, no passa res. Quan ens encallem rectifiquem i no passa res. Ja hem dit que el justus és de camí als escrits corsaris de Passolini i al llibre de Ciner, evidentment, de l'Espriu.
Però també de joves, o ja no tan joves, vam gaudir de la música amb el primer concert del grup de rock de la banda Trapera del Rio, que va tenir lloc a Cornellà de Llobregat un 13 de novembre de 1976. No cal dir la importància que va tenir el rock i la música pop en aquells darrers anys de la dècada del 70.
poc després de la mort del dictador, van créixer com a bolets les publicacions sobre música, política i humor amb un llenguatge prohibit al llarg de 40 anys. Gairebé tots els grafistes, macatistes, dibuixants, ninotaires i gent que ens movien pel món editorial vam treballar amb el que es coneixia com revistes de destape, alternant amb la més diversa varietat de llibres, les col·leccions Documento i Espejo de España, actualment España escrita,
del Grupo Planeta van fer furor. Però va ser el rock'n'roll la música de fons de les nostres vides. Vinga, venida a les cloacas amb la banda Trapera del Río.
No passa més fort. Ara recordava que jo vaig... Escolta'm, que no tinc ganes de ballar a aquesta hora, eh? Vaig anar a escoltar la banda Trapella del Río sortint de Marquetà, em sembla que era un dels primers números de Playboy, amb la Fedra d'Orente, que va ser la primera playmet espanyola quan dirigia el Playboy l'Ivanto Bau.
I després tu en parlaves d'una altra, però crec que ja va ser la segona o la tercera, que era Victoria Vera. Sí, Victoria Vera, però que actualment es conserva perfectament, està guapíssima. Moltes més. Fins i tot algun jugador de futbol va sortir a les revistes de destape. Algun d'ells, Migueli. Sí, sí. Un balón tapando según que partes. Bueno, bueno. No era tan destapada com a altres persones.
Recorda que Playboy, i també l'interviu d'aquells temps, el destape no era mai total, perquè eren revistes, ja ho deien, eròtiques i de destape, però no eren porno, i, per tant, los genitales no se podien mostrar, ni masculinos ni femeninos. No, és que és més enganxador si realment les persones no ensenyen les parts pudendes. Clar, perquè llavors, com deia el Terradelles, si tots som penjolls al capdavall, no? Que ho deia el Terradelles, diu. Que bé, això. Mejor tapar-lo.
Neixaments que van tenir lloc tal dia com avui. El 13 de novembre de 1819 neixia la ciutat de Barcelona Stanislau Figueres i Moragues, primer president de la primera república espanyola i president del Consell de Ministres. Recordem que va ser el primer període de la història d'Espanya en el qual l'elecció tant del cap de l'estat com del cap de govern es va fer de manera totalment democràtica.
Però aquella república va ser breu com un suspir. De l'11 de febrer de 1873 fins al 29 de desembre de 1874. Després d'Estenislau Figueres, la va presidir Francesc Pi i Margall, que avui té un preciós carrer a Barcelona, fins que el senyor general Arsenio Martínez Campos, que també va tenir un carrer però crec que després li van treure,
Es pronuncia, segon, a favor de la restauració en el tronc de la monarquia borbònica a la persona d'Alfonso XII, com tots vos deiaven, el fill d'Isabel II. El triomf d'aquella opció va ser obra del treball previ del polític Antonio Cánovas del Castillo, figura clau del pensament conservador espanyol, per qui Fraga Iribarne sentia una gran admiració.
Explicat per ell mateix. No, no, és que ell ho deia. Jo em vaig quedar garrotivat quan me'l van presentar al senyor Fraga perquè havia vist uns ninots meus i em va demanar que li fes unes caricatures pel seu llibre El pensamiento conservador de español. T'estic parlant també d'aquesta època de la colección documento. Jo tinc alguns llibres d'aquestes col·leccions de
que tenia sobrefraga com Carrillo, Tamàmes, Roca Junyent... Tots els que en certa manera van ser pares de la Constitució o persones que van treballar amb ells per intervenir en un canvi de règim. Una d'elles és el periodista aquest que surt ara.
per Vuit TV, ara com sempre no me'n recordaré del nom, que era el que ha fet la biografia de Suárez, recentment. No hi caic. Veus? El que no m'escrivo són coses de l'edat. Se'ns en va del cap. Ja ens en recordarem. Si el Jordi se'n recorda que m'ho digui. Jo quan no me'n recordo el cal d'una estona bé i es diu. Sí, sí, sí. També un dia 13 de novembre, però de l'any 1952 neixia a Ibars d'Urgell l'escriptora Maria Mercè Marsal.
formidable poeta, catedràtica de català, narradora i traductora, ens va deixar escrit. A l'Azhar agraeixo tres dones. Ha benescut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol et surt de ser tres voltes redent.
Obres com Cau de Llunes, Bruixa de Dol, La Germana o Desglàs ens mostren la força de les paraules plenes d'intensitat i passió. N'escoltarem un tast al final del programa avui amb la veu de Jordi Domènech. Molt bé. I també volem recordar algú que ens va deixar el dia 13 de novembre de l'any 2010.
Per aquesta edat de Muría Pozuelo de Alarcón, a Madrid, el guionista i director de cinema valencià, Luis García Berlanga. Berlanga va néixer un 12 de juny de 1921, fill d'una família de migrants de Campo Robles, Teruel,
que es van establir a València. Simpatitzant de ben jove per la causa republicana, se'n va anar a Tànger on el van detenir els franquistes i el van obligar a servir a la División Azul. Gairebé tota l'obra cinematogràfica de Barlanga és una sàtira del temps que li va tocar viure i el règim en qui va mai, mai, mai no va combregar.
Des de El Verdugo, Essa Pareja Feliz, Bienvenido Mr. Marcel i tantes altres, són la denúncia en clau d'humor de les maldats del franquisme. I molt amant precisament de l'erotisme, perquè després va fer també una secció a la ràdio que precisament feia en plan de broma consultes sobre l'erotisme.
I, en certa manera, va parlar també alguna vegada d'una cosa que ell deia, contra erotisme, que és que se n'enfomia també de l'erotisme. Ja t'ho he dit en pla bomba. Que és el que... Amb la Beatriz Péquer ho feien. Exacte, sí. A més, ara seria interminable la llista de pel·lícules de Berlanga, però va ser un creatiu. I el que no es podem oblidar és que
va ser el guionista, ara tampoc em vindrà a la memòria, Azcona es deia... Rafael Azcona. Rafael Azcona, menys mal memòria que aquesta vegada no has fallat, que va ser precisament el que posava sobre els guions les idees que ell tenia. Perquè ell tenia un volcà d'idees tan gran que fins que no va trobar algú que les hi posés en ordre... Aleshores van sortir unes pel·lícules fantàstiques. Van sortir unes pel·lícules magnífiques. Bé, posem música, sisplau.
Nunca sabré cómo tu alma ha entendido mi noche. Nunca sabré el milagro de amor que ha nacido por ti. Nunca sabré por qué siento tu pulso en mis venas. Nunca sabré en qué viento llegó este
La vida y buscar tus ojos, besa tu suelo, reza en tu corazón.
Ara parlarem de cultura. Sí, i per cert ara m'ha vingut a la memòria. L'autor que abans se m'havia escapat. La memòria va i ve. Això són problemes del disc dur que tenim al cervell. Exacte. La biografia última de Dolce & Suárez és de Fernando Onega. Onega, magnífic periodista, magnífic escritor que col·labora amb 8 al dia en un magnífic programa de Josep Cuní. I escriu a la Vanguardia. I escriu a la Vanguardia habitualment.
No confongueu amb la primera biografia de Dolfo Suárez publicada per Planeta, per cert, a la colecció. No recordo si documento Espejo de España escrita per Gregorio Morán, també habitual a la vanguardia. Les activitats del tercer novembre literari a Sant Just ja ens han fet gaudir d'allò més amb els tallers d'escriptura de Can Genestà,
la presentació del llibre Letres justes, el club de lectura de novel·la negra o la conferència de la doctora Pilar Sempau, que ens ha donat savis consells per cuidar-nos millor i ens ho ha deixat escrit al seu llibre Menjar bé, una qüestió d'intel·ligència.
Vaig estar a la presentació. Molt, molt interessant. Jo no vaig poder anar-hi. Aquest genoll meu no em podien acompanyar i aquest genoll meu no m'acompanya tampoc. Em va agradar molt especial. És molt maca. Molt, molt, molt. És maquíssima. És la persona més senzilla, més amable i més maca que puguis trobar.
I a més, coses senzilles que altres estan explicant d'una manera complicada, ella t'ho diu d'una manera planera. Quan ens va dir que els bodells són uns transmisors, igual que les neurones, i que tot allò que ens angoixa passa també als bodells, que els mals de panxa de petits són per un problema, per una angoixa, per una cosa que no ens surt bé.
Quina gran veritat. Quina gran veritat. Tots els problemes de moltíssims persones amb síndrome de colon irritable venen de lluites de coses que no tenen sortit bé. Jo em vaig posar malalt dels budells durant els cinc dies que va durar la impressió d'un tomàrrec així de gruixut de dragon ball, d'una edició multilingüe per a diversos països, perquè
Jo la veia d'una manera i quan enviava les proves els meus xefes no, ells la veien d'una altra, però jo la veia d'aquella manera. Llavors aquells cinc dies d'angoixa et van deixar alterat. Però em van deixar... Sí, sí, sempre més.
Sempre són coses de tipus físic i de tipus psíquic. Vaig tornar malalt d'aquells cinc dies a Estella. I aleshores els que abans primer m'havien maleït els ossos, perquè tal com sortia el llibre, quan els francesos i els japonesos els van dir que estava formidable, em van dir ah, que dolent. Ah, però tu ja tenies el colom malament.
Ja ho havíem dit que tu això ho faries bé. Com un personatge qualsevol de Rossignol. Jo sempre ho havia dit. Deien el contrari. No es van disculpar per res. En canvi, quan els enviava proves des d'Estella a Barcelona, estic parlant d'un...
de l'any 92, que encara no hi havia ordinadors ni podia enviar les coses per internet, sinó per missatger, i els enviava les proves, em trucaven i em deien... Que no, que no. Que quina porqueria! Per això t'hem enviat... Que és que estàs aquí de vacances en Estella, estàs aquí de vacances, aquí menjant xoriço... Jo dic, no, no estic...
Els tiratges, a més, duren 24 hores a les imprentes, i t'avisen per telèfon que el planxa entra a les 6 del matí, aquesta altra entra a les 4 de la tarda, i estàs allà 5 dies amb una angoixa tremenda. I em van dir, ah, de vacaciones. Però mira com que no hi eren, i després ja s'ho van veure fet. Mira, qui paga mana. Exacte. És un desastre.
Vinga doncs, seguim amb la cultura. El proper dissabte, dia 16, a les 7 de la tarda, Festival Espriu amb el grup de teatre Chants d'Esterri d'Àneu que ens oferirà el Cabaret Espriuà a la sala cinquantenari de l'Ateneu. Tot seguit, i al mateix lloc, presentació o conferència d'un llibre inèdit de Salvador Espriu amb Sam Abram.
Concluirà l'acte a un petit concert de Toni Xuclar i Gemma Homet, autor i autora del disc, amb música, potser ho escoltaries millor, i la col·laboració de l'actriu, clara, segura. I si teniu ganes de marxar amb la tutina, l'acte s'ho mereix. Diumenge, dia 17, a dos quarts de vuit del matí, des del parc del Parador, sortida literària de la secció excursionista de l'Ateneu, els rocs de l'Àvia,
De l'avi, ara resulta que l'ai feminitzat. De l'avi. Dedicades a Salvador Espriu. És igual. Tanto muntar muntar tanto. És igual. L'avi i l'àvia de Llevaneres. Per aquesta sortida cal inscripció prèvia a l'entitat al preu de 4 euros i 80 cèntims en cas de no tenir llicència federativa. Molt bé. Ara passem de la lletra escrita a la que és de bé parlada.
per recordar la gran dama del teatre i el cinema espanyol que ens va deixar dijous passat dia 7 a l'edat de 88 anys. Ens referim a l'admirable Amparo Rivelles, Amparito me'n recordo jo quan la meva mare em portava al cine de barri, que tantes vegades hem vist en papers ben diversos.
quan feia la Leona de Castilla i aquelles de les pel·lícules... O bé de Nena boba, que sortia de joveneta. Sí, sí, sí. Un dels seus darrers recitals poètics al Teatre Joventut de l'Hospitalet ens va impactar per la força del seu talent i claredat de dicció. Góngora i Quevedo, Bélez de Guevara i Teresa de Ávila, entre molts altres, es van fer presents amb el seu saber dir.
La que va ser Celestina, Leona de Castilla, Malvaloca i Damaduende, i ens ha fet riure i plorar de goig als escenaris i les pantalles, va fer mutis discretament, com aquella vella dama que es dolia d'haver deixat-ho tot.
en l'obra, hay que deshacer la casa. Que per cert, la va fer en dues ocasions, una amb Amparo Soler Leal, una altra gran dama que també ens ha deixat de poc, i a l'altra ocasió amb Asunció Balaguer, que em penso que encara viu. Que encara viu i fa teatre. Bé, posem una mica de música.
L'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç
Recomanacions per al proper cap de setmana. 37ena cursa de Carts de Cuixinets de Sant Just d'Esbern. Tindrà lloc, com sempre, als carrers Freixes i Creus del Pedró dissabte dia 16 i diumenge dia 17. Dissabte són els entrenaments i diumenge, des de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda, la gran cursa. Per avis i àvies, amb nets adolescents,
una pel·lícula divertida i engrescadora, Ender Games, El Joc d'Ender, de Gavin Hood, amb Harrison Ford i Assa Butterfield de protagonistes.
Preciosa. Ho vaig disfrutar molt. Sí? Sí, sí, sí. Que tens net adolescents del tot recomanable. No ho sé, si al meu net li agradaria aquesta pel·lícula. És molt animalot. Li ha agradat Avatar? Li ha agradat aquestes de ciència ficció com Gravity? Potser sí. Llavors està una mica en aquesta onda, però jo diria que moltes coses encara millor. Més sentit de l'humor. I si voleu donar cor al cinema en català, molt interessant,
Tots volem el millor parella de Marc Coll, amb Nora Navas, Clara Segura, Agatha Roca i Pau Durà. La teniu en cartell al cine baix de Sant Feliu. Per amants de la poesia immortal, Rèquiem, para Salvador Espriu, el Teatre Nacional de Catalunya, en Josep Maria Flotats. Això només aquest cap de setmana, divendres, dissabte i diumenge. I també la pel·lícula de la Nora Navas i Clara Segura,
que està molt bé, per cert. Molt, diu que sí. La Nora Navas es veu que està espectacular. Sí, és la protagonista i està esplèndida. Però em penso que la fan només aquesta setmana i, com a molt, la que ve. Perquè, com que el cine americà... Empèny, empèny. Encara que siguin birries, és igual. Doncs aquesta està ara, la podeu veure en català, al Cinebaix, i també al Boliche, del Passeig de Gràcia de Barcelona, al Renoir, Florida Blanca, i em penso que en castellà, el de la Vila Olímpica.
I si necessiteu alegria i diversió, no us baralleu amb l'ordinador. No, com tu. Descobriu com són en realitat els bits. Deixeu reposar l'Smartphone i gaudiu del muntatge de Tricicle, en Pacomir, Carles Sants, Joan Gràcia, al Teatre Poliorama. I no se us acudeixi deixar el mòbil o l'Smartphone encès, perquè us podeu trobar amb una sorpresa. Això mateix. Podeu trobar reflexats a la pantalla.
amb el vostre mòbil o el smartphone engegat, i llavors formeu part del cacle, que tendeix a la seva gràcia. Aquesta és la gràcia. I recordeu, el proper diumenge, dia 17, tindreu 4 programes aquí, a Ràdio Desvern, dedicats als Cards de Coixinets. Podeu participar a Facebook, pulsant m'agrada, al Club Cards de Coixinets, o contactar amb la Penya del Morro, aquí, a Ràdio Desvern, la Penya del Morro, tindrà programa especial el proper diumenge.
Molt bé, posem una mica més de música. Si yo tuviera el corazón, el corazón que di, si yo pudiera cobrar,
que eres impresa en ti. Es posible que a tus ojos, que me gritan su cariño, los cerrará con mis besos, sin pensar que eran como esos otros ojos los perversos los que hundieron mi vida.
Molt bé, molt bé. Estàvem escoltant el senyor Iglesias. Estupendo. Doncs per a aquests audients, pocs, però que alguns hi ha, que ens han escoltat, ens han vist a través de Facebook, a través de la webcam, des d'Alcalá, des d'Àvila. Que consta que posem molta música en castellà.
El programa es en catalán porque estamos aquí y le damos preferencia, ya que es una emisora local de un poble de Catalunya. Hoy hablamos también de Martí Pol, porque son 10 años de ausencia de su cuerpo frágil y enfermo.
prisión de tantos deseos que no pudo cumplir, nos decía ayer Pilar Rahola en un artículo de la vanguardia y en traducción suya uno de sus poemas más conocidos y muy breve os lo decimos ahora.
De nada valen quejas ni añoranzas ni la melancolía displicente puesta como jersey o por corbata al salir a la calle. Poseemos apenas el espacio de la historia concreta que nos toca y un minúsculo lugar para vivirla.
Doncs aquí queda, tot està per fer i tot és possible. Doncs endavant.
El mar és com un desert d'aigua, no té camins ni té senyals. El mar és un desert d'onades, una lluita sorda i constant. És el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vent. És el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vent.
El sol és el senyor del dia, el rei de la nit.
però bé que ens formen les veles, jo no hi m'escoltarà. A les hores ens fa la bandera, ja se'l vol fer-se enrere i fugir. A les hores ens fa la bandera, ja se'l vol fer enrere i fugir. Les veles s'inclararan, la vela ens portarà,
Desbocat per les ones, l'espera s'hi farà, amb ells tornaran, que avui ja van desbocat per les ones.
Quina marxa tan preciosa. I quina obra tan ben feta, tan ben representada, Marisel. I amb tant d'èxit. Tant d'èxit i tant de temps en cartell, i que, per cierto, tant de temps estuvo també en cartell al Teatro Albéniz de Madrid, hoy desaparecido. Avui està en runes. Està ocupat i tant el desocupa i el torna a ocupar. I bueno, què se li va fer? Bé, ara viatjarem per Catalunya.
La identitat que el patrimoni ha segellat a la Riva Gorsa s'assuma als vells paisatges per oferir una destinació plena d'atractius on el turisme actiu destaca amb nom propi. És un reportatge de Carmes Cales publicat a la revista Descobrir. Diu així. A l'extrem més occidental dels pillineus catalans
La Noguera-Riva-Gorçana és la frontera administrativament parlant que divideix una terra agermanada per un nom heretat de l'antic contat de la Riva-Gorça en el seu origen una sola entitat, per una llengua i per l'art romànic.
Les ermites de la Vall de Boí, finestres obertes a tot el món des que varen ser incloses en el patrimoni de la humanitat, l'any 2000, són només una mostra dels tresors de la riba gorsa romànica, un bon bocí de pirineu al qual no solament l'art romànic dona coherència.
També el privilegi d'experimentar l'estima i gaudir de la natura amb activitats d'esbarjo i esport a la muntanya, els estanys i els rius preservant al mateix temps la tradició remadera que ha donat i continua donant vida i color als prats i boscos de la zona. Pobles amb un origen comú.
L'origen històric comú de tota la comarca ha donat sentit a l'associació Ribagorsa Romànica i a l'execució d'un programa pilot que ha permès, des de fa cinc anys, contribuir al desenvolupament rural d'aquestes dues meitats que comparteixen un preciós patrimoni natural i cultural.
Si passegeu, en qualsevol època de l'any, pels seus pobles, repartits, entre deu municipis, en territori de la Franja, a la Ribagorça d'Osca, tres a l'altra Ribagorça i una al Pajar Jussà, veureu que...
La tercera, a la terreta, la millor terreta del món, el municipi de Trem, us adonareu que sou en terra de pagesia, amb prats de pastures i perfums propis del camp Llaurat, llenya tallada i bestiar en trànsit diari.
Són part de la personalitat d'un pirineu amb flora i fauna amb identitat pròpia. El paisatge salvatge, molt més en territori de la franja, resguarda espècies autòctones com l'isard, la llúdiga, l'àliga real,
o el trencalós, i dues grans reserves de natura, el Parc Nacional d'Aigües Tortes i l'estany de Sant Maurici, i el Parc Natural de Posets Maladeta concentren una immensa riquesa geològica, botànica i de fauna.
En tots dos casos hi ha una extensa xarxa de camins senyalats per endinsar-se dintre sense perill de perdres i amb rètols informatius per acompanyar les impressions visuals. Des de dos parcs, a més, s'organitzen cursos i tallers, especialment durant els mesos de més bon temps pensats per a totes les edats i que donen a conèixer
d'una manera amena i fins i tot lúdica, aspectes de la vida salvatge, dels animals autòctons o singularitats dels ecosistemes que albergen aquestes grans reserves naturals.
presenten el pont de Suert com a punt de partida. El ventall de possibles maneres de descoberta del territori Riva Gorsà, com és fàcil de comprovar, és ben complet. Us convidem a Caneu perquè és un lloc meravellós i val la pena passar una bona estona, uns bons dies, coneixent aquestes meravelles.
Això anava a dir, o sigui, compartir una caseta rural amb la família, amb els nens... O bé anar de lloc en lloc. Nosaltres vam anar-hi amb una furgoneta. Veus que bé? Escolta'm, tranquil·lament, diu, més que res, per si ens quedem que no trobem lloc, podrem seure dintre de la furgoneta, amb un sac de dormir, i va ser un viatge meravellós. Bé doncs, ara posarem una mica més de música.
No, no, no.
Oh serenada, oh serenada, la mia diretta e sola, e con la bella testa abbandonata posa tra l'eventual. Oh serenada, oh serenada, oh serenada, oh serenada, oh serenada,
Escolta, el Jaume Aragall és una meravella, però hem de continuar.
Bé, hem de fer esment, que hem rebut la revista, el bulletí Baula, de Sant Just Solidari. I bé, llegirem una miqueta, llegirem el seu editorial, que és molt interessant, si et sembla bé. A mi em sembla magnífic. O sigui, diu, lluitadores anònimes.
En diverses ocasions, Baula, el bulletí de Sant Just Solidari, ha volgut retre homenatge a persones que s'han donat a conèixer per la seva implicació en la defensa dels drets humans. Ens referim, per exemple, a un Sansu Kyi, màxim respondent de l'oposició a la dictadura militar birmana, o a Minetu Haidar, activista defensora de la causa Saharawi.
Són petites individualitats que, malgrat enfrontar-se a gegants com Goliats, no han dubtat a posar en perill la seva pròpia integritat física per tal de denunciar les injustícies que viuen al seu voltant intentant emular la gesta de David.
Ara és el torn de Malala Yousafzai. Un seguit de circumstàncies tristes i desafortunades ha afavorit que la seva lluita a favor dels drets civils al Pakistan talibà, en particular per la igualtat d'oportunitats per a les dones que passa pel dret de l'educació i escolarització de les noies, sortís a la llum.
Ha calgut un intent assassinat i que la vida d'una nena de 16 anys estigués a punt d'expirar per recordar-nos novament la vulnerabilitat sistemàtica dels drets humans que s'està produint al nostre món en ple segle XXI. La malala ha tornat a néixer i en aquesta nova vida no ha oblidat, ans al contrari. Aquells que l'han volgut silenciar han aconseguit l'efecte contrari.
i la veu pràcticament inaudible d'una nena s'ha convertit en un clam ple de força d'una dona lluitant per una causa justa. És trist que perquè aquestes històries ens arribin hagin d'esdevenir mediàtiques, però ho necessitem per recordar que les violacions dels drets humans per part de certs sectors poderosos segueixen gaudint de la impunitat dels seus governants i de la mateixa comunitat internacional.
Les malales anònimes són moltes, fràgils i innocents. Per fi es comença a sentir la seva veu suplicant ajuda. Elles soles no poden acabar amb les injustícies i ens demanen que no ens quedem de braços plegats. Són massa les que s'estan quedant a mig camí en una lluita desigual. Magnífic, magnífic aquesta editorial i magnífic l'article.
No hi ha de més, és que és molt cert. No és tan cert. Fins que un fet no és mediàtic, quan és mediàtic surt 40 vegades per totes les televisions. Llavors tothom treu partit. Però mentre no ho és, queden silenciades i ho segueixen sent moltes, moltíssimes injustícies. Moltes vegades, sí, sí. Bé, posem una mica de música.
No, no, no, no, no.
Bé, anàvem a ballar, passant mercis, però llegirem això. Espera't, si tens ganes de marxa ja anirem a la cursa de cars. Ja anirem a la cursa de cars i veuràs el Jordi retransmetrant directe. Això si veus, per això ja aniria. Si t'has apuntat farem un número tòmic molt potent baixant en un car de coixinets. Tots dos ja ens estabellerien pobres de nosaltres.
per totes les edats, em van dir, al Casal de Jogues. Bé, i ara passarem a llegir una notícia, un petit extracte d'un manual que ha publicat, que ens recomana, la revista aquella, tan maca, que publica el Ministeri de... Sí, el Ministeri que s'ocupa de les persones grans. Això sí, és més curt i no parlem tant.
Tenen un edifici a passada del Prat de Madrid, amb moltíssima gent qui treballa, i hem de creure que s'ocupen i es preocupen de les persones grans. Esperem, tinguem confiança. Ha dit en una revista molt maca, i a més, el curiós és que aquesta vegada ja han posat joves a la coberta. Jo a vegades vaig parlar amb una persona que... Que sempre ens posem en abuelitos. Clar que és per les abuelillos. Va dir, claro que ponemos abuelitos, porque va dirigir de la gente mayor, i va dir, pero si a la gente mayor nos gusta mucho que ser joven es una portada, claro.
manual elaborado por la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología.
Se ha publicado el manual de habilidades para cuidadores familiares de personas mayores dependientes.
Aquí está el índice del manual. Cuídese para poder cuidar. Higiene personal. Vestido. Transferencia y movilizaciones. Alimentación y nutrición. Incontinencia urinaria. Úlceras por presión. Caídas en el hogar. Sujeciones físicas. Medicación. Habilidades para la comunicación. Autonomía e incapacitación.
Recursos socials. En la web de 60 y más, solo escribir 60 y más, el número, un 610 i la palabra y más, viene con detalle todo lo de la revista en la web. O sigui que si us interessa ho podeu... Això ho podeu trobar detallat, perquè així, leído de carrerilla, dius ui, que complicat tot això. No, no, no. Ve detallat i ve molt ben explicat. Bé, i ara, saps què, posarem la sintonia de la poesia.
i llavors sí, li demanaria al Jordi que agiï la webcam cap a ell, sisplau, la webcam cap a tu. Vols dir que cal? Sí, sí, sí. I tant que sí. I tant que sí, i tant que sí. Això té la seva importància perquè sabem que són pocs,
Però ens segueixen. Aleshores, als que ens seguiu, moltíssimes gràcies. Aquí teniu l'espai final, avui en la veu de Jordi Domènech. Primer que no, gràcies per haver-me convidat a llegir el poema de Maria Mercè Marçal, que després em fa molta vergonya fer-ho davant de la Joana i davant de tu, que sou uns grans rapsodes. Què dius ara? No, no, ni a parlar. Sí, sí, sí. No, que va.
Però vaja... Tu ja ho saps fer molt bé, no? No, no, no. El poema que ha seleccionat Pere és el de cada dona adora un feixista. Sí, sí. Endavant, doncs. Doncs vinga.
Aquella part de mi que adorava un feixista, oladora, qui ho sap? Ja ho amb tu, ja ho amb tu. No l'espanta la tomba, cridada des de sempre al domini més fosc. Mor amb tu i viu de tu. Ofrena tremolosa, no sap si no seguir-te i arrepar-se el teu mal com el port més segur.
madusa, desossada, allò que de mi resta mal de per completar-se sense tu, lluny de tu. El bisturí vacil·la. Qui em viu a l'altra banda? I com podré pensar-te com si jo no fos tu?
Tenim un altre poema i ens ha agradat tant. És un sonet i sabeu que un sonet són un parell de minuts, doncs endavant. Però no té títol, no, aquest sonet? No, és del llibre d'Esglàs, doncs endavant.
La mort ha fet escac i mat sense retop, i de retop a mi des del fons del mirall que se m'encara, clos, no hi va l'amagatall. Em sé arrapats al coll els tentacles del pop. Sento l'udol del ca i el plany del llop, el galop desbocat de l'ora i el cavall del record que ens cal siga, ja ni que sigui all del que fórem, i el glaç que ens colga cop a cop.
No sé sortir d'aquest carrer tallat a sang pel mur, on les ombres mandolen i en estrafats només ganyotes de penjat. I ara et veig. Sé que els dies que s'escolen sense donar-nos treva, en el tauler marcat de la mort que ens ha fet escac i mat.
Molt bé Jordi. Fantàstic Jordi. Moltes gràcies. Moltes gràcies. I a més molts que seguiu, que estic segur que els seguiu amb un altre registre, el de la Penya del Morro, ara ho podeu copsar a la seva... A les seves variants. A les seves variants, perquè ell és un actor. Un actor fantàstic. I com un bon actor pot fer drama, pot fer comèdia, pot fer tragèdia, pot fer... I encara que avui he dit estic molt cansat, doncs...
Ja m'acabes de descansar. Amb aquest trosset de calma d'aquesta poesia ja et descanses. Molt profunda la poesia, molt dramàtica. És que és molt dramàtica, és tràgica la Maria Mercè Marsal. Li has donat la intensitat que requereix. No ho va passar gaire bé, Maria Mercè Marsal, em sembla.
No ho va passar gaire bé i va morir jove. Almenys la seva manera d'escriure. Jo tinc el primer llibre que hem parlat i realment la seva literatura és una mica no àcida, és trista.
És dura perquè va penjar una experiència dura i quan un escriu projecta la seva experiència vital. I ara més recordava molt les vegades d'haver-la llegit a la llibreria Catalònia i ara precisament sentia tristesa per la pèrdua d'ella, de l'autora i de la llibreria Catalònia i de tantes altres que s'han perdut. O sigui que la poesia és molt minoritària, per tant ens agrada mantenir aquest espai de poesia que va començar la Pepita o abans ja.
La Pepita va iniciar la Pepita Silvestre. Ella recitava els seus propis poemes. Jo també en tinc de meus, però no m'atreveixo, em fa vergonya. Un dia em deixaré anar a un. Nois, hem arribat a la si d'aquest programa.
ens acomiadem fins dimecres o ben bé fins dissabte, suposo que dissabte tornarem a sortir a antena. Doncs moltes gràcies Jordi, Joana, a tots vostès per escoltar-nos. I bona nit o bon dia. A reveure.
M'agrada molt.
No tengo que decirles que las cosas están mal porque todo el mundo lo sabe. Hay crisis. Mucha gente está sin empleo o con miedo de perder el que tienen. Un dólar se compra por valor de un centavo, los bancos quiebran, los senderos guardan un revólver en el cajón, los maleantes andan sueltos, nadie sabe qué hacer. Y lo que es peor, no se ve una solución. El aire es tan malo que no se puede respirar y los alimentos tan malos que no se pueden comer.
Seguimos sentados ante el televisor, mientras un locutor nos cuenta que durante el día ha habido 15 homicidios y 60 delitos violentos, como si eso fuera lo más corriente del mundo. Sabemos que las cosas están mal, peor que mal. Están locas, todo en todas partes se vuelve...